.
Comencem la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimarts, a temps per comentar
algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb tres convidats.
Ens acompanya el periodista del diari de Tarragona,
Carles Gousalvez. Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
També l'advocat Antoni Huberton, bon dia.
Bon dia.
I també l'administrador de finques, Javier Melero.
Javier, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats comentarem
algunes de les notícies destacades de la jornada.
Per nosaltres, avui, la notícia més destacada,
també en part per la premsa local,
avui apareix a les portades dels diaris tarragonins,
és l'absència a última hora de l'escriptor i filòsof
Fernando Sabater a l'encuentro d'escriptores
que havia de començar ahir a la ciutat de Tarragona.
Segurament no seria notícia
si l'absència no s'hagués produït a última hora
i després que aquest escriptor
i destacat activista polític al País Bàs
perquè és un dels membres més destacats
de la plataforma Bastallà i del foro Hermua,
si aquest filòsof, Fernando Sabater,
no hagués enviat una carta dient que no venia a Tarragona
perquè se sentia amenaçat
a partir d'uns escrits que s'havien penjat
en diferents centres i facultats
de la Universitat de Rubí i Virgili
d'alguns col·lectius d'estudiants
que no estaven d'acord amb la seva presència a Tarragona.
En fi, aquesta carta,
aquesta no presència de Fernando Sabater
ha aixecat una certa polèmica
perquè hi ha alguns que consideren
que no és de rebut
o que no hi ha per tant
amb aquesta actitud
de l'escriptor i filòsof
Fernando Sabater.
Com ho veuen?
Ahir, per exemple, l'alcalde
que es va assabentar en aquests micròfons
de l'absència de Fernando Sabater
deia que s'estava danyant la imatge de Tarragona
i de la Universitat de Rubí i Virgili
i que s'estava portant a Catalunya
una situació que no es dona
perquè és similar a la del País Bàs.
Què en penses, Carles?
Jo estic totalment d'acord
amb les declaracions que va fer
l'alcalde Joan Miquel Nadal.
Entre altres coses,
perquè el senyor Sabater,
un dels arguments que ha donat
és que ja a la Universitat de Barcelona
ja li va passar una cosa similar,
ja va tenir problemes,
llavors, aviam, sabent els antecedents,
per què acceptes la invitació de Tarragona?
Jo, a més que ell,
que per desgràcia està acostumat
a viure en una situació d'atenció
que estigui preocupat ara
perquè quatre nois
hàgim enganxat unes pancartes en contra
quan tothom sabem que és una absoluta minoria,
doncs no sé fins a quin punt
no forma part d'aquest intent
de polititzar-ho tot
i de traslladar a Catalunya
una situació que no ens pertoca
i que és la situació d'atenció social
que es viu al País Bàs.
O sigui, en tot cas,
tinc molts dubtes sobre aquesta situació.
Ton.
Bé, considerar lamentable el succeït
i considerar-ho lamentable
des de dues perspectives.
la de què en la universitat
per un moviment d'estudiants
que, a més, sembla ser que no va ser nombrós,
fins i tot si és cert que va ser així
perquè sembla ser que la subdelegació del govern
no en tenia ni coneixement,
hagin impedit que a la universitat,
que és la Universitat on hi cap
absolutament tot el pensament,
que per això és la universitat
i ha de cabre
i s'hi ha de permetre
la total expressió
de qualsevol pensament
s'hagi impedit
la presència d'aquest senyor.
I, per una altra banda,
el fet cert,
com deia l'alcalde,
que es traslladi a Tarragona
una situació d'inseguritat
per quatre aixelebrats
que, com a molt,
devien ser els que,
anant en contra precisament
d'aquesta filosofia,
aquest pensament universitari,
que poc universitaris devien ser
per intentar impedir
l'expressió en el foro universitari
de qualsevol idea
impedissin
o fessin que el senyor Sobaté
no hi assistís.
Em sembla que és una excusa
poc sòlida,
potser en tenia poques ganes,
però, home,
traslladar-nos aquesta sensació
o traslladar aquesta sensació
disculpar-se a última hora
aduint tot aquest arraó
sense que la delegació del govern
no tingués coneixement,
sembla que és absolutament exagerat
i és una excusa
per no assistir.
