.
És un quart de dotze del migdia.
Cada dilluns ja saben vostès que reservem uns minuts
per acostar-nos a la Biblioteca Pública de Tarragona
i remenar una miqueta el fons d'aquesta biblioteca
que cada cop repem més usuaris i més persones
que sobretot utilitzen els serveis de prèstec.
Avui amb la Cristina Barber, bon dia.
Hola, bon dia a tots.
La Cristina ens porta de vegades novetats,
de vegades se'ns recorda determinats fons que hi ha a la biblioteca,
una miqueta oblidats o apartats.
Avui ens ha preparat un petit tast, podríem dir així,
una petita mostra de llibres que podem trobar a la biblioteca
relacionats amb el plaer.
Subrellem la paraula plaer perquè no ens estem referint
aquells plaers que vostès tenen en aquests moments al cap.
En tot cas, Cristina, si et sembla un dia,
en parlaríem d'aquests altres.
Parlem d'uns plaers com a més, diríem, inofensius,
aptes per a tots els públics, ho deixem així.
Sí, aptes per a tots els públics.
Un altre dia parlarem dels altres.
Que sí que segur que també hi ha una...
No, segur no.
A mi em consta, perquè he vist ja en uns fons
de literatura relacionades amb el plaer carnal,
sobretot que Déu-n'hi-do,
hi ha un bon fons de novel·la eròtica, per exemple.
Hi ha hagut sempre molta literatura al respecte
i autors i més llibres que parlen ja únicament d'aquests llibres,
però estaven prestats,
per això els hem de deixar per un altre dia,
perquè no els hem pogut consultar,
perquè els teníem prestats.
Els llibres de literatura eròtica,
els que tenen més demanda,
o uns dels llibres més demandats a la biblioteca pública.
Parlem d'uns plaers diferents,
i entre ells també,
realment uns no tenen res a veure amb els altres.
Ha fet una tria, així, la Cristina.
I, per exemple, el primer llibre,
a més avingut, carregadíssim,
els tenim aquí perquè sempre ens ho porta,
perquè els puguem observar.
El primer llibre es titula El placer de l'er,
i ve a ser un recull fotogràfic realment bonic,
unes fotografies, unes imatges precioses,
que estan justament relacionades amb això,
amb el fet de la lectura.
Aquest llibre correspon als de la sèrie
d'un certamen fotogràfic que es fa anualment,
ara ja van pel desè any,
i està fet per l'Ajuntament de Salamanca,
i es tracta d'una sèrie de fotografies,
gairebé totes en blanc i negre,
perquè són fotografies, diem-ne, artístiques,
centrades en el tema del llegir.
És un llibre que diu poc,
i podem veure nens en el seu temps d'esplai
follejant un llibre,
persones grans,
llibres aquí volant,
en aquest cas que semblen ocells,
un senyor en una cafeteria,
en un racó quan llegeix el diari al matí,
o mirant unes làmines.
És a dir, són fotografies artístiques
al voltant del fet de llegir.
Igual que s'agafa el nú com un tema de dibuix...
Aquí la lectura.
Aquí és la imatge, l'objectiu del fotògraf,
que capta diferents moments de lectures
més profundes o més disteses.
La Cristina va passant pàgines
i veiem des de persones de totes les cultures del món,
espais oberts, espais tancats,
la intimitat d'una sala particular,
criatures, homes grans, dones grans, dones joves...
La intimitat d'una habitació.
La intimitat d'una habitació ja és un recolzament molt bonic.
Una mica tot aquest ventall de possibilitats
que hi ha al voltant del fet de llegir
i de la intimitat del fet de llegir.
La visió d'aquest llibre complourà
sobretot als amants de la lectura.
Exacte.
Té un gran valor fotogràfic,
però sobretot per a les persones que els agrada...
No és un llibre per llegir,
és un llibre per recrear-s'hi.
I aquí troba un plaer
tot allò que envolta la vida domèstica.
