Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
aquestes particularitats
Ara les explicarem, però deixa'm dir primer que tot
Jordi, que això de la tradició
se'n s'estanen en orris
La setmana dels tres barbuts
La setmana del fred
és aquesta i la que ve
La setmana dels barbuts
I Déu-n'hi-do, estem parlant de temperatures
que ronden els 20-22 graus
Això ja no és el que era
No, és evident, és tota la raó
Amb quina moral diem que és la setmana dels barbuts
la més freda de l'any i tota aquella cosa
que cada any ens repetim
Clar, si partim d'aquella premissa
que la tradició és allò que es repeteix cada any
La climatologia ja ens l'ha encarregada
Això d'entrada
Jo no sé què està passant, que ahir es veien formigues
Atenció, al gener
i que fins i tot hi ha algun que altre amb menller florit
És que no es pot aguantar això ja
Què farem amb el refrany a partir d'ara?
No podem dir ni un refrany
Jo te'l saps que tinc aquí
No em pots dir cap
Perquè tots estan relacionats amb el fred
Que si Sant Antoni, que si Sant Vicenç
que si Sant Sebastià
Clar, són els sants d'aquests dies
i són els que determinen la climatologia
Jo no t'he portat de fred avui
No, ja, perquè tu, clar, com que ets un professional
Jo no cauré en aquest parany de...
Vista la previsió climatològica
Podem escoltar una tonada
També en aquest cas d'un altre poblet mallorquí
Que aquest no parla de fred sinó que parla dels sants d'aquests dies
És de sa pobla
I em sembla que la canta una cantadora que es diu Pasqual Amir
Vinga, Pasqual Amir
Ahir dia de set
Sant Antoni
I el vin Sant Sebastià
Ahir dia de set
Sant Antoni
I el vin Sant Sebastià
Ahir qui bones obres parà
I no t'endrà por del dimoni
I no t'endrà por del dimoni
I no t'endrà por del dimoni
I dia de set
Sant Antoni
A mi el que més m'ha cridat l'atenció és la simbomba aquesta que sonava
Simbomba, simbomba
És el so característic d'una de les formes de cultura popular més característiques dels països catalans
i concretament també de la illa de Mallorca i les altres illes balears
que és la glosa
La glosa és aquestes cançonetes curtes
En aquest cas té un to molt informatiu
que diu el dia de set de Sant Antoni
el 17 de Sant Antoni i a 20 Sant Sebastià
Entonces parla dels dos sants
Qui bones obres farà no tindrà por del dimoni
Senzillament es parla d'aquesta oposició
tan característica del Sant Antoni i el dimoni
que com altres anys hem explicat
Sant Antoni és un sant que es caracteritza per ser temptat
continuadament en la seva vida ascètica i retirada
Es diu que és un dels primers eramites importants
Els eramites com Sant Sebastià també
No, el Sant Sebastià...
No, el Sant Sebastià no, era tot el contrari
que el van matar allò amb les fletxes
Exacte, exacte
En tenim altres de Sant Jaramites
Entre altres el Sant Magí
Sant Maúr també era aramita
I perquè va per aquestes dates també
Sí, i després el seu company evidentment important és Sant Pau
I hi ha d'altres aquesta setmana
doncs anirem veient
En tot cas, la glosa és una cançoneta molt curta
que es canta a la vigília de Sant Antoni a la illa de Mallorca
i que té molt a veure amb totes aquestes cançons populars
però també amb els versos crítics de Dames i Vells
els balles parlats
perquè moltes d'aquestes gloses són de tipus satíric
És a dir, es canten sobretot a la Revella
el dia de la vigília
a la illa de Mallorca
el dia 16
que per cert és un altre dia d'un Sant Portant
que algun altre dia hi podrem dedicar un programa
també si voleu és Sant Honorat
No n'hem parlat mai de Sant Honorat
No, no, no
i en canvi és un patró important en la cultura popular
perquè és el patró d'una població molt militant
en temes de cultura de països catalans
que és el Gaida
que va ser una de les primeres poblacions
que va recuperar un dels valls més característics de la illa de Mallorca
que són els cociers
que en guany passant a Tegra vam tenir els cociers de l'Aro
una lluita del vell i del mal molt primitiva
i que s'ha conservat a la illa de Mallorca
Bàsicament Mallorca
basa la seva festa
amb aquests cans de glosa
que acompanyen unes evolucions
d'un Sant Antoni
que acostuma a jugar
amb els dimonis
és un sant una mica particular
jo diria és un sant tan popular
és a dir, és un sant abans que existissin els sants
una mica aquesta festa
El sant dels sants
