Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Primer l'1!
Després el 2!
Primer l'1!
Després el 2!
És que em fa una miqueta de por!
Aquest altre dia no sé qui diu...
Bueno...
A veure, no m'ho va preguntar i anirà!
No sé com va ser!
I jo dic...
Mira, no sé si aniré el diumenge!
Perquè em poso molt nerviosa!
Molt!
Però no podries estar-te a casa diumenge, em penso!
No sé!
I llavors, bueno...
A més que res que s'omplegués el camp
perquè això...
Uns s'anima els altres!
I la veritat és que sí!
A més s'ha preparat...
Uns en guany ho tenim molt bé!
S'ha preparat tota aquesta festa!
Sí, sí, sí!
Hi ha prèvia!
Hi ha prèvia!
Perquè aviam...
Una mica seguint...
I les comparacions són odioses!
Però això del Barça que van els artistes...
No res!
No té res que veure!
Amb el nostre!
Amb el nostre!
Sí!
Més!
Més de tot!
Què més?
Què més hi haurà?
Què més hi haurà?
Què més hi haurà?
Després parlarem, eh?
Al matí de Tarragona!
No!
Bueno, van dir que farien un mosaic!
Però tot de vermell!
Vull dir!
que tothom que poguéssim portéssim les samarretes vermelles!
Jo la tinc planxada!
Ja tens tot a punt, eh?
Sí, sí!
La de la serratllo, clar!
Gurreta!
Que diuen que farà bo!
I tot i que és una hora...
Aquella hora encara ja fa sol!
Perquè em toqui el sol!
No!
Els hi toca el sol els de preferent!
També és veritat!
Els de gol no es toca el sol!
Aquella hora ja no es toca!
Fins i tot hosteses i tot hi haurà!
A l'estàlia ens ho comentàvem!
Ah, no ho sabia això de les hosteses!
Sí, sí, sí!
Jo la veritat és que em vaig quedar una mica sorprenent
perquè em van trucar i em van trucar el gerent del Nàstic
i demanant unes hosteses pel partit!
Sí!
Jo és que ara t'estava escoltant i em fa gràcia
perquè és que jo no soc futbolera!
Ai, tu t'ho perds xata!
No!
Tu t'ho perds!
Jo tinc altres aficions!
Però a veure, que no passa res!
Però sí que em fa gràcia que et sents molt representat!
Quan es veu aquesta afició tan maca
perquè això sí que realment
sembla que uneixi molt a la ciutadania
se t'apega!
Vull dir, realment
sembla que tots tinguem que participar d'aquesta pujada!
Jo me'n recordo que la primera vegada
jo hi vaig anar
i vaig anar de vermell
perquè també ens van obligar a anar de vermell
cridant al camp com la primera
perquè realment tenies una il·lusió bàrbara!
I això són comandes!
Fins i tot els futboleros
i els que no són futboleros
ho van viure també d'una manera...
Jo, jo, ja t'ho dic!
Parlo per mi mateixa
i vull dir, hasta els meus fills
també vestits de vermell
allà cridant
vam saltar al camp
amb una afició
com si jo hi hagués anat tota la vida
i era la primera vegada
que anava al nàstic!
I realment
i ara sentint-te parlar
em passa exactament igual!
Veus ella, la primera vegada
que anava al nàstic?
Sí, jo sí!
A mi em sembla, Iolanda,
que tu tens un deure
i que ho tens!
Tu què saps?
Tu què saps?
Si jo no he anat al nàstic
més d'una vegada!
Però amb un partit així
a gol!
Bueno, és igual!
Allò que és igual!
Allò que és igual!
Però allí...
Bueno...
És una passada!
M'esteu creant una reputació
amb el tema del nàstic
que de veritat, eh!
Esteu acabant
amb una reputació
que m'ha costat molts anys guanyar-me-la!
Tu no saps
si jo he anat o no he anat al nàstic!
No!
Però aquestes ocasions
és que són úniques!
Perquè veus el pare,
el fill,
l'avi,
tot allí els xiquets...
Sí, sí!
Per això és una festa!
És una festa!
És una festa!
És una festa!
És una festa!
Jo em portaré un entrepà
perquè, clar,
són dos quarts de vuit!
Com el fòrum
deixen entrar entrepans,
també!
Sí!
és una festa!
Doncs allò entrepans
i després...
