.
Un minut i mig i serà un quart de dotze del migdia.
Cada dimarts dediquem un temps a parlar
d'alguns dels aspectes relacionats amb el món judicial.
Avui abordem una qüestió que està relacionada
amb el que s'anomena dret de família.
Saludem com cada setmana, una mica seguint la rutina,
Javier Terres, Víctor Roca, benvinguts.
Bon dia, bon dia de nou.
I en tot cas, tot i que el protocol mereixeria
que el convidat fos el primer a saludar,
en tot cas, com aquest justament és un convidat,
el saludem ara, Albert Ballbé, bon dia.
Bon dia.
Albert Ballbé avui ens acompanya en qualitat d'advocat
i justament per parlar d'alguns aspectes relacionats
amb el dret de família, no des del manual, podríem dir,
sinó des de la pràctica quotidiana
i més que res per donar a conèixer les situacions
que se'n deriven sovint de les mancances
que tenim aquí als jutjats de Tarragona.
Probablement altres juridiccions, altres ciutats
podrien trobar la mateixa problemàtica,
però nosaltres parlem del que tenim més a prop.
Abans d'entrar parlant de la problemàtica,
si us sembla que fem una introducció molt general,
expliquem què és el dret de família,
quins casos tracten els jutjats de família exactament?
El dret de família és un concepte molt més ampli
que aquella part del dret que es dedica al conflicte derivat del matrimoni,
separació de solidarit i divorci,
i tot el que també deriva respecte del dret d'aliments
entre els cònyuges i respecte de la descendència.
També seria dret de família els aliments que devem els fills als pares, per exemple.
Però aquí jo crec que el que fa referència en concret del que es porta avui aquí
és parlar del jutjat de família,
és a dir, el jutjat que s'han encarregat de separacions, normalitats i divorcis.
Moltes vegades quan hem parlat de processos de separacions i divorcis,
vosaltres sempre incidiu per la vostra pràctica del dia a dia,
que sobretot en la mesura del possible,
les persones que se separen,
que tinguin en compte els nens,
que no els utilitzin com una arma de rebenja,
que pensin que aquella canalla se l'ha de preservar.
Per això tenim també els mecanismes,
el mateix sistema judicial en principi,
i a nivell teòric té els mecanismes que protegeixen aquests menors.
Moltes vegades no és possible que es mantingui la calma
ni el sentit comú en aquests processos,
i se'n deriven moltes conseqüències,
no en el moment de la separació, sinó després,
quan ja s'ha iniciat tot aquest procés,
i es determina la pensió que s'ha de passar,
el que no s'ha de passar, tu que quedes amb això,
la pàtria potestat és per aquell.
Anem a centrar el tema
i parlem de tota la problemàtica que se'n deriva
i quines solucions trobem als jutjats
quan arribem a aquestes problemàtiques.
Sí, la normativa aplicable
es basa en uns mínims,
en unes garanties que sempre s'han de respectar
i s'han de tindre en compte.
Un, com has nomenat,
Iolanda, és molt important,
són els fills.
Possiblement tota aquella relació que entre els pares
no ha pogut portar-se d'una manera normal, adequada,
i que ha produït una separació,
una situació tibada,
la llei intenta que almenys els mínims
respecte als fills quedin garantits.
I ara entrarem a poc a poc a definir
què ens són aquestes coses.
Aquestes qüestions, moltes vegades,
el que és l'execució,
és a dir, el posar-ho en pràctica,
es veuen molt mancades de recursos
per l'òrgan que realment les ha de portar a terme,
en aquest cas els jutjats,
i encara estan legislades,
doncs la seva contemplació,
la seva, diguéssim, compliment
per part dels cònjugers,
doncs deixa molt que a desitjar.
Avui em sembla que estem una mica també
per poder denunciar aquestes situacions.
Una separació té unes conseqüències emocionals
per a unes altres econòmiques
que són les que ens ocupen.
Una família, un matrimoni,
amb dos, tres fills, tant se val,
però amb fills han viscut en la mateixa casa
dels mateixos ingressos
quan hi ha aquesta separació,
és una evidència que els ingressos
canvien molt,
la persona que determina el jutge
o qui ho determini
que ha de deixar la casa,
s'ha de buscar un allar,
però, clar, aquells nens
han de continuar tenint
una protecció també material,
és a dir,
s'ha de poder pagar
totes les factures de les escoles,
del dentista,
i menjar cada dia,
que és fonamental.
