.
.
Temps de tertúlia en aquest matí de dimarts,
amb els quatre convidats en Japón.
Saludem l'historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili,
Josep Maria Sabatebos. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
Al seu costat hi ha el president del Grêmio de Llibretes de Tarraona,
Pitu Rovira. Pitu, bon dia.
Bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim Joan Besora,
cap del gabinet de la presidència del Port. Joan, bon dia.
I també saludem a Carles Cebero, regidor del grup municipal socialista.
Carles, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats analitzarem algunes de les notícies de la jornada.
Avui de seguida comentarem temes relacionats amb l'episodi de Males Olors del cap de setmana
o amb el projecte de remodelació del mercat central,
que ahir finalment signaven l'acord per fer-ho l'Ajuntament de Tarragona
i l'empresa municipal Marcassa.
Són dues notícies importants de la jornada,
però també podem començar la tertulia parlant de la possibilitat
que avui mateix el govern de la Generalitat
nomeni el nou president del Port de Tarragona.
És una previsió que apunta avui justament al diari de Tarragona
i que en diferents fons confirmen la possibilitat d'això,
que el govern, que el Consell Executiu de la Generalitat
nomeni avui el nou president del Port de Tarragona.
Josep Anton Burgessé sembla que seria el substitut de Lluís Badia
al capdavant d'aquesta institució tan important.
Aprofitant que de casualitat tenim avui el Joan Besora,
perquè és casualitat.
En sabeu alguna cosa, el Port, sobre aquest possible anomenament?
Bé, doncs aquests dies s'està parlant d'aquest tema com és lògic
i en certa manera preparar-nos per aquest canvi.
Si no hi ha res de nou, avui el Comitè Ejecutiu de la Generalitat
s'anomenarà en Josep Anton Burgessé com a president del Port
i a partir d'aquí s'iniciarà tot un procés,
com és la publicació del seu anomenament al DOC.
Després això se traspassa al Ministeri de Foment a Madrid,
que ho va de ratificar i aleshores publicar el butllet oficial de l'Estat.
Són uns passos intermitjos,
però esperem que siguin els més ràpids possibles
i que el senyor Burgessé pugui assolir la presència del Port.
Aprofitant aquesta notícia, si volen podem parlar uns minuts,
com a mínim per analitzar la tasca de Lluís Badia en aquests vuit anys
i que els sembla el nomenament de Josep Anton Burgessé
com a nou president de l'autoritat portària,
tenint en compte l'important, el cap del paper,
podríem dir que el Port de Tarraona,
juga no només pel tràfic de mercaderia sencer,
sinó per la seva incidència en el conjunt de la ciutat.
Què els sembla, Josep Maria?
Tu que estàs molt vinculat a més, amb qüestions marineres.
Posat a donar notes, jo al Lluís Badia Txancho li donaria...
Me'n recordo de tots els noms perquè també, curiosament,
ha estat alumne meu.
Allò que passa sempre.
Quin ho ha estat alumne?
Allò que passa sempre.
Allò que passa sempre.
I són d'aquells que encara no me'n recordo, no?
Però jo li posaria un excel·lent.
Han sigut vuit anys d'empenta, de realitzacions,
i a més a més ha deixat coses preparades
que suposo que el Josep Anton Burgessé continuarà.
i pel fet que sigui Burgessé el successor del Badia,
em sembla també una cosa molt positiva.
Un tarragoní, un tarragoní que sempre ha mirat de cara al mar
i que, a més a més, ha estat vinculat al port
pràcticament en tota la seva vida laboral i professional, no?
Aleshores, un polític tarragoní
que porta també la tira d'anys a l'Ajuntament...
Des del principi.
Des del 79.
Ell i Nadal són els dos veterans,
els dos dagans del consistori, no?
I aleshores jo crec que per Tarragona això és positiu.
Tenim present que Tarragona viu gairebé del port.
Vull dir, el batec de Tarragona el dona el port.
I l'ha donat sempre històricament,
vull dir, quan el port de Tarragona funciona,
senyal que funciona tot al rere port,
i funciona tot, no?
I Tarragona li deu molt el port,
en tots els nivells,
des del punt de vista també llibreter i cultural,
perquè han portat una tasca molt important,
amb la creació del museu,
en fi, hi ha tot un seguit de coses positives 100%.
