Jordi Bertran, molt bon dia.
Molt bon dia.
I benvingut a aquest dia que és festiu per a moltes localitats,
entre elles la localitat veïna de la ciutat de Reus,
que és el patró, la festa grossa, Sant Pere.
I aquí a Tarragona, doncs també, evidentment,
Sant Pere és el patró del Serratllu,
és la festa major també a Sant Pere i Sant Pau.
Per tant, avui teníem tots els números justament per ocupar-nos
d'aquest sant, d'aquest personatge,
que té darrere tota una història
i un munt de coses que podem explicar avui, no?
Tronades per Sant Pere, molta pesca darrere.
Ai, ja sabia jo, com que m'ha vist sense el meu missal,
amb perdó, que és allò del santural
i dels refranys que porto sempre en aquest espai,
avui m'has vist que venia només amb el bolígraf
i has dit, avui és el meu dia.
Vinga, doncs digues un altre, digues un altre, va.
Bé, aquesta primera per referència
a les possibles tempestes o tronades d'aquesta festivitat
vol dir que porten aigua, no, després?
Ai, porten pesca, perdó, després, no?
Però, vaja, en tot cas, no és un refrany aplicable
a la ciutat d'Arreus perquè, clar,
tronades per Sant Pere sí, però pesca...
Pesca no.
Tronades moltes, tenen molta tradició
de fer les tronades per les festes, però pesca no.
I després hi ha alguns altres, aquestos més habituals,
com pagant Sant Pere canta, no?
Aquest me'l sabia, veus?
Per Sant Joan, un pas en avant,
per Sant Pere un pas enrere.
Això refereix al temps, no?
És a dir, per Sant Joan encara estem fent allargant el dia,
per Sant Pere ja comença a escurçar-se, no?
Tot i que hi ha una serie de dies que les allargades de dia i nit
són molt semblants, no?
I hi ha d'altres, no?, que fan una referència
a diferents, doncs, elements distintius del sang,
com, per exemple, a les claus de Déu,
Sant Pere i Sant Joan,
Sant Pere anava al darrere amb el trico-trico-trac,
tric-trac.
Veus que bonic?
La cançoneta infantil, en aquest cas, no?
Bé, hi ha una sèrie de cançonetes,
refranys,
que fan referència a aquest 29 de juny,
que en el fons és la doble celebració,
perquè estem parlant de Sant Pere,
però també se celebra Sant Pau,
perquè els dos sants van ser martiritzats
el mateix dia a la ciutat de Roma, no?
I, per tant, tenim aquesta celebració conjunta, no?
Algú pot dir-me,
però jo celebro el Sant el dia 25 de gener
i em dic Pau.
Bé, això és alerta, perquè el dia...
Pau Miqui és l'altre Pau?
No, és la conversió de Sant Pau.
És que hi ha un Pau Miqui, no?, al calendari,
al Sant Oral, alguna vegada?
No ho deus dir exactament,
però el 25 de gener el que se celebra
és la conversió de Pau.
I aquí celebra el Sant aquell dia.
I aquí se celebra l'amor, no?, avui.
És a dir, l'amor normalment és el que,
precisament quan parlàvem de Sant Joan l'altre dia,
dèiem que és un sant inusual perquè se celebrava el naixement,
podíem dir, més que l'amor.
Bé, en tot cas, entre Pere i Pau,
el personatge més popular, sense dubte, va ser Pere,
realment nomenat Simó Pere,
germà d'Andreu
i un dels primers deixables de Cris, no?
Aquest personatge era un pescador de Cafarnaum
i va ser un dels que va deixar tot, no?,
la pesca a l'ofici,
per anar a seguir, doncs, amb els apòstols, no?, a Jesús.
El seu nom,
aquest doble nom, Simó Pere, no?,
com a la segona part, Pere, ve de Petrus, no?,
llatí Petrus, que vol dir pedra,
i se l'anomena així
perquè realment sobre Pere,
sobre la pedra, sobre la roca,
s'edificarà tot el que és la posterior...
I això així li van dir, no?,
sobre la teva pedra,
edificarà l'església, etcètera, no?