Per tant, des d'aquesta perspectiva,
també lamentar la seva absència
perquè considero que és un detall
de responsabilitat d'aquest senyor.
Javier, com ho veus?
Home, jo no entraré pas
a valorar i a jutjar
la situació concreta
de l'espantada del senyor Sobaté,
per dir-ho d'alguna manera.
El que sí que em preocupa
és que fets d'aquests
que diem anagnòtics,
però que no sé fins a quin punt
poden ser anagnòtics,
arran d'altres fets
que hem pogut veure
a la Universitat de Barcelona
i altres fòrums,
en el qual, doncs,
jo no diria que petits col·lectius,
sinó que petits col·lectius,
però suportat
per qui ho toleren
i a vegades per qui ho fomenten,
que això ens ha de fer
preocupar, d'alguna banda,
que la universitat,
que hauria de ser
prioritàriament
un indret d'educació i formació,
i per què no,
d'educació del pensament
del pensament
de les persones,
s'està convertint
en un instrument polític,
de vegades,
en mans de certs col·lectius
de professors
i per què no de rectors,
i que utilitzen els estudiants
per fins que no són els propis
de la universitat.
I que arribar fins a la violència física
o a la violència verbal,
jo no crec que hagi de ser
el més potent
per l'ambient universitari.
Però consideren que aquest ambient
s'havia donat prèviament
en les hores prèvies
a la visita de Sabater
a Tarragona?
Clar,
tampoc estem a la universitat,
cap dels contartulis,
però...
Altres vegades
ha començat
per una petita crespira
i ha acabat
amb el de rulls importants
com va ser
el darrer episodi
de la Universitat de Barcelona,
etcètera, etcètera.
Per tant,
jo no sé si estigués
amb la pell del senyor Sabater
que faria.
Evidentment,
provocar
i entrar
amb el paraníf
de la universitat
en plan de dir
aquí estic jo,
no passa res,
a veure què passa,
a mi em faria
una mica de respecte.
Diu en la carta
per a dar mitjala
en Tarragona
debería recurrir
a un despliegue policial
que convertiría
un acto académico
en la segunda parte
del desembarco de Normandía.
Alguns l'han considerat
això una mica
un pèl exagerat,
però en fi...
Fins i tot a mi em sona
a fora de to.
A mi em sembla
a fora de to.
A mi em sembla
que això és fomentar
fins i tot una mica més.
Provocar,
fins i tot?
Doncs jo
posaria
el límit
de la provocació
que a Tarragona
el fet
hagi passat desapercebut
fins que ha aparegut
la notícia
que la subdelegació
del govern
i la pròpia policia
hagin desmentit
que en diguessin
cap coneixement
de què estava preparat
un acte
d'aquests tipus.
No ho sé,
a mi em sembla
del tot exagerat
i aquest senyor
suposo que
l'experiència pròpia
que diu
i que ens descriu
de Barcelona
i la que es coneix
en moltes universitats
que de quan en quant
segons qui va
s'endú una escridassada
tampoc és com
per dir
que aquí es podia provocar
el desembarcament
de la segona fase
del desembarc
de Normandia
perquè a mi em sembla
que és traslladar
com deia l'alcalde
una sensació
de Tarragona
que en cap cas
existeix.
Jo,
aviam,
tothom els que estem
a aquesta taula
estem en contra
que a qualsevol persona
doncs se li impedeixi
parlar
que es boicoteixi
un acte
i això
crec que
la gran majoria
de la gent
estem en contra
d'això
clar
de tota manera
aviam
les paraules
un s'ha de responsabilitzar
de les paraules
que diu
i el senyor Sabater
en concret
doncs
Flors
cap a Catalunya
moltes
no ha dirigit
més aviat
al contrari
per què?
