Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dia komt!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja!
Fins demà!
Rocka!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
creï una certa comunicació a base de cops.
Perquè en aquests casos tot funciona així.
A la llum pública únicament surten la violència domèstica de dones maltractades.
Els menors són més desprotegits i no tenen de vegades ni recursos
per manifestar-se a ells fora de...
Exacte. A veure, ens trobem moltes vegades amb temes d'aquests de...
Ja no són maltractes, és una cosa molt més greu i molt més preocupant
que serien els abusos. Els menors, els abusos no els denuncien normalment
de menors, sinó que fins que no arriben a assumir una certa maduresa personal,
no se n'adonen que el que li estava fent aquell tiet, aquell avi, aquell pare
o aquell amic de la família, no era carinyo, afecte, no era una cosa,
una mostra d'efectivitat, sinó que simplement estava abusant d'ell.
Llavors jo m'he trobat amb casos de noies que als 17, 18 anys es troben
amb molts problemes d'efectivitat, molts problemes de comunicació i de relació
amb la gent i comencen allò típic, van al psicòleg i a través d'anar al psicòleg
comencen a veure que a la seva vida hi ha hagut coses una mica fosques
que no han denunciat mai i és arrel de tots aquests problemes que els poden sorgir
de grans d'un rebuig als homes o a les relacions o de problemes amb les relacions
que poden venir tots motivats per els abusos o maltractes soferts de petits.
Justament ara que comentes aquesta qüestió, l'Urdes, jo ara penso que les dones,
tot i la pressió psicològica sota la que es troben en un moment determinat,
poden anar a la comissaria a denunciar, els nens i nenes disortadament no ho poden fer,
no ho fan, de fet, perquè són criatures, és el que dèiem.
Quan aquesta menorra sistemàticament ha patit maltractaments del tipus que sigui,
quan és més gran, té una certa edat, decideix denunciar els fets,
posar-los en coneixement de la justícia, es pot obrir un procediment
tot i que hagin passat 5, 6, 10 anys?
Sí, normalment acostumen a obrir-se procediments.
A veure, una cosa és que em diguis, és que un dia, quan jo tenia 4 anys,
me va tocar, i ara en tinc 30.
Diràs, a veure, mira, no sé,
li dones una transcendència.
L'altre és que, de forma sistemàtica, una persona rebi
tocaments, abusos, a veure,
i tot això envoltat d'un cert joc psicològic,
de no li diguis perquè això és un secret entre tu i jo.
Jo estic parlant ara d'experiències professionals,
de coses que he sentit.
Parles de casos que coneixes, clar.
Els casos reals, allò que tu i jo tenim un secret,
i hem de mantenir el secret,
i pensa que tu ets per mi el millor que hi ha en aquest món,
i jo he de ser per tu.
Això d'un pare amb una filla.
Menys absolutament pertorbades i pervertides, no?
Menys pertorbades, però és que després els fan examens psicològics.
I psiquiàtrics estan perfectament bé.
sinó que simplement hi ha una degeneració de l'efectivitat,
de la realitat, cap a uns extrems que són totalment malaltissos,
des del meu punt de vista.
Però jo recordo un cas que en va venir un senyor
i que ell tenia en una llibreteta apuntat
quan a la filla li venia la menstruació,
quan havia tingut relacions,
havia tingut contacte amb ella el dia que havia dormit.
Tenia una espècie de control absolut
respecte a la vida de la filla.
No, no, tot això apuntat, eh?
Amb una llibreteta.
Aquesta noia va començar a sortir amb un noi,
la filla, i el pare això,
com que no li va agradar,
li va entendre la seva nena.
Llavors va començar a amenaçar-la
de forma que aquest noi no...
No amenaçar-la, sinó jugar amb ella.
Que aquest noi no et convé, que tal, que qual,
que aquest noi et farà mal.
Clar, la parella d'aquesta noia se m'ha adonat
que li passarà alguna cosa,
que no era normal les reaccions...
Aquest control del pare, no?
Sí, a veure, ell tampoc tenia
una idea molt clara del control.
Fins que un dia la noia aquesta li va explicar,
i arreu d'explicar-li a la seva parella
van decidir...
Obrir un procés.