Mira, aquest llibre que portem ara
es titula Els secrets de la mestressa,
plaers i curiositats d'un arre trobat.
I la idea de portar, de fer un espai sobre els plaers,
diferents plaers,
que no els tenim tots ubicats en la mateixa prestatge,
diguem-ne,
que els hem hagut d'anar pescada a diferents seccions,
aquests plaers,
perquè, clar, no és una cosa,
és una cosa que ens hem inventat una mica.
Però justament me la va donar la idea
un altre llibre similar amb aquest,
però en aquest cas era d'una autora americana,
que també parles...
Vé a ser una ampliació d'aquest llibre.
Vé a ser un llibre que ens ve a dir
en què podem trobar plaers cada dia.
En aquell cas és més a més, fins i tot.
Allò de les petites coses, no?
Allò de les petites coses, exacte.
Però fins i tot, doncs,
el mes de gener, recordo que deia.
El mes de gener.
És un full en blanc, el mes de gener.
Està tot per viure, encara, el mes de gener.
Quin optimisme.
Sí.
I més venint de vacances de Nadal.
És molt optimista el llibre.
Aquest any serà com jo vulgui que sigui, no?
Vé a dir això, no?
Doncs bé, aquest no és tan optimista,
aquesta senyora ja es posa a la feina, diem, no?
A més, és un llibre molt maco de dibuixets,
molt planer...
Avui he d'organitzar o no esmorzar.
Doncs a veure com ho faig,
però que sigui d'una manera...
Que no sigui un sacrifici.
Exacte.
He d'organitzar un baranar,
doncs que ho convertim en una ocasió, no?
He d'organitzar un dinar.
A veure com ho faig,
des del parament de la taula
a pensar-me el menú
i que tot surti de la millor manera.
Vostès es preguntaran,
una guia pràctica?
No, en absolut,
perquè Déu-n'hi-do
si haguéssim de fer-ho
tan ben fetet
com ho fa aquesta dona
amb els temps que corren.
Però el llibre en si
és bonic de veure i de llegir.
És boniquet.
Sembla una llibreta
d'aquelles antigues
amb dibuixets, no?
Bé, són llibres que a vegades està bé, no?
Donen una mica d'optimisme,
potser, si més no,
a petites feines.
I consells de cuina,
va acompanyat per consells de cuina,
consells de presentació,
de petites coses.
Aquest altre,
que té la Cristina,
jo crec que
s'apuntarien molts.
Saben com es titula?
El placer de no trabajar.
I s'ha titulat
Un libro para estresados,
parados, jubilados
o cansados de trabajar.
D'aquí n'hi ha
un món que s'apuntarien.
Un món.
De fet,
aquest és un llibre d'aquests
de la secció d'autoajuda.
Mira,
has vist això?
Sí, veu.
Ernie Zielinski,
és l'autor,
diu Experto en ocio.
El seu currículum diu això,
Experto en ocio.
Aquest home mereix un monument,
perquè a més segur que es guanya la vida
ociosamente.
Segur.
És un llibre d'aquests
que estan presentats
amb aquests formats
que ara es fan,
diem-ne,
de molta divulgació.
És un supervendes.
És una mica més seriós
del que sembla
i ens ho avala això
a l'editorial.
Aquest editorial,
la gestió en 2000,
en fa d'aquests llibres.
Així,
ja fa força coses
de màrqueting,
de gestió d'empreses
i també alguna cosa
d'autoajuda,
una mica enfocada,
però d'una manera divulgativa.
Tu has dit que és un llibre seriós,
no és un llibre allò de dir
quatre bajanades
i ser mandrós.
No, perquè ens ve reivindicar
que tots necessitem
aquest espai d'oci,
un espai que no estigui
només ple
per les nostres obligacions,
sinó que també hem de pensar
i planificar una mica
el temps distès.
Proposa no treballar
però passar-ho bé
en aquest temps.
No està allò penxant l'aire
i ja està.
sinó fer coses
en el moment que treballem.
