.
Temps Tertúlia al matí de Tarragona Ràdio.
Avui dimarts, dia de retorn a la normalitat,
també recuperem l'espai de la Tertúlia.
Tertúlia per comentar, en aquest cas, imagino,
qüestions relacionades amb aquests dies que deixem enrere,
amb aquest parèntesi en què es barreja l'oci, el lleure,
les vacances, la tradició, la fe religiosa...
En fi, qüestions gastronòmiques i tradicionals
com el menjar la mona d'ahir dilluns de Pasqua.
En fi, una tertúlia que avui compartirem
amb l'historiador Josep Maria Sabater-Bos.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
També amb el llibreter Pitu Rovira. Bon dia, Pitu.
Molt bon dia.
L'advocat i pregoner de la Setmana Santa
t'ha reunit en Antoni òbert. Bon dia, a ton.
Bon dia.
I el periodista Carles Magrané. Carles, bon dia.
Bon dia.
Doncs amb ells quatre parlarem d'aquesta Setmana Santa
que deixem enrere, una setmana que, com sempre,
ens ha deixat estampes, imatges típiques i que no canvien.
les processons, la mona de Pasqua,
les carreteres col·lapsades amb quilòmetres i quilòmetres
de vehicles atrapats, especialment aquí a la xarxa viària terraunina.
En fi, una mica, les tradicions, en tots els seus aspectes,
s'han tornat a complir, no? Josep Maria?
Per sort, ens ha deixat imatges que no canvien.
I una de les imatges que no canvia
és la de la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
perquè el que era el dijous Sant
estava amb tots els tarragonins,
que estimem aquestes tradicions i aquestes devocions,
estàvem amb el cor amb un puny,
perquè la pluja...
Pel temps.
Pel temps.
Però també és una tradició, això, eh?
Sí, sí, sí, però, si més no,
tots esperem que la processó del Divendres pugui sortir.
I el dijous estàvem tots bastant angoixats
perquè vèiem que la pluja no s'aturava
fins, pràcticament, la matinada,
el matí del Divendres Sant.
Cal pensar que l'únic via crucis o processó
que no es va poder fer de forma tradicional
va ser la de la matinada del Divendres Sant,
la de les 6 del matí,
que es va reduir per l'interior de la catedral,
amb la qual cosa, doncs, no es va perdre del tot,
però tots estàvem esperant que el mestral bufés,
s'emportés aquells núvols,
i, efectivament, el mestral va escampar una miqueta
i la tarda del Divendres Sant va ser una tarda molt maca.
El fred que acostuma a fer també aquests dies,
doncs, és relativament normal
i almenys vam poder passar la setmana,
tota la setmana, amb tots els actes que hi havia,
que hi havia un munt d'actes programats,
sense novetat.
Com han viscut els altres contartulis aquests dies?
El ton obert, imagino que molt activament,
perquè a més va ser el pregoner de la Setmana Santa.
I banderé.
I banderé.
Bé, sí, visquent-la i una mica donant exemple
del que vaig pregonar,
que és viure la Setmana Santa
amb intensitat a Tarragona,
amb tots els seus aspectes.
Divendres Sant amb tanta gent com sempre?
Doncs mira, les referències jo no t'ho puc dir
per coneixement propi,
perquè vaig participar en la processó
i a més vaig participar-hi al final de la processó
en el que, com sempre,
acostumes ja a veure una certa...
Cadires buides, ja s'hi veuen.
Desbuirada.
Però em van comentar
que semblava ser que hi havia hagut menys persones
veient la processó.
No tinc la referència personal,
vaig sentir aquest comentari.
jo ja et dic,
no crec que tampoc es pugui fer una valoració
massa concreta,
perquè doncs és tanta la gent
que arribar a poder dir
si n'hi va bé més o menys que l'any passat,
doncs és difícil.
Però bueno, aquest comentari s'hi va córrer.
No ho sé.
La tarda del divendres sant,
a les recollir els misteris,
hi havia si fa o no fa la mateixa gent.
La baixada de pescaderia
estava plena, com sempre,
en la recollida.
Vull dir que el que afecta,
potser va afectar una miqueta,
va ser això, cap al tard.
I cap al tard cal tenir-ho present, això.
Va fer fred.
Les 12 de la nit a la Rambla
doncs és una mala hora ja
per les famílies, no?
Perquè a més a més aquestes diades
són unes diades relativament familiars,
no com les de Nadal, no?
