Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com a 20 anys, la justícia francesa reclama que compleixi la totalitat de la pena, 10 anys.
Arriba aquesta ordre aquí i un jutge espanyol la tramita ràpidament
sense preguntar-se ni plantejar-se què és de la vida d'aquesta noia.
Aquesta noia via una casa de turisme rural, acaba de tenir una criatura petita,
ara té 6 mesos, i ja immediatament ja ha ingressat a la presó,
a l'espera del seu trasllat a França per complir una condemna 20 anys després
d'uns fets que sí, que evidentment es va aprovar que abans succeï,
però aquesta dona se suposa que està absolutament rehabilitada i amb una vida feta.
Davant d'això, els que no hi entenem de lleis, ens quedem una miqueta esturats, francament.
Els que no enteneu de lleis i els que entenem encara amb un mateix nivell,
ens esgarrifa i ens emprenya molt.
Aquí ha succeït aquest tema en concret que apuntaves.
És un cas, però se'n donen de tant en tant alguns que es fan resoldre els mitjans.
Molts. Aquest cas es tracta de dues justícies,
sembla ser, la francesa i l'espanyola,
com molt bé la Rosa Montero i amb la seva maestria defineix sempre,
però hem de dir que es dona inclús dintre del que és la nostra justícia del nostre país.
Però és el que jo t'anava a dir, el fet que sigui la justícia francesa
qui reclami que aquesta dona compleixi la presó és pura anècdota,
perquè hem sentit més d'una vegada més de dues i més de tres casos
que es donen també per part de la justícia espanyola.
Moltes vegades es donen aquestes situacions
que jo entenc que, bé, que realment és una aplicació no dolenta,
sinó, deixeu-m'ho dir públicament,
una aplicació negligent per part de les persones responsables
de l'administració de justícia.
I a més a més és que transgredeix un munt de principis,
un munt de principis del que és el propi sistema,
no hi ha penal, sinó el que és l'execució de les penes.
El sistema penitenciari.
Exactament, i el propi sistema penitenciari.
Moltes vegades, des d'aquest estudi, en aquest programa,
hem dit com el lema o el lefmotiv o l'objectiu principal
de qualsevol sistema penitenciari és la redenció de les persones.
Això és quan ja entenem que aquella persona se li ha condemnat
i se li han posat una pena en anys que ha de complir.
Però prèviament a tot això es fa un judici.
Un judici amb el que aquesta pobra noia va ser sotmesa.
Jo no dic si realment ho va fer o no ho va fer,
si va ser culpable, doncs allà mateix.
En el cas que fos culpable, també.
Allà mateix, doncs les circumstàncies.
Però en el moment que s'imposa una pena,
i crec que en el dret francès és exactament igual,
perquè som cosins germans,
s'ha de contemplar i s'ha d'estudiar exactament
quina és la situació,
no única i exclusivament d'aquella persona
en el moment que va cometre el delicte,
sinó anterior, és a dir,
és molt important la seva trajectòria delictual,
si és que la té o no la té,
i també la seva situació en aquells moments
de com s'està produint i com està vivint.
Si al cap d'entens, doncs aquesta situació millora,
això, dintre del que és l'execució
d'aquella pena que li han imposat,
ha de tindre un reflex en la sentència.
Els seus advocats, estic segur,
que ho van demanar una i altra vegada.
I aquesta situació, el jutge,
a l'hora de posar en concret,
amb dies, amb hores, amb mesos, amb minuts,
la pena que aquella senyora ha de tindre,
ho ha de contemplar.
És una situació que no única i exclusivament...
El que sobta molt és que el jutge d'aquí
immediatament l'ha fet ingressar a presó,
vull dir que...
Això ja em sembla que cal amb el cel.
Això denota,
i amb els màxims respectes ho dic,
per, no tots els jutges,
però sí per la classe judicial del nostre país,
que l'únic que fa és cobrir l'expedient.
Quan una situació tan individualitzada,
com és la privació de llibertat d'un ciutadà,
no ha d'estar mirat amb dos ulls,
ha d'estar mirat amb 24.000 ulls.