Moltes vegades,
aquesta normalitat es trenca,
i moltes vegades
no hi ha manera humana ni judicial
que aquests nens
no trobin aquestes mancances.
Perdona, no,
és que, a més,
jo volia fer un comentari.
Tu mateix ho has dit,
tots aquests conceptes
que plantejaves ara
de menjar,
estudis,
sustento,
que en diem,
en general,
estan inclosos dintre
de la definició d'aliments,
en general.
Aquesta pensió d'aliments,
pensió alimentícia,
l'ha de pagar normalment,
i així feia una miqueta d'introducció
del que hem vingut a comentar avui,
de córrecàrrec,
o hauria de córrecàrrec,
del cònyuge,
del membre de la parella
o del matrimoni,
perquè a poc a poc
se va equiparant
el tema de parella,
de fet i matrimoni,
doncs del membre de la parella
que no té amb si els crius,
els fills normalment menors.
Que no els té al seu càrrec,
cotidianament.
També poden ser aliments
per l'esposa o pel marit,
per l'altre cònyuge.
Llavors,
està obligat,
per què?
Doncs perquè és el que no està convivint
rutinàriament amb els nens,
o amb l'esposa,
o amb el marit,
i és el que té que ser,
diguéssim,
el deutor,
com n'hi diem a vegades,
el que té que passar
o el que té que pagar
la pensió per aliments.
I aquesta és una qüestió,
com estaven comentant
els companys abans,
que els advocats
i l'administració i justícia
en general també ho pensen,
el que passa és que
es té que posar en pràctica,
les paraules se les lleva al viento
i no estan només
per proferir-les,
per dir-les.
Això és una qüestió sagrada.
És a dir,
hauria de ser
l'objectiu principal
i primordial
de tota situació de separació
el cobrir aquestes necessitats.
Per exemple,
estem aquí per criticar-ho,
ara el company Albert
farà una miqueta de comentari.
El temps verbal
que esteu utilitzant
és hauria de,
és a dir,
que no...
És que parlem en condicional
perquè precisament
per això critiquem,
perquè a la pràctica,
per desgràcia,
i ara comentarem una miqueta
els preceptes fins i tot
tipificats penalment
d'incompliment
o possible incompliment
d'aquesta situació,
a la pràctica,
com ha dit en Javi abans,
utilitzant les seves paraules,
no s'executen
amb la suficient contundència
o la contundència
que mereixeria.
Potser també comparant-ho,
i deixo de moment a l'aire,
amb altres situacions
que es persegueixen
amb molta més contundència,
que també són greus,
altres qüestions,
maltractes, etcètera,
que mereixen
un tracte contundent,
però aquesta també
és una qüestió
que mereix un tracte contundent,
perquè la família desemparada
té que menjar
i té que viure
i té que sobreviure.
Ha de menjar i ha de viure
des del mateix moment
que es decideix la separació.
Tot això ja queda reflectit
en el que s'anomenen
mesures provisionals?
Sí, sí, tècnicament sí.
El que passa és que,
a veure,
quan fèiem la sessió prèvia
amb aquest espai,
el que denunciàvem
és que les mesures provisionals
que, com el seu nom indica,
són provisionals
però tenen un caire urgent,
és a dir,
quan es produeix
una crisi matrimonial,
el lògic és que el jutge
separi el Maríti Moller
per evitar que hi hagi agressions
i que d'alguna manera
determini de modo immediat
quin és el règim econòmic
que ha regit
durant el propi tràmit, no?
El ple de separació
és un ple llarg,
o relativament llarg,
no ho hauria de ser,
però és un procediment llarg,
i clar,
el dia a dia que passa,
doncs, home,
qui es queda amb el cuidador dels fills
ha de tindre suficients recursos
per poder atendre amb aquests fills,
es ha de decidir
qui es queda al domicil conyugal,
llavors,
el que ens denunciem
és que,
com a conseqüència
de la falta de mitjans dels jutjats,
aquestes mesures provisionals
es poden perllongar
sis o set mesos,
o quatre o cinc mesos,
i durant quatre o cinc mesos,
si el que està obligat
a pagar aliments
no paga,
no hi ha força humana,
no hi ha força judicial
que pugui compelir
el deutor a pagar-ho,
i llavors es origina
un problema seriós.