És que no sé si s'hauria d'arribar
el replantejament de no sé com,
però que la cosa no anés a tantes altes hores
de la matinada, no?
Que no s'acabés tant tant.
Jo em fa l'efecte que la gent
que té alguna cosa a dir
i que participa en l'organització
i tota la història aquesta,
potser arriba un moment
que s'han de plantejar
de quina manera això es pot resoldre
que una persona que vulgui veure
tota la desfilada
no hagi d'estar aguantant 4 hores.
4 hores.
Amb una inclemenci del temps
que sempre l'hem tingut.
Vull dir, la Setmana Santa
o bé cau al març,
que encara la cosa pot agreujar més,
o cau al voltant d'aquests dies de l'abril,
més enllà del dia 20,
difícilment se n'hi en va, no?
L'encant de la processó és la nit.
Sí.
Vull dir, una processó sense foscor,
en què les torxes, les atxes,
enllumen i tot així,
aleshores ha de començar al capvespre.
I que hi ha menys gent,
el que veia ara el Ton,
jo vaig observar el començament,
no al final, el començament,
cap allà a les quarts de nou del vespre,
i la percepció de certs llocs
no era l'afluència d'altres anys, eh?
Jo em sembla que aquí
hauria d'haver-hi una reflexió,
tots plegats,
la gent que hi participa, sobretot, eh?
La gent que hi participa en l'organització,
reflexionar-ho d'això, no?
Sí, no és tan sols la processó.
És la recollida dels passos
que comença a les 4 de la tarda
i la gent se'n fa un tip d'amunt i avall,
per la qual cosa,
a les 7, dos quarts de 8,
a les 7, dos quarts de 8,
que és quan comença, de fet, la processó,
la gent està una mica cansada
i fins i tot empatxada, eh?
de tota aquesta tarda.
Jo crec que ha de ser l'objectiu immediat
dels responsables de l'organització,
escurçar la durada de la processó.
No sé si fent una doble filera,
o no sé si reduint-ho
a dins el casc antic de la ciutat,
buscant un trajecte, un itinerari,
que, bueno,
permeti veure la processó
sense tanta llargada.
Carles, perdó,
Antón, havies acabat?
He acabat, he acabat.
Carles, que en penses, això?
Des de la meva menor implicació personal
en el tema de la processó de Tarragona,
però que, de totes maneres,
a nivell de la meva feina, per exemple,
el que representa
d'escenificació
de determinades coses,
la processó de Tarragona,
és realment espectacular, no?
El fet que...
el que dèieu de l'afluència de gent, no?
Nosaltres,
enguany a la televisió,
que sempre teníem la negra pel temps
o per diverses coses,
enguany vam aconseguir fer-ho
tota sencera,
i vam parlar amb la gent que,
evidentment, per col·locar
tarimes i càmeres i tot plegant, no?
I ens comentàvem allò de les cadires,
que és un fet significatiu
respecte de la voluntat de la gent
de seguir el processó.
I hi ha determinades zones de Tarragona
que cada vegada, ens ho comentaven,
costa més de vendre, diguem-ne,
les parts més col·laterals
amb aquesta processó.
Però jo suposo que és molt això,
és a dir, clar,
part de la gràcia del processó,
evidentment,
és potser la seva durada,
també, el fet que
n'hi hagi tants passos,
que hi hagi el recorregut que hi ha,
però Déu-n'hi-do,
és a dir, començar a les quatre
amb l'anada a buscar
i acabar a les tantes
amb aquelles hores de la nit,
a veure, no tothom, suposo,
que té capacitats i menys
amb el temps que, afortunadament,
en guany, tot i, no sé,
un dia espectacular,
no va ser un mal dia, tampoc,
per sortir al carrer
i estar-se al carrer,
és una mica abrigat,
però, evidentment,
sí que la durada,
jo no sé...
La processó dura quatre hores,
bàsicament,
perquè nosaltres ho retransmetem
en directe
i la retransmissió va durar
pràcticament quatre hores.
Això vol dir que quatre hores
aquella persona,
dreta o asseguda...
Ja l'he fet anterior,
hi ha molta gent que també segueix
el tema de l'anada a buscar
dels passos,
i tot plegat.
Però és diferent quatre hores,
al passeig de Sant Antoni
o a la Pla de la Catedral
i quatre hores a la Rambla.
Sí, perquè has d'esperar...
A partir de les dotze de la nit.
