Ja la tenim aquí amb el seu taló d'agulla, el marabú.
Sílvia Ferreres, molt bon dia, benvinguda.
Baixant per les escales.
És que utilitza totes les plumes pel carnaval.
No, no, però ja veig que les es guardes.
I al seu costat, baixant per la mateixa escala, amb el barret de copa, Marcelini, molt bon dia.
Bon dia, bon dia a l'afició.
És també com tot una estrella de Music Hall, eh?
Tot s'encomana, t'han de voltar pels teatres al final, eh?
Sí, sí, sí.
És divertit.
Ves que la Pol no s'agafi.
Ja ens explicarà si és divertit.
Te'n recordes la Tania Dóries i l'Uís Cuenca?
Doncs ara és al revés.
Ai, pobre Luis Cuenca, que fa poca...
No, home, no estàs passat.
Has estat poca afortunada, aquí.
Pensant en el Marcelini, més que res.
Molt més home i molt més complert, eh?
I molt més jove, també.
Va parar, per favor.
Home, és que la Tania Dóries i jo tampoc ens semblen de res.
Tu, molt més jove que la Tania Dóries.
L'únicament millor que la Tania Dóries.
No, no hi ha molta diferència, no.
En fi, sigui com sigui, són les nostres estrelles particulars que cada setmana aquí al programa
demà ens avança una miqueta l'activitat i poc o molt ens expliquen el que ha anat passant
pel teatre a Metropol, que és el nostre teatre d'hivern.
A l'estiu també podríem explicar el que passa al Teatre Auditori del Camp de Mar,
però ara hem de parlar del que passa al Metropol.
Faria molt fred ara al Camp de Mar.
Sobretot avui, eh?
Sobretot avui que Déu-n'hi-do.
I aquests dies al teatre, jo no sé si ha fet molt de fred, Marcelí.
Sí.
Una miqueta, no?
La temperatura de la Rambla.
Arroba s'havia deixat la porta oberta.
Sí, la temperatura que feia la Rambla es notava dintre el teatre.
A veure, anem a pams perquè tenim poc temps i sempre ens passa el mateix.
Primer que tot, tenim regalet, no?
I tant.
Tenim entrades per regalar.
Els oients que ens truquin ara, que ens expliquin alguna activitat del cap de setmana,
mira que bé, a més tenim entrades de categoria per anar a veure la companyia Atalaya.
el proper dia, per a què tinc per aquí que no m'equivoqui,
el dia 12 amb El Público, de Federico García Lorca.
Són autèntics especialistes en el teatre lorquià.
I tornen, tornen perquè ja han estat a Tarragona.
Si no m'equivoco, dos o tres vegades.
La primera temporada del Metropoli va ser l'any 95.
Doncs mira, són uns vatrans.
Amb la ciutat que passen 5 anys.
És una companyia andalusa i és de les millors que treballa García Lorca.
Fan una feina no només a l'escenari, sinó prèviament a l'escenari,
abans de posar una obra en escena, Déu-n'hi-do.
La feina d'aquella darrera.
És una de les nostres autors, que sempre és...
Jo em penso que ja ens truca algú, no cal que fem més article,
perquè jo crec que hi ha algú que vol anar a veure aquesta companyia de teatre.
Si us poseu els auriculars, sentirem aquesta persona aquí.
És bon dia.
Hola, bon dia, Alicia Sola.
Què tal, Alicia?
Doncs molt bé.
Sí?
Doncs he anat a veure l'exposició de la Caixa, de Pensions.
I com sempre m'ha agradat molt.
La de l'Oriol Xamà?
Sí.
Ah, és molt maca.
Sí, la veritat és que normalment
totes les exposicions que fa la Caixa,
la veritat és que són molt maques, no?
I aquesta també, també m'ha agradat molt, no?
Sí.
I, a més a més, doncs he estat de Carnaval encara una miqueta.
Anaves en alguna comparsa, Alicia?
Sí, en la de Dones de Sant Salvador.
