.
Dos minuts serà un, tres quarts d'una.
Aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Fem esport, fem salut a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
des d'una secció que realitzem en col·laboració
amb el patronat municipal d'esports.
Ens acompanya avui la seva cap d'activitat,
Roger Barberà, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, ens retrobem després del parèntesi.
Retrobem, després de tot un any de programa.
I passa una mica com a altres seccions,
que els nostres col·laboradors s'ocorren, que es diu ara,
i preparen nous programes.
I, de fet, la intenció des d'aquest espai, des del patronat,
és anar parlant de diferents esports que es practiquen
aquí a la ciutat de Tarragona.
I el que és més important, que es podrien practicar encara més
perquè tenim possibilitats de fer-ho.
Hi ha uns clubs, hi ha unes entitats que s'hi dediquen.
Sí, la veritat és que, com saben els nostres oients,
fins ara aquest programa sempre anava dedicat a l'esport salut,
d'una manera molt genèrica.
Ens centraem una mica més en malalties, problemes, pràctiques.
Llavors ens vam pensar aquest nou any, 2004, donar-li un tom
i també parlar del que són els esports específics,
que a Tarragona es practiquen, o que s'han de practicar més,
o bé, que es podrien practicar i que no es practiquen, no sé, una mica.
Han fet un estudi de tots els esports que tenim a Tarragona,
de tots els esports en general,
i cal dir que durant tota aquesta temporada,
almenys fins a l'estiu, parlarem dels esports específics.
Avui començarem amb el vòleibol.
Hem pensat que el vòleibol és un esport que aquí a Tarragona
té una representació molt important, com tothom sap,
i per això tenim aquí un dels seus entrenadors,
que ara tu mateix el presentaràs,
però que és un esport molt saludable,
sobretot perquè és un esport on no hi ha contacte físic,
molt saludable també per practicar a edats de gent molt jove,
no estem parlant de nens, sinó de joves,
i que precisament, com ara Pepe ens explicarà,
el problema és de promoció entre els joves.
En una edat entre 13, 14, 15 anys,
que és l'edat ideal per aquest esport,
tenim problemes de pràctica.
Llavors hem pensat començar amb aquest esport col·lectiu,
perquè és un dels esports importants a Tarragona,
però que li faltaria una mica més de promoció.
I sembla mentida, perquè està a la màxima categoria,
és el Pepe González. Bon dia, Pepe.
Hola, bon dia.
Benvingut. Quantes vegades no us haureu fet aquesta pregunta
des del mateix club, o us hauran comentat
que com un club que té un equip a la màxima categoria,
doncs té aquestes mancances, com altres esports,
que de vegades només parlem de bascet i futbol,
i sembla que els altres esports no existeixin.
Sí, però jo crec que
aquestes carencias són generales,
no és un problema d'un deporte específic,
sinó que són carencias sociales.
Ara els nens de determinades edades de secundària
són molt diferents.
Per exemple, quan jo empeixi això del vòlei,
l'empeixi en el col·legi de Sant Per i Sant Pau,
de primària, doncs,
i de això ja fa més de 25 anys.
I eren molt diferents els nens de 25 anys
als nens de ara.
Mira, ja que te pones nostálgico,
jo recordo una anècdota.
Quan jo va al col·legi també, més o menys,
per a esas èpocas,
el único deporte que podien practicar
les xicas de equipo era el vòlei.
Era el vòlei en els col·legis.
Les xicas no practicaban bascet ni nada d'aquest.
Per tant, d'entrada aquest és un punt.
I, curiosament, en el club,
les xicas no estan ja,
si jo no estic equivocada.
No hi ha equipament femenini, no?
¿Lo hubo en su dia o sí que hi ha?
Sí, i seguim fent el treball
amb nosaltres en la promoció del vòlei
i la facem sin distensió de sexo.
Además, el vòlei a determinades edades...
Sobretot quan són pequeños,
un niño de 12 años, de 11 años,
se puede practicar perfectamente un misto.
i, de hecho, cuando vamos a hacer la promoción,
lo que luego explicaré en los colegios,
lo hacemos conjunta.
Roser comentava alguns beneficis,
només algun de passada que té el vòlei.
Deia que era un esport que no hi havia un contacte físic,
per tant, aquesta vessant, diguem-ne,
agressiva en el sentit de contacte,
no ho dic des del punt de vista emocional,
no existeix.
Parles en general dels beneficis
de la pràctica del vòlei?
Bé, jo, el hecho de que hi ha una res por el medio
lo hace diferente a muchos deportes.
Entonces, aparte del contacto físico,
que el plano físico, pues, entre comillas,
no puede ser tan importante.
Lo cual, a alto nivel, ves que,
como en todos los deportes,
si eres más alto, saltas más, pues ganas tú.
Pero, más que todo, para mí lo más importante
es que al estar separados por una red,
el otro equipo pone el balón en juego,
te lo da y tú juegas.
O sea...
Siempre tienes opción de jugar, digamos.
Siempre tienes opción de jugar.
Y, además, sobre todo,
no le puedes echar la culpa
a que el otro me ha empujado
o me ha hecho falta
y no ha pitado el árbitro.
Es toma la pelota, juega,
y si tú haces el punto, lo has hecho.
Y es veu, es clareta el joc, ¿eh?
Exacto.
Y eso creo que es un beneficio importante, ¿no?
Es decir, no, no, a ti te dan la pelota
y tú lo que hagas con ella
es responsabilidad tuya, ¿no?
No tienes que buscar excusas
y culpar a nadie.
A nivel educativo, ¿no?
Físicamente, desde la part física,
en el apartado físico
es un deporte que requiere
una coordinación muy importante, ¿no?
Y yo resaltaría más
que los aspectos físicos
los aspectos de la voluntad también
porque es un deporte
muy complicada la técnica de aprender,
requiere mucha constancia,
mucho esfuerzo
y eso, la educación en la voluntad
de los niños es importante
y más en los tiempos
que corren actualmente.
¿L'aprenentatge
es más complicado
que otros esports
que se practican a nivel escolar?
Sí, es que es muy desesperante.
Y a lo mejor es por eso
que no se apuntan tan,
porque requiere un esfuerzo
y hoy día no están por la labor.
Es más fácil de decepcionarle
a un crío.
A ver, al ser un deporte
donde tú no coges la pelota,
la superficie de contacto
con la pelota es mínima
y el tiempo de contacto
con la pelota es mínima.
La pelota viene,
la tocas
y se va a la rada.
Viene otra vez,
la tocas
y se va allí.
Y cuando lo ha hecho
unas cuantas veces eso el niño,
dice,
me voy a jugar a básquet,
por ejemplo,
que cojo la pelota
y alguna meta.
Sí, quizás es más fácil,
más motivante, diría yo,
para esas edades
que hacen el deporte
porque se sienten bien con él
y porque de alguna manera,
hemos hablado aquí alguna vez
en comportamiento deportivo
de los niños,
se sienten líderes
o se sienten de...
Es que yo este deporte
lo hago bien.
¿Por qué lo hace?
No porque piense
que es bueno para su salud
ni nada de eso,
sino porque le sale bien.
Entonces, normalmente,
el fútbol, el básquet
es una cosa un poco más fácil.
El niño juega fútbol
desde que nace casi.
Es diferente.
Es totalmente diferente
de fútbol.
Es más natural
el movimiento del fútbol,
por ejemplo.
No, y aunque a un niño
no se le dé bien,
siempre puede meter un gol.
Sí, exactamente.
Y en un grupo así,
no se ve tanto
si lo haces mal.
Aquí, cuando fallas,
siempre se ve mucho.
Y dependes de los otros
para hacer el punto.
No puedes hacerlo tú solo.
Es un deporte
absolutamente de equipo.
O sea, tú,
si te dedicas a pasar la pelota
al otro campo,
no haces el punto.
Necesitas el otro.
Entonces, necesitas,
por lo menos,
otro jugador,
como mínimo,
si no otros dos.
Estic entenent
que aquí estem parlant
que es un esport
que s'allunya
de l'individualisme,
es un esport
que requereix
esforç
i disciplina,
és a dir,
coses d'aquelles
que anem una miqueta
mancats avui en dia,
probablement, ¿no?
Yo creo que educativamente,
bueno, de hecho,
yo entré en este deporte
por eso.
Yo entré en el deporte,
me puse a hacer esto de entrenar
cuando estaba haciendo magisterio
y empecé a hacer esto
porque era el deporte que conocía.
y entré porque me parecía
el deporte educativamente
un deporte muy bueno
para la educación de los crios
por todos estos aspectos
que hemos señalado.
Però qualsevol nen o nena,
independentment
de les seves característiques físiques,
estem parlant
amb una persona
que no tingui
una discapacitat
allò, doncs, notable,
pot practicar vòlei?
Sí, sí.
Perquè moltes vegades
hem parlat
en aquest espai
persones que són més lentes,
persones que són,
doncs,
per la seva constitució,
doncs,
tenen una miqueta
d'accés de pes,
no són tan àgils,
no tenen una constitució física
doncs,
molt esportiva.
També podrien acostar-se
a la pràctica del vòlei
des d'aquest punt de vista,
no?,
dels joves,
dels nens,
dels adolescents.
Cualquier persona
puede practicar vòlei,
no, no,
no són són els nens.
No, parlaves
que necessita
una gran coordinació,
per això s'aprèn.
No, pero eso sí aprende,
estamos hablando
de a nivel de practicante,
no estamos hablando
de a nivel de competició.
No, no, no,
en absolut.
Entonces,
para practicar cualquiera,
de hecho,
vemos en las playas,
por ejemplo,
en verano,
el vòlei,
que bueno,
aquí lo tenemos,
en la basada
y en Milagro,
siempre está lleno
y ahí se ponen a hacerlo
personas que en su vida
lo han hecho
y que ya son mayorcitas,
que los niños aprenden
con más facilidad
y no hay ningún problema.
¿A quina edad
es más indicat?
Bueno, pues,
estábamos hablando
Rosé y yo
aquí fuera
que las cosas
están cambiando
porque la sociedad
está cambiando.
La edad idónea
para el vòlei
para nosotros
siempre ha sido
en torno
a los 12,
13,
14 años,
pero ahora
con la reforma educativa
los centros
se han estructurado
de otra manera
y primarias
hasta los 12
y secundarias
hasta los 16
y nosotros
pensábamos
que
los centros
de secundaria
eran el lugar
idóneo
para hacerlo.
Este año
hemos empezado
con una campaña
y
nos hemos dado cuenta
que los centros
de secundaria
no tenemos
nada que hacer,
que los niños
que no hayas
iniciado
en el deporte,
no en el vòlei,
en cualquier deporte
antes,
en secundaria
no los vas a meter
ya dentro de...
Justamente
cuando comienza
la secundaria
que generalmente
hay un cambio
de centro,
hay un trencamiento
en la actividad
esportiva que han hecho
porque las ampas
siempre han impulsado
mucho esta actividad
des del moment
que el nen
comença a agafar
una certa autonomia
en els nous centres
d'ensenyament
a partir de l'ESO
tenen els seus interessos
en altres anors.
Sí, hi ha altres coses
que els motiva més
que és l'esport.
L'escola
fins ara
era una aglutinadora
molt bona
i com feien
fins a vuité
14 o 15 anys
eren 14 i 15 anys
que encara estaven a l'escola
per tant
tenien un ritme
de pràctica esportiva
estaven dintre l'escola
amb el seu grupet d'amics
ara queden tot
una mica disperss
no són els mateixos amics
canvien uns
van a un centre
els altres van a un altre
una sèrie de coses
que potser
distorsiona
i agafen
simplement podem pensar
que en aquestes edats
potser tens altres motivacions
si no estàs una mica més
encaminat
dintre d'una escola
si et donen una autonomia
pensem en nosaltres mateixos
una autonomia
als 13 anys
d'aquestes característiques
i evidentment
potser s'han fet el mateix.
S'ha de fer un nou plantejament
per promocionar el volei?
Sí, de hecho
yo creo que no solo
para promocionar el volei
sino que vale
para más deportes
para casi todos
nosotros este año
por ejemplo
iniciamos una campaña
de promoción
y de apoyo
a los profesores
de Educación Física
asesoramiento
en cuanto a la técnica
del volei
porque uno de los problemas
del volei
es que el conocimiento
que se tiene de él
es muy limitado
incluso los profesores
de Educación Física
no conocen
pero no tienen
un conocimiento
profundo de la técnica
hicimos una campaña
y los colegios
todavía
estamos en ella
vamos a estar
toda la temporada
todo el curso
y esperamos
que en próximas
también
de forma que
nosotros enviamos
un entrenador
un monitor
a los colegios
de primaria
y de secundaria
estábamos haciendo
pero ahora vemos
que nos tendremos
que decantar
más por los de primaria
para asesorar
al profesor
los colegios
normalmente
durante un trimestre
hacen un deporte
otro trimestre
hacen otro deporte
y hay un trimestre
que hacen volei
y entonces
durante ese trimestre
le enviamos
a un profesor
que está con él
en las clases
de Educación Física
y le ayuda
en el plano técnico
¿Y qué tal
está funcionando
fins ahora
l'experiència?
Es muy aviat
ya lo sé
que no...
Sí, es pronto
pero ya empezamos
por uno de los colegios
donde ya lo hemos hecho
en el de San Pere y San Pau
lógicamente
Allá hay mucha tradición
ya ni que sigue
per l'entorno
pero lo del deporte
ha ido a menos
y el volei también
cuando yo empecé
a hacer deporte
nos pasábamos allí
los sábados
desde las nueve de la mañana
hasta las dos
o las tres de la tarde
todo lleno de niños
y ahora cada vez
que paso por ahí arriba
pues se me cae el alma
al suelo
porque las pistas
están absolutamente vacías
Ay, aquests ordinadors
estas maquinetes
entonces
ha cambiado mucho
la cosa
y esto está funcionando
está funcionando
bastante bien
y además
los profesores
están encantados
porque ellos
que se sentían
limitados
a la hora de esto
de repente
tienen esta ayuda
que luego en el futuro
ya no la necesitarán
porque ellos
podrán seguir
haciendo ese trabajo
y este es nuestro objetivo
Actualmente ahora
si algú
volgués
practicar vole
ya sabemos
que a l'estiu
podem anar a la platja
i demanar hora
perquè cada cop
hi ha més practicants
Sí, no, però
estem parlant
dels nanos
que volguen entrar
a un club
de voleibol
o es volguen
interessar pel voleibol
o simplement
demanar informació
de quins col·legis
es practica el voleibol
si el seu propi col·legi
a voleibol
o si a partir d'ara
han sentit
aquest programa
els pares, els fills
i volen
interessar-se pel tema
primer que res
com sempre
i com tots els temes esportius
poden trucar
al Patronat Municipal d'Esports
Els assessorem
i els hi podem referir
a les persones
que realment
saben del tema
i els podran assessorar
recorda el número de telèfon
el 977
55
0299
però aquí a Tarragona
hi ha tradicionalment
hi ha un club
que ja l'acabem de nombrar
que és el Club Voleibol
Sant Pere i Sant Pau
que és l'antic club
de sempre del vòleybol
que és qui porta
diguéssim
el gran pes del vòleybol
de Tarragona
i després tenim
un altre club
que va néixer més tard
però que també està fent
la seva feina
sobretot amb noies
que és el Club Voleibol Tarragona
llavors
aquests dos clubs
són els dos clubs
que tenim a la ciutat
en qüestió de vòleybol
i que qualsevol persona
que estigui interessada
en el vòleybol
a nivell d'informació
qualsevol d'aquestes tres opcions
és vàlida
que es posi en contacte
que es posi en contacte
amb el patronat
donareu amplia informació
Pepe finalment
el fet de tenir
el club
aquest equip
que està
en la màxima categoria
no arrossega
ja sabem
que no té
la cosa
de l'estrellat
o com el futbol
però clar
ja tenia un equip
putin
o no hi ha manera
ara
ara amb aquesta campanya
estem
sí que estem
notant
cinc d'influència
perquè a més
d'ir
això
estem
estem
concentracions
dels nens
en el pabelló
i els llavors
allà
i quan veuen
els
i estan
els
els
els
al·lada
de
els
els
els
els
els
els
lògicament
i
llavors
llavors
els
els
los niños
y el
el sábado
puedo venir
a hacer de
recoger
pelotas
en el partido
bueno
cuando un niño
te dice eso
es que ya está
i aquest ja l'he captat
una miqueta
ja está yendo
digamos
está sintiéndose
atraído ya por el deporte
doncs com que la campanya
l'esteu fent
com que val la pena
d'anar fent una mica
de memòria
si us sembla bé
a la Roser
i a tu Pepe
sobretot que torneu
més endavant
i mirem com està la cosa
i fem una mica
de memòria
en tot cas
per dir que el boli
és un esport que es pot practicar
a la ciutat de Tarragona
amb totes les garanties
perquè tenim autèntics experts
en la matèria
un d'ells
ens ha acompanyat avui
el Pepe González
entrenador de l'equip
de voleibol
de divisió d'honor
del club
volei
Sant Pere i Sant Pau
gràcies Pepe
fins la propera
bueno a ti
y decirles a los colegios
que solo tienen que llamar
al centro
si quieren entrar
en este programa
y nosotros
si está dentro
de nuestras posibilidades
pues les atenderemos
gràcies
bon dia
i Roser Barberà
cap d'activitats del Patronat
ens trobem la propera setmana
i tant
adeu-siau
bon dia
és la una
els deixem en companyia
de les notícies
de les notícies