.
.
Iniciem el temps de la tertúlia en aquest matí de dijous.
Saludem ja els convidats, el regidor de serveis públics
a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Pitu Rovira,
president del Gremi de Llibretes de Tarragona.
Bon dia, Pitu.
Molt bon dia.
L'Enric Ceritjol, que és president del grup de reconstrucció històrica Fènix.
Bon dia, Enric.
Bon dia.
I esperem, hem convidat també avui a un altre tertulià,
l'advocat en Javier Soler Poblet,
perquè puguem comentar també amb ell
algunes de les notícies destacades de la jornada.
Avui, entre d'altres notícies, tenim la dimissió,
gairebé podríem dir que per sorpresa,
del director del Centre Penitenciari de Tarragona,
Santiago Martínez Cadarso.
Una dimissió que va presentar ahir,
després d'assumir la responsabilitat
d'una informació que publicava el periòdico de Catalunya,
i en la que es deia que alguns funcionaris de presons,
parlava en general, però es referia també concretament
a la presó de Tarragona,
eren els responsables de la introducció de droga
als centres penitenciaris,
que deixaven entrar droga als centres penitenciaris.
poques hores després d'aquesta informació
apareguda al periòdico de Catalunya,
el propi director de la presó de Tarragona
va reconèixer que ell era l'autor d'aquelles declaracions
i va presentar la dimissió que l'ha assumit
la Conselleria de Justícia.
En fi, tot això ha provocat, a més,
un cert debat i una certa polèmica,
sobretot amb els funcionaris de presons.
En fi, així per començar,
més polèmica, el tema de les presons,
pocs dies després d'aquell mutí de quatre camins,
que, en fi, ha tornat a posar damunt de la taula
la situació difícil i complicada
en la que es troben els centres penitenciaris de Catalunya.
Com ho veuen, el tema, Pitu?
És un problema de difícil solució
mentre no s'agafi allò que en diuen el toro per les banyes.
Des de fa molt de temps,
des de fa molt de temps,
se parla de la superpoblació a les presons de Catalunya,
la model de Barcelona, la de Tarragona, entre d'altres,
i això és una qüestió difícil de resoldre
perquè veiem que quan el govern que li toca
doncs...
Diu, va, farem un centre penitenciari nou a tal lloc...
De seguida té oposició, no?
Esclar, això és...
Entrem en una contradicció.
Entrem en la contradicció de dir,
a veure, aquell que ha fet un mal a la societat,
les lleis i la societat, diem,
doncs aquest senyor ha d'estar reclós aquí,
però ningú el vol al costat de casa seva, no?
I llavors ja l'hem ligat.
Això per una part, no?
Per l'altra, la qüestió aquesta
de la dimissió del director de la presó de Tarragona,
home, si és així realment la informació,
tal com l'has dida,
doncs home, és que no hi ha res,
no hi ha gaire cosa a dir més, no?
Aquell senyor, per mi, ha comès una indiscreció,
més que res és una indiscreció
si ell tenia detectat un problema seriós com és aquest
dintre de la presó que ell dirigeix,
penso que no és la manera lògica
d'esbombar-ho per als mitjans de comunicació,
més amb una qüestió tan delicada
com és un espai penitenciari
on les coses a vegades es deuen aguantar
amb allò, el fil just de l'equilibri, no?
i que potser la reacció era sigut
fer allò de l'investigació interna,
depurar les responsabilitats
al nivell que li correspongués
i no esbombar aquesta història
per als mitjans de premsa,
jo crec que una indiscreció total, no?
Què més, Enric?
Jo, afortunadament, no hi entenc gaire de presons,
però vull continuar sense entendre-hi,
però una miqueta de broma.
Com el que diu Pitu,
estic d'acord amb més dues coses
de la notícia aquesta.
Una, que m'en sembla que aquests temps
estan una miqueta trastocats,
el govern fa d'oposició,
l'oposició fa de govern
i un director de la presó
filtra el que ell és responsabilitat seva.
És una cosa que a mi em sobta molt,
vull dir, tot el que passa a la presó
és la seva responsabilitat,
no entenc com ha d'anar a filtrar,
no sé què.
Vull dir, és el que diu Pitu,
si havia detectat irregularitats i tal,
el que ha de fer és els camins que hi ha
per poder esbarinar qui és,
qui són els responsables,
i si no es pot,
se presenta a la dimissió
o se fa pública a nivell institucional,
no utilitzant mecanismes,
diguem-ne,
afegant el símil polític
que és mecanismes d'oposició
quasi en aquest sentit,
vull dir,
faig una miqueta aquest símil,
pot ser una miqueta desafortunat,
però bueno, en aquest sentit.
