Bona nit
Bona nit
I en singular
Com que tinc calor
S'està ventant amb les entrades
Per anar a veure la Rosa Maria Sardà
Que no és aquesta setmana
No, que és el dia 29
Que és d'aquelles obres de teatre que dius
Que fem això i encara no ho has dit
I ja has venut les entrades pràcticament
I Fernando Guillén
En tenim dues però
Igual podem aconseguir-te alguna altra més
Estirem una miqueta més en propers dies
Aviam, el Marcelí que és una persona més organitzada
Quan ve el 8 amb la sardà
La setmana vinent
El dia 29
Que cau en dissabte
A les 10 de la nit
I a més dissabte que l'endemà no s'ha de matinar ni res
És fantàstic
Obrim ja el telèfon
Obrim el telèfon
977 24 47 67
Ara ja saben que
L'únic que han de fer
Això sí és fer-nos una miqueta de crònica
Del cap de setmana
D'alguna activitat que hagin fet
La persona que ens truqui
I ens ho expliqui
Doncs tindrà aquestes dues entrades
Poca broma
Que són entrades d'aquelles que van molt i molt buscades
Si sou tan amables de posar-vos els auriculars
Us veig molt de dilluns avui
Que escolta
Molt sueltos
Així com a molt relaxants
Sembla que heu perllongat el cap de setmana
Sí, jo vaig treballar ahir
Vas treballar
Per tant, és que avui és el teu dia de festa, Marcelí
És que això no ho diem mai
Pobret
I pren unes hores del seu descans
Per venir aquí a la ràdio
Un plaer
Moltíssim
Donem pas a aquesta primera trucada
Bon dia
Hola, bon dia
Amb qui parlem?
En Alicia Sola
Què tal, Alicia?
Doncs molt bé
A veure, crònica del cap de setmana
Te les has de currar, les entrades
Doncs jo he estat en els tres toms
Que bé, sempre està bé, no?
Una miqueta de veure els cabals, els ponis
Bueno, també n'hi havia burros
I també he estat en la competència en Reus
Vas anar al trapeci
Sí
Molt bé
I què tal?
Me ha agradat molt
I vi un grup d'anès
Que per a mi
Fue una maravilla, no?
Eren dos muchachos i una xica
I un espectacle impressionant, no?
Perquè aquells eren trapecistes, malabaristes, payasos
Bueno, me parecía una professionalitat
Muy grandiosa, no?
I a més que es veien bé els espectacles, no?
Que hi ha la gent suficient per poder-ho dir
Sí, sí
Havia gent
Perquè sí que n'hi havia, no?
Però bueno
Però no és com Tàrrega
Bueno, Tàrrega quan hi havia anat els últims anys
Que ara fa molts anys que no hi vaig
Que és que al final no veia res
Ah, però ara també és molt complicat
Allí, sí
Los niños tenien
Bueno, pues para poderse colocar sentados si querían en el suelo
Había unas sillas no suficientes
Pero si no, pues era de pie
Además, precioso verlo en la calle
Yo no había ido ningún año, no?
Y eso de ver un gran columpio gigantesco
Con una chica allí columpiándose
Bueno, fabuloso, me pareció
És que veus tenen coses bones
El trapeci de Reus és una de les trobades realment espectacular
És una de les cites d'aquestes comarques importantíssimes en temes d'activitat al carrer
Home, el que és absurd és plantejar-te que si es fa a una ciutat no es faci a l'altra
Si tots anem amb un cop de cotxe a tot arreu
Sí, la verdad es que sí
Porque dices, total, estás aquí cerquita, no?
Y bueno, yo vi dos de los espectáculos
Y bueno, pero había muchísimas cosas
Quiero decir que realmente la oferta era grandiosa, no?
Y dir-nos de verlo, no?
Aunque no sea aquí en Tarragona
Vas a aprofitar el diumenge, doncs, eh, Alicia?
Ah, sí, sí, sí
I a base de bé
I vas a l'elnàstic o no ets futbolera, tu?
No, jo futbolera no
Tu teatrera, a més a dir?
Sí, sí, això mateix
Molt bé
Doncs, Alicia, es mereix
Fila 4, eh?
Fila 4
Fila 4
Fila 4
Del primer anfiteatre
No, no és veritat
Ah, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí
A veure
És marxellí, sí, sí, sí, sí, sí, es veritat
Però són bones, són bones?
Són molt bones
Molt bones
Molt bones les entrades, Alicia
Vés que no pots marxar-li un detall, com allò
obsequio novios, quan vas a un...
Unes floretes, una cosa, a la butaca.
Alguns bombonets, alguna cosa
et trobaràs. Molt bé, molt bé.
