.
Temps a tertúlia ja, la sintonia habitual a aquesta hora del matí,
aquí a Tarragona Ràdio, avui amb quatre convidats.
Els saludem ja, en Raül Font, regidor de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona. Raül, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya, Javier Melero, administrador de finques.
Bon dia, Javier.
Bon dia.
A l'altra banda de la taula tenim el company periodista
del diari de Tarragona, Joan Maria Piqué. Bon dia, Joan.
Bon dia.
I Carme Crespo, regidora del grup municipal socialista
a l'Ajuntament. Carme, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats comentarem
algunes de les notícies de la jornada.
Una per començar, encara que sigui molt breu, una pinsellada.
No sé si són gaire futboleros o no,
però en fi, és que avui tenim una notícia destacada.
El partit del Nàstic, la victòria davant del campió
de la Copa del Rei, passada per aigua, això sí,
però en fi, una victòria en un partit espectacular.
Hem guanyat el campió de la Copa,
això vol dir tenir l'oportunitat de jugar
a un altre eliminatori de la Copa del Rei.
No sé si van gaire al futbol,
o m'imagino que Raul Fonga hi ha per motius obligats.
Primer, perquè és regidor d'esports
i ara també membre del Consell d'Administració,
però els altres hi van, no hi van?
Estan al cas de la notícia, Carme?
Estem al cas. Jo hi vaig a vegades,
no cada diumenge.
Ahir no hi vaig anar, era dia de treball
i no hi vaig poder anar,
però us he seguit a vosaltres al matí,
he llegit els diaris i, evidentment,
l'apoteòsia i el camp del Nàstic
devia ser impressionant, tot i la pluja.
O sigui, enhorabona a tots.
Joan, hi vas anar o no?
No vaig anar-hi perquè estava treballant,
però per interès,
jo no soc de Tarragona,
però vull recordar també que el Lleida
també es va classificar.
I el Terrassa.
I el Terrassa, però per la part que em toca el Lleida.
Però sí que vull dir que és molt important
pel Nàstic perquè és un punt d'inflexió.
Jo, en fi, no em vull apuntar cap tanto,
però soc dels que sempre he dit
que el Nàstic se salvarà
i acabarà la temporada molt bé.
I ahir es va començar a veure.
Jo crec que això ha sigut molt important
per la moral de la gent.
Dona moral.
Xavier, futbolero o no?
No gaire, no gaire.
Però ahir ho vaig seguir
perquè em va fer certa alegria
comprovar que els grans no són tan grans
com a vegades pensem
i que aquest petit despreci
que a vegades fan els petits
no s'hi val
i que els petits també poden ser grans
tant en tant.
I per tant,
felicitats al Terrassa,
felicitats al Gran Manet
i felicitats al Nàstic
per aquestes victòries
sobre aquests presumptes grans.
És que aquesta modalitat de copa
partit únic, no?
Li dóna emoció.
Raül.
Home, jo li diria, senyor Lod,
no sigui breu.
Diu, molt breument.
Home, un dia...
Perquè aquesta no és una tertúlia esportiva,
ho dic per això, bàsicament.
Ja ho sé, però un dia...
Avui no és dilluns,
per tant, no hi ha tertúlia esportiva
i justament un dia
que els aficionats i seguidors del Nàstic,
que són molts a la ciutat,
no només són els milers que van al camp,
sinó moltíssima més gent
que ho segueix per la vostra emissora
i per els milers de comunicació
i que ho segueixen
amb apassionament,
amb carinyo i amb simpatia.
Jo crec que avui és un dia
per reconfortar i reforçar el nostre ego
i el nostre nivell d'autocomplecència.
Avui és un dia per anar a treballar més content, no?
Sí, sí.
Se suposa que és d'aquells dies
que la gent, els socis i aficionats del gimnàstic
avui han sortit de casa
amb un parell d'aquil·lets més,
no més de l'inflament de satisfacció
que hem portat tots,
que portem tots, no?
Perquè, bueno, doncs,
independentment de la Lliga,
que és una altra història,
doncs, ahir es va veure
un molt bon partit de cop
a tots els que van al camp
i que en aquests moments segur que estan escoltant
Tarragona Ràdio,
coincidint amb mi que va ser
que ahir es va disfrutar
llevat dels dos últims minuts
i per causes d'abatars de l'encontre,
ahir es va disfrutar molt i molt, no?
I que des del primer minut
tinguis la sort que se't posi el partit encara,
segur que ho va condicionar
i segur que això va fer
que el Saragossa s'hagués d'obrir
i el Saragossa, doncs,
no posés l'autobús al darrere
com han fet altres equips
que han vingut durant la Lliga aquí a Tarragona,
doncs van fer que ahir es veiés,
a part d'un molt bon joc i molt bon espectacle,
doncs que avui tots estiguem contents i satisfets.