I l'altre,
que és la notícia important,
per mi la notícia important,
que si la droga s'introdueix
mitjançant col·laboracions internes,
és a dir, d'infuncionaris,
aquí des d'entre tenim un greu problema,
és aquest,
vull dir,
a veure que els lladres robin,
ja està clar,
però si els jutges també robin,
llavors és que aquesta societat
no funciona bé,
vull dir,
que llavors,
jo crec,
jo crec que,
home,
estem una miqueta
a posar la gallina,
el llop a guardar les gallines,
doncs me sembla que és una miqueta
el problema que tenim,
i això sí,
un problema greu,
en aquest sentit.
Jordi.
Sí, a mi em va sobtar molt
ja quan hi va haver el motín aquell,
que el director general
de Saberes Penitenciaris
del meu govern
va dir que, coi,
que això era culpa
del govern anterior,
perquè no s'havien fet
persones noves,
i com diu el Pitu,
és molt complicat,
perquè efectivament,
a veure,
amb 23 anys
se'n van fer dues
de persones noves,
la presó de la Roca
de Quatre Camins
i la presó d'Abrians.
Però realment,
realment,
és una mostra més
de la insolidaritat
dels ciutadans,
de la poca solidaritat
dels ciutadans,
que tothom reclama
que els presos
estiguin ben tractats
i que tothom reclama
moltes coses,
però quan,
efectivament,
es diu,
farem una presó
a tal municipi,
automàticament,
els mateixos que primer
reclamaven
que s'assolventés
la problemàtica
de les indesprendents
són els primers
que posen pals a les rodes
perquè es pugui fer la presó.
Realment,
això és un problema greu
que tenim
i, efectivament,
l'obligació del director
del centre penitenciari
no era esbombar
aquestes notícies
pels diaris,
sinó posar-hi solució.
Sí que és un món complicat
i jo entenc
que el món
de les persones privades
de llibertat
i el seu control
és un món molt complicat
i jo no sé
si la droga serveix
per tenir-los calmats o no,
si forma part
d'una estratègia
perquè se sublevin menys,
però, efectivament,
el que no pot fer un director
d'un centre penitenciari
és esbombar-ho per la premsa
sinó posar-ho
en coneixement
de qui sigui,
del seu superior,
del director general,
perquè s'hi posi solució.
És evident
que no es pot permetre
que s'entri droga
en els centres penitenciaris
amb la connivencia
dels propis funcionaris.
Aquesta informació,
aquest reportatge,
a més,
el que posa damunt de la taula
és la problemàtica
de l'entrada
del tràfic
i consum de drogues
dintre del centre penitenciari
i, en fi,
qüestiona tot allò
que una persona
ha de ser...
una manera de reinserir
aquella persona
que està interna
perquè després,
quan surti en llibertat,
doncs pugui viure
amb certa normalitat.
Però és que això
és una d'aquelles
llegendes urbanes,
certes o no,
però que circulen,
que a les presons
hi ha dràfic de droga.
Això és una llegenda urbana,
sigui certa o no,
però hi és, no?
El que penso
que no es pot fer
i és inusual
i és una cosa
que no entra dins
dels paràmetres
és que tu sàpigues
que un subordinat teu
està fent una cosa
mal feta
i en vez de castigar-lo,
de dir-lo el que sigui,
de fotre-li la bronca,
d'evitar-ho,
que és la teva responsabilitat,
que els teus subordinats
facin la feina ben feta
o es bombis a la premsa.
Això no entra dins
dels paràmetres.
És que deixa de ser
una llegenda urbana
per tu i per mi
i per l'Enric
i per qui sigui
en el moment
que surt un director
que és una veu autoritzada
i diu
que això no és una llegenda urbana,
que és una realitat
que està passant.
La cosa,
vull dir,
confirma la gravetat del tema.
Dèiem que
arran del motí
de Quatre Camins
el govern de la Generalitat
va anunciar
un pla de centres penitenciaris,
de nou centres penitenciaris.
Entre els projectes
hi hauria de canviar,
substituir
l'actual centre de Tarragona
perquè s'ha quedat
molt al mig de la ciutat,
igual que a Barcelona
hi ha la model.
Una miqueta,
jo recordo
que fa uns dies
a les Tartulies
demanava als Tartulians
on creuen
que aniria bé
una presó,
un centre penitenciari.
Si ho posarien
dins el terme
municipal de Tarragona,
si fos possible,
tot i que
l'alcalde reconeixia
la setmana passada
que només hi ha
els terrenys
de Mas Enric
que en el seu moment
l'anterior govern
va descartar
perquè no eren adequats,
creuen que les presons
han d'estar
en les ciutats,
en territoris
poc habitats
per no provocar
allò
conflictivitat
amb l'entorn?
Jo em sembla
que no tan sols
amb això.