Jo em sembla que tant un com l'altre,
vull dir, amb un ja se li admet la nota,
ja està d'allò,
i l'altre jo, com es deia allò a l'Emili,
el valor se le supone,
doncs el valor del Josep Anton Burgessé
també és de suposar,
i crec que complirà amb les expectatives que hi ha,
amb una continuació,
i sobretot tirant endavant.
Més opinions, Carles, Pitu.
Només també ressaltar,
i molt d'acord amb el que acaba de dir en Maria Sabaté,
que el senyor Lluís Badia,
pel coneixement que en tinc,
de les seves actuacions,
del seu impuls,
que amb l'equip que l'acompanya també al port,
doncs ha estat important per la ciutat,
és veritat,
jo crec que ha facilitat una sèrie de millors,
i sobretot d'impuls de reconeixement
que Tarragona miri el mar,
que el port no sigui aquella barrera aïllada
on allà es fan una sèrie d'operacions tancades,
mig secretes,
que la gent, els ciutadans,
gairebé no saben què passa,
però allà baix a ser,
doncs, un lloc d'apertura al mar
i a la vida de la ciutat en el seu conjunt.
I per tant,
jo crec que això és de valorar moltíssim,
en el senyor Badia,
jo també crec que es mereix una altíssima nota,
i què diu Josep Anton Burgessé?
Doncs jo crec que humanament,
tal com el conec,
i professionalment,
crec que és una persona molt competent
per poder continuar aquesta tasca del senyor Badia
i que, a més a més,
crec que acabarà de redonir
tot això que estava comentant
de lligar Tarragona amb el seu port.
Crec que és un gran coneixidor,
fa molts anys que hi treballa
i com a persona, humanament,
crec que és d'aquells que faciliten sempre el diàleg,
que faciliten sempre l'entesa
i això, per mi, personalment,
i crec que per la ciutat,
un motiu de molta satisfacció.
Pitu?
Ja, quasi bé que s'he dit tot,
però posats...
Home, pots dir coses diferents?
No, coses diferents, sí.
Si ja estava pensant què diràs.
O també poses una nota excel·lent a Lluís Badia.
Sí, i amb una qüestió
totalment diferenciada
de la gestió aquella, diguem-ne, mercantil, no?
S'ha aconseguit en els darrers anys,
i suposo que això és obra
quan una persona està davant d'una institució,
de convenció del port o qualsevol altre,
de vegades s'impulsen coses
que quan a la premsa ho recull,
doncs sempre recull amb les xifres, no?
Les xifres de volum de negoc i no sé què.
Però jo el que sí que destacaria,
i més d'un caire ciutadà,
és la reconversió de certes parts del port
en zones d'esbarjo i de lleure, no?
d'obrir el port a la ciutat
amb una altra mena de cosa.
Mira, jo recordo el port de Tarragona dels anys 60,
perquè el meu pare hi treballava,
i jo el recordo com un lloc fos,
encara que hi anés de dia,
fos, tries,
allò que deies tu,
que gairebé secret, no?
No sé què ho deia, gairebé tot secret, no?
És a dir, aquest canvi de la llum,
de poder-hi passejar per les culleres,
clar que no és obre d'una persona això,
però és obre d'un impuls,
d'una manera de pensar,
d'una manera de fer,
d'obrir-ho a la ciutat,
i això és el que jo trobo més de canvi
en aquests darrers anys, no?
I del Joan d'Omburgueser,
home, coincideixo amb l'amic Sabater,
és una persona de la ciutat,
és una persona que sempre hi ha estat vinculada,
amb els seus encerts i amb la seva, com tothom, no?
Però és un home de la casa,
coneix l'intrínculis del port,
i suposo que la gestió que portarà,
doncs, hi has d'esperar,
que serà bona i satisfactòria pel port i per la ciutat,
i coincideixo també en que si el...
com allò de fer mal símil,
tot i salvar les distàncies,
quan la General Motors funciona,
als Estats Units funciona, no?
Si el port va bé...
Quan funciona, t'es la bona va bé.
Joan.
Sí, a veure,
jo durant aquests vuit anys
que he estat al costat de Lluís Baguia,
ha estat la presidència amb ell,
doncs, he constatat que, evidentment,
ser president del port no és fàcil.
No és fàcil, sinó que és complicat,
en el sentit que s'han de conjugar moltes tasques,
des de gestió, tècnica,
però també una cosa molt important,
que és la relació entre port i ciutat, no?
