Sintònia de Tartuli, a matí de dimecres.
Saludem ja els contartulis,
amb els que comentarem avui algunes de les notícies de la jornada,
algunes de les notícies que ja us estem explicant
des de les 7 del matí, aquí a la Sintònia de Tarragona Ràdio.
Saludem a Rafael Muñoz,
que és el director de l'Institut d'Ensenyament Secundari Torreforta.
Rafa, bon dia.
Bon dia.
Saludem també a Jordi Sendra,
regidor de Convergència i Unió,
responsable de l'àrea d'urbanisme del Consistori.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I també saludem a Francesc Roig,
escriptor i inspector d'ensenyament,
canungí, com sempre el presentem,
il·lustre.
Francesc, bon dia.
Bueno, tantes coses, no, simplement molt bon dia.
Molt bon dia, Francesc.
Amb aquests tres contartulis,
avui comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Una de ben destacada és el preu dels taxis d'aquesta ciutat.
Avui tothom en parla, gairebé a tota Espanya,
se'n parla del preu dels taxis de Tarragona.
No sé si vostès són habitualment usuaris del taxi,
o més aviat no, del transport públic, del caminar,
que ja va bé, o del cotxe privat,
però en qualsevol cas,
un estudi de la Federació de Consumidors
a nivell de l'estat espanyol
revela que els taxis de Tarragona
són els més cars de l'estat espanyol.
En fi, tenen constància
que realment són cars o no les tarifes dels taxistes?
A veure, jo només voldria començar
simplement perquè no soc un habitual consumidor de taxis
i, per tant, soc bastant desconeixedor de la tarifa idònia.
El que sí que voldria fer és una reflexió
que, per primera vegada, trobo realment insòlit i interessant
que la resta de l'estat pensi que nosaltres tenim alguna cosa cara.
No només amb allò que contribuïm,
sinó que algú reconegui que en aquest bocí de país
paguem una cosa cara.
Bé, només això.
Per tant, per la resta...
Ho deies perquè normalment es fa la referència a Barcelona,
que és la ciutat més cara...
Sí, i que, a més a més, som uns ploramiques
i que sempre fem el victimisme reconsagrat
i aquestes històries que són tan típiques
vistes des de l'altre extrem.
I no parlo d'extremadura, simplement extrem.
Per tant, que diguin que és un servei car,
doncs potser sí, però no ho sé,
però sospito que a Barcelona podria ser que,
si fa o no fa, anés més o menys de manera similar.
Que ho desconec.
Ho desconec perquè no soc un client habitual dels taxis,
perquè aquí a Tarragona, sortosament,
doncs pels llocs on realment jo m'acostumo a moure,
doncs no necessito taxi.
I quan he de venir del meu lloc de residència habitual,
que com molt bé tu ho has puntualitzat a l'inici,
i és la canonja, doncs faig servir el meu cotxe particular,
o bé, quan cal, el transport públic.
Molt bé.
Rafa, tu utilitzes el taxi?
Molt esporàticament.
Et sorprèn la notícia o no?
No, no em sorprèn, però...
Però vaja, no em sorprèn,
però tampoc li dóna més importància.
Alguna vegada he agafat un taxi per anar a l'estació,
o sigui, he agafat un tren
i m'ha convingut més anar amb taxi.
Home, sí que he trobat que era car,
però bueno, també trobo car,
que és car, jo què sé, un tallat.
Home, és un 145% més car el taxi que a Tenerife, eh?
Sí, escolta, però quan val un tallat?
A quan el paguem, quan el paguem, no?
Vull dir, a veure, jo considero que...
Quan valia i quan val.
I quan valia i quan val.
Considero que un taxi és car.
És car per una butxaca mitjana.
El que passa és que, bueno,
si l'agafes tan esporàdicament com tu l'agafes
durant aquell moment, suposo que et sorprèn.
Jo sí que durant els anys que vaig treballar a Barcelona
vaig ser un consumidor habitual de taxis a Barcelona
i... però clar, és que és molt difícil comparar una...
Jo aquestes comparacions no sé amb qui es fan.
Vull dir, Tarragona...
Barcelona té una sèrie de cinturons,
una sèrie de llocs
als que hi ha una tarifa fixa per arribar-hi
i per tant que és molt difícil
fer una comparació amb una metròpoli com Barcelona
i una ciutat com Tarragona.
Jordi.
O mi, tampoc.
Jo també he de reconèixer que el taxi
sempre l'he considerat, almenys particularment,
com un servei d'emergència.
