7-7-25-27-27
22-22-77
22-22-77
Aula Magna
Des de sempre has hagut d'adaptar-te per seguir avançant.
Ara per fi arriba una cosa que s'adapta a tu.
Descobreix el nou Toyota Corolla Verso,
l'únic monovolum amb l'innovador sistema EasyFlat7
que et permet passar de dues a set places amb una sola mà
i sense haver de treure cap seient del vehicle.
Nou Toyota Corolla Verso, qualitat i enginy en 7 places.
Provil a Autoforum, concessionari oficial Toyota,
carregasòmetre 42,
telèfon 977-25-01-71
o 977-25-25-09, Tarragona.
Harlen Globetrotters,
el equipo de baloncesto más famoso del mundo en Tarragona.
Los magos del balón,
los tratamundos más célebres del planeta
el lunes 31 de mayo a las 9 de la noche
en el poliesportiu El Serrallo.
Venta de localidades en Servicaixa.
Harlen Globetrotters.
Al matí de Tarragona Radio.
Al matí de Tarragona Radio.
Al matí de Tarragona Radio.
Obrim molt ràpidament el programa.
demà estàvem acabant d'arreglar
i d'endreçar tot aquest BDDU
de papers i d'informació que tenim damunt la taula.
Bon dia, Sílvia.
Bon dia.
Marcelí, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
Ja no calen les presentacions,
hi ha prou confiança.
Sobren les palabres.
Sou conscients que és l'últim dia de maig.
Sí.
Que entrem ja en el mes de juny.
Que avui és el dia del Rocío.
Dilluns de Pentecoste,
festa a Barcelona.
Pasqua Granada i altres llocs.
Hi ha moltes ermites.
Aquí no?
No.
Aquí no és festa?
No.
Jo m'ho pregunto cada any.
Per què no fem festa?
Perquè la fem a Sant Magí?
Clar, també és veritat.
Clar, i els de Barcelona no?
Passa que com que enguany el calendari
ha caigut tan malament.
Ah, sí?
Sí, fatal.
Que no ha caigut el 31?
No.
No, no, no dic enguany.
Sinó que, Marcelí, tu què m'entens?
Un munt de festes que cauen en dissabte,
sí o no?
Quasi totes.
Enguany, fatal.
Fatal, fatal.
Si podem fer més activitats.
En fi, parlem d'altres tipus de festes.
Parlem.
Departament de regals, primer.
Això.
Avui t'ho regalarem.
Avui regalarem entrades per anar a veure
la gala de lliurament dels premis de l'Incurt,
que serà el diumenge.
Parlarem de l'Incurt d'aquí un moment.
I a banda d'això,
la gala de l'Incurt, a part dels premis,
faran músiques de pel·lícules espanyoles.
Tot això el detallarem d'aquí uns moments,
però primer, com que el lliurament dels premis dels millors
es va fer dilluns a la nit,
doncs no havíem fet el comentari pertinent,
el comentari de qualitat.
És l'acte clavones per excel·lència.
Vam sentir la part més formal i fidel a l'acte
que ens va aportar la nostra companya en la plaça
amb un gran reportatge que va realitzar.
La pobra Anna, quan hi havia marxat tothom,
encara buscava el que va guanyar,
el que va recollir una xica de la productora.
Vull dir que va treballar molt l'Anna,
i la podeu felicitar.
L'Anna sempre la felicitem,
perquè l'Anna és molt treballadora
i molt curosa amb la seva feina.
I està molt bé que de tant en tant
ens donis l'oportunitat de dir-ho,
i és ben cert.
Doncs l'Anna ens va explicar tot això.
Jo el que vull que ens expliqueu
és allò que no ens va poder explicar l'Anna.
Entre vestidors?
Sí.
Entre vestidors, Marcelí.
La gent arreglada?
No.
O ja no ens arreglem per res?
No, és que ja hi ha prou confiança.
És que en aquest cas s'acomplia els col·laboradors.
