.
4 minuts i mig, serà un quart de dues.
Recuperem el programa demà del matí de Tarragona Ràdio.
Vull dir que recuperem perquè s'hi fan una miqueta de memòria.
Un dia va ser la mona, un altre dia va ser els espais literaris
que hem fet especials per Sant Jordi.
El cas és que teníem una absència que hem notat i força d'aquest programa demà.
I no només per la relació d'actes, que ja els expliquem oportunament
en altres moments del matí de Tarragona Ràdio,
sinó perquè no havíem tingut entre nosaltres, Sílvia Ferreres, bon dia.
Bon dia.
Sabem quedar bé.
Sentir d'aquesta veu tan meravellosa aquestes paraules és emocionant.
Eh que sí, gràcies, Sílvia.
Mira que estava contenta perquè el Bar s'havia guanyat,
que no sé si n'heu parlat, però és un dia molt bonic avui.
Jo és que no en parlo gaire, perquè com que no controlo, saps?
Dius, aviam si diràs alguna impertinent...
Home, però que perdi el Madrid...
Home, això sí, fins aquí arribo.
I la gent pel que repetava molt...
Sí, sí, avui és el dia de parlar d'això,
però jo que no controlo gaire dic...
Calla, que la ignorància és molt atrevida,
no diguis alguna bajenada, alguna barbaritat.
No, no, mai.
El Via Cruz ja no m'ho deixava venir, que fèieu aquí a la ràdio.
Tot i que jo vaig escoltar el divendres Sant Arragona a ràdio.
Era molt bonica la retransmissió.
Molt ben feta, a més a més.
Sí, no, des de bo, que vaig escoltar.
Jo també t'ho dic de debò.
Ara, sencera, no, també t'ho dic, eh?
Perquè és una miqueta llarga.
Però sí que la vaig escoltar i deia coses interessants.
Per cert, que el Marcelino avui no vindrà.
No.
No és que arribi tard, és que no vindrà.
No sabem ben bé amb quina abusia avui.
No sabem.
El tema del Marroc ja està arreglat, per això, no?
Ja està arreglat.
No sé què deu estar fent ara.
De molta feina.
O potser està païnt l'última fotografia que es va fer amb una famosa.
El que passa que jo aquest tema...
Mira.
Jo tampoc.
Digue'm que soc molt selectiva i que soc una mica així.
A mi no m'agrada.
Perquè va vindre algú...
Aquesta famosa que es va fotografiar.
Va vindre algú, no?
Així de famós friki.
Ara del Gran Hermano, últimament a Tarragona.
Sí.
Sí, no?
Tarragona marca, doncs amb algú que ens ho expliqui ell.
El Marcelino s'ho podrà explicar.
Jo crec que és millor que no diguem res.
No, ho deixem a l'aire.
Ara, jo ja anuncio que no serà tan apassionant ni imagino que tan interessant com la fotografia
amb la Maribel Verdú.
No.
Per cert...
Que per cert hem de rectificar.
Sí.
Jo he de rectificar.
Jo.
Només jo, perquè jo em vaig equivocar i els asseguro que no va ser fruit de l'enveja
ni de bon tros, sinó realment de la ignorància, que no sé quants anys li vaig posar
a la Maribel Verdú, quan realment entre 30...
És de l'any 70.
Veus?
I jo li vaig dir que tenia 40 i alguna cosa, no sé, i em vaig passar...
No tres pobles.
Tres comunitats autònomes.
Però l'estat en prima sembla la més gran.
Diguem-ho així.
No, jo al contrari.
És que a mi m'estranyava i tot, però no, no.
Realment jo em vaig equivocar, li vaig atribuir més edat de la que té.
No té més importància.
No.
Perquè la Verdú és la Verdú i ja està.
I seguirà sent-ho.
No té més.
I bé, d'aquí uns moments començarem a explicar algunes de les activitats que tenim
aquesta setmana.
La Sílvia, a la seva rentrer, ha vingut, no ha vingut sola, ha vingut amb quatre entrades.
No s'ho mereix.
Clar que sí.
Jo em penso que ja comencen...
Mira, ja comencen a trucar al 977-24-4767.
És el telèfon que han de marcar.
Si volen anar a veure aquest primer espectacle que enceta la temporada de primavera del Teatre
Metropol.
Es titula Delirium.
I és sobre textos del Salvador Dalí.
I està interpretat per diversa gent de Barcelona, però la Rovira, és la Mercè Rovira.
La Mercè Rovira.
Tu la coneixes?