És a dir, és l'últim recurs
abans de poder agafar l'autobús o anar al cotxe o anar a peu.
De veritat que no sé
el que val un trajecte en taxi avui a Tarragona.
Que són les més cares d'Espanya?
Jo ara m'hi he aprofitat.
Com que he sentit aquest matí les notícies de Tarragona Ràdio
i he escoltat el que deia
el representant del gremi
diu que evidentment que, bueno, que Barcelona,
que clar, que Barcelona,
que un taxista en un dia fa 50 viatges
i a Tarragona, doncs, igual en fa 15.
I deia una cosa que també s'ha de saber,
és a dir, al cap i a la fi el sector del taxi
només proposa uns preus.
Llavors aquests preus els aprova la Generalitat.
En qualsevol cas,
si tan car és el saber del taxi,
doncs algú hi hauria de posar fre
i la Generalitat hauria de dir
escolti que vostès són molt cars.
De tota manera,
també llegia ara aquí el diari
que la més cara és Tarragona
i que li segueix a Múrcia,
Badajoz, Pamplona, Segovia, Alicante,
Barcelona, Castellón, Girona o Madrid.
És a dir, que les capitals...
Són capitals petites també, no?
O mitjanes.
Girona, Barcelona...
Home, però també has dit Múrcia, Badajoz...
Múrcia, Múrcia és més gran que Tarragona, Múrcia.
No, ho dic perquè les capitals de la Rodalia
també són en aquesta llista,
en aquest rànquing,
dintre dels 10 primers, dels top 10,
potser l'han capçat a la Tarragona,
però Barcelona hi és i Girona també.
En qualsevol cas,
l'administració no pot fer res, no?
Jo no sé si...
Jo ho desconec, ho desconec.
En qualsevol cas sí que la Generalitat
és la que aprova els preus.
Jo no sé si hi ha uns màxims establerts,
és a dir, si els aprova la Generalitat
és que deu ser absolutament legal.
Una altra cosa és que...
Hombre, el sector del taxi
és un sector complicat
i que...
A veure, jo recordo, per exemple,
que ara l'Ajuntament els ha aprovat
una subvenció en els pressupostos
per poder instal·lar GPS,
que és el sistema d'informació geogràfica
per tenir-los controlats,
per evitar, doncs, allò del taxi
aquell que van segrestar
i que van matar el taxista
i ningú no el trobaven, no el trobaven.
No ho sé.
Entenc que no deu ser fàcil ser taxista.
En fi, segurament aquest informe
no ajudarà gaire a viure la imatge dels taxistes,
però són les dades que, com dèiem,
revela aquest informe de la Federació de Consumidors.
Canviem de tema, però no deixem el cotxe o els cotxes.
Parlem d'una altra qüestió relacionada amb el trànsit
que, en fi, pot suscitar un debat com a mínim interessant.
Ahir ho parlàvem ja a la tertúlia.
Arran de les declaracions que feia dilluns l'alcalde
sobre el tema del trànsit a la part alta.
Ja sabren els contartulis que durant el passat estiu
es va parlar del trànsit,
d'una remodelació que es va fer marxar enrere
perquè els veïns no hi acabem d'estar d'acord.
Ara, amb la pròxima obertura de l'aparcament soterrani
de Jaume I,
es perfila que pot haver-hi un augment considerable del trànsit
i es posa damunt de la taula la possibilitat
que hi hagi una nova sortida,
un nou accés i sortida de vehicles
entre la part alta i la resta de la ciutat
més enllà de les sortides actuals.
I d'això se n'ha parlat aquests dies
per la possibilitat que es pugui fer un túnel soterrani,
que es pugui fer un vial exterior per damunt de la muralla
o que es pugui ampliar,
ho deia l'alcalde el passat dilluns,
que es pugui ampliar el portal del Roser.
De fet, després parlarem amb el president de la Real Societat Arqueològica
a Tarragonense, el Francesc Gabriel,
perquè ens doni la seva opinió.
Vostès, posats a fer,
si els demano una opinió del que farien,
què farien?
Si em permet el director, discaparem amb ell
o amb la persona que l'ha informat.
És a dir, jo no sé si està previst.
Jo diria que no està previst que vingui més trànsit.
És a dir, per què es fa un pàrquing?
Per donar resposta al trànsit que passa per aquella zona.
Si jo no vaig a la part alta,
no hi aniré especialment per anar a aparcar al pàrquing nou.