Amb la qual cosa, doncs,
el nom, això que a vegades és això que algú...
Com és que no entenc això de Simó Pere, no?
Simó és el nom que tenia, Pere,
és l'afegit, diguéssim,
que se li dóna arran de la seva evolució
cap a ser el primer papa, no?,
el primer responsable de l'església de Cris, no?
En tot cas, és un personatge que,
sobretot dels primers capítols,
fins al moment que els apòstols són il·luminats
per l'Esperit Sant, no?,
dins de la festa de Pentecoste,
doncs, el que es coneix d'ell
i del conjunt d'apòstols
està ben registrat pels evangelis
i és un personatge molt humà, no?
Quan llegeixes i ho expliques la vida...
Fé el que jo t'anava a preguntar ara aquí,
l'imaginari popular com contempla aquest sant,
perquè és un sant de molta advocació,
de molta celebració festiva.
És un sant absolutament popular,
en aquest sentit,
malgrat que se li ha donat aquesta transcendència
de primer papa de l'església,
que té, diguéssim, aquest, el mateix nom,
l'etimologia ens explica que és el sostén, no?,
o la base aquesta de l'església,
és un personatge molt popular, no?
I, de fet, en els darrers moments de la vida de Cris
és un personatge que té molt de protagonisme
i sempre té un protagonisme, jo diria,
absolutament d'esperit humà, no?
És a dir, per exemple, alguns detalls
que a mi sembla que ho deixen,
és l'agressor de Malco o de Malcus, no?,
que és el personatge que va apressar,
un dels personatges que va apressar a Jesús
i, en canvi, ell desenvaina una espasa
i li talla l'orella a Malco, no?
És a dir, és un fenomen curiós, no?,
d'aquelles escenes.
És a dir, d'entrada, un home abraonat, fogós, no?
En aquest sentit, no s'humilia, no?, davant dels que venen.
Té molt de protagonisme, però després amb la negació...
Després hi ha, evidentment, les negacions, no?
És el protagonista de les negacions
i és un altre moment de feblesa, no?
És a dir, en què Jesús ja li diu, tu em negaràs, no?
I, en canvi, impossible, impossible, no?,
però succeix tres vegades
i per això, després, un dels emblemes
que surt moltes vegades al costat de Sant Pere
és un gall, no?,
que és el gall de les tres negacions.
Clar, probablement, i no parlem de temes religiosos, eh?
Parlem de temes populars i d'advocacions populars.
No, però això està registrat, eh?
No, en el sentit de dir que, probablement,
aspectes com aquest és el que li donin
aquesta dimensió més humana, no?
Una persona capaç de tenir aquest sentiment
de defensar-se d'agressivitat, de violència,
una persona capaç, doncs, en un moment determinat,
tot i que sigui una bellíssima persona,
doncs, tenir un moment de feblesa, de covardia,
per tant, és un dels personatges, probablement,
més humanitzats de tot aquest grup.
Sí, sí, jo crec que és dels que té protagonisme
i és intencionat, és evident,
perquè després se li fa el custodi de les claus, no?,
del cel, que, bueno, jo crec que té un doble paper, no?,
perquè, evidentment, les claus tenen el símbol del perdó,
per tant, és un paper superdestacat, no?,
el fet de les claus, quan t'obren les claus,
ets perdonat dins de la religió cristiana,
però, en el fons, també és un ofici, doncs, allò,
molt subaltern, no?,
o sigui, sempre mantenim amb aquesta filosofia
d'un personatge molt, molt humanitzat,
que potser, fins i tot algú podria dir
un pèl primari, no?, o temorós, no?,
de vegades, no?,
però que contrasta molt amb aquesta designació posterior
com a primer papa, no?, de l'Església de Roma.
Però bé, en tot cas, fins aquí seria el que expliquen els evangelis, no?,
i és la real, podríem dir que és el que és del tot real, no?
Després hi ha tota una segona part, que són el llegendari,
que hi ha al voltant de Pere,
llegendari i després una tercera, que serien les evocacions, no?,
però el que és cert és que hi ha tota una sèrie d'anècdotes i històries posteriors.
