.
Obrim la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Saludem a dos dels tres convidats.
El tercer està a punt d'arribar.
Saludem a Joan Besora,
vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics de Tarragona.
Joan, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Pitu Orvira,
president del gremi de llibreters de la nostra ciutat.
Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
El tercer convidat, com dèiem, està a punt d'arribar.
És el company periodista de l'empresa de comunicació PIC.
és el Tomàs Carot.
Avui analitzarem, com cada dia,
algunes de les notícies destacades a la jornada,
sobretot en l'àmbit local,
però abans, si els sembla bé,
farem una breu, una de passada referència,
en fi, a la gran notícia de la jornada,
la notícia de les últimes hores,
com són les eleccions nord-americanes,
les eleccions dels Estats Units,
amb un resultat encara incert,
tot i que sembla que la major possibilitat de victòria
és per l'actual president dels Estats Units,
George Bush, que, per tant, podria repetir
i tindria un segon mandat de quatre anys a la Casa Blanca.
Els mitjans de comunicació,
durant tota la nit i matinada,
han estat fent el seguiment.
De fet, encara, hores d'ara,
el resultat és incert.
249 votacions tindria,
electors tindria Bush,
242 el senador John Kerry.
Per tant, l'elecció encara
manté una certa incertesa,
però, a l'espera de saber el que passa realment
a l'estat d'Ohio,
que tots els especialistes i experts diuen
que és el bàsic, el fonamental
en aquestes eleccions nord-americanes,
sembla que la major possibilitat de victòria
és per l'actual president George Bush.
Senyors, primer que res,
no sé si els interessa o no gaire
i si estan seguint de ben a prop aquest tema,
però, en fi, què els sembla?
Un primer comentari davant de la possible victòria
de l'actual president.
Joan.
Interès sí,
però bé, també,
en certa vegada,
com a persona,
una certa indiferència
en el sentit que, bueno,
surti el que surti,
tindrem que fer el que ens toqui, no?
Jo sí,
aquest matí m'he llevat d'hora
i m'he posat davant de la televisió
intentant, doncs,
esbrinar o intentar enterar-me
com anaven tots els resultats
i a partir d'aquí he començat
a fer les meves pròpies reflexions
perquè aquí, doncs,
jo crec que és una cosa,
el que pensem aquí,
el que veiem aquí,
és més ben dit,
l'enquesta que podríem fer
a nivell d'Espanya,
a nivell d'Europa
i l'enquesta que s'ha portat
a terme fins ara.
No oblidem que
avui sempre ha anat pel davant de Kerry
amb totes les enquestes americanes
que s'han fet allà, no?
Llavors, jo crec que això
s'ha de diferenciar
el que pensem,
el que veiem des d'aquí,
el que veuen ells,
que són realment qui voten, no?
A nivell,
els analistes i això
i, bueno,
i pas una sèrie de reflexions
com la que, bueno,
qualsevol persona
que hagi visitat els Estats Units
o hagi tingut contacte amb ells
o inclús fins i tot,
a veure,
ho podem veure
a través dels llibres
que describeixen
la societat americana
o les pel·lícules fins i tot
que ho podem veure
per televisió o el cine
veient que hi ha
una escala de valors
totalment diferent
dels americans
del reste del planeta
i això fa que a vegades,
davant l'opinió
gairebé unànim
que el Kerry
tindria que superar el Bush,
resulta que et trobes
que el Bush està superant el Kerry.
No solament això,
sinó que tot i que
ara estan en una situació
molt quasi d'empat tècnic
o d'empat real,
doncs la Càmera Legislativa
que realment després
doncs tindrà un poder
i un pes important
doncs sembla ser
que en aquest cas
està dominada
pels republicans.
Jo més enllà
sí que he dit
que indiferentment com a persona
perquè ens tocarà fer
el que ens toqui
però sí que
doncs dintre d'aquestes reflexions
no hem de pensar
o no hem d'oblidar
les repercussions
que pot tindre
pel govern espanyol
doncs una victòria d'un
o una victòria de l'altre.
D'això volíem parlar també.
Jo crec que tenim
una creu ben gran
doncs posada
al damunt de nosaltres
i que evidentment
si guanya Bush
caldrà intensificar
els contactes diplomàtics
per canviar
doncs aquest signe.