Has d'esperar dues hores a la Rambla.
Perquè a la Rambla s'acaba
la processó, doncs,
de matinada.
A la Rambla comença a passar
a quarts de deu, les deu.
Si jo hagués dit allò,
vas pensant...
A veure, jo em sembla
que un dels,
si n'hi podem dir,
de perills d'aquesta història
pot ser morir d'èxit,
que és el pitjor que et pot passar
en qualsevol cosa.
En qualsevol cosa
és allò,
a la feina,
negoci,
el que sigui,
el pitjor que et pot passar
és morir d'èxit.
Allò que sigui tan gran
que se't descontroli
i llavors...
I arriben moments que dius,
home,
plantegem-nos-ho a veure
com tenim aquest...
I un dels problemes
és que quan s'arriba
amb aquest èxit que dius tu,
que tocar-ho costa molt.
Jo suposo que el fet
de plantejar possibles solucions,
escurçar o tocar recorreguts,
això aquí a Tarragona
portarà més d'una controvèrsia.
Sí, però és el moment que...
A veure, això va passar,
això va passar,
ho hem de comparar,
perquè són coses per comparar,
aquí a Tarragona, no?,
amb els castells de Sant Magí,
que eren llars,
que eren fins a la cinc de la tarda,
que hi ha una disbaixa,
dos anys seguits
barallant-se entre comèdes,
que si l'Ajuntament,
les colles,
que no sé què,
que si una sí,
les altres no.
Al final s'ha d'arribar
en aquell consens,
de dir, bueno,
fem les rondes de...
no fem rondes de repetició,
i sembla la cosa
mitjatge i arreglat.
Per aquí com ho podríem fer?
Josep Maria,
és que escurçar la processó no...
No, no, no.
Jo no li veig solució
en aquest sentit.
A més a més,
tinguem present una cosa,
vull dir,
les durades
són durades
perquè hi ha una tradició.
Sant Magí,
Sant Fèlix,
Sant Fèlix,
no hi ha cap problema
que s'acabi a la cinc de la tarda,
la gent ho té perfectament assumit,
i encara diria més,
vull dir,
a Sevilla,
les processons
duren tota la nit,
la gent que va a la fèria d'abril
és la fèria d'abril
i estan fins a les tantes,
els que van al Rocío
estan fins a les tantes,
i aquí ens sembla
que perquè un dia,
dos dies,
Sant Magí,
Santa Tegla,
el concurs,
que tots són els temes
de les durades,
ara la processó
del Sant Enterrament,
doncs aguantem-nos
i plantegem-ho
d'una altra manera,
vull dir,
la gent que vol veure
la processó a la Rambla
té una cosa molt bona a fer,
que se'n vagin a sopar
tranquil·lament,
els hostalers de Tarragona
ho rebran amb gràcies,
fa una bona publicitat
de dir,
teniu l'oportunitat
de fer un sopar
tranquil·lament
en qualsevol dels bons restaurants
que tenim a la ciutat
i després de sopar
s'asseieu
en una de les llotges
de la Rambla
o amb les cadires
que hi ha per allà
i veieu tranquil·lament,
feu la païda
i veieu la processó,
participeu de les dues coses,
hi ha possibilitats
per a tothom,
i és una vegada a l'any
i a més a més
la processó
es manté
amb aquest èxit,
amb aquesta sobrietat,
solemnitat,
silenci,
tot el que vulguis,
la recollida mateix
del Sant Cris
de la Rambla
és un moment
que poca gent veu,
poca gent ha pogut veure,
els que van a la processó,
perquè van a la processó
i la resta.
Els tarragonins,
doncs els tarragonins
tenen des del passeig
de Sant Antoni
fins a la plaça La Font
oportunitat
de veure la processó
40 vegades
en 40 llocs diferents.
A partir d'allí,
la boca a calle,
efectivament,
el carrer a l'Hospital,
ja són uns carrers,
el mateix carrer Sant Agustí,
són uns carrers de tornada,
a la Rambla Vella
no hi ha ningú,
però la pujada
del carrer Sant Oleguer
i la pujada
de la baixada de Pescateria,
al final,
que hi ha gent allà
que s'esperen
per veure tot això,
hi ha gent per tothom
i si es planteja bé
de dir turísticament
la publicitat,
de dir la gent
que ve de fora,
la gent que ve de fora,
doncs que sàpiga
que marxarà a les 12
o marxarà a la 1
o que es quedin a dormir
aquí amunt dels hotels
de Tarragona,
que en tenim ja
bastants d'hotels de Tarragona
i que facin
una jornada completa.