Fixat el que diu la gent del Nàstic,
que el Saragossa no va posar l'autobús,
o sigui, el que havia de posar l'autobús
era el Nàstic, en teoria,
no, no, és que el Saragossa no va posar l'autobús, eh?
En fi, la veritat és que va haver-hi molt bon ambient
ahir al camp i ara veurem
qui toca en la propera eliminatòria de la Copa del Rei,
que també és a partit únic
i veurem si també toca un dels grans,
tot i que alguns grans ja han quedat eliminats.
En fi, com que avui no és una tertúlia esportiva,
parlem d'altres qüestions.
M'ho permeto que deixem.
Gràcies, senyor Font,
perquè sóc el moderador de la tertúlia.
Parlem d'altres qüestions.
Una de les notícies que, en fi,
pràcticament durant tota la setmana
han anat apareixent a les tertúlies
de Tarragona Ràdio
a propòsit d'una protesta que es va fer diumenge passat
i d'una altra que ja ha convocada pel proper dilluns,
perquè és un tema de trànsit,
és un tema d'infraestructures,
és el tema de la 340,
de la variant de la Mora a la Sabinosa,
de si es fa per un cantó, si es fa per un altre,
és un tema de tertúlia d'aquesta setmana,
de la setmana passada,
perquè no se sap ben bé si apareixen
els pressupostos generals de l'estat del 2005,
insisteixo perquè ja va haver-hi una queixa
de la plataforma Tarra Coberda el passat diumenge,
que reclamen un altre projecte de variant
i ara ja haurà previst, en principi,
per dilluns vinent,
una altra protesta,
en aquest cas a l'associació de Vents de la Mora,
que anuncien que tallen la carretera
perquè volen que es faci la carretera a la variant
ja de la manera que sigui.
Recordem que dilluns que ve és festa
és el dia de tots anys
i per tant serà operació tornada
després d'un llarg cap de setmana de 3 dies.
Joan, què hem de fer amb la carretera?
Bé, avui nosaltres al diari de Tarragona
portem una informació bastant àmplia
sobre aquesta qüestió
i hem dedicat força atenció
perquè afecta a molta gent de Tarragona,
a la gent que viu allà abans
i en general a tota la gent
de les comarques de Tarragona
que passa en algun moment per la ciutat
i fins i tot de més enllà
perquè és una carretera
que enllaca València amb Barcelona.
No és una qüestió de partides pressupostàries.
El govern espanyol va aprovar
unes partides extra
per una sèrie d'infraestructures
on, si no recordo malament,
són 60 milions d'euros per Catalunya l'any que ve
i d'aquests n'hi ha 15
que són per a aquesta carretera.
Aleshores, bé, ara la Carme
que és possiblement ens ho explicarà millor que jo
però els socialistes estan intentant a Madrid
modificar el traçat,
començar-lo per la Mora tal com està previst
i a partir que arribi a Boscos i Tarragona
intentar que el projecte continuï paral·lel a l'autopista
i que l'accés que està previst
que passi pel costat del Camp d'Alnàstic
es redueixi a la mínima expressió.
De totes formes, clar,
el problema dels socialistes
és que ells no fa ni un any van...
Recordem que el projecte ja està aprovat.
Sí, sí, el projecte està aprovat
i està licitat,
està fet l'impacte ambiental,
o sigui, el projecte està a punt de caramelo,
com se sol dir, no?
O sigui, només falta...
Està per executar-lo.
Exacte, faltaven els diners...
Està per licitar-lo i...
Exacte, faltaven els diners i ja està.
I ja hi són.
I, clar, un projecte,
no es fa en dos dies un projecte així, no?
Aleshores, bueno,
hem de veure si seran capaços
d'aconseguir aquesta modificació
i, sobretot,
que el punt més polèmic
que és aquest enllaç de quatre carrils
que passa pel costat del Camp d'Alnàstic,
que és el que provoca la protesta
de la plataforma de terra coberta,
no es faci com ara mateix està previst.
A veure,
el que sí és cert,
és el que he dit,
ho ha explicat molt bé el Joan Maria,
no cal que ho torni a explicar,
és...
El tema és...
Quin projecte fem al final?
Exacte, a veure,
el que està clar
és que el projecte que es licitarà
ha de ser aquest,
perquè, si no,
perdem aquests diners,
és a dir,
no venen aquests diners
perquè el que ve d'ell
fer un altre projecte
representa cinc o sis anys,
llavors,
el que s'ha de fer
és que comenci aquest projecte
i llavors
el que estem fent
els socialistes
de Tarragona a Madrid
és intentar
que hi hagi una variació
d'aquest projecte
precisament
per aquest problema
dels quatre carrils
que passen
pel Camp del Nàstic,
que està clar
que hi ha d'haver
un carril d'entrada
a la ciutat
però que no cal
que tot el trànsit
que passi per la 340
passi per aquí.