Ara parlarem
en tot cas
de les conseqüències
que podria tenir
en la política espanyola.
Pitu,
una primera reflexió
sobre tot aquest tema
de la moguda
electoral nord-americana?
A veure,
d'entrada és a dir
que procuro
estar bastant
al marge
de totes aquestes històries
fins i tot
n'estic aclaparat
després de l'allau
de notícies
i de reflexions
i documentaris
i d'anàlisis
que portem
no des d'ahir
però que portem
potser un mes
i potser fa poc
a l'espai
en el temps
de tots els grans
mitjans de comunicació.
La meva sensació
és aquesta
està aclaparat
davant d'una notícia
que sí que ens afecta
no ens podem enganyar
clar que ens afecta
i davant d'una notícia
o d'unes notícies
que no tenen res a veure
en el conjunt
de la manera de pensar
d'Europa
perquè parlem d'Europa
de dos mons diferents
els Estats Units
de Nord-Amèrica
i Europa
són els dos estadis
que ara per ara
mundialment
veiem dintre del planisferi
està la Xina
però la Xina
ja és una altra història
que ja ens la trobarem
quan ens la hem de trobar
i potser que comencem
a tremolar
però sí que és cert
que parlem
de dos mons diferents
de dues maneres
de pensar
totalment diferents
de dos modus
de viure diferents
i que això xoca
amb això que deia
abans el Joan
en aquesta voluntat europea
que guanyi
un model
un model
no diem si és més bo
o més dolent
això estaria per veure
un model
i els Estats Units
de Nord-Amèrica
doncs és un altre
és un altre model
totalment diferenciat
van per un altre
hi ha una cosa molt curiosa
que a mi m'ha criat
l'atenció
d'aquest cap de setmana
no?
tot i que
va seguint
tota la manera
de fer no?
i és aquesta presència
d'aquesta presència
d'aquest trenat
tan religiós
que s'està col·locant
des de fa alguns anys
dintre de la societat
nord-americana
tot es fa per Déu
Déu està al nostre costat
si Déu ens ajuda
i llavors
aquesta escenificació
del que el podrien dir
tancaments de campanya
dels dos candidats
dels dos partits
amb esglésies
anant a missa
amb un recolliment interior
que a mi frega
el fanatisme
i frega
el sectarisme
no?
i això
sí que ens preocupa
sí que ens pot preocupar
perquè
a menys a mi
perquè aquest seguiment
que hi ha
dels valors nord-americans
que se'ns tiren
al damunt
home
una societat laica
com és l'europea
on
en aquesta Constitució
que ara es va aprovar
ni tan sols
hi fa referència
amb unes arrels cristianes
això sí que em preocupa
una miqueta
a llarg termini
saludem el tercer
contertúlia
el periodista Tomàs Caró
Tomàs bon dia
bon dia
alguna impressió
del que està passant
als Estats Units
i del que ens està arribant
a través dels mitjans
de comunicació
sembla que guanyaria
amb més possibilitats
ara mateix
George Bush
el primer efecte important
aquí a casa nostra
a Catalunya
està claríssim
la contesa electoral
ha fet ombra
a la victòria del Barça
això
i l'emparellament
al nàstic
efectivament
això sí que és veritat
perquè avui
fins i tot
en comptes de parlar
de temes locals
després en parlarem
estem parlant
d'una notícia
d'àmbit global
bé
al marge d'això
que és cert
no és cap broma
una mica
en la línia
tant del que deia
el Joan
com el Pito
en el cas
del que acaba
del Pito
és pot ser
l'oportunitat
perquè
si tots dos candidats
invoquen a Déu
i solament
Déu fa casa un
algo falla
pot ser
un punt de partida
per dir
escolta
què passa
Déu s'ha equivocat
o n'hi ha dos
o n'hi ha dos Déus
o Déu no existeix
no ho sé
pot ser una oportunitat
i això ens porta
a un altre
punt de reflexió
i és
a veure
si parlem
que els musulmans
estan vivint
a l'edat mitjana
els americans
tenen
200
no arriba 300 anys
d'història
per tant
encara estan
molt més allunyats
i es fonamenten
en el seu propi món
és ben cert
que ells no coneixen
res del món
ni tampoc el món
els coneix
i aquesta pot ser
l'oportunitat
per nosaltres
de tota aquesta allau
d'informació
de conèixer millor
la realitat americana
i com a europeus
posar unes bases
que ens situen
en bona posició
