Bona nit
Bona nit
Tres minuts, un quart d'una
Obrim el temps que cada dimarts dediquem a parlar de tradicions i de cultura popular
I ja saben que de tant en tant ens agrada molt aquella expressió de trencallances
Aquests dies estem recuperant alguns espais anteriors
El Jordi Bertran, ben rigorós, directe, bon dia Jordi
Ell no ens fa vacances, eh?
No fas vacances, eh, Jordi?
Sí, faig vacances
Però no ara
No, bueno, vam fer la part
Tres fas com la gent rica a la tardor
Sí, sobretot la teva segona part
Per temes laborals em tocarà quedar-me
És evident
Bromes a banda, el que sí que és cert és que a l'estiu probablement sigui de les èpoques de l'any
Ni millor ni pitjors
Però que tenen una certa rellevància per la de temes relacionats amb les tradicions i la cultura popular
Perquè tot això surt més al carrer
O si més no, perquè són moltes festes majors
Perquè hi ha moltes celebracions així a l'aire lliure
Doncs aquest aspecte de la nostra vida quotidiana està més present
Sí, jo suposo que forma part d'una forma de ser
Unes formes culturals errades en aquest país des de fa molt de temps
Malgrat, doncs, que com sempre hi ha hagut avatars històrics
Doncs que les han posat en perill
Igual que altres temes, com la mateixa llengua, no?
Però, vaja, en tot cas sí que és una
Podríem dir que forma part de la idiosincràsia, no?
Avui el Jordi ens proposa un espai d'aquests que de tant en tant ens agrada que faci
Que està relacionat amb la música
Avui escoltem músiques i concretament escoltem jotes
I no perquè, com diuen, que el mes d'agost és el mes calorós
I no hi ha ganes de parlar, allò del temps dels melons cursa els sermons
Sinó perquè realment fa unes quantes setmanes
Ens va deixar un personatge d'una gran tradició a les Terres de l'Ebre
Lo Canalero
Un personatge molt conegut per la gent de les Terres de l'Ebre
Però també molt conegut per les persones que es dediquen a temes de cultura popular
Sí, va ser... Lo Canalero va ser el representant, diguéssim, històric
De la Jota d'improvisació, podríem dir
Que és una de les modalitats de Jota
Avui en veurem vàries en sessió de Digi
O, com l'altre dèiem, d'una bona companya en sessió PD
Punxa Discos
I bé, una mica intentarem fer aquest repàs a les diferents modalitats
Lo Canalero, d'una manera o altra, formava part d'una d'aquestes modalitats
Que era la Jota d'improvisació
Que és una de les possibilitats que tenim
En tot cas, el que sí que s'hauria de dir és que
A més de les Jotes instrumentals i les dansades
Pròpiament, que alguna vegada han fet coincident amb la Festa Sant Antoni
Han portat alguna tonada d'alguna zona
Sobretot també de la zona de la Terra Alta
De la zona del Priorat
També és cert que a les comarques, precisament aquestes de Ponent
I més meridionales de Catalunya
També hi ha la Jota Cantada
Algú pot dir que són aquelles comarques que limiten
Administrativament, avui en dia considerades aragoneses
Recordeu que hi ha tota la zona de la Franja d'Aragó
Que històricament ha parlat català
I bé, és evident que s'hi nota aquesta influència de l'estil
Podríem dir-ne aragonès
Tot i que és molt cert també
Que la gent de les Terres de l'Ebre
Parla d'un estil autòcton tortosí
En tot cas, nosaltres ara primer que res
Farem una audició del que podrien ser una mica
Els versos o les Jotes en estil
Jo diria més pur
No tant en l'estil d'improvisació
Si no són aquelles Jotes
Doncs en aquest cas el que escoltarem aquí
És una Jota de la Terra Alta d'Horta Sant Joan
Que més o menys jo calculo que van ser apreses fa uns 70-80 anys
I que segons la procedència que s'ha analitzat
Podrien tenir tota una relació des de la zona de l'Ebre
Fins a la Terra Alta
En tot cas, és un intèrpret en aquest cas
Anomenat Manel Sebastià
I és un registrament de l'any 88
Escoltem
I al pinet le fan graneres
I al pinet le fan graneres
I a venir fallet cabassos
I a l'entrada de roquetes
Que han tropezat fot de nasos
Per a cinteta i Vicent
Per a cinteta i Vicent
Ne van anar a l'hora per a tri
I em van dir que a la collita
Lo que val ja ho trobarem
Mare de Déu de la cintà
Com s'ha tornat avui la gent
Aquestes són Jotes improvisades?