Per tant, entenc que és un servei
que prestarà a la gent que actualment va a la part alta.
És a dir, en lloc de veure cotxes per damunt de les voreres,
les veurem en el pàrquing.
Dit això, jo hi era en aquesta reunió
amb l'Associació de Veïns de la part alta,
amb l'alcalde,
i un dels membres de l'Associació de Veïns
és el president de l'Arqueològica de Tarragonense,
Rafael Gabriel.
I ell, que jo entenc que aquest és el dubte,
ell va dir i va signar
de monumentalitzar el portal del Roser.
Això vol dir ampliar-ho.
Clar, lògicament,
l'alcalde treu les seves conclusions
i diu que també és cert
que si aquest portal era pels romans,
pel context de l'època dels romans,
doncs potser sí que estem en un altre context
i en un altre...
han passat molts segles, no?
De tota manera, jo...
Què vol dir això?
Eh?
Què vol dir això?
A veure, no,
ell venia a dir
que si el van fer petit pels romans,
doncs potser s'hauria de fer gran
pels ciutadans d'avui.
I això és el que deia, d'alguna manera,
el Rafael Gabriel.
Ell ho explicarà després.
Igual en contradirà,
igual que pot...
Avui ho explica també al diari del punt.
Però jo estava el dia
que va venir el Rafael Gabriel
i ell ho va dir així.
I ell ho va dir així.
En qualsevol cas,
seria una bona solució
ampliar el portal del Roser, pregunto?
No ho sé, jo ho desconec.
No sé si seria una bona solució o no.
El que sí que pot ser molt complicat
és una sortida per fora de la muralla.
I a més a més, molt costós.
I per tant, jo entenent...
A veure, insisteixo
que el compromís de l'alcalde
amb els veïns de la Peralta
va ser que estudiaríem tècnicament
a veure què passava,
però que en qualsevol cas,
si econòmicament no és viable,
el que no pot ser
és que ara ens costi cada metro
si tornem a trobar fetge de gat
o el que sigui,
ens costi cada metro que avancem
un mila de pessetes.
Perdó, un milió de pessetes,
6.000 euros.
6.000 euros.
A veure, Rafa, digues.
Home, jo soc usuari de la Peralta
i no sé si la solució
ha de ser amplia...
Jo és que ja no entenc
el pàrquing aquell d'allà.
Deixeu-me primer.
Ja comencem per aquí, eh?
Però el que és evident
és que en aquests moments
ja cal una solució, eh?
Abans de fer el pàrquing
ja cal una solució.
Jo no ho sé,
suposo que m'hauria d'explicar
per què no permetem ara
tornar a baixar
per l'arc del Roser.
Les cues són
quilomètriques interminables,
sense el pàrquing fet, eh?
Sense el pàrquing fet,
vull dir, no sé si la solució aquesta...
Es va acordar amb els veïns
que ens sentarem
quan funcioni el pàrquing
i tornarem a redefinir
tot el tema del trànsit.
Però d'entrada tota la gent
que passem per allà cada dia,
doncs fent cues
i més cues i més cues,
perquè el semàfor que hi ha
al carrer de Sant Domènec
dura 4 o 5 segons,
no dura molts més,
amb cotxes aparcats
damunt de les boreres...
Les ordres al respecte
eren que s'havia d'ampliar
la franja semafòrica.
A veure, Francesc,
que després tenim una trucada
d'una persona
que evidentment
hi té molt a dir,
que ens ha trucat a la tertúlia.
Francesc, què opines?
No facis esperar
la persona que tens.
No, és que és l'alcalde
perquè suposo
que les seves paraules de dilluns
no han quedat prou clares.
M'imagino que per això
ha trucat
i vol intervenir.
Senyor Adal, bon dia.
Hola, moltíssimes gràcies.
Digui'm.
En independència
que després pugui vindre
i que no desitjo
un altre altre ara
amb ningú
per no molestar
i per més o menys
vull dir,
és el vostre tema,
però s'està dient
una cosa
que és absolutament incerta.
La qüestió
va anar
de la següent manera
i està signada.
En un moment determinat
en diuen
les portes d'entrada
i sortida,
Sant Antoni
i Roser,
són petites.
Jo vaig dir
això és una evidència.
I a continuació
jo vaig dir
que escolta'm una cosa,
és que algú pensa
en poder obrir
una altra porta
a la muralla
i en aquell moment
el president
de la Real Societat
Arqueològica
davant de sis persones
diu
per què no amplies
el portal del Roser?