Jo no reduiria res,
tampoc ho ampliaria,
vull dir que
amb la xifra
que tenim ara
de 50,
què dic 50,
5.000 assistents
a la processó,
ja n'hi ha prou,
a més a més tenim
allò que la cua
es toca
amb el començament,
no?
La plaça del rei
té una cabuda determinada,
no podem encabir-hi
tot allò,
per què?
Perquè llavors
sí que seria
un caos.
Limitar-se a la part alta
seria impossible.
Carles,
veus alguna solució
o proposaries alguna cosa
o ja t'està bé?
No,
el que passa és que
qualsevol esdeveniment
d'aquest tipus
que ha adquirit
tanta importància,
que és festa
tradicional,
festa tradicional
d'interesacional,
té una part d'espectacle
i la part d'espectacle
segurament
d'espectacle visual
i d'atracció turística
fins i tot,
no?
Que aquesta part d'espectacle
sí que potser és la que
necessitaria una revisió
en quant a durada.
Ara bé,
tenint en compte
d'on prové
que es tracta
d'una
commemoració religiosa,
que es tracta
d'una sortida
que la tradició
marca que sigui així,
en fi,
jo suposo que és bastant
complicat de tocar.
Des d'aquest punt de vista
d'espectacle visual,
segurament sí que seria necessari
fer un replantejament
d'alguna cosa
en quant a
esperit religiós
i el que representa,
doncs,
probablement no,
gens.
Alguna cosa més?
Sempre ha tingut
una llarga durada
la veritat és aquesta
i que les diferències
tampoc,
a més,
tampoc són
constatables
com perquè
facin replantejaments
dràstics.
És una mica
el que deia
el Josep Maria,
les possibilitats
de l'oferta
del divendres
a Santa Tarragona
és ampli
i variat.
Bé,
doncs,
que cada un
el dosifiqui
en la mesura
que li interessi,
però les possibilitats
són moltes
i, per tant,
potser no cal
cap replantejament.
La processó
actualment
potser és un pèl
més llarga,
però sempre
ho ha estat
de molt llarga
i avui
estarem d'acord
tots plegats
que és molt més
vistosa
en tots els sentits.
Per tant,
bueno,
doncs,
mira,
també és millor
processó,
per tant,
que duri una mica més,
tampoc ens ha d'alarma massa.
Pitu,
alguna cosa?
No, no,
però jo enxicejo
que cal tenir-ho en compte
i retornar al començament
amb allò que deien
del temps,
a Tarragona,
compleix dues coses,
no?
Té dues festes
que estan declarades
d'interès nacional,
no?
Em sembla que és així.
Festa d'interès nacional
i totes dues,
com a anècdota,
coincideixen
en dues èpoques
d'any climatològicament
perilloses,
no?
A l'abril i al setembre
sempre estem
amb l'aig al cor.
Períodes arriscats,
no?
Sí,
períodes molt arriscats,
no?
Llavors,
amb el seguíssim
de Santa Tegla,
que és un altre dels temes,
també passa el mateix.
I llarguíssim.
El fem passar per la Rambla,
perquè arriba un moment
que d'allò...
I les diades castelleres
de la plaça de les Cols,
que també es fan eternes.
Però és una vegada a l'any
i és un públic determinat,
té un interès determinat
i ha de ser així.
Vull dir,
si anéssim per tot Espanya,
ens trobaríem
que la gent...
El Sant Fermín és...
Què fa la gent allí?
Si empalma la nit amb el dia,
tu,
i agafen el diari
i es posen davant del toro.
Vull dir,
cada terra
fa sa guerra.
i nosaltres fem la nostra guerra
per Sant Magí,
per Santa Tegla,
per la Setmana Santa.
El que ve de fora,
que no vol estar-se tant de temps,
divendres de dolor,
els pagesos.
Dilluns,
les tres cofredies
que ho fan des de Sant Magí.
Dimarts,
els nazarens.
Dimecres,
Nuestro Padre Jesús de la Passió.
Vull dir,
hi ha gent que pot veure
una petita processó,
un viacrucis,
i que si no vol aguantar
les quatre hores,
que no les aguanti.
Ton.
Hi ha una cosa
que sí,
seria millorable
i amb això
s'hauria de treballar.