Aquest és un fet
que denunciàvem,
però l'altre fet
que denunciàvem també
és que quan ja s'ha produït
la separació,
ja hi ha sentència,
i de sobte,
qui està obligat
a pagar
no paga,
malgrat que el Codic Penal
estableix
un tipus,
un delicte,
el 277,
que és
abandonat de família,
que diu
que si es deixen
de pagar
dos mesos consecutius
o quatre mesos
no consecutius
els aliments fixats
en sentència,
s'incorre en un delicte
i llavors
es té que perseguir.
Però,
quin és el fet
que particularment
denunciïu?
Doncs que el tràmit
d'aquest tipus
de delicte
pot tardar
un any i mig
o dos anys,
i mentrestant
no hi ha força humana
que pugui
compelir
a la persona obligada
a pagar els aliments
a pagar-ho,
i llavors es creen
situacions
realment
desesperants.
Sí que és cert
que per la via civil
tu pots embargar,
però moltes vegades
si el que embargues
és amb el deutor,
diguem el marit,
que és normalment
qui té l'obligació,
és a dir,
bé,
de pagar els aliments,
i aquest senyor
és un professional liberal
que no el pots enganxar
per allò enlloc
i l'únic que li pot ser
és embargar-li el cotxe
o embargar-li el pis,
l'execució d'aquest pis
tarda també molt de temps
i mentrestant
aquells fills
no tenen mitjans
per pagar el col·legi,
per pagar l'ortodència,
per menjar,
i per menjar,
i per la llum i de les coses.
Llavors es podrien
situacions realment kafkianes.
Llavors la meva denúncia
i que ningú s'enfadi
és respecte
al Ministeri Fiscal.
El Ministeri Fiscal
té per imperi de la llei
dos grans objectes
per seguir el delicte,
però amb la via civil
es té que preocupar
dels incapaços
i dels menors.
En tot procediment
on hi ha un menor d'edat
que intervé amb l'assumpte,
el Ministeri Fiscal
intervé, intervé
com una altra part
per el Ministeri de la llei.
Llavors jo el que denuncio
és que potser
les fiscalies,
totes les del país,
haurien de tindre
quan hi ha un tema de menors
i un tema on realment
hi hagi aquest problema
d'impagament dels aliments.
També crec,
i amb això acabo,
que el tipus,
és a dir,
tal com es va redactar
el Codi Penal,
també és injust.
Jo en aquella època
vaig ser senador
i permeteu-me
que em marque el pegote
que vaig aconseguir
que es modifiqués.
Abans eren 3 mesos seguits
o 6 mesos al temps.
La meva proposta
és que no 3 mesos,
quan un senyor
del dia 1 al dia 5
és l'obligació de pagar,
no paga,
com que si inicia
un procediment penal,
perquè si no,
el temps que es demora
en fer-ho efectiu
fa que es produeixin
aquestes situacions
de pràctica indenició,
exagero,
dels menors,
dels infants,
de l'esposa.
Llavors,
si el tipus ja no és prou correcte
perquè tenen que passar
dos mesos seguits
d'impagament
i a partir d'aquests dos mesos
llavors és quan
d'alguna manera
es comet el delicte.
Si després la persecució
d'aquest delicte
tarda un any i mig,
el tema és que hi ha,
amics meus.
Llavors algú t'ha de posar remei.
Ah, i acabo.
En comptes de fer judicis ràpids
per determinades carellades
com és que la veïna
m'ha dit que et mataré
i no sé no sé quantos,
en comptes de fer
judicis ràpids per això,
fem judicis ràpids
pels temes d'aliments
perquè és molt fàcil
determinar
si s'ha pagat o no s'ha pagat
amb un extracte del banc
es decideix.
Doncs el tio que no paga
al cap de 15 dies
es judici.
Les proves són evidents aquí,
no?
Claro, claro.
I no digues més.
Hi ha una instrucció
molt senzilla.
Perdó,
ara l'Albert ho comentava
i quasi que m'ha tret
la intervenció.
