I és un mes molt inestable, i això té uns antecedents històrics importants,
perquè malgrat que normalment s'ha identificat aquest mes també molt amb la primavera com a moment clau,
perquè al maig normalment hi ha més bon temps que un mes abans teòricament hauria de fer.
El que passa és que realment és un mes enganyós, i entre les diferents teories que hi ha,
fins i tot hi ha una que l'identifica com un mes molt negatiu.
Per exemple, entre les supersticions establertes, que algunes d'aquestes arrenquen del temps romà,
podríem dir que és un mes dolent fins i tot per les mateixes persones que neixen en el mes de maig,
per les que s'hi casen, hi ha un referent català que diu bodes maials o noces maials,
depèn de la població, noces mortals. Hi ha algunes referències d'aquestes un pèl intrigants.
De fet, això és una teoria que, més que superstició, també va estar auspiciada per tot el món literari llatí.
Ovidi, per exemple, a la seva obra dels Fastos, parla molt d'aquesta superstició,
especialment en els temes aquests de casament, però també en d'altres.
Hi ha diferents proverbis que recull aquest escriptor clàssic.
Per tant, és un mes complex.
No sé si realment té alguna cosa a veure amb el que parlàvem l'altre dia,
que era que la nit del 30 d'abril, si us en recordeu, parlàvem de la nit de Valpurguis,
que era aquesta nit especial, una de les nits...
Jo no vaig veure res, eh?
No, no vas veure cap bruixa.
El cert és que vam explicar que estava més vinculada al món celta,
però el cert també és que avui veurem que tot això també té aquesta trasllació cap al món mediterrani
i que des del món romà fins a l'actualitat hi ha tota una sèrie de costums
que intenten sobreposar-se a aquesta aparició del món de la bruixeria al final de maig.
Sigui com sigui, el cert és que hi ha una característica d'una sèrie de rituals
que intenten contrarrestar aquests mal auguris del mes de maig.
I ho intenten fer des del primer dia del mes, des del dia 1 de maig,
i es van remarcant una sèrie de festivitats al llarg del mes,
que no les diré totes, però per exemple el dia 3, ahir, Santa Creu,
és un dia en què ja s'estableixen tota una sèrie d'ornaments o guarniments florals
en moltes poblacions, en forma de creu.
És cert que potser actualment a la zona catalana no és una tradició o un costum preponderant,
però no sé, a altres zones de l'estat sí que ho és, per exemple al sud,
no sé, podríem trobar-ne moltes, no?
El dia 9 Sant Gregori, el dia 15 Sant Isidre,
tot el tema vinculat a la pagesia, no?
És un dia important també de protecció, no?
Enfront d'aquest mals auguris del mes de maig,
o el dia 22 Santa Quitèries.
És a dir, hi ha diferents sants que estan pensats sobretot
per protegir aquests possibles mal auguris.
Ja veus, i és el mes central de la primavera,
que tot indica que hauria de ser un mes així com a més alegre, no?
Home, de fet, alegre ho era i ho és, eh?
Podem donar alguns exemples, no?
Però que no tingués aquests aspectes tan negatius, no?
Sobretot a causa del temps.
Bé, és aquesta doble cara, no?
Del mes de maig, que potser amb els refrenys que tu deies
hi és premament reflectida.
Que enganyes, enganyós, eh?
Sí, més amb una doble visió, no?
El cert és que ja els grecs,
i també els romans van celebrar una sèrie de festes
en honor de la deessa Cloris, amb l'època grega,
i la deessa Flora, amb l'època romana, no?
I plenament documentades, no?
I, de fet, aquest mes, en el fons és el mes dedicat a les flors, no?
És un dels...
diria d'aquelles frases, no?
Més de les flors, no?
Més de les flores, no?
Que, doncs, més hem pogut tenir fins aquí, no?
El cert és que durant aquest mes, en l'època romana,
igual que quan parlem del traspàs d'un any,
quan parlem del carnaval,
veiem festes anteriors,
aquí també podem rastrejar el que eren els ludiflorales, no?
