Fins demà!
Un minut i serà un quart de dotze del migdia.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Després del parèntesi de les vacances de Nadal,
nosaltres reprenem aquest espai que ja ens era familiar des de l'any passat.
Aquest espai que dediquem a parlar del món de les lleis,
del món de l'administració de justícia,
en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
I la veritat és que és un plaer saludar de nou Xavier Terres, Víctor Roca.
Molt bon dia, benvinguts.
Molt bon dia, ben trobats.
Bon dia i bon any nou.
Jo no sé si és pertinent, però la confiança ja del Víctor amb l'audiència
jo crec que ens pot permetre de felicitar-lo públicament,
perquè val a dir que el Víctor i la seva dona han sigut pares a aquestes festes de Nadal.
Moltíssimes gràcies.
Jo no sé si és pertinent o no en un programa d'aquestes característiques,
però jo sincerament tenia ganes de felicitar-lo públicament i fer-ho saber també als oients.
Moltes gràcies.
Que ja el coneixen el Víctor com el Javi, de cada setmana parlar de temes relacionats amb el món de la justícia.
Justament aquesta setmana s'escau un aniversari del que va ser la promulgació o l'aplicació ja a l'entrada en vigor
de la nomenada llei del menor.
Una llei que de moment es continua aplicant tal com es va concebre en principi,
tot i que des de determinats sectors de la societat i sempre en funció de determinats fets
que han sortit als mitjans de comunicació,
doncs s'ha reclamat que hi hagi un canvi, que hi hagi una modificació,
en el sentit moltes vegades d'endurir les penes que en determinats delictes
pugui contemplar aquesta llei del menor.
De la llei del menor, en parlem avui d'alguns dels aspectes de la llei del menor,
una mica per fer memòria i perquè ens parleu com sempre a partir de la vostra experiència professional també.
Sí, la llei del menor sorgeix en un moment concret, en unes circumstàncies,
on precisament la incidència criminal, la incidència punible de fets delictius,
doncs ens havíem adonat que havia baixat en quant a l'edat de les persones que els cometien.
Era un fet no únic i exclusivament donat en el nostre país,
sinó també en altres països tan europeus com sobretot, i suposo que tothom tenen notícies,
de tot el que és la influència nord-americana, on hi ha un grau d'incidència molt notori.
Això va provocar que es fes aquesta llei i que d'alguna manera el que abans era un tractament una mica paternal
o un tractament una mica encara més educatiu que potser jurídic,
doncs estigués regulat ara en aquesta llei.
És una llei aquesta del menor que no es pot interpretar ni es pot analitzar en cap cas, entenc jo,
com les lleis penals, com les lleis criminals per als majors d'edat.
Encara trobarem moltes cotes d'advertència, moltes coses d'educació,
molt finalisme, diguéssim, reeducatiu, més que el que seria un càstig en tota regla.
Però encara i així, si la cosa és bastant greu, sí que es pot complicar
i sí que pot haver-hi mesures, perquè es nomenen així, mesures bastant importants.
A les societats democràtiques l'estat de dret sempre contempla que una persona
que, com és un delicte, doncs ha de tenir la possibilitat de reeducar-se,
de reinsertar-se, independentment sigui un menor o sigui una persona major d'edat.
La realitat ens diu una altra cosa, vosaltres ho sabeu molt millor,
que nosaltres, si es parla d'una llei que en molts aspectes vol reeducar
aquell menor que ha delinquit, ens trobem com a moltes situacions
que no hi ha prou mitjança per entrar en el terreny de l'educació i la reinserció,
des de falta de centres, de personal educador, etcètera, etcètera, etcètera.
Situacions familiars molt concretes, no?
Efectivament. Com molt bé has dit, la llei del menor,
i en teoria hauria també de ser aplicable a aquesta qüestió als majors d'edat,
18 anys, és l'edat que es fixa com a límit, com a frontera de la minoria i majoria d'edat.
