.
3 minuts serà un quart de dues.
Hem deixat que soni una miqueta més del compte a la sintonia
perquè la Sílvia Ferreres havia d'acabar d'assajar
aquella baixada que va de l'escala estelar amb els marabús.
Bon dia, Sílvia.
Que queda maca.
Els joventols, els marabús.
És que estic entre la Norma Duval i la Lina Morgan.
Ets una mena d'híbrid, eh?
Sí.
Una híbrid entre Lina Morgan i Norma Duval.
Déu-n'hi-do, grans estrelles de l'espectacle.
Sí.
No han vingut mai al Metropol?
Ja vindran.
Sí.
Home, aquella Lina Morgan amb allò que fa amb la cama.
Amb allò de la cama, eh?
I és que suposo que fa temporada a Madrid.
A mi m'agradaria que vingués l'Arturo Fernández.
Que és molt elegant aquell senyor.
Com diu allò, xatina.
Xatina, te voy a canear.
Què sé?
De veritat, t'agradaria que vingués l'Arturo Fernández al Metropol.
Sí.
I que s'ompliria el teatre.
Ok, i tant.
Que broma.
Marcelí, què tal?
No et deprimeixo, home, ja.
És que, fill meu, quina entrada fotem.
Que no t'agradaria a tu portar aquestes flors i aquests tallats
i aquestes coses a la Norma Duval, a la Lina Morgan
i fins i tot a l'Arturo Fernández?
Eh, saps qui ve?
Saps qui ve?
Ha dit que no, a la Maribel Verdú.
Ah, pensa que la Maribel Verdú dintre del teatre tindrà...
Mira, això és molt poc intel·lectual i molt poc cultural.
Tots esteu amb la Maribel Verdú, des que s'ha dit que venia,
que no s'acaben, eh?
Té alguna cosa, la xica.
Bueno, té dues coses.
Però no s'acaben, eh?
Els senyors d'aquesta ciutat no s'acaben el tema de la Maribel Verdú.
Que més ve amb el xica aquest del verano azul, no?
Què dius ara?
Amb el Juan Juartero.
Clar.
Aquest és el verano.
Xanquete ha muerto, Xanquete ha muerto.
No, el Pancho era el Moreno.
A mi m'agradava el Pancho.
Pues no, ve el Javi.
Aquest és Javi.
Bueno, estem intel·lectuals, eh?
Quin nivell, quin nivell avui.
Hem estat documentats, no sé, aquestes vacances.
Hem llegit molt, eh?
Ah, no ho coneixia jo.
La dona, és aquest que surt al comissari, oh?
Val.
Sí, s'ha fet gran.
No, però qui deia Xanquete ha muerto, el Pancho o l'altre?
No ho sé.
No ho sé, però va ser molt traumàtic i vaig plorar molt, eh?
Moment emotiu de la televisió.
Maribel Verdú també ha protagonitzat grans moments televisius, eh?
Està bona, la Maribel Verdú, eh?
Sí, dona, però molt prima ara, eh?
Molt prima, molt prima, però deixa'ls estar, que els agrada igual.
Sí, sí, sí, sí.
No et preocupis.
Això fa ràbia, també, dius.
No.
Es fa gran i s'aprima.
No, fa ràbia, aquest fet.
Sí, perquè té mojamas o té jamones.
També s'ha mojama, està.
Sí, sí, tu no et preocupis que tindrà la il·luminació més perfecta que s'ha vist al Metropol.
És a dir, que aquí jo ja veig que en funció de qui ets et tracten d'una manera o una altra.
Són uns grans professionals, però aquell dia jo crec que estaran tots treballant.
No, però ara el Marcel li hauria d'haver dit, és que la Maribel Verdú, posem la llum que posem, és esplèndida.
No, però l'avantatge de què? La frase teva és meravellosa, molt bé, però el personal d'il·luminació estan enamorats de la Maribel Verdú de tota la vida.
Direm una cosa, la Maribel Verdú és molt guapa.
Sí.
I és veritat.
A mi el que no m'agrada és el de verano azul, mira què et dic.
No, a mi és que com a home m'agrada més complir-te, també els rossos no m'agraden.
Aquesta és una de les obres teatrals que podrem veure al març.
