Gràcies.
Les 12 i 10 minuts
encetem l'espai de Tradicions i Cultura
Popular en companyia de Jordi Bertran.
Jordi, molt bon dia. Hola, bon dia.
No parlarem avui de Sant Magí.
Perquè vam parlar la setmana passada i perquè
en parleu cada dia vosaltres. Perquè ja està tot
parlat, eh? No, tot parlat no està.
Però vaja, vull dir que ja em vau parlar, la setmana passada em vau parlar,
Sant Magí. No m'estava la Iolanda parlant de Sant Magí.
I avui quin sant ens ocupa?
Com anem de setmana en setmana
el que farem és fer una escapada
cap a un dels sants propers a Sant Magí,
tot i que inevitablement, pels sons
que escoltarem i per les referències
que farem, doncs veurem que
Sant Bartomeu,
que és el 24
d'agost, doncs
és un sant que precisament
doncs coincidirà
just a la setmana que ve, el dimarts
i
aprofitarem doncs per veure
la seqüència, podríem dir, d'actes que
caracteritzaven
una festa amb uns horaris una mica diferents
als que tenim avui en dia.
i això ho tenim perquè bàsicament
doncs una de les festes més importants
que se celebra en aquest
motiu d'aquest sant és a Sitges,
la festa major de Sant Bartomeu de Sitges,
tot i que evidentment també anirem apuntant
algunes altres referències, no?
Però vaja, podríem dir que entre Sant Magí
i Sant Bartomeu
doncs hi ha una densitat
festiva important, no?
És a dir, així passant
doncs per damunt per alguna de les principals
doncs festes, doncs se m'acudeix
esmentar a banda de Sant Magí
doncs la festa major de l'Argost
que és el quart diumenge d'agost
se m'acudeix esmentar la festa de Sant Quinti de Mediona
que també és aquest cap de setmana
o per exemple ja dins pròpiament
de la festa de Sant Bartomeu
les festes majors de Prat de Comte,
de Ribera, Ribera Roja d'Ebre, perdó,
de Roda de Barà, de la Senia
que tots tenen aquest patronatge
i en alguns casos, com per exemple
la Senia, doncs té el doble patronatge
entre Sant Roc
que precisament era ahir
16 d'agost
i Sant Bartomeu
24 d'agost
Sant Bartomeu
abans hi ha alguna cosa que m'ha cridat l'atenció, Jordi
has parlat de canvi d'horaris a les festes
Sí
Què vols dir?
S'ha de dir que hi ha festes com ara, per exemple
perquè has parlat de Sitges
Sí
on els horaris són diferents
El Lluís té un tema
que escoltarem breument
i veureu que és la primera tornada de festa major
de Sitges
que sobta
perquè s'escolta a les dues
a les dotze del migdia
fins a les dues de la tarda
pràcticament podem dir
però bueno
podríem dir que comença
a les dotze
al punt del migdia
el Lluís
terrenot
és la primera literally
de Sitges
a les dos
Fins demà!
I aquí com enviem això? Que a Sitges escolta al migdia?
És el toc de matinades, que a Sitges també es diu toc de matinades,
però que curiosament s'ha mantingut com el toc emblemàtic d'una cosa ben diferent,
que és l'entrada de músics.
L'entrada de músics rememora l'arribada dels músics,
perquè normalment des de l'ada mitjana a les nostres comarques,
doncs Sitges és un exemple més, podríem dir,
però també el cas de Tarragona està molt documentat,
doncs no n'hi havia prou músics a la pròpia vila, a la pròpia localitat,
i llavors els consistoris contractaven sonadors de la Rodalia.
Per exemple, a Tarragona, en el 14, en el 14,
i molt al principi de les celebracions patronals,
hi ha festes que venen músics de l'Aleixà, de Reus, de Montblanc,
de la zona del Penedès...
tot el que és el camp de Tarragona al Penedès s'anava movent els sonadors.
Podríem dir que cada poble tenia un o dos grups i la resta de pobles aportaven la diferència.
Llavors es va crear aquest toc, que podríem dir que és el toc d'entrada de músics,
que a Sitges, curiosament, és el toc de matinades.
Aquí a Tarragona es fa a passant de tecla i no hi ha cap toc específic,
però en la seqüència ritual de Sitges anirem veient que es mantenen tota una sèrie d'horaris absolutament diferents.
Un és aquest, és a dir, que l'entrada de músics es fa al punt del migdia i que s'anuncia amb un toc de matinades.
No és només una singularitat dels músics,
perquè hi ha poblacions que també hi havia el toc d'entrada dels coeters,
perquè la pròpia població, lògicament, no tenia els pirotècnics,
i quan arribaven també s'anunciava d'alguna manera o altra.
En d'altres poblacions hi ha el toc de bous,
que és quan també arribaven els bous, o arriben els bous,
perquè els bous, clar, no estan dins del poble, sinó que estan a les finques.