Llavors,
això seria
anar
veient
si es pot variar
el projecte.
D'altres projectes
s'han variat
un cop
han estat
començats.
recordo ara
el més proper
el túnel de Bracons.
D'acord?
És a dir,
que això no és impossible.
El que està clar
és que no podem
perdre els diners
que ens donen
perquè llavors,
esclar,
no podem anar
a queixar-nos a Madrid
que no ens donen diners
sinó al moment
en què te'ls donen
doncs ja no,
no.
Ara doncs
aturem-ho
perquè no ens posem
d'acord
en quin traçat volem.
És a dir,
sí que fa un any
quan es va aprovar
aquest projecte
hi havia
un altre govern
a Madrid
i un altre
diguem-ne
govern
quasi Catalunya
però ara
doncs
és el moment
és el que ho temm
comencem
perquè el primer traçat
des de la Mora
fins aquí
no hi ha cap problema
doncs tothom està d'acord
i després mirem
a veure si es pot modificar
la segona part
d'aquest trajecte
i jo crec
que ho aconseguirem
perquè això
si s'ha fet d'altres vegades
ja s'enta precedent
no té per què
no poder-se fer
i ara d'immediat
perquè això ens n'anem
a dos anys
o sigui
a dos anys
de poder arribar
fins a aquest punt
per tant
en dos anys
tenim temps
de mirar
a veure com es pot
variar el projecte
i jo crec que
sí que ho aconseguirem
jo voldria tranquil·litzar
les persones
que els passen
per casa seva
que aquest és el problema
doncs que els passen
aquests carrils
per casa seva
i
jo crec que
tinguin una mica
de confiança
que aconseguirem
doncs
arreglar tot això
quan el diari
de Tarragona
surt
que Esquerra Republicana
denuncia
que el govern
no modificarà
doncs jo crec
que és fer demagogia
perquè ells mateixos
saben que el túnel
de bracons
es va modificar
i llavors
doncs jo crec
que tinguem
tots plegats
una mica de paciència
comencem
tinguem els diners
que és el que importa
comencem
el primer tram
i amb dos anys
tenim temps
de veure
si es modifica
el projecte
més opinions
Javier
jo és que em sorgeixen
d'entrada
alguns dubtes
que espero
que se'm puguin aclarir
sorgits
arran de les informacions
de les darreres setmanes
i començar una miqueta
per la presentació
dels esborranys
dels pressupostos generals
de l'Estat
per part del govern
del PSOE
en el qual
apena si hi havia
no em vol dir equivocar
amb la xifra
10-15 milions
de pessetes
de dotació
per la variant
de la nacional
340
no no
de pessetes
de pessetes
parlo
no sabria ara
la traducció
de pessetes
això inicialment
l'esborrany de pressupostos
i l'explicació era
que com que aquest projecte
s'havia de variar
i s'havia d'arribar
a un consens
amb la ciutat
i amb els afectats
no calia fer la dotació
sencera per l'execució
sinó simplement
diguem-ne
pels treballs preliminars
de projectes
modificacions i demés
per tant
d'alguna forma
es feia palès
la intenció
de no executar obra
durant l'exercici 2005
sinó
redefinir
aquest projecte
per contra
ha sigut només
des de la pressió
d'Esquerra Republicana
que aquest tema
s'ha recondutat
i s'ha fet
la dotació
pressupostària
vull que
que a mi em consti
repeteixo
per això
tinc dubtes
en quant a la informació
el PSOE
no ha fet cap modificació
ni capaç
ni PSC a Catalunya
en quant a
sol·licitar
aquesta dotació
super necessària
això estem tots d'acord
perquè la variant
sigui una realitat
i penso
que tenim
un projecte
suficientment
consensuat
suficientment debatut
que tal com deia
ahir l'alcalde Nadal
doncs d'alguna manera
recull l'interès general
de la població
i malauradament
no tota aquesta vida
és possible
sense perjudicar
o deixar
de beneficiar
a algun
o alguns particulars
clar
Esquerra Republicana
el PSC
de Tarragona
iniciativa
han anat tots tres
a base
la informació
no és complerta
diguem-ne
jo és la que he vist
pels mitjans de comunicació
diguem-ne
que la informació
no és complerta
nacionals
i de diaris
i de més
a part
evidentment
amb diners
tot s'hi podria fer
podríem fer un túnel
des de la Mora
fins que arribés
a l'entrada
del carrer Furo
on fora
però aviam
tot hem de ser conscient
que els recursos
són escassos
i s'ha de fer
un projecte
repeteixo
sí que respectuós
amb l'entorn
sí que amb voluntat
i amb possibilitats
de ser executiu
en un termini breu
de dos o tres anys
i que respecti
l'interès general
encara que no fora
tot l'excel·lent
que tots voldríem
Raül
No, a veure
és un tema
molt polièdric
aquest
perquè això
va anar saltant
de mata
a mesura que anem
avançant
o passant el temps
et dóna la impressió
una mica
que com el cas
del Terrescavades
vull dir
és ara