Ja sigui amb el terreny cultural,
o bé simplement les relacions del dia a dia, no?
De comunicació, doncs, de les coses positives,
com també les coses negatives,
quan tenim algun ensurt, no?
Jo crec que això és molt difícil, a vegades,
d'aportar,
i en aquest sentit, Lluís Baguia,
doncs, ho ha aconseguit,
conjugar totes aquestes dificultats,
per dir-ho així,
per fer-ho les coses més fàcils.
Parlando de gent amb un burgueser,
jo, mirant-me la llei de ports,
que és la que, en definitiva, ens governa,
quan parla del president,
parla d'una sèrie de característiques
que ha de reunir el president,
i entre elles la idionitat en el càrrec, no?
I en aquest cas, jo crec que el burgueser
l'escompleix, aquesta idionitat en el càrrec,
donada a la seva trajectòria,
doncs, no solament política,
sinó cívica,
i a més dintre el port,
o sigui, una persona que no caldrà fer allò,
el training que s'ha de fer
quan entres en un lloc,
sinó que ell el porta fet, aquest training.
Coneix la casa.
Coneix la casa perfectament,
i de cara a les relacions amb la ciutat,
jo crec que, si bé,
serà de signe polític diferent,
però, precisament,
hi ha una cosa que supera els signes polítics,
ser la persona, no?
I en aquest cas, jo crec que se dona
d'aquesta circumstància,
i relacions entre port i ciutat
continuaran sent les que han de ser.
En fi, doncs, esperarem el nomenament
que sigui una realitat,
i la pressa de possessió que pugui haver-hi
d'aquí uns dies per continuar parlant,
per aprofundir en aquesta notícia.
Josep Maria, què volies afegir?
Hi ha una patata calenta, potser,
que no sé com ha acabat.
El tema dels estibadors,
com està això?
No, no,
el tema dels estibadors
estàvem pendents de la nova llei de ports,
en quan regulava tot el servei i tot això, no?
La normativa europea,
que és la que es tenia que basar a aquesta llei,
doncs ha quedat retirada al Parlament Europeu.
Per tant, ells estan contents,
perquè l'ha aconsegat així,
i ara la patata encara la té
del Ministeri de Foment a Madrid.
Però, bueno, a veure,
qualsevol col·lectiu d'aquesta indoleta,
que hi ha tanta gent,
no solament el Port de Targon,
sinó de tots els 27 ports d'interès nacional,
doncs, evidentment,
és un col·lectiu molt gran,
i el conflicte,
no diré que sigui,
hauria de ser permanent,
però sempre, clar,
hi haurà alguna cosa.
Patatas calenta,
segur que se'n trobarà el senyor Bulgasa,
i, en fi,
tots els responsables del port.
Hem de recordar que, a més,
la ciutat i el port tenen pendent,
de cara al futur més immediat,
el projecte de reforma de la façana marítima,
i, per tant,
hi ha moltes coses importants a decidir.
En fi,
parlem d'altres qüestions a l'actualitat del dia.
Tenim encara l'episodi
de les males olors del cap de setmana.
El primer ensurt, podríem dir,
del 2004.
L'Ajuntament ha obert un expedient informatiu
per esbrinar les causes
que van provocar aquest episodi
de la matinada de dissabte.
Hi ha hagut algunes crítiques
sobre la manera,
una vegada més,
la manera en què s'ha informat
o en què s'ha donat a conèixer
la informació d'aquest episodi.
I, en fi,
tenim el tema de les males olors
que sembla que no s'acaba mai.
Carles,
què volies dir?
És que,
just amb això,
per sort o per desgràcia,
que per sort,
el divendres al vespre
vam sortir de sopar i tot això
i al tornar...
Ho vau olorar.
Home, perfecte.
No sabíem,
ahir per aquí,
pel centre,
la Rambla cap avall
era molt intensa,
allà devien ser a les...
per noia hores,
a les dues o les tres de la matinada.
i vaig pensar...
Bé,
aquí està passant
l'altra vegada
una cosa...
Dubtes,
no saps si això
s'està cremant alguna cosa,
si és una escapa de veritat,
què pot ser?
I se'm va ocórrer
trucar al 112,
de veritat,
mira,
aquelles coses de la vida,
dic trucaré a veure què passa,
truco al 112
i primer no l'agafaven,
estaven com a comunicant
i em va estranyar,
perquè sé que és un telèfon
que té facilitat d'accés
i tal o igual.