I, no sé, per exemple, hi ha restes que són curioses,
com, per exemple, això dels tres avisos que tenim dels coets per denunciar un acte,
doncs és una mica que, a mesura que s'arribava a la població,
s'anaven disparant aquests tres avisos.
En aquest cas, avui hem optat per escoltar la sonoritat de l'arribada dels músics i no dels coeters.
Podem dir, Jordi, que a Sitges han perdut,
menys els orígens que nosaltres, o no?
Bé, és una singularitat.
Els seus eterns enemics de Milanova
doncs sempre els critiquen una mica,
però jo crec que és una festa que és molt recomanable
perquè es veu una mica, això que dius tu, els orígens,
és a dir, es veu uns horaris molt, molt diferents.
Just després d'aquesta franja de les 12,
els valls surten al carrer,
cosa que és una cosa impensable, podem dir, a Tarraona o Barreus,
és a dir, les sortides de vigília al migdia han desaparegut completament.
En tot cas, es fan la sortida del dia propi de la festa major,
que és l'anada a ofici, no?
Però la de vigília és una cosa absolutament impensable
i, en canvi, a Sitges se manté d'una manera molt ferma
i, a més, amb el detall que es va avallar a l'hospital, concretament,
també espatlla pels carrers,
però hi ha una tanda de valls que es fa a l'hospital,
una mica rememorant aquest record
que hi ha en la festa per la integració de tot tipus de persones, no?
I això és curiós perquè sembla un concepte molt modern
i, en canvi, ja funcionava antigament, no?
En altres casos, eren les cases d'en Pare,
els asilos, els cases que acollien la gent més desfavorida
que també rebien aquesta visita dels valls a Sitges,
s'ha mantingut, igual que també s'ha mantingut una cosa curiosa,
que és anar a ballar davant de casa l'alcalde,
cosa que aquí s'ha perdut, també.
Algú dirà, doncs, que...
Quan es fa això d'anar a ballar davant de casa?
Això també es fa just al punt del migdia, no?
Podríem dir que el primer que sobta
és que en aquesta franja horària
ja trobem entrada de música al migdia,
i, a continuació, valls a l'hospital i a casa les autoritats.
I què s'entén que...
Com s'entén que ha de correspondre l'alcalde?
L'alcalde correspon, una, amb paciència,
perquè molts valls no ballen, sinó que fan versos crítics
i, per tant, evidentment, davant de l'alcalde
encara preten més les cordes,
però, a banda d'això, també hi ha una cosa
que crec que és una mica el símptoma clar de gratificació,
podríem dir, de la visita,
que es fa, doncs, normalment corresponent
amb unes begudes i amb unes pastes, no?
Que és una de les coses que...
I després hi ha una cosa que encara es pot veure,
que aquí és pràcticament també poc coneguda, no?
Que és, tot i que, en el cas de Tarragona,
els valls parlats com, per exemple, de Masivells
o el vall de Sarallonga,
el vall de Pastorex, el vall de Gitanes,
per Santatec, ho practiquen prou,
a les tardes, sobretot, no?
Allà a Sitges es pot veure molt el fet d'anar
encara a ballar a cases particulars, no?
On determinada gent tradicionalment acull el ball
i s'executa, doncs, la representació completa
dels parlaments o, en el cas dels valls parlats,
o la dansa, en el cas dels valls populars, podríem dir.
És a dir, una...
Jo diria que té una seqüència com a molt, molt, molt diferent, no?
Ja d'entrada, no?
I a partir d'aquí, doncs, hi ha uns altres tocs
que potser també coneixem
que aquí sí que quadran una mica més horàriament, no?