Doncs, Alicia, que les gaudeixis moltíssim
aquestes entrades. I, escolta, si no tens
res a fer, el dilluns, després de veure
l'obra, ens truques i ens fas una
miqueta de crònica. Ja saps que nosaltres
no regalem les entrades perquè sí, sinó que
posem deures. No, bé, bé, em sembla molt bé.
Però bé, són uns deures que es volen fer.
És una miqueta fàcil, no n'hi ha cap problema.
Molt bé, Alicia, doncs ja les tindràs aquí
a la teva disposició a la ràdio, d'acord?
D'acord, gràcies. Gràcies per trucar-nos, adeu-siau, bon dia.
Doncs jo he vist fila 4, he pensat, mira que bé.
Marcel Vuit. Els dilluns
no et proven gaire, eh? No.
Fernando Guillén, ja té
una edat, Fernando Guillén, però estàs
tupent-ho a l'escenari, eh? Però és guapot, és guapot.
No, jo parlava com a actor.
No, home, però és d'aquests actors que omplen.
Jo recordo que va vindre fa un parell d'anys,
no sé quina obra, també, Marcel, tu te'n recordes?
que era una mica estrany.
Ens truquen, no tenim entrades,
si volen intervenir per fer-nos la crònica,
però ja avui no tenim entrades.
Però, un moment, un moment, un moment.
Intentarem que n'hi hagin dues més.
Sí, però tenim més trucades, què fem?
Doncs una. Una trucada més, sí.
Que no intervé? És a dir, si no hi ha entrades, no intervé?
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Montse Hernández.
Què tal, Montse?
Molt bé.
Què deies, que si no hi havia entrades, no intervenies?
No, no, que sí, que sí.
Però què és això? Home, pobreta.
Però què és això? Que ens estem indignant per moments, no, dona, que és broma.
Home, és que si he de fer el gasto...
Clar que sí.
Si a sobre, si no pagués telèfon encara,
però a sobre que pago telèfon, que em tracto d'aquesta manera, no?
No, Montse, que era broma.
Escola, què has fet el cap de setmana?
Posar a veure els tres toms,
i ahir per la tarda demanar al...
No estic.
No, no, no, a veure les entrades que em van trucar, les...
A la banda?
A això mateix.
A la banda, eh?
Al Palau de Congressos, a la Primavera Musical.
Van estrenar peces noves, no?
Sí, va ser molt maco.
Van estrenar dues peces de nova creació.
I com estava, de gent?
Bé, hi havia bastanta.
Oh, però allò és gros, però sempre la banda, sempre mobilitza molta gent.
Sí, sí.
I al matí els tres toms.
Això, m'ha dit.
Jo volia dir una cosa.
Jo no els vaig veure en guany, eh?
Jo sí.
Sí.
Que no fa molta calor.
Sí.
Per a veure els tres toms.
perquè una cosa és a l'hivern.
Sí que per Sant Magí ho veiem, però és a la tarda, als cavalls.
Però és que quan els cavalls fan allò que fan, que ho fan gros,
amb la calor devia quedar la rambla perfumadeta, eh?
No sé, és el que penso.
Sí, sí, perquè hem de dir mentides.
Sí, sí.
Sí.
Sí, Montse, tu què ho opines?
Perquè tu vas passar per allà i fas fet també un tomb, com d'allonsis,
o t'hi vas quedar una estoneta?
No, jo no vaig quedar una estona a veure-ho.
I què?
Bé, molta gent també.
Molta gent, eh?
I molts cavalls i molts carruatges.
Hem de bo dir, sempre.
Sí, molt maco.
Molt bé.
I, escolta, et fa particular il·lusió anar a veure aquesta obra,
UIT, té una crítica extraordinària,
i a més el cartell d'actors i actriu, en aquest cas, no?
Sí, sí.
Home, la temàtica és una mica dura, que no l'hem comentat.
Una dona terminal.
Sí, però que s'ho pren amb sentit de l'humor,
que ja s'ha de tenir molt, eh?
Ara et vaig a dir una cosa.
Bueno, Marcel, sí que coneix a tot el famó seu,
però molt simpàtica no ho és la Cerdà.
Ara ho comentarem, això.
Però, mira, a mi em cau bé.
Sí, però després, quan ve...
Perquè és una dona que va per feina.
Sí, però una mica seriota, eh?
Ara parlarem de la Rosa Maria Cerdà.
A tu t'agrada, no, Montse?
Montse.
Doncs, escolta...
El important és que tu hi vagis,
i a partir de demà ja els podràs passar a recollir.
