.
Seguim aquí en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
i obrim el temps de la tertúlia, com us havíem anunciat.
Temps per comentar i per analitzar algunes de les qüestions
de l'actualitat de la jornada.
Saludem l'escriptor i empresari Javier Aguilar.
Javier, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el president de la Casa d'Andalusia a Tarragona,
Manel López Pasca. Bon dia, Manel.
Hola, bon dia.
El tercer convidat, esperem que arribi d'aquí uns instants,
és el president electe del Col·legi de Metges de Tarragona,
Josep Maria Soler Poblet.
Diem electe perquè va guanyar les eleccions fa uns dies
i ha de prendre possessió del càrrec justament aquest proper divendres 14 de maig.
Esperem que arribi també el doctor Soler Poblet
i s'incorpori en aquest temps de Tertúlia
en el que podem parlar de diverses qüestions.
Ahir, per exemple, en el temps de la Tertúlia,
convidava els tertulians a parlar d'aquesta mena de rali de cotxes
que els van agafar justament a Tarragona,
tot i que havien recorregut pràcticament mitja Europa,
havien sortit de París, havien recorregut mitja França,
havien recorregut mitja Espanya, havien anat al Marroc
i ja tornaven cap a França amb unes grans velocitats
de més de 250 km per hora.
Van aconseguir els Mossos d'Esquadra
agafar alguns d'aquests conductors temeraris
d'aquesta mena de rali, de prova que fèiem per les autopistes europees
i alguns d'ells, amb un parell d'ells com a mínim,
se'ls ha retirat el carnet de conduir.
Jo ahir els hi preguntava als Tertulians
si consideraven que amb una multa ja n'hi hauria prou per fer pagar
aquestes imprudències als conductors.
Dèiem que tenint en compte més el nivell econòmic d'aquests conductors,
segurament s'hauria de tenir una actitud més dràstica.
Com veieu en aquest tema del que segurament no s'havia sentit parlar fins ara?
i en fi, perquè els Mossos d'Esquadra van actuar
i van detenir aquests conductors aquí a Tarrona.
Què els sembla això?
Jo tornava per l'autopista el diumenge a la tarda,
ja hi havia helicòpters i tal,
i deia que deu estar passant, deu passar alguna autoritat.
Va veure algun dels cotxes o no?
Vaig veure, no aquests cotxes, les marques que es comenten,
sinó que vaig veure altres cotxes amb enganxines de ral·lis i tal,
però esclar, no sé si venien d'algun circuit o d'on venien,
però hi havia desplegament d'helicòpters a dalt
i allò que sorprèn una mica.
En quant a la qüestió aquesta,
jo el que crec que s'hauria de fer la norma o la llei,
perquè en un moment determinat,
quan hi ha un desgavell d'aquests,
d'un vehicle circulant a més de 200 km per hora
i que es pogués immobilitzar el vehicle directament.
Aviam, jo seria molt dur i contundent en aquest aspecte,
perquè el que no podem permetre
és que uns nens de papà,
perquè en aquests casos són uns nens de papà,
puguin provocar accidents
i no és que se les juguin ells,
és que juguen la vida de les persones que van treballant
o que van de vacances, és igual, que estan a l'autopista.
Llavors, no sé com està la llei, sincerament, no ho sé.
Però, de moment, jo, aquesta gent,
segur que hi ha alguna possibilitat
de posar-los a la presó, provisionalment.
Això, en primer lloc,
i des de lloc,
treure-los el carnet de conduir per tota la vida.
O sigui, aquesta gent,
per mi no conduiríem mai més.
Ja dic que no sé com estan les lleis
i les lleis no es poden saltar.
Però aquests casos són casos excepcionals
i com a tal s'han de tractar.
No se pot permetre això.
Això és jugar en la vida, no d'ells,
en la vida de les persones.
Llavors, jo seria molt dur i contundent.
La llei, al màxim.
Al màxim.
El que sembla també una mica estrany,
o pot semblar estrany,
que aquests vehicles haguessin recorregut,
com dèiem, mitja Europa
i ningú els hagués aturat
fins que van arribar aquí, no?
No, jo no ho considero tan estrany
perquè crec que les autopistes d'aquest país
i més, a veure,
les d'Amposta fins aquí,
tenen menys circulació
perquè és de pagament.
En el moment en què les autopistes d'aquí
no siguin de peatge,
i hi haurà més circulació en les autopistes
i no podran fer curses.
