.
Un minut i mig, un quart de dues,
obrim el programa demà al matí de Tarragona Ràdio,
una bona manera de tancar el nostre programa en dilluns,
planificant o organitzant, o si més no és l'objectiu que ens marquem
sempre quan iniciem aquest espai del matí de Tarragona Ràdio
amb Sílvia Ferreras, molt bon dia.
Bon dia, no sé si l'aconseguim.
És el que t'anava a dir, generalment no ho aconseguim
perquè la tercera activitat ja se'ns ha acabat el temps
perquè som de mena de parlar que volen que fem.
I avui encara ho tenim més difícil, tot avui, com deia en el CIRP,
que ens acompanya el Marcelí. Bon dia, Marcelí.
Bon dia.
On era? On l'has trobat?
Home, què va passar dilluns passat?
L'hem tingut desaparegut molt de temps.
Sempre coincideix, fixa-t'hi que sempre coincideix
quan hi ha moments difícils.
Sí.
Però la cosa segueix.
Sí.
No, clar.
La cosa segueix, però mira tu que avui que ve el Marcelí
no se'n parla tant.
Perquè la cosa ja està arreglada.
És a dir, quan el Marcelí no ve és que torna a haver-hi novetats.
No els hi deien els fontaneros.
És el nostre mesurador.
No, és que hi ha feina, hi ha feina de fer interna.
T'hem dit bon dia, Marcelí?
Sí, estava pensant.
No sé si t'havíem dit bon dia.
Què us referíeu a mi?
Volíeu dir alguna cosa?
No sé ni si t'havíem saludat.
No és que, clar, on hi ha confiança, allà fa fàstic.
El que sí que sabem és que va estar al Metropol, eh?
Això segur.
Home, al peu del canó.
I el més destacat del Metropol, si agafem la cosa,
cronològicament parlant,
començava la temporada d'hivern amb la Maite Bartín
i la Belén Maia.
Flamenco de càmera, què tal?
Sí, un espectacle de flamenco.
Sí, de càmera.
Com el seu propi nombre indica.
Exactament.
Molta gent, no?
Sí, no pensava que hi hagués tanta gent.
Però és un espectacle molt peculiar amb el personal que hi havia.
Minimalista, en el sentit que és allò amb instruments,
la veu de Maite Martín i el ball de la Belén.
Especialment la dansa.
Que jo, com no l'entenc,
o sigui, estava pendent del que fèiem les mans.
I per la vista, l'espectacle en si era el moviment de les seves mans.
I era on se centrava l'atenció d'un públic bastant nombrós, com ens deies.
Bastant nombrós i bastant entregat a l'espectacle, en si.
El grup esènic que tenia també va passar pel Teatre Metropol aquest cap de setmana?
Sí, però en un petit defecte,
i aprofitant ja la benentesa,
podem dir que per un error informàtic,
vam perdre totes les dades dels socis i simpatitzants,
i els agrairíem a tots aquests que ens estiguin escoltant
que tornin a passar pel Metropol
per poder tornar a donar totes les seves dades,
perquè així rebran la informació de l'espectacle de la temporada de l'Atenea.
Vaja, doncs això sí que és una mala jugada per el grup esènic que tenia a perdre tota aquesta base de dades.
Sí que és important,
i a la vegada es va notar amb el personal que vam tenir una mitja entrada aproximadament,
quan és un grup que omple el teatre.
És un grup que omple el teatre per sempre.
Doncs llavors tota la gent que no el va poder veure,
diumenge que veu, es poden tornar.
Sí, va dir, diumenge tornen a actuar al teatre a Metropol
i sobretot els simpatitzants socis que facilitin novament totes les dades
al grup que miren de tornar a refer tota aquesta base de dades,
però en fi, què li hem de fer?
Esperem que ho puguin recuperar.
Pobrets, 40 i escaig d'anys.
No sé si la base dades és dels 40 anys.
Home, no existien les computadores com es deia aleshores.
Però la tenia i en tenia les primeres, que són molt llestos.
I tant que sí.
Com tenim la setmana?
O del cap de setmana hi va haver alguna cosa més?
Sí, la mostra de guitarras.
Ah, va haver-hi mostra de guitarras també.
Quan va ser això el dissabte?
El dissabte a la tarda.
Però jo no la vaig veure.
Jo tampoc, no puc parlar.
El Marcel i Fony que ens ho pot explicar.
Sí, no, doncs era un espectacle per a l'aficionat a la guitarra
molt típic perquè hi havia gent de totes les etats.
Per a l'avist era un concurs d'aquests que es va fer al mes de juny.
Sí, l'any passat era ja clar, el juny a l'antiga audiència
i ara era tots els classificats, no?
I em sembla que ara actuen per a totes les comarques de Tarragona.
Sí, fan tota la comarca i acaben al Vendrell.