perquè ell pertany
a un moviment
que agradi o no agradi
jo
sota el meu punt de vista
avui dia
està polititzat
absolutament
i està clar
que
amb aquest intent
de dividir tot
i de barrejar-ho tot
o estàs amb mi
o estàs en contra de mi
doncs escolti
no, miri
hi ha gent
que no estem ni amb vostè
ni en contra de vostè
no sé
ha volgut traslladar segurament aquí
és una dinàmica
molt complicada
i que evidentment
jo no estic disposat
a que me la traslladin a Catalunya
deien això
que s'havia traslladat
potser Fernando Sabater
amb el que passava
amb el País Bàs
aquesta divisió tan clara
entre nacionalistes
i constitucionalistes
com si l'hagués volgut
traslladar a Catalunya
quan aquí segurament
aquesta divisió social
al carrer no es produeix
ell ja pateix
el País Bàs
és evident
jo crec que aquí
som un exemple
de convivència
i de respecte
de tothom
i què té a veure
la situació
en el País Bàs
i fins i tot
la ideològica
i social
com perquè
faci aquestes
al·legacions
justificant
la seva absència
per altra banda
jo considero
que
qualsevol persona
compromesa
amb idees
i el senyor
Sabater ho és
i a més
públicament
les defensen públicament
a mi em sembla
que està com
perquè pugui aguantar
una escridassada
el que
ni ells
se pot arribar
a creure
que aquí a Tarragona
un grup d'estudiants
siguin capaços
de passar
amb un altre àmbit
que no sigui aquest
el de l'aldarull
de l'escridassada
i bueno
i en qualsevol cas
el compromís
personal i ideològic
de les persones
quan a més
fan públiques
les seves idees
com és el senyor Sabater
i aquí
el meu gran respecte
per la seva valentia
li ha de portar
una mica també
a saber aguantar
situacions no massa còmodes
ja bé
jo insisteixo
que potser les formes
evidentment
no són les més adequades
de fomentar
una certa violència
jo no diré física
que el senyor Sabater
no em consta
que mai hagi fomentat
la violència física
sí que ell defensa
les seves opinions
tant legítimes
com altres
però en cap cas
això legítima
que aquests moviments
comencin ja
amb una certa
interès
de boicotejar
un acte
com he tingut
en altres ocasions
i que hi hagi
un risc
d'inclusió
de violència física
ja hi ha absolutament
d'acord
però jo descarto
que hi hagués
el risc
de violència física
jo no voldria
els responsables
els fets de la setmana passada
d'un petit atac
a una seu
d'un partit
d'un partit polític
amb el qual
ningú
qui havia de pensar
que en un clima
de normalitat
un clima
de campanya política
s'havien de produir
uns fets així
doncs sempre hi ha
aixelebrats
que en parança
amb no sé què
doncs arriben fins a
conseqüències
insospitables
i que estem parlant
d'una seu
que està en uns baixos
d'un edifici
amb el qual hi ha
habitatges
i que podria haver estat
de greus conseqüències
Sí, el que passa
és que clar
traslladar
en un sentit
general
el que és
una acció
d'una minoria
doncs
evidentment
que tots estem
en contra
d'aquestes situacions
de violència
a vegades són
suportades
i recolzades
i fomentades
per altres
no tan minories
i això és el que
ens ha de ser preocupat
era el cas
de Tarragona
d'ahir
hi havia
certament
aquesta possibilitat
que hi hagi
que hi hagi
un terrorista
que en qualsevol moment
actui
doncs bé
això
és absolutament
imprevisible
i fins i tot
potser inevitable
però el cas
que ens ocupa
en el comentari
ho és
un cas
posat en aquest escenari
què és el que
podia haver passat
si la subdelegació
del govern
la policia
no en tenien coneixement
si a més
no s'havia fet saber
que hi havia aquest risc
primera notícia
la sabem avui
que el senyor
sobretot
no fos capaç
d'aguantar
què és el que
podia haver passat
una escridassada
de 50 estudiants
que segueixen
sent una autèntica
minoria
però a mi em sembla
exagerat
Un últim apunt
sobre això
perdona
és que ahir
el José María Fernández
el promotor
de l'Encuentro
és un professor
de la universitat
que fa 15 anys
està treballant
i portant
aquesta activitat
que per cert
és una de les més destacades
que hi ha al llarg
de l'any
a Tarragona
és l'Encuentro
d'escriptores
de la Rubir i Virgili
