Víctor Roca, bon dia, Víctor.
Bon dia.
Benvingut.
Ho hem dit, però no està de més recordar que aquest és un espai
que fem en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats
de Tarragona.
D'aquí uns moments s'incorporarà també a la nostra conversa
l'Urdes en Guibernau.
Avui tractem una qüestió que surt sovint,
però que és important a tall de prevenció
quan arriba a aquesta època de l'any.
Estem parlant de tot allò que té a veure
amb la seguretat amb la circulació.
Hem parlat molt dels controls d'alcohòlèmia,
de diferents aspectes relacionats amb el món de la sinistralitat
a les carreteres.
Avui ens mouríem una miqueta en com hem de funcionar
o quines passes hem de seguir si disortadament
tenim algun petit accident de trànsit.
I dic petit accident perquè justament parlem d'aquestes petiteses,
que si el part té, que si la companya d'assegurances,
d'aquestes coses.
Ja no parlem de sinistres molt menys greus que disortadament,
tot i que també tenen després un procés judicial
o tenen un procés que té a veure amb les assegurances,
amb prou feina ens sortim de superar la desgràcia
que provoca un accident greu de trànsit.
L'Urdes, Guivernau, bon dia.
Ja dèiem que la Lourdes s'incorporaria en uns moments al programa d'avui.
Com que el tema és molt ampli,
com gairebé tots aquells que tenen a veure amb el món del dret,
què us sembla com agafem de punt de partida
aquest tema de les companyies d'assegurances,
tan estimades i tan odiades segons les circumstàncies
en què un es troba, perquè és així.
Quan s'han dit que la meva companyia és estupenda,
perquè m'ho ha fet tot molt bé i m'ha sortit bé,
o la meva companyia l'abandonaré de manera una altra
perquè no m'ho ha fet gens bé i no m'hi sento còmode.
Això segur que a vosaltres ho heu sentit dir sempre.
Sempre és un tema d'experiències.
Segons et va la fira, que deia aquell, no?
Correcte.
En parles.
Quan acudeixes amb algun professional o amb alguna institució,
sempre és l'experiència personal.
A unes persones determinades li va haver un cas concret
amb aquella companyia i hi ha gent que no.
Això és com amb els advocats.
A vegades ho hem parlat aquí,
que dos casos idèntics...
O els metges.
O els metges.
Els metges, escolta, de vegades se'ns parla a dues persones
i sembla que parlin de metges diferents.
Efectivament.
No, sempre ens agrada amb aquest programa adequar una miqueta
en segons quines èpoques,
perquè a cops n'hi ha tot l'any,
però aquests dies veiem les cues que es fan
o que es creen aquí a l'autopista
o a la Nacional 340.
Només cal treure el cap per la finestra gairebé
i veus les cues a totes bandes, no?
Llavors sempre, sempre...
El cas de dissabte va ser un cas excepcional
i francament un accident
i va provocar cues
que van durar fins a 6 hores de 35 quilòmetres.
Sí, 35 quilòmetres.
Aquí ve tota la polèmica
que si s'havien d'aixecar les barreres
que hi havia de donar l'ordre que s'aixequessin
que no hi ha d'aquí la polèmica
que s'ha establert en les últimes hores.
Són casos excepcionals,
però fins a cert punts excepcionals,
perquè les cues a l'autopista...
Que passa que aquest tema de cessa i cobrar peatge...
Parlarem, algun dia.
...és un altre tema
que hauríem de tractar un altre dia
i fins a quin punt
la ciutadà té dret a reclamacions,
en un cas així, eh?
Ja també seria una qüestió per mirar.
I la ponderació d'un servei públic
com és una autopista
o com és una carretera...
Tot i que sigui una empresa privada, clar.
Efectivament.
És que és un tema també complicat.
Però avui estem amb els cops
que estatísticament
en una cua de 35 quilòmetres
n'hi ha moltíssims, no?
Perquè, clar,
tants, tants, tants vehicles
és una qüestió estadística, no?
Quants més n'hi ha, més cops n'hi ha.
De part hi ha els nervis
de voler arribar al lloc
on arribes i que no arribes.
El problema és que n'hi ha en mous.
I és que a cada minut et mous...