Una situació d'aquesta mena,
i per molt menys,
en quant a pena,
cada dia,
els nostres jutjats,
de Tarragona mateix,
es resol d'una manera molt més àmplia,
molt més atenuada,
i sobretot amb un estudi molt propi,
on es donen les 40.000 audiències
que són necessàries
per veure com es pot solucionar
que aquella persona no se li privi
d'aquest dret de llibertat de moviments,
cosa que aquí,
i amb aquest grau d'amplitud que té
en dos països,
veig que no s'ha complat per res.
És una situació que no és nova,
la Rosa Montero ens la planteja avui
com una notícia,
però que es dona molt, molt sovint.
Com que no coneixem,
ni en profunditat i servidora,
ni superficialment,
el sistema judicial francès,
en tot cas,
centrem la nostra atenció
en casos similars
que es podien donar
segons la legislació espanyola.
Ho hem dit diverses vegades
al llarg de l'espai,
que de tant en tant
ens sorprenen aquests casos
que surten publicats als diaris.
Per què passa?
Per què hi ha aquesta dilació?
Per què hi ha,
doncs,
des que es cometa el delicte,
clar,
hi ha una prescripció del delicte,
no hi ha prescripció,
es fa una sentència,
quan es materialitza,
es dona tota una sèrie
de circumstàncies
que poden provocar
que aquella persona
no ingressi a la presó,
que pugui refer la seva vida
amb el que es considera normalitat
i que de cop i volta
es trobi que li reclamen
la seva llibertat.
En concret,
pel que coneixem més
que és el nostre país,
el problema
de tota
consecució d'una pena
és la dilació,
és la lentitud,
diguem-ho així,
popularment.
des del moment
que es comet un delicte
es procedeix
a instruir
una causa,
a investigar.
Això es fa
en un temps
excessiu,
es fa
al cap de molts temps,
de molts dies,
de moltes circumstàncies
personals,
on moltes vegades,
potser,
aquella persona
que...
generalment són delites
relacionats amb les drogues,
no?
Exactament.
Per tant,
suposa que si fa
un tractament
de rehabilitació...
Qüestions així,
doncs passa el temps,
passa bastant de temps,
pot arribar,
i estic parlant en anys,
dos anys poden passar,
per exemple,
i en dos anys
les persones
i les circumstàncies
et poden
influir de moltes maneres.
En dos anys pot canviar molt
la vida d'una persona,
en positiu i en negatiu.
Aquest és un aspecte
que nosaltres,
els advocats,
intentem sempre
posar de manifest.
És difícil,
és difícil
perquè el dret penal
és molt concret,
és molt
de l'àmbit
de la tipificació,
és a dir,
el que diu
aquell article
d'aquell còdic penal
que aquella persona
s'ha transgredit
és allò.
I totes les circumstàncies
alienes,
doncs precisament
es recullen
en uns apartats,
en uns capítols
que són auxiliars,
no són fonamentals.
Per poder al·legar-les,
efectivament,
tenim nosaltres
la màxima eina
que és quan es celebra
el judici.
Però encara així,
doncs,
les persones
que acusen
i els jutges
s'han de senyir molt
en aquella situació
delictual
o il·legal
que es va cometre.
Tot el que més
ho has de provar
d'una manera
molt fehacent.
I és molt difícil
perquè
has de barrejar
una situació actual,
com és que,
potser aquesta persona
té treball,
aquesta persona
s'ha rehabilitat
completament,
com dius tu,
o que fins i tot
no té res a veure
amb aquelles persones
i amb aquells
medis de vides,
perquè,
bueno,
a vegades m'ha passat
a mi que
estaven en situacions
inclús d'ajuda,
d'ajuda a aquelles altres
persones
que havien comès
aquest tipus de delicte,
aquest tipus d'addicció
que tenia.
és una qüestió
que tenim
que nosaltres
s'al·legant massa.
És molt difícil,
és molt difícil
que t'ho contemplin
perquè la gent
pensa en el càstig,
pensa en el càstig
única i exclusivament.
Quan s'acaba el judici,
hi ha una segona fase
que és la fase
de l'execució de la pena,
que és la que
s'ha comentat abans,
que allà
nosaltres
d'una manera
quasi puntual
hem de demostrar
al jutge
que aquella persona
i aquella pena
que se li ha imposat
no la té per què complir.
El jutge
ha d'escoltar molt,
ha d'escoltar molt,
també a donar part
al Ministeri Fiscal
que és l'acusador públic
fonamental
a les diferents parts
si hi ha acusacions particulars
i han de donar també
el seu parell
i la seva opinió.