No trobes que caldria que ens arregléssim
una mica més, Marcelí?
Tu que has conegut temps millors en aquest sentit.
Jo crec que sí.
Ja hauríem d'anar més arreglats al teatre.
És que ja arribem a un punt
en què la gent ni s'arregla ni per anar al teatre...
Ni per venir a la ràdio, per favor.
Ni per venir a la ràdio.
Ni per fer una presentació.
Per ser-hi sempre estuda, eh?
Per vindre aquí.
També és veríscol.
Les coses com siguin.
Sí, almenys no vaig tot de negre.
Per canviar una mica.
Una mica.
Escolta, sí, que els polítics van vindre arreglats.
Sempre fan goig.
Però no saben a qui es poden trobar.
Ja està bé.
No saben a qui es poden trobar.
No, i després ja...
I els artistes, els artistes...
Home.
Com que la gent que està a la bohèmia...
Home, n'hi ha pitjors, eh?
Els que recullen els premis literaris
ens venen amb el pitjor.
Sí.
Ui, alguns vestits de pastoreta.
Algun any que és pitjor.
Aquests no...
Home, el senyor Josep Maria Pou.
Quin senyor.
I tu ho has dit.
Un senyor.
Un tros de senyor, perquè és molt gran.
I a més amb problemes de mobilitat,
que va arribar, no?
Pobre, que no podia ni pujar.
I va dir que ell pujava a l'escenari igualment.
I pobre, va fer patir ja mentre escenia.
Jo tinc entès que fins i tot
li volien portar el premi al pati de botarques,
però li va dir que no.
A més, vaig descobrir una cosa nova,
que fins ara et feies mal a la cama
i t'enguiixaven.
I ara hi ha una altra modalitat
que en lloc d'aquí
te posen com una espècie d'avanatge,
comprensió, no sé què.
Sí, sí, sí.
Bé, jo no ho sabia, jo estava antiquada.
I clar, aquella sabata de plataforma
era un número gros, eh?
T'ho imagina, és que és un home molt gran, molt gran.
Bé, no va haver sorprès.
No, deixem parlar el Marcelí.
Sí, parla, parla, Marcelí.
Us veig tan animades avui, que...
Però si jo no hi era, jo no hi era, explica-ho tu.
No, però m'ha fet gràcia per això, el de la sabata.
Sobretot la sabata sí que era maca.
Impressionant.
I a més, a més, feia mal si et trepitjava, eh?
Tu ho vas experimentar o què?
Tu ho vaig experimentar.
I aquest home tot arribant a parar amb ella.
El vam seure amb una taula al mig del jardí,
perquè, pobra home, després allò per fer el cava...
Molts autògrafs, li demanaven molts autògrafs, la gent o no?
Sí, sí, sí, perquè era probablement l'únic...
És que era el més glamorós.
És que a banda de bon actor,
és una persona molt agradable en el tracte.
Després l'altre conegut era el Benet i Jornet,
però és més glamorós el Pou.
El Benet el coneixen més poder pel nom,
perquè va arribar al teatre i no el coneixia ningú.
I Sergi Belbel no va venir.
Oh, i molt poc mudat, eh? Molt arrugat, eh?
Però sempre va molt arrugat.
Oh, però molt, eh?
Perquè allò que et fixes, que anava molt arrugat.
Així com si s'acabés d'aixecar sempre, no?
I el Belbel sap molt...
Però guapo no ho és.
No.
Llavors va pujar tres vegades.
Es pot tenir tot en aquesta vida.
Es pot tenir tot, vull dir que ser vell,
però guapo, guapo no ho és.
Llavors, bé, però no és la Vilara Saú.
Així estil Barcelona acabant, no?
Bueno, és que ni Barcelona, no et creguis.
Aquí a Tarragona són més moderns.
Més modernets.
I bé, vull dir, cava, un còctel...
La Vilara Saú ja...
Ves que no vingui aviat, ja.
