Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Law!
Inclús!
Inclús!
Quins demà!
Quan encara no s'ha arribat a l'execució...
En si!
S'està portant d'una manera...
Dons!
Supressivament!
Fàcil!
Se pot dir d'alguna manera!
Peden trobar!
Fins demà!
Fins demà!
Llavors!
La persona que en definitiva...
Si al final!
Obtenim una sentència favorable als nostres interessos!
No posa cap mena...
Sí!
se't fa una mica cremar darrere l'orella com serà
i com després, posteriorment, segurament que tindràs complicacions.
Per això no donar sensació que hi hagi una certa impunitat,
perquè hi ha una sentència en Fermin i costa d'executar,
costa d'executar la persona que està a l'altra part,
la persona a la qual un tribunal ha fallat el seu favor
i que veu que aquella sentència no es compleix.
Després de tot això que ha passat, les despeses que hem tingut,
el que hem patit i tal, molt bé, doncs estic satisfet
perquè la sentència judicial em dona a mi la raó
i aquella altra persona ha de complir X, una pena, una multa, el que sigui,
i allò no s'executa d'una forma més o menys immediata,
no dona una certa sensació d'impunitat cap a aquella persona
que s'ha aprovat, s'ha demostrat i s'han descentenciat que és culpable.
A veure, realment, aquesta sensació que estàs descrivint
és la que descriu qualsevol persona que té una sentència favorable
i no la pot executar.
I això passa, si ens n'anem a l'àmbit civil,
doncs quan la persona contra la que vols executar és insolvent.
A tu et deuen uns diners,
potser posem el cas d'una societat o una persona privada
que no té ni béns, ni nòmina, ni diners, ni comptes, ni accions,
ni té absolutament res.
Te deuen uns diners a tu, tens una sentència a la mar de maca
que el que pots fer és emmarcar-la i penjar-te-la a la paret
perquè altra cosa no podràs fer.
Si l'altre és insolvent, està declarat insolvent,
imaginem-nos què és el cas d'una societat.
Anem a fer casos pràctics que són molt habituals.
Aquella persona que munta una societat,
fa una obra, munta un negoci,
i quan al negoci li va malament,
l'obra no li funciona,
o l'objectiu que tenia aquella societat no funciona,
tanca portes i se n'oblida que existeix la societat.
Ell té un deute, o tu tens un crèdit respecte d'aquesta persona,
te'n vas al jutjat, reclames el crèdit,
arriba el moment de sentència,
per exemple, com ha dit el Javi,
moltes vegades a l'altra part ja, a lo millor,
ni ve el judici,
la qual cosa ja tens la mosca darrere l'orella
perquè vol dir que no té res a perdre
i qui res té a perdre no es gastarà cap euro
per pagar amb un advocat que el vagi a defensar.
Normalment defensen gent que té algun interès
directe o indirecte,
en perdran alguna cosa,
o perjudicats d'alguna manera.
Llavors, aquesta societat,
que no té res,
té un administrador,
en el cas que ho haguéssim cobrar,
si tinguéssim ganes de gastar-nos diners,
l'objectiu seria demanar
la responsabilitat de l'administrador
en l'administració d'aquella societat,
és a dir, un altre procediment,
més diners,
i en el cas que aquest administrador tingués béns,
i en el cas que aconseguessis una sentència condemnatòria
a la qual determinés
que realment aquesta persona
ha administrat o ha gestionat l'empresa
de forma irregular
i que no ha complert les normes mercantils,
fiscals, etcètera,
que s'han establert perquè una societat funcioni,
en cas de tenir aquesta sentència,
podries anar en contra de l'administrador
d'aquesta societat.
Això vol dir temps, diners,
i molta paciència.
I que l'administrador també podria ser insolvent, etcètera.
I que l'administrador podria ser insolvent, exactament.
Alguna d'aquestes persones,
en algun moment de la seva vida,
poden deixar de ser insolvent.
Sí, sí, sí.
Prescriu aquella sentència
o es pot ejecutar ni que passin 30 anys?
A veure, la sentència prescriu
si no es fa cap tipus d'activitat
durant, per exemple, 5 anys.
