Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La URB, la Teresa des de l'àmbit
de l'ensenyament musical, la Rosa
des d'aquella figura...
De mestre.
De mestre.
Què és això que els professors universitaris
i, perdoneu, tenen més
importància que els mestres? Si els mestres els agafem
tubets, tubets, petitets.
Si no ensenyéssim naltros a llegir,
com arribarien a l'universitat?
Això mateix, cadascú al seu lloc.
I en canvi, és més important a l'universitat.
Ja veus.
Vosaltres teniu aquesta percepció...
Ui, socialment, socialment.
Socialment, sí.
L'universitat és una cosa...
Jo penso que això era una cosa molt antiga, molt antiga,
i actualment jo penso que ja no.
Jo et faig suport, Rosa.
Jo et faig suport.
A més a més, inclús, la gent té la idea
que el mestre d'escola i el professor universitari
tenen nòmines molt diferents,
i cada vegada les nòmines es van ajuntant més.
Però encara no s'ajusten...
Vull dir que realment, realment, els aspectes,
els aspectes bàsics, cada vegada jo penso que són més semblants.
Tots tenen uns processos educatius, evidentment.
Importants a l'edat infantil,
perquè és on són les bases i l'estructura de l'educació.
Posteriorment, també l'ensenyament secundari
també és molt i molt important,
perquè és l'època de l'adolescència, etcètera, etcètera.
On la persona passa de ser nen a ser una persona adulta,
i després l'època de la universitat, no.
Però, Carme, perdona, aviam, això ho penses tu,
i està molt bé.
Socialment, la percepció de la societat i dels pares
és que el professor universitari
té una categoria superior que el d'un mestre, socialment.
Això jo crec que és un fet, eh?
I l'universitari del que no ho és,
l'estudiar universitari del que no ho és.
La persona que té un titol universitari de l'aquí va més.
Això, lògicament...
Hi ha un tall tremendo,
que hi ha coses que en aquest país encara no són universitàries,
com la música, no?
L'època també hem millorat.
Aquí cadascú es compran cap a casa.
No, però a veure,
els músics ens passem molts anys estudiant.
Molts.
Segurament és la carrera més llarga que hi ha.
La més llarga.
I no és universitària,
i per tant no tenim un reconeixement.
Però en aquest país,
parlo d'aquest país, evidentment.
Rosa i Txaro,
avui hem d'ordenar la cosa que em penso,
que anem totes amb les piles molt carregades.
Rosa.
No, que els mestres han millorat,
no és el mestre que passava gana,
passava més gana que un mestre a escola, no?
Exacte, no?
Mal aniria que no haguéssim millorat, no?
Estaríem ja...
Però vaja,
jo crec que socialment
encara prevaleix molt més el professor universitari
que no pas els mestres.
I dintre del magisteri també
queda millor estar amb els grans o fer secundària
que no pas estar infantil.
Cosa que jo crec que és al revés.
O sigui, jo reivindico sempre l'educació infantil,
perquè és la base, és el de baix.
En canvi,
sembla que com més les aguantin les criatures,
la gent que fa P3 i P4 i P5,
i tot això sembla que com més aguantin criatures.
I en canvi, per mi, és el fonament de tot.
Si hi ha un parvolari ben fet,
després les coses...
Es nota.
Hombre, així es nota.
Hombre.
La Xero justament està en temes de formació
a la URB,
de temes de postgraus,
de màsters...
Vull dir que tens també la teva perspectiva
de tot això que s'està dient, no?
Tinc la perspectiva de 18 anys
de dedicació professional
al tema de l'educació.
Per tant, tinc la sort
que conec el sistema educatiu formal,
que és primària i secundària...
Vas fer els teus pinitos als P3, també, no?
Fa molts anys.
No, no n'hi havia anat.
O P4 o primer.
O primer.
I educació de persones adultes
i després tot el camp de l'educació no formal,
l'educació de joves,
la formació ocupacional,
la formació continuada,
escoles, tallers, caixes d'oficis,
tota la part del rebuig del sistema
també la teníem.
El fracàs escolar.
El fracàs escolar.
I ara a la universitat penso que,
bueno, doncs és un...
Tinc una visió bastant de camps educatius molt diversos.
Jo sempre dic a la universitat
que la universitat s'hauria de mirar molt més
a la resta del sistema educatiu.