deia
quan es va enterar
d'això
potser
amb un certor
per la polèmica
que expressava
la seva indignació
per l'absència
de Sabater
que defensava
el seu talant democràtic
i que quedaven
entredit
amb això
la tolerància
dels tarragonins
no sé si també
barrejar
o dir
que la tolerància
de la ciutat
de Tarragona
queden entredit
per l'actitud
d'aquests
quatre estudiants
que han penjat
d'aquests cartells
a la universitat
no sé si també
és un pèl exagerat
la tolerància
dels tarragonins
està suficientment
demostrada
no d'ara
per aquest fet puntual
de fa molts anys
i en tots els aspectes
de la vida
jo crec
no només
en l'aspecte polític
és que jo
entrar en aquests
discursos
trobo que és
inclús perillós
i a més
en un entorn
universitari
en el que
bé
com que
consustancialment
és un entorn
d'idees
i a més
d'idees
encontrades
que diuen
donen aquestes
situacions
però no van
més enllà
i els que han estat
universitaris
i això ja
ha succeït sempre
el moviment
universitari
és un moviment
de confrontació
ideològica
que porta
a vegades
a donar un pas més
i a
produir això
escridassades
i moviments
fins i tot
en contra de
però bueno
no va
més enllà
és dir que no
estem al 68
el maig del 68
és que no estem
en situacions
com perquè diguin
que a Tarragona
per conseqüència
d'un acte universitari
una persona
com és el Sabater
no pot anar
allí
a parlar
amb aquell acte
que és a més
una trobada
d'escriptors
és que a mi
em sembla
exageradíssim
des de tots els punts de vistes
inclús la manifestació
del senyor Fernández
és a dir que
ens ho traslladi
els tarragonins
home
això és un pèl
exagerat
d'acord
amb en Toni
que no es pot
traslladar
tot el ciutadania
dient
aquesta animatversió
contra
posant-nos tots
en el mateix sac
estem parlant
d'un col·lectiu
petit
que pot estar
repeteixo
suportat
per altres
petits grups
però en tot cas
la ciutadania
de Tarragona
queda fora de sospita
de qualsevol tipus
de tarannada
aquestes reaccions
d'uns i d'altres
dels estudiants
penjant cartells
i després
Fernando Sabater
renunciant a venir a Tarragona
l'enquadrarien
en aquest ambient
de precampanya
és a dir
això potser passa
perquè estem
a quatre dies
a les eleccions
o és una situació
la d'aquest esquema
que comentàvem
del País Basc
molt dividit
socialment
i políticament
entre nacionalistes
i constitucionalistes
que en fi
hagués estat
en una altra època
també potser
s'hagués traslladat aquí
què creus Carles
jo és que ja
jo és que
a vegades
no sap
un que pensar
i així molt pel damunt
he arribat a la conclusió
que possiblement
fora d'un context
electoral
la penjada
de pancartes
s'hagués produt
però fora d'un context
no electoral
segurament
el senyor Sabater
hagués vingut
hagués vingut
no ha vingut
i avui ja estem parlant
més d'ell
que si hagués vingut
d'altra banda
d'altra banda
si aquest grup
o grupúsculo
o el que sigui
perquè és que a més
és la primera vegada
que els sento anomenar
haguessin actuat
en una visita
del senyor Sabater
doncs avui seríem
Tarragona
seria notícia
a les portades
de tots els telediaris
o sigui que per tant
almenys ens hem habitat
ens hem estalviat
això
que és important
perquè la imatge
que ens hagués donat
hagués sigut
d'una ciutat
que estem quasi
en plena guerra
però
en certa manera
li estem donant la raó
que has fet
una actitud de prudència
de dir
no provoquem
tot i que potser
no hi ha el risc
que ell pensa
diguem-ne d'agressió física
i de més
però un acte
de prudència
fora
doncs
el que passa
que les formes
jo el que he volgut
una excusa banal
d'una malaltia
doncs aquest
el millor pas
que no pas
el que vull dir
és que
per com diu
perquè parla
de desembarcament
a Normandia
perquè ahir
en un mitin a Toledo
es va acusar
en un partit
de ser nazis
etcètera
etcètera
jo vull
voldria no pensar
que no
aquest fet
respon
amb un interès
electoral
ideològic
o qui beneficia
el propi Sabater
no ho crec pas
no ho sé
no ho sé
jo poso
l'interrogant
no ho beneficia
poso l'interrogant
perquè tampoc
he pogut parlar amb ell
aquest fet
però m'estranya
frases com les que