Obrir un procés i fer pinya.
A veure, també els pares s'havien separat...
No és fàcil obrir un procés
després de tants anys,
perquè, clar, s'ha de fer una reconstrucció dels fets,
d'alguna manera...
Sí, però normalment el que et deia és continu.
Vull dir, potser comença als 6-7 anys
i no és que sigui cada dia ni cada setmana,
però hi ha una continuïtat del pare cap a la filla.
Jo allò en aquell senyor el veia com malalt,
perquè no és normal que tingués...
Ell ho veia com molt normal,
és que el fort del tema és que ell ho veia normal.
Llavors, no és normal aquestes coses.
I aquesta persona no tenia cap problema psiquiàtric,
cap patologia psiquiàtrica, no en tenia cap.
Simplement era una persona
que havia distorsionat la realitat,
o per ell el que era normal
no era normal per la resta de la societat.
Són persones que socialment estan més que acceptades,
que tenen una vida absolutament normal i honorable,
però després portes cap endins les coses canvien
i dins de les cases sovint es veuen molt drames.
Fa temps que des de la justícia,
des de les lleis,
es determina que el que passa darrere d'una porta
no és exclusiu de la privacitat d'aquelles persones,
sinó que si es cometen delictes,
independentment d'on es produeixi,
són delictes, dins i fora de la llar.
En aquest sentit hi ha una sèrie de mecanismes,
de denúncia, de processos,
i en aquest sentit també ho hem esmentat alguna vegada,
però mai no n'hem parlat àmpliament.
El Col·legi d'Advocats de Tarragona
va posar en marxa un servei d'atenció
a les víctimes de determinats actes de violència.
En principi m'imagino que és un servei
que treballa molt amb dones.
Va ser pioner a l'estat espanyol, no?
Treballa bàsicament amb dones.
Jo estic apuntada en aquest servei,
tens una guàrdia d'un dia
i cada dia de la setmana
hi ha una persona de guàrdia,
un advocat...
I per què teniu aquest servei?
Aquest servei està...
Originariamente es va crear
justament per les necessitats socials.
Hi havia un buit, no?
Hi havia un buit legal,
perquè, a veure, aquesta persona...
Normalment, a veure,
normalment quan hi ha una detenció
hi ha un advocat sempre de guàrdia
al Partit Judicial de Tarragona,
de Valls, del Vendrell,
un advocat de menors,
un advocat per guàrdia de detinguts normal...
A veure, hi ha molts tipus de serveis de guàrdia,
però tots van encaminats o destinats
a fer, a defendre o assessorar
els acusats, els implicats directament,
vull dir, els que són detinguts,
com diu el propi nom de la guàrdia de detinguts.
Però no hi havia cap servei
que assessorés a les víctimes.
Parlo de víctimes en el cas de...
A veure, en aquest cas es va fer de víctimes
de maltractaments perquè era una problemàtica social
que havia incrementat.
Era incipient, aleshores.
S'havia incrementat, però era incipient.
No se'n parlava, com ara,
perquè no es donaven tants casos públicament com ara, no?
Exactament.
Vull dir, jo he tingut guàrdies de maltractaments
de tenir visites durant tot un dematí,
potser 3, 4 o 5 dones.
En un mateix dia?
En un mateix dia.
Vull dir, a veure, aquestes dones...
Vull fer-hi amb referència a 4 detencions,
als serveis informatius aquest matí,
de 4 fets en diferents punts de la demarcació,
no a Tarragona ciutat, sinó a diferents pobles.
Vull dir, que tampoc no has dit cap cosa que ens hagi de suposar.
No, no, a veure, normalment la mitja de detencions
en un dia normal pot ser de 4 perfectament.
Vull dir, pots estar de guàrdia i tenir 4 detencions.
Normalment hi ha més detinguts a l'estiu que a l'hivern,
perquè vivim en la zona de costa
i sempre hi ha més tendència a delinquir durant l'estiu
perquè hi ha més moviment.
Però, vull dir, en el cas de violència domèstica
no hi ha ni temporada ni hi ha res.
