.
Quatre minuts, un quart d'una.
Saludem Jordi Bertran. Molt bon dia, Jordi.
Bon dia.
Divendres, no et vam poder felicitar, et volem felicitar avui.
Jo vaig passar, però estaves escaquejada en aquell moment.
Jo escaquejada? Si no, em vaig moure de la cadira ni del micrófono des de primera hora del matí.
Jo vaig passar abans que tu comencesi, no em sembla.
Em vas passar a les set del matí, estaven aquí.
Bé, el cas és que avui et felicitem. Va ser un Sant Jordi ben maco, ben lluit, com tots, gairebé.
Sí, en bona ocasió no s'hi podia passar per la rambla, però forma part d'aquest tema.
Com tots, ja t'ho dic jo, com tots.
Avui abandonem una miqueta aquestes tradicions tan nostrades, tant d'aquí o no.
Per parlar d'altres tradicions, d'altres cultures, podríem dir, que ens fan acostar-nos a uns personatges molt atractius.
Molt atractius, les bruixes, però les d'escombra, no les bruixes, allà ho he dit, com un eufemisme, no, no.
Les bruixes, de debò, aquelles dels aquelarre, de la mandràgora, de l'escombra, de totes aquestes coses, no?
Sí, de fet no són uns personatges estranys ni al programa ni a la cultura popular en general,
sinó que són personatges bastant habituals, diria també, en el nostre petit cosmos festiu.
El que passa és que, bé, curiosament, les cultures a vegades traslladen les festes d'un moment a l'altre,
d'un dia a un altre, i a mi m'assembla que era interessant de veure la relació que podia tenir una nit de bruixes,
el que diuen el segon sabat de les bruixes.
Que coincideix amb l'últim dia del mes d'abril, no?
Exacte, amb el 30 d'abril, no?
És l'excusa una mica per abordar aquest tema.
El primer, bé, realment n'hi ha, jo crec que n'hi ha tres de molt importants, no?
Un és la nit de Sant Silvestre, que és una nit de bruixes,
l'altre és la nit de Sant Joan, que també és una nit de bruixes,
i aquest és un que potser pot quedar una mica llunyà,
però que jo crec que, com veureu, hi ha alguns elements que, si més no,
ens denoten que en alguna època pretèrita també va existir aquesta nit bruixa.
Però, a veure, la nit de Sant Joan com una nit bruixa la tenim molt assumida a la Mediterrània.
Aquesta del 30 d'abril potser no tant actualment, no?
No, és normal, perquè l'origen d'aquesta tradició,
d'aquesta nit del 30 d'abril a l'1 de maig,
doncs prové d'un altre moment, podríem dir, històric,
que aquí va ser substituït per unes altres cultures,
i per tant, doncs és normal que no la tinguem tan interioritzada, no?
Ara bé, estem parlant d'una tradició important en tota l'àrea celta,
o sigui, en la zona nord d'Europa, podríem dir,
però clar, tenim en compte que els celtes, doncs,
en la cultura celta actualment, fins i tot amb la música tradicional,
doncs es pot comprovar en el dia a dia, existeix perfectament,
i actualment, doncs a tota la zona de Galícia i Astúries, no?
És a dir, es pot veure una clara influència celta
i, per tant, uns costums que no menyeu altres,
jo crec que aquí també hi van arribar.
Però mira, no és el tema que ens ocupa avui,
però en aquesta llibreta que tenim temes pendents apuntats,
jo ara penso, ja tremola,
hi ha molta diferència entre la bruixa celta i la bruixa mediterrània,
la bruixa del nord i la bruixa del sud.
Jo crec que sí.
en quant a imatge, no?
No tens aquesta sensació?
No ho sé, tu pots en conèixer més que jo.
Quan surto d'aquell arre, a les nits.
Això ho dic, jo no.
Jo no ho sé.
Jo tens més conèixements.
No, per la imatge, per l'estètica aquesta.