Però, moltes vegades,
el que s'ha de fer és,
de tant en tant,
anar al jutjat
i demanar que facin un ofici
a l'administració d'Hisenda
per si hi ha alguna devolució
o que facin algun ofici
a la Seguretat Social
perquè aquesta persona treballa
i té alguna nòmina per poder-li embargar.
Però s'ha de fer contínuament.
I sí, potser el cap de...
Jo he vist executar sentències de 15 anys.
Ja, ja.
Tenim una trucada d'algú que vol intervenir.
Primer que tot,
doncs, imaginem que
o vol fer una pregunta
o comentar un cas
si és un cas personal
que en aquests moments
ens estigui portant.
Evidentment,
no li donen una resposta
perquè no es tenen tots els coneixements
i totes les dades
i això no és un consultor.
Hi ha l'uso, eh?
Podríem dir el que sí és molt important,
doncs, les aportacions
i les experiències
que ens poden fer arribar
als oients
fins i tot en forma de pregunta.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, si és tan amable?
En Francesc.
Francesc, digui,
què vol explicar-nos?
No, explicar-te no.
No som més que res consultar-vos
o dir el que passa
perquè a veure,
aquestes persones que, per exemple,
posen tot el nom de la dona
o la dona
tot el nom del marit,
evidentment,
no se'ls pot fer res
perquè, a més,
són autònoms
o autònomes,
com que el salari mínim
entre professional
no es pot tocar,
vull dir,
tot el que està en general
a més ho està en general
amb diner negre,
de part,
en les 78.000 pessetes al mes
que, bueno,
és el mínim
que la llei
no pot tocar
si no recordo malament,
i el de més,
doncs, bueno,
mira,
si hi ha un xalat
de 30 millors
si està posat
el nom de la dona
o el nom del marit,
perquè suposo que
avui en dia
les transnes
ja les fan els dos sexes,
què passa a la persona
que és enunciant?
A què no ho veu mai on duro?
T'ho dic perquè
em sembla
que en aquest país
ens excel·lent.
Llàstima, hem perdut aquesta trucada del Francesc.
Ens imaginem que ens està escoltant,
perquè si no, no ens hagués trucat.
Aviam, aquesta afirmació que feia el Francesc,
més que preguntes, això, una afirmació perquè és un fet constatable,
i que justament és una mica el que estàveu també dient,
que si aquella persona és insolvent, no perquè sigui insolvent,
sinó perquè no té res al seu nom,
perquè potser té una gran fortuna i un gran patrimoni,
però no el té al seu nom,
doncs aleshores no se li pot tocar.
Això és una evidència i és una realitat que constatava el Francesc,
i una realitat molt difícil de modificar,
m'imagino que fins i tot pel legislador.
No, però és que el que jo explicava,
la conseqüència directa és que vas a buscar l'administrador
i la casa, el cotxe, l'apartament a Baqueira,
l'apartament a la platja, tot va nom de la dona.
El qual vol dir que continues,
havent-te gastat més diners,
hem fet un esforç de paciència sublim i sense cobrar.
I què fas?
A mi l'altre dia em va vindre un senyor,
que era de raça gitana,
i em va dir,
pues aplicaré la llei gitana,
anir d'allí i li fotaré un ramat de bufetades...
Arriba un moment que la impotència...
Que realment aplicaré la meva llei,
perquè veig que la vostra llei,
em deia a mi,
la vostra llei no és justa.
Canvia quan la sentència,
la d'executar,
la mateixa administració en nom d'ella mateixa?
Aquí estem parlant entre particulars.
Un particular, doncs a aquesta persona,
doncs li deu uns diners.
Si és l'administració la creditora...
No, a veure,
l'administració a part és que
normalment es para en un altre tipus de procediment,
que és el contenciós administratiu.
Anna ja té,
ja prèviament,
ella de partí mateixa té uns mecanismes,
diguéssim,
contemplats en les seves pròpies lleis administratives
per poder embargar.
Però aquesta insolvència que esmentava a la Lourdes
fa indocable a la persona igual.
Bueno, aquestes insolvències
les pots enganyar igual.