Vull dir, que tan aviat a l'estiu, a l'hivern,
ja ho veiem, perquè les notícies en van plenes,
cada dia hi ha una víctima
o hi ha algú que ha intentat agredir alguna parella,
sigui dona, sigui parella de fet, sigui qui sigui,
simplement és una dona, és una víctima, una persona humana,
un ser humà que necessita una certa protecció.
Llavors, degut a que la mecànica judicial
no donava cap tipus de protecció a la víctima,
que realment s'havia sentit afectada per aquells fets,
doncs el Col·legi d'Avogats de Tarragona va decidir crear aquest servei.
Llavors, aquest servei està obert a tothom a totes hores,
vull dir, qualsevol persona que es vegi,
vull dir, imagina't una nit que hi ha hagut una moguda molt grana
en un domicili, que hi ha hagut cops, baralles, amenaces, insults...
El de mateix següent, la persona que ha rebut aquest tipus de violència de gènere
pot dirigir-se al Col·legi d'Avogats?
Bueno, en aquest cas seria els jutjats, la seu dels jutjats,
que hi ha a part dels advocats, pròpiament dit,
que hi ha un servei d'assessorament tècnic...
Ha d'anar a la comissaria primer, ha d'anar al jutjat,
al Col·legi d'Avogats...
Jo aconsello que vagi directament a denunciar.
El que passa és que molta gent no va denunciar,
perquè primer, i això m'he trobat, vol assessorar de què passarà
i què pot passar, perquè per molt que tu estiguis indignat
que t'han pagat i t'han insultat i has sofert vexacions,
tampoc la persona que t'ho ha fet normalment, els marits o parelles,
hi ha una relació d'efectivitat, amb la qual cosa, vull dir,
a veure, és molt dur pensar i ara anirà a la presó,
llavors les senyores tenen un cert sentiment de culpabilitat
i no s'atreveixen a denunciar perquè pensen
oi, i ara què faré? Clar, a veure, moltes d'elles,
a lo millor, no tenen treball.
Els únics ingressos que entren a la casa són els del marit,
amb la qual cosa, si ell da la presó, de què menjarem?
De què viurem?
Llavors, el fet és, jo aconsello primer a la comissaria
denunciar i després anar-se'n a assessorar
per el que es pugui fer, perquè si tu estàs vivint
i has fet aquesta denúncia, ja directament se't designa un advocat,
que aquest advocat t'ajudarà a tramitar mesures provisionals
en el cas que encara estiguis convivint amb aquesta persona
i vulguis deixar de conviure degut arrel d'aquests incidents,
et tramitarà les mesures provisionals,
la separació posterior, si estàs separada i no tens el divorci,
inclús et pot tramitar el divorci,
hi ha uns subsidis que l'Estat dona a aquestes persones,
t'informen del que has de fer, com has de fer-ho,
vull dir, hi ha una sèrie de professionals,
no solament de professionals del món del dret dintre d'aquest servei,
sinó hi ha psicòlegs, assistents socials,
que estan adscrits al jutjat en un servei d'assessorament tècnic del jutjat,
que són elles, normalment la majoria són dones,
són elles les que t'informen primer del que pots fer,
i a veure hi ha la casa d'acollida,
també hem de pensar que tenim cases d'acollides aquí a Tarragona
per dones víctimes de maltractaments,
que si una nit, el típic, surts de casa perquè hi ha hagut baralla
i tu evidentment no te'n vols anar a dormir a casa una altra vegada
perquè pots arribar i pot tornar a continuar el Sarau.
Doncs hi ha cases amb habitacions que són destinades a les víctimes de maltractaments.
Que evidentment la localització es manté oculta per raons òbvies.
Sí, però vull dir, hi ha els serveis d'assistents socials,
però en el cas del Col·legi d'Advocats, l'Urdes d'aquest servei,
aquí està adreçat perquè, clar, els circuits és el que es reclama moltes vegades,
que hi hagi un circuit únic, si ara diem a l'EUI,
doncs a aquest servei que hi ha al Col·legi d'Advocats,
doncs no, no, vagi a serveis socials que el posaran en contacte.
Una mica no creus que es pot crear una certa descoordinació,
no oblidem que aquestes persones estan sota els efectes d'un xoc important.
Clar, definitivament hi ha un itinerari concret, real, únic.