Bé, pots estar 5 minuts al mateix lloc,
10 minuts, 20 minuts
i adavantar un quilòmetre en una hora.
Llavors, doncs, és molt...
I la gent es posa molt nerviosa
i tothom té pressa
i a veure els cops venen
pel despiste,
per la precipitació...
No, velocitat, no.
Amb una cua no pots fer velocitat.
Però quan arribes a la cua...
Perquè estàs despistat
i tu et vences que el de davant no es mou,
aquell no es mou
i tu et mous
perquè veus la cua del davant
del del davant que es mou
i tu et mous i, doncs, al darrere.
Això no té res a veure amb el món del dret,
però vosaltres...
I ara, mira,
ens han sortit una miqueta del tema.
Jo ara estava parlant de la Lourdes
i feia una descripció
molt adient i molt realista
d'això de que et mous, no et mous.
Aquesta visió,
com si la miréssim des d'un helicòpter
de les cues a les carreteres
a les autopistes,
no es dona com una imatge del passat,
com si fos una cosa
que no hagués de passar en l'actualitat.
Sembla que no hagués evolucionat.
Una cosa com a molt antiga,
que no s'ha millorat.
És la sensació que dona, eh?
No ho sé,
imagino que probablement
no n'hi hagi tantes cues com abans,
no ho sé, però...
Però és difícil,
perquè, mireu,
tu parles del passat.
És allò del maleter dels 600,
del 850,
amb el maleter de les maletes.
És aquesta imatge de la cua
que tinc jo, eh?
La família Velázquez que se'n va...
Sí, sí, això mateix.
Amb la vaca plena de...
Digue'm nostàlgica,
però és que jo la imatge de la cua
la relaciono amb aquesta estètica,
aquesta imatge...
José Luis López Vázquez.
Sí, sí, sí.
Vinga, vinga.
I el landismo i tot aquella cosa.
De tota manera,
aquestes cues,
aquestes cues que veiem aquí a l'estiu...
No estem acostumbrats a les cues.
Pregunta-li a un ciutat de Barcelona o de Madrid.
A un de Madrid.
Això és fantàstic.
La M30 o la Ronda Litoral.
Jo vaig molt a Madrid
i jo sé el que és entrar a Madrid
un divendres a la tarda,
a les 8 de la tarda.
O a les 8 del matí.
O sortir un divendres de Madrid
a les 8 de la tarda
cap a la carretera de la Coruña.
O cap a la carretera de València.
El que vulgueu,
però no ens hi volem acostumar, eh?
No, no, no.
No ho volem acostumar.
A Tarragona tenim una qualitat de vida
que es caracteritza precisament
per, normalment,
a menys a l'època turística,
no tenir cues
i arribar a la feina
a la Lourdes
que treballa aquí a Tarragona
però viu fora.
Viscadeus, no tinc problemes.
Què tardes, 10 minuts?
Un quart d'hora, 20 minuts?
Una mica de pressa, sí.
Un quart d'hora, 20 minuts.
Com a molt, un quart d'hora.
Molt bé.
Anar en xinotxano.
És més fàcil, però.
Això també ho heu de dir.
Sortir de Salou
i anar cap a Tarragona
que sortir d'arreus
i anar cap a Tarragona.
Perquè de Salou
la gent a les 9 del matí
no hi van
perquè són turistes
que a l'hora està dormint.
En canvi, des d'arreus
són gent que van a treballar
i hi ha molta gent
que surt d'arreus
que treballa a Tarragona.
I a l'inversa.
Molta gent de Tarragona
que va treballar a Reus.
Jo crec que per situar-nos una mica
perquè com que el tema és amplíssim,
si us sembla,
podem entrar allò que fem...
Cas pràctic.
Casos pràctics.
S'encanta aquesta paraula.
Casuística, la casuística.
Que ens dona moltes pistes
i també fa que identifiquem problemes
que probablement
ens hem trobat alguna vegada.
Home, el típic
és el que acabo de descriure abans.
La cua.
La cua.
Estàs a la cua
i veus que de 3 cotxes més endavant
comencen a córrer.
I a l'encantat del davanteu,
perquè a vegades hi ha gent
que com que no tenen presa
perquè per molt que davant
tinc 2 metres
i estàs avorrit, no?