És que també aquesta dona ha una situació una mica compromesa per ella.
És que a més, havia de gravar al Majoria Absoluta,
que estaven gravades molt bé.
A més té canalla i escolta que té feina també.
Sí.
Té una vida complicada.
I no pot deixar el seu home cuidant els nens,
perquè com que els dos graven...
Clar, clar, és el problema que tenen.
Però és que si posen a les 6 del matí.
Bé, tampoc no és res de l'altre.
Hi ha molta gent que s'hi posa a les 6 del matí.
Sí, bueno, tu, però...
I més gent aquí a la ràdio, no només jo, eh?
I aquí a les 6 del matí encara no he anat a dormir, eh?
També.
També.
Bé, no expliquem les misèries i els drames personals.
I no escoltem la ràdio.
I anem avançant, anem avançant en els temes.
L'acte glamorós ve...
Tot bé, tot va sortir bé.
L'any que ve millor, que farem 10 anys.
I tothom estava content i tot.
L'any que ve la gent que hi ha que es comenci a faltreig.
Vuit, Rosa Maria Sardà.
I Fernando Guillén.
Fernando Guillén ens va dir ell mateix que ell estava una mica com a actor accidental en aquell aspecte.
Que ell no pintava res i que feia una mica de bulto.
Ens ho va dir així.
Que l'autèntica protagonista era la Rosa Maria Sardà perquè l'obra no deixava de ser un monòleg.
I que ell estava allà com podia haver estat en un altre lloc.
És el que ell ens va dir.
Sí.
Era el menys en particular.
Aquella cosa de fal·legada.
Ai, Fernando Guillén, gran actor.
Jo no, pareu al carro, que jo en aquesta obra pinto poquet.
No?
Poquet, molt poquet.
Menys just si...
Suposo que deu actuar en tota l'obra com a màxim, màxim 10 minuts.
La gent encantada, m'imagino, amb l'obra.
Sí.
Una gran interpretació.
Però és molt dura o que a mi no la vaig poder veure.
Jo pensava que era més dura.
És divertida, està en clau d'humor.
Però té diversos temes.
Té la part dura, diem-hi, de l'enfermetat.
Però també té una part d'humor bastant agradable dintre del que cap.
És que la Cerdà és molt bona actriu.
Sí.
I simpàtica?
Preguntem-ho.
També.
Doncs mira, ets l'únic del món que ho diu.
Ja t'ho dic ara, Marcel.
No, és simpàtica.
I va escaure bé perquè la majoria de gent...
Jo crec que vaig portar en una...
Jo anava en ulleres perquè sempre vam les ulleres de sol posades
per amagar-se les potes de gall.
No les va...
Sí.
Sí que ho fa.
Escolta que l'edat és l'edat.
Ja.
Aviam, Marcelí, Marcelí, jo ja sé que ets una bona persona
i que no t'agrada mal parlar de ningú.
I això ho sabem i tu Nora, francament.
Perquè s'ha de ser així a la vida.
Però la Rosa Maria Cerdà és una gran actriu
però és una persona molt distant en la seva comunicació
i no només amb els mitjans de comunicació
sinó quan va pels postos.
Parla poquet.
És una persona molt sèria, molt d'ella
i jo crec que tota la nit vam dirigir-nos d'una a l'altra
com a màxim 10 paraules.
Doncs això no és ser simpàtica i perdona que t'ho digui.
Perquè no parla amb el Marcelí.
Sí, perquè almenys...
Les 10 paraules te les va dir amb simpàtia.
Hola, bon dia, bona tarda, bona nit i adiós.
Va aprendre alguna cosa, va demanar alguna cosa en particular?
Un cafè.
Va fumar?
No la vaig veure fumar.
Almenys dintre el teatre no fumava.
Avui és el dia internacional sense tabac.
Avui o demà?
És avui.
Ah, sí.
Almenys donàvem el cigarrer per a la mà.
El teatre planíssim, imagino,
perquè les entrades es van exaurir ja dies abans.