Ostres, oi.
Però estàs bé?
Estic bé, estic bé.
Jo sí, perquè no anava a l'autobús.
Totes estan bé?
I les que anaven a l'autobús, tens notícies i ja estan...
No totes no estan encara bé, no?
Hi ha una clavícula rota, dos braços...
I són diures.
Bé, no, ha sigut una miqueta dur, no?
Anaveu molt guapes.
Mira, amb la part positiva.
Sí.
Aguant que anaven molt guapes amb aquell barco tan xulo.
Ai, sí, la veritat, eh?
Jo vaig pensar que guanyarien un quart premi o un tercer, però bé.
És difícil, això està molt disputat.
Ai, això del Carnaval, això del Carnaval.
Però bé, bueno, suposem que un altre any tindrem una mica més de sol.
Home, i amb l'experiència i la pràctica que teniu vosaltres com a col·lectiu de dones,
que tot el que feu, feu bé, Alicia.
Ai, sí.
Sí, senyora, clar que sí.
Nota que ve el dia de la dona treballadora.
Es nota, es nota.
Molt bé, Alicia, i et faria gràcia d'anar al Teatre Metropol a veure l'acompanyata Laia, no?
Sí, de veritat.
Sílvia, tu que ets la mestra de cerimònies i marcel·lí, li donem les entrades?
I tant, perquè ha fet els deures a l'escret, eh?
Molt bé, Alicia, gràcies per trucar-nos.
Adéu, moltes gràcies a vosaltres.
Adéu, si jo, bon dia.
Per cert, durant aquesta setmana, amb això de l'exposició de la caixa...
Et vas disfressar, perdona, estàs malaltona.
Ah, sí.
Ai, sí.
Què poc fa, això?
El marcel·lí?
Sí, jo no vaig disfressar, que vaig tot l'any.
Ah, digues, de què?
No, no, no, de què et vas disfressar?
No, no, no, et vas disfressar o no?
Sí, jo estava a Serveis de Comunicació.
Disfressat de Serveis de Comunicació.
No ho sé, devia escriure'm una llibreta.
Perdona, que t'he interromput.
No, que amb això de l'Oriol Chaman, que hi ha un cicle de conferències molt interessant
al voltant de l'exposició, i no em feu dir els dies perquè no ho tinc,
però em sembla que demà hi ha una conferència d'en Joan Prat, que és catedràtic d'antropologia,
que val la pena que la aneu a veure.
És una exposició molt bona, i les conferències, alguna vegada em val a dir que la conferència
pot dir, oi, quin títol més, no, no, el títol és el títol, però el contingut d'aquestes
conferències pensin que sempre són xerrades molt divulgatives i per al públic en general.
I si està calentet i és gratis.
Oi, la merda ve, sí, mira, aprens, fas cultura, en fi, algú més, has portat quatre,
és a dir, que tenim dues entrades més per veure el público de Federico García Lorca.
I tenen temps fins i 25 aproximadament per trucar-nos aquí a la ràdio.
Mentre vostès fan la feina, que és trucar al 977 244767, repassem l'agenda o fem algun comentari del que sabem?
Fem un comentari.
L'agenda, tothom les té a les mans, les agendes, qualsevol pot consultar el públic,
pot escoltar Tarragona Ràdio.
Marcelí, acosta't.
Acosta't.
Acosta't, que vas tindre dos noies molt guapes i dos nois molt guapos a prop.
Vam estar parlant amb l'Àngels Gunyalons.
El present està molt guapo i molt bé.
Allò que es deia abans de senyora o senyorita, senyorita, perquè vostè querrà, no?
Allò que es deia abans.
No era senyora, la Gunyalons.
Ah, no ho sé.
Sí, home, que era del Reguant.
Vaja.
Però és que aquestes coses no m'hi poso.
Home, jo tampoc, ni les acostumo a preguntar.
Tota la vida.
Però a veure, no despistem, no despistem.