Estan igual,
doncs aquell no se'n dona compte
que el de davant s'adalanta,
el de al darrere
que té unes ganes d'arribar a lloc
que és increïble,
li dona un cop al darrere.
I després hi ha una cosa
que tècnicament ja
s'anomena l'efecte babau.
No, no, no.
No m'ho he inventat.
Jo l'ho des.
No sabia.
Sí, sí.
Davant d'un sinistre a la carretera,
allò que fem tots,
que anem conduint
i mirem guaita què ha passat
i en aquell guaita què ha passat
i t'estàs emputrant en el d'endavant.
L'efecte babau
és que et quedes mirant allò
com un babau,
allò que està passant
i flop, provoca aquest acción.
Però això ja és un...
Em penso que és un terme tècnic ja, eh?
No m'ho he inventat jo
ni de bon tros.
Ja us ho dic.
Jo la veritat és que no ho havia sentit mai.
Jo de bo, però bé.
Pot ser una bona definició
per utilitzar en un judici proper.
A veure, en aquests casos,
el primer de tot
és no perdre els nervis.
Vull dir, sí que surts del cotxe,
te n'en recordes
de la família sencera
del darrere,
si ets el del davant
que estava encantat,
afecte babau,
però a la inversa,
i treure els parters amistosos
d'accidents
que estan dintre de les...
allà on tenen guardada la pòlissa,
hi ha un parter
que la part del davant
és de color blau i blanc,
l'obren
i es comencen a omplir
cada un la seva part.
Sobretot
el rebut del pagament al dia.
Exacte.
Si no, la cosa no...
No, però a veure,
tot i...
encara que no estigui el dia
el rebut del pagament,
això s'ha d'omplir.
Vull dir,
el que és la pòlissa d'assegurança,
per molt que la tinguis caducada,
pot ser, a veure,
pot ser que la tinguis caducada,
hi ha un temps
des que caduca
fins que realment
estàs sense seguro
de no sé quan...
No sé si és un mes,
són tres mesos
que tens, com aquell qui diu,
com una pròrroga...
Oficiosa.
Exactament, no?
Llavors,
aquests mesos
la companyia continua
responsabilitzant-se
d'aquell accident.
No vol dir que hagin d'apurar, eh?
Aquests mesos de mes a mes.
A veure, no parlen
fins a l'últim mes.
Però posin-se en contacte.
Però, bueno,
normalment,
la companyia d'assegurança,
si no vols canviar de companyia,
ja te va passant el rebut
cada sis mesos
o cada mes,
o el que sigui.
Llavors,
obres el patequet,
que és com una mitja guardilla,
l'obres
i cada un ompli la seva part.
O si hi ha un molt nerviós,
doncs que n'hi hagi un altre,
o una tercera persona,
vull dir qui sigui,
perquè normalment
hi ha nervis aquí.
I les coses
s'han de fer amb molta calma
perquè depèn del que posi a llit,
la culpa serà d'una,
no serà d'una altra.
Llavors,
la part del mig,
que és on posa
motius de l'accident,
o, no sé,
si tu venies
per una incorporació...
Que és culpa teva,
que és culpa meva.
Exactament.
I a baix hi ha els dibuixets.
I al mig,
a baix ja s'ha de posar
els danys
que han tingut els vehicles,
i al mig has de fer un croquis
de com han anat els fets.
Clar,
el croquis determina molt
si tu,
per exemple,
anaves per una via principal
i s'incorporava
una altra persona
per una via secundària,
que tenia un C del Paso,
i aquell se l'ha saltat
d'aquella manera,
allò que sí,
però no,
però te'l saltes
i s'empotra amb algú,
segons com pintis això,
pot ser,
pots determinar
que se l'ha saltat,
depèn d'on pintis,
la col·lisió,
o que no se l'ha saltat,
perquè si la col·lisió
està molt més endavant,
aquell senyor
simplement és que
s'ha despistat.
Funciona el Partit Amistoso?
Funciona.
És una d'acordada
objectiva.
Home, es té que signar
per les dues parts
i fa una miqueta
l'efecte de descripció
de l'accident assumit,
el que passa és que
a vegades hi ha gent
que no la vol signar.