Són mecanismes
i són formes realment
o estratègies
per poder, doncs,
no presentar-te mai
en els teus béns en concret
o en el teu patrimoni en concret.
El Francesc apuntava aquest tema
de l'embargament de sous,
de béns,
si aquesta persona no té un patrimoni,
que podria ser
que no tingués cap patrimoni realment
i que no ho tingués en nom d'una altra persona.
Vull dir,
hi ha persones que potser
o se les jutja
d'un determinat delicte
i se li condemna a pagar una multa
a banda, doncs,
a lo millor
d'una sentència d'empresonament
en casos diferents
que no siguin delictes
de tipus econòmic,
però hi ha una multa per allà.
Aquesta persona,
a lo millor,
realment no té cap bé
ni el seu nom
ni el nom de cap parent.
El tema d'embargar salaris,
sous,
aquest tipus de coses,
com va?
La llei d'enjudiment civil,
si anem per la via civil,
és a dir,
per les qüestions econòmiques,
efectivament,
com ha dit en Francesc,
per telèfon...
Penso que l'hem recuperat la trucada.
Sembla que si li deixem intervenir,
Víctor, disculpa,
i després acabem de completar
aquesta informació.
Francesc, bon dia de nou.
Bueno, bon dia.
S'ha tallat la comunicació.
Sí, se m'ha tallat,
però no, és que...
Mira, continuem,
us diré el que anava a dir.
Mira, és que amb totes
aquestes trampolles que hi ha,
a més,
la gent el que fa és el següent,
agafa,
i per exemple,
sí que ho posa
tot el nom de la dona,
o del marit,
sobretot,
o dels fills,
però després hi ha
els famosos contractes privats
que no tenen registre notarial,
que són contractes privats
amb els quals
jo, per exemple,
tu puc posar avui
tot el teu nom,
però tu a la tarda,
o abans que tu firmem
els documents
amb què figura
que tot està al teu nom
i tu és la propietària,
jo també m'estic assegurant
que no ho siguis.
Perquè hi ha el que es diu
unes coses que es diuen privats,
contractes privats.
I després,
l'última cosa és que
anava a dir que
aquest país
sembla ser que els únics
que se'ls pugui realment
fotre canya,
diguéssim,
són les persones
que tenen nòmina
amb la qual
ho trobo
totalment injust,
perquè ara és que
que heu generalitzat,
generalitzat,
perdó,
que és que la veritat
és que,
no sé,
de la manera
que ho esteu pintant,
digui jo,
no sé si és que
a mi que en un altre país
o què.
No, no,
precisament,
Francesc,
em penso que el que
estàvem pintant
és que estàvem argumentant
això,
Magdaí,
és que has dit tu,
de la impossibilitat
que tenen les persones
per cobrar els seus deutes
judicialment,
per aquesta raó justament.
Escolta,
jo t'he pot dir una cosa,
tu, per exemple,
tens un accident de cotxe
i tu pots firmar
un contracte privat
amb una altra persona,
tu avui tens un accident de cotxe
que saps que el perdàs
perquè anaves borratxo,
perquè la majoria
no tenies assegurància
del cotxe
i tu pots firmar
amb una altra persona
un contracte privat
de compra-venta,
un contracte privat,
perdó,
per exemple,
l'enfege de fa dos o tres dies
abans de l'accident,
perquè no te puguin dir
que tu eres teu
en el moment de l'accident.
I te puc dir això
i moltes més.
I això,
els aquests senyors
que hi ha aquí
que són advocats
i això ho saben ells també.
Francesc,
què t'hi dediques
a alguna qüestió
relacionada amb això
que expliques?
No,
però l'experiència professional
ja m'ha ensenyat moltes coses.
D'acord,
doncs gràcies
per la teva aportació,
eh?
Vinga, d'acord.
Adéu-sia, bon dia.
Home,
l'experiència personal
moltes vegades
i ho hem apuntat
a aquest espai,
a dir,
doncs el meu veí
i la meva veina bé,
cada cas és diferent
i cada cas ho veix
competències,
com bé dèieu,
sobretot quan es tracta
en qüestions econòmiques.
Però si et sembla,
Víctor,
recuperem una miqueta
el fil argumental
de la qüestió
que apuntàvem abans?
