Gràcies.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Avui els que són més coneixedors de la tradició del calendari
probablement intueixin de què parlarem avui.
O no, tu què creus?
Podríem parlar de moltes coses, tot sigui dit de pas.
Però la setmana que estem...
Tampoc són molt ortodoxes, eh?
Sí, també tens raó, no tenim uns antecedents precisament previsibles.
No és un programa ortodox aquest.
Aviam, però diumenge, gegants, les coques, les cireres...
Parlem de corpus.
Sí, avui parlarem del corpus, però concretament...
Un corpus molt concret, una celebració molt concreta.
Dit que, evidentment, el corpus se celebra a molts llocs
i a les comarques tarragonines hi ha tant la ciutat de Tarragona
com la ciutat d'arreus, doncs, celebren el corpus.
Concretament, a Reus aquest dijous fins i tot surten els gegants
i hi ha tota una sèrie de manifestacions.
El mateix dia, quan abans se celebrava el corpus,
ha esdevingut una mica la deia de la coca en cireres.
A Tarragona, els actes s'han centrat més el diumenge,
en la part més processional, que és a partir...
S'ha de l'ou com balla a la catedral, també?
Sí, els actes se centren al voltant de la catedral
i comencen al matí amb l'ou com balla,
que és una de les tradicions també prou esteses a Catalunya,
tot i que el seu origen és italià.
Va venir des d'allà, en aquests creuaments de costums
que hem tingut des dels pessebres fins...
Però aquí, de fet, la vam importar de Barcelona,
perquè aquí tampoc no hi havia tanta tradició a Tarragona.
Un dia, en aquells comentaris que vam fer d'importar,
vam dir, Déu-n'hi-do, la vam importar fa molts anys.
Per tant, les importacions sempre anaven amunt i abaix.
Però, vaja, s'ha centrat molt amb els actes
que a partir de quarts de sis de la tarda
es comencen a celebrar primer amb l'anada a processó pels carrers,
després amb l'acte més religiós, l'ofici religiós,
i després amb la processó,
que se celebra a la part antiga de la ciutat.
Bàsicament és una mica el que antigament era la primera sortida
dels gegants al carrer, no?
I això, doncs, es manté com a tal.
Això és el que es fa aquí a Tarragona,
és un acte que ja el coneixem.
Hi ha un altre acte que molta gent ho coneix
perquè té un atractiu turístic important, també.
Estem parlant de la Patum.
Bé, és a Berga, és un atractiu patrimonial.
És molt conegut.
Per exemple, si escolten aquesta musiqueta,
segurament ja la gent l'identifica.
S'identifica ràpidament.
Aquest és el so característic de la Patum de Berga.
Ah, aviam, no és una festa pels amants de la tranquil·litat,
ni és una festa per a aquelles persones
que no suporten les aglomeracions,
perquè allà sí que hi ha contacte humà,
contacte directe, contacte físic,
i no es pot reservar el lloc, com aquell qui diu,
perquè hi ha moltíssima gent que s'aplega
a la festa de la Patum.
Probablement sigui una de les festes més multitudinàries de Catalunya, no?
Bé, no ho sé, jo sí que les festes més multitudinàries
són les més importants, però en tot cas sí que és cert...
No, però ho és de multitudinària.
És molt multitudinària, i per exemple aquest pas doble
que sentim ve a ser una mica l'emparitó Roca de Tarragona,
doncs allà, no?, és un pas doble torero, no?,
que va sumar...
És bonic, eh?
Sí, és...
Bueno, va sumar...
diferents pas dobles anteriors, es diu el Patum Aire,
i és una mica aquest freca-frec, no?,
que diria jo que caracteritza la festa de la Patum,
que és una festa basada en el Corpus,
de fet, demà dimecres a les 12 del migdia
començarà a sonar el tabal pels carrers de Berga,
i a continuació, doncs, anem a passar gegants,
a la tarda començarem a sentir constantment aquesta música
que acaba, doncs, entrant fins a dins, no?
Però és un corpus que va mantenir,
precisament aquesta característica que tenia el corpus inicialment,
que era una festa d'expressió total de la ciutadania,
vull dir que era una festa on no hi havia només una imatge religiosa,
sinó que era la posada en llarg, podríem dir,
de la societat civil, no?, a la primavera, encara,
i que s'estructurava, doncs, amb tots els estaments
de la societat medieval, no?
Quan parlo de medieval no refereixo a Van Hoen
ni pel·lícules d'aquestes, no pensi en això,
és una societat medieval d'aquí,
que hi havia menys cascos i menys llances que en altres llocs,
i en tot cas, doncs, sortien...