Fer coses
i pensar que
la nostra vida
no està composada
només de l'espai
que dediquem al treball,
sinó que hi ha altres coses.
Doncs un altre plaer,
el plaer de no treballar.
El títol és força explícit.
També t'he de dir, Holanda,
que en tenim un do complementari
que es diu
el plaer de treballar.
És a dir que...
Poden llegir tots dos
i aviam i s'apunten
un cop a l'altre.
Aquest està posat
a la secció d'autoajuda.
Jo també t'he de dir
les coses clarament,
perquè els bibliotecaris
classifiquem.
Som els que classifiquen
més el món.
L'altre,
el del plaer de treballar,
sigui per la seva presentació,
sigui pel seu contingut,
està posat
a la secció d'humor.
És a dir que...
Sí,
per alguna cosa serà.
Per alguna cosa serà.
És a dir,
que aquell potser
és una mica més desenfadat,
tot i que no neguem
que a veure
que si vas a treballar
amb una bona disposició
i t'agrada...
Més val treballar amb alegria
ja hi ha molt guanyat.
De totes maneres,
que ningú es pensi
que en aquest llibre,
el plaer de no treballar,
trobaran cap recepta
per viure de l'aire
i guanyar quartos
sense moure's del cellon.
Això no ho trobaran,
ja diem que no,
perquè no es molestin,
perquè aquí no hi és
aquesta fórmula,
sinó la Cristina,
ja tampoc la tindríem aquí.
t'hauràs de seure
i reivindicar,
o sigui,
posar-te ferm
amb el que tu ja penses,
no?
De una manera d'aprofitar el temps
millor del que l'estem
aprofitant fins ara.
Amb el micròfon tancat,
abans m'has dit una frase
així l'epidergada,
ningú diu,
quan s'ha mort,
quina llàstima
que no he treballat més,
no?
Alguna cosa així
m'has de fer?
Això ho diu l'autor del llibre.
Com és aquesta frase?
El llibre acaba dient
que per avalar
la seva tesi
és que ell no ha conegut ningú
que quan estigui al llit
morint-se,
que reivindiqui
quina llàstima això,
que no hagi passat
més hores de la meva vida
treballant, no?
Però reivindicar
quina llàstima
que no he fet això,
que no he fet allò,
això a moltes persones,
però quina llàstima
que no he treballat més,
no.
No n'ha conegut ningú.
Vostès han conegut,
algú ens ho diuen,
jo també n'ho he conegut ningú.
Més plaers que ens has portat
avui en forma del llibre,
Cristina.
Doncs mira,
aprofitant de les coses
que podríem fer,
aquest autor
és superconegut,
Richard Feynman,
ens aportem un títol d'ell
que es titula
El placer de descobrir
i aquest llibre
està editat per crítica
dins d'una col·lecció
de ciència divulgativa,
però potser no tan hi ha,
una miqueta més acadèmica,
però bé,
és el llibre d'un científic
que ens parla
amb diferents capítols,
ve a fer com un assaig
de les seves vivències
en el camp de descobrir coses,
ja en el camp
de les ciències naturals,
ja des que era ben petit,
de l'emoció
que li proporcionava
averiguar
o descobrir-cobrir
els més petits secrets
del funcionament
de coses de la natura.
I ja des de gran,
també hi ha un petit capítol
d'una manera molt simple,
ens exposa
com, per exemple,
el Challenger,
no va fracassar
l'experiment aquest
del Challenger,
doncs explicat
per un científic.
Home,
ara que s'està parlant
tant de Marta
i de totes aquestes missions
especials i de ciència,
doncs no està malament
fer un recorregut.
que li agrada la ciència,
és com una passió també,
l'averiguar el per què
de les coses,
no?
Doncs clar,
hem trobat
que aquest llibre
era adequat.
I també és un plaer.
I també és un plaer.
És un plaer.
Si t'interessen
els temes científics,
és un plaer
d'aprendre
i descobrir cada dia
el que pot haver-hi.
Quin munt de llibres
que has portat.