per poder negociar
perquè ara clar
partim de cultures diferents
i per tant
és molt difícil
avançar
i ells sempre estan
en una situació
i posició
de domini
per tant
i abans que arribi
la Xina
com a potència
doncs
potser tenim
l'oportunitat
d'Europa
de ser
uns interlocutors
i probablement
probablement
doncs
l'estat espanyol
modularà
també
la relació
diplomàtica
o el model
de relació
amb els Estats Units
igual que probablement
els Estats Units
amb aquest
frec a frec
també hagi de modular
les seves pròpies
polítiques
en tot
com qualsevol problema
perquè no deixaria
de ser un problema
el que tornés a sortir
relégit bus
veiem l'oportunitat
i en tot
també
ens serveix
com a autocrítica
per no tornar
a confondre
el desitj
amb la realitat
perquè
clar
des d'aquí
sempre
ens hem identificat
amb aquesta necessitat
de canvi
i no hem vist
que Kerry
tampoc és un líder
des dels debats
els debats
un líder
se l'hagués menjat
i
en el primer
gairebé
però després
en fi
la veritat
és que des d'una perspectiva
d'aquí
no sé si creuen
que la possible
victòria
de George Bush
en fi
pot afectar
d'alguna manera
la posició espanyola
recordem per tot
el tema
de l'afart
de la guerra
de l'Iraq
per la retirada
de les tropes
decidit
pel govern
socialista
perquè les relacions
diplomàtiques
entre els dos
estats
han estat
complicades
i difícils
en els últims
mesos
fins i tot
per aquest desig
que hi ha
en la base
de la societat
espanyola
d'un cert
antiamericanisme
que segurament
s'ha accentuat
en els últims anys
per les posicions
ultres
entre cometes
del president Bush
en fi
consideren
que ens pot afectar
d'alguna manera
tot això
el previsible
resultat final
de les eleccions
nord-americanes
el Pitu
deia
que ens hem vist
en els últims temps
inundats
per aquests mitjans
de comunicació
que constantment
han estat parlant
del tema
però en certa manera
la força
dels mitjans
de comunicació
americans
l'únic que fan
és posar
els Estats Units
d'Amèrica
allà on ells volen
i és en aquesta
primera posició
del rànquing mundial
després
fins i tot
ja no
tindria que vindre
a Europa
però clar
ara fins i tot
ja s'està parlant
també del tema
de la Xina
sigui ben bé
Europa ja no sé
en quin lloc
ocupa el rànquing
però sí que sabem
que Espanya
no està dintre
d'aquestes primeres
posicions
preferents
del rànquing
com ens agradaria
que puguem estar
és a dir
tot això
afegit
que amb el seu dia
vam rebre
aquesta creu
per la nostra
resolució
a l'Iraq
això és un altre tema
que discutiríem
i tot això
però que en aquell moment
el senyor
Colin Powell
si recordeu
en aquella famosa entrevista
en un lloc particular
que li vam fer
en una revista
explicava
aquella anècdota
que hi havia hagut
una ministra
que l'havia trucat
a la nit
dient que hi havia
un conflicte
amb una petita illa
i tot això
i ves per on
doncs el problema
d'ell era
que els dos països
eren aliats
dels Estats Units
i no sabia
ben bé
què fer
això era
ben bé
estava dient
que quan
si es tornava
a repetir
el problema
de la petita
de l'Illota
Pere Hill
i tot això
doncs evidentment
sabria
cap a quin costat
des de canteria
llavors clar
això és preocupant
és preocupant
si això
no solament
des del punt de vista
armamentístic
per dir-ho així
sinó evidentment
el tema econòmic
doncs també
ha influenciat
vull dir
no oblidem
que el problema
dels estillers
d'Izar
bé precisament
perquè se'ls va
cancel·lar
un contracte
importantíssim
que tenien
per la construcció
d'uns vaixells
importants
per la sisena flota
americana
llavors
clar
és que són
unes repercussions
que a curt plaç
ja les tenim
i que sí
clar
ara ho acabem
de rodonir
amb una altra
repetició
de la victòria
de Bush
llavors ja
evidentment
com he dit abans
els àmbits
diplomàtics
es tindrien
que posar
a treballar
molt i molt
jo volia
un altre
ara estava pensant
en les curiositats
que a vegades
són allò
que et queda
vist que no hi podem
influir
però a mi
em sembla curiosa