Fins i tot,
si convingués assajar,
que és els talls
de la processó.
Són molts
i molt llargs
i moltes vegades
no s'entenen,
no es comprenen.
La majoria d'ells
de caràcter logístic.
És a dir,
bé,
que hi ha hagut
aquesta falta de coordinació,
que el pas,
no sé què,
li ha passat
i s'ha encallat
perquè
s'han oblidat
de la manivela
aquella que permet
donar-li el tom
per passar el decant
en vez d'amplada,
etcètera.
Això sí que valdria la pena
que es coordinés
una mica més.
Hi ha tallades
que fan
especialment
tediosa
la processó
i potser és la impressió
que llavors
no té tothom
que llarga
la processó
perquè hi ha
aquests tants.
Això sí que s'ha de
procurar millorar.
La processó potser
va ser llarga
però, en fi,
per llargues
les cues
també tradicionals
de cada dilluns a Pasqua
que ja és un fix
en el calendari
dilluns a Pasqua
toca cues
llarguíssimes
quilomètriques
30-40 quilòmetres
especialment
a la demarcació
de Tarragona
on sembla
que hi passi
la majoria
de ciutadans
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
que tornen
de les vacances
i potser també
com a demostració
que la xarxa viària
de la demarcació
la 340
i l'autopista
de peatge
la AP-7
a partir d'ara
AP-7
doncs, en fi,
no tenen l'acabuda
suficient
per dies
com aquests.
Tenim alguna solució,
Carles, tu creus?
O als periodistes
ja ens va bé
tenir aquest clàssic
de la informació
cada dilluns a Pasqua?
No, no, perquè els periodistes
també conduïm.
I també fem vacances
i tornem i anem, no?
No, però el que és greu
és que s'hagi convertit
en una tradició
precisament
i que tothom ja ho tingui
tan assumit
com a evident
que arriben aquests dies
d'operacions sortides
i tornades
i que es produeixen
aquests col·lapses
a les nostres carreteres.
És evident que a Tarragona
això, veiem,
sembla que és fàcilment constatable.
Tenim una manca
d'infraestructures adequades
greu, a més,
greu
en quant a que hi ha
tot un seguit
d'expectatives econòmiques
en aquesta demarcació
que també depenen
en bona part
no tan sols
de les infraestructures viàries
sinó del tema
d'aeroport, per exemple,
o ferroviari.
Ara bé,
jo escoltava
ahir
el responsable
del Servei Català de Trànsit
que deia que
encara que tinguéssim
mil quilòmetres més
de carreteres
seria impossible
assumir
el volum de trànsit
que es genera
en aquests dies.
Suposo que sí,
però hi ha qüestions
que, per exemple,
a mi em
semblen absurdes.
És a dir,
quan es tracta d'un...
Des d'un punt de vista
de servei públic,
segurament sí que es pot dir això
i que, carai,
no hi ha manera
d'assumir-ho,
però és el tema
de les autopistes,
no hi ha pel tercer carril.
És a dir,
tu quan entres a un punt de vista
pagues
i pagues
per un determinat servei.
Per seguretat
i per rapidesa, no?
Per seguretat,
rapidesa,
per l'ample de la via,
perquè no tens cotxes
que et vénen de cara,
no sé,
i per serveis,
estacions de serveis
i una quanta cosa més.
Doncs això que estàs pagant,
tota aquesta gent
que estava fent cura
quan donant 30 quilòmetres
en determinats peatges,
t'asseguro que allò
que van pagar
no és el que van rebre.
I tot i així,
el més curiós del cas
és que, el que deies,
es converteix en una tradició
però és que ni tan sols
hi ha queixes.
És a dir,
aquests conductors
aguanten estoicament
i la gent paga,
s'ho prenen,
sí,
i paguen,
a més,
és a dir,
tranquil·lament,
doncs mira,
suposo que forma part
d'una certa penitència
també de Setmana Santa,
vull dir que no acaba
de ser gaire comprensible.
Però si això forma part
ja d'una història
que abans ho comentàvem,
com la Setmana Santa
cau que són,
parlem d'una setmana
però que realment
no ho són una setmana,
ningú,
fa una setmana de festa,
els més privilegiats
comencen a fer festa
el dijous al migdia
i allò surt esglanadament
que se'n diu,
però s'esglanadament
retornar,
tothom retorna
gairebé a la mateixa hora
del dilluns a la tarda.
Entre diumenge i dilluns.