Però el jutge
ho ha de
diguéssim
quasi ben bé
que
quasi temitzar
d'una manera
concreta
i ha de donar
una resolució.
No ho fa.
No ho fa
per quin motiu?
Doncs no ho fa
perquè realment
té una acumulació
impressionant
d'expedients,
quasi ben bé
ha de
assolir
una conducta
quasi ben bé
de clitxer
per situacions
semblants
i què és
el resultat final
que s'adona?
Que es dona
una despersonalització
complerta
de la persona
que està
sent enjutjada
o que li està
sobretot
sent executada
aquella pena.
Clar,
en el cas
que es donés
aquesta circumstància
que després
d'aquest temps
es reclamés
que aquesta persona
complís la pena,
hi ha alguna mena
de recursos?
Sí.
Després ja parlarem
d'indults,
amnisties,
campanyes que es puguin fer,
populars,
mil coses
que podrien sorgir
una miqueta més enllà
del que és l'àmbit
estrictament judicial.
La nostra
legislació
contempla
que es pugui fer
algun tipus de recursos?
En l'àmbit
de l'execució
de les penes
hi ha els recursos
que la IEI
d'enjutjament criminal
disposa
per fer valdre
aquelles qüestions
que tu entens
que no s'han aplicat.
Però al ser
un procediment
incidental
del principal
on s'ha posat
diguéssim
la pena
és difícil
que canviïn.
El que sí
has de passar
és una situació
com abans apuntàvem
de demostrar
quina ha sigut
la situació
actual
des que va succeir
el delicte
d'aquella persona
i de com
aquella pena
que se li vol imposar
doncs ara
seria
un atemptat
complet
al que realment
és l'objectiu principal
i és que aquella persona
remeixi
a la vida habitual
doncs
una vida correcta.
Saludem
l'Urdes Guiberno
bon dia
l'Urdes
benvinguda
ens acompanyaran
gairebé
darrers minuts
de l'espai
d'avui.
Moltes vegades
quan es donen
aquests casos
funciona
entre cometes
no sé si
arribà a un por o no
però hi ha
com un gran interès
en fer campanyes
mediàtiques
a favor de la persona
és d'aquells casos
en què els mitjans
de comunicació
actuen com un altaveu
positiu
de fer campanyes
és a dir
de demostrar
doncs
que aquella persona
rehabilitada
amb família
amb fills
al seu càrrec
la majoria
de vegades
amb la qual cosa
els fills
també queden
en una situació
de desempar
doncs
els mitjans
de comunicació
fan campanyes
perquè aquella persona
se li indulti
se li admisti
i se li com muti
la pena
no sé
quin és el terme
perquè clar
aquí ja ens movem
en termes jurídics
també
els indults
i les amnisties
això
és un aspecte
molt particular
que es proposa
per diferents
per diferents
persones
i en concret
està
la decisió
de concedir-ho
doncs
reduït
o
la potestat
de concedir-ho
a certes persones
diguéssim
del govern
o bé
inclús
em sembla
que hi ha
aquell excepcional
que és de
Su Majestat del Rei
i el Consell de Ministres
i el Consell de Ministres
etcètera
són per circumstàncies
molt puntuals
a l'hora de plantejar-lo
no val tot
i no es donen
habitualment
jo he tingut
un parell d'ocasions
que sí que me l'han donat
l'indult
sí, el que passa
és que l'indult
pot ser total
o parcial
és a dir
que et poden
et poden indultar
en quin tipus de casos
eren l'Urdes?