No, no, aquestes són Jotes, podríem dir, no improvisades
No improvisades
Són Jotes que han estat transmeses de manera oral, històricament
I que en aquest cas es coneix perfectament la procedència de l'informants
Vull dir que no són d'improvisació
La referència que fa local és...
Sí, de totes formes
Fixa't que una mica se lliga també amb el tema
A vegades que comentem de la literatura
Doncs de Canyer Cordí
O la literatura popular
En aquesta referència que feia la primera estrofeta
Quan deia l'entrada de roquetes
Qui en tropeça es fot de nasos
Vull dir, és una mica aquest to irònic
El tema popular
Sempre la segona també hi ha una mica d'ironia
Sobre el tema dels jornals
I per tant explica un tipus de Jota molt, jo diria, fixa
Transmesa de generació en generació
I que a més presenta una estructura molt clara
De 5 i 7 versos respectivament
I per tant, doncs, és clara de resseguir
Jo diria que una mica
Si analitzem aquesta tonada
Que hem sentit o aquestes tonades
A nivell melòdic
Doncs podem veure que hi ha una relació clara
Entre aquesta Jota tortosina
Jota autòctona de la tortosina
Amb la versificació que tenen també
Doncs els estils de l'Aragó
Jo diria que hi ha molta, molta connexió
En general, si algú vol composar
Jota tortosina autòctona
Podríem dir que és una estrofa
De 6 versos heptasíl·labs
És a dir, en aquest cas, 7 síl·labes
Que és un element, doncs, també
Característic de la versificació catalana
Igual que en el cas de la castellana
La composició popular seria de 8
En aquest cas és de 7
Amb una rima assonant
És a dir, que rimen només les vocals
En els versos parells
És a dir, lliurea, lliurea
Tot i que, evidentment, això
Si hi ha gent que s'acomplica la vida
La pot fer també consonant
I es pot anar resseguint
Doncs també en la mateixa línia
Una cosa seria la part més autòctona
I després les variacions que cadascú pugui anar fent
Si travessem la frontera
Podríem dir a la zona aragonesa
Veurem que clarament la Jota aragonesa
L'estrofa és de versos octosíl·labs
És a dir, de 8
I, per tant, ja hi ha una diferència clara
I, a més a més
Mentre que en la versió catalana
En la versió tortosina hi ha 6 versos
En la versió aragonesa hi ha 7 versos
Per tant, és fàcil de destriar la procedència real
La segona que hem sentit és molt clara
Perquè són 6 versos
I seria un exemple molt, molt, molt clar
D'aquesta composició de Jota
De procedència
Tot el que no és a dir
Que a vegades, quan algú intenta dir
Que no se sap ben bé
Utilitzant la mètrica
Hi ha tècniques que ens ho permeten
Mirem la mètrica de cada composició
I ja podem, com a mínim, tenim una pista
Per situar-la geogràficament
De totes formes
Amb l'ajuda del nostre PDe d'avui
Tenim també l'altre tipus de Jota
Que tu deies
Sants Jaume és un poble jove
Algo jo els explicaré
Referent a la cultura
I el poble com se va fer
A començar en l'estil
Que cantava balaguer
Va anar a ser una romballa
Homem del siglo pasat
Va anar a ser una romballa
Lo de l'estor cordeó
Lo que hicimos la guitarra
Col de rabo la manduria
I lo que rata cantaba
Bravo, bravo
I ha vi en dos de tevernes
Desde Barcelona y Buda
Ya vi en dos de tevernes
Medesincentes, familias
Ne bebí en embarrajes
Un ambient molt familiar
Era aquel que había antes
Bravo, bravo
Yo no sogo lo mío
Ahora vais a presentarme
Yo no sogo lo millón
Uno a te o a la fe
Esta es la meua opinión
Un saludo para todos
El poeta fumador
El poeta fumador
Sí, sí, sí
Era l'últim que es presentava
Aquesta sí que és la jota improvisada
Aquesta és la jota improvisada
I concretament aquí hem assistit
a un sistema que podria ser
de diferents noms
Però es pot anomenar de rinyes
O de picats
Que és una característica molt clara
De les Terres de l'Ebre
La rèplica, la contrarèplica
Sí, bé, tot és una ficció
Però normalment
Broma, broma
Però, escolta, se les diuen
Sí, sí, sí
Aquí en aquest cas
És una gravació també del 88
Concretament
Que això sàpiga
Amb un cantador
Que encara funciona