Un consell, sisplau,
que la gent quan tingui un cop
és molt difícil
dir que no es posin nerviosos
i que actuïn en moderació,
això és quasi un tòpic
i una miqueta d'amagògia,
però el que sí que aconsellaria
és que no comencin a fer càbales
de que si jo soc culpable
ja es determinarà la culpabilitat.
i l'autoria
o qui té que indemnitzar l'altre.
A més, si tot va bé
i tampoc hi ha grans danys i tal,
bueno, i així n'hi ha també.
Són les companyies i els advocats.
Perquè on comença?
A veure si jo soc el culpable...
A veure,
coqui, facin el partit.
Segons el que posi aquí
després em caurà a mi,
no sé què...
Escolteu,
i no és més pràctic
que cridar...
A la Guàrdia Urbana?
Sí.
Perquè l'acordia de l'autopista.
Els Mossos, si esteu...
Els Mossos, però tu ho pots.
Sí, sí, sí.
T'assisteix aquest dret.
que ells aixequen acte...
Però una cosa,
això és important.
Un copet, petit, eh?
Tampoc no hi ha hagut
danys personals,
danys en el vehicle,
el copet,
el fart de torn,
el para-xocs,
poca cosa més,
dinerons al cap i a la fi,
però res més.
Però clar,
mira,
ens ha tocat unes persones
que som així com molt...
molt detallistes.
No, no,
jo no signo res,
jo vull que vingui aquí
una força d'orbra.
No hi ha cap problema.
Estigui allà on estigui,
puc cridar Mossos,
Guàrdia Urbana,
depèn on estigui,
que vinguin
i tinc el dret,
m'assisteix el dret
a cridar-los.
I no firmar res ni res.
Hi ha un accident.
I és un fet que...
I que estigui entorpint
la circulació, clar.
Exacte,
llavors ells venen
moltes vegades
arrel que algú els truca
o venen perquè la persona...
A veure,
hi ha vegades que imagina't
que estàs molt nerviós,
tu estàs molt nerviós
una altra persona
i que no et veus
amb cor
d'omplint cap formulari
perquè veus
que no estàs en si
i que potser
l'estàs fent mal
o hi ha algú
que ha tingut el...
Jo què sé,
una cosa és un cop pel darrere
que pot ser...
L'ensurt,
l'ensurt mateix.
No sé com se diu
en català,
en català,
però és l'atigazo cervical
que pam,
te piquen
i les cervicals piquen.
Llavors potser
tu no estàs en condicions.
Truques a la Guàrdia Urbana,
truques a la policia,
a qui sigui,
a la Guàrdia Civil,
truques als Mossos
en aquest cas,
que serien els que vindries.
Els Mossos de Trànsit.
També depèn d'on t'estiguis
si estàs intentant un casc urbà
serà la Guàrdia Urbana
o si estàs a Madrid,
com deies tu abans.
Exacte.
Si estàs a Madrid,
doncs la Guàrdia Civil de Trànsit,
se suposa, no?
Exactament.
Llavors ells venen
i aixecaran un acte
objectiu totalment
sobre com han passat els fets.
En el que se'n diu l'atestat.
L'atestat.
I aquest atestat on va?
Doncs en el cas dels Mossos
anirà a parar
a la direcció,
bueno,
allà on està
en el central dels Mossos,
que és que no sé exactament,
perquè el quartel,
cada lloc és diferent,
i si tu tens interès
en tenir aquest atestat,
has de fer una instància
demanant als Mossos
que et donin
una còpia
de l'atestat.
Però d'entrada
no te la donen.
No.
Te donen solament
un paper en el qual signes
que te llegeixen
els teus drets
com a perjudicat.
Que tens de posar la denúncia,
tens sis mesos
via penal,
tens un any via civil,
etcètera, etcètera.
Aleshores,
la prova d'aquell sinistre,
perquè després
les companyies d'assegurança
s'entenguin,
la tenen en aquest cas
o Mossos
o la Guàrdia Urbana.
Exactament.
Aleshores,
com has de desenvolupar...
En teoria,
la prova.
Ells fan l'atestat,
aixequen acte
del que han vist
i del que li diu
la part A
i la part B.
I ells treuen
les seves pròpies conclusions
tenint en compte
el que diu la part A,
la part B
i algun testimoni
que ho pugui haver vist.