Mira,
hi ha un llibre
que es diu
Aquí no
i que d'alguna manera
fa un repàs
de totes aquestes històries
i em sembla
que com a societat
ens hem de seure
i ens hem de replantejar
que vivim
tots en un conjunt,
en un espai,
sigui el que sigui,
el podem posar
en un espai municipal,
en un espai comarcal,
provincial,
escolta'm,
de Catalunya
en ho posem.
És igual,
el que no pot ser
és que,
a veure,
es plantegi
posar-ho a la presó,
tothom problemes.
Un abocador,
jo aquí no el vull,
però clar,
jo genero
residus
de tota mena.
Viem de posar
parcs eòlics,
no,
al costat de casa meva no.
Al costat de casa meva no.
Però és clar,
jo arribo a casa,
li vull donar l'endoll
i vull tindre llum,
no?
Jo em sembla
que com a societat
ens ho hem de replantejar,
això, no?
El que no pot ser,
no,
generem residus
de no sé què,
no,
portem-los allà
al mig d'aquell descampat
que hi ha allà baix de tot,
que no sé què.
Home,
jo em sembla
que arriba un moment
amb les concentracions urbanes
que s'estan donant avui en dia
a tots els territoris,
es generen moltes coses,
es generen coses bones,
es generen conflictivitat,
es generen presoners,
es generen residus,
volem energia
de tota mena,
volem depuradores d'aigua,
però no ho volem
al costat de casa
i li posem
al poble del costat,
al veí, no?
El veí,
doncs,
el rebota
i ens diu que no.
i a vegades
passen aquestes coses
i es deixen de fer.
Jo entenc també,
segons quins governs,
els d'ara i els d'abans,
que davant de la conflictivitat
deixen de fer
i allò es queda per fer
i continuem igual
i anem passant, no?
I així...
I així anem
tenint una presó
que ara ja està al mig de la ciutat, no?
Jo fa el efecte
que és la societat
en conjunt,
és difícil,
però hem de reflexionar
sobre aquesta història,
no podem estar sempre dient
que no,
aquí no,
aquí no.
Això és veritat.
Jo també faria una miqueta de reflexió,
com que anem fent anys,
un dia comença a tindre història
que és lamentable
perquè et fas jaio,
però jo plantejaria
quants problemes
ha causat
la presó de Tarragona.
Si refresquem la memòria,
a mi se m'acolleixen molt pocs,
però és que em falla
ja també la memòria
en aquest sentit,
vull dir que tampoc
és tan greu l'assumpte
en aquest sentit,
em sembla que ha causat
més problemes
a nivell de ciutadania,
a nivell de convivència,
els PAPs de la part baixa
que no pas la presó.
m'assembla a mi,
si no em falla la memòria.
Llavors jo dic,
home, a veure,
els presons ja heu dit
que la teva opinió
tampoc és conflictiu
per una presó...
No, jo no dic això,
jo dic el que dic,
en el sentit que dic
fem una mica memòria
i a veure,
d'altres els anys
que portem la presó aquí,
que més o menys
és una presó urbana,
ara ja ho és plenament,
però quan se va fer,
diguem que estava
un miqueta a les de fora,
però quasi quasi era urbana,
realment quants problemes
ha creat la ciutat
aquesta presó?
A veure, en quants,
a veure,
que els veïns
que estan al costat
quantes vegades
no han pogut dormir,
quantes vegades
s'han aixecat sobressaltats...
Alguna vegada.
Alguna vegada,
alguna vegada,
però dic quanta, home,
jo també m'he aixecat
sobressaltat
perquè tenim una fàbrica d'atgel
que tan petava l'amonia
que hem de sortir corrents de casa,
això un munt de vegades,
o sigui,
bastantes més que les presons
en aquest sentit.
Vull dir que també
relativitzem una miqueta
les coses en aquest sentit,
quantifiquem-ho,
jo ho pregunto,
quantifiquem-ho,
quantes vegades,
perquè ja és tan greu
el problema...
Però jo...
Acabo.
Hi ha el tema de la presó
i els que estan dintre
i el tema de la presó
i els que estan fora,
és a dir,
els familiars dels presos,
i normalment,
normalment,
ves quina cosa,
quina casualitat,
sempre els presos
però sempre són
d'una classe econòmica
i social baixa,
que per tant,
els seus familiars
ja és un...
O sigui,
fa condent
el que està dintre
i el que està fora,
en aquest sentit,
que és un altre debat
i no entraré aquí
en aquest sentit,
en aquest debat,
però sí que és un debat,
clar,
no solament és el que va
estar dintre Ruclus,
sinó també la seva família
que el va visitar,
que té una relació amb ell,
si posem-la a presó,
doncs podem fer una solució així,
doncs mira,
jo se m'acudia
ara un dia,
doncs podíem amortitzar
la plataforma petrològica
de Castellanca
i la podem posar allà,
llavors mira,
no teníem problemes
i menys que ho exigero
en aquest cas
per plantejar-ho
el debat
de la ciència-ficció.