que el Partit Socialista
i Esquerra Republicana
es queixen
de la situació
d'aquesta variant
és una variant
que jo recordo
jo ja l'he vist dibuixada
des de fa sis o set anys
en el mapa
i sobre el terreny
vull dir
que sigui
que quan les obres
estiguin a punt
de
no sé si ens queixem
però no governàvem
poc podíem fer
però quan s'està a l'oposició
s'ha de fer d'oposició
que és el que fan ara
tampoc governaven
però la responsió
estic parlant
de nivell d'Ajuntament
de Tarragona
estic parlant
no de Madrid
sinó de nivell
que fa temps
que ja s'està dibuixant
que se n'està parlant
i que s'està dient
que passarà per aquí
i que l'ològic
és dir-ho en l'inici
i no al final
quan ja està
com molt vostè
ve dia
senyora Carme
licitat
amb els diners
damunt de la taula
i a punt de que es tirin davant
aquesta és la primera
reflexió que voldria fer
segona reflexió
jo crec que
és cert
que aquesta variant
s'hi podria primar
en aquest tros
que en el diari
surt amb aquestes línies discontinues
o des de dalt
de l'autopista
fins al camp del gimnàstic
es podria primar
continués aquesta variant
paral·lel a l'autopista
fins al final
de la canonja
perquè és que si no
llavors
ens tornem a trobar
amb el mateix problema
de sempre
és a dir
que la ciutat de Tarragona
s'hi haurà de passar
en algun moment o altre
a través d'unes canyatubes
o a través d'un embut
nosaltres creiem
creiem sincerament
que aquesta variant
hauria de continuar
amb quatre carrils
per a l'altopista
i llavors
sí que això podria primar
ja està previst
en la revisió
del pla general d'urbanisme
senyora Crespo
un pla general
que fa tres o quatre anys
no barregis
peres a fomes
el pla general
el treuen quan els interessa
però és un pla general
que el tenen congelat
preveu aquesta
com congelat
s'està treballant
a Terrassa van trigar 15 anys
i a Lleida van trigar
no sé quants
i què volen
que es pensen
que un pla d'urbanisme
es pot fer
de la nit a la mananya
com un magló
fa dos anys
no se'm desvina
amb el tema del pla general
Raúl
deixi'm acabar
llavors jo crec
que sincerament
és evident
que aquest impacte hi és
perquè quatre carrils
que passin
per allà darrere
del camp del gimnàstic
entre el camp del gimnàstic
i la zona
de davant
de l'ermita de la salut
perquè ens entenguem
doncs evidentment
que provoca un impacte important
i s'hauria de mirar
de treballar
per si això
es pugui reduir
a mi particularment
em sembla correcte
sempre i quan
insisteixo
que es pugui continuar
per dalt
però jo crec
que hem de ser seriosos
rigorosos
amb el tema
de dir
no esperem
que els projectes
estiguin
i a punt de beneir-se
perquè llavors
ens ensequem
tots el braç
i diguem
no, no ens agrada
creiem que no és la manera
creiem que no és la solució
perquè és que així
i per culpa d'això
fa anys que tenim
la 340 que tenim
i fa anys que patim
el dèficit d'infraestructures
que tenim
jo crec sincerament
i ho vaig dir l'altre dia
amb una tertúlia
aquí a la ràdio
que aquesta variant
per dalt
per dalt
per dalt
l'autopista
amb diferents sortides
en forma de pinta
que vagin connectant
la ciutat
ha de funcionar
la nostra ciutat
el mateix estil
que Barcelona
i les comparacions
són odioses
i ho sé
com funciona
la ronda de dalt
per exemple
necessitem vies
de sortida
de la ciutat
que empalmin
amb alguna via
de comunicació ràpida
que permeti fluxes
de moviments
de circulació
que és el que també es vol
i el que tampoc podem fer
és perdre el tren
del progès
Jo Maria
jo voldria introduir
un matís
abans de continuar
parlant d'aquesta qüestió
perquè crec que
a l'audiència
li pot resultar
interessant aquesta reflexió
aquesta problemàtica
que nosaltres tenim
aquí
amb aquesta variant
és una conseqüència
lògica
de quan
la decisió
i la planificació
de les infraestructures
sobre un territori
està tan brutalment
centralitzada
al govern de Madrid
com nosaltres patim ara
perquè pel govern d'Espanya
aquesta variant
és
deu ser la preocupació
número
465.000
entre el seu ordre
múltiple
ordre de prioritats
quan es parla
de nou estatut
quan es parla
de nou sistema
de finançament
estem parlant
d'això
estem parlant
que el govern de Catalunya
que és el nostre govern
que és el govern
del nostre país
tingui la capacitat política
i la capacitat financera
de decidir
si construís
aquesta mena
d'infraestructures
perquè ara mateix
no la tenim
resulta que hem d'enviar
l'alcalde Nadal a Madrid
hem d'enviar
el Francesc Vallès a Madrid
hem d'enviar