amb això
de les debats
que hi ha el Tomàs
i després
les estratègies
que utilitzen
que si
ens hem de fer
les dones
les hem de portar
del nostre cantó
perquè aquest és
Budan
no sé què
que és de l'associació
nacional
del rifle
perquè són
un conjunt
de gent
aquestes curiositats
que dius
aquí el president
el candidat
al president
doncs
tingués
que anar
amb la federació
de tir
i que de caça
perquè aquests
són uns
totes aquestes curiositats
que a nosaltres
aquí
se'ns escapen
perquè no hi estem
acostumats
això sí que a mi
m'acrida
l'atenció
m'assobta
i dius
noi
mira si en real
em seia diferents
i el sistema electoral
mateix
i el sistema electoral
que fins i tot
fa 4 anys
va provocar
tot aquell llenrenom
la veritat és que no l'acabo d'entendre
però
són aquestes coses
que ens diferencien molt
l'anàlisi
que em fa
que em fa
el Joan
veritablement
és cert
i
és cert
que
en aquests moments
l'estat espanyol
per la seva
manera
de funcionar
amb la història
el no sàpiguer
estar ni en un contó
ni en un altre
històricament
no de fa
de 8 o 10 anys
aquesta ambiguïtat
que sempre
s'ha mogut
l'estat espanyol
que
no s'ha posat
ni en un costat
ni en un altre
això ens ha marcat
també la història
d'aquest país
de fa molts anys enrere
i
a vegades
es paguen
aquestes històries
es paguen
no comptar
en els fòrums internacionals
en el qual
hauríem de comptar-hi
de tindre
a vegades
presidents
dels governs
que ens han volgut
fer creure
el que veritablement
no eren
ni que la decisió
que obtenia
aquest estat
davant del col·lectiu
internacional
era de primera línia
i llavors
causa amb la realitat
i que molta gent
s'ho ha cregut
o s'ho va creure
i llavors
causa amb la realitat
que no estàs ni dintre
dels 100 primers
i llavors això
pot creure
amb el fracàs
o amb la
o amb allò
de la frustració
i aquest és un problema
que té aquest país
no d'ara
de fa molts anys
que a vegades
són els mateixos
dirigents polítics
que tenim al davant
que no
és allò
de creure's més
del que realment
som
i passem
Tomàs
alguna última cosa
per acabar
ja tornem a parlar
de qüestions
casolanes
una mica
en la línia aquesta
i tornant
a les oportunitats
a veure si
com
geogràficament
som
la quilla
d'Europa
juntament
amb Portugal
cap al continent
americà
per tant
és l'oportunitat
que ens convertim
i substituïm
aquesta posició
de ser ningú
o en tot cas
l'instrument
per exemple
de França
per dir-li
als Estats Units
que és una merda
i nosaltres
rebre les hòsties
i ells queden bé
mirat així
per tant
tenim l'oportunitat
de realment
encapçalar
el que seria
una línia
de política europea
d'apropament
o almenys
d'un nou estil
i model
de relació
nord-americana
per altra banda
tenim el valor
afegit
de la llengua
que cada cop
té més pes
a tot el continent
i també
als Estats Units
com a col·lectivitat
per tant
si no sabem
veure i aprofitar
aquesta oportunitat
i l'únic
que hem sabut fer
en els darrers
vuit anys
és posar
els peus
damunt la taula
d'un terat
i a veus
en fi
veurem
com evoluciona
tot el tema
com que aquest és
un programa
bàsicament
d'actualitat
local
recuperem les qüestions locals
per analitzar-les
i comentar-les
en la tertúlia
i en fi
de les eleccions americanes
i de les seves conseqüències
segur que en tindrem
l'oportunitat
de tornar a parlar
en aquest programa
i en altres edicions
parlem d'infraestructures
parlem de carreteres
avui un dia més
els he de plantejar
a la tertúlia
el tema de la 340
és un tema
que en els últims dies
en fi
està omplint
també les pàgines
dels diaris locals
i dels informatius
de ràdio i de televisió
de la 340
el traçat
de la variant
de la Mora
a la Sabinosa
un cop
sembla que
hi ha partida
pressupostària
que hi ha diners
per començar
les obres
l'any que ve
en fi
hi ha discussió
sobre el traçat
ara el Ministeri
de Foment
diu que considera
tècnicament viable
començar l'obra
començar des de la Mora
i alhora
corregir la part
més conflictiva
del traçat
que és el que afecta