No és tanta ciència-ficció
i més quan veiem
altres coses
que passen al món
que fan els grans innovadors
del planeta,
doncs no és tanta ciència-ficció
en aquest sentit.
Ho exigero una mica
per dir el plantejament.
Doncs no sé
si almenys de la ciutat,
però quan se fa alguna cosa així
té que pensar
amb els castells dintre
els que estan fora
i després també pensar
el que diu el Pitu,
que comença a suplanament,
vull dir,
tant ens molesta,
tanta molèstia ens causa
aquest assumpte.
Jordi?
No, efectivament,
jo crec que,
jo no sé quants anys fa
que tenim la presó
allà a la República Argentina,
probablement és com tu deies,
o com deia el Pitu,
que fa molts anys
allà no hi havia res
i vam posar a la presó
i la ciutat ha anat creixent
cap al sud
i ara està al mig de la ciutat.
Però jo crec que es crea
al marge
que el centre peritenciari
s'ha quedat petit
i al marge
que pel fet
que la ciutat
hagi crescut cap allà
crea problemes
per a les persones
que van a visitar
els interns,
al marge d'això
jo crec que la presó
crea un espai,
crea una illa
sense vida,
sense vida externa,
evidentment,
té molta d'interna,
perquè dintre de la presó
s'hi fan les coses
que s'han de fer.
Lamentablement
no podem fer portes obertes.
Que podem què?
Lamentablement,
en aquest cas,
no podem fer una jornada
de portes obertes.
Home,
si les obres donen les tanques
llavors marxarà tot Déu.
És una obra,
no?
Jo crec que crea una illa,
una illa,
una mançana
de poca vida.
En aquest sentit,
jo no dic,
no justifico
que s'hagi de traslladar
a fora,
perquè aquí creiem problemes
cada dia,
tinguem motins
i coses d'aquestes,
perquè no els hem tingut.
Llevat d'alguna ocasió
que jo recordo
que hi va haver
algun motín alguna vegada.
Més que res,
és per poder fer
una presó en condicions,
un centre printariari
en condicions
per la gent
que hi ha de viure a dins,
per la gent
que hi ha d'accedir,
per la gent
que hi ha d'anar a visitar,
i home,
i recuperar un espai
que jo crec que és important
per la ciutat
i per els ciutadans
de l'entorn
que fins ara
i durant tots aquests anys
que hi ha hagut a la presó
doncs han tingut
aquell aparet,
perquè és literalment
una paret
amb filferros
al davant de casa,
que a ningú li agrada,
senzillament per un problema estètic,
perquè no té vida allò,
allò no té vida,
és una paret,
és tenir una paret.
En fi,
avui hi ha altres temes judicials.
Sempre si es queda,
avui ja podem posar
un museu de la festa.
No donin proposta,
bueno,
facin el que vulguin,
evidentment podem fer,
però ja pots venir
de casa a la festa.
Com que anar saltant
en un dos llocs,
un altre edifici que és buida
i un altre edifici
que posem la casa a la festa.
Veig una certa,
noto una certa ironia
en aquest comentari.
Només és certa,
segur.
És que hi ha una altra notícia
del món de la justícia
a la qual també li poden
aplicar ironia,
si volen,
perquè ahir
el president de l'Audiència
de Tarragona
va presentar la memòria
de l'any passat
i una mica els mitjans
de comunicació
ens hem quedat
amb una mena de titular,
ho hem destacat
especialment una cosa
i és les tres
que pateixen els jutges
perquè hi ha molta feina
perquè, en fi,
el món de la justícia
està absolutament col·lopsat,
cosa que segurament
no és novetat
i gairebé tots com a ciutadans
quan ens hem relacionat
amb la justícia
potser ja ho hem pogut comprovar,
però ahir
el president de l'Audiència,
Antonio Carril,
deia que
pràcticament la situació
ja no es pot mantenir així
i que a més a més
s'ha greujat molt
en els últims temps
pel tema dels judicis ràpids,
recordin que això
és una reforma
de fa pocs mesos,
i també pels casos
que han augmentat,
els casos
de violència de gènere,
els casos que es denuncien
i els casos
que es porten
als jutjats.
Rè de nou, no?
Pitu?
Les tres
dels jutges?
Jo els entenc,
jo ho entenc,
però esclar,
és que, a veure,
diuen judicis ràpids,
fantàstic,
tothom els volem, no?
Perquè davant
que te'l facin
en 15 dies
o en una setmana
amb una previsió
de 4 anys vistes
en la qual llavors
et preguntaran una cosa,
vostè recorda
que l'any
els estudis
i em fer memòria, no?