el Pep Andréu a Madrid
hem d'enviar
el jurat Maldonado a Madrid
a negociar
arrossegats
pels ministeris
i clar
jo em pregunto
però això tot on ho fa
no Joa Maria
de totes les demarcacions
a l'Estat
correcte
però aquest és el problema
o sigui
nosaltres
nosaltres
que som un país
que genera
una gran quantitat
de riquesa
cada any
ens en podem pagar
10 d'aquestes variants
si el nostre govern
té la capacitat
d'administrar
els seus propis recursos
llavors quan es parla
d'aquestes coses
estem parlant
d'això
estem parlant
de la variant
estem parlant
de totes les infraestructures
que fan falta a Catalunya
del tercer carrer
de l'autopista
de l'autovia
de l'autovia
Tarragona-Valls Montblanc
i Lleida
de l'autovia
que hi ha d'haver
entre Tarragona
i Barcelona
que és vergonyós
que un país
com Catalunya
motor d'Europa
no tingui
una autovia
entre Tarragona
i Barcelona
i entre Tarragona
i Lleida
això és una vergonya
jo que soc usuari habitual
de la 2.40
com a Carme Crespo
cada vegada
que hi passo
ho penso
i aquesta és una
conseqüència lògica
i quan parlem
que nosaltres volem decidir
sobre les nostres propies coses
estem parlant d'això
no parlem
de símbols
no parlem
de banderetes
no parlem
de sardanes
parlem d'això
parlem de tenir
la capacitat
d'incidir en el nostre propi futur
i dit això
només volia
introduir un petit matí
sobre el tema
de Bracons
sí
és veritat
que l'obra de Bracons
se va modificar
però al tanto
perquè senyor
té pagones
indemnacions
bastant notables
perquè s'havien fet
ja les expropiacions
ara estem en el punt
que no s'han fet
les expropiacions encara
i suposo que això
si no es fan
no tindrà un cost
econòmic
com el tunnel
de Bracons
aquesta petita diferència
el que ara comentava
el Joan Maria Piquet
de totes maneres
dit en poques paroles
també és que
aquestes carreteres
aquestes infraestructures
fossin competència
del govern de Catalunya
està part veure
perquè clar
estem parlant de carreteres
d'àmbit estatal
jo no estic d'acord
evidentment
amb el que diu el Joan Maria
perquè evidentment
els grans eixos de comunicació
ja siguin carreteres
com ferroviaris
com la gestió
dels grans ports
d'Espanya
només poden projectar
d'alguna forma
una perspectiva
del conjunt
del conjunt
de la península ibèrica
diria fins i tot
vull dir que aquí
m'extendria fins a Portugal
no tindria cap sentit
això ens porta a un altre debat
molt interessant
sobre per exemple
gestió d'aeroports
no tindria cap sentit
projectar una gran línia
d'alta velocitat de tren
que s'acabés al Canà
i d'aquí doncs
digués no
aquí s'acaba
l'altra competència
vostè partida l'any 26
no m'ha nota cap diferència
el port de Tarragona
perquè jo crec que
el port de Tarragona
la ciutat de Tarragona
i els ciutadans de Tarragona
a partir que la gestió
del port de Tarragona
va estar en mans
en fi jo soc poc sospitós
en aquest moment
de ser amic del Lluís Badia
però a partir del moment
que va estar en mans
del senyor Lluís Badia
crec que és una gran diferència
en la gestió del port de Tarragona
igualment passaríem als aeroports
perquè com és natural
a l'època de l'Antoni Pujol
ja va començar el port
ja fa molts anys
que va començar la seva
el que passa Piqué
que això que comentau ara
és dir
cada vegada que ha depès
justament ha depengut
ha depès directament de Madrid
justament s'ha demostrat
la inoperància
i la incomprensió de Madrid
respecte al territori perifèric
és a dir
Madrid ho ha gestionat molt bé
les grans infraestructures
de caire estatal
radialment
vull dir pitjor que França
una estructura radial
que surt de Madrid
i que dispara cap a tot
perifèricament
d'una manera centrífuga
escolti'm
el gran eix de la 340
el turisme
el sector empresarial
el sector econòmic
s'ha vist
vilpendiat
per una absoluta birria
de carretera 340
mentre el rest de l'estat
s'anaven fent TGVs
i autovies de 4 carrils gratuïts
que anaven comunicant
tot l'estat
i potser que és un moment
que diguem prou
tots plegats
jo crec que és molt còmode
sempre donar la culpa a Madrid
ho sento molt
jo estic bastant d'acord
amb el Joan Maria
dit això
jo estic bastant d'acord
i penso que l'estatut
ha de contemplar
i hem de contemplar
que com més a prop del ciutadà
estan tots els poders de decisió
millor ens anirà
també més cap als ajuntaments
però ara
tal com estem ara
donar sempre la culpa
de tot a Madrid
és que em sembla demagògic
perquè el projecte aquest
l'ha presentat
l'Ajuntament de Tarragona
d'acord?