Sí.
Has estudiat amb ella?
Una miqueta.
Ah, molt bé.
Estudiar.
Ella surt molt a la tele.
Sí?
A molts anuncis.
Fa publicitat, ara.
Moltes vegades surt.
Hi ha moltes actrius catalanes que estan fent publicitat a la tele.
Sí, sí, però la Mercè com que és de Tarragona i la coneix.
No, no, una persona ben maca, a més, una persona que, tot i que,
que ja fa molts anys que treballa a Barcelona, mai ha trencat el vincle amb la ciutat.
No, no, no.
Vull dir que sempre que té oportunitat també.
I si li demana alguna col·laboració, ella també està sempre disposada.
Si volen anar a veure Delirium de gratis, com li ha de dir la Sílvia, ens poden trucar
al 977-24-47-67.
Ens comenten alguna de les activitats del cap de setmana.
Un cap de setmana que, déu-n'hi-do, com ha estat a Tarragona, perquè hem tingut la
Fira d'Entitats, el Dia de la Dança, la Romescada el dissabte.
No ha parat la ciutat.
Trobada de caramelles.
També.
Les Barda en Saire.
I totes les exposicions de la primavera fotogràfica.
Maques perquè sí, eh?
Jo n'he vist dues per ara, i la veritat és que les dues estan molt bé.
Has vist la de Fundació La Caixa?
No, és la que tinc moltes ganes d'anar a veure.
Aquestes les estem reservant, perquè realment n'hi ha moltes, eh?
La d'Antic Ajuntament té molt bona cara, també.
He vist les dels Tincladó 2 i 2.
I la del Tincladó 2 és molt sorprenent, perquè són collaigues de fotografies,
com si a les cases haguessin tret el sostre.
Hi ha la dels Saludes i el Virgili, que són també uns muntatges de les 24 hores al port, com aquell qui diu.
I després al Tincladó 1 hi ha una de fotografies antigues d'Alfonso, que és un fotògraf madrileny que va anar a la guerra.
I mira, Piu, Baró, Javall, i en tant, tot allò que has estudiat, que tens el nom o és un nom de carrer, estan allí.
Veus?
No, no, que aquesta, la Primavera Fotogràfica és més que recomanable, i val la pena visitar-ne, no una ni dues, sinó gairebé totes, tenim uns quants dies per fer-ho.
I moltes també són ja gratis, eh?
Sí, també.
I ahir també va haver, a part del Barça-Madrid, que ja ho hem comentat, a la Caixa Tarragona va haver un amic de Festival Dixilan, a l'Ergwins, que actuava el Josep Maria Ferraz, i que suposo que va estar molt bé.
Doncs tenim una primera trucada, donem pas, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En Alicia Solà.
Què tal, Alicia?
Doncs molt bé.
Molt bé, i com ha anat el cap de setmana? Molta activitat, no?
Molta, molta. Jo vaig anar a la fira d'hotel d'entitats.
I què tal?
Bé, però sobretot el que volia comentar és que vaig anar justament a veure el de Caixa Tarragona, el de...
El de jazz. I què tal?
I em va agradar molt, però molt.
A mi em va ser molt greu no poder-ho anar a veure.
Sí, ja m'havien dit que estava totes les vegades, jo no havia anat un altre dia, no?
I m'havien dit que estava molt bé, no? I ahir em va agradar molt, no?
Com estava de públic, Alicia?
Jo penso que faltava una miqueta de gent que se van anar a veure el Barça-Madrid.
Això era molt dia, eh?
Però fins i tot estava gairebé ple.
Home, aguantar el tiró del Barça-Madrid i que encara estigui la sala gairebé plena, deuen estar molt bé.
Sí, sí, sí. Però és que penso que mereixia la pena, no?
Que, no ho sé, és que ho fan, ademà, jo no soc una persona que entén molt, no?
Però les orelles sí que tots ens entenen.
Sí, no? Però t'arriben a dins, no? La seva música, no?
Sí, sí, sí, sí.
I ademà es veu, no ho sé, tocaven molt bé, molt agradable entre ells, semblava que...
I presentava l'Erwitz.
Sí.
Sí, doncs l'Erwitz actua en diverses formacions i pel Festival d'Excel·land sempre ve.
I és un senyor, no sé si ho diré malament, Jamaicà, crec que...
El que passa és que estava casat a Terrassa i té una filla catalana, ja gran, però és encantador.
I sempre t'explica aventures i toca totes aquelles coses de percussió.
Sí, té molt d'encant.