la zona de Boscos
i baixa
per la zona
del Camp del Nàstic
fins a la Sabinosa
de tal manera
que es podria fer
potser paral·lela
a l'autopista
tot això
amb els partits polítics
evidentment pel mig
negociant amb el Ministeri
els socialistes
parlen amb els responsables
del Ministeri de Foment
Esquerra Republicana
amenaça amb una esmena
Convergència i Unió
escoltàvem aquest matí
el seu portaveu
que considera
increïble
que els partits
de l'oposició
estiguin negociant
amb el Ministeri de Foment
sobre un acord
que ja va dubtar
l'Ajuntament de Tarragona
recordem
amb l'anterior govern
del Partit Popular
en fi
també va estant embolicat
no tant com les eleccions
o el sistema electoral
de les eleccions americanes
però també va ser embolicat
què hem de fer
amb la 340?
Qualsevol
qualsevol pal
a la roda
que es posi
evidentment
l'únic que farà
serà enredir-ho
no solament
amb aquesta infraestructura
sinó amb qualsevol infraestructura
i aquesta era
la política
d'un anterior
ministre de Infraestructures
que es deia
Cascos
que aquest senyor
deia
s'ha de fer això
i qualsevol persona
que li posés un pal
a la roda
deia
ho hem apartat
després ja en parlarem
això és el que està passant
si aquí ja hi havia
un acord
en un principi
el que s'hauria d'assumir
era ja d'entrada
un pressupost
important pel 2004
per començar les obres
si no aquest any 2004
principis del 2005
sembla ser
que començaria
a finals del 2005
sempre i quan
s'arreglin
totes les divergències
que puguin haver
i políticament parlant
tots han de dir
la seva
democràticament
això és molt bonic
però clar
el dir cadascú
la seva
sembla ser
que si tu
siguis del partit X
si no afegeixes
un canvi
sembla que no
quedis satisfet
amb com quedarà això
i llavors
en definitiva
s'estan fent
uns canvis
és a dir
si això
va per la dreta
ara poso per l'esquerra
o a la inversa
no crec que siguin
substancials
però tot això
el que fa
és enredir
una solució
que com tu has dit
a l'Ajuntament de Tarragona
què és realment
què és realment
qui ho ha de dir
perquè
evidentment
és en un terme
diguéssim municipal
que ens afecta
però molt directament
doncs
ja va dir
el que ha de dir
en el seu dia
i tot el que està passant ara
és enredir-ho
i tot dient la seva
més opinions
jo
Tarragona té dos problemes
en aquests moments
en carreteres
resol el problema
que seria la carretera
cap a València
està resolt
queda el problema
de Barcelona
sembla que no ens en sortim
però
no ens n'oblidem
del problema
de la carretera
cap a Montblanc
l'autovia famosa
gran tema
perquè en portem d'anys
molts anys
però molts
quan diem molts
potser en portem més de 20
o més
que si el famós túnel
de Barcelona
del Coll de l'Illa
no se desencalla
qui ho paga tot això
doncs la ciutadania
els que ens hem de moure
ara has d'anar a Montblanc
és un calvari
si ara en aquestes hores
agafem el cotxe
ens volem anar a Montblanc
és un calvari
el problema
de la carretera de Barcelona
per entendre'ns
un altre calvari
que no acabem
de desllurigar
que si el fem baixar
pel mig de Nascón
que si passar
pel darrere del camp
del Nàstic
n'hi ha a parar
a la Rebesada
a la Sabinosa
un embolic
estic molt d'acord
amb el Joan
sembla estar
sembla que és així
que qualsevol grup polític
que entri a
a Montblanc
si no hi posa
la seva
empremta
allà al damunt
doncs noi
la cosa no funciona
si anem passant anys
i anys
i anys
la culpa per tant
és dels partits polítics
d'aquí
o dels polítics
d'aquí
o d'on acabar
de decidir-se
o la veritat
de veritat
de veritat
jo em sento allò
dius
desconcertat
perquè a veure
tan difícil
ha de ser
posar-se d'acord
però no ha de passar
una carretera
pel bé comú
utilitzo
una cosa tan senzilla
i diràs
home però
sí que n'ets
de
de senzilla
però és que jo
les coses
les veig molt més senzilles
que a l'hora
de fer això
quants anys
vam estar
amb el tema
de Torredembarra
Altafulla
i al final
tothom està d'acord
que allò
és un nyap
no?