Al març, sí, però les entrades se posen a la venda via.
Com sempre, ho tenim tot molt desordenat.
No, no, el que passa és que hi ha molta activitat.
Aviam, comencem.
Una miqueta de balanç de festes de Nadal pel que fa a l'escenari del Metropol.
Ha anat tot molt bé, no? Els pastorets, els concerts de gots, tot això que s'havia de fer.
Jo vaig anar al poema de Nadal.
I què tal?
Ai, que bonic.
Bonic, no?
No, no, he sentit comentaris. Jo no ho vaig veure disortadament,
però he sentit comentaris com de ser una cosa bonica.
Especialment...
Pensa a on t'ha dit que va anar ella.
A la catedral.
Al teatre no va vindre.
Va anar al lloc dels senyors.
No hi vaig mai al teatre, jo.
No vaig a treballar.
Però com pots venir aquí a un programa que has de parlar del Metropol i dir que no vaig mai?
Sí que hi vaig.
Com a mínim digues una mentida.
No dic mentida, sí que hi vaig, però vaig a altres llocs.
No siguis tan sincera.
Perquè vaig a altres llocs, perquè pateix el Metropol.
Si passa algú, si... no ho sé.
M'agrada més, perquè ho vaig a veure a altres llocs, home.
Poema de Nadal, poema de Nadal extraordinari.
O emotiu, la coral càntica del Pep Prat, que bé cantava.
I els actors recitant.
Sí.
Molt bé.
I la Mercè Arànega, la Paquita, està més prima al natural que a la tele.
O la tele s'engreixa.
Sí, la tele s'engreixa.
I vaig pensar, doncs si hi surto jo, penses mal que jo no surto.
Això és mentida, eh?
No, és veritat?
Això que diuen que la tele s'engreixa és mentida.
Sí, que s'engreixa, sí.
Sí, perquè la Paquita està més prima.
Jo estava bastant al davant, eh?
Bueno, a banda d'això, que ho van fer molt bé.
I especialment quan el director, l'Esteve Poig,
el marit de la Montserrat Salvador, va pujar allà a recitar.
Oh, emotiu.
És bonic, sí, senyora.
Sí, senyora.
Més guarniments nadalencs en matèria de cultura i espectacles.
A què han anat les representacions dels pastorets?
Què tal? Com van anar?
Això ens ho explicarà la Sílvia, que li agraden molt els pastorets.
A mi m'agraden els pastorets.
Cada any els veu.
Sí.
I aquí els veu cada 4 o 5 anys i aleshores...
Jo et dic una cosa, en guany no els he vist.
El Marcel i li pagaré ara quan sortim.
Però jo pensava que en guany portaríeu la feina més ordenadeta i més així, eh?
No, no, no.
Sí, sí, farem un acte de bona voluntat.
Que en guany van ser mediàtics,
que vam tindre el conseller d'ensenyament de Visita al Metropol.
Això va ser notícia.
Clar, perquè com que és...
Però la notícia de Catalunya, no només...
Nosaltres ja ho sabíem, perquè abans era el Pep Bargalló,
però ara és el conseller d'ensenyament.
I va anar.
Saps per què no hi vaig jo, ara, als pastorets?
No, però...
Perquè els meus fills tenen por.
Però, Sílvia, també hi va anar l'any passat.
Cada any hi ha anat.
Cada any hi ha anat a veure els pastorets.
Clar, també hi va el Marcelí, però...
Ves que l'any que ve no ha sortit per la tele?
El Marcelí.
Clar, quan vagi a veure els pastorets.
Podria ser, podria ser.
Bueno, i què? Com va anar?
Molta gent a la salle i al...
Em va haver bastant de públic, bastant d'afluència.
Crec que entre tots dos, si no vam fer ple, els dos dies, poc hi va faltar.
El problema de sempre és la limitació d'espai i de temps per poder-ho fer.
Però molta gent amb bastanta acceptació, perquè és a tots dos funcions diferents,
el que és la Golfa, que sabem que és la nova aplicada a Tarragona,
i la de sempre, que és la salle que fan els pastorets de tota la vida.
Va estar bastant bé.
Però als nens, quina els agrada més?