Més pagesos, que no era passant altra cosa.
Sí, pagesos i pescadors,
i oficis artesans diversos que sortien, doncs,
representant el poble en aquestes manifestacions.
Si més no, fins al segle XIX,
en què els demis van deixar un pas
a unes associacions més modernes,
més, podríem dir, més pròpies a una societat més liberal,
que ja havia enfonsat el que era l'antic règim monàrquic com a tal,
i malgrat que es digui a la monarquia,
doncs, a l'estat espanyol,
doncs, per exemple, hi havia altres llocs com França,
doncs, que evidentment no.
Això va influir a nivell europeu
i va produir un canvi en els costums associatius.
Potser els dos canvis més coneguts,
més famosos, més internacionalitzats,
van ser el dels moros i cristians,
el País Valencià,
que existien d'una manera molt rudimentària
abans del primer test del segle XIX,
i, en canvi, en aquest primer inici del segle XIX,
doncs, el que fan és estructurar-se
com a associacions modernes,
és a dir, amb participació popular
en el sentit de poder associar-se sense ser d'un ofici o d'un altre.
O l'altre, el de les colles castelleres,
que representen també el mateix
que el País Valencià és molt cristian,
representen a Catalunya
aquesta capacitat molt més gran
i molt més multitudinària d'associar-se.
Això era en aquest estament popular.
Al costat d'això, lògicament,
hi havia els Baix populars
que interpretaven aquests estaments populars,
hi havia les autoritats religioses
i les autoritats civils.
Tot es barrejava una mica,
perquè, per exemple, hi ha un altre element característic de la Patum,
que també té una música pròpia,
que és aquesta que escoltarem.
Tot seguit, que té molt a dir amb això.
Aviam, Jordi,
per a aquells que diuen que tots els són igual,
que n'hi ha d'aquests,
què podem aclarir d'aquesta peça?
És un sopatum i és normal que són igual
perquè va haver-hi una reforma,
precisament en aquest segle XIX,
molt important,
que va fer una música,
va ser Joaquim Serra,
que el que va fer és unificar
o intentar unificar una bona part
de totes aquestes músiques.
Aquesta que escoltem són els molts i cristians,
ostos i cavallets,
de la Patum de Berga,
per això deia que tenia molt a veure
amb aquesta barreja d'estaments civils,
religiosos i tal,
perquè en el fons el poble el que feia
és representar una mica també
les lluites en el corpus,
les lluites socials i les lluites militars.
Els dos i cavallets, els molts i cristians,
al País Valencià, a Catalunya,
en el fons representen una mica
l'origen del corpus,
que és aquesta societat medieval
on l'enfrontament
entre els diferents exèrcits
que hi havia lluitant a la península ibèrica
era ben vinent, era una societat molt militaritzada
i, per tant, era normal que també
hi hagués una interpretació popular
d'aquests exèrcits més oficials.
Llavors, una mica els dos i cavallets
van ser aquesta visió.
S'ha de dir que, lògicament,
si veiem avui ballar els dos i cavallets
ens fa una mica de gràcia
perquè realment han passat
d'una visió romàntica, divertida
i molt més light,
i una mica és això,
és a dir, aquesta visió light
d'allò que va ser molt dur a nivell militar,
que va ser un punt fonamental
d'entendre la vida en un moment determinat.
És a dir, tu una mica sabies
que la vida depenia d'algunes coses,
però la guerra era molt més present
en la vida diària.
Allò sí que era viure perillosament.
Sí, i això era una interpretació
que es va fer, lògicament.
S'ha de tenir en compte
que fins al segle XVII, com a mínim,
els atacs a les costes,
per exemple, del Mediterrani,
o sigui, les costes catalanes o valencianes
eren molt habitual,
per tant, aquestes representacions
es van tenir molt vives
i després, al segle XIX,
van agafar un nou auge
perquè van començar
unes campanyes que van durar molt de temps
perquè d'entre el segle XIX i el segle XX
hi ha les campanyes del Marroc
i tothom ha tingut algun familiar
o la gent que coneix veïns o coneguts
que van anar a fer l'emili al Marroc.
Això és d'una manera o d'altra,
o al nord de l'Àfrica, al Magreb.
Té una mica aquest sentit.
Però bé, no tota la festa de l'Apatum
és una festa amb origen militar.
Hi ha altres músiques que són també populars,
però tenen una altra cosa a veure.
Fins demà!
Fins demà!
Aquí se suposa que, com m'explicaves,
ballen els nanos.
Sí, són la música dels nans vells.
Tot això que està passant ara passa a la plaça, no?