Ja no és les veïnes,
i salta la valla
i ens pren una botella
de Coca-Cola
fet molt greu
però que és un robot
amb força
perquè hi ha escalament
i tal
i això en dos dies
està jutjat
i és important i greu
per una família
però que uns crius
o una senyora
o un senyor
no puguin menjar
és molt més greu
i precisament
la justícia ràpida
hauria d'anar
per aquesta direcció
també per l'altra
òbviament
tampoc hem de deixar
temes
però òbviament
si hem de valorar
si s'ha de prioritzar
clar, exactament
si s'ha de prioritzar
és molt més prioritari això
que un senyor
que l'hagin lesionat
o que també és molt greu
però una indemnització
per unes lesions
si es cobra
d'aquí sis mesos
tampoc et solucionarà la vida
en canvi estem parlant
de la vida d'unes persones
i realment creiem
i hem de fer apologia
de tot això
per millorar la situació
que aquesta via
seria la correcta idònia
i apoio totalment
aquesta versió
del company
Tret d'aquest aspecte
de l'impagament
un mes
en dos mesos
tot plegat
la llei en principi
podria estar bé
en el seu conjunt?
La llei sobre el paper
no dic després
si es modifica
l'article 262
Lluís Badia
senyor Maldonado
que són els nostres
i el senyor Vallès
els nostres diputats
i senadors
el que hauria d'intentar
seria modificar
puntualment
el Codi Penal
amb l'article 227
eliminant
aquests plaços
de gràcia
i cortesia
és a dir
per què
es té que esperar
dos mesos
d'impagament
és a dir
durant aquests dos mesos
d'on menja
aquesta canalla
jo recordo
que hi va haver
un projecte
tant del PSOE
com del PP
on es volia establir
una espècie
de fons de garantia
on
quan una senyora
o un acreedor
d'aliments
justificava
que no rebia els aliments
de qui tenia que pagar
el seu marit
es deia
de crear un fons
que adelantés els diners
una espècie
de salari mínim
diríem
en situacions de...
Vés a cobrar
després aquest senyor
també
l'estat suportaria
el tema
però això
no eren res més
que projectes
que feien
un i l'altre
quan estaven a l'oposició
quan estaven al govern
mai van posar
en remei
amb aquesta qüestió
jo recordo
que amb aquest tema
vaig intervinint
i dient
escolti
el que té que fer
és els jutges
ser efectius
i el Ministeri Fiscal
aixutxar
perquè és aquesta
l'obligació que té
ojo
que no estic arremant
contra el Ministeri Fiscal
com tampoc estem arremant
cap dels tres
contra el jutjat de família
el que passa
en compte és que
hi ha d'haver ni un
i hi ha d'haver tres
del jutjat de família
i després
el jutjat de família
els jutges de família
tenen molt de mèrit
perquè és un fet
molt vocacional
és a dir
un problema matrimonial
origina conflicte
des de les 12 de la nit
a les 12 de la nit
del dia següent
perquè ja no diem
quan un dels dos
obstaculitza
els exercicis
del règim de visites
quan priven amb un
doncs tu no li pagues
però jo no deixo per als fills
és a dir
i el jutge de família
té que estar
al quite
en qualsevol moment
és a dir
només n'hi ha un
només n'hi ha un
només n'hi ha una
a Tarragona
sí a Tarragona
i llavors
jo crec que el jutjat de família
es tindria que nodrir
no sol
és a dir
la planta
és a dir
el personal del jutjat de família
hauria de ser diferent
dels altres jutjats
i tenen que haver
que ja hi són
però són una mica
d'esquillevit
i tenen que haver psicòlegs
tenen que haver assistents socials
tenen que haver gent
que poguessin anar
a conèixer la realitat física
de què passa amb el matrimoni
preguntar als veïns
interviuar els fills
és a dir
si volem fer
un jutjat de família
modern
el que necessitem
és que es doti
de més mitjans
i de més personal
especialitzat
i jo crec que l'homenatge
de tots tres
pels jutges de família
perquè com dic
accepten voluntàriament
portar un tipus
de procediments
que són llarguíssims
que no acaben mai
un altre tipus
de procediment
quan el jutge dictat
sentència
amb una reclamació
de quantitat
o amb un plet
per construcció
quan acaba sentència
i se n'oblidem del tema
aquí no
aquí un procediment
de separació o divorci
està obert sempre
perquè mentre hi ha menors