Fa ambient!
Fa ambient!
Fa ambient!
I si vas un rato abans,
encara més!
Jo amb la persona
que hi vaig anar
fa un parell d'anys!
Fa un parell d'anys, no?
Sí, sí!
Dos anys!
Exacte!
Fa un parell d'anys!
Em va obligar a anar-hi una hora abans!
Que jo li deia,
però què hem de fer?
Una hora abans!
Cridant!
a les grades!
Elisènia, però què passa?
Si vas una hora abans,
ja estàs guanyant!
Guanyarem, per tant!
Ja prepares el parell!
Llavors ja,
a la mitja part,
potser vas una miqueta escaldadeta!
I al final pot ser mortal!
En canvi, d'entrada,
tot allò...
Sí, per quants guanyarem?
A més a més,
ni te s'imagina
que no has de guanyar!
Per quants guanyarem?
Sí, per tant...
Vull dir, clar...
En aquell moment
és el moment que estàs guanyant!
Després, a la mitja part,
ja no saps el que saps!
I al final...
I aquell rato...
és el rato que t'ho passes a grande!
I les porres que estan són geniales!
Per quants guanyarem, Carme?
Home...
Jo diria que...
Vinga, va!
Que el món és de les valentes!
Va, dient 2 a 0?
No, no, jo no!
4 a 0!
La Carme sí que té una reputació
en el món del futbol!
4 a 0!
4 a 0!
Jo m'ho apunto, eh!
I no perquè es deixin guanyar, eh!
Perquè el Lleida ha dit
que portarà, doncs,
se guarda gent!
A més, té gent amb targetes
que ja se les van...
ho van fer expressament
perquè, doncs,
entrar al playoff
sense cap targeta!
Però, és clar,
la canalla que vindran...
Això ho donen per la televisió,
em sembla, no?
Sí, sí!
Se voldran lluir
per veure si hi ha algú
que els pitja!
4 a 0!
I guanyarem per 4 a 0!
Ui!
Vull dir 4 a 1
per fer-los un gol
del gol de l'honor!
Però, potser ni això
els deixarà fer felips!
Ni honor!
Potser ni això
els deixarà fer felips!
A més, hi ha molt bon ambient!
Tothom està molt animat!
Tothom està amb moltes ganes!
Allò que diuen els especialistes
que la moral
està molt alta, eh?
Per tot arreu!
A veure, el porter
para els gols!
Però qui els fa és l'afició!
Amb això et dóna
tota la raó del món!
A veure, potser
els jugadors diuen
si jo no poso la cameta
segur que faria un gol!
No, no, no!
Tens raó!
que ensenyen a que...
I la prova és que quan...
A veure, qualsevol...
Però això passa a tot arreu!
Però quan sigui un tipus d'espectacle
si el públic en el teu
creixes, creixes!
És ben veritat!
Exacte!
Ho dic perquè moltes vegades
diuen que des de dalt de l'escenari
o des de l'escenari
sigui quina sigui
evidentment sembla que facis allò
un kit-kat i que no sentis res!
I se sent, eh?
Jo tinc un germà
que és àrbit de futbol!
Ai, pobra la mama!
Ai, la mama!
Ai, la mama!
La meva mama està curada d'espànsia!
Ai, la mama!
I t'ho dic perquè precisament
ell ho diu
ho diu
sentim tots els comentaris
i t'afecten, t'afecten!
Ai, doncs me fas contenta
i dic que ho senten
perquè a vegades penses
no et senten, no et senten!
No, no, no!
El que passa és que evidentment
ells estan allà
Estan treballant...
Carme, perdona Eli!
Tu ets de les que fan els comentaris
als àrbitres?
Més que l'àrbitre en línier
perquè el tenim més a prop!
Ah!
Perdona Eli, continua!
Bueno, depèn si està pitant primera
és línier, eh?
Vull dir que realment
encara ho sent més!
Sí, sí!
Però em refereixo
que realment sí, sí, ho senten!
El que passa és que
ells no deixen de ser
uns professionals
que estan allà fent una feina
i estan cobrant
per aquella feina
i ells intenten fer-la
el millor possible!
Els comentaris d'ells!
Jo aquí sóc molt neutral!
No puc dir res!
Ni jo te diré res!
Però sí, és cert
que ho senten
i els fan mal moltes vegades, no?