Una, la virtut miraclera, taumatúzica, diversa,
que té, doncs, hi ha multitud de facetes, no?,
però hi ha alguns episodis molt concrets
on adopta un nou protagonisme, no?,
per exemple, hi ha una història que és capturat pel rei Herodes, no?,
i és alliberat màgicament per un àngel, no?,
és a dir, aquest és un moment dels més coneguts, no?, d'aquestes llegendes, no?
També hi ha un altre moment en què el protagonisme passa d'Herodes a Neró,
en aquest cas estem a Roma,
ell és empresonat, Pere és empresonat,
i gràcies a la complicitat d'uns carcellers que hi ha a la presó i tal,
aconsegueix, doncs, fugir, no?
Llavors, malgrat que t'ha encomanat per part de Jesús
la missió de l'apostolat de la ciutat de Roma,
ell decideix que anir a pensar-ho, no?
Una altra feblesa humana.
Torna a marxar, i aquí hi ha una de les anècdotes,
tot i que no és evangel·le, sinó que és llegenda,
però hi ha un d'aquells diàlegs, d'aquests curiosos, no?,
que diu que fuig per la via àpia, no?,
i troba el Cris, no?, se'l troba i diu,
quo vadis, domine, on vas, senyor, no?,
i li pregunta a ell, no?,
diu, Cris li respon,
a Roma ha sigut crucificat de nou, no?,
és a dir, clar, evidentment el Pere ha marxat, doncs...
ha deixat la feina per fer, com si diguéssim, no?,
exacte, i és novament, doncs...
posat a prova per Jesús, no?,
llavors és quan, a partir d'aquí,
ell avergonyi, torna a Roma,
torna a ser apresat per les tropes de Neró,
i es pateix el martiri final que condueix, doncs, a la mort, no?
Així, una mica, què tal el procés, no?,
però vull dir que és un altre moment,
fins i tot, en aquest cas, de llegendari,
doncs, que se'l veu com a molt feble, no?
A partir d'aquí, doncs,
sorgeixen tota una sèrie d'advocacions, no?,
tenint en compte que és el sant, jo diria,
més universal per excel·lència, no?,
perquè, doncs, de fet,
és el primer papa titulat a la Basílica del Vaticà, no?
Això genera, doncs,
una sèrie d'advocacions àmplies, no?,
patró de pescadors,
també dels fabricants de xarxes,
evidentment, el seu origen...
Tot el que tingui a veure amb la pesca.
Exacte, el seu origen era el seu, no?,
ofici de pescador, no?, per tant.
També ha estat en determinats sectors d'obrers
considerats com un patronatge,
bàsicament pel seu origen aquest del nom, no?,
de pedra angular, de pedra base,
de pedra que sustenta les construccions, no?
De picapedrers, també?
No, sobretot de la gent d'obrers de construcció.
De paletes...
Estic parlant en diferents espais,
diferents temps, eh?
Després també es fa res i d'ouradors, no?,
pel fet de les cadenes, no?,
el fet de les cadenes que va portar, no?,
les diferents presons,
fixeu-vos que n'hem esmentat diversos, no?,
dels menyans i dels rellotgers,
bàsicament pel temps que passa, no?
I dels porters, no?, ja veus, no?,
amb el que guarda les portes del cel,
també, sí, també tens raó.
Fan les claus i els panys, no?,
vull dir, bé, hi ha una sèrie d'abocacions,
però potser la més coneguda de tots
és aquesta del món de la pesca, no?,
i de fet és la que ens, en la nostra àrea immediata,
és la que veiem, no?
Llavors hem abvocat contra la febre,
la bogeria, les picades de serps,
la ràbia...
Aquí hi ha una certa relació també
amb totes aquestes abvocacions,
sobretot amb això de la serp i la ràbia,
amb un altre enfrontament que té llegendària
amb un personatge que és un mag, no?,
Simó el mag, no?,
i ell el desafia una mica,
desafia els sortilegis esotèrics de Simó el mag
amb els seus, no?,
és a dir, els de Simó o Pere, no?,
que no són sortilegis, sinó que és d'aumatursia o miracles, no?