I vaig deixar córrer,
vaig pensar,
escolta'm,
no cal que insisteixi,
però no deu passar res greu
o és que està col·lapsada
la centraleta.
Se m'ha ocórrer pensar
com que és possible
que molts veïns,
en aquell moment,
abans d'entrar una mica
en el tema
del per què es produeix,
els sistemes de comunicació,
per Tarragona,
ciutat rodejada
d'indústria química
en la qual és possible
que el fet de males olors
succeeixi de tant en tant,
sigui tòxic o no,
esperem que quan sigui així
no sigui tòxic com aquesta vegada,
doncs hi hauria d'existir
aquella comunicació
directa
perquè qualsevol ciutadà
trucant al telèfon
si li pogués dir
estigui tranquil,
s'està investigant,
no és perillós.
Jo crec que només
amb una expressió
d'aquesta naturalesa
sense donar
ara se m'ocorreix això
a votar pronto,
gaires més explicacions
de moment
o ja se'ls informarà
afegint
el ciutadà quedaria tranquil
perquè si no
passes dos, tres, quatre hores
que segons en quina hora del dia
aquest fet
hagués succeït
pot provocar
jo crec
veritable situació
de pànic,
d'angoixa
i de trucades a urgències
i d'anades
de ciutadans
que s'ofeguen,
etcètera, etcètera.
Simplement de gent
que no aconsegueix
a dormir
perquè en fi
estem tranquil·la, no?
Correcte,
és a dir,
jo no ho sé
crec que
i abans de
que parli un altre
i si convé
tornar a intervenir
perquè
te suc la cosa
però
alguna cosa tan elemental
i senzill com això
crec que s'hauria d'estudiar
i és fàcil de fer
per donar aquesta tranquil·litat
entenent
que habitualment
no es tracta d'una situació
i esperant que no sigui mai
una situació perillosa.
Més opinions.
A veure, Josep Maria,
com vulgueu.
És que no sé
si el ciutadà
estaria tranquil
amb aquesta informació
perquè
se l'he informat
mínima,
se l'he informat
moltes vegades
i després
ha resultat
que la informació
no era del tot
veritable, no?
Què vols dir?
Que no s'ho creu?
No s'ho creu.
Home, des de l'època
de l'oli de colça
en què una ministra
va dir que era un bitxito
que si se caía de la mesa
no sé què li passava, no?
I coses d'aquestes així.
Avui dia el ciutadà
no se'n fia massa
i sempre hi ha
la recança
una miqueta de por
de dir
més que hem de dir
aquesta gent, no?
No hi ha
la confiança
que aquestes informacions
siguin
fidedignes.
Fer feents.
No ens ho creiem.
No ens ho creiem.
No s'ho creu, eh?
Això és fotut, eh?
Per uns que no s'ho creu, eh?
Però sí, sí.
No s'ho creu.
No s'ho creu.
Mira, ahir mateix
hi va haver un programa
de...
De risc.
Sobre el tema del risc.
Sobre el tema de la química
i va sortir un senyor
que viu per aquí
en uns d'aquests barris
dient que tenia
mascaretes
preparades
i tot el que és.
Vull dir, pensem, clar,
això és un cas extrem
fins a cert punt, no?
Però és que els tarragonins
ja estem molt acostumats
que avui peto una cosa,
demà ve un vaixell
que descarrega carbó
o soja
o no sé què descarrega
i dius, bé,
no passa res, no passa res.
El dia que passi
passarà com amb el llopi
i el pastor, no?
Vull dir que
se'ns ha dit tantes vegades
que no t'ho creuràs
i aquell dia sí.
Aquell dia serà el dia
que haurem de baixar
les finestres,
tancar les finestres,
fer tot el pla
aquest que ja ha establert
perquè serà...
arribarà el moment, eh?
Ens hem acostumat bastant
a no creure
i fins a cert punt
no donar importància
perquè cada dos per tres...
Sí, però això és perillós,
però això ens fa baixar
ens fa baixar la guàrdia.
És el pastor
el pastor i les ovelles
que ve el llop, que ve el llop.
Això que deies,
el dia que passi alguna cosa
on hem de baixar les presianes?
No ho sé, vull dir.
Ara, si ens entenem.
Primera notícia
que s'han de baixar les presianes.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
O trencar les finestres.