La bruixa aquesta gallega, per entendre'ns.
Jo a mi és que t'ha fet una mica de gràcia,
quan t'he anunciat avui el tema del programa,
dic ui, ui, ui.
És igual, continua, perquè si no...
No, a veure, les bruixes i bruixots tenen...
Tu d'això també hi entens, ara no et facis aquí el distret que no ho sabessis.
Les bruixes i bruxes tenen imatges, doncs,
igual que les cultures,
tenen imatges distants en funció també de l'entorn que tenen, no?
Una bruixa d'aquestes d'Altafulla, per exemple,
que és terra de bruixes,
no té res a veure amb una bruixa de la Costa de Morte, per exemple?
No, perquè, tot i que a la Costa de Morte també alguna vegada n'hem parlat aquí,
el que és cert és que hi ha dos àmbits, diguéssim, tradicionals diferents.
Un és la mediterrània en un sentit ampli,
i l'altre, doncs, el món celta,
i per tant estem parlant de dues cultures absolutament diferents.
Igual que si entre la mediterrània compareixin, doncs,
la cultura del Magreb, del nord d'Àfrica,
segurament tindria més punts en contacte amb la nostra cultura
que no amb la cultura del vèrtex inferior d'Àfrica, no?
Segurament, és a dir, trobaríem més punts de contacte amb nosaltres
que no amb la gent del sud de l'Àfrica, no?
Bé, en tot cas, el que sí que és cert
és que l'epicentre de tot aquest món és el nord d'Europa,
que hem d'entendre d'una manera molt àmplia,
és a dir, jo he dit el món celta perquè és on potser es coneixen,
no jo posaré més exemples,
però el cas és que podríem parlar del nord d'Europa de manera general,
països amb molta importància, evidentment,
serien, per una banda, a tota l'illa de Gran Bretanya,
tindríem un pes molt important,
però, per l'altra banda, també hi ha un país molt important,
que són alguns països, els països germànics, Alemanya,
que, de fet, el nom d'aquesta nit és,
com se l'anomena normalment,
és la nit de Valpurgis, Qualpurgis,
hi ha diferents pronunciers de funció d'una mica...
El cas és que aquella nit agafant l'escombra,
les bruixes,
prenen el que hagin d'aprendre,
perquè alguna cosa es prenien, diu la tradició,
per poder entrar en contacte amb qui havien d'entrar en contacte.
Sí, bé,
és una nit de bruixes, això al 100%,
i és una nit on hi ha una sèrie d'elements
que s'han de tenir molt en compte,
per una banda, potser aquests més fantasiosos de les bruixes,
però hi ha d'altres que són molt propis de la natura
i que són reals i tangibles, no?
Per exemple, hi ha un element fonamental
que és el que en diuen la pols de bacalarre,
que és el nom que es denomina una planta.
Sempre difícil de donar una traducció exacta
perquè normalment les plantes són...
Però sempre s'ha dit que era la mandràgora, no?
La planta tradicional de les bruixes...
Sí, en aquest cas, jo, no sé,
en castellà li diríem l'elecho,
seria potser més...
Una eura.
Una eura, en català,
però hi hauria altra gent que segurament
me recordaria el programa de Sant Magí
i fins i tot me diria que potser això podria ser una falguera, no?
Per tant, vull dir, és a dir,
que bé, que és aquesta planta
que té aquesta traducció de pols de la calarre,
que és realment, doncs,
un dels elements característics d'aquesta nit
a la zona alemània, no?
També, per altra banda,
hem de tenir en compte
que els arbres, en general,
no només aquestes plantes que estan per terra,
que tenen aquest aire d'humitat i tal,
sinó els arbres també tenen un pes molt important
i això ens connecta aquí, sí,
amb el món mediterrani.
Són aquesta paraula que jo, a vegades,
he utilitzat en altres programes.