Sí, sí, sí, sí.
I, Alicia, pel que fa a la Fira d'Entitats, aquest matí a la informació hem recollit alguna declaració
d'algunes persones que les visitaven que es mostraven sorpreses d'entitats que ni sabien de la seva existència a Tarragona.
Sí, és veritat.
A mi, mira, el que més em va cridar és una d'intercanvi de famílies ingleses.
Ah, d'Estanford.
Ah, d'Estanford.
D'Estanford.
Dels amics d'Estanford.
Sí.
És una entitat que, Déu-n'hi-do, que ja fa molts anys, eh?
Sí, sí.
Però és molt desconeguda, és veritat.
Sí, vull dir que a vegades tens coses fins i tot a prop, però que no els coneixes, no?
I, no sé, està molt bé que facin aquestes coses, no?
Perquè així te'n dones una volteta i sempre aprens alguna cosa, no?
Molt bé.
Doncs, escolta, Alicia, et ve de gust d'anar a veure aquest Delirium?
Doncs sí, esclar.
És el dijous, eh?
El dijous.
I per la informació que tenim, és un muntatge d'aquests que hi ha dansa, música, teatre, recital, en fi, de tot una mica, el teatre d'aquell complet, a l'entorn de la figura de Salvador Dalí.
Si no es fa enguany algun muntatge de Dalí, doncs quan l'hem de fer? Doncs enguany.
Ens ho expliques, si t'agrada bé i si no t'agrada també.
I si no també, eh?
Perquè també és boig tot això, de dir.
Doncs tens les entrades aquí a la ràdio al teu nom, Alicia.
Sí, moltes gràcies.
A tu per trucar-nos, molt bon dia, adéu-siau.
Doncs en Déu-n'hi-do aquest concert de Caixa a Tarragona, realment ja venia avalat, doncs, que seria un concert de qualitat.
Jo veig a l'anterior, el de l'orquestra Fumanxú, que era els millors, havia el Ramon Quadrada entre ells, el germà de la Mariona Quadrada.
Ostres, és que els peus s'emmovien, eh?
Però el Ramon Quadrada fa molts anys que has de dir que això del jazz i de la música...
Molts, molts, eh?
Molts, molts.
Molts, és d'aquells referents de tota la vida aquí, després també a Barcelona, evidentment, però és un d'aquells referents...
Sí, per això vol dir que els hem de dir molts, també.
Sí, perquè nosaltres érem de petites i ens agradava això, de molt petites.
A la guarderia ens portaven els...
Són molt joves.
Per això és això, que érem, com es diu, precoces, precoces, culturalment parlant.
En fi, nosaltres encara tenim dues entrades més per regalar a aquella persona que ens truqui, però ha de ser ara, eh?
El 977-2447-67 els regalarem aquestes entrades per anar a veure el Delirium.
A banda d'aquesta obra que podem veure el dijous, bueno, obra, muntatge, muntatge multidisciplinar, diguem-ho així, perquè entran diferents disciplines.
Què més tenim aquesta setmana així?
Ho tenim un munt de coses.
Tenim el Metropol també, la mostra d'altra jove, que cada setmana fa algun...
Va començar dijous passat.
Sí, alguna companyia d'aquí.
També hi ha una trobada de corals de centres d'ensenyament secundari.
Sí, n'hem parlat a l'hora anterior i a més hem parlat amb el delegat d'ensenyament.
Llavors tenim un parell de pel·lícules d'aquestes de tota la vida que són xules.
El professor Chiflado, d'Angelo Eues.
Oh, aquesta pel·lícula és sensacional.
És molt divertida.
És sensacional.
Aquesta portada del disc d'Ombres G.
Sí, sí, sí, sí.
No perquè m'agradin Ombres G, sinó perquè...
Home, per favor, quan està tocant aquell cafè de guapo i després...
És genial, aquesta pel·lícula.
Doncs aquesta a l'Antiquari.
El dimecres a les 10.
I l'altra, a mi, és de les més preferides.
A veure.
La vida de Brian.
Home, també, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, els serveis territorials de cultura, aquest el dijous.
No, el mateix dimecres també, sí.
El mateix dimecres, doncs s'ha de triar, eh?
Sí, sí, sí.
O el Gerreleus.
No, el dijous, el dijous.
Aviam, diguem-ho bé ara?
Ho diem bé.
Dimecres podem anar a veure el professor Chiflado.
I dijous la vida de Brian.
La vida de Brian.
I ara donem pas a una trucada.
