logo

Arxiu/ARXIU 2004/MATI T.R 2004/


Transcribed podcasts: 359
Time transcribed: 6d 12h 40m 29s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
El seu president, Javier Terres, bon dia.
Bon dia.
I aviam, no és allò per treure, desplegar el currículum,
sinó perquè s'escau amb el tema que tractarem.
El Javier, a més a més, també és el president dels Joves Advocats de Catalunya
i aquesta condició va fer que fa uns dies s'entrevistés
amb el conseller de Justícia del govern català, Josep Maria Vallès.
i li hem dit, escolta, doncs quasi que ens expliquis una miqueta
les conclusions d'aquesta conversa fins allà on es pugui explicar
perquè naturalment quan es parla en nom d'un col·legi professional
hi ha aspectes col·legials que queden entre el conseller i la mateixa institució,
però hi ha altres aspectes que són d'interès per a tothom
i justament aquests els podríem comentar, si et sembla.
Sí, l'entrevista amb els diferents dirigents i membres del que és l'administració de Justícia
és un aspecte continu que des de la presidència dels Joves Advocats de Catalunya
i amb el recolzament del Consell d'Advocats de Catalunya
i del Col·legi d'Advocats de Tarragona anem portant.
L'entrevista amb el conseller es va pactar en el sentit de tractar 4 o 5 punts generals
com són la situació actual del servei d'atord d'ofici a tota Catalunya,
també el que és l'accés a la professió dels advocats joves
i després els mitjans materials de l'administració de Justícia
sempre tan criticats i tan comentats en aquest mateix programa.
En aquest aspecte el punt que afectava més directament a la ciutat de Tarragona
era el nou Palau de Justícia que com tota la ciutadania sap
s'està projectat de fer en la zona aquesta, diguéssim,
que hi ha la rotonda que porta cap a Reus, cap a Salou, prop del Francolí.
Li vau fer veure al conseller que és una urgència per Tarragona?
Concretament en aquell aspecte jo li vaig transmetre el missatge del meu col·legi,
del Col·legi d'Advocats de Tarragona i de la meva ciutat,
en el sentit que urgeix, urgeix.
És una necessitat no capritxosa, és una necessitat material.
No és una qüestió estètica.
Exactament. I per poder arribar a tenir una administració de justícia
amb totes les garanties i amb tota la dignitat,
l'edifici que reclamem és ja una urgència.
La resposta de la conselleria, on també va estar en tot moment present
la directora general de justícia, la Núria Clarissés,
doncs va ser que era d'un vistiplau bastant factible i possible,
perquè com sabeu també hi ha una altra ciutat judicial,
en aquest cas el de Barcelona, que està una mica en revisió,
perquè el projecte que hi havia abans...
i el projecte que hi havia abans, no?
Exactament. S'ha tornat una mica a interpretar.
Però les notícies de conselleria va ser que estaven pendents
d'una sèrie de dictàmens, a part d'uns tràmits de caràcter urbanístic,
per una sèrie de dictàmens,
i que en tot moment el fet de veure com s'esresolien aquests dictàmens
farien que el projecte, en un inici que s'havia presentat,
amb la sessió del terreny per part de l'Ajuntament de Tarragona,
a la Generalitat, fos prou bo.
O sigui que les circumstàncies trobo que seran bastant bones.
Si parlem de temps i de terminis d'execució,
ja la cosa és més difícil, no van ser concretats,
perquè primer el que volen és resoldre, diguéssim,
aquests tràmits administratius,
però la notícia o el missatge a dir a la ciutadania de Tarragona,
o almenys el que em van comunicar a mi,
és que el projecte de la ciutat judicial de Tarragona,
tal com s'havia plantejat d'entrada,
té bons ulls per a la Generalitat de Catalunya,
pel Departament de Justícia.
Hi ha un tema que preocupa i molt a la professió,
i en conseqüència també ens ha de preocupar a tots,
que moltes vegades ha sortit aquest espai,
que és el tema del tort d'ofici,
m'imagino que va ser una de les qüestions
que vau abordar més àmpliament.
Sí, sobretot perquè les darreres setmanes
van sortir una sèrie de publicacions
respecte a un augment en quant a la retribució
dels advocats d'ofici de tota Catalunya,
i en relació i vessant-se als mòduls
que nosaltres cobrem per assistir els ciutadans
en les diferents branques.