Escolta'm,
potser hem de començar
per aquí altra vegada,
insistir en aquesta informació,
insistir en que si passa alguna cosa
doncs quedem-nos a casa.
Aquesta cosa tan bàsica, no?
La informació, home,
sempre hi ha de ser-hi.
Però també és cert,
és cert que...
Penso jo, eh,
el que deia ara en Sabatera
és veritat.
Arriba un moment
que des que han de dir, no?
Vull dir,
que vols que et diguin.
Aquesta expressió tan col·loquial,
jo estic segur que passa
a nivell de ciutadà.
A nivell de persones
que tenen més informació,
o que tenen accés
a més informació,
es poden quedar esbarats
d'aquesta expressió.
Però jo n'estic segur que passa, no?
Ves, ja, mira,
ja deu ser amb alguna empresa
d'aquestes
que ha deixat anar
amb aquella expressió
que ara diríem, no?
Doncs això...
I em sembla que també
qui té manera de...
A veure,
qui mana,
qui mana,
això n'ha de ser conscient
d'aquesta realitat, eh?
Perquè és que si no
pot fallar tot
per la base, eh?
De fet, quan...
No, no, sí, em permet.
A veure,
les resolucions de crisi,
que es diu així,
perquè a vegades
quan fas
algun curs d'aquest
a la universitat,
i doncs és un dels temes
que es toca molt.
Com a actuar davant d'una crisi,
no?
Una situació de crisi.
D'això, i a més,
és una cosa molt positiva
que es tracti en aquests temes
concretament,
perquè realment
no et trobes
o no et dones
la importància
que dones
a la que t'hi trobes, no?
Jo, per desgràcia,
he viscut
alguns episodis
d'aquests tipus
i aquest darrer
vaig viure indirectament
perquè jo estava
a Madrid
amb la fira de turisme
al FITUR,
però bueno,
als 3 de la matinada
em van trucar
la policia portuària
com a responsable que soc,
m'han trucat
i diu, escolta,
passa això,
aquí al port no hi ha res,
però clar,
com en seguida
no, hi havia la seguretat
que no hi era cap barco
i jo vaig avisar
el Lluís Badia,
el Lluís Badia sí,
que va baixar
a les 3 i mitja
o 4 de la matinada
el moll
per assegurar-se del tema
i bueno,
m'ha avisat
que no hi havia
cap barco descarregant
i que no,
per tant,
no podia provocar
l'efecte aquest,
tot i que hi havia
un mitjà de comunicació
que va treure
que era un barco del port,
no sé per què,
una patinada
que no es patina
en aquest cas
en aquest mitjà,
però sí,
vull constatar
que en tot moment
va funcionar,
diguéssim
qui tenia que funcionar,
en aquest cas
va ser una prova de foc
pel Xavi Sabater,
que es volia
que hauria pogut ser
una altra prova de foc
també,
però bueno,
ell va actuar
com tenia que fer
i es va desenvolupar
totes les coses.
Però Joan,
perdona,
aquí el debat segurament
és tanca,
evidentment les autoritats
tenen el tema controlat,
però aquesta informació,
que és el que deia
al principi de la tertúlia
el Carles,
aquesta informació
no arriba als ciutadans,
no?
Bueno,
jo he començat a explicar,
per exemple,
la resolució del control.
I clar,
Joan Vizora
s'ha sabent
i es informat
i Lluís va dir
com a president del Port
i les autoritats
de la Generalitat
i de l'Ajuntament.
Això es desenvolupa
molt ràpid tot això,
eh?
I clar,
i buscar la fórmula millor
per comunicar al ciutadà,
no diré que no s'hagi trobat,
però a vegades
varia
segons la tipologia
de l'aconteixement
que hi hagi, no?
Evidentment,
sempre es pensa
en el ciutadà,
sempre es pensa
en el ciutadà.
De quina manera
s'ha de transmetre
aquesta informació.
Ara,
és difícil
i tu com a professional
de la informació
doncs ho sabràs
a vegades
és complicat
de quina manera
et pots transmetre
al ciutadà
la preocupació
sense preocupar-lo
o tranquil·litzant-lo
i doncs que,
bé,
que sigui una informació
fitaligna, no?
De què,
del que està passant
i del que s'ha d'actuar
i del que s'ha de fer.
Jo crec que és un...