I a vegades són molt cruels
en aquest tema!
I ara totes ho diré
el mateix
que no intento defendre'ls
però sí que són cruels
perquè a vegades
sense fer cap acció
ja el critiquem de bon principi!
Però no li dius
no li dius a aquella persona!
Li dius al vestit!
Doncs per això
per això ho aguanten!
Perquè evidentment ells
estan allà actuant!
Estan fent un treball
cobren per aquell treball
en la qual
doncs bé
intenten fer-ho
com et dic el millor possible!
No com a persona
sinó com a àrbitres!
No mals defensis!
No!
Però una cosa és criticar
una actuació
i una altra cosa és insultar
d'aquella manera tan grullera
i tan desagradable!
Quantes vegades no hem fet res!
Jo hi treu a qui sigui!
Sí, sí, sí!
És correcte!
Però jo...
Ara, criticar que ho fan molt malament
quin desastre tot el que vulguis!
Ara, segons que jo
també he sentit alguna vegada!
És clar!
No sé quines orelles
poden avançar-ho!
Jo he vist entrar l'àrbitre
al camp de futbol
encara no ha començat el partit
i ja l'hi diuen de tot!
Per si de cas!
Per si de cas!
Per si de cas!
Per si de cas!
A veure,
això que deia
que la gent fan els gols
evidentment
que els fan els jugadors, no?
el camp de l'anàstic
a veure, en tot arreu hi ha gent!
Jo no dic que més en un lloc
que en un altre!
Però sempre té fama
doncs el gol nord
té fama
de tindre gent i així!
La prova és que
quan
quan se comença el partit
primer sorteixen al camp
no?
O el camp o la pilota
el que vulgui!
l'anàstic triar el camp
sempre tria
jugar la segona part
atacar la segona part
a la part de muntanya!
Perquè clar!
Allí hi ha més caliu
i allò
allò anima
allò anima més
i que
això els hi dona energia!
Els hi dona energia!
I més la prova
és que quan a vegades
hi ha algun partit
ara no me'n recordo
o si ho guanyen
o perden o estan empatats
i el públic
està una miqueta
enxuntxit
inclús els mateixos jugadors
amb les mans
aixecant les mans
volguen dir
espavileu-se!
l'ànimus no?
Que la cosa està
així com molt apagada
Jolanda t'espero
el diumenge al futbol!
Però he de seure al costat teu!
Home!
Si t'ha entrat al costat meu
ja saps que t'has entrat
al costat d'algú més eh!
Bé!
Una cosa hem de dir
que estava parlant
l'Eli
del tema de
i també ho comentàvem
de les maneres d'expressar-se
i comportaments evidentment
en el futbol
com a tot en aquesta vida
hi ha comportaments de tota mena
una cosa és l'alegria
el dinamisme
i una altra comportaments
que dius bé
que hi ha a casa seva
perquè aquí no pinta res eh!
Però això no és patrimoni del futbol
de vegades assistim a altres espectacles
que també
observem comportaments
que deixen molt que desitjar
la Teresa en comentava
per exemple
que s'està desenvolupant
una vegada més
la mostra de teatre jove
és una
és una iniciativa
extraordinària
ho hem dit moltes vegades
la possibilitat
que tota aquesta tasca
teatral
que es fa a les escoles
no només des del punt de vista
d'ensenyar teatre
sinó que el teatre
ja sabem que és una eina
pedagògica i educativa
de primera línia
que es pugui mostrar
i és aquell moment
en què les famílies
i els amics
fa molta gràcia
veure com els joves
el que passa és que no sempre
es fa de la manera
que caldria fer
moltes vegades
d'això que deia la Carme
que el públic anima
i no sé què
hi ha vegades que desanima
potser que no animin tant
sí, no, no
de vegades que passen
és a dir, a vegades
no sé en aquest cas
aquesta setmana passada
hi havia una de les representacions
que t'he de dir
que la representació
estava molt bé
vull dir que xapó
pels actors
perquè jo no sé
com podien treballar
en aquelles condicions
nens d'adolescents
de 14, 15, 16 anys
no sé exactament
no?
no molt mèrit
perquè estan en aquella època
que realment
tot els fa vergonya
jo valoro molt
dintre d'una escola
puguem muntar una obra
amb aquestes característiques
amb aquesta escola
i amb quan s'abolga
perquè fer-ho això
amb tot el
el que comporta
doncs el mes de maig
juny
exàmens
no sé què
doncs complica molt la història
a més a més
textos doncs moltes vegades
llargs
que s'han de...