Sí,
però és que el dilluns
sí afegeixen aquells
que no hem fet festa
i que sortim el dilluns sol.
A fer la mona.
I llavors
ens afegim
en tota aquella gent.
i d'Aragona
doncs el que és
la província d'Aragona
està col·locada
en un nus
on se creuen
moltes carreteres
i moltes autopistes
i aquí és on s'arma
el guirigat.
I també són un punt
de destinació directa
també.
Sí,
però és que...
La costa d'Aurada
és un punt de destinació.
Sí,
però a veure...
I molta gent
de la gràcia d'Espanya
ve aquests dies, no?
Hem de ser conscients
que aquestes cues
no es muntarien
tan sols de la gent
que ve aquí
a la costa d'Aurada.
Déu-n'hi-do a l'estiu,
però...
Sí, home.
Sí que som més...
Perquè hi ha més moviment
de gent discrecional
per dintre del territori.
Això sí,
l'estiu és diferent.
La cua sempre és
la mateixa direcció a Barcelona.
Jo hi vaig estar aturat
perquè també hi havia cua
baixant de Vistavella
damunt del pont
de l'autopista
aquí a l'alçada
de l'Oliva
i la cua important,
bueno,
la cua,
la retenció importantíssima,
estaven aturats
fins i tot
en el carril
del sentit contrari.
En canvi,
a direcció a València
no hi passava ningú.
Bueno,
o sigui,
hi havia un trànsit,
però era un trànsit fluid.
Bé,
el problema és aquest.
la complicació
de la zona de Tarragona
com a lloc de pas
i a més cruïlla,
enllaç,
amb un munt de direccions
a les que sumem
els que anem a menjar
la mona
que també
han de passar
per tots aquests enllaços.
jo crec que no té solució.
Ni fent un carril més,
per exemple,
a l'autopista.
No, no, no, no.
Estaven parats.
Estaven parats.
Estaven parats.
La infraestructura
hauria de ser
de tal magnitud
que, bueno,
fins i tot
em sembla
que no es pot reclamar.
Si hem de reclamar
millors infraestructures
i millors inversions
al govern de Madrid
en favor de Catalunya
i en concret
de Tarragona.
Però aquest problema
de la Setmana Santa
i en dies concrets
és insoluble
a la meva manera
de veure-ho.
Us posar milions de cotxes
en un moment concret
no.
Hi ha un altre problema.
El peatge per si mateix
produeix l'embús
des del que és petós
per naturalesa
i no hi troba les monedes
perquè no les ha preparat.
El que li cau la tarja.
El que la tarja està caducada
i, bueno,
és el que sabeu.
I això produeix
un embús importantíssim
amb la retenció final.
No deixa d'estar curiós
de totes maneres
que les barreres del peatge
siguin les que provoquin
sobretot els embussos, no?
Aquí sí que podríem reclamar
que en aquests dies concrets
que ens tinguin aquesta concessió
ja que els hi donem sol,
processons...
Mira que els hi han canviat
a la nomenclatura
de les autopistes.
No, els hi donem sol de franc.
Processons de franc.
Bones temperatures
i bons ambients.
Però, home,
doncs un detallet
pels tarragonins, no?
Com es diu col·locament,
col·locament,
els tarragonins, no?
Sí, però has de tenir
present una cosa.
Sí, home.
En el país nostre
són 6 milions.
Però aquests 6 milions
estan mal repartits
perquè el que és
la zona de Barcelona
ultrapassen els 4 milions, ja.
Aleshores,
aquests 4 milions de Barcelona
s'ho emporten pràcticament tot, no?
Aleshores,
solució no n'hi ha.
Vull dir,
la solució seria
que aquesta gent
que vol aquest servei
que ofereix
les autopistes de peatge,
aquests dies,
sé que se'm tirarà
la gent al damunt, no?
Però aquests dies
haurien de pagar
el doble
per tindre un bon servei.
Jo això es faria
proposar per fer-ho de franc.
Però el que passa
és que tot i pagant el doble
la gent pagaria
i seguiria fent cues.
Si seguirien caient
la targeta...
Tornaria a passar el mateix.
A vegades dius allò,
doncs que treguin les barreres
i que tiren endavant.
Si treuen les barreres
i tiren endavant,
hi haurà el doble
de cotxes
perquè tots els que van
per la nacional
normalment
diran,
doncs com que és gratis
anem per aquí
i farien les cues
exactament igual
o el doble
i després un carril més
i després...