Com sempre, als nens els agrada més el que veuen que hi ha més lluïment, més color, més moviment.
A mi m'agradava els Jeremias.
Jo puc explicar allò, nota biogràfica, quan era petita que anava al Metropol a veure els pastorets.
T'agradava els Jeremias.
No, els Jeremias no, però jo pensava, no cal en Amèrica a veure teatre, perquè aquí ho fan molt bé.
Veus quines inquietuds?
És una experiència...
Iolanda, sort que acabes avui, ja.
Sí, perquè estem a última hora.
Centrem-nos.
Alguna cosa més de les festes?
El parc de Nadal.
El parc de Nadal.
Va ser molt xulo, també.
Veus, jo sí que he militat amb el tema de Nadal.
La Cavalcada, també.
També, també.
Van veure entre el públic.
Sí, sí, sí.
Cavalcada per partida doble.
Bé, el parc de Nadal.
Molt bé.
Vam anar a veure amb tots els nens.
I en guany havia millorat, eh?
El parc.
L'altros anys, sí.
En quant a activitats, a varietat, també.
Bueno, aquesta és una activitat que sempre s'omple.
I ara, doncs, carregant les piles, perquè comenci el divendres 30 de gener,
aquesta temporada d'hivern que portarà a la companyia Maite Martín i Belén Maia.
Belén Maia, perdó, amb flamenco de càmera.
Bueno, però el que dèiem, amb ells molt...
A la gent del teatre, dius, hi ha una temporada molt bona, sí,
perquè comença amb la Maite Martín, segueix amb l'estet de teatre,
però que és molt important.
26 de març, Maribel Verdú.
Sí, però ja hi hem parlat, hi ha més coses.
Ja, però serà el que més interessarà.
Però hi ha altra cosa que també té importància.
Tens el nostre amic Pabloski.
Ah, que coincidirà amb el Carnaval, no?
Per les dates.
Sí, és que el Carnaval el tenim ja, eh?
Que dius, quin dia és Carnaval?
Doncs ara t'ho diré.
Si no m'equivoco, el 21 de febrer és el 17?
Ja.
Ja el tenim aquí, eh?
Que aviat que el tenim guanyar el Carnaval.
Sí.
Una advertència per a tothom que ens escolti, que és molta gent,
els abonaments es posen a la venda demà.
Primer, la renovació d'abonaments,
els nous són a finals d'aquesta setmana,
i la venda d'entrades a partir del dimecres que ve.
El dimecres de la setmana vinent,
venda d'entrades per a tots els espectacles.
Què passa? Que, clar, com que hi ha molts abonats al teatre,
ja compra moltes entrades,
i com que el teatre té les limitacions d'aforament que té,
sobretot que qui estigui interessat en alguna d'aquestes obres,
que hi vagi aviat.
Jo tinc la sensació, allò fent una ullada a la programació,
que s'adapta molt als perfils del públic de Tarragona.
Per exemple,
a través de diferents espectacles,
ha demostrat que al públic de Tarragona li agrada molt el flamenc.
Per tant, tenim un espectacle de flamenc,
a més amb persones, allò de categoria.
Teatre, a més, havia tironi,
comèdia amb les T.D. Teatre.
A mi m'encanten,
a més el tema de les trentanyeres,
que parlen del que patim a la vida les dones.
Com que a tu encara et toca allò de les trentanyeres.
Sí.
Veus? Tens aquesta sort.
Bueno, qui diu 30, diu 38.
El Barbero de Sevilla, una òpera.
L'Albert Pla.
Aquest espectacle, podríem dir que només per persones
que estan entregades a l'artista,
perquè és un artista que té un públic molt concret.
Però el que agrada, agrada molt al Barbero.
O agrada molt o no agrada gens,
és el que té aquest artista.
A més, fa un homenatge al Pepe Sales.
Pepe Sales, sí, sí.
I fa cançons d'amor i droga.
Ja ho diu tot el títol.
I la tarda de presentació de l'Albert Pla,
doncs està claríssima quina és.
L'Àngel Pabloski,
que ha actuat altres vegades aquí a Tarragona.
Però això és com el paper Robianes.
N'has de tindre un o dos a l'any.