l'Ajuntament de Tarragona
l'ha aprovat
la Generalitat de Catalunya
si vostè vol
crispar el debat
no, no és debat
és que
aquest debat
de sempre donar
la culpa a Madrid
de qualsevol cosa
que passa
és que no
és que no és això
i ara
ni quan governava el PP
ni abans
estaríem d'acord
però que
algunes carreteres estatals
o totes les carreteres estatals
que passen per Catalunya
depenguessin del govern
de Catalunya
que és una amiga
el que apuntava el Joan Maria
jo sí
perquè a mi no em cap al cap
que un país
si Catalunya fos independent
però no és
amb un exercici teòric
ara
imaginem
no?
n'hi ha que imaginem
i pensem
i ens imaginem
si amb una Catalunya independent
tal com és avui en dia
amb algú li cap al cap
que no existís una línia
d'alta velocitat
de tren
entre Barcelona
la frontera francesa
fa 15 anys que existiria
amb un li cap al cap
que si Catalunya
fos un país independent
tal com és exactament
avui en dia
no hi hauria una autovia
una autovia
entre Lleida
i Tarragona
això no cap en cap cap
nosaltres
hem hagut de renunciar
a tenir aquestes infraestructures
per ajudar
a finançar-ne l'altre
al reste d'Espanya
i em sembla molt bé
perquè és lògic
nosaltres els hem de donar
un cop de mà
perquè tenim més recursos
ara bé
això no ens ha d'escanyar
a nosaltres
això no ens ha de costar
el nostre desenvolupament
i ens l'està costant
jo només preguntaria
la Generalitat de Catalunya
en matèria d'infraestructures
que ha fet
per què no ha revertit
encara les carreteres
a la Diputació
quan la Diputació
fa anys i panys
que prega
sisplau
que la Generalitat
se'n faci càrrec
quina ha sigut
la gran obra infraestructura
l'Eix Transversal
que ja va néixer
diguem-ne
pírric
per dir una manera
perquè jo no en coneixo
cap més d'infraestructura
el que no pot fer
és lligar-li amb algú
la mà a l'esquena
i després obligar-li
a fer un combat de boxe
perquè la Generalitat
de Catalunya
financerament
té la mà lligada
a l'esquena
i si no ha pogut
fer l'Eix Transversal
millor
ha sigut perquè
no té més recursos
per a fer-ho
això jo crec
que ho veu qualsevol
jo crec que el tema
d'infraestructures
és molt important
però afortunadament
no és tot infraestructures
i llavors hi ha
d'altres temes
d'acord
i que
el fet de tenir-ho
descentralitzat
ja doncs
representa una millora
que evidentment
jo estic d'acord
que si l'Estatut
ho contempleix
i s'arribés
a un acord
de consens a l'Estatut
doncs jo
penso que no hi hauria problema
perquè aquí
tinguéssim
que tinguéssim aquí
i a més
estaria dins
de lo que són
els pobles
o sigui
l'Estat espanyol
i dins d'Europa
perquè les vies
grans vies
d'infraestructures
han d'anar lligades
a Europa
vull dir que
jo crec que per aquí
no hi hauria problema
el que passa
que és que sempre
tot el que passa
en aquest país
ho lliguem
a infraestructures
jo crec que hi ha
d'altres temes
i que el problema
de descentralització
ha de ser també
amb d'altres
sembla que parlem
d'un ens
que no ens pertoca
Madrid està composat
per diputats
i senadors
que pertanyen
a tots els territoris
i per tant
hem de creure
i jo així ho crec
fermament
que ens defensen
ens representen
adequadament
per tant
Madrid
no és una intel·lequia
que pertany
només a Madrid
sinó que pertany
a tot el territori espanyol
i hi ha certes qüestions
i hi ha certes qüestions
que s'han de tractar
només amb aquesta esfera
nacional
i hi ha altres qüestions
que evidentment
cada autonomia
ha de tindre
la capacitat suficient
per autogestionar-se