A veure, moltes vegades són els serveis socials dels ajuntaments
els que envien a les víctimes al Col·legi d'Advocats.
Sí, però una víctima es pot produir a les 3 de la matinada,
els serveis municipals...
Doncs la víctima se n'anirà o trucarà al 091 i dirà,
miri, tinc aquest problema,
llavors el 091 anirà a la casa.
Però hi ha un itinerari.
I la portarà al centre d'acollida.
És això el que et preguntava.
Són centres d'acollida d'urgències.
Bé, n'hi ha alguns on hi ha dones ja que viuen allí durant una temporada
fins que, el típic, troben un pis,
se centren una mica,
i hi ha pisos on hi ha habitacions en plan d'urgències.
I a veure, em sembla que l'Ajuntament de Tarragona,
els serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona,
o tenen ja aquest servei o hi ha intenció de crear aquest servei.
a part de l'Ajuntament,
el Consell Comarcal amb associacions també tenen...
Amb Adara, amb l'associació de Adara, justament.
Exactament, tenen aquest servei.
Llavors, vull dir, en qualsevol cas,
el que s'ha de tenir és el telèfon de la policia,
la policia, jo crec,
personalment no m'he trobat mai amb el cas.
Per tant, amb una situació d'emergència,
truca a la policia.
Jo trucaria a la policia.
I a partir d'aquí el circuit es posa en marxa?
A la policia local, a la Guàrdia Civil o a la...
A veure, hi ha la policia, a la Guàrdia Civil,
hi ha l'EMUME, que és...
De la Guàrdia Civil, a l'equip de dona major.
És l'equip de dona maltractada,
que allí et poden assessorar.
Vull dir que, a veure,
no hi ha el telèfon allò de...
El telèfon de l'Esperança.
No hi és directament.
Però tots els cossos de seguretat de l'Estat
estan coordinats d'haver...
de saber què fer amb una senyora que l'han pagat
i que no vol tornar a casa.
En això, per la teva experiència,
diries que hem millorat.
A veure...
Probablement perquè, clar,
s'han incrementat els casos i...
S'han incrementat els casos,
però la gent no acaba de prendre consciència.
Jo penso que és molt difícil,
potser, una vida,
al costat d'una persona que l'estimes,
que és el pare dels teus fills,
i que...
A veure, hi ha la pel·lícula aquesta famosa...
Te doy mis ojos.
Te doy mis ojos,
que vull dir,
és la clara realitat
de com viuen les senyores
que tenen aquest problema a casa.
i, a veure, jo...
Viuen amb una aparent normalitat.
Sí.
Aparentment,
tu ets una persona normal,
dones una imatge social normal,
però és que quan arribo el marit a casa
t'agafa un pànic
que no saps on amagar-te.
Vull dir, a veure,
potser,
si a ell li interessa separar-se,
perquè a vegades dius,
bueno, doncs em separo,
i a l'altre no es vol separar,
no t'arribaràs a separar
perquè jo he preparat convenis reguladors
i he assessorat a dones maltractades
que han vingut al servei
que se separin i tal
i hi ha convenis
que no s'han arribat a firmar
i aquestes persones,
jo no he tornat a tenir coneixement d'elles
ni del seu problema mai més.
Van venir un dia i ja no van tornar.
Exacte.
No vol dir que estigui solucionat el problema
que aquesta persona
hagi trobat una solució al seu problema.
Vol dir que,
sofren silenci,
va optar per continuar i callar.
I aguantar.
El problema fa més greu
quan els fills marxen de casa,
són grans,
que llavors sí que hi ha el marit i la muller.
Encara que realment,
per el que vaig veient als medis de comunicació,
els prototipos de marits violents,
tant els hi fa que hi hagi els fills
com que no hi siguin,
perquè s'hi convé també es carreguen els fills.
El problema no és...
De totes maneres,
Lourdes d'un temps cap aquí,
jo no sé quantes hores
i quantes pàgines
i quantes imatges
no s'hauran dedicat
als mitjans de comunicació
a parlar d'aquesta qüestió.
Converses com la que estem tenint ara
dins d'aquest espai,
Déu-n'hi-do,
les que s'hauran mantingut
i les que continuarem mantenint.