Aprendria moltíssim.
Ara hi ha un procés de reconversió
a l'àmbit universitari.
Que s'ha de datar al sistema europeu.
L'espai europeu d'educació superior
que l'eis bàsic és que
tot l'aprenentatge ha d'estar centrat en l'alumne.
I ho han descobert ara.
Perdoneu.
A les aules de primària,
pàrvols,
ja es parla dels racons
i la individualització de l'aprenentatge.
Vull dir que tot el sistema
està molt necessitat d'establir
ponts de relació i lligants.
Però, òbviament, cadascú té una especificitat.
Però se n'hauria d'aprendre...
Jo crec que, segons com es valori,
està en l'àmbit educatiu
hi ha molt de malestar en general.
Molt de desconcert
i molt de malestar en general.
Ningú està content.
És ben cert, això.
Jo el que podria dir
és que jo, com que soc optimista de mena,
jo penso que totes aquestes coses
es van regularitzant.
O sigui, que penso que cada vegada més
els diferents sistemes es van ajuntant.
I cada vegada més
realment se li dona importància a l'alumne.
I això penso que és
el més important
no solament amb l'ensenyament superior,
sinó també amb els altres ensenyaments.
Vull dir, potser també havíem perdut una mica
quina és la visió,
quin és el nostre usuari.
I en el fons el nostre usuari,
doncs, evidentment, és l'alumne.
Llavors, això penso que cada vegada
se va ajuntant més.
El que passa és que hi ha
una sèrie de connotacions culturals
que d'alguna manera són difícils,
perquè estan implicades
no solament amb els professors universitaris,
no universitaris, etcètera,
sinó amb els pares,
amb els mateixos alumnes, etcètera.
Però jo penso que per sort
cada vegada es va...
Ui, els pares.
Ui, els pares.
Els pares han de...
Oh, la idea, no?
Els pares han d'assumir...
Que si el seu fill no pot ser universitari,
doncs ja, entre cometes,
és un fracàs, no?
Segons quines classes culturals.
De totes maneres...
Això no és així,
perquè el fill que faci formació professional.
Sí, per això, Carme,
ja em penso que aquestes alçades
tots ho tenim assumit.
El que sí que és cert
és que els pares moltes vegades es queixen,
perdó,
que el sistema educatiu,
després del batxillerat,
a partir de l'ESO,
és molt complicat
en quant a ofertes.
És a dir,
que hi ha una oferta amplíssima,
però que els pares,
que també,
com a educadors que són,
són els que també han d'orientar
els seus fills,
es despisten
entre crèdits,
postgraus,
carreres,
mitjanes,
diplomatures,
carreres superiors...
És a dir,
que,
i per molts llibrets que et facin,
i això ho sents sentir als pares
quan els fills comencen
a l'ESO el batxillerat,
i home,
feu la cosa més simple
que la gent ho entengui bé,
Jo, a més a més,
aquí,
com a pare,
vull dir com a pare,
que soc filles universitaris,
pensa que passa dues coses.
Primer,
que s'han de despistar per força,
perquè si els que estem dins
del món universitari
de vegades ja ens perdem
amb el que no és específicament
el nostre camp,
imagina't la gent
que no està al món universitari.
Però, a més a més,
també et trobes amb una altra idea,
i és que en aquell moment
el fill vol decidir per ell mateix,
perquè en una estapa
que ha de decidir per ell mateix,
però a la vegada,
doncs,
d'alguna manera,
necessita també
el recolzament dels pares,
i això,
doncs,
és un aspecte molt complicat,
perquè per una part
no els hi pots dir
exactament el que han de fer,
perquè tampoc no volen
que els hi diguis
exactament el que han de fer,
però una altra part,
doncs,
evidentment,
també els pares...
Però aquest despistar
comença no a la universitat,
comença abans,
vull dir,
a l'hora de triar el batxillerat
ja hi ha un despistar.
Clar,
ja és el primer condicionament.
La primera condicionament.
La primera.
Què vols fer després?
És que no ho sé...
Quants n'hi ha,
potser,
després,
en camí...
És un follon tremendo.
Sí.
És que,
a veure,
jo crec que hi ha molts dèficits
encara de suport
al conjunt del sistema educatiu.