I aleshores li dic
escolta'm,
fa molts anys
que ens coneixem,
per què no m'ho signes
dient això?
I a continuació
agafa un paper
dels que jo tenia per allà
en broma,
en broma però en sèrio,
i m'assigna un paper
que diu
com a president
de la Real Societat
Arqueològica
estic d'acord
i llavors
me substitueix
la paraula
ampliar
per la paraula
monumentalitzar,
monumentalitzar
la porta.
Jo li pregunto,
escolta'm una cosa,
això vol dir
ampliar-la,
diu home,
si una cosa
es monumentalitza
és que es fa més gran.
Aquesta és
l'objectiu.
no és que a mi
se m'hagi ocorregut,
porto alguns anys
i em sé més
per jaio
que per intel·ligent,
no és que a mi
se m'hagi ocorregut
pensar
que jo podria
proposar
ampliar el portal
de Sant Antoni
i el portal
del Roser.
No vaig ser jo.
Monumentalitzar
és una paraula
que va utilitzar
substitutiva
de l'ampliació
el president
de la Real Societat
Arqueològica.
I per favor,
no m'atribuïu a mi
coses que no se m'ocorririen
i això
va ser exactament així
i acte seguit
li vaig passar
a la presidenta
de la Millora
en aquest cas
i Patrimoni
que és
la Mercè Martorell
li vaig passar
a veure com
interpretes
les paraules
del senyor president
de la Real Societat
Arqueològica
respecte a
monumentalitzar.
Jo diria
que monumentalitzar
una cosa
és fer-la més gran
si és que els sinònims
i els antònims
funcionen
però que no vaig ser jo
i que les propostes
de sortir
sota del pàrquing
i aquestes jo les explicaré
després
per no molestar
els companys
molt bé
queda clar
i a més
com que a tres quarts
d'una parlarem
amb el senyor Gabriel
doncs podrem ampliar
aquest tema
gràcies senyor Nadal
i bon dia
adeu
Francesc
a veure
després d'aquesta precisió
tan oportuna
de la monumentalització
esclar
és evident que
moltes vegades
hi ha
una creença errònia
que el portal del Roser
és d'època romana
i això s'ha de desmitificar
els que ho han de saber
ja ho saben
però
el comú denominador
de tarragonins
moltes vegades
pensa que
com que la muralla és romana
doncs allò també
no
el portal del Roser
és medieval
i és evident
que quan
a l'època medieval
es va
configurar el portal
es va estranya
de la capacitat
que tenia
inicialment
el projecte
del portal
sospito
que el que ha volgut dir
el president
de la Real Societat Arqueològica
és de retornar
a l'antiga
característica
i monumentalització
vol dir això
tornar a l'origen
i per tant
tornar a l'origen
no vol dir
ara fer una autopista
d'entrada
a la part alta
sinó simplement
doncs
tornar a la situació
primigenia
vol dir rebaixar voreres
ampliar una mica
el paviment
és a dir
i a més a més
es guanyaria d'alçada
el portal
perquè té
un rebaix d'alçada
etc.
suposo que
si el teniu aquí
ho explicarà perfectament
perquè
tal com va ser capaç
de fer-ho
amb un esborrany
de paper
damunt d'una taula
de l'alcaldia
doncs
un mitjà de comunicació
de fet ho explicarà
des del mateix portal del Roser
perquè hem quedat amb ella
quarts d'una del migdia
serà una qüestió didàctica
il·lustrativa
radiofònica
més enllà del tema del portal
el tema del trànsit
els preocupa
consideren que pot haver-hi un augment
o com deia el Jordi
no perquè hi hagi el pàrquing
d'aquí uns mesos
es pot produir
un problema seriós
jo crec que és un pàrquing
que pot assumir
les necessitats
que té la part alta
en aquest moment
i jo crec
a diferència
del que deia el Rafa
que és necessari
aquest pàrquing
és a dir
és necessari
poder arribar a la part alta
i poder dir
jo vull anar a la catedral
i poder aparcar allà
i no haver de preocupar-te
d'anar a posar-lo damunt de la serra
o haver d'aparcar
a Camp Istraus
a parques
a la part alta
doncs
sencillament
pots fer el recorregut
que et vulguis
i et convingui
hi ha un pàrquing al costat
hi ha un pàrquing al costat
al costat
no
al costat
al costat
al passeig a tu roja
parles
al passeig a tu roja
entesos
però ja és fora
és fora de la part alta
és fora de les muralles
és fora de la part alta
tens un pàrquing
tens un pàrquing
dintre de la part alta
i és necessari