El que eren les Floràlia,
i que eren uns dies que anaven entre el 28 d'abril i el 3 de maig,
en l'època de Roma,
i que realment eren unes festotes impressionants, no?
Les ciutats, els pobles, l'entorn immediat, no?
Els llogarrets propers,
doncs, s'aguarnien de tota una sèrie d'ornaments florals
que serien el primer indici real d'aquestes festes
que encara avui en dia se celebren
i que no només se celebren durant el mes de maig,
sinó que se'n van pràcticament fins a l'època del Corpus,
que podríem dir que està molt vinculat, doncs,
a les enramades, als guarniments florals,
al llançar romaní per terra,
llançar murtre, depèn de les zones,
i herbes aromàtiques que perfumaven els carrers
i que van anar a ser substituïdes en uns rituals o en nosaltres, no?
El cert és que això, doncs,
anava vinculat també a tota una ritualitat, podríem dir, no?,
de la fecunditat,
de fet, hi ha moltes festes que expliquen
que aquesta època pràcticament era una gursia, no?,
aquest període del 28 d'abril al 3 de maig,
això els romans tot ho acabaven igual, no?
I, bé, en el fons hi havia una relació, doncs,
molt clara entre la joventut,
les relacions, doncs, propiciatòries de fecunditat en aquesta època
i aquestes festes de la Floràlia, no?
Això és el primer antecedent que dona una sèrie de conseqüències històriques, no?
Quan arribem a l'edat mitjana ens trobarem
que hi ha una substitució d'aquestes festes de la Flora
que han canviat de nom i apareixen tota una sèrie de centurals
on comencen a aparèixer els noms de les maies, els majos,
que l'altre dia començàvem a apuntar
i que, d'una manera o altra, s'aniran perpetuant
doncs, durant tot el mes de maig, no?
Aquesta és una realitat constant que tenim, no?
De fet, el nom de maig o maia,
l'altre dia fem la referència a aquell arbre, no?,
que es plantava en motiu, doncs, de l'arribada
o del canvi de mes de l'abril al maig
i que jo deia que existeix en altres cultures
i en aquesta cultura també, en altres moments de l'any, no?
Però, bé, aquesta és una de les significacions de la paraula maig, no?
Però hi ha altres autors que han trobat, doncs, diferents sentits, no?
Aquesta vinculació, evidentment, maig és un mes
però sembla que també aquest mes, a banda d'en l'arbre de maig,
doncs, podria estar relacionat, per exemple,
amb les festes dedicades als majors, no?,
als majorum, no?,
que actuarien d'una manera o d'altra
com a protectors de la comunitat local, no?
És a dir, per contrarrestar aquest aspecte, doncs, negatiu
de les forces del mes de maig, no?
Hi ha altres que identifiquen clarament amb la deessa Maia, no?,
que és una deessa de la fecunditat, no?,
que era esposa de Volcà i Mare de Mercuri,
és a dir, fins i tot hi ha altres que identificarien amb el mateix Júpiter Maius, no?,
que seria una de les etiquetes amb què s'anomenaria el Déu Júpiter, no?
Bé, hi ha partut per moltes versions, per moltes idees
i el que és cert és que sí que es contrasta en tot moment
aquesta ambivalència, no?,
entre els possibles perills del mes
i les deesses, els déus,
els rituals de protecció, no?,
que d'una manera o altra s'havien d'aplicar.
Justament que parlaves ara de, que si la fertilitat,
que si la protecció aquesta per negativa,
quan abans esmentaves aquell refrany que deia
bodes maials, bodes mortals,
hi ha un que també, Déu-n'hi-do, diu
el maig comença amb una creu
i qui s'hi casa en té dues.
No està malament.
Aquest també és contundent, eh?
És a dir, home, hi ha un altre
que aquest fa en negoci als advocats,
diu casament de maig curta durada, eh?
Les separacions i totes aquestes coses.
Hi ha diverses, eh?, d'aquests.