Un,
bàsic,
és els serveis d'orientació,
que són inassistents
en els centres.
I com que
tot és més complex,
la societat en general
és més complex
per tot
en l'àmbit educatiu també.
Jo sempre posaré exemple
que abans
el viatge educatiu
era com un viatge en tren.
O sigui,
l'itinerari formatiu
d'una persona
era agafar un bitllet
en una estació
que parava en una altra.
I ara,
l'itinerari formatiu
és
no dic un aeronau,
però diguem-ne,
un cotxe...
Mentre no siguin vol a baix cost.
Un cotxe.
Un cotxe.
S'ha de veixar-se amb Vicenç.
Un cotxe que vas,
que tens una xarxa de carreteres
i no tens mapa.
Clar,
si no tens un mapa,
vas circulant,
vas fent
i hi ha molta part
de...
Home,
ha bastant complicat
que et costa molt de decidir.
No,
però es podrien fer guies
com a mínim
i n'hi ha molt poques.
Si s'ha fet un esforç,
està fet un esforç
cada vegada més
dins del sistema
el que és formal
o el que està
i tu serà
perquè hi ha una oferta amplia,
no?
Sí,
però molt poc serveis.
Tots els centres educatius
haurien de tenir
un equip
d'orientació.
En aquest moment
jo penso que tots els centres educatius,
almenys jo parlo
per la universitat,
nosaltres anem
a els ensenyaments secundàries,
els ensenyaments secundaris
també tenen
uns bulletos informatius,
etcètera.
Això és un aspecte.
Però després l'altre aspecte
és la decisió
aquesta que deia,
que abans només hi havia
com a molt
dos estacions,
que eren
les ciències
o les lletres.
I llavors això
ja anava una mica
determinat
i era molt clar
i ara hi ha
moltes estacions.
Això es complica
més a més
si la decisió
l'aprens
per ensenyaments artístics.
En un moment
en què la persona
també el pare
està confús
perquè realment
és molt diferent
del que ell ha viscut
i l'alumne
també està confús
primer perquè està
en una edat
ja és difícil
de decidir
i després evidentment
perquè té moltes opcions.
Però a més a més
si aquesta decisió
l'aprens
per fer un tipus
d'ensenyaments artístics
es complica molt més
perquè poses
tan poc definides
que no saps
cap on t'has de tirar.
Un estudiant
de secundària
que vulgui fer teatre
que vulgui dedicar-se
a fer teatre
que vulgui dedicar-se
a la música
que vulgui dedicar-se
a la dansa
ho té complicadíssim.
Tot i que hi ha
batxillerats
musicals
artístics
no sé què
però és enredadíssim
vull dir
la quantitat d'hores
que li demana
allò que ell vol fer
compaginar-ho
amb un batxillerat
és de xinus.
I la pressió
de què viurà?
La pressió
de la família
diuen
per què vols fer això?
Això són els pares
també.
Perquè llavors
això què en farem
el nen
vol fer teatre
i què en farem?
El nen
fes una carrera
i després fes
el que vulguis
però fes una carrera
jo ho he sentit
i ho estic vivint
de molt a parlar
els dubtes
són de molts alumnes
que decideixen
vull ser músic
doncs has de ser músic
però has d'estudiar molt
per ser músic
i punt
seria aquesta
en el món millor
aquest ideal
què et dedicaràs?
Vull dir clar
què vols?