s'utilitzen
de desembarcament
a Normandia
que tothom
ens trasllada
automàticament
a la segona guerra mundial
si les raons
fossin
i les expliqués
allò només
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
gerat
però
bueno
mira
tira
que te va
aguantes
però
l'argumentació
que dona
a mi em sembla que és una argumentació
que va bastant més enllà
de l'excusa
de per què no
ha vingut
sinó que
hi porta un missatge
molt més profund
i molt més extens
fora de la campanya
hauria passat una altra cosa
Jo
jo penso
diguem-ne que
l'actitud
del Ferran de Sabatern
en res
diguem-ne
perjudica
ni beneficia
ni el propi Sabatern
ni a Tarragona
ni a més
per tant diguem-ne
doncs
això dintre d'un altre
d'un altre escenari
fora d'eleccions
hauria tingut la mateixa
la mateixa repercussió
per tant
no li veig
qui ha pogut trobar
profit
amb
amb tot això
molt bé
doncs girem pàgina
parlem d'una altra qüestió
Fortí de la Reina
en fi
un altre tema
d'aquells
que els advocats
com el Ton Uber
en fi
no sé si
ens lliuraran
del perill
que tenim
de l'enderrocament
del Fortí de la Reina
una altra
de les notícies destacades
a la jornada
és que
l'Ajuntament
ha encarregat
el polític
però sobretot
ara
ha destacat
advocat
Miquel Roca
i Junyent
que sigui
el que defensi
davant del Tribunal Constitucional
aquest recurs d'empara
que sembla ja
l'última possibilitat
per evitar
l'enderrocament
del Fortí de la Reina
Ton
tu que estàs
més relacionat
amb el món
de les lleis
com veus el tema?
A més en aquest tema
soc part
jo soc l'advocat
de la societat titular
de la llicència
i en aquesta condició
som coadjuvants
de l'Ajuntament
la qüestió
des d'un punt de vista jurídic
és una qüestió
que afecta
l'Ajuntament
perquè en definitiva
és la declaració
de nulitat
d'una llicència
per tant
l'Ajuntament
té la seva direcció
lletrada i jurídica
amb aquest recurs
i
com deia
coadjuvant
el titular de la llicència
en aquest cas
jo personalment
portem la defensa
d'aquesta llicència
però bueno
insisteixo
coadjuvant
el tema
ha arribat
a un punt
el recurs
és un recurs
plantejat
insisteixo
contra un acte
administratiu
de l'administració
per tant
la demandada
la demandada
per la
per la ciutadana
Rosa Lies
és l'Ajuntament
de Tarragona
es va aconseguir
una
una nulitat
de la llicència
s'ha seguit
una via
de recursos
que ha arribat
al punt
en què ens trobem avui
i bueno
finalment
queda
com a
recurs
per part
de l'Ajuntament
el plantejar
aquest recurs
d'emparament
davant
del Tribunal Constitucional
per entendre
jo crec
que
amb raó
per entendre
que
els
tribunals
s'han
intromès
en la
facultat
del
planejament
urbanístic
que té
amb exclusiva
competència
els ajuntaments
perquè en definitiva
tot arrenca
d'un
error
urbanístic
un error urbanístic
de l'any 56
en el que es declara
precisament
exclòs de la zona verda
el fortí de la reina
però és que no pot ser-ho
zona verda
perquè és una edificació
i en definitiva
per tant no pot tindre
aquesta qualificació
urbanística
però va
subseir
que
se'n van descuidar
d'excloure-la
és a dir
la memòria
del
pla
deia precisament
que el fortí
s'excluia
i se'n van
oblidar
llavors clar
lògicament
va quedar
sense aquesta exclusió
integrat
dins de la zona verda
i es va donar
aquesta llicència
pendent que
ja s'aclariria
i es rectificaria
aquest error
el que passa
que la
recurrent
la ciutadana
Rosa Lies
ha impedit
perquè ha anat
recurrent
totes les modificacions
urbanístiques
que es pogués
convalidar
aquesta llicència
però
res i curt
hi ha solució
jo penso que sí
jo penso que
de cap manera
pot prosperar
una
una
situació
que deriva
d'un error
i d'una qüestió
que va més enllà
precisament
d'un interès
urbanístic
ciutadà
en definitiva
Tarragona
no discuteix
ni qüestiona
que el Fortí de la Reina
compleix urbanísticament
i funcionalment
la seva funció
aprofitar
un error urbanístic
per impugnar
una llicència
que doni lloc
al desastre
que pot donar lloc
i amb conseqüències
molt graves
per l'Ajuntament
a mi em sembla
que no pot prosperar
de cap manera
Carles com ho veus?