Però un carril més
saps què vol dir?
Que aleshores
la concessionària
i avui m'he enterat
que un dels senyors
que treu els beneficis
d'això
és el senyor Florentino Pérez.
És a dir,
que cada vegada
que agafem l'autopista
estem col·laborant
a la compra de Galàctics...
A sort que perden.
Tot s'ha de dir.
Una de les coses bones
que hem tingut també
aquesta setmana santa
i avui no estem
en dilluns
però estem en dilluns
populística
és que el Màstica ha guanyat
i que el Barça
també va guanyar.
I que el Madrid ha perdut
potser també.
Però vull dir...
Veus com el país va bé?
Aquesta reflexió
de Florentino Pérez
potser farà
que molts conductors
deixin d'agafar l'autopista.
Que s'ho pensin una miqueta.
Però en fi,
tot el que és un problema
irresoluble, no, Carles?
Ni posant el tercer carril
que de tant en tant
es reclama des d'aquí.
No, el tercer carril
suposo que solucionaria...
No precisament això,
és a dir,
en dies puntuals
puntuals com aquests
doncs és impossible.
No hi ha solució.
Ho explicava
el director
de Saber Canales
i posant físicament
tots els cotxes
que surten
un darrere a l'altre
i és que ja no hi cabrien.
I això és evidentment
perquè hi ha la mobilitat,
però és que no hi cabrien
en les xarxes de carreteres.
És a dir, això...
En un tercer carril
el que faríem
en ve de 30 quilòmetres
en tindríem 25-22.
Ah, i estaven aturats,
en el tercer carril.
Això no vol dir
que no s'hagi de fer.
Això no vol dir
que no s'hagi de fer.
Però que no soluciona
el problema de la concentració
en un moment determinat,
en unes hores determinades,
perquè és...
Aquest tercer carril
és el que anava jo,
seran 25 anys més
de...
De concentració.
Beneficis per Florentino Pérez.
D'aquella autopista
que ens van prometre
que seria gratuïta
al cap de 25 anys,
no sé els anys que han passat
i encara seguim pagant, no?
Aleshores,
a veure si algun dia
doncs traiem peatges,
traiem barreres...
I colls d'embut,
com és l'arribada mateixa
a la població
en què els tres carrils
converteixen en dos
o els cinc carrils,
en dos o la concentració...
Que a la resta de l'Estat
n'hi ha molt poques de barreres
i molt pocs de peatges,
tot s'ha de dir també, eh?
Per això,
hem de ser reivindicatius.
Una altra solució
seria que no tothom
fes les vacances
a la mateixa hora, no?
O als mateixos dies,
però en fi,
aquest seria un altre debat
que de tant en tant
a l'estiu també en parlem.
La processó és el divendres,
a les set de la tarda
i a Tarragona.
I l'estiu és l'estiu,
vull dir que no podem
omplir les platges
al desembre.
En fi,
el cap de setmana
són qüestions gastronòmiques
com el tema de la mona
o les cues
a les autopistes
i carreteres.
També ens ha deixat
la desaparició
d'un personatge
prou conegut
a la ciutat de Tarragona,
l'exalcalde Enric Oliver.
Va ser alcalde
entre els anys 49 i 54,
d'això fa molt,
però també són molts
els que han reconegut
la tasca que va tenir,
tot i que era
un període dur
per la ciutat
i pel país.
Estem en plena postguerra.
Però en fi,
va impulsar
diferents projectes
en aquell moment
a la ciutat.
Algun element,
sobretot,
Josep Maria,
tu com a historiador,
d'Enric Oliver
que valgui la pena remarcar
en aquest tram final
de la tertúlia?
El fet que
cinc anys de govern,
només cinc anys de govern,
van deixar una petjada
que avui en dia
encara la recordem
i la recordarem
durant molt de temps.
Vull dir,
l'Enric Oliver
i el seu crit
de Tarragona endavant
s'ha mantingut viu
fins als nostres dies.
I jo crec
que es mantindrà viu.
I el nom d'Enric Oliver
és un d'aquells noms
que passarà,
passa ja,
és història de Tarragona
d'alguna forma
i a partir d'ara
se li haurà de retre,
se n'hi han fet
molts homenatges
des de l'Ajuntament,
però d'entrada
d'alguna forma
ja no dic un carrer,
una plaça,
la plaça d'Enric Oliver,
d'alguna forma.