Anar a tocar el violí
anar a tocar la trompeta
per allà
esclar
és complicat
Rosa
no, jo m'hi anava a dir
que a vegades
se'n donen d'informacions
però tampoc se'n reben
o sigui
això es té l'experiència
a baix de tot
mentre els nens
són de 3 i 4 anys
de pares
quan informes
estan ple
però quan els nens
ja en tenen 8 o 10
ja no ve ningú
i quan en tenen 14 o 15
perquè ja han d'anar
a l'institut de secundària
perquè ja han d'anar
a veure el tutor de l'ESO
llavors clar
tota la informació
que hi ha
i tot el que hi ha
està abocat
amb un nivell social
de nens
que els pares
no cal que hi vagin
ni són els que hi van
i els pares
que hi haurien d'anar
amb quants no hi arriba
precisament els conscienciats
amb quants no hi arriba
són els que hi van
quan no ho necessitarien
perquè estan molt conscienciats
perquè ells ja són universitaris
o perquè d'això
en canvi tots els altres
però clar
el que posem a la publicitat
i el que tothom diu
oh això el món d'informació
i em sembla que era
la FAPAC
la federació de pares
8.000
no sé quants 300 cursets
per informar els pares
8.000 o 80.000
no sé què
unes barbaritats
de pares informats
jo dic
jo m'esferia així amb el dit
i n'hi trobaria 300
que no saben res
és que a veure
en quin nivell treballem
si treballem pels que dalt
això no costa res
ja que parlem de nens
de sistema educatiu
hi ha una qüestió
que és notícia avui
però si us sembla
no ens estendrem gaire
perquè és un tema
que ha sortit molt a les tertúlies
i jo crec que en tot cas
ho apuntem
perquè és un tema
d'estricta actualitat
d'aquest estudi
que s'ha fet
a diferents centres educatius
fins a 14
de Tarragona
i que diuen
que a veure
la meitat dels escolars
tarragonins
dinen i sopen mirant la tele
el 35%
esmorza mirant la tele
el 16%
confessa
que mai menja peix
el consum de fruites
sembla que està
també baixet
ara
una bona notícia
per les optimistes
com la Carme
el 80%
esmorza l'entrepà
i no rebostaria industrial
això ja és un punt
els estudis
sempre s'han de comentar
en reserva
perdoneu
això no és veritat
el 80%
és molt
el 80%
si no ens creiem
el de l'entrepà
tampoc ens hem de creure
el de la tele
posem en reserva tot
a veure
el que passa que sí que
d'entrada
la majoria de nens
dinen a l'escola
per tant difícilment
poden veure la televisió
sí
home
el que sí que
l'observació
així
és prèvia
de les qüestions
realment
et don
la idea
que tu veus
suposo els patis
de l'escola
molta bolleria industrial
llavors dius
com pot ser
que veus tanta bolleria industrial
a la meva escola
observant
observant els nens
que van a l'escola
i després surtin
tants entrepans
hi ha alguna cosa
que no acaba
la Rosa una vegada
va dir una cosa
a la tertulia
que a mi em va agradar molt
quan parlàvem
d'aquests temes
que diu
tu convoques una reunió
ho has dit tu
però jo ho repeteixo
i dius
els nens han de menjar
i totes
les mares
i tots els pares
no no
si el meu fill
ja ho fa
si tots ho fem
és el de l'altre
perquè després
les estadístiques
surten com surten
i després ve allò
és el de l'altre
però has portat a esmorzar avui
sí
és el de l'altre
i llavors fan així
no
que has esmorzat
i és que m'he menjat
el boll i cau fora
perquè no ho vegi
la mestra
està bé
bé
si voleu fer algun comentari
més respecte al tema
no això està bé
però no sé com es posa
solució a tot això
no
està bé que sapiguem
jo crec
l'escola
com sempre
no l'escola
l'escola no
l'escola no se li pot depenar
jo crec que
l'escola
els pares i tothom
perquè ja està bé
que tothom
hagi d'assumir
el 100% de responsabilitat
els pares
són els primers educadors
per tant
ja sabem
el que toca cadascú
home jo penso
que hi ha un element
aquí important
i és que el canvi de vida
ens porta
a que l'alimentació
hagi de ser molt ràpida
llavors l'alimentació ràpida
fer un entrepà Carme
no costa res
res per favor
posar una verdura
una amanida
però a l'hora de la veritat
et trobes
a l'hora de la veritat
et trobes
que realment
doncs això no es fa
moltes vegades
però és una qüestió d'hàbit
no una qüestió de temps
d'hàbit i de consciència
jo penso
que l'hàbit i la consciència
està molt bé
però també hem de reconèixer
que estem en un moment
en què a la millor
doncs és més fàcil
entrar en una manaderia
comprar no sé què
que no pas
fer un entrepà
fer un entrepà
no perds ni un segon
perds més en la cua
de la penaderia
que està així
allò de si tens temps