Però les autoritats,
la gendarmeria francesa
i la Guàrdia Civil Espanyola
sabien que hi havia aquests cotxes circulant,
però, en fi, ningú va actuar, no?
Home, jo m'imagino que els devien...
Si estaven avisats,
jo crec que els estàvem intentant perseguir.
El que passa és que potser no els trobem,
però no és tan fàcil.
Això és una cosa pareguda
al que passava a Madrid
en la carretera de la Coruña
amb les motos famoses
que es posaven en contradirecció,
o sigui, uns suicides també, no?
I el Coll de Lilla.
Que van morir més d'un, a més a més, d'ells.
I van provocar morts de ciutadans, també.
Clar, aquestes coses,
no sé si és el món en què no s'envolta,
si és la situació econòmica,
si és el que és,
però són coses que a vegades
diuen que són molt estranyes,
però ja estan passant a vegades massa sovint.
I això s'hauria de tallar de reels, des de l'octubre.
Dic, al Coll de Lilla
també hi ha les curses de motos aquelles
que de tant en tant se'n parla,
vull dir, també,
a veure, totes aquestes qüestions
també crec que són bastant culturals.
Aleshores, no ho sé.
Culturals no.
O sigui, la cultura que...
No, no, no.
Són culturals en el sentit
que encara en aquesta,
la nostra cultura encara s'està primant,
doncs els cotxes que corren més,
no sé què, en lloc de...
Vale, vale, la cultura que la són molt.
Una societat que el que fa és justament
benagloriar la velocitat, no?
Exacte, sí, sí.
Aleshores, és el que he sentit comentar aquests dies, no?
Que, a veure,
quan una persona el jutgen per excés de velocitat,
que en definitiva és una conducció temerària,
el que al·lega normalment per dir
escolta, no tinc cap problema,
és precisament la seva habilitat de conduir.
Si tanta habilitat té per conduir,
el que no ha de fer és saltar-se les normes, no?
Les normes estan per complir-les.
En fi, veurem què passa amb aquests conductors.
De fet, van ser detinguts,
ja han quedat en llibertat,
alguns se'ls ha retirat el carnet,
hi ha unes multes,
però, en fi, segurament ja no passarà d'aquí.
Parlem d'altres temes relacionats per ser amb cotxes i amb trànsit.
Avui ja ho hem recollit en els informatius
i també surt a la premsa.
Avui els estudiants de la Universitat de Rubir i Virgili
anuncien una mobilització,
una mena de vaga o de mobilització
per la setmana vinent,
per un tema del qual ja vam parlar també fa uns dies,
perquè la Universitat de Rubir i Virgili
i la Junta de Govern va anunciar
que faria de pagament els aparcaments
de les zones universitàries,
dels campus universitaris de Tarraona.
Per exemple, del campus que tenim a l'Avinguda Catalunya,
on hi ha la Facultat de Ciència Jurídica,
o també la zona de Sassalades.
Això no ha agradat gens, ni a professors ni a alumnes,
i anuncien ara una aturada,
una mobilització per la setmana vinent.
Va ser un tema que també vam comentar fa uns dies,
quan va sortir la notícia en la tertúlia,
i avui torno a emplaçar els contartulis
a veure què els sembla,
encara que no pertanyin al món universitari
i no estiguin directament afectats.
Què els sembla?
Han de pagar també els alumnes i professors de la universitat
per aparcar?
Home, jo no seria tan radical
si han de pagar o no han de pagar
els alumnes i els professors.
El que sí és, hi ha una realitat,
o sigui, el pàrquing de l'Avinguda de Catalunya
de la Facultat de Dret,
el lloc tal qual està no pot continuar,
perquè és un camp de terra,
i ara aquests dies que plou,
jo crec que hi ha cotxes que s'estan enganxats,
que s'han de quedar enganxats.
Allò s'ha de regalar i s'ha de fer un pàrquing com demana.
Qui ha de pagar aquest pàrquing?
Penso que la universitat.
L'estat.
No, ha de pagar la universitat,
dels seus pressupostos.
Què han de fer pagar?
No han de fer pagar?
Mira, com a ciutadà i com a...
Per als meus fills afectats,
diria que els...
O sigui, en un campus de la universitat
no s'ha de pagar.
Ni professors ni alumnes.