Ens temem que la cosa anirà així.
Però encara hi ha aquella cosa
que moltes vegades
no s'acaba d'entendre.
Ja sé que és caure en els tòpics
una vegada més,
però clar,
jo suposo que una mica
ens ho pots explicar.
L'últim cas que vam conèixer,
el d'Aida Figueres,
aquest home que em va calar foc,
que la seva companya,
era un individu
que ja havia comès maltractaments
i estava fitxat
per utilitzar un llenguatge planer.
És a dir,
era un reincident.
La pregunta típica i tòpica
que es fa a la societat
davant d'aquestes situacions
i si era un reincident
i si tothom ho sabia
i si era un individu tan terrible
perquè podia anar tan tranquil·lament
pel món
doncs fent com la que va fer ahir.
Doncs aquesta és la pregunta del millón.
Perquè realment,
a veure,
una persona pot haver tingut
un incident a la vida,
pot haver anat a la presó
per uns fets determinats,
en aquest cas violència domèstica,
com pot ser.
Però realment van a la presó
perquè és una altra de les coses
que es pregunta la gent.
Abans no anaven a la presó.
Per què?
Doncs perquè tu li pots pagar
a la teva dona
i li pots fer mal.
Per exemple,
com deia l'amant aquell
d'allà baix de Font Girola,
que si li pegues amb una tovallola
no li faràs cap marca,
no hi haurà cap tipus de signe extern
que t'han pagat
i clar,
aquesta senyora pot anar a dir
i dir,
escoltis que m'han pagat
i dir, senyora,
és que jo no li veig res,
no hi ha proves.
Pot ser que et facin un cop,
un morató, etcètera.
Amb els casos,
abans de la reforma
que va haver al mes de novembre o desembre,
però no me'n recordo exactament,
aquests casos eren faltes,
faltes de lesions,
faltes de maltractes
i es quedaven amb una simple falta.
A aquesta persona
no li quedaven antecedents penals
i a aquesta persona
feia el judici a faltes,
li posaven una multa,
un copet a l'esquena
i cap al carrer.
No ho tornis a fer.
Exacte.
Llavors,
tornava a reincidir
i una altra vegada
i una altra,
però tot eren faltes
i no passava d'allí.
Des de la reforma del Codi Penal
ja tots els incidents,
baralles,
lesions,
maltractes,
derivats de violència domèstica
ja no són faltes,
són delictes.
Es jutgen com a delictes
i les penes imposades
són les dels delictes.
Evidentment,
depenent del tipus de lesió
que tingui
o del mal
que li hagis fet
a la teva parella,
la pena varia
tenint en compte
circumstàncies.
Per exemple,
aquest senyor era reincident
i això ja el perjudicarà
a l'hora de ser jutjat.
Aquest senyor,
damunt,
com aquell que diu,
ho va fer amb l'Evoci,
va utilitzar
qualsevol tipus de greujant
que podem posar-li
i amb aquesta noia
està a punt de morir-se
vull dir que les lesions
són molt importants.
Aquest senyor probablement,
el dia que el jutgin,
anirà a la presó
perquè li posaran
una pena superior a dos anys
o encara que no li fiquin,
com que és reincident
d'un delicte
ubicat al mateix títol
i capítol del Codi Penal,
se li aplicarà
l'agravant de reincidència
i no podrà aplicar-se-li
el que es diu
la remissió condicional
o la suspensió
de l'execució
de la condemna
perquè normalment
si una pena
que et posen
és de dos anys
en avall,
és a dir,
dos,
un any,
etcètera,
no entres a la presó.
Dos anys per acabar
amb la vida d'una persona?
A veure,
en aquest cas,
això no ha sigut,
hi ha unes lesions,
és un intent
d'assassinat.
d'assassinat.
En el cas que les víctimes
són mortals,
aquestes persones,
quin tipus de penes
es venen aplicant?
És un homicidi
o assassinat
segons la valoració
del moment
i els anys
que li poden caure
de posvera.
Es poden tirar
ben bé,
reals,
ja no t'ho puc dir.
No t'ho puc dir
perquè tenim aquí...
Una cosa de la sentència...