En alguns casos excepcionals, la llei volia, de moment no ens hi hem trobat en masses ocasions,
que fins i tot s'ampliés fins als 21.
De tota manera, crec que encara no està gaire en marxa tota aquesta qüestió dels 21 anys.
De tota manera, aquesta finalitat reeducativa, que no deixa de ser un mirall de la reinserció social dels majors,
com hem dit abans, doncs molt bé, es tindria que dur a terme amb una bona xarxa,
amb una bona infraestructura, tant de centres com de personal qualificat existeix.
A més, me'n consta que als centres hi ha molt personal, molt qualificat,
els educadors que en diuen que normalment quan hi ha un menor ingressat a un centre venen,
els acompanyen, fins i tot declaren o participen dintre del procediment,
a l'hora d'adoptar una sèrie de mesures, que no penes, com en els grans,
de mesures a aplicar amb el menor a l'hora de fer o de cometre,
si així es prova, un fet delictiu o constitutiu d'una falta, una miqueta més lleu.
De tota manera, jo volia fer un comentari, i amb això,
perquè la llei de menor, com totes les lleis,
però inicialment ha estat sotmesa a moltes crítiques.
Recordo que vam fer uns cursos de reciclatge preceptius
per poder defensar menors amb el torn d'ofici, per exemple,
hi havia molts companys allà, hi havia magistrats,
hi havia gent de tot el món judicial, de l'administració de justícia,
i es va crear un debat bastant seriós, per una senzilla raó.
En ja havia dit abans que en el món occidental,
actualment, hi ha moltes coses que han canviat,
però, paradoxalment, és una conclusió que extrec,
i crec que comparteixen molts amb mi.
A veure, la llei del menor, antigament, era fins als 16 anys, la minoria d'edat.
S'amplia als 18.
Crec que això, insisteixo i utilitzo un altre cop la paraula,
l'expressió, representa una paradoxa,
perquè estem cansats de sentir que els menors d'edat,
els joves, els adolescents,
cada vegada són més, o gaudeixen de més grau de precocitat.
És més, l'altre dia, per exemple,
escoltava que es vol rebaixar els 16 anys...
La conducció, per exemple.
I, realment, a veure,
els menors, hi ha molts menors,
en Javi m'està fent que sigui amb el cap,
perquè ens trobem amb assistències, per exemple,
a menors d'edat de 12, 13, 14, 15, 16 anys,
amb un alt grau de maduresa.
Amb un passat i amb un currículum delictiu,
de vegades, és extraordinari, no?
Compte, recolzo la finalitat educativa,
és a dir, té que ser aquesta la qüestió,
però jo només posava damunt de la taula
la paradoxa que es crea,
segons quin tipus de normatives
s'avança la majoria d'edat,
i he posat l'exemple de la circulació,
que en podrien ser molts altres, no?
Abans, a micròfon o tancat,
i Holanda comentaves el fet de poder...
Votar o no votar.
Votar o no votar,
o manifestar-se a les urnes o no.
És molt difícil fixar si és el 16, el 17 o el 18, no?
Però, casualment,
amb el tema de la llei,
amb aplicació penal i civil,
normalment, subsidiaria,
moltes vegades un menor comet una acció constitutiva
de falta o de delicte,
i hi ha d'haver una indemnització,
si és menor, a veure,
per poder executar aquesta responsabilitat civil.
Llavors, insisteixo,
és una paradoxa,
i, en principi, la llei del menor, insisteixo,
inicialment va tenir molts detractors,
perquè hi ha nois, entre cometes,
que cometen accions punibles
amb 17 anys i 10 mesos,
o amb 16 i escaig,
que Déu-n'hi-do.
Clar, jo entenc que,
quan es parla de justícia,
d'aplicació de la llei en general,
no podem caure en l'error
d'entrar en el terreny emocional.
Però, de vegades, és inevitable,
perquè, clar, estem parlant de materials sensibles,
estem parlant de persones,
i, de vegades, és inevitable.