Això és una mica el que el Marcel i ha vist des del Teatre Metropol.
Vostès han vist algun d'aquests espectacles, han participat d'alguna activitat.
Ja ens poden trucar ara al 977-2447-67.
La Sílvia té aquí les seves entrades per regalar als oients.
Mira, com que del Teatre ja les hem regalat,
el següent espectacle és el Barbero de Sevilla.
Oh, el Barbero de Sevilla.
És aquella de Figaro, sí.
Figaro, la, la, la, la, la.
Que bonica, eh?
Sí, sí, sí.
Amb una companyia.
Amb l'ho presta tal búlgara.
Molt bé.
Tenim entrades per regalar?
Tenim entrades.
No ens les acabarem.
No ens les acabarem?
Vinga, que truqui la gent.
Doncs jo em penso que ja ens estan trucant, donem pas a aquesta primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En Alicia Solà.
Què tal? Com estem?
Doncs molt bé.
Hem fet alguna cosa?
Sí, vaig anar a veure, gràcies a les entrades que em vaig regalar.
Molt bé, fas els deures, molt bé.
Adéu-s'ha fet el flamenco de càmera i me va agradar molt.
Et va agradar?
Sí, sí, sí, molt, molt.
Més la veu, més la dansa, tot en conjunt?
La dansa, la dansa.
Les mans, el que deia el Marcelí, és veritat, l'expressió de les mans?
Sí, sí, quins moviments, no?
Eren molt, molt, molt, molt fascinants, no?
La veu també, eh?
I les palmes, i la guitarra, i el violí, vull dir, estava tot molt bé, no?
Però la dansa especialment me va agradar molt.
I escolta, quina sensació vas tenir del públic que t'envoltava?
Que també va agradar molt en general, els comentaris.
Molt, molt, li va agradar la gent molt.
Sí, va haver molts aplausos i la gent es va quedar molt contenta.
És fantàstic, l'han fet feliç, veus que bé, eh?
Clar que sí.
Alguna cosa, algun auricular que sembla que...
Tens la ràdio molt a prop?
Doncs molt a prop no, però sembla...
No, però mira, ara ja més o menys ho estem mig arreglant.
Una cosa, Annalícia, vols anar a veure el Barbero de Sevilla?
Doncs sí, però no, per això del divendres i dissabte no n'hi ha.
No, les vam donar la setmana passada.
Quina llàstima.
Home, encara en queden, eh?
No, no, bé, bé, doncs el Barbero, sí.
El Barbero de Sevilla.
El dilluns, si no, no hi aniries, al teatre, veus?
Així pots anar al te de teatre el cap de setmana i dilluns al Barbero.
Clar que sí, què et sembla?
Són més cares les del Barbero, a més.
No, ja, ja, però és que, bueno, era una comèdia que m'agradaria,
bueno, pensava que m'agradaria la comèdia de...
Aquesta, sí, estarà molt bé.
Els te de teatre són molt divertides, aquestes zones que integra la companyia.
Molt bé, Anàlícia, doncs escolta, tens dues entrades per anar al Barbero de Sevilla
i a partir de dimecres les pots venir a buscar aquí a la ràdio en un sobre que estarà en el teu nom, d'acord?
Doncs moltes gràcies.
I gràcies per trucar.
Gràcies per trucar-nos.
Bé, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs mira, sembla que sí que confirmava perfectament,
que ja hi confiàvem, eh, la versió del Marcelí,
d'aquest espectacle del flamenco de càmera.
Podem donar més entrades, no?
Sí.
Perquè ens continuen trucant per donar-nos, per fer-nos una mica el parte...
Igual sí que ens explica a tothom què ha anat a veure i així donem més il·lusió.
Continuem amb la norma de la temporada passada que les calçotades no valen, no?
No compten.
És que jo encara no he fet cap.
No donem punts.
Tinc ganes ara, eh?
Jo tampoc no n'he fet cap.
Doncs no donem punts per les calçotades.
Vinga, va.
Bon dia.
Hola, buenos días.
Amb qui parlem?
Mira, soc Conchita Moreno.
Què tal, Conchita?
Bien, i vosaltres?
Molt bé.
Que como me regalasteis las entradas el otro día...
Oh, que amables, veus.
Que llamara para ver qué me había parecido.
Que formals que sou, de veritat.
Seria petons, molt bé.
Que formals.
I què tal, Conchita?
Digo, como la misma chica que ha llamado antes, que fenomenal, eh?
Et va agradar molt.
Mucho.
El baile, el cante, el público, una señora le decía guapa.
De verdad, eh?
Aplausos muchísimos.
Però, Conchita, a tu el flamenc t'agrada de natural o diguem que aquest espectacle en particular et va agradar?
Sí, sabes a mí lo que no me gusta?
