Sintonia de Tarragona Ràdio, sintonia de Tartúlia, matí de dimarts,
a temps per comentar algunes de les notícies que us estem explicant
des de primera hora en aquest programa.
Avui amb tres convidats, de moment en tenim dos,
l'advocat Manel Roca, Manel, bon dia.
Bon dia.
L'arqueòleg Joan Menchon, bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
I el tercer convidat, el tinent d'alcalde de Cultura,
el Barball B, que esperem que s'incorpori d'aquí uns instants.
Ens ha dit que ara venia, que ara s'incorporaria a aquesta Tartúlia
per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui, per començar, tenim una notícia d'aquelles, podríem dir que recurrents,
perquè de tant en tant ja ho anem comentant en el temps de la Tartúlia.
Han anat sorgint notícies o qüestions relacionades
amb aquestes companyies aèries de baix cost,
que estan operant algunes a l'aeroport de Reus.
Avui hi ha una notícia i una previsió informativa,
i és que l'alcalde de Tarragona, en qualitat de president del Consorci del Camp,
viatja fins a Alemanya per entrevistar-se amb el president,
amb els responsables d'aquesta companyia alemanya, justament,
Hapan Lloy, que opera actualment des d'arreus
amb vols diaris a Colònia i a Hannover,
amb dos dels aeroports d'Alemanya.
Una reunió que té com a objectiu mirar d'evitar l'anunci
que feia unes setmanes,
formulava aquesta companyia, Hapan Lloy,
de retirar-se a partir de l'1 d'abril amb aquests vols a Alemanya.
Hi ha hagut una reunió prèvia amb el sector turístic,
amb el sector tele, fins i tot amb ProAventura,
que estan interessats, evidentment, en que es mantinguin aquests vols.
Però, de moment, Hapan Lloy ja ha anunciat,
haurem d'esperar a veure què passa amb la reunió d'avui a Alemanya.
Hapan Lloy ja ha dit que, de moment, no vol continuar,
entre altres coses, perquè considera un greu ja comparatiu
als ajuts institucionals que l'altra companyia
que operarà a l'aeroport de Reus, que és Ryanair,
que, recordem, va començar a operar el passat mes de novembre.
En fi, em sembla que amb els contartulis que ja tenim,
altres vegades hem parlat d'aquesta qüestió.
Vostès, què faríem?
Com si fossin el president del Consorci del Camp de Tarraona.
Intentarien realment negociar en Hapan Lloy perquè no seranés?
En fi, quines coses hauríem de fer des del territori per evitar això?
El primer que hauríem de fer és negociar un pont aèri barat a Madrid.
Està molt bé anar a Hanover, està molt bé anar a Londres,
està molt bé aquests llocs per un tema turístic,
però per qüestions professionals, per qüestions polítiques,
per qüestions del que sigui, la gent que hem d'anar a Madrid,
hem d'anar a Barcelona o hem d'esperar un tren d'alta velocitat
que encara no ens arriba.
Potser seria el moment de plantejar-nos que aquest pont aèri funcionés més,
que hagués més vols i els preus fossin més econòmics
del que es pot arribar a pagar per anar i tornar a Madrid en un dia.
Perquè aquests vols d'Alemanya o d'Anglaterra,
consideres que no...
No, considero molt bé que hi hagi tot aquest recolzament,
però establir unes prioritats, no?
I potser el que li interessa a aquesta zona econòmica en expansió
i amb una relació amb la capital de l'imperi
és una línia directa i més econòmica.
Manel.
Tot té un rerefons econòmic.
Vull dir, les companyies no venen aquí a fer el samaritani,
molt menys, no?
Venen a obtenir una rendibilitat.
Aleshores, si és rendible a la línia,
si tenen subvencions, si reben diners per poder-la mantenir
i guanyar diners, vindran i l'establiran.
I si no, marxaran.
És a dir, no vindran aquí ni la Reinhardt ni la Happen-Lloig
per fer bonic.
Això està claríssim.
Aleshores, si posen una línia,
no hi ha públic, no hi ha gent,
no hi va, no és rendible.
Aquesta és la història.
La matemàtica no falla.
Però aleshores, seguint aquesta línia,
les institucions haurien d'anar subvencionant
totes les companyies que es vulguin instal·lar aquí?
Depèn.
Però és que depèn, això.
Depèn.