I jo, ara, mentre, Víctor,
anaves fent aquesta reflexió,
pensava, moltes vegades,
i aquí jo, aquí sí que entro,
directament en el terreny emocional,
després sortim ràpidament
per parlar de les lleis,
t'imagines un menor o una menor
que en un moment determinat
en una situació personal, familiar,
i no caiquen als tòpics.
És cert, nois i noies
que viuen una situació realment desesperada,
desestructuració familiar,
és a dir, tot el pitjor que puguin fer,
i cometen una falta,
un delicte,
doncs un petit robatori,
una cosa així,
i aquell menor, doncs,
entra en un autèntic calvari.
No ens enganyem, és així.
Però també tenim la imatge
d'aquell altre menor
capaç de cometre l'acció
més agressiva,
més violenta,
arribar fins a l'homicidi,
accions realment sàdiques i cruels.
Clar, davant d'aquestes dos perfils,
s'aplica la mateixa llei?
En funció del delicte,
però s'aplica la mateixa llei?
Sí, per suposar,
es tindrà que canalitzar i enjutjar.
Socialment, la percepció que tens és diferent.
Però és diferent,
però sí, la llei és la mateixa.
No, i la prova,
això m'escau perfectament
per explicar l'exemple,
quasi ben bé es podria qualificar
d'habitual,
que els delinqüents,
en colla o en total comunicació,
doncs s'utilitzen gràcies a la llei del menor,
respecte a qualsevol fet delictiu
que passi en qualsevol lloc.
Normalment, sempre impliquen
o acusen,
es posa tothom d'acord
en acusar la persona que és menor d'edat.
Si són una colla
o és algun delicte que s'ha fet
en banda o d'acord.
Per què?
Perquè saben perfectament
que aquell menor
tindrà una resolució judicial
on el càstig que tingui
serà totalment menor
que si no fossin ells
els que es declaressin culpables
o sortissin imputats.
Això ho hem vist
en moltes notícies
sobre casos de menors
des que es va implantar.
Recordo la Vila Olímpica
de Barcelona.
Era un debat constant
entre les parts
imputades,
les jurisdiccions
que hi havia allà
una mica
enfrontades
quan les reclamaven
un i un altre.
Ho recordo
ara mateix
en una notícia
d'avui mateix
del cas de Roni,
del desgratat
del Roni Tàpies.
O sigui,
no és únic
i exclusivament
un esperit,
una bona finalitat,
que suposo que el legislador
i els diferents
superadors
jurídics,
socials,
educatius
sempre han d'atendir
a fer,
sinó també
l'ús
una mica
en frau de llei
que els propis imputats
com per exemple
aquesta gent
que tu comentaves,
no,
Iolanda,
aquesta gent
que han fet
un crim
amb una intensitat
i amb un grau
de duresa
tan gran
com el de qualsevol
persona
de 45 anys
per dir-ho
d'una manera,
al costat
del nen
que acaba de
ficar-se
dintre d'aquest món
i del que ja serà
molt difícil
potser
poder-se sortir
fins i tot
policialment
jo he sentit
moltes vegades
que hi ha determinades
bandes delictives
d'adults
que justament
recluten
menors d'edat
per poder dur a terme
determinades accions
perquè saben
que no passarà res,
serien els titulars
de la banda
davant de la justícia.
Els que cometen
fàcticament
el delicte
i clar,
òbviament,
saben,
tots coneixen,
ells els primers,
en què moltes vegades
no voldria
insisteixo
a caure
amb el que deies tu
abans,
el sentimentalisme
a la sensibleria
per dir
escolta'm,
doncs,
és criticable,
etcètera,
però jo
he tingut
nois detinguts
amb un calabós
menors d'edat
i per un robament
amb una navalla
o amb força
els han imposat
una mesura
que pot ser
llibertat vigilada,
que pot ser
treballs
en benefici
de la comunitat
que em sembla
estupendo,
a més insisteixo.