Per tant, bé, doncs ara ja hem de passar al que vindrà.
Sí, el que vindrà.
El pasado i el futuro.
Ningú vol anar a escoltar els de l'Incurt el diumenge, eh?
No ens ha trucat ningú.
Però aquest espectacle en concret de què es tracta?
Aviam, si s'animen i volen les entrades.
Mira, el Festival Incurt està en dues fases.
Demà en parlarem, eh, de l'Incurt, aquests dies aquí a la ràdio,
seran les entrevistes pertinentes.
Però jo faig un resum, perquè t'ho explicaran molt llarg,
i jo faig un resum.
Un és, una part que és en competició,
que són curtmetratges de tota Europa i del Mediterrani,
i l'altra que és una exhibició de pel·lícules espanyoles
de curtmetratges,
des del començament dels temps fins ara mateix.
Llavors, ja, des d'un Almodóvar, de començament,
i llavors hi ha un que a mi m'agrada molt.
Parla aquesta del ministre, aquell comentari que ens fa.
Explica, explica.
A mi és el que més me va interessar.
Per què? Diga-m'intel·lectual.
Però fan una exhibició d'un curtmetratge.
Sato la cultura.
Sí, molt.
Un curtmetratge de començament de segle
que es diu El ministro.
De l'any 1923.
Que està atribuït a los hermanos banyos, o alguna cosa així.
Sí, aquí sí perquè ho llegeixo, no perquè jo ho sàpiga.
Per això em sembla que es diu apòcrifo.
Perquè el que es diu...
Bueno, ho deia Alpunt fa 15 dies quan feia una gran...
Com se deia?
Una secció que parlava de la monarquia burbònica.
Ah, sí, sí, sí.
Llavors explicava que l'Alfons XIII,
l'avi del rei actual,
i l'avi del principi,
el que es va casar ara,
doncs li agradava molt el tema aquest de pel·lícules porno.
Sí.
I n'encarregava.
Que va ser que, clar, no podia sortir,
que el rei ho encarregava,
però ho patrocinava.
I aquesta pel·li es projectarà aquí?
Sí.
Ai, quina gràcia.
Ves, a l'incursi fan coses interessants.
Doncs clar que sí.
Qui volen aquest acte concretament?
A la pel·li no.
No.
Donem a l'últim dia,
que com que aquest any està dedicat al cinema espanyol,
l'any passat estava dedicat al cinema italió,
i en guany toca a l'espanyol,
doncs la cloenda presentada per la Txerana
és de músiques de pel·lícules espanyoles.
I es farà al Teatre Metropol el diumenge.
No, el dissabte, perdó.
Dissabte.
Sí.
Sota el títol gènèric,
quan volen dir música, així a Montrebrouan.
Per què li diuen en curt quan volen dir música?
Tenim una trucada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
En l'Alícia Solà.
Explica el Vuit.
Sí, vas anar a veure el Vuit.
I què tal?
Molt bé.
Bueno, a veure, molt bé.
A veure, explica-ho, explica-ho.
La situació de la Maria Sardà va ser impresionant, no?
Però jo la veritat és que no vais veure el lado còmico, no?
Quiero decir, per a mi va ser una obra molt dura, no?
Quiero decir, jo la situació de l'hospital, de la persona i tal,
a pesar de que va haver-hi alguns moments
en què indudablement cogien un cert ingenio,
sobre todo con las conversaciones con el ayudante del doctor i tal, no?
Que estava bé, no?
Però per a mi, principalmente, és una obra molt dura.
Quiero decir, no logré la comicidad del tema, no?
Pero las actuaciones fabulosas y desde luego que presentan planteamientos a hacerse, no?
En relación, por ejemplo, hasta dónde tienen que llegar los médicos, no?
En su avance científico frente al dolor de las personas y la situación personal de cada uno.
Morir amb dignitat, tot aquest tipus de cosas, no?
Sí, sí, no?
