...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Benvingut, recuperat ja.
Una miqueta.
Fem una mica de fred, encara.
Una mica de fred, però és que...
Fem una mica menys costitats.
Aviam, el mes de març, jo que he estat investigant
per tenir els deures freds quan tu arribessis...
Dispara, dispara.
No, no, de refranys no te'ls acabaràs.
Mira, mira quina llista.
No, no us avorriré amb el refranys avui.
El que sí que és cert és que, tenint en compte
que estem passant aquesta setmana de rigorós hivern,
de fred, dic, home, doncs es diu molt
amb la tradició segons l'amades,
que diu que el mes de març és considerat
com el més variable de temperatura
i com un dels més, diguem-ne, propòsits
per agafar malalties.
Es considera el mes més dolent
per als conreus i els ramats
perquè la influència de la seva temperatura
portada per la Lluna,
que és anomenada Lluna de març,
es creu que té una llarga durada
i que arriba fins ben entrat al mes d'abril.
Per tant, és un mes en el que tot es vol complicar
des del punt de vista meteorològic.
Sí, sí, sí.
És un mes que els hi va molt bé als homes del temps.
El març, escolta,
és allò que té el març.
Dius, mira que bé, ja és curant en salut, no?, directament.
Bueno, el març té 31 dies i 300 fesonomies.
Sí, sí que és veritat això.
I a més, de totes maneres,
li donen un caràcter molt negatiu,
perquè si obrim el meló dels refranys...
No, no, és el mes de la guerra, març ve de març.
Per això, justament, i totes absolutament...
Jo no he trobat ni un refrany, ni una dita,
ni cap aspecte positiu que reculli la tradició
referent al mes de març.
La resta de mesos de l'any
tenen coses positives i negatives.
En qüestió de refranyer, ni un refrany positiu,
ja t'ho dic ara, eh?
Tots són negatius.
Tot negatiu, tot negatiu.
Coses que poden passar.
De fet, aquest mes...
Mira, esperem que no ens diguin allò de...
que no ens ho digui ningú, perquè si no...
Bueno, te'n poden dir de pitjor, potser.
Mira, el març treu-se mar al sol
i després la pedrega.
És que és tot dolent, tot negatiu, tot...
Té set cares com el març.
Té set cares i com la quaresma,
que té set cames.
Sí, sí, que és l'altra cosa que s'introdueix.
Estan a dir, és un personatge així una mica negre,
aquest de la quaresma.
És el que ens ocupa una miqueta avui.
Avui fem una mica allò de miscel·lània
que es deien als programes antics, no?
Sí.
Bé, llavors...
A més a més, com està tot a les aigües molt revoltes
i fent una excepció...
Això ho deus en sentit figuret o...?
No, no, les aigües estan molt revoltes, és veritat.
El temps també.
El temps, el temps.
El temps és un marajó una cosa.
Aquest programa normalment va de cultura popular
i tradicional catalana.
avui hem decidit portar una cosa que no era ben bé catalana.
A més aigües!
A més aigües!
A més aigües!
A més aigües!
A més aigües!
A més aigües!
A més aigües!
A més aigües!
A més aigües!
A més aigües!
i aigües!
A quarenta i sis dia!
Cuaren ma que traig de miel!
Quina penó, Jordi, però quina penó!
Peno, penó...
Escolta, 46 dies...
Jo que m'havia après això de les llunes i la cuaresma
ara em surten en 46 dies...
Això és una cançoneta popular de Lleó.