Una línia Reus-Tombuctú segurament és una rocada,
perquè no hi anirem mai,
però estudiem quines possibilitats tenen una línia Reus-Hannover
pel tema turístic, pel tema econòmic,
pel tema de la patroquímica, etc.
I estudiem si és necessari que hi hagi un recolzament institucional.
Hem d'optimitzar recursos.
Exacte.
És una qüestió econòmica, bàsicament.
Ara s'incorporarà i ara el saludarem
al tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona,
Albert Vallbé, que arriba.
Albert, bon dia.
Saluda el Manel Roca,
que està al costat i a l'altre cantó, Joan Menchon.
Albert, estàvem parlant, no sé si vens molt ràpid,
estàvem parlant de la reunió d'avui de l'alcalde,
com a president del Consorci que se'n va a Alemanya,
a parlar amb el Jajapa Lloid.
Em sembla molt bé.
Em sembla molt bé.
Però ara discutíem...
Bueno, el Joan deia que fins i tot primer hauria de ser prioritari
salvar, per dir-ho d'alguna manera,
un vol Reus Madrid amb més connexions.
Per raons òbvies, crec que sí,
que seria bo salvar el vol Reus Madrid.
El que passa és que jo crec que són dos problemes diferents.
I jo crec que també està bé que hi hagi molts barats,
perquè arreu del món la gent viatja moltíssim,
i al nostre país ho fem, però amb un preu bastant exorbitant.
a la nostra gent jove, perquè per les coses vagi a aquest país,
el que hem de fer és tombar molt, no?
És a dir, això l'amic Manchel m'ho corregirà,
però diu que hi ha una dita que diu
que per matar o per diluir amb un nacionalista
n'hi ha res millor que viatjar,
i per un carlí res més que llegir.
És molt dur, això, eh?
No, però ho hagi amb algú puest-ho.
I soc carlí i soc nacionalista.
Bé, en última instancia jo crec que teniu raó,
però crec que les dues coses són compatibles.
I nosaltres tenim una competència terrible amb Girona,
que tenen consolidat, o bastant consolidat,
un vol d'aquests de línies barates,
i evidentment la Costa Dourada necessita tindre
també una de les grans potes del transport aèrio.
El que estàvem parlant era això,
que fins a quin punt les institucions havien de continuar sufragant,
perquè, clar, Joan, tu series partidari
d'arribar a una cor amb Japallot igual que hi ha amb Ryanair?
Home, jo seria partidari per començar a estudiar-ho,
i si veiem que porta possibilitats i porta un benefici
pel camp de Tarragona i pel que en diem la província d'aquesta zona,
i especialment en detriment de Girona, fantàstic, no?
És a dir, aquí hem de competir amb Girona.
Sí, vull dir, de l'end de Girona, que deien els romans, no?
Molt bé, molt bé, eh?
No, que sí que és...
A veure, de bon rotllo,
perquè jo crec que en definitiva es complementem,
i en definitiva, si algun altre l'end de Girona
hi té que és Barcelona,
que en definitiva és la que pretén
inclús aquelles coses tan cachondes,
com dir que l'aeroport de Reus,
el mal dit aeroport de Reus,
que tenia que serà Constantí,
doncs que té que ser aeroport Barcelona-Sud, no?
És a dir, jo crec que...
A veure...
El del Prat-Tarraco-Nord, doncs...
Bé, vinga, no, no, no.
El que passa és que el Girona és terrible, no?
Quan comencen les seves ironies, aquí,
el públic podria quedar inclús una mica allò perplexa
del que dient.
No, però pensa que ja som grans...
Som grans, sí.
Tots ens perdonen, no?
No, però que és veritat,
i és veritat que jo crec que l'aeroport de Reus,
o de Reus, o de Reus, el que sigui Costa Daurada,
el que s'ha de fer és dir-me mitjant, no?
Home, potenciar-lo.
Clar.
Sí, però jo insisteixo en el tema.
Potenciar-lo què?
A canvi que les institucions vagin posant diners i diners i diners...
Si estan ben utilitzats els diners públics
per un objectiu que és el bé públic...
La gent ho entendrà, no?
Molt bé.
Una altra cosa és pagar uns diners amb una companyia aèria
per fer un volt Reus-t'un botú que no hi va ningú
i l'únic que faci és lucrar-se a ella, no?
Sembla que hi ha una diferència.
Seria el bon ús del diner públic i de la cosa pública.