Cuando el cante hondo o hondo ese que hacen, no, yo voy ahí todo el rato, pero eso sí me gustó.
Mira, compré tres entradas más, vinieron mis hermanos y mi cuñada.
Molt bé.
Y mi hermano dijo que se la había hecho muy corto.
Me veus?
És fantàstic.
Doncs ara el teu germà l'has de portar al barbero de Sevilla.
Y mira, mira, Silvia, mi cuñada es catalana, eh?
Dijo que eso del taconeo a ella le encantaba, eh?
I que té a veure.
Si aquí a Tarragona tots els espectacles de flamenc que els porten s'exhaureixen les entrades,
sobretot els espectacles d'estió a l'Auditori del Camp de Mar.
Sí, la dansa agrada molt.
Tantes les companyies de flamenc, aviam, aquí agrada moltíssim el flamenc quan és un flamenc ben fet, no?
Exacto, exacto.
De qualitat.
I t'agrada l'òpera, Conxita?
Sí, mucho también.
I a més el barbero de Sevilla és una opera molt assequible.
Uy, tanto, y bien conocida.
Que digo que la chica de Salabelema ya bailaba, que movimientos de mano, que cuerpo,
que yo digo, esta ni le duele los guanetes.
Nada, eh?
No en deu tindre, abri, això.
Aquesta gent de l'espectacle no en té, d'això.
No, no, claro, claro.
Por eso lo hace.
Molt bé, Conxita.
I alguna cosa més que has fet al cap de setmana?
Ja tens les entrades.
Mira, ya veram nascí disfrutar mucho ayer.
Ai, que un dia havia perdut, eh?
I escolta, que estava bé el camp, eh?
I a més una tarda fantàstica que feia de Solet.
Home, home, home.
Quin dia més maco de futbol, sí senyora.
Tu has d'anar més al Metropol, perquè quan vas al Metropol el nascí guanya.
Sí, ¿sabes qué pasa?
Ets com un amulet.
Sí, Silvia, que el sábado íbamos a ir a lo de las guitarras,
pero tuvimos que ir a lo en tierra, así que chicas.
Ai, jo, jo, malament.
Nos corrobó, nos corrobó, ¿sabes?
Ja ho complé, ja ho complé.
Si no, sí que habíamos sido, pero mira.
Doncs, Conxita, el mateix que li hem dit a l'Analícia,
a partir de dimecres pots venir a buscar les teves entrades, d'acord?
Oye, que muchas gracias, de verdad, eh?
Que sigáis trayendo cosas así, que está muy bien, eh?
Molt bé, ja ho diré al teatre.
Gràcies.
Adéu, Conxita, gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu, Marcele, que feu feliç a l'Elle.
Sí, però jo ara, veuràs, ara jo malament.
Perquè la Conxita...
Te'n recordes que l'any passat vam obrir una finestra com de bústia de queixes?
De criticar, sí.
No, però criticar de tot, però que si l'aire condicionat,
que si les calefaccions, que si no sé què,
també es poden queixar en aquest espai.
Marcele, ho sento, però es poden queixar també, què sembla?
Però jo crec que si la gent...
Estan amb tot el seu dret.
Que es queixin, eh?
Que es queixin i sap greu.
Que es queixin si tenen queixes justificades.
Queixar-se per queixar-se, no.
Però el que està clar és que si l'espectacle es veu la gent està contenta.
Doncs clar que sí.
I de moment sembla que tothom està contenta.
Hem engegat bé.
Anem repassant, tot i que podem rebre més trucades,
però anem repassant molt ràpidament el panorama que tenim.
Saps quina pel·lícula fan aquesta setmana?
On?
A l'antiga audiència, el dijous.
Quina?
Al final de l'escapada, del Jean-Louis Goddard.
Oh.
Aquest és el de les primeres de la Nobel Vague.
Sí, allò és de les pel·lis, aquestes de...
Sí, quan jo sortia i tot això.
Els progrès d'aleshores.
No, això jo no soc de les hores, dic de les hores.
Perdona, perdoneu un moment, de quin any és aquesta pel·lícula?
Del 59.
És el que t'anava a dir jo.
És que us volia preguntar, alguna de totes duques estava?
Jo no.
Jo tampoc, però...
Però a més veritat, que no havíem nascut nosaltres.
No, també m'agrada cantant de bajo la lluvia.
Clar, i no havíem nascut.
O sí, en fi, és igual.
Després, què més tenim interessant?
El dijous tenim la presentació del llibre de Lídali.
Ah, sí?
Amb gravats el Maria Casas.
Que va venir el Maria Casas l'altre dia aquí al programa a parlar d'aquests plafons
que hi ha al Metropol, que és una miqueta el preàmbul de la presentació del llibre.
Sí, sí, doncs dijous presentem el llibre allà.