no tens temps
depèn
és molt relatiu
jo crec que
si les coses
si les coses
passen
són per alguna cosa
i si hi ha hagut
aquests canvis
precisament és per alguna cosa
i un dels aspectes
que penso que jo
que són importants
i que els hem de valorar
és que hi ha hagut
un tema
que és
els canvis
en l'alimentació
en el sentit
de menys temps
de poder col·nyar
menys temps
de poder comprar
etcètera
s'ha de recuperar aquest temps
però si no el mullem
tot
i això
és el que hem de reivindicar
recuperar tots aquests aspectes
però
el temps
és el mullem
jo estic amb la Txara
el temps és relatiu
i a més dietistes
i està comprovat
preparar
aquests dies
per exemple
s'està parlant
moltíssim
és la setmana del càncer
de la importància
de la dieta
els metges
estan dient
escoltin
aquelles bosses
que venen amb les amànides
envasades al buit
són absolutament saludables
costa menys
obrir una bosseta
i tirar una mica d'oli d'oliva
i alguna cosa a la planxa
que no pas
agafar un producte
precuinat
obrir-lo
posar-lo
escalfar al microones
trigues més temps
menjant un producte
que no és saludable
que no pas un de saludable
sí
però la veritat
és que s'ha arribat més
s'ha arribat més
en aquest costat
del producte
no saludable
per tant
hem de recuperar
els diferents espais
per anar
al producte
saludable
o sigui
hem de fer un camí
a l'inversa
hi ha un tema
de la llei del mínim esforç
i també hi ha un tema
de la indústria
de l'indústria
de l'alimentació
que ha entrat a sac
i que ens ha transformat
radicalment
en els hàbits
d'alimentació
jo tinc el clara
i del poder
adquisitiu
que tinc la meitat
anglesa
al·lucinen
quan venen
que jo vingui
de treballar
i m'hi posi a fer un arròs
i no ho entenen
és com jo
quan veig algú
que fa el pa
o quan vaig amb els meus amics
a Itàlia
i fan la pasta
i com pot ser
que et poses a fer
els macarrons
jo els compro
i tant
ho fas en un moment
això
és una qüestió
si t'organitzes
ve el rebost
i fas un sofregit
i després
jo crec que és un tema
que escoltin els dijous
la cuina amb el francès llador
que donen uns consells ràpids
que són fantàstics
però amb el tema
de la televisió
jo també
a veure
l'escola
no és l'única
responsable d'educació
és evident
són responsables
que s'ha de fer
a la família
o a les unitats
de convivència
diguem-ne com vulguem
i el que està
però també
el que no pot ser
és que deixem
en mans
de la llibertat
aquesta
malentesa
des del meu punt de vista
de comunicació
i d'expressió
perquè
la canalla
són molt vulnerables
i estan sotmeses
a una pressió
per part dels mitjans
i en altres llocs
està regulat
i no hi ha emissió infantil
abans d'una hora determinada
és impossible
que vegin
si tenen 200 canals
trobaran un
però no deuen mirar
les emissions infantils
deuen mirar altres coses
però no es fa
això
que es fa aquí
en altres llocs
no està
la cobertura
la programació infantil
i en altres països
que els nens
també estan enganxats
a la tele
està molt més protegit
perdona
la publicitat
i la emissió
està
el temps d'emissió
adreçat a públic infantil
està regulat
molt més regulat
que aquí
jo crec que és un altre tema
també
que no és només
la família
són tots corresponsables
de família
escola
i administracions
i mitjans de comunicació
perquè és una bestiesa
és una bestiesa
la pressió
jo he d'anar
ja sé la pressió
que es reben
és un conflicte permanent
les marques
però
el que dius
de la missió infantil
no està regulat
perquè hi ha cadenes
que no tenen
emissió infantil
a les hores
de mirar la tela
els nens
fan altre tipus
de producte
per tant
fan publicitat
de tota mena
i allà hi cap de tot
això és més perillós
encara
jo penso que amb això
també tindria que veure
com l'alimentació
el concepte del temps
llavors
se té poc temps
per estar amb els fills
i com que es té poc temps
per estar amb els fills
i per fer activitats
amb ells
doncs de vegades
és molt còmode
que no en tinguin
que no en tinguin
que no en tinguin
jo ho tinc claríssim
això
però molt bé
però la realitat
a veure
la realitat
la realitat
és la que és
i si no
és que vivim
en una societat
subrealista
per adaptar
un nen
a una nena
hi ha una quantitat
de papers
i una quantitat
de proves
que psicològiques
que físiques
que fisiològiques
que què sé jo
i en canvi
per tindre una criatura
la pot tindre tothom
mira per treure't
el carnet
de conduir
si has de fer
o n'han tingut
de criatures
no?