Judicis ràpids, sí,
però esclar,
això què vol dir?
Això vol dir mitjans,
humans,
humans,
davant de tot.
I si no n'hi ha?
Humans vol dir
econòmics,
perquè clar,
aquest gent se'ls ha de pagar,
no?
Vull dir que si fem
normatives
i apliquem reformes
i tot això
i això no va acompanyat
d'un veritable
suport humà
logístic,
per dir-ho d'alguna manera,
això no funciona.
Si amb aquell jutge
que abans tenia
doncs
10 judicis al dia,
ara anava a tindre
10 més 5 de ràpids,
doncs
això no funciona.
El senyor Carril Pan
diu amb un...
i llegit
a la premsa
que esclar,
als judicis
n'hi ha molts
que s'uspenen,
es retracen,
però esclar,
ja pots començar
a puntuar el primer,
el primer és el que condiciona
tot l'altre.
Això és el mateix
que la visita del metge,
a tu et poden donar
visita a les 9 del matí
i amb un altre d'aquí
li poden donar
a les 9 o 15.
Si jo estic
20 minuts allà dins
en aquell llalç retardat.
Jo em sembla
que és una qüestió
de recursos humans
i materials
i econòmics
i s'hauria de resoldre,
més convocatori
de jutges.
Ell està demanant
que es creïn jutjats nous.
No és la primera vegada
que ho demana aquest senyor,
no és la primera vegada
que ho demana.
Sí, sí,
jo durant molts tants anys
he tocat un apartat
dels jutjats
i no els jutjats
de la social.
no sé si tenen més col·laps
amb els penals
i amb els civils
estan molt més col·lapsats
i els d'instrucció també.
Però, bueno,
sí, estic d'acord.
A més, és un problema,
com diu el Pitu,
sí que ens preocupa
i a mi personalment
em preocupa,
és veritat.
Ja ho sé que pot sonar
la notícia aquesta vegada
una miqueta
i dir,
bé, es tenen estrès.
Però no solament
els jutjats
es tenen estrès,
els secretaris de sala,
els administratius
i és veritat
perquè hi ha una pressió tremenda
i que a vegada
hi ha més demanda
de la societat
d'accions
a nivell judicial
perquè afortunadament
també s'han civilitzat més
i no arreglem
els assumptes
com que se fa
una miqueta més avall.
No volem arreglar
els assumptes civilitzadament
que per això estan els jutjats,
per arreglar una cosa civilitzadament.
Però també hi ha dues coses aquí.
Una,
s'ha gastat molt de nens
amb infraestructures urbanístiques
que són importants
però hi ha a vegades
amb infraestructures
d'aquesta mena
que per mi encara són més importants
no s'hi esmercen
en els recursos econòmics
que s'han tindrien de esmerçar.
Jo crec que s'ha de duplicar
o triplicar el pressupost
a nivell de justícia
perquè ens és important
per la vida quotidiana,
pel fer de tot,
per la seguretat.
I no és tan sols
l'aparell judicial
i els jutges,
els fiscals,
els advocats.
L'angoixa que produeix
l'afectat.
Tu i jo tenim un conflicte
i tu i jo estem patint
durant potser anys
fins que ens arribi allò
que potser després
d'aquell conflicte
que vam tenir
ha quedat ja dissolt
i dintre d'uns anys
anem davant del jutge
i anem agafats de la mà.
Vull dir, ja...
I vostès...
Això sí, sí, exacte, exacte.
O a l'inrevés.
No, o allò s'ha greujat més.
Però ja veia la part,
diguem-ne, més d'allò.
És que podem arribar
a tan amics
perquè en un moment
van dintre d'un conflicte,
vam anar a la justícia,
la justícia fins al cap
de dos, tres anys
no ens crida
i llavors ja som amics.
Ah, tenim de vacances junts.
Hòstia, tu.
I què fem, llavors?
Amb aquesta part, xapó,
en aquest sentit,
i a més a més
el que ha fet
és recolzar el senyor Carril
perquè fa bé
manifestar-ho
i tots haurien
que involucrar en això
i recolzar
en aquest sentit
que hi hagi més diners més alt,
però també hem de fer
una reflexió als jutges.
El que no pot ser
també amb els jutges
que a nosaltres
ens passava molt
és que un jutge
recent acabat d'arribar
amb un jutjat
als dos mesos
demana el trasllat
i se'n vagi
i te tornes a quedar
amb el jutjat
sense jutge
i coses d'aquestes
i excedències.
Ostres, jo això,
jo no vull que ningú
perdi cap dret
ni res de res,
però em sembla
que una regulació d'això
també seria important,
que això de la seva passa.
Un jutjat no es cobreix
la vacant,
quan es cobreix la vacant
als tres mesos
demana una excedència.