A veure, però, amics meus, jo no he sigut usuari,
estic una mica expectant a veure com funciona això.
Perquè jo he vist que hi ha moltíssim...
Hem vist notícies al diari que diuen
el vol Reus-Londres s'ha suspès sense avisar ningú.
I clar, el que no es pot...
Un viatge és igual amb una il·lusió.
I el que no pots fer amb un pobre cristià
que va amb la seva maleta i la nòvia o la parella o la dona
per anar-se'n un cap de setmana de pecat a Londres
que de sobte es trobi que es queda Reus.
I clar, és frustrant no a Londres,
però quedar-se a Reus encara ho és més.
O que el porti en autobús a Londres.
Home, això és dur.
En fi, veurem què surt d'aquesta reunió
del president del Consorci del Camp de Tarragona
amb els de Japalloll.
A veure si podem retenir aquests vols,
que de moment funcionen, però només fins al mes d'abril.
Altres qüestions, altres notícies
que hem destacat nosaltres avui als informatius,
que també apareixen avui a la premsa,
no tenen res a veure amb Japalloll,
però sí, per exemple, més amb el Joan Menchon
per la seva feina com a arqueòleg,
perquè avui és notícia que a l'agapitu,
perquè la comissió de govern de l'Ajuntament de Tarragona
donava i el vistiplau a l'adquisició d'aquesta casa,
d'aquest edifici situat a la plaça del Pallol,
fins i tot amb la intenció
de reordenar aquella zona
i transformar tot aquell entorn de la plaça del Pallol
en un espai
que alguns fins i tot anomenen
com a parc arqueològic.
Comencem per tu, Joan, amb aquest tema.
Què et sembla el tema de Calagapitu
i de tot l'entorn de la plaça del Pallol?
Òbviament contents, no?
Ja va haver-hi temps fa uns anys
de Calagapitu com a casa de la festa,
no reaixit, entre altres coses,
perquè l'estat de l'edifici era lamentable
i era més cada oferciment que el pollastre.
i d'entrada que l'edifici sigui municipal
i obrir les portes cap a la recuperació
d'aquest entorn arqueològic,
penso jo que és cap dalt per entendre
no tan sols la Tarragona romana,
sinó la medieval.
Un cop això el que hem de fer vots
és perquè es posi el fill a l'agulla correctament
i hi hagi un bon projecte de recuperació,
un bon projecte executiu de com fer això
i amb quins objectius
i començar a treballar.
Què més, Manel, Albert?
La nova orientació em sembla molt bona,
perquè al fi i al cap és patrimoni cultural,
patrimoni històric, patrimoni romà.
Això que deien abans
que allà tenia que haver ubicar-se
a la casa de la festa
no tenia tampoc massa sentit.
Aquest canvi d'orientació que hi ha ara
crec que és el de descartar,
això de la casa de la festa
per traslladar-la a un altre lloc.
Ho diu el diari, vull dir, no sé...
M'assembla, i el Joan no em corregirà
perquè el Joan està vinculat
al Departament de Patrimoni,
que em sembla que jo crec
que la casa de la festa
s'ha de ubicar en algun lloc.
Però ell no allí, no?
A veure, espera, jo el que vaig sentir,
i aquí que parlen els arqueòlegs,
és que hi ha un mur romà
que va des de la plaça Pallol
fins a l'Arden d'Antantoda.
Llavors, els arqueòlegs,
hi havia algú que deia
que el que els tenia que fer
era enderrocar l'església del XVIII
per deixar vist,
és a dir, per crear un nou carrer a Tarragona
que aniria bordejant aquest mur romà
que és, es veu que és un dels mur romans
amb més alçada o més ben conservat,
és a dir, del mundo mundial,
o del mundo mundial mediterrani, diríem, no?
Llavors, a veure, jo crec que són els arqueòlegs
que tenen d'assessorar el poder municipal
per decidir què es té que fer.
Jo crec, personalment,
com que jo pateixo com a regidor
una falta d'espais terrible,
és a dir, totes les institucions demanen,
escolta, volem un espai per posar,
volem posar volum un lloc per tal,
doncs, clar, enderrocar un edifici
com és que aquella Iglesieta,
que té els seus metres quadrats,
doncs, home, també m'ha faltat.
Però vaja, en definitiva,
el que farem serà
que Joan Menchon i companyia
opinin al respecte.