Joaquim Assetre.
Què tal, Joaquim Assetre?
Mira, molt bé.
Què hem fet aquest cap de setmana, que es pugui explicar?
Mira, això es pot explicar tot.
I tant, perdona, si és interessant, expliquem-ho.
Hem fet, més aviat, Tedra Solet, que feia Solet.
Ai, quin dia més maco.
I tenia moltes ganes.
Però jo, escolta, que podria fer una crítica.
I tant, i dues.
Sí, encara que no sé si ve el cas aquí,
que de passada ho hau dit a algú a començar.
A veure.
Jo, a la Tarragona marca, no la vaig anar a veure,
però això de que tanta propaganda d'aquest senyor
ha dit, això és Aida.
Jo penso que a Tarragona mereixem molt més que això.
I tant.
A mi, cada que em sentia parlar,
em feia pena de pensar el passat de Tarragona
i que una persona així pogués portar gent.
Jo, com que soc col·laboradora, puc opinar.
I tant, que pots opinar.
Jo puc opinar.
Sobre aquest tema jo crec que podem opinar tot.
No sé, em sembla que Tarragona marca
que és un tema de promoció de les botigues i de la moda.
I llavors el que hem de promocionar és moda.
I aquesta persona no pot promocionar.
I aquesta persona no sé quina virtut t'hi pot portar a la ciutat.
No, res.
No té educació.
No té...
No sé.
És una cosa...
És que no la pots estar mirant cinc minuts
i és incapaç de mirar aquesta persona.
Saps el pitjor de tot, Joaquim?
Que tothom, tant els que segueixen aquest tipus de personatges
com els que més aviat no ens agraden ni ens interessen,
tots, poc o molt,
perdem algun minut en la nostra vida en parlar d'ells.
Això és el més dramàtic de tot.
Aquí això, eh?
Sí.
Però és que a mi em va fer moltíssima pena que la portés.
O sigui, jo el que no és bo...
Jo el que sigués, per mi, aquí han baixat, no han pujat, eh?
Perquè això mateix...
Per mi també, perquè una promoció
baixant-se amb aquest tipus de personatge...
Les Mises està justificat, és un passi de moda,
són noies que es dediquen sobretot al món de les models.
Aquesta noia no és per passar moda.
Per això diem que les Mises, perfecte,
és una feina ara...
Les Mises ho veient molt bé, eh?
Perfecte.
És que es poden llaurar el futur,
perquè si volen ser acabats de passadella, les coses...
Però aquesta noia, què ha vingut a fer aquí a Tarragona?
I la reflexió de que a vegades s'aporten aquests personajillos
perquè es parlin d'ells,
em sembla que perquè parlin de tu només has de fer les coses bé i honestes.
I la gent en parla.
Hi ha molta gent a fer emportar.
Ara, no ho sé, és una opinió personal.
Sí, sí, per això dic, si podia opinar sobre alguna cosa
que no venia al teatre...
Naturalment, que no només pot opinar Joaquimà,
sinó que justament aquí està la riquesa,
que tothom pugui dir el que pensa
i més d'una qüestió com aquesta,
que és de la ciutat
i que són activitats que pleguen a moltes persones
i que només faltaria que no poguessin donar la nostra opinió.
A mi m'ha sapigut un greu,
però com si fos alguna cosa que m'entrís a casa meva, fixa't.
Perquè aquí a Tarragona no estem acostumats a passar-nos.
No, no, no. Tarragona no es mereix això.
I els que som de Tarragona no es mereixem això.
Imaginem que hi ha un públic per a tot, això ho deia.
Hi ha molta gent amb molta cultura que es pot portar
per cridar gent i que no cal portar això.
No, i probablement models i persones
que es dediquen al món de la passarel·la,
que també són populars i coneguts
i tenen aquesta coseta mediàtica.
També n'hi ha molts, no necessàriament determinats personatges.
Una opinió que aquí queda, Joaquimà.
I escolti, vol anar a veure això del Dalí?
Sí, sí. Doncs ja té les entrades aquí a la ràdio
i les trobarà al seu nom, d'acord?
A la ràdio. Sí, senyora.
Gràcies per trucar, Joaquimà. Gràcies. Adéu-siau, bon dia.
Què més tenim?
Tenim, sobretot, el divendres, doncs, perdem una altra cosa.
Tijous tenim el Dalíum i divendres tenim el Corsi de Tarragona,
al Palau de Congressos.
Tenim una setmana molt plena, també.
Nosaltres, a la feina, a la cultura...