i a més a més
insisteixo
i repeteixo
hi ha molts veïns
que ja tenen feta
la seva opció de compra
per tant
deu ser algo interessant
pels veïns de la part alta
no sé si tu
jo no dic que no sigui
interessant pels veïns
ni molt menys
ni que una vegada fet
el pàrquing
no es pugui utilitzar
però que això
entorpida el trànsit
segur
seguríssim
al contrari
els cotxes
el pàrquing
en lloc de les mureres
el pàrquing
per tant
trànsit més àgil
però hi ha unes altres puntes
que us fas perfectament
hi ha uns centres
que l'hora hi ha al mig
entre altres coses
sí correcte
doncs molt bé
a l'art de Sant Antoni
al matí
només faltarà ara
la gent que vulgui
entrar al pàrquing
un pàrquing no
entra la gent automàticament
hi ha una barrera
es de posar un tiquet
i això origina cues
serà un problema de trànsit
ja ho veurem
ara ho han de dir
tant de bo que no
només una cosa
sí que és veritat
que la topografia
de la part alta
fa molt difícil
qualsevol solució
això és veritat
i per tant
els tècnics
han de suar
l'Ajuntament
conjuntament amb els veïns
i amb qui sigui afectat
doncs escolta
en parlarem
i buscarem
la millor solució
pel trànsit de la part alta
jo celebro
que s'hagi acabat
o s'estigui a punt d'acabar
com a mínim
la part més fatídica
d'aquest pàrquing
més dura
que és la que ha provocat
més alteració
del sistema nerviós
en la majoria dels veïns
i dels treballadors
del rectorat
però
bé
sí
home
a veure
un
un constant
moviment
de
de terratrèmol
aparent
sí però jo
amb tot el respecte
perdona que t'interrompi
ho dic perquè
són les impressions
que a mi m'han arribat
pels que hi viuen
amb tot el respecte
per la gent del rectorat
però
no no no
que no ho dic pel rectorat
jo
a veure
perquè el rectorat
només hi treballen
les queixes han vingut
pel personal de la Universitat Rovira
i també hi ha altres
són els que s'han manifestat
més
de manera més clara
d'una manera més sorollosa
més monumental
jo abans de ser regidor
estava en un despatx
a la Rambla 916
baixos
i vaig estar patint
durant dos anys
el pàrquing de la Rambla
és a dir
aquí els ciutadans
són tots iguals
en aquest sentit
és a dir
els pàrquings
els patim tots iguals
en els seus inicis
en el moment de les obres
que és el moment més complicat
després els disfordem tots
també és veritat
igual que es disfruta
el de la passa de la Font
i ara es disfruta
el de la Rambla
i en el seu dia
es disfrutarà
el de la passa de Sant Jaume
el del col·legi Jaume Primer
el del col·legi Jaume Primer
però és que
l'ha patit molta gent
o sigui
els de l'Avinguda Catalunya
els veïns d'allà
han patit el d'allà
és a dir
tothom ha patit
és a dir
que no es pensi ningú
que només han patit pàrquing
els senyors del rectorat
i de l'URB
i entenc que sí
que és veritat
que sigui l'etapa més dura
però ara efectivament
comencem ja
en els treballs interiors
i abans d'acabar l'any
està coberta la plaça
amb la qual cosa
estaran contents
espero
esperarem que s'obri el pàrquing
i seguirem parlant
d'aquesta qüestió
més temes
deixem els cotxes
no, simplement un apunt
que amb això que deies
a mi
el resultat interessant
és que tots
en gaudim dels pàrquings
però és curiós
que si fem una analogia
de tots els pàrquings
de la ciutat
n'hi ha un que
a més a més
segueix
la línia fatídica
de la història
que el pàrquing
menys utilitzat
i també
menys
menys
aprofitat
és el del president Companys
en aquest moment
com a ús
no?
que és el que no s'ompla tant
que no s'utilitza tant
en aquest moment
no, només ho deia
per allò de la fatídica
situació
que ha patit
el president Companys
en vida
i després
en memorable
reconeixement històric
ara els dic als oients
que Rafael Muñoz
ensenya un tiquet
del pàrquing
de Lluís Companys
avui per què l'has fet servir?
i el senyor Jordi Sanda
també
perquè jo l'hi he fet servir
però potser de tots
els pàrquings
no és el que s'utilitza tant
la primera planta
estava quasi bé plena
entenc
en qualsevol cas
que més val que estiguin aquí
perquè si no
on estarien aquests cotxes?