Home, jo crec que
hi hauria d'haver
un període de temps
que un jutge
no pogués demanar
l'excedència,
per almenys un any o dos
que durant un any o dos
no es pogués demanar
o tres l'excedència,
perquè això també creia
uns problemes increïbles
i han hagut jutjats
que han estat tres o quatre anys
sense quasi,
en tres anys
han estat tres mesos ocupats
i això també,
per la part judicial
també haurien de fer
un esforç
en aquest sentit
de dir xer, comprensió,
perquè no deixen de ser
funcionaris al servei
de la societat
els jutjos.
Jordi,
aquesta reflexió.
No, no, efectivament,
jo crec que cal
posar-hi solució,
cal posar-hi solució
tal com diuen els companys
des del punt de vista
de recursos humans,
creant més jutjats,
dotant-los més de personal
i també dotant-los
d'unes condicions
de treball
adequades,
adequades.
Jo recordo
que hi ha pendent
que entenc
que tira endavant
en el ben entès
que la Generalitat
de Catalunya
ho acceptarà
i no hi posarà
pels de les rodes
i tira endavant
la nomenada
ciutat judicial,
a la Tarragona,
que va a l'altra banda
del riu
i que hauria
d'ajuntar
i unificar
tots els jutjats,
tots els edificis,
totes les dependències
judicials
de la ciutat.
Això ajudaria,
ara,
és ben cert
que no n'hi ha prou
en tenir molt d'espai
si no tens el personal
necessari
per dur a terme
la tasca judicial.
I a mi realment
sí que em preocupa
perquè al cap i a la fi
si el teu mecànic
té estrès,
canvies de mecànic
i si el metge
de capçalera
té estrès
doncs te'n vas
amb un altre metge
però un jutge
no pot tenir estrès.
A veure,
no pot tenir
perquè és una persona
al cap i a la fi
però em preocuparia molt
que les decisions
que hi ha de per si
són complicades
que es prenguin
sota una situació d'estrès.
A mi em preocupa
molt i molt.
I a més a més,
tal com deien abans
també els companys,
jo crec que seria
molt important
d'una vegada
per totes
posar solució
al tema judicial,
al tema de dotació
de recursos humans
i de bones
estructures per ells
perquè no pot ser
el que dèiem
del ciutadà.
És a dir,
el ciutadà no pot estar
set anys
i perdó per l'expressió
amb el cagar-lo al cul
esperant a veure
si li diran
que és innocent
o és culpable
perquè hi hagi
un problema
de falta
de dotació
de personal
o de falta
d'allò per treballar
o que aquest tingui estrès
o l'altre el deixi de tenir.
Que al final
jo crec que
el més important
de tot plegat
és la persona
jutjada.
És a dir,
posaré un exemple
molt clar
i que probablement
tots recordeu
el cas
de Joan Miquel Nadal.
No pot ser
que s'estigui 8 anys
un tema
d'un entomps
a veure com s'acaba
com què passa
aquí allà
amb la conseqüent
angoixa
i estrès
llavors sí que provoca
estrès
en el ciutadà
a veure què passa
per què no es pot
solventar un tema
en un any
o en un any i mig
perquè s'han d'estar
7 i 8 anys
amb molts
a veure
evidentment
i d'aquest
perquè és el que recordo
però n'hi ha
tants i tants
i tants casos
i desconeguts
i desconeguts
no els que no coneixem
i aquest perquè és el més públic
el més públic
i el més conegut
tenir una persona
8 anys
amb la incertesa
de saber
què és el que hi ha
amb tot el que això suposa
a mi em sembla gravíssim
projectes econòmics aturats
perquè n'hi ha una decisió
que pot afectar el projecte
aleshores
s'hi ha de posar solució
no pot ser
que els jutges
tinguin estrès
perquè
ens hi juguem massa tots
i amb el tema
de les infraestructures
gent de l'audiència
deia
en fi
continuava apostant
a veure si
li fan la ciutat judicial
estarien d'acord
amb aquell projecte
recorden
és al costat
de l'altra banda
del francolí
ho dic perquè
com que Barcelona
és un altre model
perquè el model
de ciutat judicial
que s'havia presentat
a Barcelona
evidentment
tenia unes altres dimensions
el nou govern
l'ha reduït
perquè considerava
que era massa
espectacular
o massa gran
però mira
el que no pot ser
el que no pot ser
és el cas
d'aquí Tarragona
segurament que passa
altres llocs
però coneixem el d'aquí
uns jutjats
aquí
a l'Avinguda
de President Companys
l'edifici central
d'acord
uns altres jutjats
amb un pis
d'una casa de veïns
amb un pis
de la casa de veïns
uns altres també
que a més a més
alguns són de penal
que hi van gent
presumptament culpable
i generadora
de conflicte
això
és que
no pot ser
és illògic
això ha d'estar
i quant de temps portem
quants anys portem
amb la famosa
ciutat judicial
aquí de Raona
portem anys
portem anys
que si els posarem aquí
que si els posarem