I mira que d'altra banda és un mes
que, si jo no m'incovoco,
que deuen haver-hi molts casaments, no?
Sí, bueno, i comunions i coses.
Clar, i comunions, eh?
Les comunions, mira, encara,
però els casaments,
justament per això jo aniria amb compte, eh?
Aviam que...
Sí, sí, bueno, en tot cas,
no volem aquí ara alarmar ningú.
Hi ha altres supersticions.
Amb el que costa preparar un casament,
només cal que nosaltres ara anem amb aquesta cosa, no?
Hi ha, en tot cas, altres coses,
moltes creences, jo diria,
més senzilles, no?
Com pot ser, per exemple,
que el fet que et mullis la cara,
doncs, amb la rosada, no?,
del primer de maig, no?,
et dóna bellesa durant tot l'any, no?
Hi ha coses aquestes més...
més cosmètiques, podríem dir.
No, no, molt cosmètiques, realment.
Bé...
I aquelles coses que dius,
ai, calla, quina tonteria, però ho fas.
A veure, total, no costa res, no?,
aquelles tonteries que fem tot.
A la gent del 2005, ja.
Sí, perquè ja no sona a temps, eh?
Hi ha altres coses,
més també pràctiques, com per exemple...
Explica, explica.
Aquesta rosada serveix per curar el mal d'esquena,
no sé si és que t'has de passar la mà
o t'has d'estirar damunt de l'herba directament,
i especialment, clar, si aquest dia de l'1 de maig...
Però de ser de l'1 de maig.
Sí, i si té lluna plena,
doncs té doble virtut, com sempre,
que té lluna plena.
Bé, en tot cas,
n'hi ha diferents qüestions,
doncs que, com sempre,
entre la transcendència,
jo diria, del món clàssic,
que a vegades, doncs,
estàs a mig camí de pensar
de si surts de casa o no, no?
I aquest acostumari, doncs, més proper,
segurament més medieval i més supersticiós,
però més simpàtic, també.
Doncs hi ha tot un camí al mig, no?
El cert és que avui en dia
el que podem constatar són...
Bé, com a mínim jo heu replegat
tres tipus de manifestacions
amb aquest nom de maig.
Una, la que ja vam parlar,
que hi ha aquest arbre maig, no?
Té, ja vam apuntar,
que són aquests arbres protectors.
En tot cas, són arbres que es planten
normalment en una plaça principal,
que acostumen a ser arbres molt triats,
que provenen d'una partida comunal
del municipi,
arbres alts, forts,
que ens venen a enllaçar una mica
aquella teoria còsmica, no?
Que és el màstil entre el cel i la terra, no?
De manera o altra, no?
Bé, això existeix,
i no existeix només durant el mes de maig,
sinó que ja ho vam apuntar l'altre dia,
que hi ha diferents...
Aquesta festa s'ha anat perpetuant en el calendari, no?
I podrem trobar diferents moments de l'any, no?
Això seria potser la que més hem explicat aquí.
Hi ha una segona que jo crec que no hem explicat mai,
que és la representació dels maigs o majus
en forma d'una mena de ninots de palla,
que acaben sent cremats en una foguera, no?
És un costum que es practica,
també s'ha traslladat en diferents moments de l'any, no?
I així com també hi ha llocs que es diu maig, no?
També hi ha llocs que es diuen els judes, no?
I, bueno, els judes en aquest sentit negatiu, no?
També, és a dir, fixeu-se que el fet de cremar-ho, no?
És a dir, té un cert sentit.
Hi ha qui ha volgut veure també una pràctica,
jo crec que molt recomanable,
quan parla de la nit de Sant Joan, se fan fogueres.
Avui en dia s'ha oblidat una mica el ninot que les corona, no?
I era un costum pràcticament indispensable a les terres catalanes.
Jo l'any passat vam estar fent una visita a unes quantes fogueres de la ciutat
i moltes són molt grans, però no tenen el ninot, no?
Aquest ninot una mica representa, també en diferents moments de l'any,
aquesta renovació, no?