Només anava a dir
perquè segurament
en el protocol d'actuació
en situacions de crisi
o d'escape
i deu haver
la immediata comunicació
quan has detectat
a les autoritats
dient,
suposo,
governació,
i ajuntament
o medi ambient.
Jo estic convençut
que l'anàlisi
de la informació
no sempre,
segurament,
és immediata
sàpigui la causa
i que això
ha de transcorrer
unes hores
i tal i qual,
però transcorregut
un temps mínim
en el que es pot assegurar
i jo sé que a vegades
els tarragoners
diuen
una altra vegada
mira,
no ens ho creiem,
però en algun moment
hem de confiar
en aquestes autoritats,
no ens toca cap més remei
i has de confiar,
és com el que es beu
l'aigua de l'aixeta
i diu
jo no agafo garrafa,
bec de l'aixeta
perquè confio
en el que els anàlisis
permanents que fan
de l'aigua tal
està depurada
i tal igual,
no?
i quin remei ens toca
doncs
un cop assegurada
la no
jo dic la no
perillositat
o toxicitat
de l'olor
jo crec que això
si fins i tot gravat
es pot posar
per facilitar
aquesta informació
que doni tranquil·litat
si hi ha la seguretat
que no hi ha perillositat
jo crec que això
és normalment
el que arriben
els tècnics
a saber
més que el grau
de perillositat
i d'implicacions
que hi pugui haver
és aquesta no perillositat
i això és el que jo crec
que com a mínim
al mínim
a sessions de veïns
entitats
o veïns
de Tarragona
doncs ens fa falta
saber per la nostra tranquil·litat
més enllà del tema
de la informació
no
madura
que l'empresa
recordem els episodis
amb les olors
que vam tenir
contínuament
la primavera passada
ara feia un temps
que no
però ara en tornem a tenir
deia que l'Ajuntament
obre un expedient
com segurament
la Generalitat
en fi
les administracions
obren expedients
a les empreses
però
més madura
Pitu
creus tu
o no serveix de res
a veure
més madura sí
però clar
llavors bé
serveix d'alguna cosa
ara la prova la tenim
i clar
anem amb un altre extrem
tothom recorda
la pagada
de la Vall d'Aran
la Generalitat
li imposa
una multa
a FEC 100 d'ESA
i l'endemà
la recorren
què vol dir
doncs sis mesos
allà aturat
i què
això és una defensió
eh
no té altra d'allò
davant d'aquests
monstres
que són els que
d'alguna manera
controlen
tota la
tota la història
home
no sé si queda
el dret
allò
a la
a la
rabieta
no
però home
madura sí
no ens hem de pas
quedar callats
posant-los
posant-los
i denúncies
moltes
sancions
i tot el que
convingui
també
però home
potser se'ls hauria de portar
que anessin més en compte
clar
tothom
ningú vol
fer una història
d'aquestes
que hi hagi perill
per a la població
no
però
però
però
que em sembla
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que
ha de ser mínim
i ha d'estar
molt ben controlat
a qualsevol
qualsevol història
d'aquestes
això és responsabilitat
de les empreses
eh
Josep Maria
aplicar la llei
aplicar la llei
per tothom
i la llei
és suficient
tal com està ara
aplicar la llei
per tothom
no sé si és suficient
però hi ha algun
pobre empresari
que ha bucat
quatre cosetes
al riu
i a aquest
aquest pobre
ja li han fet
ja li han amargat
la vida per sempre
aleshores
aquestes grans empreses
que no aboquen
quatre cosetes
sinó que fan
alguna cosa
més gran
doncs sembla
que aquests
mira
tenen patent
i
de cursari
no
i tiren endavant
vull dir
aplicar la llei
el que mani la llei
jo la desconec la llei
vull dir
no soc advocat
ni jurista
però si això entrenaríem
que potser la llei
no és igual per a tots
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
ja ens
de la història
no
però esclar
de la realitat
però
veus
tornem al de sempre
el ciutadà normalet
eh
pensa
això
que la llei
no és igual per a tots
el ciutadà normalet
pensa que quan t'avisen
que una cosa
no ha passat res
hi ha el rumor
aquell famós
de quan l'explosió
del crac
etc
que els diuen
que diuen
que no sé
si serà veritat
i potser no ho és
però els primers