Quan hem parlat de Sant Antoni,
en alguna ocasió hem parlat dels maius,
dels maig,
del árbol maio,
que són aquestes arbres que normalment
jo m'he referenciat per,
o bé per la festa del Pí de Sant Telles,
que en quan vam parlar,
o bé m'he referenciat per Sant Antoni,
però el cert és que encara avui en dia
hi ha algunes poblacions
que, en diferents èpoques,
que no són aquestes que normalment hem tocat aquí al programa,
surt aquest arbre maig.
n'hi ha diverses...
Potser podem fer un altre programa monogràfic
sobre els arbres de maig
que tenim en el mes de maig,
que serà la setmana que ve, no?,
aquest tema.
Però realment hi ha diferents arbres,
des de pins, oms,
diferents arbres que en els països catalans,
són clarament mediterrània,
encara es planten amb motiu de la vigília
del dia 1 de maig i del 30 de maig,
i no tenen res a veure amb el dia del treball,
sinó que tenen més a veure amb aquesta cultura,
de...
Màgica.
Màgica, no?
És a dir, que jo crec que en el fons
sí que ens emparenten amb el món celta,
perquè segurament aquests rituals
tenen molt a veure
amb aquestes cultures celtes.
Tot i que aquí, evidentment,
el món celta va estar en una altra època
i d'una manera molt diluïda,
i després va imposar una cultura absolutament
o diametralment oposada.
Però el cert és que jo crec que hi ha,
numèricament no són molts,
però hi ha algunes restes evidents
que han de provindre més o menys d'aquestes influències.
el cert és que els arbres
sempre han estat molt vinculats
a moments d'especial importància.
Quan parlàvem de la festa alpí de centelles,
parlàvem d'uns trabucaires
que feien soroll.
Doncs, curiosament,
en aquesta festa de la nit de Valpurguis,
també hi ha rituals
que ens apropen a aquells trabucaires.
No n'hi ha trabucaires ni escopeters
a les festes alemanyes o a les festes celtes,
però sí que, curiosament,
apareixen personatges que fan sonar escallots,
que fan sonar campanes,
que fan sonar...
Bueno, que fan soroll, no?
Fan soroll, perquè això és un dels costums bàsics
que serveix, o que s'ha dit que serveix,
per espantar els mals esperits i les bruixes.
De fet, moltes vegades,
quan comparem en el món dels diables,
per exemple,
quan es compara els diables
que porten escallots de la zona castellana
o els diables de la zona gallega,
els peliqueiros,
o els diables de la zona basca,
els ioldunac,
doncs el que es veu és que hi ha un punt de connexió,
evidentment,
en provocar un soroll
que pot semblar molt al soroll
que fan els diables de la zona catalana.
El que passa és que la zona catalana,
a diferència de la zona gallega,
la zona basca o la zona castellana,
van tenir una influència històrica
de la pòlvora molt anterior,
amb la qual cosa es va millorar
aquell efecte especial.
Es va substituir un element pròpiament ramader,
com pot ser un escallot,
per un element, diguéssim,
més de teatralitat,
que és aquest coet, no?
És a dir, bàsicament és una qüestió...
Però el cert és que es produeixen
aquestes coincidències
entre el món germànic,
el món celta,
és a dir, que són uns mons, diguéssim,
nord d'Europa,
i els nostres.
Aquesta és una realitat, no?
A partir d'aquí,
doncs el que hi ha diferents rituals,
tots us podem explicar, evidentment,
però un ritual important
és que la vigília,
la gent jove va al bosc
a tallar aquest maig,
aquest arbre maig,
i el planta en el centre
de la població, no?
Que ve a ser una mena de, doncs,
màstil, no?
Que és un arbre que no és un arbre de Nadal,
per entendre's,
perquè els oients es facin la idea,
no és un arbre complet,
sinó que se'l despulla
de bona part de les seves branques,
de manera que queda una mena de copa, no?,
o de cim,
que...
I és el centre de la festa.
És el centre de la festa, no?,
on se celebra tot.