bé, molts assajos
que ja sabem què passa
que en un grup gran
no hi són mai tots
que ara falta aquest
que ara falta l'altre
i que la persona que va davant
realment coordinar tot això
és... bueno, és molta feina
però hi ha una altra cosa
que és
ensenyar al públic
i quan passen coses d'aquestes
que la majoria
el 95% del públic
està lligat
d'una manera o d'una altra
als actors
sigui perquè són companys de classe
perquè són familiars
doncs els pares
o els veïns
i els mateixos professors
clar
és una llàstima
és una llàstima
que aquella gent
no puguin ensenyar
ni puguin disfrutar realment
tot allò que han après
perquè allà es va muntar
un sideral
dic un sideral
per dir alguna cosa
perquè
hi havia un soroll
tan enorme a la platea
però
des de la platea
el primer
i el segon pis
sobretot
llançant coses
d'alt a baix
durant la representació
sí, sí
durant la representació
un soroll
vull dir
jo un dia em vaig queixar aquí
que durant una representació
havia sonat un mòbil
sí
diverses vegades
sí
jo no sé els mòbils
que van sonar
són incomptables
perquè a més a més
ho diuen abans de començar
a més a més
aquesta funció concretament
tenia dues presentadores
del mateix grup
abans
i molt ben explicat
van dir que tanqueixin els mòbils
o sigui
les gens ho van passar pel forro
directament
però el mòbil
és una història
però no només el mòbil
és a dir
amb jocs de mòbil
assentats
als seients del teatre
i jugant
i no sé què
i comentant
com ara jo estic parlant aquí
i allà estan fent
una obra del Budeà
lento
això passa per
té moltes lectures
una i fonamental
són persones que habitualment
no estan habituades
des de molt joves
en el teatre
per tant
aquest element socialitzador
de com s'ha de comportar
una persona
no funciona
un altre que jo també
he observat
Teresa
és que aquest tipus
de comportament
no tan exagerat
però déu-n'hi-do
no és patrimoni
dels adolescents
persones adultes
homes
dones
persones grans
que a vegades dius
home com pots exigir
a un nen o a un jove
que es comporti
doncs
d'una certa manera
si els pares
o els avis
que els acompanyen
i una cosa
que a mi
ja sabem
que quan comença
una representació
i no estic parlant
d'aquest cicle
parlo en general
dels espectacles
al metropol
o a qualsevol
o a la majoria
de teatres
i en alguns que no
que tenen un públic
molt fidel
a altres ciutats
que saben comportar-se
però la majoria
de teatres
d'entrada
abans que comenci l'obra
tu pots fer comentaris
amb el company
de sa gent
el que no pots estar
és aixecant
i cridant
com si fos una funció
un públic adult
estem parlant
fent crits
a la sala
abans de començar
i arribar tard
i que se'ls permeti
l'entrada
per exemple
en aquest cicle
és gratuït
aleshores
la gent entra i surt
quan li peta
quan li peta
fent tot el soroll
que vol
però és igual
però és que
és una falta
de respecte
no és ja que tinguis
gratuït
o entrada caríssima
de pagament
però mira
jo considero
que si haguessin de pagar
encara que fos poc
que paguin un euro
però tampoc
Teresa
però no ho valoren
no es valoren
aquesta gent
no valoren
no valoren
què val
un dia de metropol
en aquest cas
perquè el que tenim
és el metropol
no en tenim d'altre
amb aquestes característiques
qualsevol espai
val uns diners
tu saps què és
llogar un dia al metropol
posar tot el personal
que hi ha dintre del metropol
a la teva disposició
tot l'equip tècnic
tot l'equip de gestió
del metropol
que els hi ha fet la publicitat
l'Ajuntament
els hi posa
tot a les seves mans
perquè puguin fer
una bona representació
i s'ho peten tot
tant
que ens vam plantejar
o sigui
què passaria
que sap greu és pel grup de teatre
evidentment
pel grup sap greu
i és el que anava a dir
vull dir
amb aquests nens
que realment estan fent
un treball magnífic
perquè t'ho vol dir
el mateix
estan en unes edats
molt difícils
i quan estan actuant
o fent una representació
vol dir que ho fan
realment per vocació
jo ara
amb un altre tema
estic tractant en col·legis
i m'en dono compte
que quan els hi estàs donant
una cosa que els hi agrada
s'hi aboquen
al 100%
estem fent uns tallers
de confecció
que és una cosa
molt curiosa
jo us ho explicaré
i ens pensàvem
que els nens
de cinquè
i sisè
diguem-ho així
com tenen
el professor darrere
potser
s'implicarien més
i en canvi
els del Martí Franquesa
estem parlant
d'un bat
que aquestes coses
passen
s'hi han implicat
al 100%
perquè potser
tractem en moda
i això de la moda
els hi ha agradat
exacte
què esteu fent?