recollida per un dels investigadors més importants
de la cultura dels pobles d'Espanya
que és el García Mato
i és un procés que va treballar des dels anys 20
fins als anys 70 pràcticament
i avui hem pogut portar-la perquè
una mica
amb aquesta voluntat que hi hagi gent que no s'entengui
dins d'aquest territori
ampli, divers
i molt variat
que és això que algú em va dir a Espanya
la pell de toro que es deia
doncs en aquest programa
una mica per defensar
que la cultura popular i tradicional
és un símptoma de diferència
que ens porta a la convivència
cada setmana de quaresma
començarem amb una tonada
amb una llengua diferent dels que estan
a l'estat espanyol
i per demostrar que fins i tot un dels mites
més universals com és aquest mite
cristià, en aquest cas de la mort
passió, mort i resurrecció
de Jesucrist
s'ha interpretat per llengües molt diferents
i per cultures molt diferents i per pobles
molt diferents d'un mateix estat
és a dir, que aquesta idea d'apropiació
de les coses que té determinada gent
doncs em sembla que van una mica desencaminats
doncs justament perquè la convivència
no sigui una creu
molt encertat
el fet que cada setmana de quaresma
iniciem aquest espai
precisament recuperant
algun fragment de la feina
en matèria de cultura popular
que s'ha fet a tot l'estat espanyol
i a tot l'estat espanyol
hi ha cada etnògrafi
cada estudiós de cultura popular
que treu unes coses que realment
et quedes engarrativat
i el que és molt interessant
i que dius que també
veiem que moltes vegades
hi ha més coses en comú
que no pas diferències
evidentment cadascú
des del seu punt de vista
i amb la seva llengua
i amb la seva diversitat
i amb la seva localitat
i amb el seu territori històric
diferent
però evidentment
això també ens porta a pensar
que a vegades
s'intenta emmascarar
determinades coses
en situacions que no venen molt al cas
en tot cas aquí una mica
amb aquesta voluntat
de treure documents
que normalment
no són excessivament
punxats
les emissores de ràdios
em portarem alguna estrofeta
d'aquestes
perquè la gent vagi veient
avui per exemple
una cançó d'inici de Quaresma
de la zona de Lleó
i que precisament
tu has dit
bé ens recorda aquest totris
clar
és que és una mica
el to que tradicionalment
i segons la tradició catòlica
sobretot tenia aquest període
de l'any
que desembocaven
la setmana santa
sí, sí, sí
avui no parlarem exactament
de la Quaresma
farem encara
uns
ens permetrem
algunes llicències
tenint bulla
Jordi
amb alguns sants més divertits
però
en tot cas
sí que intentarem
en cada programa
aportar alguna cançoneta
alguna tonada
d'aquest tipus
que ens vagi
ensenyant una mica
aquesta vinculació
entre Quaresma
entre el mes de març
entre la setmana santa
des de diferents zones
de l'estat
en tot cas
això és una reedició
aprofito
que ha sortit
tan compacte
d'aquesta
magna antologia
del folclore
de los pueblos
d'Espanya
i que bueno
intenta
d'una manera guapa
el nostre tècnic
sembla una senyoreta
de teletienda
amb tots els...
respecte
m'han aixecat així
la capsa del CD
és una cosa
que sortia abans
amb multitud
de long plays
de vinils
i llavors
avui en dia
se pot trobar
a més
amb un preu
molt assequible
doncs
en format de CD
bé
en tot cas
aquesta setmana
et veig en forma
Jordi
després de la gripe
aquesta que has passat
home
es tracta de
donar una mica d'aire
home
és que hi ha gent
que es pensa
que una mica
la gent viu
en el món
de la ignorància
tampoc
jo crec que
entre tots
hem d'anar explicant
les realitats
d'on vivim
bé
en tot cas
demà
és un sant
curiós
un sant molt català
sant madí
i un sant pagès
mira que és un més dolent
per la terra
pels conreus
i tenim un sant pagès
i un sant
que precisament
per ser pagès
va patir
persecució
i martiri
diríem
i és una de les
és a dir
que és el que porta palma
a la mà
sí
porta palma
tot i que també porta
unes altres coses
no però
jo tinc una imatge avui
que la palma
no la porta
la té al costat
perquè
un dels emblemes
més característics
d'aquest sant
és que
plantava faves
plantava faves
i llavors
la iconografia
el dibuixa
plantant faves
sí que veiem
així grassonet
amb un cistellet
i llançant les llavors
a terra
veus
i la palma
al costat
aquesta és la palma
del martiri
però no?
sí
però que en lloc
de posar-li a la mà
doncs li han posat
al costat
però les palmes
sempre poden ser
molt variades
recordo que el Josep Maria
Rosselló
per exemple
l'any passat
quan pintava
a Sant Magí
també li va posar
la posar una falguera
que és una variant
de la planta
però vaja
en tot cas
aquest personatge
ens en enriem
perquè plantava faves
però aviam
plantava faves
aquí
el retrat aquest
o diguem
que era pagès
de plantar faves
l'anècdota
que es coneix
de Sant Magí
és un personatge
que plantava faves
i va ser castigat
per plantar faves
perquè