Està passant a la plaça Sant Pere,
que és una plaça perquè es facin la idea els oients
com la plaça de les cols.
Vostè, si tu ens a Tarragona...
Parles de dimensions.
Sí, de dimensions i d'estructura.
De tradició.
Són dues places molt semblants.
A la plaça del Sant Pere de Berga no hi ha tantes escales.
Abans n'hi havia més,
però una d'aquestes reformes es van eliminar una bona part.
També es van...
s'ha substituït una mica l'estructura de grades que hi havia antiga també,
però hi ha unes estructures de baranes, que se'n diu,
que és molt semblant, no?
És una mica...
La idea és aquesta.
Una plaça central on al voltant de la qual passen coses, no?
Hi ha la gent que mira
i hi ha la gent que actua en el centre, en aquest espai.
Els nans, una mica, a diferència de Tarragona,
per exemple, o d'altres llocs, aquí ballen.
I per què ballen?
Doncs ballen perquè són uns personatges
que van ser introduïts en aquesta reforma
que us deia del segle XIX.
Catalunya abans del segle XIX,
nanos com els que coneixem avui en dia,
no n'hi ha.
No n'hi ha.
Eren uns personatges aïllats, en tot cas,
que feien unes funcions gairebé policials d'obertura de les arcaviles,
però eren un, dos...
Com d'escortes.
Sí, una cosa semblant.
I se'n deien, ni els deien ninans, normalment.
Tenien noms propis.
Entre altres, hi havia la paraula esparriot,
que vol dir un personatge que obre espai, no?
O pollo, per exemple, el pollo de Mollà és una mica això,
però molt primitiu, no?
És una màscara que obre en un pas, no?
En el segle XIX,
la societat havia canviat molt
i a Catalunya,
les autoritats,
imbuïdes d'un cert aspecte romàntic, diria jo,
van considerar que la millor manera de representar el canvi,
o una de les millors maneres de representar el canvi social,
va ser traslladar a la festa
uns personatges que fossin molt populars i molt propers.
Fins aleshores havia existit el concepte vertical, no?
El gegant en alçada.
En aquest moment s'introdueix un concepte diferent,
que és el concepte horitzontal,
en el sentit que
tots els nanos sí que destaquen per damunt de les persones,
però estan molt més propers, són molt més directes
i ballen d'una manera molt més popular,
era aquesta música que escoltaven, no?
A partir d'aquí hi ha casos
extraordinaris, com són el cas de Berga,
que ha adquirit
una preponderància molt gran,
i també hi ha altres casos, doncs, com el de Tarragona, no?
Els nanos vells de Tarragona, doncs, que tots sabeu que representen
la societat del segle XIX, de la segona meitat del XIX.
Això va ser un fenomen d'aquella època,
és anterior, a Catalunya no existeix,
i en tot cas el que sí que hem de dir
és que aquí ens ho van copiar dels valencians.
Els nanos, aquests personatges tan coneguts avui en dia,
són personatges molt populars
al País Valencià,
que en canvi aquí
pràcticament ni havien existit.
Però, lògicament,
hi ha d'altres que no tenien gens de popular
i que ens mantenen una mica aquest esperit
més ancestral de la Patú.
de la Patú.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bai!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
dissabte al migdia i tot el diumenge
complet.
Absolutament recomanables,
aquelles festes que, evidentment,
la gent no pot deixar-se de perdre.
I els que vulguin la versió infantil
de la festa, divendres al migdia o divendres
a la tarda, exactament el mateix fet pels nens
i amb aquell encant que difícilment
es pot... Més d'aquelles coses que a vegades
hem comentat en Roma. Una vegada a la vida, com a mínim,
hi ha festes, la dansa de l'amor, que hem comentat
de Bèrges, la Patum de Berges, són
diguem-ne, cites
clàssiques, típiques, que formen part
de la cultura popular del nostre
país. Sí, sí, i això autènticament
tenen una base de...
jo diria de continuïtat
històrica importantíssima
que les fa, doncs,
molt especial. Pensin que anar a Berga
fa 20 anys, volia dir, gairebé
una excursió d'un dia complet.
Avui en dia ens posem un moment.
Avui és una altra cosa,
assortosament, i també això té l'avantatge
de poder veure-ho amb unes altres
maneres.
Jordi Bertran, moltíssimes gràcies per
acompanyar-nos, com sempre, i si no hi ha
novetat, igualment. I bon corpus,
que també haurà de competir amb el
Nàstic, eh? Sí, amb les eleccions
europees. Estem ambientats, eh?
És-te la cosa.
Gràcies, Jordi, bona setmana.
Adéu-siau.