Sí, però escolta,
sense arribar a aquest teatre d'humor,
sinó tot el contrari.
Si m'equivoco,
em rectificareu vosaltres,
que en sabeu més que jo.
Però, per exemple,
qui repeteix,
perquè ha actuat altres vegades a Tarragona,
és la companyia Atalaya.
Atalaya va inaugurant l'artupol.
Els millors lorques que hem vist aquí
ha estat amb la companyia Atalaya.
Sí, sí, sí.
Dominant lorca d'una manera extraordinària.
Sí, em sembla que va ser la primera temporada,
l'any 95 ja vam vindre
i sempre que han fet un espectacle nou han vingut.
I en aquest cas porten el públic.
Sí, sí, sí.
I a més tenim l'Àngel Cunyalons.
O que també té un públic.
Que també té un públic fidel,
que també aquí li cau malament,
li cau malament.
És com l'Albert Plao.
O t'agrada o no t'agrada.
Bueno, diferent.
No, en aquest sentit.
En aquest sentit només faltaria.
A més de l'Àngels,
també teniu l'Àlex Casanova
i el Ramon Madaula.
Això sí.
Això també sí.
Perquè hem de parlar de la Maribel Verdú,
però tenim un quartet molt bé.
Sí, mira,
perquè el Ramon Madaula
i l'Àlex Casanova
és una mica...
Home,
a mi el Ramon Madaula m'agrada,
tu.
M'agrada més el...
Com a actor, no?
Sí.
Com a actor i és mono.
I després, com se diu...
Ai, a mi m'agrada l'Abel Folk.
Mira.
Jo com a guapo l'Abel Folk
dels actors catalans.
Home, ja posats a triar.
Trio aquest.
Bueno, seguim.
Doncs tenim un dels èxits de la temporada,
que és aquest Acosta't,
La vida de 4 trentanyeros.
Ara,
la gent de 30 anys és la que escriu
i després la que representa.
Doncs són 4...
Sí, però aquests m'hi tenen més de 30, eh?
Però l'argument...
En tenen més de 30.
A l'argument, sí.
Bueno, la guanyola ens pot començar molt jove.
No?
Home, tu què diries, Marcelí,
que portes tant de temps en el món de l'espectacle?
Ja us ho contaré el dia 28.
També agrada, eh?
La distància curta.
El que passa és que aquesta és a Mohameda sempre.
Però fa molt d'exercici, balla molt.
Sí.
No?
Però a mi m'agrada més la xitxa, també.
Bé.
Bueno, seguim.
Gerard Quintana, sota la pell, també.
Sí, també d'aquests.
Gerard Quintana.
Sí.
També el tindrem a la distància curta,
al Teatre Metropol.
Sí.
Un emplàguet d'aquells, una cosa,
representant el seu treball en solitari.
És el primer dia, és després de sopa, no?
I vaig sentir per la ràdio que havia sigut pare fa poc.
El Gerard Quintana, veus?
No sabia jo que...
No sé si això portarà molta gent a veure'l,
però igual hi ha canviat la sensibilitat.
Podria ser.
Por amor a l'arte, ja hem dit,
en Maribel Verdú i...
I el Pancho i Javi, aquest.
I el Pancho i Javi,
i Beatriz Santana, Cristóbal Suárez.
i després tenim ja cara gairebé a l'entradeta de la primavera
dins del Festival de Dixi.
Que és bonic.
Oh!
És de les coses més boniques que hi ha.
És el més agraït de Tarragona, eh?
Saps per què?
Perquè està molt ben posat amb el temps.
Les coses també han de saber confluir.
Santa Tegla, perquè és bonic,
perquè acaba l'estiu, pom, i ho tens allà.
El Festival de Dixi, primavera.
Comença l'estiu.
Comença el bon temps.
La primavera, el bon temps.
Sí, sí, sí.
Doncs en aquest cas és un homenatge al compàs
i, bueno, totes les orquestres que venen són bones.
Però normalment les que actuen al Metropol,
que són les més grans,
doncs la gent surt allò, que vota.
Com el gospel, no?
Que el gospel la gent va acabar ballant i cantant.
Oh, el gospel va ser una cosa extraordinària.
Allò semblava que estiguéssim fent la pel·li aquella de Cisterac.