que hi puguin haver
problemes de visites
o problemes d'aliments
aquest procediment
està sempre obert
i es pot reactivar
en qualsevol moment
que hi hagi un incompriment
per part d'algú
de les obligacions
del conveni
o de la sentència
per tant
a banda d'aquest aspecte
puntual
de la llei
que esmentàvem
aquestes situacions
es creen
per la falta de mitjans
és el clàssic de sempre
quan parlem de la justícia
falta de mitjans
però en aquest cas
i per el que fa referència
a l'impegament d'aliments
perquè tenim una norma
un article del Codi Penal
que jo crec que seria
manifestament millorable
és a dir
no es pot donar
amb un delinqüent
perquè qui no paga els aliments
és un delinqüent
com qui no observa puntualment
el règim de visites
també és un delinqüent
el que passa
és que ja hi ha
tenim que endurir el tipus
és a dir
el que no pot ser
és que es provegin
aquestes carencies
que jo no veig
que tinguin cap explicació
jo crec que és una
és una part del Codi Penal
que té un toc magista
que és massa
perquè normalment
qui està obligat
a pagar aliments
normalment
afortunadament cada dia
canvia més
però normalment
és el marit
perquè normalment
els fills es confien en la mare
el qual ho trobo
absolutament
absolutament raonable
llavors
el que és obligat
a pagar
és el marit
llavors
la immensa majoria
de la gent
compleixen bé
perquè s'estimen els fills
però hi ha
subjectes
que diuen
la meva venjança
és dir
ara passareu el pacte a la fam
i això és terrible
això jo crec que la llei
aquí ha de ser
i misericordi
no entrarem en estadística
perquè és difícil
però hi ha una incidència important
d'aquest tipus
de casos
i problemes
sí
el fet
ja ho hem comentat
diverses vegades
el fet que existeixin
jutjats de família
a part de
diguéssim
aquest aspecte material
que l'Albert ha definit
també
doncs també és
la incidència
i una mica
la diferenciació
respecte del que es dona
això
aquesta feblesse
per exemple
en aquestes qüestions
com la que l'Albert ha explicat
i aquest tipus
encara entenint
que poc dur
en el que tindria que ser
ha provocat que posteriorment
quan s'han portat a terme
judicis ràpids
i procediments
d'aquesta mena
doncs també
aquest tipus d'aspectes
aquest tipus de problemes
de família
d'impagaments
de pensions
moltes vegades
s'hagin vist
una miqueta
influenciants
a portar-los
no per al capdal
que tenia que fer-se
sinó per uns capdals
de caràcter
al millor penals
al millor també
dintre del que són
els judicis ràpids
els maltractaments
un aspecte que també
aquí hem parlat
i molt
de com no és
la via adequada
per portar-ho
però efectivament
una persona
en aquell sentit
i en aquelles circumstàncies
es veu
a lo millor
molt més protegida
o molt més abocada
o amb més garanties
a l'hora de faveler
aquesta situació feble
que no és la dient
que no és el que
ha de portar a terme
però ens ho veiem
ens ho veiem
amb moltes declaracions
de caps de la justícia
com feia poques setmanes
la jutgessa de Gana
de Barcelona
que havia sigut jutgessa
de Tarragona
Maria Saneuja
o el fiscal
d'en Capmena
o sigui
tinguem en compte
el per què
se n'adonen
aquestes situacions
perquè es produeixen
llacunes
o espais
per poder introduir
altres aspectes
que no tindrien que ser
pròpiament
els de família
o els civilistes
i és perquè
potser
estem una mica
en situació
de carestia
l'impagament aquest
de les pensions
ara per ara
es veu que la societat
té al cap
en altres coses
lògicament
però jo recordo
que hi va haver un moment
fa uns quants anys
que aquest tema
estava al carrer
que tothom ho comentava
qui no pagui a la presó
era una frase
que a nivell popular
tothom expressava
i estava al carrer
i la gent deia
qui no pagui la pensió
a la presó
no sé si us en recordeu
quan ens estava debatent
tot aquest tema
de l'impagament
de pensions
perquè s'havia arribat
a una situació
ja aleshores
absolutament insostenible
per a les famílies
hi ha una qüestió
molt criticable també
però una vegada
no criticarem
el sistema
de l'administració