Efectivament, amb els números damunt de la taula,
la lectura podia ser una mica diferent.
És veritat que hi ha hagut un augment,
però també és veritat que no és un augment notori,
és un augment en diferents trams.
És a dir, per exemple,
nosaltres fem un tipus de defensa del ciutadà
dintre d'un procediment que es diu judici de faltes,
que moltes vegades hem parlat aquí.
Aquest sí que havia pujat substancialment la retribució,
però, en canvi, resta de mòduls
d'altres tipus de procediments,
doncs la retribució que nosaltres cobrem
quan assistim als ciutadans,
doncs gairebé única i exclusivament
se les havia aplicat un increment de preus,
però no el que nosaltres demanem.
El que nosaltres demanem,
i agafo la corda en aquest aspecte,
és una retribució
que arribi gairebé fins al 80%
dels nostres honoraris.
Estem quasi ben bé per la meitat,
una mica menys,
sinó del que ens correspon.
La Generalitat,
l'antic govern,
sempre s'havia promès
que l'augment,
inclús va haver-hi una moció parlamentària
al Parlament de Catalunya,
que l'augment es fixaria
o es quedaria establert
durant un temps
en el 40%
del que són els nostres honoraris.
Els honoraris, diguem-ne,
de mercat, per entendre'ns, no?
Per un cas portat
de manera privada,
per torn d'ofici
cobraríeu,
segons aquests parems,
un 40%.
Un 40%.
Encara no hem arribat
amb aquest 40%.
Llavors,
la situació a transmetre
al conseller
era que molts advocats,
sobretot advocats joves,
o que no porten
molt de temps exercint,
el que feien
era pagar
ells mateixos
el torn d'ofici
al seu client.
Aquesta situació
no es podia
allargar
més de temps
perquè
es produïa
una situació
antieconòmica
on no podies
dedicar
tot el temps possible
perquè no hi havia diners
i, a més a més,
s'agreujava
en el moment
en què aquest pagament
no era puntual.
És a dir,
les retribucions
que nosaltres rebem
de la Generalitat
no es produeixen
en la data
que tenen
que pagar-se'n,
sinó que
els retards
poc i tard.
Exactament.
Són bastant,
bastant llargs.
La bona notícia
és que el pagament
puntual
i mensual
és una de les
mesures
que aquest govern
ha portat a terme.
I en quin percentatge
respecte
el que és la gràcia?
El percentatge
de moment
per aquest any 2004
quasi ben bé
no es mourà
d'aquest últim increment.
No arriba al 40 tampoc.
Per què?
Perquè estan en una situació
de pròrroga
de pressupostos
com tothom coneix
la Generalitat
té un pressupostos
i entrar al nou govern
ha tingut que tirar
encara dels anteriors
llavors fins al 2005
suposen
no hi haurà
pressupostos nous.
I la promesa
de quin increment és?
La promesa
és tendir
cap al 40%
el que passa
és que
en un increment
en certa graduació
és a dir
no instantani
a poc a poc
anar pujant
fins a arribar.
Hi ha un compromís
perquè aquest govern
el que vol
és fer
un torn d'ofici
social
li interessa
que els advocats
d'ofici
tinguin
una implicació
i tinguin
un servei útil.
En tot moment
també a lo millor
si això
arriba
a aquesta fita
també
demanarien
una mena
de control
sobre aquest
exercici
en el sentit
de la qualitat
que es presta
en aquest torn d'ofici.
Bé,
nosaltres
estaríem encantats
si això realment
comporta
ja una dignificació.
a l'hora del servei
el que no es podia
aguantar
era aquesta situació
històrica.
Perquè els criteris
d'aquelles persones
d'aquells ciutadans
que es poden beneficiar
del torn d'ofici
no canvien.
En principi
són els mateixos
els varems econòmics
d'aquelles persones
que poden beneficiar-se
de la justícia gratuïta.
Sí,
haurien d'acreditar
que el seu nivell
d'ingressos
no supera el doble
del salari mínim
interdactional.
Però això es manté
tal com estava,
no hi ha cap canvi.
Tal qual,
tal qual,
és un dels criteris bàsics.