Quiero decir que te haces planteamientos de cosas que están muy bien,
pero sobre todo para mí fue muy dura, no?
El que pasa que el Marcelí, com que li va fer riure la Cerdà,
que va ser tan simpàtica, que li va donar 11 parades.
I ara va predisposar.
Ja, ja ho va veure diferent.
Molt bé, Alicia.
I el tema de l'incurt, tu recordes haver participat en alguna edició anterior?
No.
A mi m'agraden els curs, la veritat és que m'agraden més els curs que no anar als premis, no?
Però bé, com que no trucava a ningú...
No, però això és musiqueta, eh?
Ja, ja, ja.
Però és música xula, perquè mira, ja, hay penita pena, hay penita penita...
Que bonica, eh?
El tema folclòric, a mi m'agrada molt això.
I benvenido a Mr. Marshall.
A América, no?
Sí, totes aquestes musiques.
I la de Porqué te vas de criar cuervos.
Oh, i de la Janet.
O que és musica, veus?
Mira que és maca aquella cançó, eh?
Sí, sí.
Perquè tenim la de Porqué te vas, ara mirarem, aviam, si no la posarem un altre dia.
I mirant-ho al mar.
Vull dir que és així modern.
És així modern, però els moderns a vegades fan coses de sempre.
Però escolta, això de ser modern no vol dir que no t'agradin ni segon.
Ja, però home, tu veus la foto promocional.
Alicia, oi que t'ha animat això que t'ha explicat ara la Sílvia del contingut?
Doncs apa, tens dues entrades, que les pots venir a buscar quan vulguis, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies per trucar-nos, Sílvia.
Ai, Alicia.
Adéu, sílvia.
Adéu, Alicia.
Per cert, nosaltres en parlarem també aquesta setmana, al matí de Tarragona Ràdio,
però especial referència, si m'ho permeteu, a l'obra de l'aniversari del 45 RPM,
que tindrà lloc aquest diumenge al Teatre Metropol de Tarragona.
Déu anys que van començar.
Déu anys, aquestes xiquetes, perquè se'ls ha de dir així, xiquetes.
Aquestes xiquetes que van començar amb una activitat d'estiu, no?
Sí, sí, mira com s'han quedat allò en plan companyia que fa bolos,
amb el Vicenç Canyón al capdavant.
I aquest diumenge fan aquesta obra, que és estrena del darrer espectacle
i que més serveix d'aniversari.
Tenim una altra trucada?
Hola.
Molt bé, perquè tenim dues entrades més, les últimes.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Isabel Benítez.
Què tal, Isabel?
Com estem?
Bé, i tu?
Bé, bé.
Què han fet aquest cap de setmana?
Doncs aquest de setmana, doncs mira, a casa i a la platja.
No han fet ni tarraco viva, una miqueta de tarraco viva, alguna cosa, no?
Sí, no he anat, no.
He d'anar.
Doncs malament en guanya, eh?
Sí.
Si has d'anar ara...
S'ha acabat ja?
Sí.
S'ha va acabar el domenatge?
Sí, sí, sí, es va acabar ahir a l'aigua.
Clar, dona.
Perquè a la tarda...
I claro, com va...
Sí, a la tarda va fer un dia tan dolent per sortir...
L'any que ve.
L'any que ve.
Sí, sí, per l'any que ve tornarà el tarraco viva.
I ara li estiu veient un munt de coses.
Sí, i ara ve un munt, hi ha un programa a la Mar de Maco, aquest estiu.
Ah, que sí?
És a dir, que aquest cap de setmana, passejar, platgeta i poques coses més.
Claro, com que aquí vaig al port, tinc la passeta al costat.
Això és qualitat de vida.
Ja vaig tot l'any a caminar, eh? I així m'agrada molt.
Això també és cultura.
El que podeu veure són les exposicions dels Tinclados.
Els Tinclados.
La dels carruatges, que l'has vist ja?
No l'hi he vist, no.