Sí,
bé,
més que recuperar
que el que anava
a comentar breument
és que la llei
d'injustament civil
estipula,
com ha dit en Francesc,
i amb això sí que
hem d'acomulgar amb ell
que el salari mínim
interprofessional
en principi no es pot tocar.
A partir d'aquí,
partint sempre de la base
del doble, triple,
quàdruple
del salari mínim
interprofessional
hi ha uns tants percents
que s'apliquen
a la possibilitat
d'embargar
aquests sous i salaris,
el concepte que sigui,
quan parlem
de quantitats líquides.
Els que tenen nòmines
doncs sí que ens poden
aplicar,
però a base de bé no.
Molt bé.
De totes maneres,
volia fer un parell
de comentaris.
Primer,
efectivament,
estem intervenint
en aquest programa
amb la línia
de no pas
ensalçar
el sistema legislatiu
i judicial,
sinó precisament
de criticar-lo
objectivament.
I de l'experiència
d'exercir
el dret cada dia
els jutjats
s'han de tarragonar.
Molt bé.
Hi ha dificultat
en ejecutar
moltes sentències.
Aquest potser
és el títol
del programa,
el títol més sedient.
Llavors,
efectivament,
hi ha una sèrie
d'argúcies,
de trampetes legals
a les quals
la gent s'acull.
Compte,
però també volia
fer el segon comentari
discrepant una miqueta,
si es pot parlar
de discrepar.
Òbviament,
la gent fa
i desfà moltes coses.
Hi ha la via
i el mecanisme
del contracte privat
i aquí mateix
ara podria treure's
un paper
i fer-lo firmar
vosaltres
i donar-vos-ho tot.
I qualsevol paper
pot tenir cert valor.
Compte.
També un tracte verbal,
hem dit més d'una vegada,
que en determinades
circonsàncies
pot tenir un valor.
Molt bé,
però anem amb compte
amb segons
no vull aprofundir
ni entrar a la casuística
com el tema
de l'alcoholèmia
perquè un senyor
que vagi
amb un de taxa
d'alcoholèmia
òbviament
purgarà
i passarà pel tubo,
sinó
que un contracte privat
anem a veure,
moltes vegades
és un risc
i un contracte
depèn de l'autonomia
de dues,
tres,
quatre,
cinc,
sis parts
i només una peça
aquesta trampa
perquè és una trampa.
És molt vulnerable
un contracte privat.
Només una peça
que caigui
anem amb compte
perquè
com a vegades
diem així vulgarment
es pot liar la troca
i a veure,
hi ha una cosa
que es diu
a veure,
hi ha rizando el rizo
i arriben a l'estrem
falsedat amb document
i es pot muntar
això és un delicte
vull dir que
es té que anar
amb molt de compte.
Les coses
no són tan simples
però efectivament
hi ha trampes
i no negarem
que hi ha gent
que, bueno,
poses,
ajustant-se una miqueta
a la seva conveniència
per escapolir-se.
Una cosa
que aviam
potser és una obvietat
però jo us ho pregunto
quan parlem
de la dificultat
d'executar la sentència
sembla que només
ens referim
en termes econòmics
i a quantitats econòmiques
en un sentit material
en el compliment
de penes
de compromisos
que pot
posar
un tribunal
en això també
costa d'executar
la sentència
una persona
que està
doncs
condemnada
la reclusió.
Aquesta persona
compleix la pena
en el moment immediat
o també
en determinats casos
pot costar
que s'executi
la sentència.
Parlo més enllà
del sentit econòmic.
A veure,
com abans
comentava el Víctor
hi ha també
unes obligacions
de fer
quan es condemna
una sentència
que poden ser
per exemple
aquests enderrocs,
aquestes reparacions,
etcètera,
etcètera.
Bé,
doncs
possiblement
com el tràfic
econòmic
és una mica
més voluble
en aquest sentit
costi més
però també
si realment
les persones
condemnades
volen
en tot moment
lligar
també trobaran
maneres.
És el cas
per exemple
de les reparacions
en edificis
o enderrocs
de les obres
que amenacen
el veí
o les obres
de la runa
etcètera.