després del senyor
obert
lògicament
poques coses
he de dir
què opines?
creus que
ens en sortirem o no?
és que és complicat
el tema
però bueno
jo espero que sí
perquè
hi ha un argument
per mi
amb independència
de com es va produir
el fet
d'aconcedir
la llicència
etc
és que
la part afectada
en el suposat
cas que tots
fots una zona verda
és l'interior
d'un recinte
d'un recinte
que potser
el recinte
està en zona verda
però és que
l'interior del recinte
que és un Fortí
que tothom
a Tarragona
ja sabíem com estava
que estava
pràcticament destrossat
home no ho sé
no sé
fins a quin punt
però bueno
la llei actuarà
no?
actuarà
ho hem d'esperar
ara
el nomenament
del senyor
Roca Junyent
doncs
per redactar
la defensa
no sé
fins a quin punt
sonar
com a
un últim esforç
doncs
per tractar
de portar
prestigiós
no?
i de portar
llum
i d'obrir
els ulls
a qui
els ha d'obrir
que en aquest cas
són els del
Tribunal Constitucional
Javier
home aquí
el que sobta
clarament
és la
la diferent línia
adoptada
per la justícia
que no ha d'actuar
d'altra manera
com
amb justícia
pròpiament dit
i la ciutadania
que clama
contràriament
diguem-ne
al que en dret
està establert
diguem-ne
que suposo
diguem-ne
que
totes les sentències
fins ara
han sigut justes
i plenament raonades
però clar
aquí
no escoltar
en tota una població
i tot un sentiment social
en contra d'aquest
enderroc
doncs
és greu
quina solució?
no ho sé
a mi se m'acut ara
doncs
dir una bajanada
i a l'igual
doncs
que hi ha propostes
de llei d'iniciativa popular
amb la recollida
de 500.000 firmes
jo no sé si aquí
diguem-ne
igual que el govern
doncs
pot propiciar
indults
de persones
si aquí la ciutadania
de Tarragona
podria doncs
propiciar
i promoure
un indult
del fortí de la reina
recollint signatures
i fer una proposta
d'iniciativa
d'iniciativa popular
i que d'alguna manera
ja que ens adonem
que aquí la llei
doncs
ha estat en contra
del que la ciutadania
vol
o sigui
en contra dels nostres
propis interessos
i que no estem
a temps de canviar-la
malauradament
no sé que
doncs
poder existir
a algun procediment
i això l'Antoni
potser ho sabrà
diguem-ne
que permeti
doncs
tirar aquesta petita
marxa enrere
i donar
la raó
que la població
reclama
el problema
és l'eterna
dicotomia
que es produeix
moltes vegades
jurisdiccionalment
és la legalitat
formal
contra
la justícia
material
sempre
té que ser
es té que cercar
jurisdiccionalment
es té que cercar
la justícia
material
el que té que ser
de veritat
en justícia
quan una qüestió
està en contra
de la legalitat
formal
bé
doncs
cal també
buscar
mitjans
com
perquè
aquella legalitat
formal
que només és formal
no aconsegueixi
un objectiu
o un resultat
en contra
de la justícia
material
això és el que
estàs
subseguint
en el Forti
de la Reina
és a dir
l'empar
d'un error
que va ser
una omissió
urbanística
perquè
l'any 56
insisteixo
es va declarar
exclòs de la zona
verda
el que passa
que després
el redactar
i el dibuixar
els planells
no es va excloure
es va arrossegar
aquella edificació
com si fos una verda
es dona la llicència
perquè evidentment
allò derivava
d'un error
pensant que ja
es rectificaria
aquest error
però
succeeix
que una ciutadana
per les raons
que siguin