Ara, per una altra banda,
també he de dir,
per què no han de pagar
ells si aparquen allà
i nosaltres si anem a treballar
i hem de deixar el cotxe en un parc
i hem de pagar?
O sigui, que és que és un peix
que es mossega la cua.
Llavors jo crec que això
el que han de fer és...
O sigui, dintre del rectorat
de la universitat és parlar-ho
i llevar-ho uns acords i ja està.
A veure, el fet de fer pagar
en un aparcament universitari,
en definitiva, el que dur
és que tingui més facilitat
d'anar a la universitat
que hi té més poder adquisitiu.
I això em sembla totalment injust.
Vull dir, qui ha de pagar el pàrquing?
No ho sé,
però sé qui no l'ha de pagar,
que són els estudiants i els mestres.
Això ho tinc claríssim.
I aquestes coses, a més,
a mi m'exalten.
Vull dir, perquè és que
ho hauríem de tenir tots clars.
Vull dir, que o la universitat
s'ha posat el campus
en un lloc que no era l'adequat,
que podria ser,
o escolta, el que hem de fer
és posar un pàrquing
perquè la gent pugui estudiar còmodament
i amb tranquil·litat.
I la gent que viu a pobles
tingui també l'accés a les facultats.
Això ho hauríem de tenir clar
i ho hauríem de tenir clar tots.
I el que s'ha de fer
és posar-hi remei en una situació injusta.
És a dir, s'haurien de pagar
en pressupostos públics,
aquestes coses?
Exactament, clar que sí.
Sí, sí.
El pàrquing,
jo recordo que fa un parell d'anys
aquest pàrquing ja va intentar
arribar a un acord,
o sigui, el que és el resultat de la universitat
en una empresa municipal d'aparcaments
per fer un pàrquing
i de fet va ser aprovada
el congell d'administració
de l'empresa de pàrquings.
Però quan se va llevar el projecte,
clar, l'empresa municipal de pàrquings
volia cobrar.
Llavors el rectorat va dir que no.
I llavors se va quedar tot aturat
i fins ara que s'ha tornat a reactivar.
Jo estic d'acord
que s'han donat les màximes facilitats
als estudiants i als professors,
o sigui, totalment d'acord.
Ara, també necessita una conservació,
necessita una quantitat de coses
i el preu a pagar
tampoc seria de ser un pàrquing
com els que estem pagant
a 1 a 20 l'hora,
però es podria posar un preu
de 10 o 15 cèntims
per aparcar.
Els estudiants no han de pagar.
Jo ho tinc clar.
Ara deixen els cotxes
a les zones blaves
i han de pagar.
Doncs escolta,
que no paguin.
I que no paguin
i que l'Ajuntament els hi posi...
No, no, no,
i que recorrin les sancions.
Jo estic d'acord
que els estudiants
han de ser rebels,
no?
No, no.
La cultura i l'ensenyament
ha de ser finançat
per la societat.
Jo estic totalment d'acord
amb això.
No individualment.
Escolta,
estic d'acord completament.
Completament.
El que passa és que
això l'hi expliques
al rectorat de la universitat...
No, no, escolta,
la societat ha de demanar,
ha d'exigir l'utopia.
A partir d'aquí,
a partir d'aquí,
les administracions
que solventin el tema.
Però la societat
ha d'exigir l'utopia.
No hi ha dret
que la cultura tingui un preu.
No hi ha dret
que l'educació tingui un preu.
Absolut, absolut.
D'acord completament.
I a partir d'aquí,
les administracions
han de donar solucions.
Aquí entraríem en un debat
sobre l'escola pública,
l'escola privada
i que entraríem en un debat
ja una mica més complicat.
A més, jo soc molt radical
en aquest aspecte.
La decisió de totes maneres
de la universitat
sembla que no tingui marxa enrere
perquè ja es va anunciar
aquesta aturada
o aquesta mobilització
en senyal de protesta
per la decisió.
Però sembla que això
tiraria endavant.
No sé d'altres casos,
d'altres universitats
de l'entorn,
si també es fan pagar
per estacionar els vehicles.
Però està,
cada cop més clar
que vivim en una situació,
en una societat
i en unes ciutats
en què per aparcar
gairebé sempre s'ha de pagar.
Sigui al carrer,
en zones blaves
o siguin aparcaments
en fi,
soterranis
de propietat municipal
o de propietat privada.