costura?
confecció?
estem fent uns tallers
de roba reciclada
molt interessant
tu que ets del gremi
de la confecció
estem fent campanyes
de sensibilització
a les escoles
m'assenyala a mi
a la Carme
no, és una cosa
molt curiosa
és una cosa molt curiosa
són unes campanyes
de sensibilització
que estem fent
a les escoles
jo treballo
per l'Ajuntament
de Tarragona
pel Departament
de Medi Ambient
i l'any passat
vam pensar
a veure quin projecte
dintre de les campanyes
ens podíem portar a terme
i un va ser aquest
conjuntament
amb l'Institut Mediterrà
de la Moda
de la Roser Candelic
de a veure
com podíem introduir
el reciclatge
dintre de les escoles
i una de les maneres
vam pensar
que va ser aquesta
els hi hem proporcionat
les màquines de cosir
els hi hem proporcionat
les planxes
els hi hem proporcionat
les pors de planxar
tot el material
de cosir
els patrons
tot, tot, tot
això està molt bé
que ens podem apuntar
no, no, està molt bé
està molt bé
i saps quina escola
estic encantadíssima
l'Estela
l'Estela està col·laborant
i s'està emprenent
amb una afició bàrbara
perquè
ja sabem que són
nens discapacitats
exacte, discapacitats
i realment
a veure, evidentment
hi ha l'ajuda del professor
i inclús dels pares
que s'han involucrat
però tu saps
que els nens
es puguin fer
la seva pròpia roba
i que la puguin desfilar
perquè fem una desfilada
el dia 29 de maig
esteu tots invitats
al Palau de Congressos
i ells mateixos
es passarà la seva roba
aleshores
ens en hem anat a Càritas
i
bueno
es va comprar
una sèrie de roba
sí, a través de la xarxa
de Filigrana
exacte
molt bé
molt bé
exacte
per cert
és curiós també
el projecte que tenen
jo no el coneixia
i és una cosa
preciosa
és un projecte molt interessant
que a més
se'n dona feina
reglada
i en condicions
a moltes dones
sobretot
però
és curiosíssim
reciclant la roba
i després la venen
a un preu simbòlic
exacte
i el que s'arriba a fer
amb roba
és que realment
nosaltres no donem
cap importància
que ens han costat
molts diners
i que d'allò
d'uns pantalons
en fem una fandilla
o que d'una fandilla
en fem una bufanda
vull dir
està molt bé
molt bé
i el bo és això
que els nens ho fan
i llavors
avui estic molt contenta
sí
perquè fa un rato
que estem parlant
amb positiu
amb positiu
i a mi
tinc dels altres també
si vols els trec
però està bé
però és veritat
perquè portàvem
unes tertúlies
i no perquè aprisi
sinó perquè a l'actualitat
anava a dir
perquè és que és el que hi ha
malauradament és així
Elisenda
però això que expliques
tu també hi és
també
i malauradament
és el que menys es diu
també
no no és cert
perquè diu que això
no és notícia
o sigui la notícia
és l'altre
però al final
això serà notícia
les coses bones
perquè les dolentes
ja són tan habituals
ha de ser notícia
però amb això que deies
perquè jo recordo
quan jo era petita
doncs que a la botiga
que tenim
a casa de la meva família
venia el drapaire
venia el drapaire
un cop
cada no sé exacte quant
cada 15 dies
o cada no sé quant
i ens portava uns sacs
i nosaltres allà
ens estripàvem
les capses
que havien arribat
tot el material
el posàvem allà dintre
i aquell senyor
venia a recollir els sacs
i les capses
que...