Quin tipus de treballs
quan posen això?
o què ho determina això?
Treballs en benefici
de la comunitat
es pot participar
a la Creu Roja
amb entitats
d'aquest tipus,
no?
El que passa
és que,
clar,
a mi em sembla
meravellós
i si realment
el sistema funcionés
també ho aplicaria
a majors d'edat,
ja no vull caure
amb el parany
de picar pedra,
tampoc es tracta d'això.
La fe carretera
es que feia abans.
Perdó,
però realment
aquesta finalitat
ens hem de treure
el barret
perquè aquesta reinserció,
aquesta intentona
que aquella gent
es rehabiliti
o formi part
del que entenem
com a paràmetre normal
de societat,
però
és que alguns
ja ho fan,
és el que deies tu
de les xarxes organitzades,
perquè,
ah, bueno,
no, ja,
oi,
me van a caer
30 dies de benefici,
bueno,
estupendo,
i el dia següent
tornen a fer-ho
perquè saben
que és aquesta la qüestió.
Jo el que sí que
no em consta,
bueno,
m'imagino que s'anirà fent
segons,
sobretot,
aquestes qüestions
que ara comentaré
es fan a nivell científic
d'universitats
i etcètera,
etcètera,
no des del col·lectiu nostre
directament,
encara que a vegades així es fa,
però
jo crec que
dos,
tres anys vista,
bueno,
dos que funciona,
tres anys que es va
aprovar la llei
del funcionament
d'aquesta legislació,
d'aquesta normativa
de menors
com qualsevol llei,
la llei d'enjoçament civil,
qualsevol en vigor,
i seria bo
fer un debat
i aprofundir una miqueta
aquestes qüestions
per valorar
si realment
no insisteixo
caient
en el parany
de ser molt sensible
i molt,
però des del punt de vista
jurídic
i òbviament pràctic
de com ha funcionat
aquesta llei,
no dic revisar-la,
però valorar-la.
En quant a les penes
és més dura
que la que hi havia
anteriorment
o tot el contrari?
No és que siguin més dures,
el que passa és que
s'han determinat
una mica...
Un plantejament filosòfic,
podríem dir,
de la llei,
més que una altra cosa.
S'han determinat més
i s'han controlat més.
Hi havia potser
un marge
de menors d'edats
que quedaven
una mica
sense tocar,
sense estar
una mica
afectats
per el que era
una legislació.
Ara aquí
es pretén arribar més.
I també
el que hi ha
és potser
un íter,
que diem
als juristes,
un camí,
per dir-ho d'alguna manera,
on és més fàcil
intentar controlar
el menor,
que és aquest aspecte
que vol introduir,
aquesta cèdula
dels educadors
que abans
s'ha presentat el Víctor,
que tenen un paper
jo penso que
molt rellevant,
potser és la jurisdició
en els educadors
que normalment són psicòlegs,
tenen una presència
més forta,
fins i tot
arriben a fer
un informe
molt concluent,
molt determinant,
on precisament
és un dels
documents més importants
de tota la instrucció
contra la causa
del menor,
on precisament,
per exemple,
i valgui la redundància,
s'examinen
tots aquests
elements
i circumstàncies
que tu abans
apuntaves,
la família,
el medi
on ha viscut
aquesta persona,
quina és la seva
situació escolar,
quina és la seva
situació econòmica,
i és un dels factors
que el jutge
de menors
ha d'entrar a valorar
molt per damunt
de qualsevol altra cosa.
Perquè aquella vegada
que parlàvem
d'eximents,
d'agravants,
tot això es podria
considerar
a l'hora de jutjar
el delicte d'un menor
com un eximent,
com un agravant
la seva situació
familiar,
econòmica,
etcètera?
Sí,
bé,
és que de fet,
anem a veure...
Un momentet només,
un detall,
18 anys,
menors de 18 anys,
per sota també hi ha
un...