Però gairebé a tot arreu
s'ha de pagar.
I gairebé l'últim reducte
seria el món universitari
on fins ara
no s'hauria pagat.
És que no s'ha de pagar.
Jo ho tinc claríssim.
No, no, si jo estic...
Aviam,
però hem d'analitzar les coses.
o sigui, com són.
Jo estic d'acord
i defenso que els estudiants
no paguin.
Però potser defenso
que el que ve a treballar
a guanyar 125.000 pessetes
a la Rambla
en una botiga
i ha de deixar el cotxe
que no pagui tampoc.
No, no, estem d'acord.
Perquè té el mateix dret, eh?
Que un estudiant.
Sí, sí.
Un pare o una mare
o una noia o un noi
o qui sigui
que ve a treballar a la Rambla
i guanya 125.000 pessetes
de les antigues
i ha de deixar el cotxe
perquè ve de la pobla de Montornès
o de la pobla de Mafomet
i ha de deixar el cotxe
a la Rambla
aparcat en zona blava
i li costa
tot el dia
X pesetes
no lo pot suportar tampoc.
O sigui,
és el que deia abans,
és un peix que es mossega la cua.
Estem en temps de tertúlia.
Saludem per cert
el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Deia a la presentació
president electe
del Col·legi de Metges
perquè el divendres
ja serà president del tot,
per dir-lo d'alguna manera.
Primer bon dia.
Bon dia.
No exactament.
Jo soc president ja.
Ja.
El que passa que divendres
fem l'acte formal
de la presa de possessió
perquè ja estem treballant.
Doncs la nostra enhorabona
perquè és la primera tertúlia
del doctor Sol Poblet
a la que s'incorpora
com a president
del Col·legi de Metges
i arriba tard.
I arriba tard.
Això que vol dir,
que té més feina
com a president.
Déu-n'hi-do.
Sí?
Déu-n'hi-do.
Estàvem comentant,
ho dic per si vol,
l'últim tema
que havien comentat
era això del pagament
dels pàrquings
de la universitat
que els estudiants
anuncia mobilitzacions.
Vostè està d'acord
que mestres i estudiants
de la universitat
hagin de pagar
per aparcar
en els recintes,
en els campos universitaris?
Home,
a mi personalment
soc de l'opinió
que no,
que no haurien de pagar.
Seria el lògic,
no?
Jo crec que si
tenen que anar
al campus universitari,
al campus teu
d'aparcament
i a més a més,
si no aparquen allí,
doncs,
que Déu els empari,
em sembla que seria,
vaja,
no queda gaire bé,
per dir-ho d'alguna forma
diplomàtica.
En fi,
deixem aquestes qüestions
estrictament locals,
parlem d'altres temes,
a vegades en la tertúlia
introduïm altres qüestions
més generals.
Avui, per exemple,
és notícia a nivell
de política en general
espanyola,
el tema de la reforma
del Senat,
perquè ahir el president
del govern espanyol,
José Luis Rodríguez Zapatero,
va anar a la primera sessió
de la cambra alta
i va proposar
a tots els grups
iniciant aquesta legislatura,
ara sí,
definitivament,
la reforma del Senat,
que es converteixi
en una cambra
veritablement
de representació territorial.
I va aconseguir
gaire bé
el suport
de totes les formacions
polítiques,
fins i tot
del Partit Popular,
que semblava fins ara
el partit més reticent.
Vostès,
com a ciutadans,
s'ho creuen, això de la reforma
del Senat,
de la qual se'n parla
des de fa tants i tants anys?
Ara va de debò o no?
Javier?
Jo no sé si va de debò o no,
però fins ara el Senat
era una mica com
el Fòrum de les Cultures,
que ningú sabia massa
per què servia.
Aleshores,
a partir d'aquí confio,
espero i desitjo
que realment sigui
una càmera de representació
de les Espanyes,
per dir-ho d'alguna manera.
Què més?
Jo crec que no l'he de creure
perquè és que és necessari
completament que el Senat
se reformi.
perquè fins ara
el Senat
era com
el cementerio
de los elefantes.
Allà anaven
una vegada
cada 15 dies,
tenien un plenari,
no se sabía mai
què fèiem,
era simplement
una càmera
de segona lectura.
El que representa
una càmera
de segona lectura
que és,
pràcticament,
les arriben les coses
al Congrés,
les poden modificar
i després
les tornem a modificar.