A partir de demà pots venir a buscar les entrades, d'acord?
Gràcies, Montse.
Fins la propera, adeu-siau.
Doncs, tu la coneixes, Marcel-Ila Cerdà,
que ha vingut alguna altra vegada, no?
No has coincidit?
No he coincidit amb ella.
I aquest estiu el Marcel-I coneixerà gent molt famosa.
I hasta aquí puedo leer.
Com aquí, com aquí.
No, no, no.
No, clar, no es pot dir,
perquè després han de fer les rodes de premsa,
i les coses, perquè és un gos empat.
Però això l'haurem de començar a apretar,
perquè ella sempre vol que jo li digui coses.
Que m'expliqui qui vindrà aquest estiu,
que jo tampoc no ho sé.
És a dir, que ella ho sàpiga i tu no.
Clar.
Però jo soc una tomba.
Llavors, per què ho dius?
Si no tens intenció d'ampliar l'informació...
Venen nois guapos?
En plural.
Que a mi m'agraden?
Aquesta és una altra cosa,
perquè els gustos són com els colors.
No, perquè tinc un gust molt normal.
Sí, però fan teatre o canten.
Com a mínim una pista d'aquestes, què fan?
Hi ha un de guapo que et fa teatre?
Un clàssic?
Un clàssic de venir aquí, sovint.
No, un clàssic d'un teatre.
Podia ser un Àlex Casanovas o una cosa així.
D'un teatre clàssic.
Ah, un clàssic d'un teatre clàssic.
I un altre que ballarem i molt.
Un que ballarem...
Molt.
Per tant, canta...
O no.
O no.
Ja no diré res més.
O balla.
O tampoc.
No, no, però el veurem ballar o ballarem?
Ballarem.
Ballarem.
I molt.
Però el veurem ballar també.
Això depèn d'on estigui ubicat.
No, no, no, que em sembla perfecte.
A finals de mes.
Perquè així creem una certa expectació en el programa.
A la setmana que hi ha una pista més.
Recapitulem.
Pistes que tenim fins ara.
Mira, podríem fer una mica de concurs.
Sí, jo ja ens agrada molt aquí de seguida muntem shows.
Tu aquí m'ha quedat a l'altra perquè estàs com molt eufòrica, eh?
Mira, cada dia anem donant una pista.
I tot just quan estiguin a punt de desvetllar-ho públicament aquí ve,
podem obrir els telèfons i que l'endevini i regalem una entradeta.
Ai, no, no, em mataran potser també, eh?
No ho sé, no, no.
Jo proposo, ja veurem si fem.
Jo dic que venen xics guapos i venen xics que fan ballar.
Que són guapos.
Bueno, a mi m'agrada, però tampoc.
Un d'ells, un moment, un d'ells fa teatre.
Sí.
Clàssic.
Jo m'apunto, eh?
Sí.
El Masalí fa de notari, no?
Sí, sí, sí.
I és més barata que un notari.
I també és de confiança.
Jo només he dit que ballarem i molt.
Però no ens diu si canta o balla.
O canta i balla.
Una altra pista, on?
No t'ho puc dir.
Home, al Camp de Mar.
Bé, hi ballarem.
Al centre sempre és al Camp de Mar.
Bé.
Tot i que el QS també fa balla molt.
També fa balla molt, el QS, però molt, eh?
Sí.
Però molt.
Sí.
Home, el QS no ens decep cap any, eh?
Perquè la veritat és que és un cicle de música.
I una tercera pista.
Vinga, va, que m'ho apunto.
Al fòrum...
Dels mateixos.
No ens té res a envejar.
Ui!
Hasta aquí poda leer.
Ui, pues jo no dic res.
Sí.
Perquè ningú s'enfadi, però...
Home, a veure, que el fòrum té els xidos aquells que nosaltres no tenim.
A l'exposició dels xidos no vindran.
No, no cal, no cal, i hem de traslladar aquí, ja tenim les nostres pedres pòpies.
Imagina't quina feinada tindríem, allà, cultura, amb obra...
Georgi Dan!
No em diguis que ve Georgi Dan.
Oh!
És que ha tret un dis nou, eh?
Poc, que broma.
Vaig sentir una cançó.
Ja el tenim aquí, el dis de l'estiu del Georgi Dan.
Què és allò de la boda del Dallons?
No ho sé, jo he vist per aquí, per l'estudi, un dis nou del Georgi Dan.
No em facis dir com es diu.
Oh, és que la cançó de l'estiu està al caure.
Clar, per això t'ho dic, eh?
Aquí ho deixo.
De moment, no, però, Sílvia, confirma'm que no és Georgi Dan.