Sí, moltes vegades hem parlat que hi ha festes
que, o sigui, festes paganes
que es cristianitzen
en aquest cas, aquest sant cristià
jo diria que està absolutament pagaritzat
perquè els timonis són molt burletes
i juguen molt amb el sant
i tenen un to molt popular
potser hem posat la primera
la banda d'artar
quan és una d'aquestes tonades característiques
com l'amparito aquí
per entendre'ns
o aquestes gloses
de Sapobla
Artà i Sapobla són alguna de les poblacions més importants
juntament amb altres com Manacó, Alaró o Algaida
que celebren aquesta festa a l'Eida Mallorca
no cal anar tan lluny
perquè més a prop també sona aquesta altra tonada
a l'Eida Mallorca
i això té un aire diferent
més de cercavila
més de desfilada
sí, i fins i tot de carrera
és una de les tonades característiques
que molt a prop de Tarragona
a Esco
es sona cada festa de Sant Antoni
i Esco és una de les més importants
que tenim a les comarques de Tarragona
has començat per les illes
però clar, aquí la tradició de celebració
de Sant Antoni
com a gran festa major d'hivern
és importantíssim
parles d'Esco
però podem parlar de Vila Seca
per exemple
sí, en tot cas
hem triat aquesta
perquè és una mica
la que s'allunya més del model
potser de Tres Toms
més tradicional
a mi m'agrada
sobretot perquè manté
aquesta idea de les carreres
que són molt més rudimentàries
segurament
que les que tu explicaves
de Vila Seca
que bàsicament
són més d'hipòdrom
les de Vila Seca
només d'hipòdrom
aquestes estan barrejades
hi ha la barreja de l'hipòdrom
podríem dir
amb les curses populars
que es fan dins de la població
li diuen corrides
curiosament
i aquesta tonada
és la que l'agrupació musical d'Esco
toca
quan corren els cavalls
la qual cosa és una cosa
és com un himne
exacte
és molt bonic
perquè és una cosa
que veiem a totes les comarques
de Tarragona
hi ha diferents poblacions
però que els cavalls
no només corren
per esport
sinó que una mica
com els castells
que també tenen
la seva vessant esportiva
però estan acompanyats
per una música
i em semblava
que aquest és un exemple
característic
a Esco
la vigília
també s'encenen
tota una sèrie de fogueres
les d'Eleida de Mallorca
es diuen foguerons
aquí parlem de fogueres
però té una presència important
a la festa de Sant Antoni
és un dels elements
més característics
i en tot cas
potser també li hem donat
importància
per exemple
l'any passat
que vam parlar molt
de les Sant Antonades
del País Valencià
aquest cap de setmana
hi ha moltes
a la zona dels ports de Morella
les dues més importants
per recomanar
sempre aquelles
la de Vilafranca
del Maestrat
o Vilafranca del CIT
depèn de qui l'anomeni
la de Morella
també
i la del Forcall
són algunes de les que hem parlat
de fet
aquesta festa de Sant Antoni
aquí veiem
com repareixen els animals
és una de les altres característiques
que tindrem
a Escó
ens ho permet veure-ho
i en general
a tota la zona
de
Tarragona
la zona també
d'Aragó
del País Valencià
els animals
tenen molta importància
perquè evidentment
Sant Antoni
és el patró
de tots aquests animals
evidentment
els cavalls
i els rucs
i els ases
tots aquests animals
tenien molta importància
perquè evidentment
en els sostens
permetien treballar
en una societat agrícola
o permeten
encara podem dir
avui en dia
fer determinats elements festius
però que antigament
es compaginaven
és a dir
antigament en els diaris
de treball
i corrien
excepcionalment
per festes
en tot cas
hem volgut
escoltar
aquesta
o escapar-nos
cap a Escó
i si anem una mica més
cap a la zona
occidental
trobarem
una tonada
de la zona
de la Franja
del Vall Xinca
Sant Antoni
Sant Antoni
Sant Antoni
de Saidi
Els pobres
planten la vinya
i els rics
es foten el vi
a Praga
en diuen
barral
i a mequin
en sa gorgueta
a Action
i a la granja
cantera
i a la granja
contingut de crítica social també, poqueta cosa,
però alguna cosa deixava anar amb allò que deies tu abans,
que s'aprofiten aquestes tonades de Sant Antoni
també per ser o una mica crítics o una mica irònics.
Sí, en aquest cas hem agafat aquesta tonada
perquè ens permet veure com els rituals s'endinsen
fins a la zona de la franja
i connecten clarament amb aquestes terres de parla catalana,
que a vegades, com la cançó mateixa explica,
hem tingut una sèrie de vocabulari que normalment no estem tan acostumats a sentir.