de justícia
els que portem
assumptes matrimonials
ens donem compte
a vegades
que els propis
entitats
a nivell
tu ara parlaves
de la societat
per exemple
un cas molt típic
quan intentes
executar una sentència
de separació-divorci
a l'hora d'embargar
per exemple
un sou
està passant
per desgràcia
a mi m'ha passat
dos o tres vegades
suposo que els companys
aquí presents també
anem a posar el cas
d'un senyor
senyora
que no paguen la pensió
i diuen
embargat el seu sou
resulta que aquell senyor
el té embargat
per la seguretat social
i per hacienda
i per no sé què
senyors jutjadors
o jutges
i senyores empreses
o senyores institucions
preferència
i caràcter primordial
la té
del pensió
per aliments
testant
dos, tres, quatre mesos
només explicant-te
i contestant-te
mitjançant
exors i oficis
les empreses
que aquest senyor
té embargat a la pensió
si té mudesos a la cua
aquest senyor
l'últim de la cua
és la pensió
hauria de ser preferent
és el primer
sí, però tarda
en tres o quatre mesos
per passar-te
al davant
però té com el Manel
crec que és un tema
que s'ha de saber
és un crèdit preferent
front als crèdits ordinaris
en conseqüència
encara que sigui l'últim
en el temps
passa el primer
passa el primer
hauria de ser així
i llavors
és així
les empreses es fan els remolons
a vegades tres o quatre mesos
que sí que no
que té un crèdit
clar, però fixeu-se
que jo estic sumant
de la manera més tonta
aquests quatre mesos
de les mesures provisionals
aquests altres quatre mesos
de la cua dels morosos
ara aquest any
perquè resulta
que això
no arriba a Montborri
i s'obre aquest procediment
tan llarg
que pot durar fins a dos anys
clar, és que
perquè no hi ha mili
però el xaval
ja el tindríem a la mili
quan comença
a rebre la pensió
i perdoneu la frivolitat
i mentrestant
una família
vivint d'una pensió
no contributiva
per exemple
jo proposo un pacte
que en diríem
el pacte de Tarragona Ràdio
si no trobem
millor nom
que seria
que tots tres
ens comprometem
a fer una carta
dirigida
a tots els parlamentaris
de tots els grups
des del PP
al PSOE
a qui convingui
al dret
tots
demanant-los
la modificació urgent
de l'article 227
del Codi Penal
en el sentit
d'eliminar
aquests períodos
de Gràcia
d'endurir la pena
i que no es pugui aplicar
cap mesura
remissora
ara també
a un tio el condemnen
però com que no
tenen testaments penals
li apliquen la remissió
condicional de la pena
i aquell tio
no se n'entera
que l'han condemnat
i hem d'esperar
a que delinqueixi
per segona vegada
en conseqüència
farem una proposta
a tots els nostres parlamentaris
demanant-los això
modificació
d'aquest article
suprimint
els dos mesos
de garantia
el tio que no pagui
se'l denuncia
i així
amb una correnta
que diga
si aquest tio
regularitza
la seva situació
amb un terme determinat
s'arxiva
i s'acaba el carbon
una qüestió
en aquest cas
el perdó de l'ofendidor
és possible
molt bé
segona
segona
endur-li la pena
perquè jo crec que la pena
que els hi posa
que són 18 o 20 fines de setmana
això és en fotre's
amb el personal
perquè 8 caps de setmana
te'n vas a mirar la tele
en un lloc determinat
i no passa nada
bé
i en segon lloc
aquestes dues coses
és a dir
suprimir això
endur-li la pena
i evitar
les mesures
per aplicar
qualsevol mesura
d'això
s'ha de posar
el corrent de pagament
perdona
i la possible inclusió
això es tindria
que analitzar
com a judici ràpid
perdó
i com a judici ràpid
perdona
molt bé
ho redactem
i ho enviem
i et posarem
el corrent
de com prosperen
els nostres
tenim molts testimonis
d'aquesta manera
judici ràpid
perdona Víctor
tens molta raó
si hi ha una sentència
favorable
després d'aquest
llarguíssim
pregunto una obvietat
però no està malament
afegir-la
si hi ha una sentència
favorable
i aquest senyor
es demostra
que té un patrimoni
té una nòmina
i tot plegat
imagino que s'ha de posar
el dia
de les pensions
que deu
els embarcs
que hem dit abans
si porta dos anys
sense pagar la pensió
s'ha de posar el dia
de pagar
tots aquests dos anys