Però bé,
hi ha bona voluntat,
hi ha també números,
les reclamacions històriques
doncs sembla que van arribant
i hi ha aspectes molt bons
com per exemple
aquesta qüestió
del pagament puntual.
El pagament puntual
pels advocats
pot comportar
que a l'hora de rebre
nosaltres als nostres clients
i portar-li els assumptos
doncs
sigui
un treball
i una feina
doncs
amb molt més
mitjans materials
per portar-la a terme
i ens ajudarà molt.
Més coses que vau parlar,
moltes m'imagino,
però així destacables.
Sí,
també hi ha
un tema
que pot potser
interessar molt
els advocats
més joves
o els estudiants
que encara estan
a les universitats
o a les facultats de dret.
respecte
el que és
l'accés a la professió.
L'accés
a la professió
d'advocat
doncs
és un tema
que es parla
ja des de fa
gairebé
uns 5 o 6 anys.
S'ha paralitzat
per molts interlocutors
perquè es necessita
una mena
de consens
bastant totalitari
donat que hi ha
diferents ens
que podrien
regular
o dir la seva.
En concret,
a Tarragona
fa uns anys
es va fer un congrés
per regular
un codi de l'advocacia
i precisament
el tema
de l'accés
a l'advocacia
va ser un dels que
no es va arribar
a tractar
ni a votar
finalment
perquè
la discussió
i la diferència
era molt notòria.
Per altra banda,
el govern
de l'estat espanyol
i tenim que dir
l'antic govern
de l'estat espanyol
doncs
s'havia preparat
un projecte
de llei
per regular
l'accés
a la professió
dels advocats.
Està també paralitzat
perquè es volia arribar
amb una mena
de consens
i on no estaven
clares
tampoc
les competències
d'entrada
de qui era
el govern
competent
i valgui la redundància
per regular
sobre aquest tema.
Concretament,
Catalunya
i diverses comunitats
autònomes
sempre han dit
que ells tenen
competència
per poder desenvolupar
aquest accés
a la professió
mentre que a Madrid
doncs sembla
que no ho tenen
molt clar.
Què succei?
és que
en tot moment
el principi
d'accés
de la resta
de l'estat espanyol
al nostre
per exemple
és bastant diferent.
És molt més restrictiu
per als estudiants
de dret
d'una facultat
d'Alcalá de Nares
o de Santander
o de Sevilla
entrar
en el que seria
la llei
en un futur
entrar a fer d'advocat
que no
el que trobaríem
aquí a Catalunya.
És una diferència
i com tothom sabem
les diferències
no agraden
per molta territorialitat
que hi hagi.
Aquí a Catalunya
tenim de moment
una sèrie d'estudis
i una sèrie de
petits reglaments
que ja es porten a terme
no per a l'accés
a la professió
però sí per a l'accés
a altres disciplines
com per exemple
el servei d'atord d'ofici
que estan
molt acurats
molt pensats
i això va ser
el missatge
que vam transmetre
en el conseller
d'intentar sempre
que a l'hora
de defensar
aquesta competència
a l'hora
de desenvolupar
l'accés
a la professió
doncs
tingués sempre
com a model.
Doncs aquests són
alguns dels aspectes
que va tractar
el president
en aquest cas
del grup
de joves advocats
de Catalunya
amb el nou
conseller
de justícia
del govern català
Josep Maria Valles.
Fem un punt
i seguit
i com que teníem
molt d'interès
a conèixer
el resultat
d'aquestes converses
avui no hem triat
un tema monogràfic
d'aquells més amplis
però sí que ens hem
quedat aturats
en l'actualitat
i en aquests fets
del passat diumenge
que se n'ha parlat
moltíssim
perquè la veritat
és d'aquelles informacions
que escandalitzen
la societat
de com una sèrie
d'individus
per pura diversió
doncs poden conduir
per una autopista
que utilitza la gent
normal
que surt de cap de setmana
a 250 quilòmetres per hora.
Sí, això el que passa
és que...