I que sigui a prop,
que no quedi massa lluny.
És difícil canviar noms de carrers,
hi ha molts carrers
que ja tenen el seu nom
i no muntarem una polèmica,
però des d'aquí ja
l'Ajuntament
ha de prendre ja nota
i de la mateixa manera
com el dia del pregó
l'amic Uber
va tirar a l'alcalde
la patateta calenta
del Museu de la Sabana Santa,
de moment l'Ajuntament
ja té aquesta obligació
de deixar constància
amb una làpida
en un carrer
del nom d'Enric Oliver
perquè d'aquí,
els anys que siguin,
la gent pugui dir
aquest va ser un bon alcalde,
va ser un bon Tarragoni
i sobretot
va ser també
una bellíssima persona,
una persona humanament
admirable,
digna,
digníssima,
que sentirem,
sentirem moltíssim
per moltes raons
la seva mort
perquè fins a l'últim moment,
tot i que
la seva malaltia
no li permetia
estar al 100%,
però era un home
que estava al davant
de moltes coses
i que vivia intensament
tot allò que tocava.
Sí, jo destacaria
aquest aspecte,
l'aspecte personal.
Del que va fer
i amb tan poc temps
n'hi ha la constància material
que aquí està a la vista.
Els que vam tenir
aleshores de conèixer-lo
podem dir
que cal destacar d'ell
precisament potser
el que no per tothom
és conegut,
que és l'aspecte humà.
Era una persona
amb qualitat humana,
era una persona
que coherent
amb les seves conviccions,
així es va actuar
durant tota la seva vida
i em sembla
que és un bon referent,
és una bona mostra.
Se destaca
principalment
el seu aspecte públic,
però com a persona
va ser una persona
íntegra,
coherent
i que va estar,
a més,
no només passejant
pels carrers
per estar pròxim
a Tarragona
i als tarragonins
quan era una persona
amb responsabilitat pública,
sinó que va seguir
tinguent una vida
de la seva activitat
a Tarragona,
d'una persona normal,
d'una persona,
ja dic,
amb una qualitat humana
que cal palesar.
Pitu,
breument.
No,
era un senyor
que pràcticament
jo no el coneixia,
vull dir,
de referències històriques,
però sí que jo tinc
l'anècdota d'aquest senyor
que...
És un hotel llibre seu,
suposo.
Però jo tinc l'anècdota
d'aquest senyor
que durant molts anys
ens creuàvem diàriament,
cada dia,
al voltant de la Sol de Matí,
perquè jo baixava
del carrer Mercèria
on vivia,
llavors ell anava
cap a la catedral
a la missa de Déu
i ens creuàvem cada dia.
A cop i de creuar-nos
ens vam acabar saludant
i aturar-nos
i fer petar una miqueta
la jornadeta,
no ens coneixíem de res,
no havíem parlat mai res,
però és la petita anècdota
que també dona una dimensió
d'allò de l'humanitat
d'una persona, no?
Carles,
alguna referència
encara que no coneguessis
Enric Oliver?
No,
a més jo suposo
que em vaig incorporar
prou tard
a les meves feines
periodístiques
aquí a Tarragona
com per no tindre
una referència directa,
que en aquest cas
el que em toca
és escoltar
el que em pensen els altres.
No deixa de ser
curiós,
com a mínim
o significatiu
que es parli bé
d'un alcalde
en plena època franquista,
en plena època dictadura,
i que s'alcalqui,
per exemple,
el tarannà personal,
o l'impuls
que li va donar
la ciutat en aquell moment.
És un bon senyal, sí, i tant.
S'ha de dir
que fou represaliat
en plena dictadura,
vull dir que
fou alcalde
i va deixar de ser alcalde
precisament
per no seguir
al peu de la lletra
les disposicions
donades en aquells moments
pels governadors civils
i per les autoritats
del govern central, no?
Va mantenir sempre
la seva posició
com a home,
com a tarragoní,
com a català,
com a cristià,
per damunt
de disposicions oficials
que li provocaven.
Res,
que acabem.
L'agraïment
per la part
que li toca al Carles,
a més de la visió,
per l'excel·lent retransmissió
que va fer
de la d'allò
i a Tarragona Ràdio.
Gràcies per aquestes floretes.
Amb el petit record
també d'Enric Oliver
acabem la tertúlia.
Pitu Rovira,
Carles Magrané,
Antoni Ober,
Josep Maria Sabatebós,
gràcies i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.