Un dimarts més, obrim el temps dedicat a la cultura popular,
a les tradicions, en companyia del Jordi Bertran,
recentment recuperat pel matí de Tarragona Ràdio.
Jordi, molt bon dia, benvingut.
Bon dia, bona hora.
Home, dic recentment perquè si algú la setmana passada no ens escoltava,
sabrà que, com cada any i com es mereix,
el Jordi fa un petit parèntesi de descans
i torna per aquestes dates de tardor.
Per tant, la setmana passada era el dia de difunça,
calia fer un esment dins de l'espai,
i avui, d'alguna manera,
i perquè els oients sàpiguen què els esperen al millor sentit de la paraula,
anem a organitzar una miqueta tot el cicle i el calendari festiu, no?
Sí, perquè la setmana passada era com molt obvi
que el dia que fèiem el programa tocava una festivitat
i llavors és allò que quedava una mica malament, no?
El que passa és que normalment ens deixem portar una mica
per la vorágine de temes i personalitats,
normalment sants i santets, que ens acompanyen.
I llavors, a vegades, perdem una mica de vista
el que són els cicles i l'organització
de tot aquest calendari,
que en el fons serveix per organitzar el programa.
Llavors, hi ha diferents maneres d'organitzar el calendari, no?
Quan me refereixo al calendari,
no em refereixo pròpiament
a com s'ha configurat els 365 dies que té l'any,
avui en dia,
perquè ja fa molt de temps ho vam explicar,
potser no serà un altre moment també per reprendre-ho,
i evidentment és un calendari al qual anem fent referències,
perquè hi ha festes que depenen més del cicle solar
i hi ha d'altres que depenen més del cicle lunar,
a vegades es barregen
i, per tant, serveixen per articular tot això.
Finó que més aviat em referia a els grans temes
que podem trobar en un calendari festiu, no?
Això és una qüestió que a vegades per òbvia
doncs no es toca,
però jo crec que és interessant,
sobretot perquè normalment es barreja
en diferents maneres d'organització dels temes, no?
El calendari festiu jo m'imagino
que es pot abordar des de diferents criteris,
des del criteri cronològic estrictament que esmentaves ara,
des del temàtic,
des del de la tradició més pagana,
la tradició més religiosa.
Hi ha moltes maneres,
probablement la que sigui més útil
que estigui molt generalitzada,
que sigui més temàtica, no?
Sí, jo diria que hi ha dues grans classificacions,
que són les més estandaritzades,
però després hi ha una altra
que de quan en quan aquí en el programa
també en fem referència, no?
Que potser passa més desapercebuda, no?
Aquesta menor, no?, diria jo,
és una mica la que s'inspira
en el ritual de la vida de l'home,
més que en les etapes, no?
O sigui, algunes vegades fem referències puntuals
a cerimònies o moments de la vida de l'home.
Per exemple, la setmana passada
fèiem referència a la darrera fase, no?,
podríem dir,
que era el moment de difunts, no?
Però hi ha altres moments del programa
en què barrejat,
precisament amb altres classificacions,
doncs podem parlar de petites cançons
que ens rememoren, doncs,
a l'època o els moments del braçol, no?
petites fórmules o cançonetes infantils,
petites cançons, doncs,
que ens recorden una mica
les èpoques del galanteig, no?,
amb les rondes
o passejos, no?,
per diferents poblacions, no?
Una mica tot aquest cicle
de la vida de l'home
està barrejat
amb el que és el cicle temporal,
per una banda,
i amb l'altre cicle que també veurem
que és el temàtic, no?
Però el que és cert
és que existeix, no?
I tant.
I segurament,
doncs,
moltes vegades
és tan present
que no el concedirem
un cicle festiu
o un moment festiu, no?
Per exemple,
si tenim la sort
de viure, doncs,
a prop d'una església,
ja sigui en un poble
o ja sigui, doncs,
en una ciutat
on encara
sonin les campanes diàriament,
doncs ens adonarem
que la festa
precisament
es marca
per l'excepcionalitat
d'un element
de comunicació
que, doncs,
sona d'una manera diferent.
Però el que és evident
és que perquè soni
d'una manera diferent
en un dia de festa
hi ha uns rituals diaris
que segurament
ens marquen les hores,
tot i que no són només
les vuit del matí,
les set del matí,
les tres de la tarda,
sinó que hi ha altres coses,
no?,
que encara sonen, no?
Moltes vegades
ni ho percebem
què és aquest sons,
però ens marquen
una mica
el dia a dia, no?
Aquest dia a dia
és alterat,
per exemple,
per una cerimònia
d'aquestes, doncs,
que comentava ara,
un casament,
per exemple,
pot portar-nos
un so
diferent, no?,
en la nostra vida diària.
Per tant,
aquests detalls
ens podrien explicar
una altra manera
d'articular les festes,
no?,
en funció
d'unes altres coses, no?
Que els fets importants
s'han de ritualitzar
i també s'han de repetir
perquè no s'oblidin
i d'aquí la tradició,
el fet de néixer,
el fet de morir,
el fet de reproduir-se,
o el fet de treballar,
de treballar,
i totes les festes
que estan relacionades
amb les feines del camp,
etcètera, etcètera.
Recordo, per exemple,
al voltant del Nadal,
que quan fem incursions
en aquests pessebres vivents,
doncs parlem de,
en alguns casos,
de petites activitats
que es realitzen dins dels pessebres,
com per exemple,
pot ser
batre una era,
recordo quan parlàvem
del pessebre vivent.
Una afiladora...
Sí,
hi ha feines d'aquestes
que són acompanyades
de petites cançonetes,
no?,
per exemple,
el batre a l'era,
el pessebre de Castelló de Bandellós,
s'acompanya d'una cançó de treball,
no?
Home,
ja la definició,
cançons de batre,
ja se sap que n'hi ha...
Exacte,
per tant,
pot formar part
d'aquesta manera
de classificar les festes,
és a dir,
quan en el programa
anem parlant
de festes a vegades
introduïm
unes altres tipus
de classificació
que estan en funció
o bé
dels rituals
de la vida de l'home
o bé
dels elements comunicatius,
com per exemple
podrien ser
aquestes campanes
que dèiem,
o per exemple
aquestes cançons de treball,
per exemple,
són elements
que ens ajuden
a articular,
és a dir,
podríem classificar
tot l'any,
un dia podríem fer
un programa monogràfic
que parlés
doncs
de les cançons,
que acompanyen
les tasques agrícoles
o acompanyaven
les tasques agrícoles
majoritàriament
en el món europeu,
podríem dir,
i veuríem
com
en el fons
estem fent
un recorregut
per tot el calendari
festiu,
perquè veuríem
que evidentment
no és el mateix
el temps
en què
es va l'era
a batre
que el temps
que es cullen
les olives,
per tant,
això també
ens pot ajudar
a interpretar-ho.
Però bé,
en tot cas
no són les classificacions
estàndards
que utilitzem
en el programa,
sinó que normalment
en el programa
n'utilitzen dues
de ben diferents
que es barregen,
moltíssim,
però són
les més estandaritzades
i les més grans.
Una,
que és
la cíclica
o temporal,
això vol dir
que,
per exemple,
ara
agafarem
la temporada
de tardor,
la temporada
de tardor
és una temporada
festivament
poc densa,
això ens permet
far-la
en el programa
d'altres coses,
vull dir,
poc densa
en el sentit
que no té
unes grans
celebracions,
és una temporada
on,
com al mateix temps,
cauen les fulles
i per tant
sembla que les festes
s'amorteixin,
tot i que,
evidentment,
encara a l'octubre n'hi ha
i després ens provarem
per un altre gran
període festiu.
Aquest altre
gran període festiu
ens enganxa ja
amb l'altra manera
de classificar
la festa.
Però veus,
això que deies
és curiós,
abans parlàvem
del tema cronològic
de la festa
i el calendari,
és un període,
aquest,
un trimestre,
en termes acadèmics,
com dius,
que no hi ha
molta activitat
festiva
des d'aquest punt
de vista,
però el calendari
sí que té
molts dies
marcats en vermell,
curiosament,
són festes
laborables
del calendari
laboral,
però que,
hi ha guany més,
que ja,
perquè hem tingut
un any horrible
en quant a festes
d'aquestes
laborables,
però no coincideix
amb el que és
el període festiu,
que és un període
més aviat justet,
traient aquest que
acabem de deixar
enrere de tots
sants.
A tu,
això es nota
moltíssim,
jo crec que és una mica,
és el moment,
si mirem
unes piràmides
de celebracions,
que se n'han fet
vàries
en els temps
recents,
veiem que
hi ha unes cotes
molt altes,
i en canvi
la tardor és l'època
més baixa
en quant a celebracions,
tu feia referència
a això,
doncs clar,
evidentment,
doncs,
el dia 6
i el dia 8
de desembre,
doncs són...
A totes les cases
estan cerclats,
aquell màxim pont.
I el 7 també,
no?
I el dia abans també,
però,
realment,
potser per l'excepcionalitat
encara es veu més,
no?
Clar.
És a dir,
és un període
molt de baixa densitat.
Això també fa pensar
que ens allunyem
del que és
la tradició festiva,
si traiem Nadal,
la festa major
i poca cosa més,
la vida ens porta
cap a un altre camí
i una altra organització
del treball
diferent
a tota aquesta
que prové
del món rural.
Sí,
tot i que hi ha
moltes celebracions
que van ser posteriors,
o anteriors al món.
Per això ho dic,
no?
Que són festes
molt recents,
no?
Sí,
en tot cas,
el que sí que veiem
és que
al llarg de l'any
està com a dosificat,
no?
Llavors jo diria
que aquest és un període
clarament de preparació
per un altre període
molt més alt
i molt més intens
que és el que ens arriba.
Sí,
però que realment
ens coincideix
amb l'hivern,
perquè aquí
és on barrejarem
i els temes,
és a dir,
realment el que ve
després és l'hivern,
que encara que
sembli menys dens,
és molt més dens
que la tardor,
perquè és un període
que en el fons
ens pot aplegar
en un moment determinat
doncs
moltes celebracions
importants,
no?
A les comarques
de Tarragona
encara més
perquè hi ha
una densitat
important
en aquestes èpoques,
però l'hivern
en té moltes més
que la tardor,
no?
Si anem a l'altra manera
de classificar
què són
els cicles temàtics,
una és el temporal,
que seria una mica
la correspondència
amb les estacions,
però després l'altra
és el temàtic,
ens enganxa,
com bé deies,
amb el Nadal,
però és que el Nadal,
en el fons
no és el Nadal,
és el Nadal,
les celebracions
de traspàs d'any,
l'epifania,
és a dir,
les celebracions de reis,
el Carnaval
i en el fons
la quaresma,
sempre,
que malgrat
que sigui una època
de recolliment,
sempre és una època
que en el programa
dóna per explicar
moltes coses,
perquè realment
té una densitat
festiva molt important,
és a dir,
l'hivern és un dels periodes...
Per tant,
l'hivern i a partir
de les festes de Nadal
és un no parar,
que diria aquell,
no?
Sí,
van seguidetes totes.
I això
s'enganxa en dues coses,
amb el que deies tu
de la gran càrrega
que té aquesta societat
encara,
en una societat
no molt llunyana,
on les tasques
agrícolars
eren espreminents,
l'hivern era una època
especialment interessant,
si repassem...
A banda de les relacions
aquestes del cicle Nadal,
si repassem
alguns dels sants,
hi ha un que és el màxim,
que és Sant Antoni,
que és el mes de gener,
i és un sant
amb molta prèdica
encara en moltes comarques
terragonines,
per exemple,
o en general a Catalunya,
no?
Però bé,
veiem que
hi ha una suma
de coses,
de festes
que s'han anat acumulant
per una banda,
per aquestes temes agrícoles,
i per una altra banda,
per una altra cosa,
jo diria que a vegades
se'ns passa
a tots
molt per alt,
però aquí hi ha un substrat
anterior,
que és evident,
tot el que suposa
el trasllat
o el traspàs
dels anys,
el nou
cicle,
cobrim,
en el fons,
és molt curiós
que entre
el
solstici,
podríem dir,
d'hivern,
que és
al voltant
del Nadal,
i l'equinoxi
de primavera,
hi hagi
tant d'acumulació
i en el fons
això es rememora
un calendari
romà
molt carregat
de celebracions
que,
evidentment,
també en el cas
de les comarques
tarragonines
va tenir molt de pes,
i aquí podem rastrejar
quantitat
de cerimònies
anteriors
que estan
aquí sota.
Ens rememoraríem
allò
del temps romà
en què
els dies
es classificaven
d'una manera
molt diferent
on precisament
la paraula
calenda
o calendari
té una importància
bàsica
perquè calendes
era el primer
dia de l'any
o del mes,
concretament.
En aquest cas,
el gener
és el primer
dia de l'any
però durant
cada mes
la calenda
o les calendes
en plural
es refereix
al primer
dia de l'any
i el temps
es comptava
en funció
d'això.
És a dir,
faltaven tants
dies per les calendes
que era aquell
primer dia
o passaven
tants dies
de les calendes
i després
venia un altre
període
que normalment
és el dia 5
que hi ha
una altra
tipologia
de dia
i després
el dia 13
n'hi ha un altre.
És a dir,
que el calendari
romà s'organitzava
o el mes romà
s'organitzava
d'una altra manera.
Però el que és cert
és que quan vas mirant
aquests dies
hi ha curioses
coincidències
en el temps
que ens porten
aquests substrats.
Els agrígoles
per una banda
i per altra banda
els substrats romans.
Però és claríssim
que hi ha una gran càrrega
de celebracions.
Què passa?
Aquí clar
que nosaltres fem referència
al Nadal,
a l'Epifania,
al Carnaval,
a la Quaresma.
Per què?
Perquè posteriorment
el temps
es va organitzar
d'una manera temàtica.
Llavors l'Església
li va donar
tota una càrrega
simbòlica
i de sentits especials.
Per això
no ens estranya
que juntament
amb aquests cicles
de tardor,
hivern,
primavera i estiu
que serien les estacions
i que correspondrien
als grans períodes.
És a dir,
segurament
a l'estiu,
per posar un exemple,
veuríem aquest gran
període d'expansió
en el carrer
on entre
el corpus
les festes majors
i la festa
de la Mare de Déu
del 15 d'agost
s'aglutina
una gran explosió
festiva de carrer
al voltant
de les festes patronals.
S'encavalquen
totes elles
i a tot arreu
hi ha festa.
Exacte.
Aquí es veu
una altra manera
diferent
però també
molt cúmul
en aquesta
que parlàvem
de l'hivern.
Però
si anem agafant
els cicles
veiem
que
darrere
del carnaval
ens ve
la quaresma
i llavors
ens arriba
la passió
el cicle
de la passió
que es veu
clarament
que no és
un cicle temporal
sinó que és
un cicle temàtic
que marca l'Església
com un dels grans
cicles.
És a dir,
està col·locat allà
el cicle de la passió
i això
aglutina
tota una sèrie
de celebracions
que a vegades
en el programa
de parlar
de totes les passions
de totes
les processons
de Setmana Santa
aglutina
una altra època.
Si continuem
ens agafaria
evidentment
el cicle
del corpus
que ens agafaria
totes aquelles
celebracions
que en un altre
moment històric
l'Església
va aglutinar
al voltant
d'aquesta
gran celebració
del calendari.
Si continuem
ens anirem
a una superposició
claríssima
que és
Sant Joan
que és una festa
és la que marca
aquest gran inici
de les festes majors
d'estiu
podríem dir
però en el fons
veiem que aquí
ja se superposa tot.
Per una banda
l'inici de l'estiu
és a dir
un altre cicle temporal
per una banda
la substitució
de la festa
del sostici d'estiu
per un sant
cristià
és a dir
veiem que es barregen
moltíssim
és a dir
aquests cicles
temàtics
són cicles
que l'Església
en un moment determinat
va dissenyar
i va anar
imbricant
en aquest calendari
anterior
que hi havia
de tradició
i celebració
de totes formes
quan s'analitzen
hi ha fets
que a mi em dóna
la sensació
des de
aviam
des de la ignorància
més absoluta
del que és
l'estudi
de la festa
i és que
temes com per exemple
la festa de Nadal
que en definitiva
el que celebra
és el naixement
de Jesucrist
per tant estem parlant
d'un període
de vida
no coincideixi
amb la primavera
i coincideixi
amb l'hivern
i el tema
de tota la passió
de Jesucrist
de la setmana
santa tot plegat
coincideixi justament
en un període
que tradicionalment
i des d'una cultura
anterior a la cristiana
doncs era la fertilitat
em crida molt l'atenció
que en el seu moment
l'Església
doncs no lligués
aquestes coses
quan va intentar
imbrincar
com bé deies
doncs moltes festes
paganes i populars
amb les festes religioses
jo crec que
jo crec que sí
o és que no tot es pot lligar
en aquesta vida
per molt que un vulgui
jo crec que sí
que ho va lligar
el que passa
que ho va lligar
d'una manera
doncs
evidentment
en un altre temps històric
que si ho fessin ara
ho farien d'una altra manera
probablement
exacte
a tu i a mi
ens pot sobtar
aquesta reflexió
que fas ara
bueno clar
és que
això
no acaba de quadrar
però
en un altre temps històric
era important
era important
perquè
el simple
a veure
si vols és anecdòtic
no?
però el simple fet
de
en el moment
de màxima
davallada
del temps
diari
diguéssim
del temps solar
que és l'hivern
no?
la foscor
o el fred
l'estat tancat a casa
exacte
però precisament
el Nadal
ve en el moment
que comença
a allargar-se el dia
i per tant
evidentment
mínimament
però aquí
hi ha un
una simbologia
el que passa
que avui
per nosaltres
és pràcticament
inapreciable
amb els canvis
de rellotge
que fem
i totes aquestes coses
no té res a veure
amb el cicle solar
i nosaltres
constantment
tenim electricitat
però i el fet
de coincidir
la passió
amb la primavera
que és un temps
d'alegria
d'esclat
de fertilitat
de vida
és que en el fons
sí perquè és la resurrecció
posterior
tot està lligat
sí és que tot està lligat
al final
i aquest sentit
aquest segon sentit
que jo penso
que sí que té molt a veure
però que
evidentment
en una primera lectura
dius
que dimonis
com pot ser
que el 25 de desembre
que fa un pret
s'estigui aquí
commemorant
però clar
realment
el que comencem
és a allargar el dia
realment
i és una celebració
solar
amagada aquí darrere
és a dir
el que passa
és que clar
això és una
locuració
doncs molt difícil
encara és més difícil
de trobar
quan analitzes
un calendari
no sé
el doctor Romeu i Figueres
per exemple
és un especialista
en aquest tema
quan analitzem els calendaris
jo diria que
en el programa
mai ho hem fet
és a dir
quan entrem
en alguns subcicles
com per exemple
el cicle
veterotestamentari
que vol dir
el cicle
de l'antic testament
és a dir
en el moment
que les festes
s'aglutinen
en aquestes festes
on l'antic testament
té un pes molt important
majoritàriament
majoritàriament
el calendari
actual
les festes actuals
són unes festes
del nou testament
o bé
posteriors
perquè hi ha algunes
com aquestes
que a vegades
fem molta referència
per exemple
el corpus
és una festa
tardana
molt tardana
i hi ha d'altres
encara més tardanes