que si ve la conseller
que enviem de conseller
una consellera
la consellera no sé què
s'organitza amb l'alcalde
l'alcalde amb el director general
el director general
amb la consellera
i
continuem igual
al cap de 8 o 9 anys
o 10
però estan d'acord
amb la unificació
de les dependències
es parla del tema
en fa dos o tres
i jo crec que l'ubicació
és clara
és clara
clara
i només falta
a veure l'acord
vull dir
què hi fa l'Ajuntament
s'ha dit els terrenys
qui ha de fer la resta
qui ho ha de construir
el Departament de Justícia
és a dir
els sembla bé
doncs tirem endavant
senzillament és això
però per passar
és com l'escola d'idiomes
que ara
aquest d'aquí no m'agrada
ara el vull posar aquí
a les escales
ara el vull posar
no pot ser això
però és que això
això
bé també
i enllaça amb allò
que dèiem abans
no aquí no l'hi vull
perquè no sé què
jo aquí
a qui la posaria
no
la societat
no ens ho mereixem això
quan un servei
s'ha de donar
i quan s'ha de fer un edifici
però l'Ajuntament
no pot estar
ara no t'agrada aquest lloc
ja te'n buscaré
un altre no sé on
ara no t'agrada aquest
doncs bueno va
tornem a l'anterior
escolti
prengui senyors de la Generalitat
prengui una decisió
no home no
però hi ha vegades
que s'ha de prendre la decisió
i ja està
i tirar el carro endavant
però aleshores
se'l pot acusar
l'administració
de no escoltar els ciutadans
que aquesta seria una altra
a la ciutadania
l'has d'escoltar
perquè al moment
que has de prendre la decisió
el que no pot ser
has d'assumir la responsabilitat
el que no pots
és anar allargant el tema
pots escoltar tot el que vulguis
però algun dia has de decidir
i pensar
potser pensar en el teu interior
o no
però almenys pensar
escoltem tu
ja ho has regalat
el que vingui al rellet
Enric que deies
que si no no ets
entre la ciutadania
oi li deia a ell
que amb això de dit
el company
que m'ha donat l'alegria
que tant tant
s'ha de decidir
m'havia de la memòria
una petita
l'altre dia
hi havia una sèrie
d'aquestes americanes
l'ala oeste
la casa blanca
més a més
que el president
li fa una reflexió
amb un assessor seu
que diu
escolta
no vivim en una democràcia
vivim en una república
i la gent
és lliure per votants
però les decisions
les hem de prendre
a nosaltres
no la gent
i això
m'ha agradat
perquè és veritat
al final
realment
allò que dius tu
de l'opinió de la gent
si fessin casa
l'opinió de la gent
no podríem fer res
perquè no hauria mai
possibilitats
de posar-nos d'acord
i m'agrada
això quan un polític
digui que està
capent de decisions
perquè dius
xapó
és absolutament així
el que passa
que aleshores
quan prens decisions
se t'acusa
d'on haver parlat
amb la gent
jo entenc
que s'ha de parlar
amb el ciutadà
sempre s'ha de parlar
però al cap i a la fi
nosaltres
ens escolleix
el ciutadà
quan el ciutadà
ens escolleix
ens està dient
escolti vostè
treballi
i faci coses
i prengui decisions
si ha d'estar consultant
cada dia
sobre cada decisió
en aquesta associació
o l'altra
o en aquest ciutadà
o l'altra
escolta no farem res
parlant de prendre decisions
n'hi ha una
que va prendre
fa pocs dies
la universitat
cap administració
política
però sí
la universitat
de Robert i Brasili
que no ha agradat gens
als ciutadans
sobretot els més afectats
que són alumnes i professors
que és el fer pagar
els aparcaments
als campus
de l'Avinguda Catalunya
i de Sant Pere Sassalades
ho dic perquè
hi ha hagut reunions
amb el rector
s'han convocat
una mobilització
una aturada
de les classes
per la setmana vinent
a més avui
hi ha uns altres estudiants
que són els de publicitat
i relacions públiques
que es manifestaran
al rectorat
aprofitant la visita
del conseller
d'universitats
Carles Solà
en aquest cas
és perquè no tenen clar
el seu futur
com a estudiants
però pel que fa
al tema dels aparcaments
de fer pagar
alumnes i professors
de fer pagar
la comunitat universitària
en aquests pàrquings
a partir del curs vinent
com ho veuen
encara que no vagin
a la universitat
jo com que
m'he estaurat
que diu
el company
que diu
que té que prendre decisions
que en diu
a veure si un partit
no però no
però el Raül
a veure
jo crec
no ho he llegit
però vaja
entenc que parlem
dels parcs
de la zona interior
de la URB
dic al company
que li cedeixo
la paraula
i que ell obri
la nova etapa
de prendre decisions
polítics
escolta
jo els decisions
que pugui prendre
la URB
en respecte dels seus pàrquings
doncs
però que els hi sembla
encertada o no?