es veu que era
un sant
una mica bromista
diuen
a veure
què va passar
realment
hem començat
parlant de la cuaresma
dels temps tristos
d'aquest mes
d'aquests dies
bé
la realitat és que
aquest sant
normalment apareix
moltes vegades
apareix situat
a la cuaresma
i és un sant
que reparteix caramels
demà
al barri de Gràcia
a l'exvila de Gràcia
de Barcelona
des de bon matí
es llençaran
moltes tones
de caramels
es continua fent
sí sí
és una de les festes
més divertides
i que es manté
el dia
que toca
a l'exvila de Gràcia
només pel pollo
de circulació
que es munta a Barcelona
demà al matí
si demà van a Barcelona
sisplau
no agafin el cotxe
perquè
en tot cas
la llegenda diu
que
estava plantant
aquestes faves
com cada dia
perquè sembla que era
l'únic que feia
exacte
cada dia no es planten
faves
no no
feia tota
la feina
tot el cicle
bé
en tot cas
el que va passar
és que
per allà
estava deambulant
perseguit
per uns romans
plantava faves
o era perseguit
per romans
no no no
ell plantava faves
però per allà
va haver una persecució
d'uns romans
que anaven darrere
de Sant Saber
que és un altre
personatge
de l'època
i era perseguit
doncs pels seus
butxins
pels seus
perquè era cristià
no per una altra cosa
exacte
llavors
Sant Saber
va passar pel trost
i va saludar
a Madir
i
Madir
el va saludar
i al cap
d'uns
ell
en aquest moment
quan estava saludant
estava plantant
les faves
i darrere
al cap de no res
al cap d'uns minuts
apareixen una colla
del santurió romà
tots els soldats romans
i bueno
darrere
però això immediatament
i li
pregunten
a Madir
no
doncs
si havia vist passar
algun personatge
sospitós
i ell m'ha dit
sí
sí sí
el vaig veure
quan estava plantant
aquestes faves
i resulta que
Madir
no s'havia donat
compte
que feia uns instants
però les faves
ja havien crescut
i estaven florides
amb la qual cosa
els
romans
no van entendre
el
el miracle
sinó que
s'ho van prendre
com un acudit
del Madir
i van dir
el vaig veure fa mesos
aquest
ens ha sortit
una mica xistoso
van
van
van degullar-lo
allà abans
que cap altre
per tant
ah per tant
el van pelar
sí sí
perquè els va fer una broma
els va fer una broma
un poc sentit de l'humor
que tenien els romans
Déu-n'hi-do
o sigui
és un màrtir
perquè plantava faves
per tant
ara és el moment
de plantar faves
no
això
hauria de trucar algú
ara
d'acollir-ne segur que sí
perquè ara estem en l'època
més o menys
el febrer
no no no
el febrer
gener febrer
jo diria que no
no
mira el calendari
del pagès
jo no vull
ai me l'he deixat
allà veus
per favor
si algú ho sap
que ens truqui
el 977 24
47 i 67
el febrer segur que no
es planta o es collen faves
home però
les faves
les hem tingut ara
amb els pèsols
i tot això
faves i pèsols
ja diu la cançoneta
també
jo diria que no en tenim ara
ara hi ha de tot
a totes les èpoques
però bueno
jo com a programes agrícoles
encara no sé fer
tot arribarà
no et preocupis
ja trobarem el filó
de totes maneres
el cas és que
tota la tragèdia
i martiri
de Sant Mèlir
és un martiri molt ràpid
aquest
home
és molt
bé com és
és poc gore
és poc gore
però també l'home
devia passar
la seva mà d'estona
no el van entendre
l'acudit
és un sant humorístic
mira
molta gràcia
l'hi faria a ell
escolta
és demà aquest sant
sí
demà de bon matí
doncs
és una festa
que està camí
entre el rumiatge
i la festa urbana
perquè des de bon matí
les colles de Gràcia
el que fan és
bueno de Gràcia
i d'altres barris
també
però especialment
les de Gràcia
hi ha d'altres
Sant Gervàs
i la Bordeta
Sants
surten de Barcelona
amb cavalls
i carros
i
uns cavalls
i uns carros
molt guarnits
i se'n van
fins a fora
de Barcelona
diguéssim
allà s'aparquen els carros
llavors agafen uns cotxes
uns autobusos
i se'n van
fins a l'ermita
de Sant Madí
que està a Sant Cugat
i allà
doncs hi ha tota
el que podríem dir
els actes propis
d'una pleg
que serien
doncs un rumiatge
que serien l'ofici
després hi ha un dinar
etcètera
una mica de sardanes
i cap a casa
bueno exactament
no conec exactament
les formes musicals
que hi ha
però bueno
hi ha una mica
aquesta dinàmica
d'anar allà
i llavors a la tarda
no a la tarda
no és cap a casa
senzillament
sinó que tornen
a agafar els carruatges
perdó
i els cavalls
i llavors
entren a Gràcia
no?
i tant a la sortida
com a l'entrada
hi ha
doncs un
molt de llançament
de caramels
no?
precisament
sembla que
aquesta tradició
bé
l'estat documentada
és del 1830
i gairebé
doncs
va caminar
dels 200 anys
i hi ha dues versions
no?
que expliquen
l'origen
d'aquesta tradició
una
el fet
que
un forner
de Gràcia
va fer una prometença
perquè es corés
la va fer a Sant Madí
i Sant Madí
doncs va respondre
el forner es va curar
i la cosa
doncs va
va esdevenir
amb una multitudinària
cada cop més multitudinària
trobada de la gent
que anava cap a
cap a
cap a
l'ermita
o a plec de Sant Madí
no?