El Senat
ha de ser
per al que se va concebir
realment,
el que és
com en l'Alemanya
i els grandes alemans.
O sigui,
que sigui,
verdaderament,
una càmera
on tots els territoris
de l'estat espanyol
estiguin representats
i jo diria
que inclús
aniria més lluny
que els senadors
estiguessin
nomenats
per les comunitats
autònomes.
Aquesta és
la reforma
que jo faria
del Senat
però aquesta
és la meva opinió
pobritista d'opinió.
Josep Maria,
jo espero
i desitjo
que aquesta
sigui la bona
i que efectivament
el Senat
es converteixi
en la càmera
de representació
dels territoris
que conformen
un estat.
I això
és el que és desitjable
i on ha de tindre
l'esperança
que això sigui així
i que sigui
una càmera
plurilingüística
en què es puguin parlar
els diferents idiomes
que hi ha a l'estat
i que per tant
representin
realment
i defensi
realment
els interessos
dels ciutadans
de cada una
de les diferents
comunitats
que conformen
l'estat espanyol.
Dit això
jo voldria afegir
en defensa
una mica del Senat
també que el Senat
a banda de ser
una càmera de segona lectura
que és
una mica
pel que s'ha fet servir
també ha tingut
iniciatives parlamentàries
importants
hi ha hagut reformes
que s'han fet
de lleis
que s'han pogut fer
mercès
a iniciatives
que han fet senadors
i que
el que succeeix
és que
darrerament
els partits
es dediquen
a enviar al Senat
a les persones
que d'alguna forma
acaben la seva carrera política.
No va estar
d'aquesta manera
al principi.
Al principi
hi havia senadors
amb molta empenta
que van fer
proposicions
no de llei
importants
i que van canviar
fins i tot
parlo ara
en el terreny
de la meva professió
van canviar
coses
de la sanitat pública.
Paullativament
això es va anar
desfundant
per alguna forma
es va anar
desinflant el globus
i ha acabat
sent el que
en aquests moments
sembla ser
o la percepció
que té la ciutadania.
Jo espero
que
realment
amb aquesta reforma
primer confio
i hem de posar
a donar
un temps
per veure
què passa
que això
vagi de veritat
que no sigui
només una declaració
d'intencions
i que s'acabi
amb fum
i res més
i que realment
si es fa així
i es fa el canvi
sigui una càmera
on se puguin tindre
on defensin
els interessos
de les comunitats
autònomes
i dels països
diferents països
que conformen
l'estat espanyol
i on
com he dit
al començament
que s'hi puguin parlar
totes les llengües.
En fi
veurem què passa
el Xavier
que la deia
que deies Manel.
Sí, de totes formes
amb aquesta legislatura
els senadors
per exemple
a Tarragona
són tots
tenen menys de 50 anys
o sigui
que ha hagut una altra
S'ha acabat una mica
allò dels semanals
S'ha acabat una mica
jo no sé si és que
els partits
ja l'han plantejat
de cara a fer això
per exemple
els de quatre senadors
de Tarragona
a l'Aleu
bueno l'Aleu sí que té 51 anys
és el veterà
dels quatre
però la Maria José Elíces
el Badia
o no me'n recordo
com se diu l'altre
que és d'Esquerra Republicana
tots tenen menys de
o sigui
són gent jove
o sigui
són gent jove
el que jo em referia
quan parlava
dels semanals
dels elefants
no a l'edat
sinó aquella persona
que ha acabat
d'alguna forma
el seu cicle polític
a nivell
no però
estàs d'acord amb mi
que això va
quasi junt
a l'edat
i el que és molt important
és que de cara a la ciutadania
d'una vegada per totes
els partits també
es poseu al cap
que heu de canviar les cares
no?