un tràfic de drogues
és que generalment
són casos
era una noia
era una noia
que per circumstàncies
de la vida
doncs bueno
no tenia antecedents penals
era blanca
com deien ells
perquè de raça gitana
vull dir que ella
una noia
que a veure
no s'havia trobat mai
involucrada en aquests temes
en el moment
que van passar els fets
us explico una mica
els antecedents
per poder veure
la raó
per la qual
li van donar l'indult
perquè sempre
hi ha d'haver
una causa justificada
i has d'acreditar-la
documentalment
llavors aquesta noia
va tenir
per circumstàncies
de la vida
durant una època
va tenir una mala època
estava
ella tenia
algun tipus
prenia algun tipus
de substàncies
estupafent
tenia una vida
una mica
home
conseqüència
de les drogues
una mica
alterada
respecte
al que pot tenir
una persona
normal
llavors
en el moment
en què va
ocórrer els fets
ella no tenia antecedents
no havia passat res
li van enganxar
unes quantitats
de droga
amb una
enredada
que van fer
i junt amb altres persones
el que passa
que al final
es va
es va
arxivar
respecte
a les altres persones
també de la seva família
i a ella
li va quedar
una pena
que li demanaven
uns
4 anys
llavors resulta
que
això per exemple
imagineu-vos
va passar en un moment
determinat de la seva vida
i el judici
el procediment
va començar
en aquell moment
i van anar a passar
un any
dos anys
tres anys
quatre anys
cinc anys
és a dir
les dilacions
indegudes
van provocar
aquest noi
al cap de set anys
s'hagués reinsertat
totalment
i la finalitat
d'una pena
és la reinserció
i l'adaptació
a la vida
a la societat
llavors ja s'havia reinsertat
s'havia quedat
amb un senyor
que no era gitano
una persona normal
havia tingut dues criatures
treballava
és una cosa
atípica
potser
per les circumstàncies
d'aquesta persona
però bueno
que es va reinsertar
i va arribar un moment
que va arribar
el judici
clar
li demanaven quatre anys
i els fets
eren
eren els que eren
vam aconseguir
en sembla
reduir-ho a tres anys
una reducció
no l'indult total
clar
va ser una negociació
amb el fiscal
tenint en compte
les dilacions indebides
que sempre s'aleguen
en aquests casos
i les circumstàncies
que van poder-se apreciar
en el moment
i llavors
clar
tres anys
com que no tenien
tres anys penals
tenia que entrar igualment
clar
aquest noia tenia
dos criatures
a càrrec
estava ja
tenia una vida normal
i li trencava
totalment
la seva trajectòria
personal
llavors l'indult
doncs bueno
vam justificar
que era una persona
certificat
d'empadronament
que vivia en una zona
des de feia un temps
el llibre de família
que s'havia casat
que havia tingut una criatura
que ja en tenia una altra
i tenia dos criatures
al càrrec
que estava treballant
una vida normal
llavors també demanes
normalment
informes
per exemple
a un capellà
o la persona
gent que la conegui
els mestres dels seus fills
exacte
gent
l'assistent social
a veure
buscar
una mica de referències
com cartes
de
de recomanació
per dir-ho d'alguna manera
llavors aquesta noia
finalment
li van
acceptar
ens van acceptar
l'indult parcial
i
la pena
se va convertir
en dos anys
m'assembla
però és igual
no me'n recordo quina pena
però no va entrar a la presó
no va entrar perquè se li va donar
la suspensió
a l'execució
que és una cosa
que també es concebeix
en el moment que tu presentes
un adult
se presenta
a l'indult
a la subdelegació del govern
perquè va directament al ministeri
i
paral·lelament
se presenta
al jutjat
o a l'audiència
o al lloc on estigui el procediment
una suspensió
de l'execució
de la condena
amb una còpia
de l'indult
llavors allò se suspèn
i fins que no es resol
l'indult
des de Madrid
i t'envien la carta
dient
si t'aconsegueixen o no
total o parcial
la pena queda en suspens
i no s'acompleix
ni s'executa
s'atornen generalment
els indults?