I això sí que és opinable
aquí no cal ser objectiu
No, ni tan sols
tampoc
des del punt de vista jurídic
jo penso
perquè
el que d'entrada
reflexa
és una frivolitat
i una inconsciència
per qualsevol ciutadà
que ho vegi
impressionant
el meu estupor
arriba
quan fins i tot
ja portaven
molts quilòmetres
recorreguts
fent aquesta carrera
I no és la primera edició
és el que sorprèn
perquè la normativa
respecte a la seguretat
viària
nosaltres tenim la nostra
l'estat espanyol
però tot Europa
té una normativa
i en altres països
com ara França
bastant més estricta
i ens consta
que aquest és un ral·li
que es fa des de fa
unes quantes edicions
i que
aviam
jo no sé si compta
amb el vistiplau
però que és allò
un secreto a voces
que es diu en castellà
doncs no sabia què es feia
i a més
sense amagar-se
plenament
l'altre dia
no, no, no
anaven allò
amb nocturnitat
i de les fosques
i gent
m'havien comentat
i publicitat
i em sembla
que en els mitjans
fins i tot
es van presentar
amb famosos
i coses d'aquesta
dient que
el nivell
de participació
d'entitats
d'empreses
encantats de la vida
això és un delicte
això pot ser considerat
un delicte
i ho dic així
ben clar
perquè molta gent
després considerarà
que no es pot fer res
en aquest país
de fet
la Generalitat
actuarà
com a acusació particular
ja d'entrada
com a acusació particular
a veure
una carretera
una autopista
i
el fet de circular
amb un vehicle
doncs implica
que has de prendre
una sèrie
de consideracions
i una sèrie
de
diguéssim
de paràmetres
a l'hora de
no poder
perjudicar-te
no a tu mateix
sinó a la resta
de viatgers
o a la resta
de propietàries
de vehicles
que estan circulant
per allà
això implica
que
circules
per una via pública
les competicions
es consideren
les competicions
com aquesta
que era una competició
es considera
una activitat
no hi ha de risc
perquè la circulació
sigui
és de risc
sinó una activitat
molt perillosa
i segons la normativa
només es poden fer
amb les autoritzacions
respectives
en circuits
no hi cap
és un delicte
exactament
això és un delicte
contra la seguretat
un delicte
contra la seguretat
engloba
un munt d'actituds
d'aquestes
de caràcter temanari
no única i exclusivament
la que sempre sentim
de les alcolèmies
és a dir
conduir borratxo
sinó també
fer conduccions
que poden perjudicar
a la resta
de persones
que estan circulant
per allà
aquesta competició
que es portava a terme
era una d'aquestes
era una d'aquestes
per què
molta gent pregunta
s'han enxampat
aquí a Tarragona
i ha sigut a Tarragona
doncs perquè
en tot moment
arrel
del que s'estava
recabant
de testimonis
de persones
que estaven circulant
van dir
bueno
això hem de donar
una mica
d'avís
a les autoritats
perquè els parin
i els deminin
sí però
si va ser
els germans
francesos
que van posar
en avís
els Mossos
d'Esquadra
doncs dir
perquè no els van detenir
a França
directament
també
com a ciutadans
sorgeixen molts interrogants
doncs
la veritat
és que potser
ha sigut
un deixar
fer
però que
entenem
que

que els aires
que ara estem respirant
aquí
per part no única
i exclusivament
del govern de Catalunya
sinó en general
és de no deixar
passar cap ni una més
en aquest sentit
i és que hem de prendre
consciència
d'aquestes coses
la competició
la competició
el córrer
l'avançar
en situacions
difícils
encara està molt
imbricat
en la societat
nosaltres
quan estem defensant
aquest tipus de persones
perquè inevitablement
a vegades
ens toca
davant del mateix jutge
encara
es declaren
com persones
molt avis
a l'hora de conduir
i que sincerament
a ells
no els pot passar
absolutament res
ni tindran
cap mena d'accident
i quan tu l'estàs dient
escolta'm
no facis
a l'arde
de la teva
gran destressa
conduint
perquè precisament
no saps
il·lícit
en el que estàs ficant
des del punt de vista
ètic
des del punt de vista
social
és un fet
reprobable
sens dubte
conduir en aquestes
condicions
des del punt de vista
estrictament
legal
judicial
si no ho tinc mal entès
i parlo de memòria
eren unes 30 persones
uns 30 vehicles
que participaven
només es detenen
doncs unes 4 persones
perquè diuen
que hi ha proves
que algú els ha vist
hi ha constància
que els altres
doncs s'estaven maniobrant
també
en aquesta situació
aquestes persones
van ser detingudes
han passat
a disposició judicial
ara què passarà?