però repeteixo
i diguem-ne
que aquestes dues esferes
d'àmbit d'actuació
són perfectament compatibles
i no una
es clau l'altra
fins ara han demostrat
ser escassament compatibles
perquè
l'inversió pública
a Catalunya
com publique
l'últim número
de la revista
El Temps
que si no l'han comprat
us l'aconsello
porta un informe
molt complert
de dos professors
de l'Universitat de Barcelona
sobre quin ha estat
el desequilibri fiscal
entre Catalunya
i la resta d'Espanya
i aquí també
no hi ha una incapacitat
potser dels polítics catalans
segurament
l'entejo
segurament
segurament
jo no dic que tot el coper
sigui de Madrid
jo no dic que tot el coper
d'aquesta situació
sigui de Madrid
probablement
Catalunya
els seus polítics
i les seves institucions
no han sigut capaces
probablement d'exigir
tot el que havien d'exigir
tot el que seu
jo crec que estem en procés
d'un i do
en els últims 23, 24, 25 anys
d'un i do
el que s'ha aconseguit
ara que celebrem els 25 anys
a l'Estatut
de tota manera
jo introduiria aquest matís
no presentar el debat
jo evidentment
volia continuar parlant
de la variant
però sí perquè la gent
tingui en compte
que aquestes són coses
que passen
perquè nosaltres estem
en un país
que està a mig fer
perdona
no deia que la variant
en fi
seguirà sent notícia
veurem què passa
el que passa
introduint aquest tema
també em feia pensar
i recordar que ahir
es va celebrar
institucionalment
els 25 anys
de l'Estatut d'Autonomia
en un moment de gran debat
que no sé si per cert
avui que tenim dos polítics
allò
en exercici
en l'àmbit municipal
no sé si consideren
que s'està fent
massa teòric
el debat
sobre el nou Estatut
parlant de grans conceptes
i potser
poc pràctic
fins ara
com a mínim
no sé si caldre
explicar molt als ciutadans
és una qüestió
que plantejo
a tots els tertulians
si realment
s'està fent
de manera que pugui
arribar a la sensibilitat
del conjunt
de ciutadans
de Catalunya
no sé què opinen
tot el que es faci
és bo
jo penso que és bo
i a més a més
que aquesta línia
de diàleg
i de consens
jo penso que és bona
entre els diferents
partits polítics
que composen
l'art parlamentari català
ara bé té raó vostè
plantejar aquest dubte
damunt de la tertúlia
o damunt de la taula
de la tertúlia
en el sentit
que segurament
el ciutadà de peu
el ciutadà de peu
en aquests moments
probablement li preocupa més
l'accés a l'habitatge
la formació dels fills
l'accés a una feina estable
dels diferents col·lectius
que en aquests moments
potser pateixen
que potser tenen feina
però que no la tenen fixa
o problemes
d'aquest caire
que els hi toca
molt més de prop
jo suposo que els ciutadans
en aquests moments
vibren més
amb aquests temes
i que potser
aquests temes
d'alta política
no hi estan
massa abocats
o massa avassats
crec que hem de fer
un esforç
tots plegats
perquè això es corregeixi
d'alguna manera
de pedagogia
o de difusió
o de donar a conèixer
perquè crec sincerament
que és bo
que tota la col·lectiu
dels ciutadans
del país
s'impliquin
amb el futur
amb el que ha de ser
el nou estatut
i per tant
el que ha de marcar
el futur del país
a nivell d'infraestructures
però també
com deia la Carme
a nivell de polítiques socials
i de polítiques educatives
i d'altres tipus de polítiques
que evidentment
són tan importants
com les altres
Carme
Bé, la Generalitat
jo crec que està fent
una campanya
que ha anat
i està anant
per tot arreu
explicant
el que representaria
Però això arriba als ciutadans?
Hauria de...