la pot tindre tothom
és igual
a partir dels 12 o 13 anys
ja la pot tindre
la criatura
és igual
que tinguin pare
com que no en tinguin
però tenen criatures
doncs potser
que es reguli
també una mica això
si no pots dedicar
un temps
amb un fill
que has de tenir
pensa tu abans
vull dir
pensa tu
perquè una criatura
porta temps
si tens una planta
l'has de regar
de tant en tant
no
doncs és que a vegades
se dedica menys temps
a la criatura
que a la planta
o al gos
i no ho interpreteu malament
però moltes vegades
ho he vist
que el gos
potser té més atencions
que a la criatura
alerta també
vull dir
si es tenen nens i nenes
potser el que s'ha de mirar
és el concepte d'atenció
hi ha moltes persones
que consideren
que el concepte d'atenció
és assentar-se
menys davant de la televisió
i deixar-li la televisió
oberta
jo crec que això
que deia la Rosa
ho pensa moltíssima gent
i és fonamental
és que no es diu
és un plantejament
és una cosa tan seriosa
que més val que t'ho repensi
si després no has de tenir temps
és tu mirar
per un nen i nena
què fas?
tu el que vol el nen
perquè tinc poc temps
i llavors passa això
mirem la tele
mengem el bollicao
i donant-los i tot
els dono qualitat
i llavors surt la paraula qualitat
no perquè jo
com que la tinc poca la nena
li dono qualitat
quan la tinc
li dono qualitat
i què entens
per qualitat xata
jo ho veig que li dono
o li dono aquelles coses
o li dono aquelles coses
o li dono aquelles coses
que jo no he pogut tindre
xato
xato i xato
perquè si poc
tens de dir que amb les mares
ja t'ho dic
els pares
exacte
i això que no havíem de
doncs el canviem de tema
o no ho tractaré
perquè jo vull passar un bon dia
digues que sí Rosa
si no em poso nerviosa
no et posis nerviosa
que tu ho vius molt tranquil
allà al prou d'ell
i has de continuar tranquil
carnet de conduir per punts
avui es presenta
i està previst que s'aprovi
aquest avantprojecte
d'un sistema
que diuen
que en molts països
d'Europa funciona
i que es calcula
que es pot reduir
el nombre de morts
a la carretera
en un 10%
és una mesura
que en principi
la societat
sembla que acull
de bon grat
en principi
jo penso que la societat
el que té clar
és que els accidents
de trànsit
s'han de reduir
això està molt clar
perquè a més a més
quan veiem les estadístiques
són esgarrifoses
i a més a més
quan veiem
el nucli d'edat
on realment
hi ha les morts
per accident de trànsit
aleshores
també és esgarrifós
perquè clar
agafa una edat
és la primera causa
de mortalitat
amb els joves
entre els 16
i els 24 anys
amb la qual
vol dir
que són
gent que tenen
una expectativa de vida
molt àmplia
i això penso
que tots
joves grans
de mitjana edat
tots en són conscients
com s'ha de fer això
realment
aquí ja es creen
més dubtes
que sembla ser
que el tema
del carret per punts
en altres països
ha tingut èxit
si potser
l'única cosa
que et fa plantejar
és potser
que encara no sabem
que hem de saber
com anirà això
i després també
una de les coses
que penso
que ens plantegem
és
quines seran
les infraccions greus
perquè a mi això
sí que em sembla
important
que les coses
que es penalitzin
siguin coses
que estiguin
directament relacionades
amb reduir
els accidents
de trànsit
per exemple
jo què sé
el tema
de l'aparcament
no redueix
o disminueix
o augmenta
un accident
de trànsit
sinó altres tipus
d'infeccions
però implica
un comportament cívic
que va preveure
que no tinguis
una actitud cívica
quan condueixes
però realment
perdoneu un moment
hi havia un oient
que volia intervenir
havíem no fet
perquè les tertúlies
si no obríssim
els telèfons
ja no seria una tertúlia
ja saben vostès
que tenen altres espais
al llarg del matí
de Tarragona Ràdio
però en tot cas
deixar constància
del comentari
que ha fet aquest oient
recolzant una mica
el que comentava
la Rosa
i també la Charo
de dir
aviam
que és molt trist
que els pares
s'hagin de sabantar
pels mitjans de comunicació
dels hàbits
dels seus fills
vull dir
que releguen
aquesta feina
a altres estaments
que pots escola
esplaia
el que sigui
quan realment
els pares mostren
un gran desinterès
s'està generalitzant
que hi ha de tot
en aquesta vida
afortunadament
l'estirada d'urelles
cadascú
que s'ho pensi
dedica justament a això
que no assumeixen
la responsabilitat
que quedi constància
de la intervenció
d'aquest oient
que també volia
una mica
recolzar
algunes de les idees
que s'han apostat
aquí a la taula
Tornem al carnet?