jo no he tingut
un parell de casos
jo només un
un que va ser
un cas molt sonat
però són circumstàncies
molt família
i molt documentat
sobretot tingueu en compte
que aquí intervé
l'altre poder
l'executiu
ja sabeu que hi ha
l'executiu
el legislatiu
i el judicial
aquí hi ha
diguéssim
una decisió
una resolució
per part
del que és
un departament
o un ministeri
o realment
el govern
o la seva
en la seva
junta de govern
o el seu
consell de ministres
del poder executiu
té aquest caràcter
a l'indult
no és única
i exclusivament
una resolució
judicial
dintre del nostre àmbit
i després
està el terme
de l'amnistia
l'amnistia
són conceptes
molt més generals
l'amnistia
ha de ser
com les que hem viscut
en aquest país
i coneixem
per conceptes
molt polítics
i on realment
es considera
que potser
un determinat
tipus
de delicte
amb massa
fet
o amb unes consideracions
ja no es considera
com a tal
en l'actualitat
perquè
no és que no estigui
perseguit per la llei
en aquell moment
no, no és això
però es considera
que se li ha de dir
aquesta concessió
d'aquesta gràcia
què passa
què passa
amb la prescripció
dels delictes
que em senten
no, no
que això prescriu
alè, alè
moltes vegades
s'ha tirat per aquí
i clar
el codi penal
si parlem
de delictes penals
diu moltes coses
en funció del delicte
no sempre
cada delicte
prescriu
després d'un temps
és com una mena
de data
de caducitat
podríem dir
a veure
la prescripció
seria
a partir del moment
en el qual
el delicte
ja no és perseguible
és a dir
quan no et poden
no et poden
enjudiciar
és que no em surt
en català
enjutjar
davant d'un tribunal
perquè aquell delicte
després d'uns anys
a veure
cada tipus de delicte
té uns anys
de prescripció
poden ser 3
poden ser 5
10
etc
llavors
a veure
tothom coneix
casos d'aquells
abans la gent
se n'anava a Andorra
quan feien delictes
de tipus econòmic
marxaven a Andorra
perquè sabien que
després d'un temps
tornaven
i tornaven
al cap de 10-15 anys
o se n'anaven a Mèxic
o se n'anaven a Sud-amèrica
i s'exiliaven
i llavors hi ha hagut gent
que ha tornat
però hi ha hagut molta gent
que s'ha quedat allà
perquè evidentment
doncs
els delictes
que han comès
pels quals han marxat
perquè si marxen
és per fugir
de la justícia
han prescrit
perquè ja no són perseguibles
donat de cap
al tipus de delicte
hi havia uns anys
de prescripció
i a partir d'aquell moment
a veure
el que no pot ser
és que tota la vida
et persegueixin
clar
els delictes greus
com poden ser
un hemicidi
un assassinat
la prescripció
és més llarga
que un delicte
com pot ser
una estafa
o un robatori
és un principi
d'asseguretat jurídica
és simplement
asseguren
que no pots estar
perseguit
tota la vida
llavors
la prescripció
s'aplica tant
a qüestions civils
perdó
a qüestions penals
com podria ser
amb una reclamació
d'un deute
tota la vida
no poden estar
reclamant un deute
té un any
de prescripció
sempre quan no s'hagi
interposat un procediment
que llavors
sí que tu pots anar
movent-ho
perquè
a veure
aleshores no preescriu mai
no preescriu mai
no no no
jo m'he trobat casos
de clients
que al cap de 15 anys
que han ido a mejor fortuna
cosa que a vegades
que et diuen
i si va a mejor fortuna
se li reclamarà
doncs hi ha gent
que va a mejor fortuna
i li reclamen
i un deute
d'un milió de pessetes
es pot convertir
en un de tres
o de quatre
tenint en compte
els interessos
el que hagin pujat
això és en el cas civil
que no és el que parlem ara
és un sistema
la prescripció
al igual que
quan s'imposa una pena
s'imposa en un determinat temps
i en una determinada quantitat
la prescripció
també
per al cas
que no s'hagi pogut perseguir
també ha d'estar tassada
en el temps
és un principi
fonamental
de l'ordenament jurídic
en tothom
ha de conèixer
que el seu càstig
que la seva conducta
antijurídica
i així jutjada
i considerada
per un jutge
doncs té
aquest valor
en el temps
a partir d'allà
es considera
que per qualsevol qüestió
no s'hagi pogut portar a terme
que la persona
ja no té per què respondre
hi ha hagut un moment
en concret per fer-ho
i si no s'ha pogut portar a terme
doncs
a ell no li poden demanar
cap mena d'explicació
en fi
que la cosa no és senzilla
tampoc
Déu-n'hi-do
l'únic que desitgem d'aquí
és que la protagonista
d'aquesta columna
de la Rosa Montero
doncs que tingui millor fortuna
i que realment
doncs
puguin sortir-se
i que la indulti
i no que hi hagi
doncs
algun mecanisme
que permeti
que no hagi
de complir
aquesta pena
jo valoro molt
que la Rosa Montero
i tot aquest col·lectiu
de periodistes
que sempre estan
a l'aguai
del que passi
doncs faci
aquesta defensa
i a part
un record
per la Rosa Montero
moltíssimes gràcies
per venir una setmana més
a l'Urdès Guibernau
Javier Terres
ens retrobem la propera setmana
molt bé
moltes gràcies
adeu-siau