I com han quedat els cotxes...
A veure,
per les màximes
de l'experiència,
la Guàrdia Urbana,
la Guàrdia Civil
i els Mossos
tenen una idea
més clara
de com pot haver
ocorregut un accident
tenint en compte
on quedin els cotxes,
les empremtes de frenada,
les característiques
de la via pública,
la il·luminació,
etcètera,
una setmana de factors
que tots influeixen
que un accident
es pugui causar
o no.
No és el mateix
una via pública
amb la qual hi ha
uns grans arbres
que no permeten
la visibilitat
al que entra
per una via secundària
veure els cotxes
que venen
que una que hi ha
vull dir
que hi ha claretat total.
Tot això influeix
en un accident.
Aleshores,
després,
el següent pas
quin és?
Ha vingut
la Guàrdia Urbana
o qui sigui?
Han fet l'atestat,
aquelles persones estan allà,
no cal que facin
cap part amistós
o sí,
també?
A més a més,
es pot fer.
O bé no,
o bé deixar que després
les companyies s'arreglin?
Les companyies s'arreglaran,
a més,
quan es tracta
normalment
de danys al vehicle,
existeixen una sèrie
de convenis
entre companyies,
la teva pròpia companyia
t'ho arregla.
Moltes vegades
també depèn
l'evolució.
Ja no parlo
del resultat final
perquè,
a veure,
es determina
el culpable
i el culpable
de l'accident
o el causant de l'accident
és la companyia
d'aquest causant
serà la que pagarà,
però per un mateix,
per la praxis,
també influeix molt.
Hi ha vegades
que hi ha gent
que té el cotxe
assegurat a tot risc,
se l'arregla
amb la seva pròpia companyia,
després les companyies
reclamen,
és tot un procediment.
En referència
a l'atestat,
dic que és
com tot una prova
important,
no vinculant,
però molt important
en un procediment.
pensem que hi ha
molts judicis,
si s'arriba
a discussió
i a judici
entre advocats
i companyies
que a part del parte,
en quant a croquis
de l'accident,
a part del parte
d'accident,
a part de l'atestat
o informe
que en base,
com ha dit la Lourdes,
perfectament a unes
proves,
testimonis,
declaracions,
elaboren un croquis
de l'accident,
però moltes vegades
s'arriba a judici
i hi ha
reconstructors
d'accidents.
És l'altra,
potser,
tercera manera
de reproduir
un accident
i discuteixen
a veure si aquell senyor
anava de massa de pressa,
si avisa el cotxe
de davant,
si l'hagués pogut veure,
si l'altre frenat de cop...
Però aquests casos menors,
entre cometes,
solen arribar als tribunals
o són accidents de més...
Normalment no haurien
d'arribar als tribunals,
però, bueno,
sempre hi ha...
La quantia dels danys
tampoc no és,
potser no sé si compensa,
no?,
moltes vegades.
Bueno,
però tothom,
sempre partint de la base,
és el que sempre diem,
no fem una invitació aquí
amb aquests micròfons
que la gent hi vagi,
però sempre hi ha...
Jo recordo un cas
que discutia entre 5.000 pessetes
d'un retrovisor
i es va voler anar a judici
perquè aquella persona deia
que un retrovisor...
D'acord,
i té dret a fer-ho.
A veure,
després la batalla
ja està moltes vegades
en què si la companyia...
A veure,
la companyia
per clausulat general...
Es fa la pilota més grossa després,
no?,
per altres coses
que presten a veure
amb els danys d'aquell accident.
Es pot fer més gran.
Moltes vegades
és un tema d'actituds
de les pròpies persones
i de les pròpies companyies.
Efectivament.
No sempre satisfan
per l'assegurat.
Sí,
perquè a veure,
l'assegurat...
Ara anem per passos.
L'assegurat ja té el partemistós
i l'envia a la companyia.
La companyia comença els tràmits
per posar-se en contacte
amb l'altra companyia
per veure com ho arreglen.
Llavors,
la companyia d'assegurances
propia de cadascú,
la majoria,
totes,
tenen menys
el Consorci de Compensació d'assegurances.
Vull dir que així
perquè en el cas de motocicletes
hi ha molts motociclistes
que tenen les motos assegurades
del Consorci
perquè ningú els hi vol assegurar.