Confirmo que no és Georgi Dan, ni el guapo ni el que fa ballar.
D'acord, ni l'actor de teatre clàssic.
I que fem estalvi que ens gastarem dinerets aquest estiu.
Bé, bé, per cert, ja que no podem dir el que tenim aquest estiu,
diem el que tenim aquesta setmana.
Què tenim a la caixa? És que ara ja tenim la cosa romana.
Clar, a Tarraco Viva.
Arriba el bon temps i a Tarraco Viva ja està aquí.
Ja comença a agafar el protagonisme.
Llavors, a la caixa tenim, tant avui com el dimecres,
poesia clàssica llatina.
Amb uns grans oradors.
Avui el Jaume Juan Castelló, el dimecres el David Castelló.
És que hi ha tantes coses que no m'ho sé.
Què més hi ha?
Segueix el Teatre Jove, acabant el Metropol.
Això, Marcelí, que la setmana no ho veu.
Aquesta setmana hi ha el Serrat Cor?
Tenim el Serrat Cor?
Sí.
Amb quina una em porten de cap?
Què més tenim així per destacar?
Aquesta setmana és com a més tranquil·lera.
El Déu a Tarragona, el dijous a la Vaqueria.
Tinc un dubte que jo no ho sé.
Jo sé que venia el Quico Veneno.
Sí, en principi estava previst que vingués el Quico Veneno.
El dimecres.
Però la sala que està tancada.
Llavors, ho sento perquè ho podia haver preguntat.
Intentarem esbrinar-ho a veure com està la cosa.
Sí, perquè el dimecres ella estava previst que vingués aquí a Tarragona.
i sobretot tenim Tarracó Viva.
Tarracó Viva que ja comença a escalfar motors.
El diumenge tenim a la Sala Trono un teatre de Cambrils
que es diu Un fruits de la passió.
I molta cosa romana.
Molta cosa.
Els restaurants, els carrers, el Camp de Mar.
Per tant, l'activitat se centrarà sobretot en el Tarracó Viva.
I a Pati Pelnàstic, es veu, no?
Es diu que sí.
Però a veure, per què pitava ahir la gent?
Com per què pitava?
Perquè pitava on?
Per Tarragona.
Home, per què en juga la Liga?
Ja, però ara falta el playoff.
El playoff.
Pitaven perquè de moment entren al playoff.
I quantes places hi ha en el playoff?
Ui, em pregunta a mi, Marcelilla, em pregunta a mi.
I em pregunta a mi.
Quants juguen i quants han de guanyar?
És que no entenc la pregunta jo.
Si de la lligueta que fan, ens ha dit que en van 3 o 4 a la lligueta,
doncs en puja un, el primer.
Un?
Un sol.
Ara, a Tarragona el tenim això, celebradors o som?
Per si de...
Tu celebra.
Per si de cas...
Per si de cas ja ho tenim celebrat.
Escolta, sí que ho tornem a celebrar i si no ja ho tenim celebrat.
Que això és molt positiu i molt bo.
No, no, no, això està molt bé.
Ahir no plovien ni res, posau.
I a més, home, es va fer allò una cosa amb molta gent,
molta participació, amb la interpretació de l'himne del nàstic.
Aquell dels bubobots?
Amb mil històries que van interpretar l'himne del nàstic.
És com dels bubobots.
Però això ho dius tu, Sílvia.
No, és veritat.
Jo vaig sentir l'himne a Tarragona, que tots junts hauríem pogut fer un bon conjunt, eh?
L'himne a Tarragona i l'himne alnàstic.
El Marcelí va anar a la banda.
Al concert del Palau.
Ah, vas anar al concert del Palau.
Clar.
I vam acabar en l'himne a Tarragona, molt maco, eh?
L'himne a Tarragona, però que no era l'estrena, perquè ja s'havia estrenat primer,
però sí que s'estrenaven dues peces.
Dues peces.
I què tal?
Dues peces noves, molt bé.
I a més a més, estaven dedicades a un company del mestre i als seus quatre nebots.
Per cert, que eren molt maques i molt ben interpretades.
Ah, passa que eren nebodes?
No, eren els nebots, va dir ell.
Les peces, les peces.
Molt bé, doncs amb aquesta crònica del concert de la banda Unió Musical de Tarragona,
deixem aquí el programa demà.
Dilluns que ve tenim premis al Metropol, també.
Sí, però ja en parlarem dilluns, que són els millors.
Els millors del 2003.
Dilluns que ve, aquí tots, dutxats i perfumats.
I fem la llista del que es pugui explicar i totes aquelles coses.
Doncs que tingueu una bona setmana i fins al proper dilluns.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.