no, no
torno a repetir
damunt de les voreres
no he pecat mai
damunt de la vorera
perdona
no, no
mai
no
i he aparcat
damunt de la vorera
no, no
mai
no i he aparcat
damunt de la vorera
i això de clar
mai
bueno, doncs
deixen que et feliciti
perquè deu ser dels pocs
que no he fet
no, no
hi ha molta gent
que no parca damunt de la vorera
i em sembla productiu
hi ha molta gent
que no parca damunt de la vorera
no és veritat
no vull que es generalitzi aquest tema
perquè aquesta ciutat
té molts cotxes
i la major part dels conductors
són cívics
hi ha uns quants incívics
que ocupen les voreres
i amb aquests
madura
molt bé
dit això
ara que m'ha tret el tema
Francesc Roig
no anava a parlar d'això
però m'ha fet recordar
que les obres de perillongació
de la Rambla
d'aquell tram
doncs ja han començat
no Jordi?
ara m'agrades
ara
bé
anava a parlar d'això
i del moviment a companys
que la setmana passada
també
es va donar a conèixer
que està ja prou avançat
una bona manera
que la ciutat homenatgi
el president
de la Generalitat Republicana
jo crec que
és una
una manera més
de
de reflutar
una figura històrica
que pot tenir
moltes visions
i a més a més
és un president
que com a
no com a president
com a polític
és polièdric
i per tant
doncs
té visions
des dels fets
del 6 d'octubre
per exemple
que un hi pot estar
o no hi pot estar d'acord
ara bé
com a president
democràticament elegit
i a més a més
amb una funcionalitat
cívica
d'encarar
els difícils moments
d'aquell país
en aquelles circumstàncies
resulta que va ser
l'únic president
de tota Europa
afusellat
després hi ha
altres personatges
com
Carrasco i Formiguera
que va patir
les conseqüències
d'un costat
i de l'altre
per un costat
per catòlic
i per l'altre
per catalanista
i com aquest
d'altres
per tant
les circumstàncies
de la Guerra Civil
són unes circumstàncies
que valdria més
passar pàgina
perquè són circumstàncies
que
ens retrotraiem
el 36
però no cal anar
tan lluny
Bòsnia
Arsagovina
són guerres civils
permanents
a l'Europa
a la nostra estimada Europa
que
dins d'Alemanya mateix
hi ha guerres civils
soterrades
ètniques
també
no només
amb armes
sinó que
la tensió
és forta
per tant
hem de ser
tots plegats
una mica
capaços
de superar
aquestes insalvables
diferències
que només
s'acaben derimint
amb les armes
i això és el pitjor
deixem apuntar
sobre el tema de la Rambla
perquè és que avui
hi ha la informació
del diari de Tarragona
que explica
l'inici
d'aquestes obres
i hi ha un article
del company periodista
Carles Gossalvez
que a vegades ve també
aquí a la tertúlia
on
qüestiona
el plantejament
que ja des de fa temps
ha realitzat
l'Ajuntament de Tarragona
de perllongar la Rambla
a partir de la plaça
Imperial Tàrraco
primer fins a la plaça
de la Generalitat
i ara hi ha un projecte
en marxa
fins a la plaça
de les Corts Catalanes
que està a l'alçada
de l'Hospital John XXIII
el company Carles Gossalvez
avui qüestiona
en una columna
que es faci una Rambla
dient que segurament
seria millor
que tenir en compte
que aquesta Rambla
Lluís Companys
no la utilitza pràcticament ningú
perquè és una zona
sense comerç
que hauria estat millor
haver fet una vinguda
amb l'estructura anterior
és a dir
ampliant les voreres
i tenint els cotxes
al mig de la calçada
no sé
pot ser un petit
tema de debat
justament a partir
d'aquest article
que avui
publica el diari
no deixa de ser
la seva opinió
i a més a més
crec
que hi ha
periodistes
que s'entesten
en sempre
anar en contra
del que faci a l'Ajuntament
i em sembla molt bé
que ell pugui dir
que és un error
és la seva opinió
jo crec que és un encert
jo crec que
el primer tram
que està fet
ha sigut un encert
i ho serà un encert
a la segona fase
també
i ell pot
evidentment
és lliure de publicar
el que li sembli correcte
Rafa
a mi no em molesta
que hi hagi una Rambla
fins a baix
vull dir
si la ciutat creix
i va creixent
i al final
no es fa lo de Terrascavada
això s'ha d'una altra manera
i no sé
la gent passegi
i està molt bé
i en forma de Rambla
doncs
el passeig en forma de Rambla
a mi no em sembla malament
Francesc
amb això hi ha criteris
perquè
hi ha alguns arquitectes
que tenen una visió
molt més
acadèmica
del que és una Rambla
que consideren
i sostenen
aquesta opinió
que ara acabeu
de dir
que no he llegit
el del Carles Gossalves
que és