A les 8 de la tarda.
Això.
Després, també tenim el Chicanos a la Bequeria el divendres,
i el Quirroc de Banyoles a la sala 0, això el divendres.
I el més destacable, el que ja hem avançat,
el T de Teatre, que tenim tres sessions,
un el divendres i dos el dissabte,
i després els Atenés amb el Felicitat Aniversari de l'Adolfo Marcillac el diumenge.
Molt bé. Doncs no sé si tenim alguna cosa més a afegir.
Sí, sobretot, la Canalla,
actuacions infantils a l'Auditori de Caixa Tarragona amb el Mag Magú.
Que més és gratuït.
Molt bé.
Hi ha dues sessions, una a dos quarts d'una i una a la una.
I, a més a més, hem d'afegir encara una altra incorporació
a la programació d'hivern del Teatre Metropol de Tarragona.
Fantàstic, és veritat.
És que avui m'ho ha deixat, m'ha deixat els apunts.
Rosana, per als incondicionals de Rosana i per als que no ho siguin,
que hi vagin també, que presenta el seu nou disc,
amb cançons d'abans i cançons de les noves.
Presenta el nou disc i actuarà el 14 de febrer.
Sí, el 12 actua al Palau de la Música i, clar,
tothom comença a conèixer el Marcelí i diuen
jo no vull estar a Catalunya i no passar pel Metropol.
I bé, i bé, va trucar.
Marcelí no estarà.
Sí, clar.
Que ja va dir a Fuego Lento, vam fer un cafè i vénes.
És que el Marcelí té un passat també, té una sèrie de coneixences,
i una sèrie d'influències que fa servir...
Quan ta nòvia hi era, clar.
Sí, sí, i abans també.
Amb amigues com la Sílvia, Marcelí, per què vols ser?
No, per què vull enemics tenint-la amb ella, ja?
Em deixa una cosa molt important.
Vinga.
L'espectacle que fan aquest dijous al magatzem.
Un espai molt bonic i que la gent que hi ha anat surt molt contenta.
Hi ha un espectacle de cabaret que es diu Estanyes Sensacions,
aquest dijous a dos quarts d'onze.
Tinc dues entrades.
Tens dues entrades?
Que puc regalar.
Doncs em penso que hem de fer molta via
perquè pràcticament se'ns està acabant el temps.
De quin espectacle són, dius?
De l'espectacle de cabaret.
De cabaret amb el Dani Nelo, eh?
Un històric de la música d'aquest país.
Si ens truquen, avancen de...
Mira, en un minut, dos.
que ens truquen ja, els donem aquestes dues entrades.
El 977-2447-667.
I mentre, en tot cas, que comenci a sonar la Rosana,
que actuarà el proper 14 de febrer,
les entrades, em penso, que es posen a la venda...
A partir d'aquest dimecres, al Cervicaixa i al Metropol.
I els preus entre 20 i 24 euros.
Jo crec que tota la informació ja la tenim.
Escolteu-me la Rosana i aviam si aquesta trucada
és justament per aconseguir aquestes entrades
per l'espectacle de cabaret del teatre al magatzem.
Jo em faig un lío ja amb entrades i espectacles
de tantes coses que tenim.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Joaquima.
Joaquima, què tal?
Bé, molt bé, escoltant-se.
Molt bé, doncs ara ja parem, eh?
Ara ja deixarem el relleu.
Molt bé, i qui em preu explicar poques coses?
Avui, què ens vols explicar?
Ah, no, no, gaire, és que no tinguis gaire cosa per explicar jo avui.
No tens gaire cosa per explicar?
No, avui no.
Doncs mira, et perdonem perquè queda poc temps, eh?
Però et regalem les entrades per anar a veure l'espectacle de cabaret.
D'aquest dijous?
Del dijous 5 de febrer i amb l'entrada, a més a més,
què diu aquí, una copa?
Que et regalen una copa.
Et regalen una copa?
Doncs mira, tu que bé.
Això és fantàstic.
No, no, de vidre no.
Però escolta...
El líquid interior, crec.
El líquid interior, una copeta, mira,
per celebrar que és l'inici de la temporada del magatzem.
Aquí a la ràdio, en un sobre el teu nom, d'acord?
Gràcies, adeu.
Gràcies, bon dia. Adéu-siau.
I amb la música de la Rosana,
agraïm al Marcelí que ens torni a visitar un altre dia,
si no té afers...
Esperem que no en tingui més.
Pel bé de tothom.
A tu et vindré a visitar.
Amb ella ja la tinc tots els dies.
Gràcies, Marcelí.
Sílvia Ferreres, moltes gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau i a vostès també.
Com sempre, agrair-los la seva atenció
i els esperem demà al punt de les 7 del matí
aquí al Matí de Tarragona Ràdio.