Llavors,
en aquell cas
no tenen assistència jurídica,
han de buscar-se un advocat.
Però en el reste de casos
hi ha l'advocat de la companyia
que li passen l'informe
si no hi ha acord
o si hi ha lesionats
o si hi ha alguna cosa
perquè es busqui
el part que ha anat a parar el jutjat
perquè si no s'ha anat a urgències
aquell part d'accident
anirà directament al jutjat
i sortiran unes diligències
respecte d'aquell accident.
Llavors,
ja hi ha l'advocat de la companyia
que l'advocat de la companyia
a part de defensar els interessos
del perjudicat
també defensa els interessos
de la companyia.
Vull dir,
primerament és l'advocat de la companyia
i en segon terme
és l'advocat de l'assegurat
perquè hi ha una pòlissa contractada
amb una assistència jurídica
que permet això.
No obstant,
a l'assegurat
en la majoria dels casos
hi ha vegades que et posen
límits quantitatius
i a vegades que no et posen
cap tipus de límit econòmic
quantitatiu vull dir
d'honoraris
poden contractar
amb un advocat del seu gust
perquè els defensi
aquell accident.
és a dir,
que no et tens
a veure obligat
a anar
amb l'advocat
que porta
la companyia
d'assegurances.
Si tu tens un advocat
de confiança,
aquest advocat
una vegada
t'ha resolt el problema
pot passar-li
la seva minuta
a la companyia
i la companyia
ha de pagar-li.
El que passa
que és el que te he dit abans
i hi ha algunes companyies
que et posen un límit
de diuen
jo no pago més
de 250.000 pessetes
o n'hi ha unes altres
que et diuen
il·limitat
el que pugi.
Clar,
no és una norma fixa
ni tothom té
la mateixa pòlisa
ni tothom funciona igual
o això fa que sigui complicat.
És una forma també
dissuasòria
per part de la companyia
en molts casos
perquè no designa
advocats particulars.
Per què?
Doncs perquè a ell
li surt més a compte
pagar l'advocat de la companyia
que li paga...
Que ja els tenen nòmina, eh?
No, no, no, no.
Paga per assumpto.
Paga per assumpto
però hi ha uns veremos
unes tables
que paguen molt menys
del que cobrarà un advocat
que li passi la mateixa minuta
pel mateix assumpte.
Llavors, clar,
a ells els interessa més
els advocats de la companyia.
És evident.
De tota manera,
si, com diu la Lourdes,
alguna persona es vol acollir
té la possibilitat de fer-ho.
No direm aquí
si és més o menys recomanable,
només s'ho comentem.
Segons quin prisma es miri
pot ser-ho o no.
Però si alguna persona
es vol acollir
el que se'n diu
el dret de lliure designació d'advocat,
que normalment està al clausolat,
sempre és recomanable.
La Lourdes ho ha dit perfectament.
Al final,
té que assumir els honoraris
però quan te venen a veure
et diuen
escolta,
he tingut un accident de circulació
i tal.
Llavors,
tu el tractes com sigui
però si l'exposes
en aquest cas
que té dret
a acollir-se l'advocat
que vulgui,
potser
si ho agafes a temps
i és al principi,
és bo
posar-te en contacte
amb la companyia
o el client
o l'advocat
i fer una carta
assignada pel client
dient que t'acolls
el dret de lliure designació d'advocat
designant fulano de tal.
Llavors,
ja la companyia
comença a contactar amb tu
i ho fa.
I això es fa de tant en tant.
Insisteixo,
no direm si és bo o dolent,
vull dir,
la companyia té els seus advocats,
en principi,
són ells els que tenen que actuar
però si alguna persona
en algun moment determinat vol,
es pot considerar,
no?
O sigui,
deixem una miqueta
amb aquests termes.
Clar,
després el tema
de la culpabilitat
sempre és molt en relatiu.
Aquí, per exemple,
hem parlat de la cua,
el copet,
el far,
el paraixocs,
hi ha altres sinistres
d'aquests
que normalment succeeixen
en els termes municipals,
en els cascos vans,
que tenen a veure
amb les motocicletes,
amb les bicicletes.