Jo crec que hauria d'arribar
El que passa
que jo crec
que serà l'hora
que realment arribi més
quan realment
tinguem clar
entre tots
els polítics
l'estatut
que llavors
serà el moment
d'explicar més
a la gent
Ara en aquest moment
esclar
els hi expliques
la campanya
que fas
és perquè sàpiguin
que hi ha un estatut
que es vol
variar
respecte al que hi ha
però clar
en el moment
en què es constitueixi
tal qual
és quan s'haurà de dir
mireu l'estatut
implica això
això
quan s'arribi
amb un acord
perquè en aquest moment
que jo sàpiguin
que ara està
en aquesta fase inicial
que no hi ha
ni si és que era
un preacord
Javier
i Joa Maria
Estem en una fase
diria jo
una mica
estranya
en la qual
encara no s'ha entrat
en el fons de la qüestió
amb el que realment importa
i cap a on volem anar
i que a vegades
els polítics
ens regaleu
amb uns espectacles
que no entenem els ciutadans
Però després de 25 anys
està bé
que s'hagi iniciat
perquè 25 anys
són molts anys
perquè sembla que
ara estiguem
en una cursa
per veure qui s'atorga
la paternitat
al nou estatut
amb corredisses
pels passavissos
al Parlament
a veure qui arriba
primer a la roda de premsa
per explicar
què s'ha avançat
amb la comissió
de l'Estatut
no sé
fa una mica
el ciutadà
ens ho mirem
d'una perspectiva
a dir
a què juguen
aquests senyors
realment volen entrar
al Congrés de Diputats
les corredisses
era el Congrés dels Diputats
no no no
estic parlant
del Parlament
de Catalunya
estic parlant
del Parlament
de Catalunya
jo crec que
després de 25 anys
ja tocava
que no s'ha fet
fins ara
ho torno a repetir
fa molt pocs mesos
que s'ha iniciat
i aquesta iniciació
és complicat
perquè tots els partits
inclòs el PP
vulguin entrar
a debatre l'Estatut
què és el que s'ha de fer
tots els partits
han d'estar
implicats
i això
no crec que sigui
allò fàcil
s'haurà de fer
molta pedagogia
deixim acabar la tertúlia
amb una cosa
que no té res a veure
amb la política política
una dada
el 83% dels alumnes
de la demarcació
de Tarragona
demanen com a primera opció
cursar els estudis universitaris
a la Rubiri Virgili
bona notícia
mamilles
perquè jo crec que és bost
sortir de casa d'una
i estudiar fora
jo ho vaig fer
i em va anar molt bé
jo evidentment
sóc treballadora
de l'ORB
estic encantada
de la vida
83% és prou
la xifra
és prou
doncs jo crec
que és una bona xifra
perquè és normal
que no tenim
aquí
s'ha de ser realista
no tenim
totes les especialitats
ni totes les
carreres
però el 83%
és una bona xifra
crec que jo
i estic contenta
pel Joa Maria
seria un signe de provincianisme
no, no, no, no
en absolut
provincianisme
no, no
Déu me'n guarda
de qualificar ningú
jo només dic
que estudiar fora
sortir de casa
i buscar la vida
és una experiència positiva
per a que la pugui fer bé
i per a que no també
es compensa d'alguna manera
amb tots aquests programes
Erasmus
i tots aquests programes
d'estudis a l'estranger
i tal
que justament
permeten inclús
fer un pas més enllà
jo també em vaig formar
vaig estudiar a Barcelona
i va ser una experiència
absolutament positiva
com molt bé tu dius
però en aquests moments
segurament la gent jove
a través de diferents ajuts
i diferents possibilitats
tenen possibilitats
no només d'anar a Barcelona
si d'anar-se'n tot un any
doncs a Frankfurt
o a Londres
o a París
van a treballar fora
amb beques universitàries
vull dir que ja no
és com temps enrere
a part de que volia fer un esment
no són sols de Tarragona ciutat
són tota
la província de Tarragona
llavors ja es traslladen
qui va dormir a casa
en fi
un moment Javier
digues
que és fruit de la complexitat
per a les famílies
de suportar la càrrega
que avui dia
estem parlant
que fa 30 anys
doncs
possiblement
només el 25% dels jovents
tenien estudis universitaris
i ara gairebé
el 100%
cosa que algun dia
haurem de repensar
doncs
vol cursar estudis universitaris
llavors és lògic
que per la càrrega
que suposa per les famílies
doncs
vulguin estar
a casa d'alguna manera
per qüestió de costos
evidentment
jo estic amb el Josep Maria
que sense dubte
et dona altra amplitud de mires
i altres fonts de coneixement
al sortir fora
però potser això
hauríem de reservar
per curs de postgraus
ha canviat tant
Josep Maria
tal com evolucionarà
la universitat
anirà
que realment
seran 3 anys
al lloc
i després ja s'anirà
a la carrera real
acabada
s'haurà de ser fora
no està malament aquest model
no està malament
ha canviat tant
que ara la gent
que inclús va estudiar a Barcelona
nosaltres fa 25 o 30 anys
quan anàvem a estudiar a Barcelona
ens havíem de dormir
ara van i venen
ara van i venen amb tren
és a dir que aquest enriquiment
d'alguna manera desapareixi
ara podríem obrir el debat
sobre els trens
i les rodalies
el servei de rodalies
no que la senyora Crespo
diria que surt
10 segons
que acabem
Joa Maria
jo no vaig posar cap càrrega
per la família
perquè m'ho vaig pagar jo
amb el meu esforç
la cosa que crec
que és formativa per la gent
i dos
jo és que vaig canviar de país
perquè me'n vaig
estudiar a Barcelona
molt bé
Raül Font
Carme Crespo
Joan Maria Piqué
Xavier Melero
avui són els 4 contartulis
que han estat
a la tertúlia del matí
de Terraona Ràdio
amb ells hem comentat
alguns aspectes
de l'actualitat del dia
gràcies a tots 4
i fins la propera
però jo em quedo amb lo del nàstic
em quedo amb lo del nàstic
senyor Alba
adéu-siau
bon dia