sí
doncs que s'hi posem
ens posem a treballar
i que es canvien les cares
i que no hi hagi aquesta història
que a la gent
d'alguna forma
la desmotiva
el veure que tens
una persona
amb tres
i amb quadre càrrecs polítics
que la gent va dir
això és una merienda de negros
i aleshores
segurament
segurament
si això es fa així
i a cada lloc
hi anessin persones diferents
probablement
les iniciatives
i la manera de treballar
també seria diferent
i que la idea
tindria
o sigui
les idees més fresques
també
perquè quan portes
tres càrrecs
estàs
vulguis o no
una mica bloquejat
en canvi
si tu tens
una cosa
en dedicació
no és que estiguis bloquejat
és que a més
tens diferents responsabilitats
i has d'anar
a guardar la roba
s'acomplica
el fet polític
això que dèieu
del cementiri dels elefants
a veure
no fa pas gaire
sí que van actuar
una mica
com allò dels elefants
que van anar
aixafant-ho tot
vull dir
amb el tema
de la llengua catalana
el Senat
va aprovar
unes lleis
que realment
de cara
als que som d'aquí
són una mica
al revés
del que voldríem
que fos el Senat
vull dir
d'un respecte
als territoris
com comentaves tu
fa un moment
vull dir
doncs aquest respecte
era exactament
al revés
fa poc
aleshores
espero que sí
que aquesta vegada
canviï
vull dir
avui
llegia jo
el diari
aquest matí
que avui serà
la primera vegada
que a Eurovisió
hi haurà la llengua catalana
perquè participa Andorra
a veure
jo com que soc grandet
ja recordo
l'Alalà del Serrat
i que va haver d'exiliar-se a Mèxic
i espero que realment
el tema de les llengües
i el tema de les cultures
arribi un moment
que en aquest estat
s'arregli
i que realment
puguem conviure
els diferents països
o les diferents nacions
que hi ha en aquest estat
puguem conviure
realment
com una unitat
una unitat diversa
el fill d'això últim
home
hi ha hagut passos
en els últims dies
com a mínim
públicament
que fan canviar
la percepció
l'assumpció
per part del govern espanyol
de portar
el tema del català
a Europa
i que tingui
un cert reconeixement
el president del govern
ho ha dit
que vol
que a Europa
es reconeixen
les quatre llengües
el president del Parlament
Europeu
ja va desfundar
i va ensorrar
la proposta
ja dient que serà
una agenda
en la que es pugui traduir
no, però és nou això
però a part
no, no, i tan nou
d'ahir
Romano Prodi
ahir mateix va dir
això
el que vull dir
és que
de parlar català
o sigui
jo crec que ja
és que la Constitució
quan parla de la llengua
ja està mal feta
quan diu
que
l'idioma oficial
del país
de l'estat
és l'espanyol
hauria de ser
el castellà
i espanyol
o sigui
en aquest cas
l'oficial
serien
les quatre llengües
no
jo per mi
aquest és
un dels grans problemes
perquè la Constitució
diu que
l'idioma oficial
de l'estat
és l'espanyol
no senyor
tan oficial
és el català
com és el bas
o com és el gallec
o sigui
que
hi ha
i el castellà
i el castellà
evidentment
i el castellà
o sigui
no sé
per què posa
l'espanyol
jo crec que
hauria de posar
el castellà
el que s'ha de fer
és
sense
no sóc lingüística
no no no
el que s'ha de fer
avui
no no em refereixo
al que estàs dient
i estic d'acord
el que s'ha de fer
és la Constitució
s'ha d'anar retocant
vull dir
aquesta consegració
que s'ha fet
de la Constitució
que és intocable
però ja s'ha trencat
no potser
aquest tema
que sembla
un tema tabú
sembla que s'hagi trencat
definitivament
bueno escolti
jo vull veure fets
i un al final
se torna
como santo Tomás
si no lo veo
no lo creo
escolta no corris tant
que el govern
no ho porta un mes
no no
jo no dic
no demano esforços
extraordinaris
només dic
que he arribat a un punt
que como santo Tomás
si no lo veo
no lo creo
per tant
dic que
això s'ha de fer
perquè escolti
França
ha fet no sé quantes Constitucions
Itàlia
ha fet
una passada
de reforma
de la Constitució
i per mi
vaja
tinc la sensació
que ni a Itàlia
s'ha desaparegut
ni s'ha desfet
ni s'ha desmembrat
ni a Alemanya
s'ha desmembrat
ni molt menys
ara no recordo
per quina república
va a França
però va per unes quantes
de república
doncs home
i tampoc no els hi ha passat res
vaja
no els hi ha passat res no
viuen millor que nosaltres
i que
a lo millor
les coses van per aquí
abans comentava el Xavier Aguilar
quan hem començat a parlar
del Senat
que hi havia molta gent
que no sabia
què era el Senat
o per què servia el Senat
i ha fet aquella comparació
amb el Fòrum
el Fòrum també
aquests dies és notícia
perquè
hi ha una certa
preocupació
suposo que vostès
com a espectadors
que s'ho miren
en fi
des del carrer
i a través dels mitjans
de comunicació
hi ha una certa preocupació
perquè
l'afluència de gent
no ha estat
potser la que s'esperava
i per alguns detalls
com abans comentava
Maió de fer pagar
els estudiants al pàrquing
doncs al Fòrum
no et deixen entrar el menjar
i no et deixen sortir
i un cop surts
ja no pots entrar
al mateix dia
tot i que tinguis entrada
d'un dia
en fi
detalls aquell
que sembla que la direcció
del Fòrum
ho mirarà d'arreglar
això per la gent en general
després recordem
que hi ha els diàlegs
on han participat
ja personalitats
del món polític
a nivell internacional
força importants
en aquests tres primers dies
però quina percepció
tenen vostès
d'això del Fòrum?