Però et faré una mica d'allò,
Cristina,
perquè no pots ni moure
els exemplars.
El plaer...
No fem comèdia,
que els tenim aquí.
Un dels plaers grans
quan pensem en plaers
és el plaer
de la gastronomia
i de la cuina,
no?
Molta fotografia
et veig d'aquí, eh?
Aquests en tenim forces,
tenim llibres
de cuina macos
i que podíem haver portat,
però bé,
ho hem resumit
portant un llibre
de grans cuiners
i dedicat a la reposteria,
en aquest cas.
És una col·lecció
de llibres
escrita per tres...
Com es diu?
Pastissers.
Pastissers,
en aquest cas.
Pastissers francesos,
eh?
Que són una mica els amos,
no?,
d'aquest món.
I veiem llibres,
doncs,
de pastes
ja fetes per ells,
pastissos,
xocolates...
Aquí veiem des de teules
amb boletes de coco,
pastissos de xocolata,
com tu bé dius...
Un violí de xocolata,
veiem,
fins i tot, no?
Una artesania pura, eh?
I que ens donen les receptes.
El que passa
que també us hem de dir
que això és alta...
Alta pastisseria.
no és el coc ràpid
que fem tots a casa,
és una cosa
molt més sofisticada.
És molt sofisticat
i ja veus tu,
per exemple,
fins i tot aquesta
coctelera, no?
Sí.
En forma de...
que fan figures, no?
Fan figures.
I barrets de xocolata,
de trufa...
És un llibre molt bonic
de veure,
a les persones que els agradi
el món de la rebosteria.
Bé,
em penses que això
és un plaer per a moltes persones,
un pecat per a moltes altres.
Un pecat mortal,
a més a més,
Déu-n'hi-do.
I un altre llibre,
això sí que desperta
plaers i passions, eh?
Això de la cosa natural,
de les medicines alternatives,
això més que per a algunes persones
és un plaer,
per a d'altres fins i tot
una obsessió de vegades, no?
Sí,
això és una cosa
que he portat un llibre,
però que a la biblioteca
podem trobar
especialment revistes
que parlen d'aquest tema,
no?
El cuerpo mente,
Vida sana,
l'integral mateix...
L'integral de tota la vida,
potser és de les més veteranes,
no?
La revista integral.
Sí, crec que és la primera.
La recordo de sempre,
aquesta revista.
Doncs són revistes que,
si t'hi fixes,
de la seva temàtica,
que és la medicina natural
o el viure d'una manera més sana,
normalment les presentacions
ja hi estan fetes
com presentar-nos
un atractiu,
un plaer, no?
Ens mostren la part
de la vida...
Tot és harmonia,
tot és net.
Tot és net,
tot és harmoniós,
però bé,
és una cosa
que és una mica varietat,
també, no?
Vull dir,
quan tens la teva vida
ordenada físicament,
no?
Vull dir,
que menges bé,
d'hores les hores...
Dones les hores,
fas l'exercici que has de fer,
tot això,
doncs,
et dona
una satisfacció íntima
i ve el ganxo
d'aquestes publicacions
ve per aquí,
no?
Per que et reforcis amb això
i per donar-te més.
I que sigui donant uns minuts
pensar que sí,
que realment fas tot això
que et diuen
que has de fer
per tenir una vida sana,
no?
Bé,
uns minuts al dia
no està malament.
I aquí,
en la taula de continguts
ho podem veure,
hi ha remeis naturals
i teràpies,
remeis a través de l'energia,
teràpies amb les mans,
maneres de nutrir-se millor...
Les herbes,
l'aromateràpia,
no?
Totes aquestes coses
que estan tan de moda.
acompanyat de bones fotografies
i veus quins prestatges
i d'unes imatges
també això,
molt nítides,
no?
Molt en aquesta línia de...
Amb tècniques de relaxació.
Amb tècniques, exacte.
Fa molt bé.
Mira,
un altre dels llibres
que ens poden proporcionar
ple,
en aquest cas relacionat
amb la nostra salut.