Agorde és efectiu!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fin demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
del segle passat on ja s'explica
que juntament amb les rebel·les
amb el que podríem dir els antecedents
de les actuals orquestres ja sortien tots els baixs populars
cosa que és bastant singular
i després el que ja és el sumum
és que si surten a les 12 i pleguen a les 2
doncs hi ha unes matinades especials
que no surten a les 7
com habitualment es fa per aquí
o a les 8 que en alguns llocs encara es fa més tard
o si ens anem al País Basc a les 10
sinó que Sitges normalment
acostumaven o acostumen a sortir a les 6
que és l'hora que en diuen la matinal
i a diferència de les matinades
que escoltaven com a primera tonada
que aquí normalment només van les gralles
allà surten tots els elements festius
això vol dir gegants
nans, bestiari, diables
hi ha un parell de particularitats
una, en els grups de foc
els diables porten el que se'n diuen els agregats
és a dir, si tu tens un vestit de diable
o tens un amic que el té
tu et pots presentar a les 6 del matí
del dia 24, dia de Sant Bartomeu a Sitges
i et deixaran tirar
perquè ets un agregat a la colla
i després també una cosa curiosa
que totes les danses no fan la seva dansa
sinó que ballen un ball de faixes
és a dir, es treuen les faixes
i fan una mena de dansa col·lectiva
especial
que en el fons jo crec que combina
una mica l'estat feliç
i d'alegria dels balladors
que una mica és el màxim que poden fer potser
perquè han fet empalmada el dia abans
Sí, normalment és una empalmada bastant contundent
les novelles de Sitges són de les més importants
que hi ha a la costa
a més va precedida
aquestes dues sortides de tot el seguís
i va precedida del castell de focs
que també es fa a la vigília
que aquí sí que hi ha bastantes varietats
depèn de la població
doncs el castell es fa en vigília
o es fa la pròpia dia de la festa major
però bé, en tot cas
aquesta seqüència matinal i nocturna
amb tants balls
és una cosa jo diria que absolutament excepcional
perquè a més a més
després s'empalma amb l'anar d'ofici
amb la qual cosa vol dir
que pràcticament tens la gent
des de les 12 del migdia de la vigília
fins que s'acaba la següent processó
que és la processó pròpiament
on surt el sant
aquest sant Bartomeu
que és un sant molt petitet
a Sitges
és molt petit, molt petit
doncs que estan tots els elements festius
al carrer
són les característiques que tenien aquests valls
i que era una manera també de finançar aquests valls
és a dir, actualment la majoria de valls
es finança no bé per aportacions municipals
o de les pròpies organitzacions
però antigament existia el suport
en alguns casos dels gremis
i quan desapareixen els gremis
doncs hi ha el suport pràcticament de la capta
els valls sortien a captar
per tant, quantes més hores ballessin
més diners recollien
i servia dos per finançar les despeses
dels balladors que executaven aquests valls
i és a dir que
a Sitges viuen intensament
aquests elements viuen intensament la festa
perquè clar, és que hi són, la festa
és que no es mouen de la festa
no es mouen del carrer pràcticament
jo no sé com al final aguanten
perquè realment és molt contundent
i després, home, per destacar
ja, jo diria, una part final
d'aquesta seqüència de Sitges
doncs a la processó
el segon dia
hi ha un tret característic
també molt propi
de les processons
aquestes que tenim
al camp de Tarragona
i al Penedès
que són
a banda del toc que sentíem
de vigília
aquest toc també molt solemne
de processó
també hi ha una mica
aquesta representació religiosa
que és la moxiganga
com a antecedent dels castells
que la tonada
doncs de Sitges
és d'aquelles tonades
que s'ha pervingut a la història
que pràcticament
ha passat
de tradició
per tradició oral
d'uns músics amb uns altres
i que doncs fa uns dies
llegia que
potser just després de la guerra
devia estar a punt de perdre's
perquè només quedava un sonador
un músic que la podia tocar
avui en dia
és una de les tonades més conegudes
que existeix
en aquesta festa
i en les festes
de tota aquesta àrea
i jo diria que
home, és una mica
el complement final
de les festes al voltant
d'aquest cap de setmana
que ens esperen
és a dir
aquest toc
que li dona
veure passar la moxiganga
de Sitges
pels carrers
doncs
espacials
d'aquesta vila
on es barreja el turisme
allò
el guiri
que no entén res
i es queda fascinat
pel que està veient
i el toc
aquest més ancestral
de tenen aquest tipus
d'actes
molt propis
a les festes majors
d'aquesta àrea
en tot cas
és una de les tonades
que jo crec
que
no es pot pagar
el fet
que algú
la perpetués
amb el temps
so
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Va acabar malament?
Va acabar malament, com li toca a un bon sant.
Diuen que va predicar a Armènia, d'on és patró i precisament d'on va vindre el braç de Santa Tecla.
També va predicar a Pèrsia, Aràbia, Índies, zones una mica conflictives, que no va acabar de resoldre.
Però es diu que va ser decapitat i de fet el seu crani és venerat a Frankfurt, a Alemanya.
Vull dir que és un personatge d'aquestos curiós.
Hi ha una cançoneta popular, o un verset popular, que podria servir per acabar, que diu
A casa d'en Bartomeu habitava el fill de Déu. De dia estava, de dit se n'anava.
On vas, Bartomeu? A cal, senyor meu.
Torna enrere, Bartomeu, que et vull donar un do que no he donat a compte ni varó, ni a cap deixeble meu.
Està parlant en Jesús.
Allà on seràs, seràs en un manat. Trons i llams no hi tocaran.
L'home no perdrà la sang, ni la dona, sus infants, ni el sembrador, la llavor.
Així siga Sant Bartomeu Gloriós.
Doncs amb aquest vers de Sant Bartomeu, deixem que la gent que pensi anar en aquest vers, eh, Jordi?
Gràcies, Jordi.
Bertran, per acompanyar-nos un dia més a aquest espai de Terrenys de Cultura Popular
i a viure intensament les festes, eh?
Sant Magí.
Sant Magí, no?
També és un Sant Petitet.
També, també, també.
Jordi, gràcies i fins aviat.
Vinga.
Bona festa.
Igualment.
Gràcies.