Aquest cremar aquest possible sentit ambivalent o negatiu, no?
És una qüestió que existeix, com a mínim, jo que sàpiga,
a banda que algú pot identificar-lo amb el rei Carnestoltes, també,
el rei Carnestoltes, els judes de Pasqua,
és a dir, que es crema normalment com a símbol de càstica al judes traïdor,
o en aquest moment del maig, o fins i tot en les festes de Sant Joan, no?
Hi ha personatges que es van repetint, no?
I després hi ha una altra excepció d'un personatge que estaria disfressat de maig, no?
És un personatge que li diuen el maio, no?
O els maios, i que realment, o les maies, no?
Són joves, preferentment femenines,
que s'envolten d'elements florals,
que a vegades poden ser molt evolucionats en uns vestits florals,
però a vegades poden ser molt rudimentaris.
Malgrat que no és en aquest moment concret de l'1 de maig,
ni d'aquests dies de maig,
potser el cas més impressionant,
i no es diu maig,
sinó que es diu l'hombre musgo,
o l'home mo,
l'hombre mo,
són uns personatges que estan ancestralment documentats
en una població salmantina, que es diu Béjar,
si és Béjar, Béjar,
bé, Béjar, diríem-se,
diria que és plana,
que van recoberts tots d'uns enrematges molt especials
i que tenen avui en dia un valor absolutament simbòlic, no?
De fet, històricament han estat emparentats
amb un paper distingit, no?,
en aquesta celebració.
També algú podria connectar amb altres elements,
doncs, de personatges que es disfressen amb herbes,
o amb plantes, o amb flors, no?
Però bé, hi ha tota una sèrie de costums
que ens explicarien aquestes diferents excepcions, no?
Que segurament s'haurien de completar amb uns
que no són pròpiament costums,
sinó que són literatura oral,
que són les cançons que es dediquen,
durant aquest mes,
a la natura, o a la Verge Maria,
o fins i tot a Noies,
o a la Creu, a les festes de Santa Creu,
i hi ha diferents moments que podríem trobar, no?
i, lògicament, també aquesta derivació d'ornaments florals,
que a vegades una Creu guarnida de flors
o un monument vegetal és un maio, no?,
o una maia, depèn de la població.
És a dir, hi ha tota una sèrie d'excepcions
que s'han anat trobant.
El cas és que, en arribar al mes d'abril i maig,
comencen a obrir-se també
tota una sèrie de períodes de festa
que ens acostaran, doncs,
a les grans festes populars de l'estiu,
sempre relacionades amb el bon temps,
i aquest espectacle anirem assistint, no?,
un any més, segons la tradició.
Sí, bé, diuen que el maig,
això no, clar, seria una altra part,
però, malgrat aquest sentit negatiu,
en el fons el que suposa
és una inflexió ascendent total de la festa, no?
És a dir, que, de fet,
jo crec que sempre hi ha,
en territori mediterrani,
hi ha un punt que també és important,
que és Sant Josep, eh?
És a dir, Sant Josep ja marca
una pujada important de celebracions,
però bé, sense dubte,
l'arribada del bon temps propicia
que hi hagi aquesta...
multitudinària presència de festes, no?,
que es van reproduint.
De fet, aquests maius o aquests maig,
home, en el fons també els podrem trobar
amb una visió més rudimentària
durant tot el cicle festiu aquest que el deies tu, no?,
perquè segurament els jocs d'ensabonar un pal i pujar-lo,
en el fons no és una altra cosa
que una derivació pràctica del maio, no?
És a dir, que passa que, clar,
avui en dia si fem una estadística,
segurament aquests jocs, per posar-nos
a la província de Tarragona,
els trobarem segurament a totes les poblacions
banyades pel riu Ebre
durant les festes que se celebren
als mesos de bon temps, no?,
que realment comencen, podem dir,
tot i que allà vam fer la referència aquella de Sant Marc,
les comarques banyades per l'Ebre,
realment l'inici potent de festes
és per Sant Isidre, no?