Sí, sí.
És a dir,
a partir de quina edat
un menor
és considerat
com a tal legalment?
Em sembla que per sota
dels 12 anys
són imputables.
Per això també,
que també hi ha una edat
que déu-n'hi-do.
No, bé,
el que volia dir
és que la llei del menor
és una llei,
els advocats
utilitzem el tema tècnic,
processar el material
de procediment,
perquè a part
imposa una sèrie
de mesures.
A nivell d'agafar,
excepte les penes
i mesures
que són les que s'apliquen
a la llei del menor,
però per tot el de més
s'aplica el Codi Penal,
que és la llei
substantiva,
la llei que
determina o emmarca
els delictes
i les faltes.
Compte,
insisteixo,
no la mesura a imposar
per cada delicte i falta
en la qual sí que s'agafa
i s'adopta la llei del menor,
però així com
els majors d'edat
hi ha la llei
d'enjuïcament criminal,
que precisament
és el que comentàvem abans,
no?
Doncs determina
el procediment,
portar-se
en cas de delictes
i faltes
en procediment abreviat,
etcètera,
etcètera.
La llei del menor
és la que s'aplica
pel procediment
de menors
i la imposició
de mesures,
però per tot el de més,
eximents,
atenuants,
agreujants,
delictes,
és a dir,
que una acció
sigui tipificable,
és a dir,
subsumible,
incardinable
dintre d'un tipus penal,
homicidi,
robament,
violació,
etcètera,
per això
s'utilitza
el codi penal
i és el mateix,
és a dir,
si un menor
ha comès
una acció punible,
doncs perquè va,
per exemple,
es pot aplicar,
per exemple,
una atenuant
d'embriaguesa,
allò que està,
o obstacación,
perquè en aquell moment
està amb les facultats
psíquiques
menors cavades,
etcètera,
també s'aplica,
és igual que la jurisdicció
de majors,
l'únic que no s'aplica
és a l'hora d'imposar
unes mesures,
que és el que comentàvem abans,
no?,
llibertat vigilada,
internament en un centre,
eh?,
treballs en benefici
de la comunitat.
Internament en un centre
per un període determinat
que també fins a quan
podria arribar?
Bueno,
crec que són
fins a 10 anys,
em sembla.
Més o menys.
10 anys,
i aquest jove té 17 anys
i fa els 18 anys
en un centre de menors,
passa a la presó convencional,
podríem dir,
o es dona per acabar
del compliment de la pena.
Si tingués algun tipus
d'altra causa penal,
diguéssim,
de la jurisdicció de grans,
per parlar així
una mica popularment,
ja ho hauríem,
però si no,
si fos així de menor d'edat,
jo penso que tindria
que seguir,
si no en aquell centre,
algun tractament
respecte a aquella mesura.
Sempre ha de ser,
hi ha un principi penal
per damunt de qualsevol norma,
que és el principi pel reu,
és a dir,
que sempre el més favorable
al reu
s'ha de aplicar.
Si en definitiva
ha sigut enjutjat
per la jurisdicció de menor,
doncs aquests valors
i aquesta mena de resolucions
i decisions sobre el menor
favorables
li tindrien que ser aplicades.
Per tant,
en aquest cas,
en un any de reclusió
amb el centre de menors,
tot i que la condemna
fos decisió,
sortiria al carrer.
Generalitzem sempre,
hi ha un seguiment,
hi ha un seguiment
de l'evolució del menor.
De l'evolució
que aquests factors,
a la ver compliar
la majoria d'edat,
veure exactament
com s'ha inserit
i com s'ha desenvolupat
en els cursos,
perquè fan cursos
de tota mena.