aquest so de fons
que escolten
és que ens visita
una escola
de nens molt petitets
acaben d'entrar
a la ràdio
i estan contestant
allò que diuen
bon dia
i responen
per això
que si senten
alguna veueta infantil
doncs són
aquest grup
de nens
però som nosaltres
ja ens agradaria
fer una regressió
al pas
quan hi ha
amb aquests nens
una miqueta més gran
també
doncs venia aquest senyor
els posàvem
els cartrons
a dintre
els estripàvem
i aquest senyor
ho pesava
i et pagava
molt pocs diners
no recordo quants
però un bon dia
van deixar d'existir
els drapaires
i llavors vam començar
a reciclar
ves tu
quina cosa
no?
jo no reciclàvem abans
i tant que reciclàvem
trobo que sí que reciclàvem
i els pantalons llarges
feien coses d'aquestes
jo amb l'assunto roba cosí
que per defecte
doncs bueno
sí
doncs ho trobo fantàstic
això
perquè a mi
la cosa que m'agrada més
evidentment
fer-me una faldilla nova
m'agrada molt
però m'agrada molt més
transformar una cosa vella
en una cosa nova
i a partir de coses de teatre
tu jures que he reciclat
coses impensables
però a vegades
tu no t'has passat mai
que t'has comprat una peça
cara o barata
això és igual
perquè evidentment
no té cap sentit ara
però que la portes molt molt a gust
i quan es fa molt bé
dius ostres
quina ràbia
l'he de llançar
no no no
exacte
si m'agrada molt la reciclo
molt bé
molt bé
jo sempre la tinc penjada
a l'armari
no us ha passat mai?
però vals ja sabeu
que sou de les poques
no?
ah sí
poquíssima
és una extinció
en tema de roba
i en tema de tot
ha sortit aquí a la tertulia
moltes vegades
jo recordo que una de les tertulianes
la Xero Romano
fa un parell de tertulies
feia un plantejament
molt bàsic
i molt fonamental
que ella
en això d'ara
un contenidor per això
un contenidor per l'altre
el que hem de fer
és crear menys residus
i no seleccionar tant
evidentment
però és que
a més a més
ens costa molt
no no
però és que
ha d'arribar un moment
i per això et dic
que aplaudeixo
aquesta iniciativa
ha d'arribar un moment
que això de què
ningú sap agafar
el fil i l'agulla
vull dir
a veure no cal que ser
tots els supermodistes
perquè no es tracta d'això
però hi ha unes coses bàsiques
que sí que les hem de saber
i saber cosir un botó
si no sabem
és que
és que bueno
què farem
ho llançarem
tota la roba
que tenim
però aviam Teresa
hem de saber cosir
com hem de saber
conduir
com hem de saber
moltes coses
per la nostra vida cotidiana
anava a dir
per la supervivència
mínima
ho llancem tot
ha arribat un punt
que ho llancem tot
és cert
jo sempre dic el mateix
que una de les coses
jo anava a un col·legi
de monges
quan era petitona
i crec que
una de les coses bones
del col·legi de monges
i a mi
no m'agraden
ho puntualizo
és
les labors
exacte
les labors que et feien
o que t'ensenyaven
en aquell moment
sí però
no t'ensenyaven segons què
perquè t'ensenyaven
els drapets
aquells que feies
el cordoncí
o la veïnica
el punto de cadeneta
no carinyo
i una canestilla
hi ha pa nena
cap a casa
jo vaig fer virgueries
t'ho dic en sèrio
i encara les guardo
vaig fer
des de
des de treballs manuals
no no no
i me'n recordo
quan era petitona
eren bones enxufades
no és cert
no no
la veritat és que nosaltres
ja t'ho dic
una de les coses bones
que crec
que tenen les monges
era els treballs manuals
o aquesta mínima supervivència
que jo ara
no sé cosir
però el botó
i la vora te la faré
vull dir això
però a més a més
penso que igual
que s'han inventat
reciclar el cartró
i posar-lo en una capsa
o en un contenidor especial
i l'altre no sé què
el vitre
i l'altre el plàstic
i tot això
que ha d'arribar el moment
que algú s'inventi alguna cosa
perquè la gent aprengui cosir
no sé qui
de moment
si no aprenen a cosir
recordem en tot cas
que passava
la nova directora de Càritas
la Carme Borbonés
per la ràdio
i deia que Càritas
posarà uns contenidors
al carrer Pere Martell
i un altre al barri
de Sant Pere i Sant Pau