Bé, en tot cas, són aquestes les abvocacions, no?
I en quant a iconografia,
doncs, sobretot la zona europea occidental,
doncs, se'l representa normalment calp
amb un floc més aviat escàs de cabell al front, no?,
amb les claus, no?, del cel, del paradís, no?
I a vegades, doncs, també també se l'apropa
a aquestes circumstàncies, doncs, d'ofici de la pesca,
se'l posa damunt d'una barca,
amb les xarxes, amb peixos, fins i tot,
alguna vegada també amb el gall sobre la columna,
com si fos un improperi de la processó del divendres sant,
per la relació amb les negacions,
amb les cadenes, pel fet del ser empresonat,
la creu invertida,
és un dels sants que sempre se l'identifica
amb aquesta creu en posició al revés,
és una creu de martiri, no?,
i que està col·locada al revés, no?
i a vegades també, doncs, apareix la tiara, no?, la mitra papal, no?,
espacial, no?, distintiva, no?
Bé, en tot cas, és una sèrie de les apocacions més conegudes, no?
Llavors, això té una pràctica, podríem dir, popular determinada,
que és que hi ha moltes poblacions, doncs, que el processonen, no?,
tot i que no és un sant,
malgrat que és un sant pescador,
no és un sant especialment processonat per mar, no?,
és a dir, potser l'exemple més destacat és...
No, no, la serralló, la verge del Carme a l'estiu,
com processona pel mar i, en canvi, Sant Pere, no?
I, en canvi, potser la població pescadora
que més processona Sant Pere pel mar
és Vilanova i la Geltrú,
que, històricament, el seu barri pescador
l'ha tingut també com a advocat
i, en canvi, sí que el processona, no?,
potser és un dels llocs.
Ara penso també, Jordi,
que és un sant, si mirem,
i parla així una miqueta de...
que el tenen com a patrol pobles d'interior,
ara penso Perefort, la pobla de Mafumet,
Reus mateix, no?
Sí, bueno, hi ha alguns,
evidentment, com Perefort,
pel tema etimològic també, no?
Però sí, és un sant que va més enllà
del tema purament religiós, no?
És normal, eh?
Jo crec que és una de les...
És un sant molt, molt universal
i molt primitiu, en aquest sentit.
és a dir, era un dels sants que, evidentment,
ja tenia un seguiment i una prèdica
molt aviat.
Mateix, quan parlem de Sant Antoni,
són sants d'aquestos molt històrics.
Fixem-vos que l'altre sant del dia,
el Pau de Tars,
o Saule, també,
és un personatge
també molt antic,
però, en canvi,
no va tenir aquesta
gran difusió
i, de fet,
realment,
malgrat que se l'identifica
amb el grup dels 12 apòstols,
doncs,
i se el considera,
no és del grup inicial,
dels 12,
però, vaja,
en tot cas,
té un pes important,
però té una...
una...
una segona dimensió, no?
Diria jo que
no va arribar aquesta gran popularització.
Jo suposo que és una mica
també pels protagonismes
que adopten els textos inicials,
no?, dels avantjaris, no?
És a dir, Pere, ja ho hem vist,
és a dir,
és absolutament present
i absolutament
genera, diguéssim,
gairebé com una seguidors, no?
I això genera també
tota una sèrie
de prèdiques
molt amplis, no?
De fet,
voldria pensar que
aquesta relació
que tu comentaves ara
de pobles d'interior
té molt a veure
amb la mateixa ubicació
dels pescadors,
històricament, no?
En aquest moment
sí que identifiquem molt
els barris de pescadors
amb el mar
o la costa
però en el moment
que neixen aquests patronatges
segur
que els pescadors
no vivien a la vora del mar
no vivien al mar,
bàsicament perquè la mar
aleshores
era un dels llocs més insegurs
no al mar
sinó a la costa
perquè encara
fins al segle XVII
tindrem els desembarcaments
de molts pirates
i cursaris
que farà que
evidentment
tota aquesta gent
s'intenti replegar muralla,
no?