I una altra cosa, i amb això acabo,
és a dir, el que té Cala Capitu
és que la restauració Cala Capitu
val molts mils d'euros, no?
I això és una cosa que tomba
que tomba el més pintat.
Llavors, el que hem de fer és,
bé, fer un projecte conciliable,
doncs, amb les...
amb l'economia de l'Ajuntament.
Ja, més, aquí ens hem de fer, penso,
jo, un plantejament
a l'hora de recuperar
el patrimoni de Tàrraco
o el patrimoni de Tarragona.
Amb quin objectiu?
Amb quines possibilitats econòmiques?
I després posar-ho d'acord
amb un context,
que és la ciutat.
És a dir, enderrocar tot l'edifici
de Cala Capitu,
el tema del convent de les Dominiques
i tot això,
és una possibilitat,
sabem que està en mal estat,
però és que també hi ha una cosa
que ens estem carregant,
una pàgina important de la història
del segle XVIII al segle XIX de Tarragona.
I hi ha elements del segle XVII
que en tenim molt pocs,
elements del segle XVI
i del XV, del XIV, del XIII i del XII.
Llavors, plantegem-nos, això,
plantegem-nos urbanísticament
els problemes i les possibilitats
que té això,
què ens diu el planejament de la ciutat,
què ens diu el pla especial,
i llavors anem a buscar solucions
que són complicades, evidentment,
però s'han de consensuar.
I després jo també faig un plantejament
aquí a la ràdio,
que és el següent.
Estem molt obsessionats
en recuperar edificis,
en recuperar monuments,
en recuperar grans casals,
però amb quina funcionalitat
i especialment quan canviem la funció.
Ara ens trobem, per exemple,
amb el tema que ens cou a tots
de Cala Garça.
Molt, molt.
Però fixeu-vos en una cosa,
estem passant d'un habitatge
unifamiliar originàriament
amb un edifici que aprofita
unes estructures antigues
i el convertim en una sèrie d'habitatges,
quatre, cinc, sis, set, vuit pisos.
I això és una cosa que passa a Cala Garça
i passa a la majoria d'edificis rehabilitats
d'aquest país.
No ho tindria que passar.
El de Cala Garça és vergonyós.
Llavors, jo no entenc...
Cala Garça, recordem, és...
Plaça dels Àngels.
Al barri, a l'antic barri Jueu.
Exacte.
Amb aquella cercada,
aquella edifici d'emblemàtica.
I que l'ha agafat una immobiliària
per fer-hi pisos, no?
Apartaments o...
Jo el que entenc és que aquí,
patrimoni de la Generalitat,
i estic parlant de la meva Generalitat,
no de la dada,
allí no ha estat gens brillant.
Jo crec que l'Ajuntament
tampoc ha estat gens brillant.
A veure,
també havíem de veure,
això que parlen els arqueòlegs,
és dir, si el que s'ha fet...
Aquella casa veu que estava en mal estat.
Llavors, el que van demanar
als actuals propietaris
és fer-ho necessari
per consolidar la sèrie d'arcs.
Perquè els arcs han deixat,
han deixat l'espina de l'arangada.
Tot pelat.
Llavors, jo,
si manés que no mano,
el que faria seria
obligar a reconstruir l'edifici
en termes molt semblants
als que tenia.
Perquè, evidentment,
els arcs marquen els diferents pisos.
En consell,
això de fer més pisos, no?
I, per l'altra banda,
hi ha una sèrie de veïns
que incrementar el cúbic
es perjudicaria gravíssimament.
Sí.
Per pensar que aquí ens trobem
amb Cala García
i amb molts altres edificis històrics
del país
amb un problema que és
que molts d'ells
saben catalogar
al final dels 70,
principis dels 80,
amb una sensibilitat
diferent a la que hi ha ara.
Però, clar,
aquesta catalogació
i les normatives urbanístiques
d'aquell moment
ara no s'adapten
a les nostres necessitats.
I fer complir
una cosa que és
tot bé lògica
i vosaltres que sou abogats
segurament
ho explicaríeu millor que jo.
Voler
recuperar allò
sense
una compra
és molt difícil
perquè
expropiar-ho
legalment
és molt difícil també
perquè no està dintre
d'un pla especial,
etcètera, etcètera.
I a vegades
els tècnics
es troben lligats
de mans i peus
perquè
no hi ha el recolzament
de protecció legal
és el suficient.