després de tant
de discutir
de pèrdi
doncs un nyap
després de tant
de discutir
perquè les urbanitzacions
i les cases
van
al davant de la Sabinosa
hi ha d'anar
a desembocar
aquesta autovia
allà al mig
hi ha d'anar a desembocar
això passa el temps
ho desembocar
una via d'anar a desembocar
a això
i llavors ens trobem
amb un nyap allà al mig
que ja hi tornem a ser
a veure
el millor
seria qüestió
de mirar en perspectiva
de futur
i des de
l'òptica
de sostenibilitat
també
perquè si no
estem trinxant
el territori
acabant
el terreny
del territori
i
pensar d'aquí
30-40 anys
quines poden ser
les necessitats
i tot això
seria tan simple
com desafectar
l'autopista
i desdoblar-la
potser
si s'hagués fet bé
les coses
del principi
de la 340
potser ara no hi hauria
aquest problema
en qualsevol cas
si ara hi ha
la proposta aquesta
o advertiment
que es pot començar
el projecte
sense hipotecar
una solució definitiva
que pugui contentar tothom
no deixem perdre
un altre tren
el tema del tercer carril
de l'autopista
que és un tema
també vell
però és que
sembla ser
que tothom
hi està d'acord
no he sentit
hi ha cap opinió
desfavorable
al tema
però tot i així
no s'hi posen
no s'hi posen
escolta
obliguem
el problema
rau en què
quan hi ha acord
no es fa
per tant
el problema
no és
de voluntat
el tercer carril
de l'autopista
ja fa anys
que se'n parla
que s'ha de fer
ara ens troben
el problema
que cada diumenge
Tarragona és notícia
a tots els informatius
del trànsit
que és on hi ha
és a dir
quan ha desaparegut
Vilafranca
ha nascut Tarragona
per què?
perquè les elumeracions
de cotxe
en aquests moments
i Tarragona
és allò
el punt
el punt calent
de la
i ningú hi posa
ningú hi posa solució
que és l'autopista
perquè la concessió
la concessió
perquè hem de pactar-ho
i a part
el que diu
el Pitu també
de l'antiga
2,40
a Valls
això són
molt més
de 25 anys
i fa 25 anys
es reprenia
el debat
del túnel
de la República
però per què
no s'han aconseguit
tirar endavant
aquests projectes
no s'han definit
projectes seriosos
de noves vies
de comunicació
i no s'han plasmat
en pressupostos
siguin amb governs
d'un color
polític o d'un altre
de qui és la culpa
del govern central
de l'estat
del centralisme
de l'estat
de la classe política
tarragonina
per no saber
influir
jo crec que és falta
d'execució
falta d'execució
per aleshores
la culpa és a Madrid
de culpa de tots
perquè tu pots fer
un projecte avui en dia
i degut a que
s'han decidit
dels tràmits oportuns
i que crec necessaris
doncs sempre es fa
una demora
en el temps important
aquesta demora
implica que després
doncs canvi un ministre
canvi un govern
canvi un no sé què
tornem a ser
i tornem a començar
i això és el que està passant
i per un canvi d'un ministre
es canvia de projecte
o es pot canviar de...