Per tant,
el cas de Tarragona
és molt evident
perquè no és fins al segle XIX
que els pescadors
surten fora a muralla
i se'n van
a la platja, no?
És a dir,
que ara tardaran
molts anys, no?
I en canvi
la prèdica
doncs al Sant
era ja molt anterior.
D'aquí que hi hagi
pobles d'interior
que conservin aquest patronatge.
No és
no és
no és
no és
no és
no és
no és
no és
no és
no és
no és
aquesta vinculació
és a dir, clar
avui és molt més
òbvia, no?
aquesta identificació
però
en el seu moment
doncs no ho va ser
igual que
la diferència posterior
també doncs
amb la manera del Carme
aquesta sí que és un patronatge
molt, molt, molt
molt més cap aquí
perquè doncs
la documentació explica
que és de procedència italiana
i és molt més
molt més posterior
que en el de Pere
no?
Pere és el
podríem dir
un patronatge ancestral
i en canvi
la manera del Carme
en referència a la mar
és una cosa
avui en dia
absolutament
assumida
però en canvi
va ser importada
pels mariners
per via napolitana
des del sud
de la regió
de Campania
podríem dir
al sud d'Itàlia
doncs
va ser importat
cap a les Illes Balears
sembla que
com a la mena
amb uns
trespassos
comercials
que es feien
amb la illa de Menorca
especialment
i de la illa de Menorca
va arribar
a la costa catalana
o la costa mediterrània
en general
de tots els territoris
peninsulars
i que
hi ha dues
tendències també
diferents
aquí
qui l'havia de dir
aquest Pere
que en el seu nord
la gent faria
rebetlles
i festes
i tronades
i coses
és un sant subficial
i com a tal
es celebra encara
en molts llocs
encara
en fogueres
i bueno
tradicionalment
se li ha dit
que eren els dies
que el dia
que acabaves de cremar
els coets
que quedaves
per Sant Joan
vull dir que
aprofitem
i fem un incís
és a dir
malgrat que ha sigut
una rebella
Sant Joan
tranquil
en quant a incidents
s'ha d'incidir
en què
les
jo diria
les imprudències
són a l'ordre del dia
perquè no sé
aquests dies
hem pogut comprovar
com
sobretot
Canalla
bastant joves
dedica a
fer volar voladors
però no en direcció vertical
sinó en direcció horitzontal
efectivament
aprofiteu el moment
per recomanar
que els coets
que quedin
per aquesta nit
i mira
està molt bé
perquè realment
tens raó
afortunadament
la passada rebella
de Sant Joan
no van haver-hi
problemes
fins i tot
des dels centres hospitalaris
deien que s'havia notat
una davallada
i com tu bé deies
entre altres coses
tenint en compte
això que ha passat
als hospitals
hem vist que realment
l'angel de la guarda
existeix
perquè
es podia observar
alguna altra situació
que de miracle
no va haver
algun problema
recordar que els voladors
són per volar
no horitzontalment
sinó verticalment
el sentit comú
a vegades
no ho posa
l'etiqueta
i que existeixen
els punts cardinals
nord, sud, est
etcètera
hi ha dues diferències
els eixos
són bastant
són tota una sèrie
de recomanacions
que cal tenir en compte
perquè
tot i que
Sant Joan i Sant Pere
són les dades
emblemàtiques
les dates
volíem dir
emblemàtiques
per la pirotècnia
no hem d'oblidar
que al llarg
de tot l'any
en les festes majors
s'utilitza molt
tot aquest tema
i bé
no està de més
posar allò
la recomanació
molt bé
Jordi Bertran
com sempre
ha estat un plaer
que ens hagis acompanyat
avui
recordant
o recuperant
una miqueta
la figura de Sant Pere
que la teníem
una miqueta descuidada
perquè tampoc no volem
abusar de cada any
parlar del mateix
i la propera setmana
si no hi ha novetat
ens retrobem
i bé
ja explicarem
alguna altra qüestió
relacionada
això era l'últim
sant
ara ja
comencem
la cosa
de l'estiu
i ja veurem
a qui ens depara
tot aquest panorama
de les tradicions
i la cultura popular
Jordi
gràcies per venir
Guaddias