Alguna cosa més,
Cristina?
A veure,
tenim més llibres...
sense plaer,
de plaer ja no parlem més.
No,
hem portat altres títols,
no hem portat més llibres,
perquè ja no podia més,
si no hagués estat
no un plaer venir,
sinó una tortura.
Un altre llibre,
llibres que parlen del plaer,
però d'un altre vessant.
Bé,
el del Juan Madueño,
tenim Heroína,
Viaje por el placer,
la destrucción y la muerte.
Ui, això ja és més contundent.
Sí, sí, és clar,
això és una altra història,
però és una altra història
que si tu poses la paraula
plaer a la biblioteca,
trobaràs diferents vessants.
És a dir,
no és una cosa
que sigui universal
i igual per a tothom,
no és una altra cosa
que sigui un plaer destructiu.
Los placeres,
éxtasis,
prohibición y temblanza.
És una sèrie de llibres
que ens parlen
del tema del plaer.
La experiencia del placer,
vivencias corporales,
creatividad y bioenergética.
Això serien llibres
que sintetinsarien,
a veure,
ens resumirien
què és el plaer,
on ho podem,
on el trobem,
aquest plaer,
o sigui,
són ja teories.
Ens serien ja més
en la vessant aquella
que hem dit
a l'inici de l'espai
que no tractaríem
avui àmpliament.
Un de la Helena Ochoa
que es titula
Saber com placer,
amor,
belleza e intel·ligència.
Veus que bé.
Sí,
que ens parla,
ens ve a parlar
de les dones
del segle XVIII,
de les dones il·lustrades
del segle XVIII.
Que eren velles,
s'enamoraven
i eren intel·ligents.
Sí,
que feien les seves tertúlies
i que feien d'allò.
O sigui,
una mica per reivindicar
també el plaer
de la tertúlia,
que d'això no tenim llibres,
però sí que tenim articles
que en parlen.
En concret,
hi ha hagut
algunes societats,
sobretot en el segle passat,
que feien les seves tertúlies
i feien, bueno,
a teneus i...
Clar,
que rebia les cases
per parlar
i això que ja no es fa
avui en dia,
no?
Les tertúlies només es fan
a les ràdios
i a les teles.
Doncs hem trobat
dificultat per portar material
sobre el plaer
de la tertúlia
i també existeix
aquest plaer
o potser existia,
ja no sabem com dir-ho,
no?
Això?
Potser existia
i de fet en tenim
alguna ressenya
però amb articles de diaris
i notícies de premsa d'això,
no?
Per allò, tractats de la tertúlia
ja no en queden gaire.
No, tractats de la tertúlia
ja no en queden.
Un munt de plaers, eh, Cristina?
Em penso que et queden uns quants,
si et sembla,
els reservem per un altre dia
o vols esmentar-los un títol més?
Vinga, un altre títol.
Un altre títol,
el que no he pogut portar...
A veure...
On el tinc ara?
L'hem extraviat.
L'hem extraviat per aquí.
El placer de dibuixar,
per exemple,
per l'artista, no?
Per la gent que...
Això lligaria...
És que va molt lligat
tot això
amb el que és un plaer
amb el que és el començament
d'una afició...
Qualsevol acció...
De qualsevol afició, no?
Clar, acció, afició
que ens pugui provocar plaer
pot tenir darrere un títol,
una bibliografia
que avui, en una part,
hem comentat aquí
al matí de Tarragona Ràdio.
Fent-ne, doncs,
la frase fàcil,
la veritat és que ha estat un plaer,
també.
que ens hagis acompanyat
una setmana més,
Cristina Barber,
bibliotecària
de la Biblioteca Pública
de Tarragona.
Gràcies per venir,
per venir carregada,
a més a més,
perquè ens portes els llibres,
perquè els puguem fullejar
i comentar-los amb tu
una setmana més.
Ens retrobem
a la propera ocasió.
Gràcies, bon dia.
Molt bé, gràcies a tots.
Gràcies.