Ja, ja, ja, és que arribant aquesta època...
Abril, maig i juny és molt pesat.
I també tindrem la fèria d'abril.
Ara què penso? A Bona Vista, que s'ha presentat aquest matí.
Clar, clar, clar, també tindrem la fèria d'abril.
Home, ja pots treure el faralà, és l'armari.
Sí, fas bé de dir-ho perquè, com que m'ha primat...
El tens a la tintureria.
Sí, sí, sí.
Sempre plou, t'ho dic ara, també.
Tinc aquesta sensació d'aquells tolls.
Sí que és veritat.
Algún any que hi havia anat.
A Bona Vista és veritat que per la fira,
un poc o molt, ara, sempre es pot fer.
Sí.
O quasi sempre.
No, sí.
Ara que hi ha que potser diré alguna inconveniència,
però jo crec que cada any s'ha fet.
I durarà dos camps de setmana.
A més, escolta, aviam, si plou molt,
doncs una miqueta difícil transitar,
però et poses dins d'una caseta d'aquelles...
Pots dos botes d'aigua.
I vinga, i ja està, eh?
Home, faralès i bota d'aigua i catiusca és molt bonic,
no queda, què vols que et digui?
Però, en fi, en aquesta vida tot té solució.
Ara es porta molt.
Passa-lo, passa-lo.
La catiusca i el faralès.
Doncs tu vés passant i així es creen les modes, eh?
I tant.
Poca broma.
Coses més tontes s'han vist.
I mira després com estan les passarel·les.
Anar a veure el cor de Ciutat de Tarragona,
la missa de la coronació de Mozart,
el Palau de Congressos, que l'altre dia vam estar...
Amb la nova cosa acústica.
Tothom va quedar molt content.
Sí, es nota.
Vam conversar amb el Martínez Izquierdo,
el director de l'OBC, aquí a la ràdio.
Una persona encantadora, tot sigui dit,
de pas, amable,
i que li van preguntar tècnicament,
realment, on estava el problema,
els que no hi entenem d'aquestes coses.
Ens va fer una explicació molt bona
i, clar, ens hem quedat amb ganes de preguntar-li
que ja ho farem perquè l'OBC ve de tant en tant a Tarragona.
La propera vegada que parlem amb ell,
des del punt de vista de director d'orquestra,
aviam què en pensa.
Ells van quedar contents,
però tenien un problema d'escoltar-se.
Perquè, bueno,
l'acústica molt bona,
però la part on estan els músics.
Una anècdota.
Com que es va ampliar l'escenari,
perquè com que hi havia cor i orquestra,
no hi cabien,
i clar, l'orquestra estava damunt de l'escenari.
D'aquí el problema de...
Quasi seies a la falda, els músics.
El problema és que la primera fila
que es va convidar a representants de l'arquivisme,
les primeres forces polítiques i locales.
Forces vives.
Les forces vives, val?
Aquí ho tenien, eh?
Allò que gairebé es menjaven les margarites de decoració.
Ja, ja, ja.
Només ho deixo aquí.
Ho van sentir bé, però veure-ho, veure-ho,
no ho van veure.
Una mica incòmode, clar,
estic així amb el coll una mica.
Sí, però en canvi,
tota la gent que va anar,
que va estar al primer pis i tot això,
ho van veure a la mà.
Veus que bé?
Doncs ara hi ha una nova oportunitat
de comprovar i gaudir d'aquesta acústica.
Sí, tot aquest cicle està i molt baratet, eh?
Això és veritat,
perquè a més hi ha uns abonaments
que surten molt bé de preu,
si vas a tots els concerts.
Sí, això vam comentar l'altre dia.
A mil pessetes.
Imagina't.
Encara et surt a compte.
I són formacions,
algunes d'elles han de caràcter local,
d'altres d'elles han vingut de fora,
perquè és la filosofia que es volia donar.
Hi ha el Carbina Burana
i també hi ha el Músiques de Gershwin,
que aquest molt fan.
Bonit, bonic perquè sí.
Sí.
Doncs hem fet una panoràmica així molt per sobre.
Un tastet, un tastet.
Ja anirem informant a totes les agendes.
Posem el punt i final al programa demà
recordant a l'Alícia i a la Joaquima
que tenen aquí les entrades,
que vinguin en horari d'oficina a recollir-les
i agraïn com sempre a la companyia de la Sílvia Ferrera.
T'esperem la propera setmana?
I tant.
Gràcies, Sílvia.
Adéu-siau.