Això implica
que fins i tot
no té per què
complir tan poc
l'any,
potser poden
convertir-la,
aquella pena,
en una pena
de llibertat vigilada
a casa seva
amb uns pares,
amb uns pares
que també
s'han una mica
d'inspeccionar,
més que inspeccionar,
s'ha de veure
qui són
i com han influït
en l'educació
d'aquest nen
i llavors
fer-li complir
la resta
d'aquesta
mesura
que se li han posat.
Abans d'arribar
a aquests centres
que són,
la gent molt popularment
ens diu,
clar,
el reformatòrio,
no exactament
és el reformatòrio
d'abans
d'aquestes grans
novel·les
de Charles Dickens,
no?
No és això
el que volem dir.
Són una sèrie
de centres
ja molt especificats
per ser únic
i exclusivament
dedicats
a aquesta reeducació.
Insuficients,
tinc entès,
no?
Molt insuficients.
Molt plens.
Molt satisats,
amb poc personal.
La idea no està malament.
Coneixem aquí
dos o tres
les enzines,
els tilers,
que potser són els que més
els sonen
perquè són els que surten
als mitjans de comunicació,
fan el que poden.
Tindria que ser una cosa
molt més àmplia
i amb molts més recursos.
Jo penso que
que molt més
que potser altres centres.
És molt important,
és molt important
tindre un centre
d'aquesta mena
amb condicions.
A més a més,
dintre del que és
la imposició
d'aquesta mesura
d'internament
en un centre,
hi ha diversos règims,
em sembla que hi ha
el règim semiobert,
hi ha el règim
que poden entrar i sortir,
anar de cap de setmana.
És que, insisteixo,
la justícia de menors
depèn molt
de l'evolució del menor
i, com tu has dit abans,
del seu entorn familiar.
Si té una família
que més o menys
pugui contribuir
a l'educació del menor,
perquè hi ha famílies
de segons quins tipus
que encara quasi
que empitjoren
la situació d'aquell noi.
Que millor que estiguen
en un centre,
moltes vegades, no?
Exactament.
Moltes vegades es recomana,
és que per això es fa
el que deia en Javi,
l'informe tècnic
del Servei Tècnic
de la Generalitat,
que fa una bona tasca
i que sempre està,
a part del que és
l'educador del centre,
hi ha aquest servei tècnic
que fa el seu informe,
molt important,
bàsic i fonamental
a l'hora d'aplicar la mesura,
per damunt moltes vegades
i això la gent no ho entén.
L'altre dia veia a la tele
uns senyors
que un grup de nois
s'havien matat
a la seva filla
fa un temps, no?
A Granada, a Córdoba
i no en tenien.
Clar, era un menor
que sembla que la seva evolució
es tindria que veure
l'expedient,
la seva evolució,
el seu tarannà,
havia millorat.
Això es té en compte
a l'hora d'aplicar la mesura.
Òbviament també es té en compte
l'acció que puguin cometre,
perquè matar amb una persona
és el més greu
que pugui haver-hi pràcticament.
Però es té en compte
l'altre a l'hora de valorar.
Clar, i no s'entén
com a vegades un menor
pugui haver comès
un homicidi
o un assassinat
i se l'imposin
no ho sé,
ho diré a l'atzar,
potser no és exactament acurat,
però un, dos, tres anys
d'internament.
Clar, dius, ostres,
com pot ser...
Els familiars de la víctima
es queden una mica estorats, no?
Correcte.
Si a vegades ve d'un dia,
17 anys, 11 mesos
i 29 dies.
A l'any que compleixes 18,
possiblement aquest homicidi
o assassinat...
tindria una pena...
De 10, 15 o 20 anys
segons el Codi Penal.
Clar, però es té que posar una frontera.
A veure, el que està clar
és que es té que posar una frontera.
Això que explica el Víctor,
inevitablement i desgraciadament
doncs hem tingut clients
quan érem menors d'edat
i hem fet el mateix delicte
quan érem major d'edats.
I el primer que els hem tingut que dir
dic, mira,
ara no et beneficiaràs
quan eres menor d'edat.
Ves amb compte.