Àngels Gunyalons vam parlar amb ella, al programa, ens va explicar una miqueta el contingut de l'obra,
que era una obra molt dura en quan el llenguatge, que utilitzava un llenguatge molt contundent,
molt dur de paraules, allò, gruixodotes, el sexe, tot aquest tipus de coses més aviat bardenques.
I a cada cosa pel seu nom.
Exacte. Això, l'Àngels Gunyalons va insistir molt.
Qui hi havia més al repartiment? El Ramon Madaula.
La Sílvia és una gran admiradora.
M'agrada més la Belfol, que hi havia.
Sí.
L'Àlex Casanovas.
També és majo.
També és majo.
Per cert, ara que dius l'Àlex Casanova, va actuar tots dos dies amb un dit del peu trencat.
Veus?
I estupendament, no? Allò aguantant.
I l'Anna i Cobalseta.
Eren els quatre.
La propaganda de l'obra...
És maqueta, eh? L'Anna...
Molt guapa.
Sí, sí, sí.
Molt guapa.
Que la vau veure, Marcelí?
Sí, sí.
Sí, maca, maca és.
I la vam veure amb tota la seva naturalitat, com aquell que hi diu.
Perfectament.
Perquè, clar, és una noia molt natural. Dins de l'obra no sortia allò com Nostra Senyor la va portar al món, sinó amb unes transparències i unes coses que no van ser perceptibles gairebé pel públic.
Era més maco allò que imagina't el que veuràs i no que t'ho ensenyin tot.
Però entre bambalines no va caldrà imaginar gaire, no?
Però les transparències es veien, no?
Sí. Sí, perquè teníem els contrastes, la llum ens donava més bon sistema.
Com que s'està posant vermell una et passa una altra trucada i després, en tot cas, continuem.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Montserrat Roca.
Què tal, Montserrat?
Bé.
Anem bé?
Anem molt bé.
Com portem el fred?
Home, bé.
És fred, ens deprem i ja està, no?
No, però aquí quan surt el sol ja és una altra cosa.
I què hem fet aquest cap de setmana, malgrat el vent de dissabte i el fred de diumenge?
Que hem pogut fer alguna cosa?
Doncs mira, el dissabte vaig anar a donar sang.
Molt bé.
A la Marató.
Ja tens les entrades, mira, ja està.
Marinas al Metropol a veure l'obra de teatre.
Molt bé.
Què et va semblar la iniciativa?
Molt bé.
I va passar molta gent, eh?
Sí, sí, sí, em va agradar molt.
Molt, molt.
Bueno, jo hi anava als autobusos quan se posen a la Rambla, però això d'anar a l'escenari del teatre,
doncs també va estar bé.
A través del reportatge que ha fet Ana Plàssia i que hem escoltat aquest matí ens hem adonat que hi ha moltíssimes persones que són donants de sang.
Evidentment és una activitat que es fa de forma anònima i per tant de vegades no som conscients que hi ha moltes persones que diferents cops l'any i a través dels canals que s'habiliten fan la donació de sang.
I moltes de les persones que van anar al Metropol, com ara tu, doncs ja tenen el costum de fer-ho als autobusos.
I una pregunta, jo és que aquesta vegada no m'ho he pogut anar, però a vegades també han anat als autobusos a donar-ne i sempre regalaven alguna cosa, fer com a il·lusió una pila o...
Sí, aquest any regalaven dos bolis i un sabonet.
Veus?
En forma de cor.
Molt bé, era un cor.
I tu, Marcelí, que vas donar sang?
Sí, ja vaig donar sang, però a mi no em van donar ni el sabonet ni els bolis.
Com que ja estava allà, ja li donarem quan marxem i no...
Doncs des d'aquí ja parlarem amb els responsables, que et passin el sabonet i els bolis.
Ja, ja, perquè vam ser els últims a marxar, eren quarts d'una quan sortíem.
Ja m'ho imagino, ja, perquè va ser una autèntica marató.
Montserrat, escolta, doncs tens les entrades i te les deixarem el teu nom en un sobre aquí a la ràdio.