De fet, els intèrprets en aquest cas són gent que no són del Baixín,
que són del Pont d'Arcalís, una formació molt coneguda en el món folk
i que feia aquesta escapada cap a tota aquesta zona
de la qual no hem parlat pràcticament mai,
però on hi ha molta tradició, molt semblant a la que tenim
a les nostres comarques, en el sentit que la llengua és la mateixa,
però fins i tot tot aquests rituals del Sant Antoni amb el dimoni,
amb les fogueres, amb els animals, es mantenen d'una manera molt, molt, molt clara.
Fixa't, abans ho comentàvem, és una obvietat, en tot cas,
és un comentari que potser és gratuït, però fa gràcia de dir-ho,
que hem iniciat l'Espai des de les Illes,
ara estem en la zona de la franja de Ponent,
estem parlant del mateix, estem parlant de països catalans,
i quina diferència d'entendre la música,
les tonades d'interpretar aquesta festa sanatori,
que és una festa, com tu bé deies, universal en el món occidental, no?
Sí, sí, sí, encara anirem una mica més lluny, avui.
Doncs vinga.
Ara, aquesta no és massa més lluny, però l'última serà més lluny.
Aquesta és una música molt popular,
que s'acompanya a la festa de Sant Antoni,
o les festes més importants d'una població,
de la segona població de les Terres Valencianes,
venint des del nord, podríem dir que és Benicarlo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i no únicament amb tonades improvisades o cançons satíriques com les que hem anat comentant,
sinó també amb tonades fixes que es van repetint i que es van adaptant per diferents formacions.
Bàsicament aquestes tonades serveixen per marcar diferents moments de la festa.
És a dir, curiosament algú pot trobar que quan surt una bandera d'una casa es toca una tonada particular,
quan es dona la volta amb els cavalls se'n toca una altra, quan corren els cavalls se'n fa una altra,
quan Sant Antoni entra a l'església se'n fa una altra, quan s'està al voltant de la foguera se'n fa una altra,
és una festa absolutament rica, on te quedes absolutament sorprès com en cada població,
si vas rascant una miqueta, pots trobar una dotzena de peces diferents que serveixen per acompanyar...
Marquen la seqüència de la festa.
Això és una cosa important perquè sembla que moltes vegades no ens adonem d'aquesta música que existeix i ha existit en la festa.
Jo penso que és important identificar unes tonades amb allò que estàs veient i què està passant,
perquè si no moltes vegades el que estem és en un món cosmopolita i globalitzat on no tens cap aportació local.
Jo crec que aquí és una de les festes on més, més, més es pot constatar aquest tema.
I després, home, per acabar la ronda, ens hem anat cap a una illa de la qual no vam parlar mai aquí
i m'ha semblat que havíem de parlar, que és l'illa de l'Alguer.
Ah, clar, clar, clar. I com celebren allà a Sant Antoni?
Doncs l'illa de l'Alguer tenen unes característiques molt comunes a les nostres que no s'acaben només allà,
sinó que enganxen fins i tot amb la zona centre, podríem dir, d'Itàlia.
És a dir, sembla que va haver tota una penetració molt important, una extensió d'aquesta tradició
amb característiques molt comunes a les nostres i també amb tonades que expliquen més o menys
els mateixos elements que tenen nosaltres a les festes de Sant Antoni.
En tot cas, podem escoltar aquesta cancioneta també del grup Kàlic.
Sant Antoni balla, balla, n'esca el gur de la muraglia, la muraglia del bastió, Sant Antoni balla, rullo.
Sant Antoni partit, partit, deura, fetit, deura, di, esanata, prerica, molta sorpresa, scumanza.
Sant Antoni balla, balla, n'esca el gur de la muraglia.
de la muraglia, la muraglia del bastió, Sant Antoni balla, rullo.
Ma so se al canto un bus de gnegna, ma so se al canto un bus de gnegna,
fe, ma fe un parel de troppo.
Ma so se al canto un bus de gnegna, ma so se al canto un bus de gnegna, fe, ma fe una gnegna, rullo.
Sant Antoni balla, balla, n'esca el gur de la muraglia, la muraglia del bastió, Sant Antoni balla, rullo.
Una tonada diferent a les anteriors, però quan portes allò un minutet, minut i mig escoltant-la,
doncs et familiaritzes de seguida i és curiós i sempre fa gràcia, no ens enganyem sentir a aquest català de l'Alguer, no?
Sí.
A més és una cançó que ens explica molt aquesta història amb la qual començàvem una mica el programa,
que és, jo diria, aquesta popularitat d'un sant.
Un sant que balla, d'entrada que balla, eh?
Que balla, no? I que cau d'una muralla.
Sí, és clar, t'imagines un personatge més aviat còmic, alegre, divertit.
Sí, jo crec que és una de les característiques...
No és un sant tràgic.