però moltes vegades
no volen
i has d'embargar
llavors si aquest senyor
hi ha unes quantitats
l'article
si no recordo
l'aliment de memòria
607
de la llei d'enjustament civil
que imposa
que els embarcs
i les retencions
de quantitat
per exemple
de salaris
que pugui tenir
aquell senyor
si és que no és autònom
que això ja és més difícil
però de salaris
el salari mínim
interprofessional
no es pot tocar
a partir del doble
del salari mínim
es pot tocar un tant percent
i òbviament
el que també es pot fer
és embargar propietats
però clar
és el que dèiem abans
hasta que no l'embargues
hasta que executen
aquell embarc
s'inscriu
a l'embarc
al registre de la propietat
s'oficia
a l'empresa tal
fins que li retenguen
la quantitat
de tal i qual
l'empresa
ha de fer
en principi
l'empresa està obligada
a aplicar l'article
de la llei
d'evigenment civil
que això també és un altre
perquè t'envien
l'articulat
a l'empresa
i molta gent
et truquen
escolta tu que ets advocat
com he d'aplicar
la llei
és a dir que
són temes
que es tindrien
que intentar
esforçar-nos tots
del primer a l'últim
per agilitzar-los
perquè són temes
d'urgente necessitat
diguem-me una cosa
des de la vostra
experiència personal
quan teniu un cas
com aquest
i la persona
clar
estem parlant
home i dona
però és que generalment
la nostra societat
és així
la majoria són els homes
al camp de passar
la pensió per aliments
quan arriba aquesta dona
que fa sis mesos
que no veu ni un euro
que té autèntics problemes
per tirar endavant
la seva família
vosaltres com a advocats
què li dèieu?
el primer que fem
és no cobrar-li
a la senyora
perquè el que no pots fer
amb una persona
que no té diners
tampoc us podrà pagar
d'acord, d'acord
però això jo dic
a vegades
la gent parla
a la gent
es parla malament
dels advocats
que són passeteros
jo no tinc que fer
no tinc que dir
que sóc una bona persona
però tots dos altres
quan t'arriba
una cosa
quan vostè cobri
ja cobraré jo
i moltes vegades
si el tema no es cobra
no es cobra
però la perplexitat
deu ser
l'actitud d'aquella senyora
que deu dir
però escolti
què passa?
per què ningú
em vetlla
perquè jo pugui cobrar
allò que pertoca
els meus fills?
quina resposta
li donem?
la impotència
abans el Xavier ho deia
qui aguanta el client
qui li explica al client
les disfuncions
de la justícia
i de la llei
són els advocats
els que fem
de gran molla
això no ens ho diran mai
és a dir
la gent
abans no va anar a veure
al jutge
i van molt poques vegades
fan un concepte intensiu
abans d'arribar a la sala
de com està el sistema judicial
amb vosaltres
si clar
qui s'encarrega
qui s'encarrega de desencisa
el client
que la justícia
té moltes mancances
és l'advocat
i la gent
de vegades
sintonitzen
la figura
de l'advocat
amb la figura
de la justícia
i no
n'entro som uns operadors
de la justícia
però qui l'imparteix
i qui legisla
són uns altres
i n'entro som
les principals víctimes
de la justícia
mira
el Manel Roca
és fill d'advocat
jo tinc dos fills d'advocats
Víctor
Víctor
Víctor
perdó
Víctor
quan amb un advocat
el seu fill
li diu que vol ser advocat
té un sentiment
d'alegria
en principi
però després
d'una certa tristesa
una certa tristesa
jo el que vull dir
efectivament
és això que heu pogut comprovar
i ho dic també
com
diguéssim
president d'un col·lectiu
d'advocats joves
la primera impressió
i la primera sorpresa
que es pot aplicar perfectament
als temes
de separacions, divorci
i família
és com tu ets
l'aparador
dels jutjats
davant del client
no és aquell jutjat
amb aquella oficina
ets tant per lo bo
com per lo dolent
com aquella situació
d'impagament de pensions
com aquella lentitud
i això és una qüestió
que a l'hora
de nosaltres
de tindre davant
una persona
no som única
i exclusivament
persones crematístiques
som persones també
humanes
penso
i que bé
no vull fer ara
una apologia
o proselitisme
dels advocats
però
hem d'entendre
que les situacions
són molt feixugues
i molt difícils
Víctor
vols afegir alguna cosa més?