sí, sí, sí
s'està veient
s'està veient
o sigui
jo recordo
i fa anys que estic ficat
en aquest món així
d'haver estat
i era ben jovenet
quan estava jo a la jove cambra
haver anat a veure
un governador civil
d'ahir a Tarragona
quan hi havia governadors civils
i dir-me
este año empieza esto
referint-me a l'autovia
de Montblanc Tarragona
i això fa molts anys
este año
i bueno què ha passat això
canvis, opinions
i venga tornem-hi
i aquí
i xirar
i tot això
o sigui
de ciutat
en té
de projectes encallats
esbombats
a la premsa
i els mitjans
de comunicació
a gran
allò
amb orquestra sinfònica
al darrer
l'escola oficial
d'idiomes
ara resulta
que...
ara que no vol
que no vol
ostres tu
a veure
l'assumpte de la Sabinosa
aquest
no és que
aquest no fa 25 anys
aquest en fa 50
que si posarem un hotel
que si posarem un hospital
que si posarem no sé què
que si la universitat
allà està
en estat ruïnós
per vergonya
de tots els que passen
en cotxe
o en tren pel costat
no ho sé
jo em sembla
que és una reflexió
que ens hem de fer
entre tots
en aquesta ciutat
no sabem
què volem fer
amb la societat
amb els polítics
amb allò que en diuen
la societat civil
amb la gent
que pot crear
una opinió
però és que
si fem la llista
de les coses
que tenim
encallades
en aquesta ciutat
Déu n'hi do
Déu n'hi do
jo perdona
però torno a estar
amb el tema
de falta d'execució
i avui en dia
els governs
els governants
han d'agafar
aquesta màxima
que diuen
qui té bo
que s'equivoca
i tant
per tant
que parlin
que facin
i si s'equivoquen
ja ho farem
o ja ho arreglarem
un tema més proper
molt proper d'aquí
l'allargament
de la Rambla Nova
que ha societat
aquest conflicte
amb els comerciants
veïns
de l'Avinguda
President Companys
senyors
perdoneu
jo hi vivia allà abans
però és que ara
això ha estat
exposat públicament
en definitiva
és l'allargament
d'una Rambla
que tots
en principi
estàvem d'acord
ara no sortim
dient
demanant
seres més ambles
més estretes
i si això
l'alcalde
no ho hagués
executat
en el seu moment
el 2010
estaria igual
jo crec que
hem d'aplodir
els governants
que tenen aquesta iniciativa
i que són valents
d'afrontar una cosa
i els que no
senyors
que s'hi posin
les piles
i el tema
i el tema
de les autopistes
hi ha un tema
per exemple
que en aquest cas
la societat
d'estri econòmics
que és la qual
jo ara estic representant
aquí
ja va indagar
després
doncs
s'hi va sumar
amb el projecte
l'acepta
a la Càmera de Comerç
però el famós
tema dels peatges
troncals
de l'autopista
i mira que és fàcil
les barreres
dels peatges
mira que és fàcil
eliminar els peatges
troncals
que fan
que Tarragona
sigui notícia
com tu dius Pitu
que cada dos per tres
sobretot a l'estiu
les aglomeracions
tot això
i quan una cosa
que avui dia
informàticament
estem tan avançats
que ho podries
agafar una agenda
per ineficàcia dels governants
a l'empresa concessionaria
de les autopistes
i d'interessos
vull dir
és que està demostrat
que hi hauria
unes millores substancials
tan importants
que tu que fessis
el teu tiquet
aquí a Tarragona
i si te'n vas a la Junquera
quant val d'aquí
a la Junquera
tant, tant
no pagant
cada dos per tres
no fent aquests
clar llavors
ja ens estudis fets
que els dos segons
que tu pares
multiplicat
pels mil vehicles
al final
no són segons
són hores
són dies
són una sèrie de problemes
afegit en el tercer carril
això que sembla tan simple
mira
ho veig més complicat
el tema d'accessos
a la primera pregunta inicial
que deies tu
de la 340
que sí
aquí sí
que a vegades
pots trinxar
un barri
pots trinxar
no sé què
això sí que és complicat
però escolta
coses fàcils
que les veig