que s'expliquen
i que semblen
de tota la vida
però
hi ha anàlisis
de cicles
d'aquest
com el de l'antic testament
per exemple
que ens marquen
molt
que
hi ha
un substrat
d'una
d'una sèrie
de celebracions
potser no tan evidents
o d'una sèrie
de passatges
de la història
sagrada
que estan
col·locats
dins determinades
celebracions
que a vegades
no veiem
un altre cicle
que no és temporal
perquè normalment
està dins de l'estiu
com a gran
com a màxim
màxima cresta
de l'estiu
és el cicle
de l'assumpció
el cicle d'assumpció
són totes aquelles
celebracions
que veiem
al voltant
de la Mare Déu d'agost
i que avui en dia
estan potser
molt diluïdes
a banda
que el 15 d'agost
és festiu
però si
fem un recorregut
en els nostres viatges
doncs
per qualsevol indret
jo diria europeu
si entrem
en una església
o si anem entrant
en una església
és una cosa
d'aquelles
que acostumos a fer
quan vas de viatge
a mi m'agradaria
que la gent
fes una reflexió
i mirés
quantes Mare de Déus
estirades a la llitera
es poden encara veure
avui en dia
aquesta Mare de Déu
adormida
és el cicle
de l'assumpció
que es processonava
històricament
es veu
en moltíssimes poblacions
en moltíssimes esglésies
com a mínim
de tot l'arc mediterrani
i a mi
no ens adonem
que allò té
una diferència
molt gran
respecte a l'altaret
del costat
en què hi ha
un altre sant
però en canvi
té una càrrega important
perquè històricament
és un cicle
que va tenir
molta, molta càrrega
de representacions
teatrals
molta càrrega
de processons
que avui en dia
pràcticament
han desaparegut
però que
hi té molt de pes
amb aquesta configuració
del calendari
en canvi
per exemple
aquí en el programa
a millor
no acostumem
a dir
aquesta setmana
entrem
en el cicle
de l'assumpció
vull dir
perquè
a vegades
pot sobtar
o em sembla
que no ho hem dit mai
aquesta setmana
entrem
en el cicle
veterotestamentari
no ho hem dit mai
no podríem fer això
però són cicles
temàtics
és a dir
són cicles
no temporals
sempre
sinó que són cicles
que es basen més
en el contingut
més que en la data
és a dir
podem trobar
personatges d'aquest tipus
al llarg
de diferents moments
de l'any
d'aquests temes
d'aquestes tradicions
d'aquestes cites
al calendari
en parlem
i el Jordi Bertran
en la
no sé si ja és
la quarta temporada
una cosa així
hauríem de fer
un record
fa els esforços
sempre possibles
per no repetir-nos
tot i que la tradició
justament és això
la reiteració
de tot el ritual
però cada any
torna renovat
i va doncs
despertant
coses diferents
en el mateix tema
l'Antoni Ariño
que és un professor
que a mi m'agrada citar
un professor
de la Universitat de València
diu que la tradició
i la contemporaneïtat
no són
oposades
i antagòniques
sinó que
la contemporaneïtat
és a dir
el dia a dia
és inherent
a la tradició
és a dir
que la tradició
mai pot ser igual
és a dir
que l'hem d'anar
repensant continuadament
no hi ha res millor
que una frase lapidària
per posar el punt
i final a aquest espai
estem encantats
que el Jordi Bertran
hagi estat amb nosaltres
també aquest dimarts
i com que nosaltres
hem reiniciat
el nostre nou cicle
de programes
esperem que tornis
la propera setmana
Jordi
esperem la setmana que ve
que suposo que no serà
de Sant Tets
sinó que intentarem
tocar una de les
coses que passa més
en aquest període
que són les fires
ah clar
és veritat
les fires aquestes
que també són
relativament tardanes
en el calendari
de cites tradicionals
o no
relativament
et deia
la resposta
la setmana vinent
com si fos un serial
gràcies Jordi
adeu-siau