ara se'ls pren declaració
en tot moment
en presència
de l'advocat
que tinguin
si no designaran
cap advocat particular
doncs la llei diu
jo crec que poden designar
per una qüestió econòmica
crec que poden designar
un advocat particular
perquè quan un por
i coses d'aquestes
i tinc notícia
tinc notícia
que ja els tenen
i prou bons
llavors
doncs declararan
i en tot moment
allà
doncs el jutge
després de
recabar
no només aquesta informació
sinó també
la de testimonis
o bé doncs
els atestats
i documents
que els Mossos d'Esquadra
de tràfic
d'entendre
de trànsit
s'hagin aportat
doncs allà
el jutge
decidirà
decidirà
en tot moment
que fa
amb aquesta gent
tinguem en compte
que aquí es dona
una situació
molt particular
i és que són
persones
que em sembla
que no són
residents
a les nostres contrades
o els d'ells
de nacionalitat britànica
en penso
no?
exactament
per poder assegurar
que aquestes persones
doncs acudiran
sempre que el jutge
els cridi
en el procediment
per fer les diferents actuacions
o al mateix dia
de judici
s'han d'agafar
una sèrie de mesures
precisament
per assegurar
aquesta qüestió
no seria molt estrany
doncs
que fins que aquesta situació
no es dongués
amb certa garantia
el jutge
no els deixés marxar
tinc constància
però que s'està fent
tot el contrari
ja se'ls ha deixat marxar
estan lliures
perquè en tot moment
en el nostre país
doncs
la llibertat de moviment
és un dret fonamental
molt important
i a l'hora
és de l'espera de judici

a l'hora de paralitzar
alguna persona
així
doncs està molt ben fonamentat
però no seria estrany
que si alguna persona
o així
tinguéssim
aquesta sensació
que hi ha un païll de fuga
i que no tornés
doncs
potser el jutge
com a mesura cautelar
fins que no s'arribés
a fer el judici
doncs
potser el tindria d'aquí
o potser li exegiria
algun tipus de garantia
econòmica
o relacional
d'alguna manera
respecte a aquest senyor
doncs
el dia del judici
doncs
pogués estar present
canvia el procés
el fet que
interior
doncs
exerceixi
l'acusació
contra aquests conductors
no canvia
l'únic
a veure
l'acusació
de per si
ja
el que és
el Ministeri Públic
el diem
el Ministeri Fiscal
l'ha de portar
però
el fet que
es presenti
una acusació particular
l'acusació particular
potser podria ser
qualsevol persona
que s'havís afectat
exacte
que per aquesta cosa
s'hagués desviat
de la carretera
o alguna cosa
ha hagut inclús un accident
ell mateix
el que sigui
el que passa és que
a l'hora de demanar
responsabilitats
doncs no només
és una persona
jurídica
sinó que hi ha
moltes més
i poden demanar
moltes més
responsabilitats
és a dir
si per exemple
tinguéssim
quatre acusacions
les quatre acusacions
podrien demanar
penes diferents
el que passa
és que després
s'ha de fer
segons una mena
d'estructura jurídica
i de reglamentació
una pena comuna
però en tot moment
es podrien
enfrontar
a quatre
a cinc
acusacions
en aquest cas
de moment
hi ha dues
que és molt més difícil
de superar
que només una
que no pas una
és el mateix cas
el d'aquestes persones
que d'una forma
organitzada
conscient
premeditada
publicitada
assoleixen
250 quilòmetres
per la carretera
per una via pública
que el d'un particular
que mira
que va apretant
i es col·loca
també en aquesta velocitat
des del punt de vista jurídic
s'enjutja
per el mateix delicte
és a dir
fora una greugent
que això estigués
preparat
i formés parts
d'una cursa
etcètera
s'enjutja
per el mateix delicte
però el fet
que hi hagi
una competició
encara implica
que hi ha
una intenció
i una dulositat
que és aquest concepte jurídic
una intenció
molt més directa
i molt més contundent
i que pot ser
molt més agreujant
o sigui
en teoria
el càstig pot ser major
per tant
des d'aquest punt de vista
algú organitza
aquesta cursa
té responsabilitat
l'organitzador?
plenes
jo diria
que és el primer
que té responsabilitats
i el primer
que es té
que averiguar
en tot moment
com ho ha iniciat
i com ho ha portat
a terme
d'un temps
cap aquí
justament el tema
de circulació
és objecte
de moltíssimes declaracions
i s'alviren
que hi haurà
canvis
en quant
l'aplicació
de les sancions
d'aquelles persones
que infringeixin
la legalitat
en matèria
de trànsit
i circulació
viària
amb la llei
que tenim ara
actualment
què podria passar
amb aquestes persones
quina resolució
podria prendre
un tribunal?