que van agafar el cotxe
van ser els enginyers
de la refineria
que van fotre el camp
vull dir
això s'ha acorregut
i això ho sabeu
està clar
el ciutadà
diu
escolta'm tu
a veure
quan me diguin
no tranquil
que no passa res
ui
tranquil Jordi
tranquil
i per València
els carros
aquells
els tanques
per València
tranquil tranquil
digue-li
els valencians
si estaven tranquils
aquell famós dia
clar
tranquil tranquil
d'on s'hi pot estar
la veritat
és aquesta
perquè dius
i estem tranquils
perquè mira
a la fi
d'alguna cosa
hem de morir
i com que d'alguna cosa
hem de morir
doncs vinga
el que sigui tu
i que sigui ràpid
però està clar
el fumut
és que si no et mores
i et quedes malament
però en el fons
la tranquil·litat
ve donada
amb aquesta filosofia
doncs mira
som terremolins
ens ha tocat
viure amb la indústria
té els seus avantatges
té els seus avantatges
on hi ha l'home
hi ha el perill
perquè el risc
el portem tots plegats
perquè qualsevol persona
pot cometre una rada
en un moment determinat
i aquesta rada
si està
a l'espita
d'una canyeria
o una tuberia
d'aquestes així
i llopeta
doncs
ha sigut aquella rada
com el que porta
un tren
i se salta
un semàforo vermell
i hi ha un
descarreglament
doncs a vegades
pot passar això
el que s'ha d'evitar
és que
que passi
per no
per problemes
que no són
d'errades
pures i exclusivament
humanes
i endavant
en fi
doncs deixem
aquesta qüestió
que ens porta
tanta intranquilitat
parlem d'altres temes
més segurs
altres notícies
destacades avui
a la premsa local
i en els informatius
de la ràdio
és que finalment
s'ha signat aquest conveni
entre l'Ajuntament
i l'Empresa Pública
Mercassa
per tirar endavant
aquest projecte
un dels més reivindicats
dels que més s'havia parlat
en els últims anys
que és la remodelació
del mercat central
de l'edifici per dins
però també d'alguna manera
de l'entorn
perquè recordem
que l'Ajuntament
també vol
millorar l'entorn
els carrers
de l'entorn
del mercat
de la plaça
Cursini
ja era hora
ja era hora
el Pitu
que té la llibreria a prop
no no
és que jo en soc usuari
del mercat
i
jo penso
no pels usuaris
fins i tot
els propis treballadors
els que van cada dia
amb allò
estan en les mateixes
condicions
que estava fora
de petites retocs
que s'hi ha pogut fer
puntualment
doncs
deu estar
de la mateixa manera
que estava fa
doncs 50-60 anys
no
fins i tot
jo m'imagino
a vegades
allò fent
pel·lícula de ficció
com deuen estar
els entramats
subterranis
d'aquell mercat
no
potser ja li tocava
no
ja era hora
no
mires cap al sostre
i veus que allò
el dia d'un aiguat fort
allò
doncs
a dins
es deu tindre
que anar
amb paraigües
no
ja li toca
i l'entorn
home
doncs també
més cal ser una miqueta
mínimament observador
quedar-te encantat
en qualsevol
en qualsevol
lloc dels carrers
que
que poden anar
des de la plaça Cursina
a la plaça Ponent
i
i
fins al carrer Fortuny
i fins quasi
a la Rambla
o
o
el carrer Colom
no
estan d'una deixadesa
generosa
estan deixats
les voreres
a mig fer
el carrer Lleida
és un carrer
que per tenir
doncs
el primer tram
que és aquell
que és peatonal
però el segon tram
jo no em voldria equivocar
però em fa l'efecte
que només té tres
tres punts de llum
quatre com a molt
i allí al fòrum romà
el carrer Cervantes
no cal parlar-ne
del que és allò
no
les voreres
xafades
trencades
sobretot el tram
que hi ha
entre el carrer Soleil
i el carrer Fortuny
aquell tram
del carrer Cervantes
allò és
incualificable
i em sembla
que no tan sols
el mercat
sinó
tota aquella zona
el carrer gasòmetre
suporta
el trànsit
de tota la zona
baixa
de Terragora
qualsevol persona
que vulgui sortir
en cotxe
per pujar
pel carrer Podaca
ha de passar
per allí
és un carrer
que no està
i això
m'han fet saber
la gent
que habitem
aquell carrer
i m'han fet saber
de manera directa
el màxim responsable
municipal
i
la resposta
és que estava