Que és Joan Fumador
I l'altre, el Josep Rullo
Que em sembla que no
En tot cas
És un enregistrament
A Sant Jaume d'enveja
Fa uns dies
Recomanaven festes de bous
Doncs precisament
Feien les festes també
A Sant Jaume d'enveja
I té una característica
Molt essencial
Aquesta formació
Normalment
Es pot veure pels carrers
Encara en ronda
És a dir
Normalment els cantadors
M'han acompanyat
El que se'n diu la rondalla
Aquí
Si no m'assembla malament
Encara no l'hem sentida
Després veurem una
Que no hi ha d'instrument
No, no
Hi haurem una interpretació moderna
On veurem que hi ha instrument
Però una interpretació moderna
Seguint l'estil
Absolutament tradicional
I aquesta rondalla
Normalment el que fa
És donar toms pel poble
És a dir
El que fa
És anar de bar en bar
O de casa en casa
Doncs
Saludant
D'entrada
Presentant-se
I fent uns versos
Al·lusius
Normalment
Als que hi viuen allà
A vegades
Poden tenir un toc crític
A vegades no
És a dir
Tot afal·legador també
Sí, afal·legador
Però també es poden explicar
Històries
Concretes
De sentit satíric
Sentit burlesc
Sarcàstic
Hi ha diferents capacitats
Ja juga molt aquí
La perspicàcia
La picardia dels cantadors
Que hi poden trobar
En tot cas
Aquí hi ha gent
Diu que s'ha arribat
A muntar veritables competicions
I de fet
Està constància
D'alguns concursos
I quan parlàvem abans
De Lo Canalero
Doncs clar
Precisament
Una de les estrofetes
Que deia
Jo no soc
Aquí un dels cantadors
Que escoltàvem
Jo no soc
Lo millor
Perquè precisament
Hi havia
D'una manera o altra
Aquesta sensació
Jo diria
Aquesta veu popular
Que deia
Que el millor poeta popular
Era Lo Canalero
De totes formes
Avui en dia
Hi ha una altra rondalla
També molt coneguda
Que és lo de Teixidor
I lo Jusseret
Que va estar fent
Aquí Tarragona
Fa dos anys
El convite Sant Magí
I que una mica
Ens explica
Aquesta possibilitat
De renovació
Contínua
Els textets
Els textos
Que hem escoltat
Jo
Si resseguim una mica
Hi ha un d'aquestos
Que ens va molt bé
Perquè ens diu
Que hi havia un cantador
Diu
A començar en l'estil
Que cantava Balaguer
Balaguer
Era un cantador
Molt conegut
Que va existir
A aquestes terres
De l'Ebre
Després
Precisament
Doncs
Han anat reproduint-se
Aquest nom
I
Precisament per això
Encara
Avui en dia
Doncs
És un dels cognoms
Associats
En aquest món
Però va ser
Un dels cantadors
Importants
Un altre cantador
Important
Va ser
L'Ocodonyol
Aquest concretament
D'Alcanar
Un altre personatge
Aquesta va morir
En els anys 80
I un personatge
D'aquestos
Molt, molt importants
Precisament
La jota improvisada
Ens serveix també
Per explicar aquestes coses
Aquí podem saber
Concretament
Que el que tocava
L'acordió
Es deia Beleto
Que el que tocava
La guitarra
Es deia Chimo
El que tocava
La bandúria
Es deia Coll de Rabo
I el que cantava
Rata
I en surt aquí
Un altre cantador
Això ho fan els grups
Moders també
I a la guitarra
També ho fan
A la jota
Exacte
Llavors
Normalment
Hi ha també
Aquestes parts
Que són molt
Jo diria
Rituals
Que és
Un saludo
Per a tots
Del poeta fumador
El saludar
O acomiadar-se
És una característica
Molt, molt essencial
Que hi ha
Jo he dit
Que ja normalment
Es fa en ronda
Però també hi ha
La possibilitat
Que es faci en escenari
Algú pot dir
Jo he assistit
En un festival
De tarda
On també es fa
Això és cert
També
Això s'ha passat
També
En aquest format
A la italiana
Podríem dir
Com a tantes altres
Manifestacions festives
Que van néixer
De manera itinerant
I han passat
En aquest sistema
Seria també
Curiós
De comentar
Una mica
Aquest conjunt instrumental
Que acompanya
Aquestes veus
I que
Normalment
El carrer
Està perfectament
Organitzat
S'anomena
Rondalla
I bàsicament
Té guitarra
Guitarró
Bombardí
Bombardí
Que és un instrument
Tampoc
Dels més habituals
De vent
De metall
Trompeta
I clarinet
Ara
Hi ha
No sé
He vist afegit
Des de panderetes
Altres
Altres elements
Hi ha
Ara veurem
Escoltant aquesta versió moderna
Hi ha una mena de
Un ritornelo
Un ritornelo musical
Que permet enllaçar