No, no,
però a veure,
tenint en compte
que des de la nova,
des que el Codi Penal
s'ha reformat el 95,
ja abans sí que era
el dos per uno,
que tu complies un dia
i és com si en fessis dos.
Ara actualment no,
ara és dia per dia,
amb la qual cosa
hem millorat una mica
que les penes
sempre són més llargues.
La reducció de la pena,
el treball,
tot això també,
els beneficis penitenciaris
d'aquest tipus...
Els beneficis penitenciaris
però són menys
del que eren abans.
Abans,
si treballaves...
S'han endurit les penes
i el compliment de les mateixes.
Ara són més estrictes
a l'hora del compliment.
Vull dir,
no com abans
que en quatre dies
sorties al carrer.
Ara,
a veure,
una persona que depèn
de quin tipus de delictes,
vull dir,
ara ja no entrarà
en la violència domèstica
i parlant en general,
depèn de quin tipus de delictes,
si tens en compte
que aquest senyor
no és reincident,
que és la primera vegada,
que té un bon comportament,
que damunt té una feina fora
i tal,
el poden classificar
en un mes i mig
i a lo millor
pot dormir a la presó
i anar a treballar fora.
Perquè, a veure...
Allò que diuen
del segon grau.
No,
el tercer grau.
Volia dir, sí.
I n'hi ha inclús alguns
que és durant la setmana
tu treballes fora,
que podria ser
en el cas del tercer grau,
treballes fora,
vas a dormir a la presó
i al cap de setmana
lliures
i te'n vas a casa
amb la família.
Tot això són ja
elements
que formen part
del sistema penitenciari
però que ja
aquí la societat
no té accés.
Vull dir,
que ningú es pot oposar.
L'altre dia,
per cert,
sortia
en un programa
de TV3
una noia
que havia rebut
una violència domèstica
respecte de la seva parella,
del seu ex-marit
perquè estaven separats
i deia que
a aquest senyor
li han posat
una pena de dos anys
ha de complir-la
però què passarà
d'aquí dos anys?
Quan surti.
Quan surti.
Ell l'ha amenaçat
que fins que no la mati
no pararà
però aquest senyor
si no ha fet res
no se li pot imposar una pena.
Ha de sortir, realment.
Vull dir,
que aquest senyor
estarà dos anys
i sortirà al carrer
i una vegada
ha sortit al carrer
en teoria
s'ha reformat
en teoria
i entre cometes
perquè jo crec que això
qui és violent
ho és tota la vida
estigui dos anys
a la presó
o ni estigui 40.
Llavors,
és una cosa
que és genètica
vol dir que es porta a la sang
és un criteri molt personal
llavors
aquesta persona
sortirà al carrer
i la seva ex dona
li vindrà un problema a sobre
perquè
no pots dir
que dic
que tinc un ordre d'allunyament
perquè no hi ha hagut cap agressió
no pots demanar
protecció judicial
perquè aquest senyor
ja ha complert la pena
que li van imposar
pels fets que havia fet
llavors
aquesta bona senyora
deia
és que jo em trobaré
desprotegida
perquè
ni li poden
ni puc demanar
que li imposin res
si ell no fa res
és que realment
amb la llei a la mà
és així
una persona
quan ha complert
la pena
que se li ha imposat
per un fet determinat
ja és lliure
ja pot ser el que vulgui
és allò que diuen
a les pel·lícules
de pagar el seu deute
amb la societat
exacte
queden molts interrogants
que voldrem comentar
en propers programes
per exemple
endavant d'un cas
de violència domèstica
el dret o no
que tenen
els presumptes maltractadors
de visita als fills
pèrdua o no
de la pàtria
potestat
en fi
són altres interrogants
que socialment
tots ens preguntem
i que està bé
que els experts
ens ho expliquin
i això és el que fem
ho intentem fer
cada dimarts
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
des d'aquest espai
que realitzem
en col·laboració
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
una setmana més
agraïm molt
a la Lourdes Guibernal
que ens hagi acompanyat
gràcies Lourdes
i aviam si la propera setmana
si vens
estàs ja bé del tot
te l'han constipat
sí però veig que em sembla
que em substituiràs tu
moltíssimes gràcies
a vosaltres
Adéu