I aquí, sobretot en aquests països més nòrdics,
hi ha pins i abets, no?,
són els dos que es tenen més documentats.
Bé, en tot cas,
aquesta nit de Valpurgis
s'ha identificat en tots,
sobretot en aquests països més de la zona centre-nord d'Europa,
d'una manera o altra,
amb el primer dia de l'estiu.
Jo crec que això és important,
perquè, clar,
quan nosaltres parlem aquí,
per exemple,
quan parlàvem de les fogueres de Sant Josep,
doncs parlem que s'inicia la primavera,
s'inicia el bon temps,
d'una manera o altra,
però, clar,
els països nòrdics,
això ve una mica més tard, eh?
Llavors, clar,
s'adapta la realitat al que hi ha
i està considerat que,
podríem dir,
tota la part, doncs,
nord del globus terràqui,
doncs pràcticament,
i quan més el nord en bas,
doncs més marcat estar
el triomf de la llum sobre la foscor,
el triomf de la llum sobre les tenebres,
fer coincidir amb aquesta nit,
aquesta nit de Walpurgis,
o de Walpurgis.
En tot cas,
a partir d'aquí,
doncs,
podem trobar...
L'imaginari a partir d'aquí pot fer el que vulgui, no?
Sí, sí, sí,
però com a mínim podem dir
que aquesta tradició
és documentada en els segles XII i XIII,
ja,
en l'Edat Mitjana,
on s'ha de constància
de nombrosos tornejos
entre cavallers
que...
el que triomfava en aquests tornejos,
en aquestes batalles
entre cavallers medievals,
era considerat
gairebé una divinitat, no?,
que triomfava sobre els inferts,
sobre el món de la verd,
sobre el món de la foscor,
i que tenia el dret
de triar
una jove esposa,
en aquest cas,
per casar-se aquell dia, no?
És un privilegi
de...
de l'Europa feudal,
podríem dir, no?
Bé,
a partir d'aquí,
doncs,
podem trobar
alguns elements curiosos, no?
Jo, d'entrada,
m'agradaria explicar el nom, no?,
això del Walpurgis,
i tu, quan t'entras d'aquí,
a mi això em sona, no?
És un nom molt familiar
i que haurem trobat
al llarg de la literatura...
Sí,
potser el moment més
més conegut, no?
Ara no entrarem amb...
no estem aquí,
no estem com si estéssim
amb el Jordi Tinyena, no?
Després, després...
Ara farem amb una petita aproximació, no?
Jo crec que potser
el passatge més conegut
és un passatge d'un autor alemany
conegut, que és el Goet, no?
Que, concretament,
l'obra,
un poema filosòfic
d'una transcendència importantíssima
que és el Faust,
doncs,
hi ha un moment, doncs,
que tu m'explicaves abans,
per tant...
Quan li venia l'ànima,
el diable...
Exacte,
és quan hi ha la presència
d'un dels personatges
que s'identifica
amb Lúcifer,
Satán,
amb els capdits dels diables,
que és Mephistòfil,
és Mephistòfil, no?
Que, una mica o altra,
doncs,
explica aquella escena
on hi ha una carrera,
aquell arre que presideix
un personatge que es diu Orien
i hi ha tota una sèrie de...
Bueno, aquest Orien
és, en el fons,
és el mateix dimoni en persona,
també, no?
Això apareix molt, no?
És a dir,
aquesta diversificació, no?
De...
dels personatges de l'infern, no?
O sigui, clar,
moltes vegades la gent pensa
que a l'infern
doncs només hi ha Lúcifer
i els diables...
No, no, hi ha uns quants,
vull dir...
Oh, hi ha unes jerarquies
i tota una organització...
Això també donaria
per un programa complet.
Per un programa, sí, sí.
I en aquesta escena
potser és la més coneguda,
però realment
aquest nom
no ve de l'obra de Gett.
Sinó que Gett
l'agafa i l'incorpora
a la seva història.