O aquella barbacua
que dèieu abans
que m'han construït
sense respectar
els límits.
A vegades
fins i tot
trobar les persones
que han de
costejar
aquestes obres
pot ser
una mica difícil
però també
hi ha una sèrie
d'articles
que ens parlen
de qui
ha d'executar-ho
subsidiàriament.
En aquest aspecte
per exemple
en el de les runes
i en el dels enderrocs
normalment
la llei
i el Codic Civil
si no recordo malament
ens parla
que serà
l'autilitat
competent
que ho portarà a terme
i que després
posteriorment
mitjançant
un procediment
d'execució
subsidiària
repercutirà.
En l'àmbit penal
de les penes
això
entra molt
en el que són
els diferents mitjans
que tenen
d'acercament
i d'execució
per part de l'Estat.
Sí que és veritat
que tots coneixem
que si alguns especialistes
han desllegat
les condemnes
són els imputats
i les persones
condemnades.
L'efecte més ràpid
o el que coneixem
d'una manera
més així popular
és desaparèixer
del país
per dir-ho d'alguna manera.
Tenim uns mecanismes
tenim uns mitjans
però existeixen
i nosaltres mateixos
a vegades
ens han trucat
els clients
des de països estrangers
dient-nos
on estaven i tal.
Costa,
costa no.
És un mecanisme
realment
que té el seu engranatge
i fins que arribar
a poder complir-ho
doncs
és difícil.
Però en aquest sentit
també m'agradaria dir
per exemple
i ara acabo
que la nova llei
d'enjutjament civil
sí que va
fer-se una mica
de ressò
de totes aquestes situacions.
D'aquestes situacions
i aquestes circumstàncies
que el senyor
Francesc
també ens deia.
Sí, és veritat
encara costa molt
però sí que trobem
una sèrie de principis
una sèrie de punts
on
anar a cercar
el patrimoni
de les persones
condemnades
doncs
a vegades
ens estan donant fruit
potser més fruits
que altres vegades
que ens veiem bojos
a nosaltres
i als jutjats
és a dir
hi ha unes obligacions
per part de moltes persones
relacionades
amb aquella
entitat
amb aquella persona
a executar
que han de facilitar
la més gran informació
tenim en el caso
de les empreses
les famoses teories
del levantamiento
del velo
que és una medida
jurisprudencial
hi ha certs
aspectes
que costen molt
com l'Urdes
estava apuntant també
perquè són costosos
però que en definitiva
si tu vols
arribar
a acabar amb allò
doncs
amb molt de treball
això sí que no ho puc negar
doncs
potser
arribaries a trobar
alguna cosa
les pròpies
situacions aquestes
de canviar
i posar
tots els diners
amb esposes
amb familiars
i tal
doncs
d'entrada
és perfectament possible
però
depèn de com
dintre d'un context
si el pots seguir
podríem arribar
a trobar
certes aspectes
de caràcter delictual
és molt difícil
però
també hi ha uns
delictes patrimonials
com bé apuntava el Víctor
l'alçament de menys
la falsedat
en el document privat
etcètera
costa molt
això
no ho puc negar
i el nostre obient
és veritat
que és així
però
mitjans
per anar darrere
n'hi ha
fins que realment
s'acceureixen
i realment
el periple
és esgotador
això sí
ja ja
doncs avui hem parlat
allò
hem passat una mica
de puntetes
ho reconeixem
sobre aquesta dificultat
d'executar
les sentències
la propera setmana
la intenció
és continuar parlant
d'aquest tema
però concretant-ho
més en el que
s'anomena
tota la problemàtica
familiar
a resultes
de sentències
de separació
i divorci
i el que té
com a conseqüència
de la indefensió
dels menors
bé
dit d'una manera
molt planera
quan no es paga
la pensió
per aliments
etcètera
aquesta serà la qüestió
que si no hi ha novetat
tractarem la propera setmana
en aquest mateix espai
Víctor Roca
i Javier Terres
Lourdes Guibernal
moltíssimes gràcies
per venir
a vosaltres
si no hi ha novetat
ens retrobem
en el proper programa
Gràcies