Creuen que acabarà funcionant
o els primers símptomes
són per preocupar-se?
Jo crec que si no
es canvien polítiques
no serà l'èxit
que es pensaven
en un primer moment
vull dir
i una mica
tornem a allò dels aparcaments
de l'Universitat Rovira Virgili
vull dir
a veure
el Fòrum de les Cultures
el que crec
que no ha de ser
és una fira
que d'entrada
el ciutadà de peu
tingui la percepció
que és cara
que és molt cara
la cultura no ho ha de ser cara
la cultura ha de ser accessible
i ha de ser
no sé
pedagògica
didàctica
i hi ha de tenir
accés a tothom
vull dir aleshores
el que hi hagi
doncs una fira
de mostres de la cultura
que tingui la fama
que és com
una fira de vehicles
amb el que
s'ha de pagar una entrada
que a més és car
vull dir
a veure
per mi
no és efectiu
i per mi
el tema és aquest
és a dir
un certamen
poc popular
poc pròxim
jo crec
que l'estan
amb una
política
a veure
o mantenint una fama
tampoc ho sé
si és car o no és car
però mantenint
aquesta fama
o aquesta percepció
que té el ciutadà
que és car
és difícil
accedir-hi
vull dir
per mi
el tema
que no es pugui entrar
a menjar
en definitiva
perquè hagin de comprar
el menjar dins
i el qual
encareix també
l'entrada
vull dir
a veure
menys que no s'haguessin fet
uns forfets
o s'haguessin fet
algun altre tipus de cosa
vull dir
la percepció
que té el ciutadà
és que entrarà allí
i sortiràs curat
vull dir
i això em sembla
que no és bo
home
jo en principi
jutjar
tan aviat
si
o sigui
l'èxit de públic
és una mica complicat
m'ha més hagut
ploix i tal
el que sí que s'han canviat
són les polítiques
estic de cop
amb el Javier
o sigui
tu no pots cobrar
una entrada
i no deixar sortir
la gent
si vol
si ha d'anar a veure
sa germana
o ha d'anar a veure sa mare
o ha de sortir al cotxe
a agafar qualsevol cosa
o el trucant pel mòbil
o el trucant pel mòbil
i d'anar a una emergència
o sigui
això és
a més
crec que això ni l'ho han pensat bé
crec que això ni l'ho han pensat bé
en quant a portar el menjar
jo crec que la gent
hauria de portar el menjar
perquè això no és un parc
no és un Port Aventura
això és un fòrum de cultures
precisament
i el que tingui accés
tot el món
que vulgui anar
potser és que el concepte
no està clar
ara que esmentaves la conversió
amb Port Aventura
exactament
potser és que hi ha molta gent
que es pensa que allò
és una mena de parc temàtic
exactament
o sigui
i potser
ara
el que sí que s'ha de reconèixer
és que a Barcelona
a l'Ajuntament
és molt intel·ligent
s'inventen coses
cada 8 anys
per remodelar la ciutat
i d'aquí
8 anys o 10 anys
s'inventaran alguna cosa
i la part que li s'hi queda
de la façana
la remodelaran
i serà el fòrum
de no sé què
i faran un museu arqueològic
que ja veuràs tu
escolta
tenen
Barcelona l'estan deixant
fantàstica
perquè s'inventen coses
tu
jo m'has xafat
la meva resposta
perquè jo seré
tot el que has dit
diré el que penso
la meva opinió personal
és que és una pura maniobra
especulativa
impressionant
per poder
jo no ho dic
jo sí
no, no, no, no, no
dic jo
la meva opinió
una maniobra especulativa
l'Ajuntament per alliberar sol
per poder fer
una expansió de la ciutat
i efectivament
d'aquí
jo crec que no tardaran ni 8 anys
abans s'inventaran
una altra maniobra
per poder fer
la millora
o la remodelació
que els hi convingui fer
aquesta és una qüestió
la segona
perdoni'm
i la fi justifica els mitjans?