Aquí es poden causar
lesions a les persones
perquè és el seu cos,
diguem-ne,
el que és el vehicle.
En aquests casos
que també poden ser
petits cops
però que tenen conseqüències
sobre les persones,
aquí la cosa
es deu complicar més.
tot i que, diguem-ne,
la culpabilitat
entre cometes
o la persona
que comet la imprudència
sigui la persona
que va a la bicicleta,
a la motocicleta
o al cotxe,
canvia molt la cosa
però sempre
la persona més afectada
des del punt de vista físic
és la persona
que va a la bicicleta
o a la motocicleta,
independentment
de qui sigui responsable
o tingui la culpa
de l'accident.
Aquí la cosa
es deu complicar
una mica més
perquè ja parlem
de danys a les persones
i això és material sensible.
Home,
els danys a les persones
moltes vegades
en un accident
de trànsit
també es poden produir,
el que passa
és que els xassis
amb una motocicleta
és la pròpia persona.
En aquests casos,
normalment,
la majoria de les vegades
hi ha danys corporals
perquè, doncs,
te donen un cop
i vas per terra.
I els casos es compliquen més.
Sí, es compliquen
però també depèn,
també depèn,
a veure,
jo he portat accidents
de motociclistes
que jo portava
el de la moto
i no he arribat
en cap cas a judici
perquè els casos
eren, clar,
és un tema
que em va portar un dia
que un senyor
sortint d'un pàrquing
marxa enrere
d'un garatge
d'un taller
marxa enrere
ni va mirar
si venia o no
venia algú
i se li va empotrar
un xic que anava
per aquell carrer
se li va
no creuar
sinó que l'altre
va tirar enrere
directament
i se'l va empotrar.
Un altre dia
un sortint
d'un pàrquing
d'aquests allò
cap a un carrer
també
va sortir de repent
i es va empotrar l'altre.
A veure,
en aquests casos
ja no discuteixes.
Jo crec que
quan hi ha més problemes
quan hi ha
diversos vehicles
implicats
accidents d'aquests
allò
en cadena
accidents de
imagina't
de cotxes
que se surten
de la via
per la qual
circulen
i van a parar
a l'altre dia
i llavors n'hi ha un
que ve per la mateixa
carretera
amb un cotxe creuat
al mig de la carretera
qui té la culpa?
Clar,
el problema
és discutir la culpa
en cas que hi ha
més d'un vehicle
implicat
i que no és un simple cop
sinó que és un accident
motivat
imagina't
en una autopista
que es creu un gos
m'entens?
Es creu un gos
o hi ha aigua
a terra
o hi ha oli
d'algun accident
que no s'ha netejat
i ve un cotxe
patint amb l'oli
se'n va a l'altra via
li dóna a un altre
qui té la culpa allí?
Clar,
si vas tirant enrere
penses
jo anava per la carretera
i hi havia oli
i no és culpa meva
que hi hagi oli a terra
o que s'ha de corregull
i un gos
que s'ha escapat
o que l'han deixat anar?
A veure,
és que te parlo
de casos
molt
casualitats
i
a veure,
són moltes coses
una mica enredats
són enredats
però és que és els casos
que realment arriben a judici
i que hi ha morts
vull dir,
en els casos
que hi ha morts
llavors ja la cosa
es complica més
es complica
en fi,
paciència
el que deia el Víctor
molta paciència
molta tranquil·litat
molta precaució
si no ho tenen clar
i si no es veuen en condicions
truquin als Mossos d'Esquadra
o a la Guàrdia Urbana
segons on es deien
que facin l'atestat
no només pel fet
que facin l'atestat
sinó que una mica
creen aquesta situació
més d'equilibri
i de calma
que hi hagi una tercera persona
aliena
els fets
que reguli d'alguna manera
o que posi ordre
en aquest sentit
és recomanable
si veiem que l'ambient
és d'un cert nerviosisme
tot i que l'accident sigui lleu
insistim
quan els accidents
disbordadament
doncs són més greus
les coses canvien
estem parlant
d'aquesta cosa
del dia a dia
pròpia de l'estiu
d'aquest copet
que no té més importància
que la que té
Víctor Roca
a l'Urdes Guibernau
gràcies per venir
ens retrobem
en el proper programa
gràcies
bona setmana
a vosaltres