que ella
sabrà
i alguns altres
també sabem
planteja
aquest recurs
i diu
no la llicència
és no la bona
per descomptat
perquè està en contra
d'una legalitat
formal
però
si no cal
ni l'indult
la legalitat
formal
urbanística
la fan
els ajuntaments
que tenen
la seva competència
per tant
una modificació
del planejament
com se va fer després
no per no complir
la sentència
sinó per rectificar
l'error
es modifica
el planejament
i es pot donar
la llicència
i està solventat
el tema
el que passa
és que es recorre
contra també
aquesta revisió
tercera
que permet
rectificar
aquest error
i els tribunals
jo crec
amb certa insensibilitat
o no entenguent
el que succeia
han anat arrossegant
la qüestió
i dient
no, no, no
que el planejament
ho impedeix
ja ho sabem
que el planejament
no ho impedeix
però s'ha revisat
i dient
no, no, l'han revisat
per no complir
les sentències
és que no, que no és així
és que s'ha revisat
perquè tenim competències
i perquè a més
és necessari
correspon
toca i Tarragó
no ho vol
res de res de res
aquesta és la
la dinàmica
la dinàmica
i dius
home
serà possible
que això arribi
a prosperar
aquesta legalitat
formal
contra la material
que volem els tarragonins
i vol tots els tarragonins
doncs home
això no pot succeir
per tant
jo estic convençut
que el Tribunal Constitucional
a través del recurs d'emparament
que plantejarà l'Ajuntament
que després també plantejarà
o pot plantejar
el propi titular
de la llicència
perquè no va ser part
en el procés
i en definitiva
ara se'l condemnaria
enderrocar una cosa
en la que no va ser part
en un procés
doncs bueno
han de prosperar
perquè ha de ser sensible
a aquesta situació
i la contractació
del senyor Roca
part de l'Ajuntament
ho és
per una raó
de prestigi professional
amb l'especialitat
dels recursos d'emparament
llavors
jo estic convençut
que al final
ha de prosperar
com així s'ha de ser
la veritat material
front a la formal
Tu creus, Carles
que renaixerà
la mobilització social
que es va creer
en aquell moment
ja que en aquella plataforma
salvem el fortí
o que és innecessària?
Home, sempre va bé
sempre va bé
que hi hagi
ressonància
a nivell social
perquè és important
i sobretot
perquè seria bo
que arribés
avui
des de determinades persones
doncs que
segurament és
és l'únic fet
on el 99,9%
de la ciutadania
de Tarragona
està d'acord
Tothom
menys d'un
És que
clar, és que
tothom està d'acord
150.000
per cent
I llavors això
home, doncs
algú ho hauria d'escoltar
almenys
i jo estic convençut
que qui està jutjant
el cas
si vingués a Tarragona
i ho veiés in situ
clar que la llei
és freda
però si ho veiés
almenys
li generaria molts dubtes
a l'hora de dictar
la sentència
En fi
estem a punt
ja d'acabar
en la recta final
de la tertúlia
4 minuts
4 punts
si volen
per comentar
el tema
de la campanya electoral
bàsicament
l'ambient
que en fi
que alguns
consideren
excessivament crispat
en aquesta campanya
hi ha pocs dies
de les eleccions
masses
paraules gruixudes
aquests dies
excessivament
crispada
excessivament crispada
a mi no és l'estil
que m'agrada
i a més penso
que s'està ativant
massa d'un fil
que
que no descartem
que es podria arribar
a trencar
i això seria
molt perillós
De quin fil parles?