no, no
però és que penso una cosa
evidentment que no
perdona
evidentment que no
deixa'm acabar
sí, sí
i després diré una cosa
anar al fòrum
és una autèntica matada
vull dir
una matada física
brestial
però bestial
és a dir
si aneu
preneu doble calçat
i aneu preparats
perquè és una
és una
jo vaig anar a l'expo de Sevilla
i era duríssim
és a dir
és molt pitjor que l'expo de Sevilla
molt més dur que l'expo de Sevilla
molt pitjor que l'expo de Sevilla
està bé que no els recomenis
i després
home
sembla
des del meu punt de vista
jo ho trobo
això és el que t'indueix
a pensar maniobres especulatives
perdona
és a dir
que no permetin
que en un lloc
que has de caminar
i t'hi has de passar hores
no et puguis entrar
ni un entrepà
no té més
que un sentit economicista
que home
si més no
pel nom
de l'esdeveniment
és una mica
ara diria
per dir-ho suaument
una presa de pèl
no no
totalment d'acord
o sigui això
allà hem de deixar
entrar menjar
i menjar
dintre d'unes normes
o sigui
no que
suportin la cadira
i com si fossin a la platja
però
el que s'entén
per entrar en un puesto
d'aquests
o sigui
el que és un entrepà
o una cosa d'aquestes
i mantindrà
i mantindrà
l'espai net
i que la gent
actui
i que fins i tot
s'aformin
socialment
en el sentit
d'attendre cura
tot això
hi estem absolutament d'acord
el que passa
que ho estan convertint
en una fira
de mostres gegants
i home
no és aquesta la idea
o si més no
el titular
el nom
no és aquest
i si no
ni la filosofia
que expliquen
és aquesta
però el doctor Soler Poblet
deia que la fi
no justifica els mitjans
i jo em referia
perquè Manel López Pasca
parlava d'allò
de la gran transformació urbanística
la gran transformació
justifica
o el fòrum
justifica els mitjans
com s'ha fet
tota aquella
transformació
d'aquell territori
de Barcelona
jo no conec
exactament
com s'ha fet
o sigui
per dir
que s'ha especulat
amb els terrenys
no ho sé
no ho sé
perquè
mentiria
no ho crec
no ho crec
el que sí que és veritat
és que ha pagat
l'Ajuntament
el Govern Central
i la Generalitat
és a dir nosaltres
sí
tot el poble
clar
l'Estat
el poble de Catalunya
i el poble de Barcelona
però
llavors
què passa
el que sí que és veritat
és que tota
la zona aquella
que hi havia
la incineradora
que hi havia
la depuradora
escolta
fantàstic tu
fantàstic
i la mina
la mina
la mina quedarà
perfecta
no és veritat
perdona
deixi'm
veureu que acabé bé
no perdona
dic que no és veritat
que no és cert
no vull dir que siguis mentida
no no no
això no és així
i ho dic
no ho dic
perquè a veure
jo no
ara no puc marcar
la farolada
dir que jo he anat a la mina
i que això no
però ahir
o abans d'ahir
per televisió
sortien
la gent que encara
viu a la mina
i diuen
escolti
aquí ens hem posat
una barrera
que de la barrera
cap aquí
seguim sent
el que érem
o pitjor
i d'aquí cap allà
hi haurà
unes cases
amb una barrera
que ens
separarà
per viure
de cony
javier
javier
que volies dir
per acabar
a tarragona
per treure els dipòsits
de la CLH
pagarà
alta fulla
o a tarragona
no
alta fulla
no alta fulla
vol dir
perquè li posaran
tres moles
d'edificis
ara ja ens portarien
amb un altre tema
però s'acaba
la tertúlia
acabem aquesta estona
en què hem comentat
l'actualitat del dia
amb el Manel López Pasca
Josep Maria Soler Poblet
i Javier Aguilar
a tots tres
moltes gràcies
i fins la propera
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia