.
Sintonia de Tartulia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimarts,
temps per comentar algunes de les notícies destacades de la jornada
amb quatre convidats.
Avui amb Josep Bertran, cap de Relacions Externes de Rapsol i PF.
Bon dia, Josep.
Bon dia.
Al seu costat, volia dir, hi ha un altre Josep, el Josep Andreu,
adjunt a la direcció de la xarxa sanitària i social de l'Hospital de Sant Poix Santa Tecla.
Bon dia.
Bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim la Rosa Maria Rossell,
la regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament.
Bon dia, Rosa.
Bon dia.
I el Xavier Soler Poblet, advocat.
Bon dia, Xavier.
Molt bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats avui comentarem l'actualitat,
actualitat bàsicament local,
encara que abans de començar a abordar notícies estrictament locals de la ciutat de Tarragona,
els hi plantejo, encara que sigui breument,
parlar de la polèmica de les últimes hores que envolta el tema de les seleccions catalanes.
I a propòsit del triomf de la selecció catalana d'hoquei patins
i sobretot de l'enrenou polític que s'ha creat fora de Catalunya
amb aquest mundial guanyat per la selecció catalana
i amb la possibilitat que el proper mes d'agost
s'enfrontin les seleccions catalana i espanyola d'hoquei en el Mundial A.
Ja saben que hi ha una forta polèmica més enllà de Catalunya sobre aquest tema
i que encara està pendent de ratificació per part de l'Assemblea de la Federació Internacional d'hoquei patins
a finals del mes de novembre, just d'aquí un mes,
la ratificació definitiva de la selecció catalana d'hoquei.
Què els sembla? Massa enrenou polític per un tema esportiu?
O com ho veuen?
A veure, Josep Bertran.
Home, a veure, jo he vist molt enrenou, eh?
Des del punt de vista esportiu em sembla que és magnífic el que s'ha fet
i probablement si es volen aconseguir fites més elevades
doncs aquest enrenou poder no va gaire bé pel que es vol aconseguir.
Jo crec que es parla molt que el partit important és el que es juga,
no sé quin dia del mes que ve em sembla que és la reunió...
El 26 de novembre.
El 26 de novembre, efectivament.
Als Estats Units, a Fresno.
I no sé si tot aquest enrenou convé o no convé.
El que em crida l'atenció és una mica el paper que ha jugat el...
Em sembla que es diu Rafael Niubó, el secretari...
General de l'esport.
De l'esport, que jo crec que ha fet un paper absolutament eficaç en aquesta qüestió.
Jo crec que n'hi ha anat allà,
que probablement és el que tindria més sentit que estigués allà.
Jo crec que ell està apostant, doncs, per la via de la discreció i de l'eficàcia
per poder tirar endavant.
Pel de més, jo crec que si ho mantenim en un tema purament esportiu,
no hi ha que haver cap mena de problema.
Vinga, més opinions.
Qui vulgui.
Jo crec que...
Però que he anat seguint des que es va generar tot el tema.
Però, per primera vegada, una mica, l'esport.
Vull dir, ha sobrepassat totes les barreres.
És a dir, ha sigut l'esport realment el motor.
Perquè jo no sóc esperant hockey,
però no m'esperava jo aquest resultat tan brillant de guanyar tots els partits
i guanyar-los amb resultats aclaparadors.
No conec el món del hockey i d'això, però realment,
no sé si quan al seu moment es va fer el primer pas de poder autoritzar,
encara que fos a nivell d'aquesta competició, la selecció catalana,
se pensava que podia arribar fins a un arribat.
Ens trobem que el resultat esportiu ens supera,
i ara estem tots muntats amb una fòria,
menys els catalans, no?, amb una fòria,
que, bueno, doncs, ahir va haver la rebuda del Paral de la Generalitat,
tots, ara heu de venir amb la Copa aquí, heu de tornar amb la Copa,
bueno, la típica celebració.
Clar, l'altre costat, jo ahir a la nit sentia una mica una tertúlia deportiva,
clar, la resta d'Espanya té un foc pels queixals, no?,
i el secretari del Deporte, que això no pot ser,
i que va en contra de la llei, la legislació,
i, bueno, i que contra el Maragall,
que, clar, si el Maragall s'hi ha fet una foto,
que no sé què, no sé quants,
bueno, contra el Maragall i contra els catalans,
i que això no pot ser, perquè, clar,
mentre juguin a la selecció B, no?,
o mentre juguin a la divisió B,
no passa res, però quan és la divisió d'honor
i la divisió A, contra la selecció espanyola,
no poden jugar, no?,
doncs aquí el problema el tinc d'anar als que manen, no?,
vull dir, el tripartit i el zapatero,
a veure això com ho poden solucionar.
Me deixes frivolitzar una mica,
jo no soc gens esportista,
i, a veure, no em fa cap vergonya dir
que no segueixo cap esport,
vull dir, no, mira, ja m'està bé.
Jo ho resumiria
amb tres paraules.
Enveja, podrida, de veritat.
Vull dir, tenen...
Són dues.
Dos, perdona.
En aquests moments...
En aquests moments...
Ara no vaig a la tercera.
En aquests moments...
En dues paraules.
En dues paraules.
Gran, enveja, podrida.
Doncs gran, enveja, podrida.
Sí, vull dir, a veure,
en aquests moments el hockey,
doncs a nivell estatal,
tot i que no conec massa bé com està la cosa,
em penso que Catalunya és qui ho fa més bé,
qui guanya els partits,
i, per tant, evidentment,
que la selecció catalana
pugui haver guanyat
tot el que ha guanyat
és una cosa que per ells
és absolutament impensable.
I llavors, vull dir, a veure,
pataleta per una banda
i por per l'altra,
perquè per ells el fet
que Catalunya
hagi pogut
guanyar
un Mundial,
era, no?,
això que ha guanyat...
El Mundial B.
El Mundial B.
Doncs,
què vol dir?
I si ara resulta
que el País Basc
també treu
seleccions nacionals
i Galícia
i Andalusia?
Oh, què passa, llavors,
a l'estat espanyol?
Vull dir...
Però vostès creuen
que l'estat espanyol,
el govern espanyol,
permetrà finalment
que puguin competir oficialment?
Què costaria
que l'estat espanyol
digués, a veure,
quina és la millor selecció
de hockey
de l'estat espanyol?
Catalunya?
Doncs Catalunya
representa
quan convé l'estat
i ja està.
I ja està.
Això no ho podran fer mai.
A veure,
potser la millor selecció
serien els millors de l'estat espanyol.
A veure,
bueno,
el Xavier que acabi la ronda
i després ja poden...
Jo és que la veritat
és un tema
que no el domino.
Em fa l'efecte
que malauradament,
malauradament,
l'esport serveix,
en aquest cas,
per fer política sectorial.
Això,
punt número un.
punt número dos.
Els que estan en contra
de l'existència
de la selecció catalana,
jo crec que
desconeixen un fet
i al mateix temps
tenen por d'un altre.
De què tenen por?
El 90%
de l'equip nacional espanyol
està format
per catalans.
Potser perilla
la selecció espanyola
d'hockey
sobre
d'hockey
petits.
I
tenen
certa ignorància
o ho volen obviar,
vull dir,
doncs,
passem-hi de puntetes
o no parlem del tema.
Jo he vist un mundial
de futbol
on s'han enfrontat
Inglaterra
contra Escòcia,
Escòcia
contra Irlanda
i jo tinc entès
que això en general
se n'hi diu
el rei no un nido
de la Gran Bretanya
i tenen de cap
d'estat
a su majestat
la reina aquella.
I no hi ha
cap problema.
no hi ha cap problema.
El que passa
és que també
s'ha d'entendre
una cosa.
S'ha d'entendre
que
després
d'un temps
de l'Espanya
una,
grande
i libre
la mentalitat
de molta gent
segueix sent
la mateixa.
I qualsevol cosa
que digui,
escolti,
la diversitat,
la diversitat,
per exemple,
ahir havia una cosa
claríssima
en quant a la immigració
que es tenia
que primar
les regions,
les nacionalitats
històriques
o el que sigui,
que tenen més
immigració.
I això s'accepta.
Escolti,
sap per què s'accepta?
Perquè hi ha aquesta diversitat.
I amb altres coses
hi ha també diversitat.
I acceptem la diversitat.
I Zapatero
va dir una cosa
molt bonica
fa cosa d'un mes o dos
que va dir,
escolti,
què més voldria jo
que poder posar
en aquest país obligatori
que tothom
aprengués
el català,
el castellà
i l'eusquera.
I que tothom
es pogués entendre.
I és aquest el fet.
I jo crec que
és que no té
que generar
cap problema.
El problema
és que et surti
un senyor de Madrid
criticant
el president
de la Generalitat
perquè en aquell moment
hi havia una estelada.
Escolti,
miri,
jo crec que hi ha
una definició
de bandera
que és la francesa
que li diuen drapó
i al fi
al cap
no deixi de ser
un drap
que no
tampoc té
tanta importància.
A veure,
però vostès
consideren que finalment
hi haurà
el reconeixement
internacional?
o que hi haurà
moltes traves
per part
del govern espanyol?
Jo volia preguntar,
no sé si algú sap,
diguem,
l'Estat té competència
pel tema aquest
de les federacions
o això és purament...
Les federacions
són entitats privades
i aquí és on
els catalans
o com a mínim
les autoritats esportives
catalanes
defensen
que cada federació
pot fer una mica
el que vulgui.
O sigui,
que teòricament
és possible
que la federació
resolgui
que Catalunya
pot estar
i tal
i amb independència
del criteri
de l'Estat.
Suposo que és
el que ha passat
amb el...
Per això hi ha hagut
aquest reconeixement
parcial,
podríem dir,
i ara cal
el reconeixement
definitiu
perquè pugui jugar
el Mundial A
l'any que ve
que jugaria
als Estats Units.
No ho sé.
I la política
que en volta
tot aquest tema...
Jo no sé
què faran,
no?
No sé què faran.
Ara he dit
la paraula greu
que un tema
d'esport
de senyors
que es posen
amb pantalons curts
i uns amb patins
i els altres
amb unes botes especials
això és un tema
clau en aquest país.
Escolta,
hi ha temes
molt més importants
que tot això
per anar discutint.
Però la política
de símbols
és importantíssima,
no?
I ho estem veient
en les últimes setmanes.
El nou format
de la Diada Nacional
de Catalunya,
el 12 d'octubre
com a Dia
de la Hispanitat,
la Festa Nacional
Espanyola,
ara això,
la imatge
del president
de la Generalitat
amb banderes
independentistes,
en fi,
això és també
política o no?
Però jo crec que
abans dèiem ells
i nosaltres,
ells i nosaltres
estem fent
un ús polític
d'un tema esportiu,
jo crec que els dos
cantons estem aprofitant
i no sé si per part nostra,
ja segueixo amb això
d'ells i nosaltres,
no sé si per part nostra
és el més intel·ligent,
si el que ens interessa
en realitat
és arribar al final
al reconeixement definitiu.
Jo penso que la intel·ligència
ha sigut la que ha demostrat
el senyor Niu Bom,
la manera com ha anat
treballant i ha anat
fent les coses.
Això és el que jo deia
al començament, no?
I jo fins i tot
estic d'acord amb ell
amb el que aquest dematí
deien els mitjans
de comunicació
que li havia sapigut greu
precisament
que el grup d'Esquerra Republicana
en el Congrés
havia tret
les samarretes
de la selecció catalana
o de Catalunya.
Sí, que potser
era un gest que sobrava,
no?
Potser sí, vull dir,
a veure, també s'ha d'entendre
que en el Congrés
dels Diputats
Esquerra Republicana
està xulada
però tot arreu,
no?
Però bueno,
jo penso que
anant fent feina
i callant
és com es aconsegueixen
les coses
i vull dir, a veure,
quan el senyor Niu Bo
va dir
he aconseguit això
tothom es va posar
a tremolar
perquè ningú es pensava
que aquest senyor
fos capaç d'aconseguir
això
amb tan poc temps.
No recordeu...
Vull dir, no cal oblidar
que el senyor Niu Bo
encara no porta un any
en el seu carrer.
Sí, sí.
Josep Andreu,
alguna cosa per acabar
aquest tema?
Sí, però no,
atalla abans
que ha dit la Rosa,
diu, home,
però si els catalans
són que juguen millor,
per què no pots ser català
en la selecció de hoquei?
No, no,
la de hoquei,
la de futbol,
la de patanca,
la de bàsquet,
qualsevol selecció catalana.
Jo, amb la línia
que deia el poblet
de dir, escolta'm,
al darrere de fons
és el reconeixement
d'una nacionalitat,
no?
I és que som nacionalistes
i sobranistes,
el nostre esperit,
els símbols,
per a nosaltres és moltíssim
que se'ls pugui donar
aquest reconeixement
i tenir capacitat pròpia
de poder jugar,
de poder representar,
d'anar a qualsevol part
del món
i que s'escolti els segadors
que és el que hem de lluitar.
A través del hoquei
hem pogut.
Ara recordo
que hi havia un altre esport
que també es va intentar
i va quedar abatat,
no recordo quin va ser.
El hoquei va prosperar,
per ser una integrada independent,
va prosperar.
Vull dir,
que això és el que nosaltres
hem d'aspirar,
crec jo,
almenys un nacionalista.
Independentment de la xó,
però que el darrere fons
és claríssim
que és el reconeixement
de Catalunya
com una nacionalitat
d'aquestes que s'anomena
històriques
i Catalunya,
Euskadi
i Galícia
i prou.
En aquesta vessant política
del tema,
ja per acabar,
està en joc
amb el tema
de les seleccions catalanes
una mica
aquesta Espanya plural
que pregonitza
el govern socialista
de Zapatero?
Es posa en joc
justament amb aquest tema?
Jo crec que sí,
per això abans
jo he manifestat,
jo crec que ara
ells tenen
una mica
la patata calenta,
en el sentit
que evidentment
jo vull entendre
que ara el govern actual
de la Generalitat
promourà
i seguirà
espitjant
cap al tema
de les seleccions catalanes
no només en l'àmbit
del hockey
sinó perquè ara
ja aquesta empenta,
aquesta ola
que avança
i evidentment
a Madrid
tots els amics i barres
tots els amics bonos
i tots aquests
evidentment
faran un contrapunt
que bueno
no sé jo
com el senyor Zapatero
doncs ara
en aquests moments
tindrà una papereta
una mica
d'encaix
difícil d'encaix
i a més clar
aquí també juga
tota la part mediàtica
que puguin estar fent
la gent del PP
que se'ls està escapant
de les mans
la seva Espanya
una gran del libre
no oblidem això
no és tan greu
el fet que les nacionalitats
puguin tindre
les seves pròpies seleccions
o puguin parlar
el seu idioma
o puguin anar
cap a tindre
més independència
entre cometes
vull dir
això no hi ha cap perill
ni cap problema
no tindria que ser greu
no
però el que passa
és que a veure
hi ha uns senyors
evidentment
que han perdut
han perdut poder
dins l'estat espanyol
i que ara en aquest moment
s'aferren
al que puguin
ja siguin
les seleccions
esportives
o jo què sé
o les grans superfícies
el dia de demà
quan canvien els horaris
és que els canvien
en qualsevol cosa
vinga Javier
per acabar
per acabar
a veure
jo recordo en aquests moments
ara que parlàvem
de la diversitat
i que hi ha coses
que són evidents
jo recordo unes paraules
de l'expresident Suárez
quan va intentar
i ho va aconseguir
sent president del govern
que aquest país
comencés a funcionar
dintre de l'òrbita
de la normalitat
hi ha una frase
que ell pronuncia
que jo crec
que és històrica
que diu
jo el que pretenc
és
ho he de dir
que em sortirà millor
perquè ho va dir
en castellà
elevar
a nivell normal
el que és normal
a nivell de calle
escolti
si parlar al català
que ho estem fent aquí
és normal
a nivell
escolti
i per què no tenim
que tindre un reconeixement
normal
de lo que és normal
escolti
és que la normalitat
és que
portau a les últims extrems
et dir
escolti
la normalitat
no s'ha de normalitzar
la normalitat
és la normalitat
no hem de dir
escolti
és que nosaltres som normals
no hem d'anar
a demostrar
que som normals
perquè ja ho sé
és que és la normalitat
i no tens que anar a dir
el que et deia abans
molt bé
doncs com que som normals
aquesta també pretensa
una tertúlia
de normalitat
parlem d'altres
parlem d'altres qüestions
de la normalitat informativa
de la jornada
podem parlar
una mica del plenari d'ahir
gairebé 8 hores
els regidors
de l'Ajuntament
de Tarragona
van estar debatent
sobre diferents temes
8 hores
que van poder seguir
els ullens de Tarragona Ràdio
a través d'aquesta antena
sí que tampoc
aprofundirem gaire
però en fi
es van tractar
temes importants
per exemple
els impostos
les ordenances municipals
pujan un 3 i mig
de mitjana
de cara al 2005
es van aprovar
també condicions laborals
dels funcionaris
de l'Ajuntament
i es va parlar
encara que no es va anomenar
es va parlar també
del tema
terrescavades
Déu n'hi do
Déu n'hi do
Déu n'hi do
si es va anomenar
i es van parlar
de moltes altres
de moltes altres
qüestions
però en fi
d'aquests aspectes
alguna cosa
que vulguin remarcar
especialment
no sé si la regidora
que avui tenim
a la tertúlia
jo
a part del que has comentat tu
doncs dels impostos
de les ordenances
de terrescavades
a mi del ple d'ahir
el que realment
vaig considerar
més important
és el pla integral
de Camp Clar
per mi
va ser
el més important
vull dir
el fet
que des de l'Ajuntament
de Tarragona
es plantegessin
d'una vegada
per totes
la necessitat
de fer tot un pla
de reforma
ja sigui
de totxu
de programes
d'integració
de millores
generals
del barri
de Camp Clar
per mi
va ser el més important
recordem Rosa
perdona
que el pla
és una proposta
que fa l'Ajuntament
de Tarragona
amb un projecte
d'ajuts
amb una convocatoria
d'ajuts
que fa el govern
de la Generalitat
dins de la nomenada
popularment
com la llei de barris
s'han presentat
55 municipis
de tot Catalunya
i Tarragona
presenta
projecte de Camp Clar
abans no existia
aquesta llei
no
no
és una nova llei
efectivament
ha picat l'ullet
el Gb Solopoblet
ho dic pels oients
que no poden veure
evidentment
els contartoris
és cert
vull dir
això és un programa
molt important
aquesta llei
que el tripartit
ha posat damunt
de la taula
la necessitat
d'arreglar barris
i estan d'acord
amb l'elecció
del tema de Camp Clar
Josep?
els Joseps
consideren que és el
no sé si tinc prous
fan un front avui
el Josep Andreu
i el Josep
si Camp Clar
per davant d'un altre barri
no ho sé
jo crec que si
a Camp Clar
li fa falta
doncs comencem
és igual començar
a veure en aquests moments
sí sí
a veure
si tots els llibres polítics
estan d'acord
si estem d'acord
potser és el que vol dir
que és el més necessitat
en aquests moments
a veure
a veure
Camp Clar
és un barri
que està degradat
i és un barri

pel condicionament
que tenim la gent

Ha sigut el més important del ple.
Josep Andreu.
Jo del ple he regit una mica el diari abans de venir.
Així, per sorprendre'm una mica i regint molt pel damunt,
m'ha sorprès que el Partit Socialista no els va aprovar
pel tema que ell considerava que s'havia d'aplicar l'IPC de Tarragona.
Parlem de les ordenances municipals.
A veure, jo crec que els pressupostos és una cosa molt seriosa,
és un instrument de gestió que té l'Ajuntament.
No sols pressupostos, parlem d'impostos.
D'impostos, perdó. Els impostos...
Bé, no sé si...
És l'increment d'impostos.
L'increment d'impostos, sí, sí.
Que no s'aplicava l'IPC de Tarragona,
perquè era més baix que el de Catalunya,
quan sigui més alt el de Tarragona que el de Catalunya que farem.
No ho sé, he vist una miqueta poc argument,
poc consistent per votar en contra.
Vull dir, així...
Perquè em sembla que la resta de partits, més o menys,
amb un o dos brosses, va manifestar alguna diferència.
Tothom va estar d'acord amb l'ordenança de la brossa,
que no la va votar de l'oposició.
Tothom vam dir que no.
A veure, de fet, és inacceptable, eh,
tota la història de les brosses.
Això és el que he llegit, però...
Veus, jo també he llegit poc i haig de confessar aquí
que no vaig escoltar les vuit hores de la transmissió d'aquesta casa.
No m'estranya.
Però, amb la línia...
No va col·laborar, mantenir l'audiència de Tarragona Ràdio, veig.
Sí que per un cantó, em fixo que s'ha discutit
que si és l'IPC català o no és l'IPC català,
quan jo crec que el que se'ns ha d'explicar és
si s'apugen perquè el servei costa més
o perquè hi ha unes raons que us justifiquen o no.
I en aquest sentit, l'única cosa que s'ha explicat
o que jo he sentit és això.
Bueno, la brossa, doncs no, perquè el servei és infumable.
Bueno, estarem d'acord o no,
però jo crec que són aquests arguments
els que hem d'escoltar els ciutadans.
Més que l'IPC, creus tu.
Més que l'IPC.
Escolti, a l'impost del no sé què,
doncs resulta que hi ha aquestes circumstàncies
i doncs s'ha de pujar un 23%.
Per dir, una bestiesa, no?
Doncs bueno, si es justifica i s'explica,
per què no?
I de la mateixa manera que nosaltres,
doncs no han de pujar ni a l'IPC
perquè no hi ha cap increment o perquè...
Jo crec que aquestes explicacions són a vegades
les que demanem als ciutadans
de peu més que l'IPC català o el no-IPC.
I no he llegit en detall tampoc
el tema de l'impost de circulació,
però paguem per circular,
paguem per aparcar, paguem per tal...
Però en aquests moments l'impost de circulació
penso que ja és hora
que es pagui pels cavalls,
per la potència de l'automògica.
És a dir, pagaran més qui té cotxes més potents.
A veure, s'apuja el 3,5%,
però a partir de segons quina cilindrada
o quina potència de cotxe,
doncs es pagarà més o es pagarà menys.
Igual que l'ordenança de la grua.
A veure...
Però aquest impost sempre ha estat igual, eh?
L'impost de circulació que sàpiga
sempre s'ha pagat pels cavalls fiscals,
pels cavalls fiscals dels vehicles.
No, no, però és que aquí a l'Ajuntament de Tarragona
pagava tothom igual, fins l'any passat.
Sí, pels...
Jo tinc dos cotxes, tinc un de gasolina
i un de...
I pagu diferent pels cavalls fiscals,
que se'n diu,
no és el mateix cavall de la potència del motor.
Però augmenta més...
Una altra cosa és que ara sigui més progressiu,
és a dir, s'augmenta els que tenen cotxes
de cilindrades més grossos,
amb més cavalls fiscals,
aquests, la mitjana deu ser el 3,5,
i potser li augmenta el 5,
i el que té menys cavalls
li augmentarà un 2, per exemple.
Això estic d'acord.
Però que sempre s'ha pagat per cavallatge fiscal,
aquí com a tot arreu,
jo crec que això sempre s'ha de així.
M'he explicat malament.
No, no, ho dic per no confondre els oients,
amb el sentit que sempre ha estat així.
Llavors, per exemple,
un diàstic té més cavallatge fiscal com gasolina, etcètera, etcètera.
Javier, algun comentari?
Sí, 3.
Però breus, eh?
Molt breus, molt breus.
Ara els contarem, a veure si són 3.
Molt breus, molt breus.
Deu-los contant.
Primer, en quan el grup municipal socialista demanés el 3,1,
entenc que és perquè la visió política que vol seguir,
enguany, ho ha començat així,
és, podria ser una intenció,
cuidar-ho, eh?
Podria ser una intenció,
alerta amb això,
el que dic, alerta amb això, eh?
S'ha de posar en quarantena.
Però em dono la sensació que la finalitat és aplicar l'IPC
més favorable al ciutadà.
El moment que Catalunya sigui més baix que el de Tarragona,
el més baix.
El moment que el de Catalunya sigui més alt que el de Tarragona,
el de Tarragona.
Per tant, és el que sigui més beneficiós pel ciutadà.
Número dos.
Jo vaig sentir el plenari.
I va haver coses...
Gràcies.
Mira com tinc l'orella, etcètera.
A veure, hi ha una cosa que em va cridar molt l'atenció
quan es va parlar de l'emoció que va presentar el grup socialista
sobre la regeneració de la vida política.
I va haver un senyor que va contestar dient
que el preamble i el títol de regeneració
donava a entendre que tots els regidors
doncs estaven sota sospita.
Aquest senyor, jo li contestaria,
escolti, miri vostès,
a l'any 94-95
i fins que es van dissoldre les Corts Generals
i es van convocar a les eleccions del 96,
a la vista de les actituds o activitats
que havien tingut certs membres del partit
que estava en el govern,
es van omplir la boca de regenerar la vida política.
En aquell moment,
aquesta regeneració no significava el mateix
que el que vol dir la regeneració d'aquí.
M'ha cridat molt l'atenció.
M'ha cridat molt l'atenció aquesta actitud.
Tres i últim.
M'ha agradat molt la dissertació
que va fer el secretari general
i una classe magistral de dret administratiu
sobre el registre dels béns dels regidors.
Allò va ser una lliçó de dret administratiu.
Chapó, i al fi i al cap és doctor en dret administratiu.
Només li faria una pregunta.
Escolti, si els registres són tan públics,
si tot està tan obert,
com és que amb un regidor se li descobreix,
que en aquell registre no tenia una sèrie de coses
que li ha costat la dimissió.
Perquè possiblement aquest senyor regidor
no havia dit tota la veritat a l'hora de fer el...
Per tant, és un registre de conya.
El que ha demostrat el senyor Egevis Solopoblet
és que es va escoltar al plenari municipal.
Matí i tarda, sessions de matí i tarda.
Més qüestions.
Eres tu el que escoltaves la veritat.
L'únic que fes que fer,
i amb ell l'han invitat perquè ja estava al meu costat,
els altres...
Senyors, més qüestions a l'actualitat.
Aquest matí es fa la selecció dels membres del Juret Popular
que seguirà a partir de demà el judici
pel cas de la nena de Salou, Tamara Naves.
Una qüestió, encara que avui tenim aquí més un expert com a advocat,
què els sembla la figura del Juret Popular
per decidir en casos com aquests,
que a més tindran una gran expectació
i un gran impacte en l'opinió pública,
perquè el cas d'aquesta nena de Salou,
doncs, en fi, ja va causar
un gran impacte en el seu moment.
O no podem oblidar fa unes setmanes un altre cas
com el judici de la metgessa terronina,
Gloria Sanz, que també es va seguir
per un jurat popular.
Calcis amb aquesta figura.
Apropiada i adequada per casos com aquest?
Deixem a l'advocat l'últim.
Deixem l'últim, no?
Moltes gràcies.
Rosa.
Parleu, parleu.
Ui, mira, és que això és un tema dificilíssim perquè...
Opinions personals.
No, no, jo, opinió personal.
Jo mateixa penso com em sentiria jo
si tingués que estar fent de jurat popular.
Seria capaç de deixar els meus sentiments particulars a banda
i fixar-me només en el que m'estan dient els lletrats
i en totes les proves que estan exposant?
Jo penso que és molt difícil.
És molt difícil no deixar-te a vegades portar tu mateix
pel que penses d'aquella persona o d'aquell cas.
I llavors, la veritat, llonredament, no m'hi voldria trobar.
Josep.
Sí, en la mateixa línia.
A veure, jo, l'avantatge de...
En tot cas, el poblat ho confirmarà.
Vull dir, mi s'ha de jurat popular el que fa és
una proposta d'això, no?
Vull dir, no és el que dicta sentència, ni molt menys.
Vull dir, doncs és el jutge el que d'acord amb això.
Sí, però l'opinió pública sorra jo d'innocent o culpable.
Bé, però vull dir, sí.
Però vull dir que el...
Sí, però si soc culpable...
Però no hi pot haver un empat.
Això no és l'1x2.
És el problema de la subjectivitat
o la pressió que puguis tenir sotmesa a un tribunal popular
i sobretot en quins casos i en quins, no?
En tenim de recents i per desgràcia al voltant nostre
o una certa o important pressió mediàtica,
subjectivitat que envolta l'entorn, etcètera,
te pot condicionar, i com deia la Rosa,
pots perdre l'objectivitat de les proves,
de les declaracions, d'això.
I llavors, clar, però també, per contra,
és una mica aquell contrapunt que a vegades ens veiem,
que la justícia té decisions que no s'entenen,
que suposo que han estat sustentades amb grans sentències
i amb grans allocucions d'aquests superjutges i supermagistrats,
que ningú entén res,
perquè són 200 folis i ningú entén res,
i que no sé què, no sé quants,
i el millor un tribunal popular,
d'una manera molt més planera, molt més senzilla,
pot arribar a la mateixa conclusió que aquest jutge.
Josep Bertran.
Jo crec que és molt difícil ahir al tribunal,
perquè al final es nodreix de gent de Tarragona
que ha viscut i té la seva opinió més o menys formada.
Jo crec que al final l'important és que el jutge
sàpiga fer bé el seu paper,
sàpiga controlar els debats que es portin allà
i sàpiga orientar la qüestió,
perquè al final es pugui tenir en compte
d'una manera important el veredicte del jurat,
però amb el contrapès del paper important del jutge,
que jo crec que sempre té en aquests processos.
I creuen que serveix per apropar la justiça als ciutadans?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Jo crec que la gent ho sent més d'ell, llavors.
A veure, el Javier és partidari del jurat popular?
Sí.
A veure, en primer lloc,
felicito el Josep Andreu
perquè diu que les sentències en un llenguatge que no entenen,
et felicito perquè tu suposo que el llenguatge dels metges
ja és que estàs a Santa Tecla,
que és molt planer i tothom la llenguatge...
No, no, no, llenguatge, la lletra, la lletra ja no entenc.
Jo la lletra.
La lletra de metge cada cop és pitjor.
La lletra.
Ja no riu llenguatge, la lletra.
Constitucionalment, llei general,
la justícia dona mana,
dimana, d'on dimana?
Dimana del poble.
Què és lo lògic?
Que el poble jutgi.
Com té que jutjar?
Amb una llei que regula el jutjat,
el jurat popular.
qualsevol delicte no va al jurat popular.
Només hi van determinats delictes al jurat popular.
Jo entenc que, a veure,
la participació del ciutadà,
ajudar, perquè l'únic que fa el jurat popular,
ajuda el jutge,
igual que fa el Ministeri Públic i l'advocat,
que són coadjuvants de la justícia,
ajudar el jutge a que dicti una sentència justa,
entenc que aquesta participació del ciutadà
sempre és positiva.
Sempre és positiva.
Llavors, una vegada,
el jurat popular es reuneix,
assisteix a totes les sessions,
se'n dona compte de tota la problemàtica,
pren consciència de tot el que ha passat allí,
es reuneixen,
i per votació pren una determinació,
que és la innocència,
o la diferència que hi pot haver,
que això se'ls ha explicat,
la diferència que hi ha entre un homicidi i un assassinat,
per exemple, i a través del judici
se n'han donat compte de la diferència de qualitat
que hi ha d'un delicte a l'altre, etcètera, etcètera.
Però, el que sí és cert,
és que quan surt el veredicte del jurat
i diu, escolta,
culpable d'assassinat,
el jutge,
les peticions del fiscal i de l'advocat
que estaven d'acord amb la tipificació,
menys la defensa que deia homicidi,
no deia assassinat,
la diferència d'anys de condemna
és tot un ventall que té el jutge per aplicar.
I, en funció de la justícia que mana del poble,
li diu a aquest senyor,
el considerem culpable de X delicte,
ell, amb tot el que ha vist,
amb totes les proves que també ha viscut,
igual que el jurat popular,
dicta la sentència que creu
més equànime i ajustada a dret.
I us posaré un exemple.
Deu segons.
El de la malaurada doctora Glòria Sanz.
Ni el fiscal ni la defensa
han apel·lat aquesta sentència.
Què vol dir?
Que tots dos han sigut,
igual que el jurat popular,
coadjuvants de la justícia
i el jutge ha dictat una sentència ajustada a dret.
Senyors, acabem la tertúlia.
Parlant d'una de les notícies del dia,
complirà els diaris
i els informatius de ràdio i televisió
a partir d'avui mateix.
Aquest judici pel cas de la nena de Salou,
Tamara Navas.
Gràcies per compartir la tertúlia.
Javier Soler Poblet,
en Rosa Rossell,
Josep Bertran i Josep Andreu.
Fins la propera.
Que vagi bé.
Adéu, bon dia.