i l'altra
versió que hi ha
és que
el que va demanar
l'ajut
al Sant
va ser
un soldat carlí
en una de les guerres carliners
del segle XIX
i sembla que va ser protegit
dels seus enemics
precisament
refugiant-se
en aquesta ermita
del Sant
i els seus enemics
doncs que devien ser
suposos liberals
doncs no el van trobar
llavors
per
com a prometença
doncs
sembla que va iniciar
es va iniciar
aquesta tradició
d'anar cap allà
si hi ha aquestes dues versions
home
potser és més
el que
a qui li agradi menys
la política
suposo que
sí
aleshores que es pot triar
no?
amb la
amb el vot del forner
més que
amb aquesta
d'altra opció
però vaja
és una festa
d'aquestes divertides
molt familiar
i
tenint en compte
que feia temps
que no parlàvem
de santets
per tornar a obrir
aquest capítol
no està malament
aquest sant
però n'has portat
un altre
sí
n'he portat un altre
també
aquest és un sant
bastant tarragoní
tot i que ell
era de Barcelona
que és Sant Oleguer
bisbe de Provença
i després
el que bisbe de Tarragona
tu
amb micro tancat
deies
és el del carrer
no se li pot dir res
eh
la gent
clar
si l'has sentit
moltes vegades
la sent
perquè hi ha un carrer
que diu
Sant Oleguer
diu sí
el del carrer
això ho diem molt
quan no desconeixem
la personalitat
del personatge
en qüestió
en castellà
Sant Olegario
Sant Olegario
bé
aquest és un sant
que té una llegenda
al darrere
no és un sant
que destaquï
pel seu martiri
sinó per tot
el contrari
sinó que
ell era un personatge
una mica
que es movia
en un àmbit
podríem dir
militar
d'alta jerarquia
sí
i militar
i bàsicament
és conegut
perquè
precisament
va encapçalar
no sé si és una operació militar
o un miracle
però el fet és que
hi havia una batalla
entre una barca catalana
i que navegava
pel Mediterrani
per la Mediterrània
i
que es va topar
amb tres naus pirates
diuen que de pirates moros
home clar
no podien ser d'una altra orilla
a l'època
aquí n'hi ha hagut molts de pirates
tota la vida també
i no eren moros
precisament
eren de casa
però vaja
en tot cas
es veu que
quan la nàu ja estava
doncs a punt
de ser
doncs
derrotada
i abordada
i doncs
tota
tota la
tota la gent
contra un
3 a 1
doncs va aparèixer
Sant Oleguer
no sé ben bé
si com a Sant
o com a capità
de Nabil
o com va aparèixer
en quines circumstàncies
que era la costa tarragonina
què va passar això
home
el punt concret
no el tenim
però podíem fer una averiguació
d'això
home era la costa catalana
això sí que està clar
i en tot cas
el que va fer
és dirigir les maniobres
que van permetre
la captura
o sigui
salvar-se
els piràtics
i a més capturar
les tres naus
salvar-se
i a més capturar
els pirates
la qual cosa
doncs diu molt
d'aquest Sant
com a advocat
contra pirates
i pirates moros
em passa que ara
no van per mar
no sé si
podria
funcionar igualment
no ho sé
però en tot cas
és un personatge
jo crec que té més
aquesta faceta
d'aquells
Sants
o d'aquells
arcabisbes
i jerarquies
ecologiàstiques
que tenen una faceta
doncs
militaritzada
un sant ben diferent
a l'anterior
sí
avui hem parlat
d'un pagès
jumilitar
el dia 3
per una banda
el dissabte
ja 6
que em sembla
que és el dia
que es repeteix el programa
doncs serà
doncs serà el dia
de Sant Oleguer
i això
doncs
són els santets
que hem dedicat
avui
hi ha més
però m'ha semblat
que
aquests eren els més
representatius
sí
hi ha altres
també enyoràvem
aquest aspecte
de l'espai
de cultura popular
aquesta visió
o aquesta mirada
d'algunes vides
dels santets
no de tots
perquè ja entenem
que no es pot abusar
d'aquest capítol
però de tant en tant
ens agraït també
revisar una miqueta
aquesta iconografia
si va bé així
també
doncs
ens encaixa
amb això
de la quaresma
i el mes de març
i tal
molt bé Jordi
ja estàs preparant
la cançoneta
que sonarà
en el proper programa
la tens clara
en tinc una altra reservada
sí
no diem res
l'escoltarem
el proper dimarts
nosaltres l'escoltarem
perquè ens agrada
escoltar-ho tot
sí
però a mi no l'entendran
alguns
no?
no
ens haurem d'esperar
el proper dimarts
per saber-ho
Jordi Bertran
moltes gràcies
bona setmana
adeu-siau
no?