Doncs aviam si anem, eh? Que és ben maca.
Sí, sí.
Hi ha com a...
Una de la primavera fotogràfica, que s'acaben ara.
Sí.
Ara comença a sortir ja, perquè tenia el meu ame, que no es trobava gaire bé i...
Re, que t'hem arreglat la vida, Isabel, en un moment, eh?
T'hem organitzat l'agenda.
Perquè a mi m'agrada molt sortir i m'agrada veure...
Doncs et convidem al teatre, va.
A més, has sentit abans que comentava la Sílvia que són peces musicals d'aquelles de tota la vida?
Sí, sí, sí. Per això he trucat.
Perquè m'agrada molt.
A veure, que amb un look modern, eh?
Que és un xic que es diu Raül Fernández, que és així de...
A la seva manera.
Sí, moderns, però que és un orquestre i que toca repertori d'aquest de pel·lícules de sempre.
D'aquelles de tota la vida, no?
N'hi ha de tot.
Sí.
A veure, també hi ha la de la comunitat de l'Àlex de la Iglesia.
Ah, és el color que m'agrada d'aquesta pel·lícula.
Doncs ja veuràs com xalaràs.
Que et va agradar, a mi em va agafar un mal rotllo de pensar que podia tenir veïns així.
No, és que n'hi ha, eh? N'hi ha, eh?
Què dius ara? Existeixen de debò, aquests veïns?
No n'hi ha d'aquests que maten, però a poc a poc sí, eh?
Que t'havan amargant la vida.
Ai, quina por, quina por.
T'agafa un veïn aquest i ja pots plegar, eh?
Doncs Isabel, quan et trobis algun d'aquests, agafes la porta i cap al metropòlic.
Ui, com ho sap, eh?
Què tens les entrades?
Perquè no és veritat, eh? Que a vegades, eh? Ostres, quin mal rotllo.
Marcelí, vigila, eh? Quan vingui la Isabel.
Si ve corrent.
Gràcies per trucar-nos i tens les entrades aquí a la ràdio.
Què t'has d'inclat a la tarda?
El dissabte a la nit.
A la nit, Isabel.
Què tenen les entrades? Al mateix metropol?
Les tindràs aquí a la ràdio.
Aquí a la ràdio.
A la teva no.
A la teva busc aquí.
Sí, senyora.
Estupendo, cap a dies que no vinc.
Gràcies, Isabel.
Vale, gràcies a Isabel.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Ui, mira, ja m'ha donat el dia amb això dels veïns.
Jo no m'ho he volgut dir, però jo he pensat coses.
Puc parlar de mi llibre?
Molt ràdio. Ui, no, el proper llibre.
No, no, fes de broma.
Que es posen a la venda les entrades del primer espectacle del festival d'estiu,
però que es farà al Metropol, que és el Teatre sense animals.
Es posen a la venda dimecres.
Sí, Mercè Arània, Jordi Buixaderes, el Francesc Papiol, fan riure molt.
I el Marcelí, mira quin totxo s'ha preparat.
Ha escrit a mà de tot el que hi havia a la setmana, no li hem deixat dir res.
Vinga a escoles i vinga a festivals final de curs.
Tranquil·les, tranquil·les.
I s'ho menjarà.
Ens perdones, Marcelí?
Ja vindrà la festa al meu bar i jo us ho explicaré a tots.
I no ens convidaràs, i no ens convidaràs.
Gràcies, Marcelí.
A vosaltres.
Espero que tornis el dilluns, malgrat tot.
Sílvia Ferreràs, gràcies.
A vosaltres.
I acabem amb la pel·lícula central de la banda sonora de Cria Cuervos,
en aquest cas cantada pel Javier Álvarez.
Nosaltres també marxem, però tornarem demà a l'hora de sempre,
a partir de les 7 del matí.
Ara els deixem en companyia dels serveis informatius de Tarragona Ràdio.
Gràcies per la seva atenció i acabin de passar un bon dilluns.
Gràcies.