com un tercer carril
d'autopista
i com a eliminació
dels peixos troncals
no tiren en man
la pregunta és
per què ho veiem nosaltres
tan fàcil
i els que tenen el poder
perquè em sembla
que hi ha una barreja
d'interessos
que a veure
almenys jo
no hi arribes
hi ha una barreja
d'interessos aquí
interessos
de protagonisme
interessos
de que
no ens enganyem
els que hi havien abans
deien
ah doncs ara jo
he de dir bé
perquè clar
fa por
fa el papo
doncs no ho hem de canviar
almenys hi hem de posar
i tot això
en darrereis
tot això en darrereis
jo em sembla
que no és
la manera de pensar
ni la manera
de veure
d'una persona
concreta
sinó que
és un conflicte
d'interessos
i així jo
i així anem
anem alentint les coses
tot aquest tema
d'infraestructura
sobretot de la 340
està posant una mica a prova
les negociacions
dels polítics
aquí amb el
ministeri Foment
amb el nou govern socialista
recordem que estem
parlant del primer projecte
de pressupostos
del govern socialista
de Zapatero
per cert
i per acabar
en dos minuts
que ens queden
una altra prova
pot ser
amb les relacions
de Catalunya
amb el govern de Zapatero
el tema dels papers
de Salamanca
ho comento
perquè ahir
al vespre es presentava
a Tarragona
una taula de suport
d'intel·lectuals
escriptors
i altres professionals
del Camp de Tarragona
una taula de suport
a la Comissió de la Dignitat
que és aquesta comissió
que demana
reitera
la demanda
de tornar els documents
de l'arxiu de Salamanca
a Catalunya
amb el govern socialista
ens en sortirem
Tomàs?
Espero que sí
perquè si no
històricament
ja no sé
què passaria
vull dir
espero que sí
ara que s'obre
la via aquesta
de recuperar
la memòria històrica
sobretot en temes
de la guerra civil
i de restituir
almenys
l'honorabilitat
de les persones
també els papers
representen
persones
i patrimoni
i com deia el Joan
amb la tecnologia
d'avui
l'arxiu de Salamanca
pot no desmembrar-se
i satisfer
el desig
de Catalunya
i la restitució
de la història
i del patrimoni
ho veiem fàcil
també
és que tot
és qüestió
d'una voluntat
el que passa
que això és complicat
allò de les famílies
de Salamanca
perquè a Salamanca
n'hem fet qüestió
de ciutat
i llavors això
és difícil
perquè la pròpia
ciutadania
allò s'ho ha fet seu
penso jo
però tu t'imagines
a Tarragona
que tinguéssim
un arxiu de Salamanca
ara?
Escolta, perdona
a mi sincerament
Salman Tinos
aquí lo tienen
a mi a mi
no et cridis
potser enganys
no ho sé
no ho sé
no perquè esclar
tu mires
penso eh
tu mires des de la posició
aquesta que vols
afavorir-te tu mateix
alhora
però
des de les declaracions
del
com se deia
el torrent de Ballester
era
d'allò qualificar-ho
com a
dretxo de conquista
això cala
a la gent
fa un pòsit
i això s'ho fan seu
la gent ha sortit
al carrer
defensant
una cosa
que segurament
no saben ni un test
però no saben
ben bé
el que hi ha allà dins
perquè és un arxiu
de papers
no és un arxiu
no és un museu
i que allí
no tothom hi té accés
a remenar els papers
i has d'anar amb un carnet
d'investigador
allà dins
de què estem parlant
no?
jo veig difícil
que aquí hi ha un conflicte
i que ni ens donaran
un conflicte de sentiments
no
i un conflicte
que cap polític
voldrà posar la mà
allà al damunt
i diu
ens costarà moltíssim
si l'han posat
al pantà de flics
es pot posar allà
al pantà de flics
senyor
s'acaba la tertúlia
amb aquesta breu referència
al tema
de la comissió de la dignitat
de la qual avui
també en parlarem més ampliament
en aquest programa
acabem la tertúlia avui
amb Tomàs Carot
Pitu Rovira
i Joan Bassora
tots tres
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia
bon dia