Una tonada
Una jota
Una improvisació
Amb una altra
I
La base
De totes aquestes improvisacions
Estan en el model
De la jota
Tortosina
És a dir
El que hem escoltat
Al principi
És el que ens porta
Després
Aquesta improvisació
I
En principi
Doncs
Diguéssim
Que hi ha una connexió
Directa
Una és conseqüència
De l'altra
Podríem dir
És com un gènere fix
I llavors això
Es va desenvolupant
En aquest gènere fix
Podríem dir
Que passa el mateix
Per exemple
En textos
De baix parlants
Que inicialment
Són representacions
Que tenen un text fix
Però
En el pas dels segles
Se van generant
Improvisacions
O textos crítics
Això està molt clar
Per exemple
En la guerra del francès
Que hi ha moltes aparicions
De temes crítics
O a finals del segle XVIII
Contra determinades autoritats
Ilustrades
Que intentaven
Acallar
Aquestes veus populars
Per tant
És una mica
La primera vegada
Això avui en dia
Ha tingut la seva conseqüència
Jo diria
Moderna
I popularitzant
Que suposo
Que és el que
Podrem escoltar
Ara
Amb
Una
Versió
Jo diria
Avui gairebé
De hit parade
Que és
El Kiko Elcelio
Noi
El Mut de Ferreries
Que han estat
Els que
Han
D'una manera o altra
Popularitzat
Ho han donat a conèixer
Més enllà
De programes
Com aquests
La Jota
De les Terres de l'Ebre
Poques festes
Ja
La demarcació
De Tarragona
I més enllà
I tot
Que en un moment
O un altre
No contenen
L'actuació
Del Kiko Elcelio
Sí
A més
Aquí vau tenir
L'any passat
L'oportunitat
De Tarragona
De veure'ls
Fent això
És a dir
Fent-ho al carrer
Tot i que ells
Evidentment
També ho han adaptat
I evidentment
Amb els canvis
Que vulgueu
No tots els instruments
Són els mateixos
Sinó que aquí
S'hi afegeixen
Des dels pianos
Els teclats
Diferents percussions
Més complexes
Doncs això segueix
Sent una fórmula
Vàlida
A més a més
Enguany
És un any
Especialment interessant
Perquè s'ha pogut veure
Doncs que
Amb tota la
Moguda
Que hi ha hagut
A les Terres de l'Ebre
Doncs
Reprendre
Podríem dir
El valor quític
Que pot tenir
Unes peces
D'aquest tipus
A
En una lluita
No?
Tan important
Com ha estat
O és
La de les Terres de l'Ebre
No?
I
El darrer disc
Permet-me
Que avui faci propaganda
No?
Del Quico
El Célio és el
No es pot viure
És un dels discurs
Més elaborats
Dels Quicos
Quicos
Quicos
És la manera popular
Que diem
La gent del món
Dillo
Doncs
d'aquesta formació
i hi ha incloses
aquestes jotes per la defensa
de l'Ebre que em semblava que
d'una manera o d'altra ens podien explicar
el valor que té
una composició d'aquest tipus. El valor que té
la paraula, la música i moltes vegades
també la tradició i la cultura popular
amb aquest tema.
Donem per tancat l'espai d'avui però esperem
que el Jordi tornarà la propera setmana, no?
Sí, sí, sí. Farem treballar
els nostres concedits.
Que treballi una miqueta. Jordi, moltes gràcies.
Ens quedem amb els Kikus.
a la gent de Catalunya
i els de l'aldea global.
A tots volem desitjar-los
un futur més racional.
gent que té poca consciència
i els experts en la matèria.
diuen que el riu sobre aigua
i els de l'aldea global.
se la volen emportar.
i els de l'aldea global.
i els experts en la matèria
i els de l'aldea global.
i els de l'aldea global.
i els de l'aldea global.
i els de l'aldea global.
i els de l'aldea global.
i els de l'aldea global.
que si no estàs part
és del tiro d'amunt.
de les allavances
i dels mal parlats.
i dels mal te quiero
que déu pone guard.
és del bar i de la humanitat.
i el prèmátic plàstic del dogach
i els de l'aldea global.
i els de l'aldea infinitual.
i els dels imatges plàsticals
plàsticals plàsticil bal situlant.
i els de l'aldea esquerda.
i els de l'aldea global honestly.
Els que però us fan les coses
que són les que manen més.
ara Lect 01 pc.
I els de lògic gepmanen més.
Qué perov.
i els que man tenen més
lògic,
Ara han fet un pla hidrològic,
Ai!
Que de lògic no hi dires.
Tots els que treballen, callen.
El món és una mentida.
Per això crido ben fort,
que vull un riu ple de vida.
Ai, quin sol, quin sol!