No és un sant tràgic, és a dir, tot i que va ser atemptat i perseguit,
jo crec que és una de les característiques més boniques que té aquest sant, no?
Que és un sant absolutament popular, no?
Un sant Antoni Ballador, ara.
Sí, sí, però això és molt important perquè ens explica que malgrat que era un sant,
doncs que evidentment té quantitat de propietats miracleres,
és a dir, una de les malalties que s'han comentat sovint d'aquest sant
és la que s'anomena el foc de Sant Antoni,
que era una malaltia molt preocupant a l'edat mitjana,
i que, doncs, bueno, a la qual s'invocava, no?,
que va, doncs, acompanyada de tota una sèrie d'imatges rugenques
i que per això, doncs, donava aquesta idea de foc, no?
Aquest sant Antoni que lluita el foc i que és molt miracler
i que estem tapant pel dimoni,
en canvi és un sant Antoni que la gent té a peu de carrer, no?
Jo crec que és la característica amb la qual ens hauríem de quedar
amb aquest personatge i que encara es manté avui en dia a tot arreu,
des de la mateixa manifestació dels Tres Toms,
que és una festa absolutament de carrer,
en la qual els animals ens envaeixen el nostre dia a dia, no?,
podríem dir, doncs, totes aquestes aspectes de crítica social
que recullen les soloses,
hem parlat d'altres coses com són les plàtiques,
les relacions, en cada població té un nou, no?
Hi ha hagut tota una sèrie de crítiques i continguts socials
que d'una manera o altra ens avancen
aquests continguts que van apareixent al llarg de l'any, no?,
que són aquestes inversions i aquestes crítiques socials
que ens vindran després amb el Carnaval, no?
I una mica, jo diria que aquest sant,
que fins ara havíem presentat potser aquí en el programa
més com un sant només de Tres Toms,
o un sant l'any passat vam tocar al País Valencià,
fins i tot alguns estudiosos diuen que és el Sant Antoni i Sant Valencià, no?,
autoapropien, però realment és un Sant Antoni,
com hem vist una mica amb aquest recorregut de tonades,
un Sant Antoni dels Països Catalans,
jo diria que és el sant per excel·lència dels Països Catalans,
i a més a més a més a mi m'encanta un dels emblemes que porta
i dels quals no hem parlat gairebé mai,
que és que normalment el bastó tradicional és un atau,
un atau que vincula a la ciutat de Tarragona,
i en el fons aquesta atau sabem que existia,
evidentment com a símbol del sant,
però no hem d'oblidar la presència importantíssima
de tota la província eclesiàstica tarraconense
que va extendre els seus símbols per tota una gran zona,
evidentment dels Països Catalans, però fins i tot també més enllà.
En tot cas, jo crec que quan veus les imatges antigues d'aquest sant,
doncs això sempre et crida l'atenció.
Potser en les més modernes, la tau de Gallato,
per entendre'ns ha estat substituïda per un gallato normal.
Que va amb el porquet també, no?
Exacte, sí, sí.
Amb el porquet hi ha el gallato.
Sí, el que passa és que una mica com algunes vegades,
recordo quan parlàvem del programa de Sant Magí,
els cadavsans històricament porten un tipus de bastó determinat,
i el bastó històricament característic de Sant Antoni als Països Catalans
és el Sant Antoni amb la tau,
la qual cosa doncs em sembla que és un orgull per la zona.
Tot el refrenyer relacionat amb Sant Antoni, Sant Sebastià i tot això
ja hem vist que està desfasat, que el temps ens ha dit.
Però mira, ara que parlava de Sant Antoni al dimoni,
diu que per Sant Antoni fa un fred del dimoni.
No es compleix, però ho has dit, mira, tan trobadet que estava.
Jo has vist que avui m'escaqueja totalment de la climatologia.
Estava trobat això, Sant Antoni, el dimoni, el fred, no.
Ens ha fallat el tercer element, que és la meteorologia.
Per cert, Jordi, ja per acabar has fet referència al carnaval,
que és molt matiner, enguany, no?
El carnaval serà...
No és l'any més matiner, ara no tinc aquí una agenda.
Penso que és cap a finals de febrer o la tercera setmana de febrer,
una cosa així.
El dissabte de carnaval és el dia 21-22,
és el cap de setmana oficial de carnaval,
però encara pot caure més endavant,
més a prop d'aquí.
És a dir, la primera setmana de febrer,
saps que perfectament pot caure.
Per tant, és cert que cau una mica més abans que l'any passat,
però encara pot caure una mica més cap allà.
En tot cas, aquest Sant Antoni ja ens augura
que alguna cosa passa, no?,
en aquest període que arriba.
Alguna cosa passa i alguna cosa més passarà la propera setmana
que t'esperem aquí.
Jordi Bertran, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.