Ah, sí?
Directament.
T'has de sortir a la bub i bulber per aquí.
Sí, sí, humans.
Però eren de missa aquella gent?
Sí, generalment aquestes formacions són pastorals.
El que passa, canta molt bé també, vull dir.
I ells també hi ho expliquen, no enganyen a ningú.
Fan el seu missatge pastoral a banda d'interpretar les cançons.
El que és evident és que el que fan és cantar.
I allò com diu l'Edita Castellana,
entre col i col, lechuga.
Doncs, en tant en tant, en algun missatge...
Col·loquen per allà.
Llàstima que no s'hagués pogut gravar el públic d'aquest espectacle,
perquè hi havia cares molt conegudes, eh?
Sí.
Home, és que el Metropol té molta audiència.
Llàstima que no n'és la tele.
Clar, és el que té.
Escolteu una cosa, matinals més menudes.
Sí.
És que saps què passa?
Ara n'hem reduït, al Metropol, perquè com que hi ha una oferta molt bona,
a Caixa Tarragona, que hi van fer la granja d'en Tòfol.
Al Magatzem.
Al Magatzem, que també fa activitat.
I ara comencen altre cop a la Caixa,
els dixeltes al dematí, els concerts familiars,
que ara ve un dels de la vella bit d'íxila
i un altre sobre percussió, que val la pena.
Jo el recomano.
I ho veiem els meus nens.
Clar que sí.
Doncs aquestes seran el febrer i després el març,
els dos espectacles de les matines.
Però sobretot, la gent que estigui interessada en veure moltes,
que s'aboni que a final de setmana,
als 16 i 17, hi ha els nous abonaments.
Els que ja s'abonen sempre, no cal dir-los,
perquè ja ho saben i ja ho han rebut a casa.
I sobretot, qui vulgui algun dels espectacles,
que la setmana que ve, el dimecres,
estigui al cas.
Perquè si no, després s'acaben,
oh, i no queden entrades.
Tranquils, que sempre n'hi ha per tothom,
però quan més aviat vagis,
millor garanteixes l'espai.
Parlant d'entrades,
avui no ens han portat entrades,
ni de sirvint el març.
No, perquè el rei no en van portar.
Estem de rebaixes i no...
No, jo ho explico.
El que passa és que no s'han posat a la venda encara.
No s'han posat a la venda,
no podem treure,
perquè la primera d'en prioritat, els abonats.
Però que ningú es pensi que aquest nou any,
des del programa demà,
no regalarem entrades.
Regalarem entrades sempre que es pugui.
Si podem, en regalarem de més lloc.
Més i tot, clar, sí.
A més a més del Metropol, no?
De més coses.
Del magatzem o de Caixa Tarragona...
Molt bé.
Sí.
Doncs vinga.
Clar que sí, home.
Molt bé.
Alguna cosa més voleu dir allò per acomiadar-vos
o per iniciar aquest nou any des del programa demà?
Ja està tot dit, no?
Bé, amb bones perspectives.
Sí.
Marcelí.
Moltes gràcies.
Simplement una petita...
Sí, perquè hem parlat del que hi haurà a la temporada
i no mirem res del que hi ha aquesta setmana.
Sí, però no hem dit que el dia...
Estem en forma, eh?
Sí, sí, sí.
El metropol comença els dimarts musicals.
Ahà.
Per tant, comencem abans el 20 i el 27
i hi ha dimarts musicals.
Uh-huh.
I després la temporada.
I hi ha altres representacions a banda de la temporada.
El metropol vull, sempre vull el metropol.
Sílvia, Marcelí.
Jolanda.
Encantada de que torneu i espero que...
No cal que fem bons propòsits, però que ja són bons.
No, i clar, que vingueu cada dilluns aquí amb les entrades,
que també això vulgui és que no donen vientillo
que ara els veients i la participació.
Sí, alguna cosa trobarem.
Moltíssimes gràcies per venir, per voler-nos acompanyar també aquest any en 2004
i ens retrobem, si no hi ha novetat, la propera setmana.
D'acord?
Molt bé.
Gràcies, bona setmana.
Bona setmana.
A tu.
Gràcies.
Gràcies.