l'estructura
dels boulevards
més que dir-li
una Rambla
és un boulevard
unes grans
àmplies
voreres
i la canalització
pel mig
que són els típics
boulevards francesos
però bé
doncs
s'optat
per aquesta altra solució
i el que no podem tenir
és potser
penso jo
és una aigua barreig
amb un tram
d'una manera
i l'altra d'una altra
i hi ha d'haver
una certa coherència
que a vegades
demanem
a nivell urbanístic
doncs bé
si s'optat per aquesta
val més que
s'arredoneixi
amb aquesta
i si s'hagués
optat per l'altra
doncs potser
s'hauria hagut d'optar
per l'altra
però hi ha
pràcticament
dues terceres parts
d'aquest traçat
són d'aquesta manera
que ara
el continuïm igual
no em sembla malament
per coherència urbanística
M'ha semblat sentir
que el Rafael Muño
et deia
alguna cosa de Terrascavades
ha sortit la paraula
no ho t'he dit
perquè
si volen parlar
de Terrascavades
avui també
ja que som
l'audiència
de l'Ajuntament de la Roca
del Partit Socialista
també té el seu propi
Terrascavades
i curiosament
a la Generalitat
admet que se li va passar
se li va passar paraula
és a dir
molt d'afany
les mans netes
i nosaltres som honrats
i els altres no ho són
i aquí i allà
i ara resulta
que escolti
ens han fet exactament
el mateix
exactament el mateix
i resulta
que a la Generalitat
se li va passar
que quedi damunt
de la taula
Rafa
algú de Terrascavades
no no
jo he fet el comentari
si al final
per Terrascavades
no es creix
com s'havia de creixer
no es creixer
per algun altre lloc
però no sé
la ciutat no creixerà
per Terrascavades
és una presunció
és una presunció
absolutament teva
de que no es creix
per Terrascavades
jo no he dit
si no es creix
el senyor Cap de Llops
de l'any 84
que era un arquitecte socialista
ja deia
que s'havia de créixer
per Terrascavades
que eren les opcions
que hi havia
perdona
et passa com a l'Agustí Mallol
lo de socialista
per què ho dius?
perquè és que vosaltres
deixeu anar
però nosaltres qui som
perdona
jo sóc el director
d'Odias Torreforte
va entesos
clar home
d'Odias Torreforte
i escolta
jo sóc el soci
de l'Ateneu de Tarragona
també no fot
i soci del Màstic
però en el fons
darrere
tots dos sabem
d'on venim
no sí
a veure
jo sóc socialista
sóc un militar socialista
també sóc catòlic
sóc més coses
precisament
la associació cultural
són fructuosa
però que consti cuidit
perquè tu ho has dit
que no es pot creix
per Terrascavades
perdona Jordi
ja hi som
perdona
el que no es pot fer
és
venint aquí
com a regidor
i com a representant
en aquest cas
ciutadà
d'un partit
polític
com és el teu
tractar
de que un altre
contartuli
que té una militància
particular
sense cap càrrec orgànic
en aquell altre partit
ficar-li
en la teixidura
de tenir que donar
explicacions de partit
perquè jo no les puc donar
perquè ni estic capacitant
ni estic autoritzant
ni represento el partit
ni el puc representar
Rafael fa molts anys
que venim a la tertulia
les coses
han de quedar
amb la ideologia a la mà
més d'una vegada
ho hem fet
i ara no m'apel·lis
que ets el director del centre
que a mi em sembla molt bé
i segur que
i a més reconec
i sé que ets un partit
en soc testimoni
i a més a més
es guanya el sou
amb això
i no dubto
i a més a més ho sé
i em consta
que ets un bon professional
i que fas molt bé
la teva feina
però
hem vingut a la tertulia
més d'una vegada
parlant
però és que jo no puc defensar
el partit socialista
els partits que venim
sí
però jo no el puc defensar
el partit socialista
perquè no el represento
tu se'l representes
però si tu no el defenses
el partit socialista
el que fas
és molt subliminalment
deixar anar informació
que no
evidentment
no van a fer
el partit socialista
però
centrem objectivament
en aquesta qüestió
he dit
si al final
si al final
per Terrescavades
no es creix
com semblava
que s'havia de créixer
no estic dient
que tu en tria
la ciutat haurà de créixer
per un altre lloc
sí o no
a veure si això
que he dit
és una animalada
dieu-m'ho
però si
estic dient sis
en aquest cas
dic
una rambla
que continuïs
a fer a Joaquí III
m'ha semblat perfecta
perquè la ciutadania
doncs tindrà
llocs per passejar
aquestes són les problemes
que he dit
perfectament
que t'ha regonat
a pocs llocs de créixer
a veure
Francesc
potser estic de
fes
fes
digues
si no ho he entès malament
tot plegat
hi ha un replantejament
no?