Exacte.
Realment,
Valpurgis
és una santa,
una santa
que té altres noms,
aquí n'hem recollit alguns,
Valburga,
Valpurga,
Valburga,
és una monja anglesa,
per això deia
aquesta importància
del món celta,
que va viure
en el segle vuitè
després de Cris,
que del món celta
de la Gran Bretanya
va emigrar
cap a Alemanya
i va anar
a predicar
per ajudar
a un tiet seu
que era Sant Bonifàs
en la conversió
del món germànic.
És un món bàrbar,
inicialment,
i molt incredul
dels cristians.
Per tant,
igual que Sant Bonifàs
ha estat considerat
l'apòstol
del món germànic,
podríem dir,
del món germànic,
doncs
Santa Valpurga
o Sant Valpurgis,
és el personatge femení
que correspon
a Sant Bonifàs.
Bé,
allà va fundar
tot un món religiós,
una comunitat religiosa,
va ser anomenada
abadesa
del monestir
de Heidengen
i va morir
en el mateix segle
VIII.
Es calcula
que va viure
uns 70
i pocs anys.
Per l'època
està molt bé, eh?
Sí,
curiosa,
era una abadesa,
això també
diguéssim
que nervis pocs,
eh?
No,
no,
l'estrès
no el coneixia,
no.
Però clar,
era una època
i un territori
molt convuls,
jo ho dic
per això
de morir
de forma perillosa.
Ja havien cristianitzat
la zona
quan es va instal·lar
allà.
recordem que són zones
molt fortificades,
o sigui,
que el que estem parlant
dels monestirs de l'època
està molt protegida.
Monestirs fortificats
on, evidentment,
els clergues
tenen un paper
però també
hi ha tots uns assassins.
L'esperança de vida
en aquella època
de la plebe
doncs era...
De totes formes,
hi ha una anècdota
molt curiosa
i molt màgica
al voltant d'aquesta santa
que era,
si estéssim fent aquest programa
a les dues de la matinada
seria gairebé
com a tenebrós,
no?
Explica, explica.
Però vaja,
no, no, no dic aquesta anècdota,
parlar d'aquestes qüestions,
però vaja.
El fet és que
aquest personatge,
Santa Valpurgis,
va morir
el mes de febrer
de l'any 778
i, en canvi,
no va ser enterrada
de manera immediata,
sinó que...
Sí, sí,
aquí hi ha tota una història.
Realment,
la seva sepultura definitiva
tarda uns anys
en arribar
i
concretament tarda
tres anys
i...
No, perdó,
trenta anys,
pràcticament,
tarda,
és a dir,
emigra,
és un cos d'aquestos...
Alguna vegada n'hem parlat,
però no hem parlat molt de refiló,
és a dir,
hi ha alguns...
L'altre dia em sembla
que ho parlàvem de Sant Marc.
Relíquies,
aquest tipus de coses.
No, no, no,
aquests estan parlant del cos.
L'altre dia vam fer un apunt
però no ens vam estendre
en el cas de Sant Marc.
Sant Marc era un sant,
com vam explicar l'altre dia,
que era...
Estava a Alexandria
i, en canvi,
va acabar a Venècia.
És a dir,
els sants i les santes
de l'època són...
Voltaven pel món.
Sí, però, clar,
era com una minana de tràfic,
no?
Clar,
però també hi ha aquells cossos,
suposo que tindrien
les seves tècniques,
no?,
per conservar-los,
perquè escoltar...
Els egipcis ja estaven inventades.
Ja, ja,
però els egipcis
no eren gent d'Església,
vull dir que...
No, però, bueno,
hem de suposar
que hi ha tot un procés
de modificació,
en aquests casos,
però el que és important
en aquesta santa
és que la sepultura definitiva
se li dona
el primer de maig
de l'any 870...
Bueno, jo dic
quasi cent anys
va tardar, em sembla.
L'endemà de la nit
de Valpurgis.