Ves amb compte
perquè has fet el mateix
perquè és el primer que et diuen
si he hecho lo mismo
o si he fet el mateix,
però la transcendència és diferent.
Única i exclusivament
per aquesta barrera d'edat.
Ja per acabar,
expliqueu-me una cosa.
Dins de la llei del menor
es contempla
de manera directa o indirecta
la responsabilitat dels pares
o tutors
en respecte a aquells menors,
respecte a l'acció
que cometen els menors?
Sí,
i està bastant present.
Sobretot en l'àmbit civil.
A veure,
què és l'àmbit civil?
És l'àmbit de rescavalar
aquella persona
que resulta...
A ser el menor
trenca un vidre
el pare paga.
Exacte.
Per posar un exemple així
molt planer, no?
Però també inclús
en el que és
les pròpies garanties
del menor
quan ha sigut detingut,
quan té que declarar,
quan entra
com a persona,
com a menor
imputat dintre d'un jutjat
o dintre d'una instrucció
de menors.
Per què?
Perquè el pare ha d'estar
en tot moment
al costat d'ell.
quan se li pren declaració
se li pren declaració
al fill,
però moltes vegades
si és necessari
també al pare
en concret, no?
És la primera vegada
que una imputació
implica
en una altra persona
que no és el subjecte
que comés el delicte, no?
Precisament per què?
Perquè s'entén
que aquell menor d'edat
depèn encara
d'uns pares,
d'una família,
d'unes circumstàncies
que, bueno,
que s'han de tindre en compte
i s'han d'estudiar
en tot moment.
És molt important.
També té altres garanties
el menor
per a part d'estar
el seu pare.
Per exemple,
l'advocat,
el lletrat
que potser assumirà
la seva defensa,
abans de declarar
davant de la institució
que li acusa
d'entrada,
si és que no hi ha
alguna particular,
que és el fiscal,
doncs abans de tot això
pot parlar
amb el menor,
pot parlar
amb el seu pare,
també,
per conèixer
una sèrie de qüestions,
que és un avantatge
que, per exemple,
en la jurisdicció
de grans
no es dona.
Pràcticament
no pots parlar
amb el teu client
fins que no ha
pogut declarar.
Això en els grans.
Aquí,
en els menors,
precisament
per aquesta doble garantia
que se li pot donar
al menor
i als seus drets,
com també persona
que no té capacitat
per tenir d'altres,
drets,
doncs hi ha
aquesta doble situació
i els pares
és un dels aspectes
més importants.
Alguna cosa més,
Víctor?
Jo volia comentar
una qüestió
que a vegades
causa també
el que dèiem abans,
no la critico,
simplement l'exposo,
que causa frustració
moltes vegades
amb una persona
que s'ha vist perjudicada
o els pares,
bueno,
si és major d'edat
i si és un altre menor,
els pares d'aquella persona,
que amb la jurisdicció
de menors,
tècnicament,
qui instrueix el cas
no és el jutge
d'instrucció
sinó el fiscal
i a més a més
no existeix
en principi
o normalment
la figura
de l'acusador particular,
és a dir,
si jo
pateixo un dany
òbviament
puc reclamar
civilment
i puc
molt bé
puc reclamar civilment
però
si el Ministeri Fiscal
que instrueix
el cas decideix
arxivar-ho
que no hay
connotaciones penales
no hay
una situación
perseguible penalmente
punible
que se'n diu
en castellà
jo no puc
personar-me
com a acusació particular
cosa que sí que passa
als grans
el fiscal és el Ministeri Públic
però jo a més a més
amb jurisdicció de grans
puc dir
jo vull que aquest senyor
compleixi 3 anys de presó
i intentar seguir
amb el procediment viu
amb menors no
si s'arxiva
s'arxiva
si el fiscal de menors
decideix que allà no hi ha delicte
no hi ha delicte
i això pot causar
home després tens les vies civils
per poder reclamar
això no vol dir que tu
com a persona particular
no puguis denunciar
posant coneixement
impulsar el procediment