justament per recollir
aquesta roba
portar-la cap al polígol
i a través de filigrana
reciclar-la
i posar-la a la venda
amb persones que tenen
menor poder adquisitiu
i per un preu simbòlic
doncs poden comprar roba
voleu parlar
de la gasolina
i la sanitat
o voleu acabar
amb bon gust de boca
o què voleu fer
a veure
tema libre
com es deia abans al col·le
positiu
ara clar
també és una cosa
una miqueta negativa
però és igual
la culpa de la Teresa
que ha començat a dir
allò dels
que es parlava molt
els teatres i així
ara és època de comunions
no sé si he anat
a dir amb algunes comunions
no, encara no he anat
encara no m'ha tocat
però
penseu que és un xou
des que entra la gent
fins a que es comença
la comunió
ah sí sí
o sigui la cerimònia
i amb una miqueta de sort
si contínuament van repetint
doncs que per favor silenci
per favor silenci
allò és que s'hagi de dir
silenci en una col·lònia
és com un orde de gats
és com un orde de gats
de veritat
i clar
i evidentment
en aquest cas
són potser més
els grans que els petits
perquè els petits
els de la comunió
evidentment no fan res
i els altres
doncs
per exemple
l'iglesia del Serrallo
que fora hi ha una plaça
que si poden estar
doncs molta canalla
està fora
refereixo que els que fan
els petits van dirigits pels pares
els pares som els que hem de portar la canalla
i dir-li si et pot parlar o no
pot parlar
però l'Izenda
els que fan el xiroll són els pares
i tant
però és que jo trobo
que si tu aptes
perquè el teu fill faci la comunió
amb totes les conseqüències
vull dir
el que no pot ser
és fer allà una pamplina
que
bueno
això és producte d'una pamplina
que no
bueno
d'acord
però és desagradable
totalment
vull dir que realment
trobar-te davant d'un públic
sigui on sigui
és igual
i que no et respectin
sigui la creença
per educació
exacte
i la Teresa
que és el que et deia abans
que per això hem començat
amb els petits de sensibilització
que per aquesta canalla
que trobo que és magnífic
el que estan fent
amb 15 i 16 anys
quan algú se'ls en riu a la cara
els hi fas molt mal
molt
molt
i els fas
potser que canvin
aquella cosa que tenen
però potser
potser també
a part d'educar la gent
amb fer teatre
també s'ha d'educar la gent
amb anar al teatre
evidentment
bueno potser segur
i en aquest cas
doncs
faltava això
faltava això
i era molt
i d'aquest dirit
que abans
que el 95% aproximadament
evidentment
perquè no us compta
del públic que hi ha
amb aquest tipus de representacions
quan són centres
perquè no tota la mostra
de teatre joves
són centres
és gent vinculada
d'una manera o altra
al centre
aquest 5%
que no ho és
van fer una mitja part
van marxar
van marxar
i això és la llàstima
és aquesta
que hi ha gent
que t'interessa
que va veure una cosa
que dius
bueno a veure què fan avui
aquí
dius que no s'hi pot estar
aquí
s'està super incòmode
jo marxo
escolta una cosa
ja que parleu de nens
de canalla d'educació
per acabar
voleu comentar
el tema
d'aquesta llei
que serà pionera
una de les pioneres
arreu d'Europa
hi ha poques comunitats
pocs països
que la tinen endavant
de la possibilitat
que les parelles homosexuals
puguin adoptar criatures
en les mateixes condicions
que una parella heterosexual
jo vaja
perquè parlem de canalla
parlem d'educació
jo estic molt a favor
jo trobo que és una cosa magnífica
jo crec que poden haver-hi
una parella
sigui del sexe que sigui
amb uns criteris magnífics
i que poden tirar endavant
una canalla
com jo
sense
a veure
és molt important
la figura del pare
o de la mare
però és important
pels nens
jo m'en dono compte
una mica
pels meus
que a vegades
jo mateixa
em feia una auto
critica
exacte
perquè és que dius
jo li faig respecte
a la meva filla
i sí que li faig respecte
però evidentment
li faig respecte
com a mare
i al meu marit
com a pare
però ells el que volen
és una figura
al davant
que els guiï
res més
que els protegeixi
que els estimin
i que els hi donin
exacte