A veure
les resolucions
estem especulant
perquè és el que preveu
la llei
però després ja sabem
que les penes
canvien molt
en aquest aspecte
i sobretot
des de fa uns mesos
uns dos o tres mesos
hi ha hagut
d'algunes resolucions
d'alguns jutjats
que han pres
sentences una mica
exemplars
que diuen
a veure
en tot moment
la primera conseqüència
d'un càstig
per un delicte
contra la seguretat
del tràfic
és la retirada
del permís de conduir
el permís de conduir
pot retirar-se
des d'un any
que em sembla
que és el mínim
fins gairebé
tres, quatre, cinc anys
això implica
que de moment
de moment
i tal com està
la legislació
si tu compleixes
aquella pena
per exemple
t'han caigut
dos anys
de retirada
doncs
el mateix dia
que compleixes
els dos anys
pots anar
a recollir
el teu carnet
de conduir
i llavors
pots tornar
a conduir
sense cap mena
de situació
en contra
i així consten
els registres
de tràfic
també va aparellat
en tot moment
una pena
de càstig
que es diu
de caràcter
econòmic
és de caràcter
econòmic
per què?
perquè fins ara
aquest delicte
sempre
sempre
s'entés
que podria
substituir-se
el que era
una pena
una pena
de presó
per una qüestió
i una pena
econòmica
perquè si som puristes
en veritat
el que se li imposa
és una pena
de privació
de llibertat
aquest senyor
però
com era
un tràfic habitual
i un munt
d'incidències
doncs també es creia
que per
el fet
de conduir
aquesta velocitat
o de causar
algun tipus
d'infracció
una mica notòria
posar la gent
a la presó
i que estan
les presons
com per posar-hi
més gent
però si som puristes
en teoria
el que s'aplica
és una pena
de presó
que se li substitueix
per una multa
econòmica
per poder
deslliurar
d'una quantia
pot variar
això
els dies
de presó
se'ls posa
una mena
de relació
econòmica
llavors
allà es fa
una suma
i treus
una equivalència
són considerables
jo almenys
no m'he trobat
cap cas
de cap persona
que li hagin enxampat
i que hagi dit
bueno doncs
prefereixo
que m'engarjolin
a pagar la multa
no ho he trobat
per tant
si un tribunal
considera
que efectivament
han comès
el delicte
del qual
se'ls acusa
aquests conductors
demanaris
el que
els podria
passar
amb una sentència
que no els fos
favorable
naturalment
fora
retirada
del permís
de conduir
i una quantitat
i una multa
econòmica

el que passa
és que
ha hagut
molts jutjats
que han entès
que aquesta multa
econòmica
no procedia
perquè han volgut
ser durs
i donat
a la gravedat
del que
havien
infringit
han dit
que no
no hi havia
possibilitat
de convertir
aquesta pena
de presó
en una multa
econòmica
i han anat
a la presó
crec que hi ha
dues o tres
sentències
i una
em sembla
que és
de l'Audiència
de Barcelona
doncs ja veurem
què passa
nosaltres aquí
no especulem
senzillament
expliquem
què diu la llei
respecte a aquest tipus
de delictes
Javier Terres
com sempre
ha estat un plaer
la teva companyia
aquestes explicacions
avui no ha vingut
només en qualitat
d'integrant
del grup de joves
advocats
sinó també
com a president
del grup de joves
advocats
de Catalunya
arrel d'aquesta conversa
que va mantenir
amb el conseller
de Justícia
de la Generalitat
moltes gràcies
i fins la propera
moltes gràcies
i tot el que sigui
donar a conèixer
a la ciutadania
aquestes qüestions
ja sabeu
la mantenim
adeu-siau
gràcies