Exacte,
va tardar molts anys,
vull dir,
aquí hi ha diferents...
Però posem...
No diré cent anys,
però vull dir,
va estar molts anys
peregrinant,
és a dir...
Que trist, no?,
també que et duguin
damunt i avall
després de morir-te
d'aquesta manera.
Sí, sí, sí,
però el cas és cert.
I el que és curiós
és que a partir
d'aquest moment
és primer la data,
no?,
és a dir,
que se'ns situa
molt clarament
en el moment màgic,
no?,
de l'1 de maig,
no?,
aquí,
del 30 al 1 de maig,
no?,
i realment
aquí es té constància
ja de...
que en aquesta sepultura
va començar
a sortir, no?,
una mena d'oli
d'uns líquids curatius,
no?,
és a dir,
que tot un món...
Però és curiós
aquest peregrinatge...
Una mica d'ermita,
una mica de balneari,
posteriorment...
Bueno,
és l'església de Santa Creu
a una ciutat alemanya
que es diu...
Jo no tinc ni idea,
d'alemany,
Heigstadt,
no?
I, bueno,
hi ha aquest procés,
no?,
d'això.
El fet és que
el que és cert
és que és un personatge
que té, com molts anys,
moltes curacions
durant la vida
i posteriorment.
i després també té
una altra llegenda
tenebrosa,
no sé com anem de temps,
però, bueno...
Un parell de minutets,
tractant-se d'aquesta qüestió.
Una llegenda tenebrosa
que s'explica
amb el cim
de la muntanya
que precisament
el guet
ubica, no?,
el seu passatge,
no?
És que realment
es veu que
el moment més
de confrontació
i aquí ve
també aquesta relació
amb el diable
de Santa Valpurgis
en aquesta nit
i amb les bruixes, no?,
tot això,
ve perquè
la llegenda explica
que va pujar
amb un aquelarre,
va interferir
un aquelarre
a la muntanya
de Brocken,
a Harz,
Alemanya,
que és el lloc
on se celebra
l'aquelarre
més famós
de tots
el món germànic, no?
I
aquest personatge,
diguéssim,
que va estar a punt
de convertir, no?,
fins i tot
el mateix diable
amb la seva intervenció.
El que és cert
és que el passatge
és tan famós
que dona
origen
també
a tot aquest passatge
de Guet, no?,
que passa
de la literatura
pietosa
o legendària
a la literatura culta, no?
Bé,
en tot cas,
aquesta vinculació
clara
d'abadesa
que combat
el setant, no?,
els diables i tal,
doncs el que és cert
és que associa, no?,
l'associa
com la gran mare
protectora, no?,
davant de tots
aquests personatges
i
se li ha situat
en el calendari litúrgic,
no?,
amb els martiris, no?,
aquesta data concreta, no?,
del 1 de maig,
on hi ha, doncs,
tant aquesta intervenció
en la que l'arre
del 30 d'abril,
l'aní del 30 d'abril,
com la seva sepultura
definitiva
després d'un peregrinatge
gairebé centenari, no?,
podríem dir,
per tant, doncs, bueno,
em semblat que era
una qüestió.
Bé, ben interessant
i ben curiós,
vostès ja ho saben,
en tot cas,
una darrera recomanació,
la nit del 30 d'abril,
que més coincideix
amb la nit de divendres,
vagi amb compte,
perquè és la nit
que, segons la cultura celta,
surten les bruixes,
per tant,
cal prendre
totes les precaucions possibles.
Diu que hi ha una dita
que si el te trobes
una bruixa,
has de dir-li
fluix, bruixa,
fuig d'aquí,
o t'anirà molt malament.
Doncs ja està,
li dèiem això
i llestos.
I és bo que s'espanten, eh?
Molt bé,
doncs ho provarem.
Jordi Bertran,
moltes gràcies per venir.
Avui una mica
en plan esotèric.
Fins la propera setmana.