i que els hi donin
un referent
per aquesta vida
cal un referent
d'un estatat
molt bé
molt bé
vull dir
depèn del país
que siguin
això podrà passar
o no
això respecte
a les adopcions internacionals
hi ha països com
de moment
l'únic que s'ha manifestat
així en contra
ha estat la Xina
perquè tant Mèxic
com a Colòmbia
Brasil
hi ha tota una llista
de països
que diuen
que no hi haurà
cap problema
l'únic que
imaginem
que s'aplicaran
els mateixos
criteris
exactament
que s'apliquen
a les parelles
heterosexuals
que siguin rígids
jo crec que ells
el que volen
és algú
que els guiï
un punt de referència
i algú
en què es puguin
aferrar
en un moment determinat
el que passa
més enllà
del que es pugui
opinar personalment
que evidentment
aquestes qüestions
que són de caràcter
ètic
cada persona
és molt lliure
de pensar
i opinar
el que vulgui
a mi el que m'ha cridat
molt
no m'ha cridat
l'atenció
relativament
és que
tret de determinats
estaments
molt concrets
que evidentment
fora
fins i tot
incoherent
que estiguessin
a favor
socialment
sembla que ha tingut
una rebuda així
com molt freda
en el sentit
que ningú s'ha esguinçat
les vestidures
vull dir que
la societat
sembla que assumeix
aquests tipus
de canvis
amb molta naturalitat
i molta normalitat
sí
però en canvi
fins ara
hi havia molts problemes
per tant
és important
que això
pugui passar
però a veure
després de l'anunci
que es va fer ahir
jo soc una miqueta antiquada
és el que dèiem
però després de l'anunci
que es va fer ahir
fora
allò
t'imagines
dius
avui als diaris
la gent opinarà
en contra
a favor no
vull dir
amb molta normalitat
amb molta tranquil·litat
tu no acabes d'estar
d'acord
com altres persones
jo diria que hi ha
molta gent com tu
sí sí i tant
però que no dieu res
a veure
no és que
hagueu de sortir empancat
ni molt menys
però simplement
el que tu dius
de manera molt freda
és que es pot estar en desacord
però no prohibir res
exacte
encara que m'ho diguis
ja et perdono
no
jo soc molt antiquada
molt
molt
molt antiquada
no és una qüestió d'anticada
Carme
hi ha moltes persones
que no estan d'acord
i saps què passa
no
i et diré una cosa
que
me fa
jo
de la meva manera de pensar
no
que ja arribarà
segur
però encara es falten uns quants anys
vull dir
jo la societat
que tenim avui en dia
jo encara
no la veig preparada
per una cosa d'aquestes així
almenys jo no hi estic
a mi particularment
a veure
això ho estret ara
quan falten dos minuts
perquè acabi
doncs ara m'ho guardo
com que això
atigarà una llant sortir
la podem treure més dies
em refereixo que esclar
que hi ha moltes coses
hi ha les mares separades
hi ha les mares solteres
potser no estem preparats
per assumir
tantes formes de família
com s'estan creant
vull dir clar
llavors diuen
home és igual
si el pot educar
una mare soltera
o una mare separada
o un matrimoni normal
però que el pare
és viatjant
de King Kong
i clar
i no està mai a casa
i després també l'ha de cuidar
la mare
però jo trobo que això són
que sí
que evidentment
que són altres maneres
el que no m'agrada
és la cosa
com una institució
com un fet
jo perdona
però no m'agrada
i mai jo no s'ha de perdonar res
tot al contrari
les opinions
i probablement
la societat
ha de debatre
tots aquests models familiars
i tots els canvis
que s'alvinen
i que són naturals
de l'evolució
de qualsevol societat
perquè la família
i tal com la tenim entesa
s'està canviant
encara en queden
Teresa
encara en queden
és que sembla que siguin
moltes i tant
en queden moltes
fan la seva via
discretament
i el que sí
és que abans
només tindrà
el matrimoni
de tot el que era
fora del matrimoni
era una cosa impensable
i jo crec que el bo
és que qui vulgui
tindre el matrimoni
qui vulgui estar
amb la seva pròpia parella
és genial
però qui no ho vulgui
té dret com un altre
a firmar una família
de la seva manera
no tenim més temps
són les 10
gràcies
fins la propera
adéu
on dia
lotta
Fins demà!