Sí, molt bé, gràcies.
D'acord? Som el dia 12 de març.
El dia 12, sí.
El 12 de març, la setmana vinent.
Sí, sí.
Treballem amb previsió aquesta setmana.
Això.
Gràcies per trucar-nos, Montserrat.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
No tenim més entrades per avui, la setmana vinent ja ens portaran la Sílvia i el Marcelí alguns regalets més.
del Gerard Quintana.
Ah, doncs també, també.
També, que ens actuarà amb transparència, no?
O sí, home, quan era jove tenia el seu èxit.
Home, quan era jove, quan era jove, com ets, Sílvia, escolta, tampoc és allò...
Quan era jove el Gerard Quintana.
Quan era jove el Gerard Quintana, encara jove.
Home, sí, però ara ja no ho sé, no és el mateix.
Ai, ai, ai, ai.
No és el mateix un cantautor que un cantant de rock.
Per cert, com que fa, digues, digues.
La cara que té no és massa...
Com es diu sota la pell, l'espectacle que porta, jo per això ho deia.
Lo de les transparències, no per una altra cosa.
Home, no és l'Anna i Colvaleta aquesta, però...
I Colvalceta, però no ho sé molt bé.
És igual.
Per cert que, clar, hem de recuperar una miqueta el temps perdut,
no en vam parlar per circumstàncies determinades.
Com a Marcel Proust.
Sí.
Àngel Padloski, vam parlar amb ell, vam anar al teatre,
la Marta Montagut, que va conversar amb ell llargament,
es va endur una impressió positiva d'allò més,
que diu, Déu-n'hi-do, quina persona més propera, més maca,
més senzilla i més intel·ligent.
Li faltaven adjectius positius a la Marta per afegir-li a l'Àngel Padloski.
Corrobores aquesta teoria de la Marta Montagut, Marcelit?
Jo sí.
Jo crec que l'Àngel, a pesar de la seva fama...
Com d'estranyot i d'adistant...
Com d'estrany, és raro, tal i qual.
Una vegada estàs amb la conversa amb ell, és un home.
Tots els qualificatius que li has donat tu,
encara n'hi podríem donar algun més.
No, no, la Marta va venir impressionada
i a nosaltres la conversa que vam escoltar, que vam mantenir amb ell,
la veritat és que també ens agradava molt.
El que passa és que hi ha una sèrie de gent que...
Bueno, això és una opinió meva.
Que es casen amb la seva feina.
Llavors arriben a obsessionar-se.
Hi ha alguns artistes que els hi passa això.
I són tan puntillosos amb tot
que és una mica difícil treballar amb ell.
Jo recordo que fa...
Ja fa potser vuit anys o així.
I clar, escolta, tots tenim dies, eh?
No, bueno, però ell...
Hi ha qui té dies i hi ha què ho és.
Hi ha qui té anys.
Pensa que ell supervisa tot, absolutament tot.
A veure, els altres artistes venen, actuen i se'n van.
Ell ve el muntatge de les llums, el suor...
Però mira, Sílvia, jo et diré una cosa.
Una entrada per un teatre, avui en dia,
un espectacle costa uns diners.
Per tant, això, per exemple,
el que deia l'Àngel Pavloski, per exemple,
la gent que compra una entrada
i es gasta els diners per veure'm a mi,
jo he intentat fer-ho el millor possible,
perquè això és una despesa per aquella persona,
és la meva feina, fer-ho bé, no?
I a més a més, ell és el director
el que fa les llums,
el que es preocupa del so
i el que deia ell abans,
inclús que estigui a l'escenari ben net.
Ell és el...
La companyia és ell.
De la costa, jo crec que el Marcelino
vol que tornem a parlar.
No, no, què voleu parlar?
De l'escena de l'Àngel Valseta,
la primera de la segona part?
Jo el que no sé
és perquè la propaganda de la costa
se'ls veu d'allò de l'aixella cap amunt,
com aquell que diu,
no ets tots.