a veure
tenen un pàrquing allà
doncs
jo no sé si és encertat o no
és evident
que l'estudiant
no és precisament
una persona
sobrada de recursos
sí que és veritat
que l'estudiant
sap buscar-se la vida
i és capaç
de venir
tres o quarts d'hora abans
per no haver de pagar
és a dir
tres o quarts d'hora abans
i donar tons per la ciutat
i buscar un lloc
ara
també és veritat
que
a veure
jo no sé avui
quants d'aquests estudiants
del campus de Sassalades
o del campus
de l'Avinguda Catalunya
venen de fora
de la ciutat
i que precisament
per venir de fora
necessiten el vehicle
perquè jo crec que
molts d'ells
estan a Tarragona
i podien deixar
d'utilitzar el vehicle
podien pujar caminant
o podien pujar
amb transport públic
fins i tot venint
de ciutats properes
o de pobles propers
no sé
no he llegit la notícia
per tant
no sé què dir-te més
Pitu
està en el dret
de fer-ho
perquè fer pagar una cosa
sempre
sempre és antipopular
i sempre
genera problemes
jo pel poc
que he llegit
però intueixo
que això
ve donat
amb un problema econòmic
que té la pròpia
universitat
de recursos econòmics
i deuen dir
i ho miro
des de la senzillesa
home
si en traiem
una miqueta
d'això
doncs
perfecte
altra cosa
està
amb això
dels serveis públics
com sempre passa
les coses es fan al revés
en aquest país
és a dir
posem
els espais
universitaris
allà
estan funcionant
les assesalades
estan funcionant
i en canvi
la qüestió urbanística
les voreres
els carrers
estan per fer
encara els estan acabant ara
i com sempre
clar
el servei públic
els autobusos
els autobusos
bàsicament
no hi arriben
o hi arriben
amb poca freqüència
d'horari
i així anem
la gent
s'acostuma a utilitzar
el
el seu cotxe particular
allò
els cotxes
s'han aparcats
per al mig
dels camps
de garrofers
que envolten
tot allò
i això
podríem traslladar
a lo que és
la universitat
i lo que és
l'hospital de Joan XXIII
exactament igual
si l'afluència
de servei públic
fos
fos
més adequada
pel nivell
de gent
que utilitza aquests espais
potser la gent
no utilitzaria tant
el seu cotxe particular
és una qüestió
de coordinar
penso jo
aquesta història
si hi ha un autobus
cada mitja hora
jo agafo el meu cotxe particular
si tinc un autobus
cada 10 minuts
o cada quart d'hora
escolta'm
m'ho pensaré més d'una vegada
si hi ha dos llocs
a la ciutat
que tenen
autobusos
tants com vulguis
un és la zona
de Sassalades
i l'altre és
Joan XXIII
és de temps
a més a més
de temps immemorial
des de que era
Joan XXIII
quan la presó
que no hi havia res més
que anaves
a l'ambulatori
i no hi havia cases
probablement
Enric
queda mig minut
jo crec que la parcel·les
la que és
i el parc
el turmulístic
no para de créixer
el terreny
el que tenim
no podem fer
de créixer més
però en canvi
els cotxes
cada vegada
s'estan multiplicant més
i més a més
que han gerat
un problema d'espai
de totes maneres
el que ho dic abans
que la universitat
que ha plantejat
és una altra història
veu una miqueta
de lo que entro
de esos lluvies
estos lodos
se va fer un plantejament
de la universitat
a nivell urbà
per una qüestió patriòtica
de tarragonisme
brillant i agressiu
perquè érem tarragonins
brillants i agressius
i volíem
l'arribar aquí
en més d'agafar
i plantejar les coses
sensatament
i dir als darrers
fem una universitat
conjunta bé
i la fem fora del casco
va i fem una
un bé
se va fer
no casual
tenim aquesta universitat
tota dispersada
perquè va haver
una manera de fer
tarragonisme
brillant i agressiu
això ens portaria
a un altre debat
interessant
però senyor
s'acaba el temps
de la tertulia
jo de campus urbà
o campus fora de ciutat
però no hi ha temps per més
Enric Ceritjo
el Pitu Rovira
Jordi Sendra
gràcies per venir
el Javier Soler Poblet
l'advocat
devia tenir molta feina
o potser estava estressat
si em permet aquesta ironia
i no ha pogut venir
a la tertulia
gràcies a tots trets
fins la propera
adeu-siau