en estudi
i sembla ser que sí
calla
vull dir
de una vegada
gràcies
sembla ser que sí
que
sí
són dues coses
una
la del mercat
i l'altra
és la de l'entorn
que l'ha de fer
l'Ajuntament
pensava que va lligat
sí
més opinions
ràpidament
perquè tenim poca estona
no m'afegeixo
amb el Papito
evidentment
té totes les rodes
de que ja era hora
jo parlo
en aquest sentit
ha estat de propietat
i molt de carinyo
perquè el meu avi va obrir un mercat
l'un amb altres
l'any 1890
la meva família ha estat
fins fa poc
vinculada al mercat
i evidentment
el que tu dius
tens tota la raó
poc ha canviat
jo aquí he viscut
el mercat
jo m'he criat el mercat
i he vist pocs canvis
ara crec que és l'hora
és l'hora
de les instal·lacions
adequar-les
al que avui en dia
es demana
els serveis
quan dic serveis
per l'autoraris
vull dir
abans
fa 40 anys
hi havia dones
que anaven a les 6 del matí
a comprar
ara no n'hi ha cac
va a les 6 del matí a comprar
ara van a les 6 de la tarda
per dir-ho així
per tant
és un dels temes
que s'ha d'adequar
i sobretot
les instal·lacions
tant a nivell sanitari
com de serveis
com de 50 coses
jo crec que ara és el moment
que Tarragona
m'agrairà
perquè sempre ha sigut
un munt de referències
al mercat central
i a partir d'aquí
jo crec que les coses
són positives
i al contrari
tots hem de col·laborar
perquè les coses
surtin bé
Carles
no, també
vull dir
absolutament d'acord
amb què era necessària
i ja urgent
ara
i aclamava el cel
la quiixalada
al mercat central
al mercat municipal
de Tarragona
sembla seu
l'únic que preocupava
una mica
era de quina manera
durant les obres
que segur que
el projecte
ara no
primer el projecte
després les obres
doncs
la situació
provisional
dels paralistes
per resituar-se
jo he dit parlar
ara que serà
la plaça Corsini
en una carpa
la plaça Corsini
sembla ser
a no ser que
les actuacions
que es facin
sota el mercat
i tota la infraestructura
al voltant
d'equips
màquines
etc
doncs
requerissin
ocupar també
aquell espai
això és el que jo
tinc entès
doncs
si s'ha de buscar
un altre espai
per aquesta provisionalitat
dels paradistes
doncs
hauria de ser sempre
al voltant
de l'àrea
del mercat
fins i tot
si convé a la Rambla
perquè hi ha pocs espais
grans i amples
per poder-ho atendre
perquè crec que és tan important
mantenir
els paradistes
com els clients
com els usuaris
que cada dissabte
o cada divendres
anem al mercat
i que per tant
ens fa falta
a tots
a la ciutat
i a tots els clients
Jose Maria
ens queda un minut
hi ha l'experiència
de Barcelona
que no sé si és
el mercat de Santa Caterina
o no sé quin és
que està tocant
ara amb una carpa
tocant
l'art de Triomf
vull dir
que estan allí
mentre es fan la remodelació
i després hi ha l'experiència
de tots els altres mercats
el de la ciutat germana
de Reus
que va fer una renovació
molt maca
i jo he vist mercats
arreu de l'estat
on veus
que hi ha una vida
vida intensa
el que és trist
és veure mercats
com apareixia el diari
l'altre dia
el de Cambrils
que només hi ha
una paradeta oberta
a Tarragona
ja hi ha parades
tancades
també hi ha botiguetes
tancades
vull dir
això sí que és trist
veure com
languideix un mercat
d'aquesta mena
quan en realitat
els mercats
també
si el port
és el batec
en general
el mercat
és el petit batec
també
és el pols
també
un pols
no el del cor
sinó potser
del canell
de la ciutat
i hi ha de tenir vida
hi ha de tenir vida
serà una realitat
el 2005
són obres complicades
i per tant
haurem d'esperar
encara un temps
en fi
parlant del mercat
acabem aquesta estona
de tertúlia
que avui hem convertit
amb Joan Besora
Josep Maria Sabater-Bos
Carles Cepero
i Pitu Rovira
tots quatre
moltes gràcies
en fi
que vagin molt bé aquest dia
malgrat la boira
que ens acompanya
ahir avui
però en fi
ja tindrem dies millors
gràcies
i fins la propera
adeu-siau
bon dia
no
no
no
f