Sí
Tornem al carnet
Això era com els cupons
de l'espar
abans
Jo trobo
que en aquest cas
és un exemple
claríssim
que les campanyes
d'educació
no tenen l'efecte
que l'educació
no ho resol tot
tampoc
i que sembla ser
que funcionem més
a base
de multa
i de
si me la fotran
Les alcolàmies
han baixat
pels controls
i tot el que jo
per mi
tot el que es pugui fer
que vagi orientat
a que tinguem
un comportament
més cívic
i més saludable
i més
de sentit comú
quan conduïm
jo trobo que
perfecte
Ara bé
també vull dir
que a la part
d'això
haurien d'intentar
disminuir
l'ús del cotxe
tenir
possibilitats
que tot
els trasllats
tota la mobilitat
que fem
no estigui
hagi de ser
amb el vehicle
a més a més
un vehicle
o una persona
perquè és una cosa
totalment insostenible
i bona part
també
m'agradaria
que quan es parla
dels accidents
per què
hem desplaçat
les zones d'oci
fora
de les ciutats
perquè els veïns
no les volen dir
a Tarragona
per anar al cine
escolta
i al cine
perdona
i al cine
per anar al cine
hem d'anar
a un polígon industrial
que entres
que sembla
que tinguis centres
quan tens 60 anys
no pots anar
a Tarragona
quan tens 60 anys
no pots anar
és que no pot ser
potser me desvio
però crec que és un tema
que també
per què tenim necessitat
d'utilitzar el cotxe
per tot
per qualsevol trasllat
perquè no tenim
alternatives
de transports
públics
en condicions
i per què
s'estan ubicant
s'han ubicat
per sistema
macro
centres
en entorns
és el contrasentit
com el dia
que parlàvem
dels residus
potser no cal reciclar
tant
sinó no produir-ne
tants
això ve a ser el mateix
el més net
qui me la deia
sinó el que meia en bruta
sobre el que deu
de l'aparcament
a veure
jo no condueixo
si conduís
en aquest moment
tampoc ho podria fer
el tema de l'aparcament
està molt limitat
quan diu
que treuen un punt
per l'aparcament
és en aparcaments
molt concrets
no és la doble fila
estàs restant visibilitat
estàs aparcant en llocs
que poden suposar un perill
no és l'aparcament
en general
les discapacitats
per exemple
que sempre s'hi troben
doncs aquí anava jo
jo que estic
un mica així
discapacitada
en aquest moment
molt petit
però que em provoca
una sèrie de problemes
és veritat
que hi ha cotxes
aparcats
de qualsevol manera
amb passos de vianants
amb zones de minusvàlids
bé
tremendo
vull dir
aquest moment
que jo
haig de ser molt cívica
potser més
que un temps enrere
perquè no tinc reprís
i haig de passar exactament
per allà on està marcat
és molt difícil
passar amb un pas
de vianants
tal qual està marcat
per tots
o sigui
de debò que els vaig seguint tots
és molt difícil
jo que tinc una cosa
molt petita
ara m'imagino
una persona
amb una cadira de rodes
o amb un cotxet del criu
o un senyor
que va amb un bastó
etcètera
vull dir
que això va també
una mica
amb educació cívica
vull dir
si hi ha un lloc
que no hi pots estar
home
sí que deu ser difícil
deixar el cotxe
en un altre lloc
no sé què
hòstia
però aquest lloc
està reservat
per una sèrie de coses
no vull dir
això
ens donaran 12 punts
de partida
sí
amb 12 punts
ja ens aniran traient
però els pots recuperar
els noves
jo no et que vull
aviam
noves amb menys de 3 anys
d'experiència
avui
i els conductors
que han perdut
els seus punts
anteriorment
i després
els recuperen
fent curcets
i coses
els pots recuperar
també
no és per tota la vida
oi que content
deus estar
quan els recuperen