amb el tema
de Terrescavades
és tornar
a posar el comptador zero
no?
si no
la zona és la mateixa
i la zona de creixement
és la mateixa
i el projecte urbanista
el creixement
s'haurà retardat
en el temps
és evident
que es creix
per Terrescavades
fa 20 anys
que els esperers
diuen que s'ha de creixer
per Terrescavades
perdona
jo en aquesta tertúlia
m'he manifestat
a favor de Terrescavades
que quedi clar això
m'he manifestat
a favor de Terrescavades
estic a favor
de Terrescavades
ja està
queden dos minuts
amb tanta
terra acabada
jo més que créixer
a casa
allí sembla que hi creixerà un jardí
perquè esclar
quan un cultiva tant la terra
acaba fent-la fructificar
un paradís
Francesc
deixa'm dos minuts
Col·legi Sant París Sant Pau
que tothom en parla
tu que ets inspector d'ensenyament
que...
home
doncs és una competència
la neteja
que té l'Ajuntament
com tots els centres públics
però aquí té raó
perquè l'Ajuntament
diu que tot allò està acabat
dels pares
no...
paren de queixar-se
jo només he llegit
avui el que he llegit
i sembla que els pares
ahir tenien una
fugositat
de tardor
en el sentit
d'acabar netejant
el pati
d'educació infantil
i que hi van aparèixer
dos operaris
de la brigada
per tal
d'acabar d'ajudar
una mica
amb aquest aspecte
si està
o no està net
no ho sé
és evident
que la competència
d'un centre escolar
de primària
és municipal
Rafa
tu que vius a Sant París
Sant Pau
encara que treballes
a Torreforta
no vull dir
però és un problema
jo crec que d'enteniment
d'entesa
què vols dir?
d'entesa entre qui?
és que l'enteniment
i l'entesa
a vegades
no, he dit enteniment
ho he dit bé
ah, conscientment
sí, conscientment
pots aclarir
a part d'entesa
ah, no t'enfades
no, ara t'has enfadat
escolta
falta un minut de tertúlia
i els oients
volen saber
què significa això
l'enteniment
no no va precisament
per l'Ajuntament
hi ha moltes vegades
que quan les coses
es porten sense entesa
hi ha alguna persona
sense enteniment
que fa manifestacions
històries
i després
la premsa
la s'amplifica
la s'amplia
i al final
es creen
una sèrie de conflictes
que són pitjors
pels nanos
que el propi
fet en si
de que retardin
o retardin
unes obres
Jordi
i al final
el perjudicat
són els nanos
a veure
jo pel que m'explica
a mi la consellera
d'ensenyament
allà
el que hi ha
és una vestida
perquè falten
posar les persianes
i la runa
tancar de ballada
en una zona
del pati del col·legi
això és el que m'ha dit a mi
això no vol dir
que el col·legi
no pugui funcionar
i és lògic
que s'ha d'acabar
però lògicament
no traurem la vestida
perquè en falten
les persianes
jo crec que sí
que és una falta
d'entesa
i d'enteniment
i estic d'acord
absolutament d'acord
amb el Rafa Muñoz
jo crec que s'ha de parlar
i escolta
al final serà
fins i tot
una tertula de consens
i tot
però sí que és veritat
que el manteniment
és de l'Ajuntament
però a vegades
gràcies per entendre
Francesc Roig
Rafa Muñoz
gràcies per compartir
aquesta mitja hora llarga
amb els oients
de Terraona Ràdio
per haver parlat
de diverses qüestions
de l'actualitat de la ciutat
gràcies i fins la propera
molt bon dia
bon dia
gràcies