Doncs del fil
de la coherència
del fil
del diàleg
del fil
d'anar tots junts
però cadascú
amb la seva ideologia
d'això
em refereixo
de no crear bàndols
Xavier
molt crispada
la campanya o no?
Estic d'acord
estic d'acord
però clar
sobretot
partim de la base
que algunes formacions
ja comencen la campanya
en paraules tan gruixudes
com derrotarem
si hi ha el tret
de sortides
derrotarem
i no fent propostes
en positiu
a mi em sembla
que ja
evidentment
posem el llistó
una miqueta alt
en el sentit
de la crispació
a mi m'agradaria
evidentment
que totes les forces
totes
sense excepció
assumessin
que hi hagi crítica
evidentment
a que hi hagi
diferents opinions
i ideologies
però sobretot
a formular
propostes en positiu
no basar les campanyes
ni les propostes
de govern
en buscar
les mancances
de l'altre partit
i sobretot
amb la crítica
negativa i destructiva
que això
d'alguna manera
arriba a la societat
després això
perquè a algú
li tocarà governar
i això
deixarà un cert calat
a la societat
Ton?
Sí, crispada
crispadíssima
és una obvietat
ho veiem
i ho sentim
i ho llegim
potser aquí a Catalunya
especialment
pels fets
previs
a la campanya electoral
amb el succeït
en el govern
de la nostra
Generalitat
i després
percebeixo
que és una campanya
d'encontra de
en lloc de
el que tindria
que és una campanya
d'oferiment
de projecte
de programa
demanar el vot
no per anar en contra
sinó per dir
jo et convenço
aquest pla
aquesta oferta
que et fem
és la
és la que em convenç
per tant
et demano el vot
i te'l donaré
això és
en resumir
descomptes
la impressió
que tinc
i després
sentir sempre
el mateix
promeses
que ens podien
haver fet
abans de la campanya
que ens les fan
i que sabem
que no es compliran
i ens agraïm
les campanyes
ai perdona
les campanyes
les enquestes
Carles
després de l'allau
que vam tenir
diumenge passat
tu no te les creus
no
no sóc roto
no me les crec
però no me les crec
perquè a lo millor
intenten
falsejar-les
és que hi ha d'entrada
molta gent
a l'hora
que són enquestats
ja no diuen
la veritat
ja amaguen
el seu vot real
el vot ocult
que diuen
home
te poden donar
una idea
de per on
poden anar
però
el que està clar
és que les darreres
enquestes
han fracassat
inclús
han fracassat
s'han equivocat
i de molt
i els altres
contartulis
se les creuen
o no?
potser algun
encertarà
jo sí que
vull dir
que si analitzem
els anteriors
comissis
tan autonòmiques
com altres
eleccions
l'únic
ens
per dir d'una manera
que
l'encerta bastant
és el CIS
i més que res
per l'univers
d'enquestadi
perquè són entrevistes
personals
i no telefòniques
i això doncs
crea un clima
de major certesa
i seguretat
amb l'enquesta
i per tant
doncs
és el que
podria tindre
més grau de fiabilitat
Ton
tu te les creus?
jo no me les crec
i especialment
aquesta que dóna
majoria absoluta al PP
no me la vull creure
perquè penso que
això seria
molt negatiu
per tant
exacte
això és
no volar-se la creu
jo ho dic
no me la crec
i aquesta especialment
no me la vull creure
si és
serà
però
en fi
ja veurem què passa
la veritable enquesta
com diuen molts polítics
serà el dia de les eleccions
evidentment
el dia en què els ciutadans
hi posen el seu vot
a les urnes
comentant breument
l'ambient de campanya
acabem aquesta
estona de tertúlia
que avui
hem compartit
amb Antoni Uber
Carles Sengosalvez
i Javier Melero
a tots tres
moltes gràcies
que vagi bé aquest dimarts
i fins la propera
adeu-siau
bon dia
bon dia