ja volia dir una cosa
sí mira
els punts
es recuperen
amb cursos
de sensibilització
i tornem al mateix
reeducació
màxim un de cada any
i 3 anys
sense haver-hi comès
cap infracció
et tornen tots els punts
un altre cop
no tinc temps
ja de fer tot això
ja
sí dones
i si perds el carnet
t'estàs obligat
a passar cursos
si és la primera vegada
han de passar 6 mesos
abans de poder-te examinar
de nou
i si és la segona
t'estàs un any
sense carnet
bé a veure
si són gratuïts els cursos
a veure qui els fa
no
no figura
ja és la innocència
jo crec que no
jo veig gent
emprenedora
pensant a veure
quin negoci
m'amonto jo
jo de fet
crec que la manera
en què es condueix
té que lligar-se també
amb el temps
la gent va amb el cotxe
com si estàs grillada
anem a parlar
del mateix
a peu ja hi van
o sigui tu t'assentes
en un banc de la Rambla
jo ara que tinc temps
i m'hi assento
i és verdaderament
per fer una pel·lícula
tothom corre
tothom corre
els iaios amb el cotxe
i quan no pots córrer
els deixen el pel·lícula
amb el teléfono
la maleta
el teléfono
l'orella
i de pressa esbarat
les dones carregades de bossa
vull dir
tothom va com esbarat
que jo crec que és com
una espècie
no sé
de cabellitos de la fira
d'aquests que pujava
i que cal parar
m'estic estressant
de sentir-te eh Rosa
és que ara
la gent s'ha de parar
i han de dir
a veure
fins on t'arribo jo
puc fer això
això i això
doncs faig això
i punt
però us heu adonat
que
i si no puc menjar tant
menys o menys
que té un cert prestigi social
anar molt atabalat
i estar molt ocupat
i tindre la gent de plena
com estàs
fatal
no tinc temps
queda com bé
no queda bé
quan et trobat algú
no jo tinc temps
i t'almedes així
oi
sí sí
és lleig
anem a prendre un cafè
i et diu sí
no t'espera ningú
no tens cap reunió
no tens la nena que et plori
no ets ningú
no ets ningú
i pensa que ja no li diré més
ja no el convidaré més
ja no el convidaré més
home
i ara
perquè ara pot vindre
tira
hi ha molta gent
que la societat i l'angoisça
la treu el corrent
això és una caricatura
és una manera
de dir
anem de
corre
perquè també tenim
o sigui
no som capaços
de parar
i d'estar sols
amb nosaltres mateixos
t'atures i dius
si penses una mica
doncs no ho sé
però sí que
jo encara estic jubilada
i puc pensar
perquè
és que
és una fotografia tan real
no vull dir
és una caricatura
eh
perquè també ve
no no
però és una imatge
que tots tenim
i animal
i és una dona
i què fas
a fregar
a fregar
igual que passen
per la dreta
per l'esquerra
encara es diu
això de fregar
no l'he dit
no però que no
jo crec que ja no
però que et miren malament
però que ets una dona
sí
i si tens els cabells blancs
encara més
va que t'ha joia
no escolta
a mi dones
que Déu-n'hi-do també
vull dir
jo m'entendré
el
això
ah sí
també
i unes paraules
que Déu-n'hi-do
no ho dic
que diguin els homes
vocalitzen bé
per quan tinguis
jo penso que ara
és una qüestió de gènere
ja eh
no no és qüestió de gènere
a veure si ara
amb el preu de la gasolina
recuperem una altra vegada
el servei públic
a veure a veure
i això estaria bé
perquè realment
el servei públic
també el que ens tocaria
una mica
és el fet de saber esperar
no tenim més temps
una cosa més vull dir
ho sento
que la gent vagi a les escoles
a peu
els que poden anar a peu
a peu
això estaria molt bé
tota la vida
havien anat a Tarragona
a peu
doncs aquest és el darrer missatge
són les deu
les notícies
a ben