Bé
jo una cosa
que abans comentava
l'Albert
que era
la modernització
dels jutjats de família
i ha anomenat
per exemple
els assistents socials
només t'has de donar
una volta
pel servei
d'assistents socials
d'aquí del jutjat
per veure
que no tenen
pràcticament
ni taules
per treballar
llavors
com no comencem
les coses
des de baix
des dels fonaments
és que
aquesta modernització
recursos
molts recursos
i sobretot
clar
mitjans tècnics
perquè allà hi ha
un col·lapse brutal
abans
de totes maneres
matitzava
i només
merament
títol informatiu
que a jutjat de família
n'hi ha un a Tarragona
els partits judicials
d'arreus
els voltants de Tarragona
a Valls
no hi ha jutjat de família
especialitzats
i a Tarragona
per motius
de volum
de gent
els de primera instància
i instrucció
aquest seria
una harina d'autrecostal
perquè
òbviament
ja hem parlat sempre
que
a no ser que
un partit judicial
no tingui uns habitants
determinats
i unes necessitats
no s'especialitzen
com ha passat fa poc
a Tarragona
fa un parell d'anys
un any i pico
s'especialitzen
en els jutjats
i hi ha jutges
que segueixen fent
a les 9 del matí
una separació
a les 9 i mitja
un judici de faltes
a 3 quarts de 10
estan fent
un embarc
preventiu d'un buc
i a les 12
un desnonament
un desàlcio
llavors clar
aquest també
seria motiu
per parlar un altre dia
no facilita la feina
ningú tampoc
aquesta dispersió
ni el professional
escoltem una cosa
sense anim de frivolitzar
ja gairebé
per acabar
és cert que a l'estiu
hi ha més separacions
matrimonials
que la resta de l'any
si a més no
això diuen els titulars
una tesi absoluta
al respecte
els homes
perquè clar
amb aquest panorama
perdó
a veure
hi ha un moment
en què
quan comença la primavera
a part d'allò
que la sangra altera
el cert és que
és que la gent
és a dir
el dia és llarg
hi ha un cert optimisme
i llavors
es produeixen
aquestes qüestions
és el moment del miratge
però llavors
ja quan arriba l'octubre
quan la primavera
es comença a fer
una mica fos
venen moltes reconciliacions
també
és a dir
que és una cosa
transitòria
això per part dels marits
i després
per part de les dones
saps també
quan se produeix
moltes separacions
quan se torna
a les vacances
després d'estar
un mes seguit
amb la parella
i amb la canalla
i amb la sogra
de convivència
quan tornen
diuen
escolta
perquè a la feina
el treball de l'home i de la dona
fa que molts matrimonis
vagin renquejant
és a dir
un home se'n va treballar
la dona se'n va treballar
i d'alguna manera
el contacte amb la realitat ordinària
fa que les coses
es vegi d'una altra manera
però quan
els caps de setmana
és quan hi ha
els màgics conflits
a casa meva passa
perquè després
com diu la dita
aquella castellana
que el roce
hace el cariño
ni parlar-ne
tot el contrari
i em calo a menos
en fi
prou dramàtica
i prou dificultat
té moltes vegades
la vida quotidiana
no està de més
també deixar-se anant
i que sigui
amb una petita broma
per cert
el tema del pacte
aquest
el seguim en atent
i això sí que no és
m'estimada meva
jo em comprometo
que avui
el redactarem
i et portarem una còpia
abans que acabi el dia
i llavors
el que podem fer
si no no
i el grup d'advocats
joves de Tarragona
per suposar
la tancarem
el pacte és
modificar l'article 227
del Codi Penal
suprimint els terminis de gràcia
endurint la pena
prohibint l'aplicació
de la condicional
si no és el corrent
de pagament
incloure
aquests temes de família
amb el judici ràpid
més usats de família
amb més mitjans
això ho enviarem
a tots
t'ho portarem a tu
i altres que veniu
cada dimarts
doncs deu fer el seguiment
però ho enviarem
a tots els parlamentaris
diputats i senadors
a Tarragona
no li donarem forma
de manifesta
en aquest espai si cal
Albert Ballbé
Javier Terres
Víctor Roca
gràcies per venir
de veritat que ha estat un pla
i fins la propera ocasió
adeu
a vosaltres
a tu