sí
i reclamar
sí
exacte
això és diferent
però no personar-te
i demanar una pena
i després
en la peça civil
que és la peça econòmica
allà sí que et pots
personar com a persona
però si s'arxiva penalment
normalment civilment
també s'arxiva
sí
depenent
depenent de la situació
de com ha quedat
aquella instrucció penal
de si han deixat alguna
però bueno
sí
d'entrada és així
però vull dir-te
que en l'àmbit
de la indemnització
del que serien els diners
en l'únic moment
on deixen
on permeten
que tu
com a persona particular
doncs estiguis
per davant del fiscal
o al costat del fiscal
és en l'únic moment
en el penal
és el que diu el Víctor
té
això també és una altra protecció
en tot moment
no deixar
a la persona
particular
que per el seu criteri
o per la seva decisió
doncs en tot moment
doncs
monti una acusació
i també és molt important
a mi m'agradaria aclarir
ja que hem tocat
el del civil
la possibilitat
que hi ha
de trobar
uns camins
unes vies
de negociació
amb les persones afectades
això és un aspecte
que els educadors
fan una tasca
molt important
i on s'arriben
a situacions
que jo trobo
que són bones
ja que han passat
tot aquest temps
i que les podem
doncs
concloure
com realment
molt factibles
i que han donat
bons resultats
que són
són per exemple
els danys
els danys que provoquen
els menors
els danys que han provocat
empreses
els danys que han provocat
en el mobiliari urbà
que tant sentim
en els autobusos
les pintades
els grafitis
els danys que provoquen
per exemple
amb els ordinadors
quan es fiquen
a fer de hackers
per 3.000 qüestions
i moltes empreses
queden afectades
s'arriba
amb una mena
de conformitat
o de pacte
amb aquestes
amb una conciliació
i aquestes
i aquestes
i aquestes
i aquestes
i aquestes
aquestes
entitats
ajuntaments
institucions
qualsevol mercantil
els hi donen feina
els hi posen
uns treballs
uns treballs
que podrien ser
els càstigs d'abans
no?
de pintar tu
doncs tot el que has
d'això
de fer una plana web
de tot el que tu has
diguéssim
regirat
i tot això
i
se n'adonen perfectament
valoren
entren en una valoració
del mal que han fet
i que han fet mal
a aquell espai
però també a altres persones
que han hagut de fer la feina
això ho trobo estant bé
això en quant als danys
en quant a qüestions
més fortes
com són les lesions
i tal
els arriben
jo he vist
un cas en concret
d'un jutge de Múrcia
molt famós
i una mica segueix
en la premsa
molt famós
justament per aquests temes
per això que explicaràs
que ho has fet moltes vegades
calcificar en presons
en ajuda
a persones desvalgudes
en ajudar
a centres
per exemple
d'immigracions
etcètera
etcètera
i
el resultat és bo
que alguna vegada
algun menor
analfabet
l'ha obligat
la seva sentència
a aprendre a llegir
per exemple
i fins que no sabés llegir
penso que és el mateix
jutjar
de Múrcia
sí de Múrcia
sí sentències
d'aquestes característiques
n'ha fet unes quantes
que són sentències
que precisament
el que pretenen
és la reeducació
però són notícia
per tant
jo no sé si s'apliquen molt
pel fet que siguin notícia
no sé si és una norma generalitzada
són notícia
és que quan és notícia
quelcom
ja sabeu que
no és habitual
per desgràcia
Xavier Terrés
Víctor Roca
de veritat
que ha estat un plaer
retrobar-vos
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
avui abordant
alguns
només
alguns
dels aspectes
relacionats
amb la llei del menor
coincidint amb l'aniversari
de la seva entrada
en vigor
moltíssimes gràcies
per venir
si no hi ha novetat
ens retrobem el proper dimarts
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
adeu-siau