Doncs aquesta noia és.
No surten-nos a l'escenari.
Bueno, perquè és una obra
que va de sexe
i que va de relacions
entre parelles i per això.
Clar, clar, clar.
Et va agradar, va agradar l'obra?
Sí.
No dic a tu, no et posen un compromís.
El públic en general.
A mi, el públic en si,
suposa que sé que es devia agradar.
Jo he sentit que era llarga.
He sentit que era llarga.
Dos hores i mitja.
Dos hores i mitja.
avui dia que vivim tan ràpidament.
No, i era...
Arribava un moment en què...
Pública,
i jo no et puc dir ni sí ni no,
és que sabem que era bastant lenta.
En general.
Però dintre l'escenari estava bé.
Home, i tant.
El moviment de públic bé.
Ja et va estar bé aquell.
Bueno, doncs tenim el público,
el Gerard Quintana.
Així de la setmana tenim un parell
o tres d'activitats
que podem destacar ràpidament.
Molta dansa, literatura i cinema, destacarem.
Literatura per dues raons,
per un homenatge a l'escriptora Margarida Ritzeta
i perquè les veus d'Alpamano
es presentaran a la llibreria de la Capona,
un Jaume Cabré.
Hi haurà Morbo, també.
El proper divendres, si no vaig equivocada.
El divendres a la Capona, a dos quarts de nou,
i ens estem arribant cap a Sant Jordi,
i ara cada setmana,
com un degoteig, aniran presentant-se.
Passen autors.
Tenim alguna activitat infantil, també,
que ens agrada molt recordar-les,
perquè val la pena portar la canalla al teatre.
de la Caixa Tarragona, que cada mes ens regalen una activitat.
I aquí estem, dels germans Overgínia.
Els germans Overgínia.
Sí.
Fa bona pinta, no?
Però el nom aquest...
Joana, mira, hi ha una companyia que has dit això,
ara m'havia recordat jo.
Els de la Pere.
Els de la Pere Llimonera.
Els que són bons.
Són tan bons, i fa temps que no venen per aquí.
Senyors programadors,
portin la Pere Llimonera,
per l'amor de Déu,
que és una de les companyies de teatre infantil més divertides.
Em sumo a la García.
Que hi ha.
Doncs vinga, farem campanya.
Marcelí, et sumes també?
Recollerem signatures.
Recollerem signatures
perquè la propera programació infantil del Metropol
porti el darrer muntatge,
que no sé quin és,
si és que en tenen algun darrer,
sinó dels antics.
S'ha poc en veient de parlar.
De la Pere Llimonera,
que són realment extraordinaris i divertits,
que ens fan riure,
que és una cosa que és molt necessària.
I després hi ha dues pel·lícules mítiques aquesta setmana,
i gratuïtes també.
Una, Her.
Ai, que bonica aquesta hippie.
Del hippie, allò de l'agrada Vietnam, de la taula.
La taula, sí, sí.
Oh, que bonica.
La taula dels burgesos, veus?
L'altre també té una edat, aquesta, l'altra pel·li que fan.
El graduador.
Amb la mítica banda sonora de la cançó del Missy Robinson.
Sí.
Ara ja no és...
Bueno, ara també hi ha de graduados,
però ja no és tan gros, no?
Home, en el cas d'aquest,
continua sent gros, eh?
A la inversa, no.
Xic-xica, xic-xic, però, en fi...
Ja, però és que...
Que no saben de què parlem perquè no l'han vista.
Sí, home, és un clàssic de l'any 67, crec, sí, del 67.
Però s'ha de tenir una certa edat.
Amb el de Steve Hoffman, que jo era.
Doncs els més joves que vagin a veure-la.
Qui era ella?
No me'n recordo.
Pregunta per la setmana vinent.
Sí.
Qui ens digui el nom de l'actriu protagonista del graduador...
Gerard Quintana.
Entrades per a Gerard Quintana.
D'acord, hem posat deures.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.