Joan, perdona.
Tot aquí pot haver
una intervenció
que bloquegi una mica
tota...
A veure,
jo sé que a la part alta
tu per canviar el mar
d'una finestra
o per posar la persiana
te venen
i et foten
al quart grau.
Si no poses fusta
i poses alumini
també te la foten.
Al quart grau.
I en canvi
aquí
jo no sé què ha passat
i jo estic perplexa
i a la Comissió de Cultura
vam encarregar
els nostres
els membres
de la Comissió de Cultura
que formaven part
de l'urbanisme
que vigileixin
què passava
en cal·legar-se.
per mi
el que ve l'altre dia
el president arqueològic
al diari
jo ho subscric
i ho subscric
amb pena
perquè una part
de responsabilitat
la tinc.
Jo crec que és trist
el que penso.
No vull que penseu
que estic defensant
el que ha passat.
No, no, no.
Trobo que és indignant
i és molt trist.
Veure que s'ha perdut
bona part
d'un edifici medieval.
Però tot això
és reiteratiu
és a dir
passant coses
que no tenien que passar.
No, no, a veure tu, Rojo
tan reiteratiu
tan reiteratiu
no ho és.
A veure,
hi hagi ordre.
A veure, azul.
No, home, clar,
digue'm
a on més
a la part d'altra
per una cosa en blanca.
A la part d'altra
per una cosa en blanca.
No, no, home, no.
Jo vull que concretis.
Doncs mira,
aquí hi ha el Parc Central
amb la Basílica Paleogristiana
per exemple.
Bueno,
aquest seria un tema
que donaria
Manel, Manel,
és un tema
que donaria
per moltíssima discussió.
Ja, però...
Per moltíssima discussió.
Jo en canvi, sí.
No sé què dirà l'arqueòleg.
Bueno,
doncs que parli l'arqueòleg.
Jo sé que un altre arqueòleg
que el senyor Riccardo Mar
va fer una exposició
a l'Institut dels Seguris Catalans
explicant la bondat
del que s'havia fet
amb el tema
de la Basílica Paleogristiana.
És a dir,
desmuntar-la.
Dic d'exemple, no?
Bueno, no, no.
Però jo en canvi
sí que estic d'acord
amb el que diu
el Rafael Gabriel del diari
quan es va encarregar
la casa
de la plaça del rei
que era la rectoria.
Hi havia una casa medieval preciosa
i se la van encarregar
per fer una porqueria
per parlar en termes correctes
d'edifici.
És la de l'esquerra, no?
Exacte.
Jo l'únic que dic és que
Déu-n'hi-do
el respecte d'aquí
de Tarragona
pel patrimoni d'arqueològic.
El que passa
que hi ha en aquestes puntes
que di'moni,
s'ha de la neu.
Recuperant de totes manes
el tema de Calagapito.
Ara hi ha esta propietat municipal,
ara s'han de gastar
molts diners, suposo,
en la rehabilitació
i buscar-li una funcionalitat, no?
Això ho trobarem ràpid.
Perquè, com reitero,
hi ha moltíssimes entitats
que volen un lloc
per tindre la seva seu.
I allí hi ha molts metres
que si jo no estic confós.
Jo recordo el convent,
era un convent amb cel,
pisos amb cel, cel, cel, cel...
I hi havia un avió,
n'hi havia dintre.
A dins, sí senyor.
Hi ha, me'n recordo,
quatre o cinc pisos
de cel·les i tot això.
Sí, sí.
Que passa, aviam,
si l'Ajuntament vol
recuperar-ho com a equipament
museogràfic
o també com el que estàs dient tu
d'altres entitats.
Que això vol dir
intervenir de manera molt valenta
en el tema de recuperació
de tres pols i d'estructura,
que és el que val més calés.
Doncs jo suposo que l'Ajuntament
farà el que vosaltres direu,
el que els tècnics diran.
Sí.
Doncs a veure si és veritat.
Ja farem cas
el Joan Menchon i companyia
i a veure què diuen
els polítics en després.
En fi, aquesta era una altra
de les notícies de la jornada.
També, en el repàs
a l'actualitat del dia,
avui no podem oblidar
la crònica política
amb aquest tuf,
si em permeten l'expressió,
per electoral
o ja del tot electoral.
Del tot electoral.
Perquè això de les campanyes
oficials de 15 dies
s'ha acabat fa temps,
em sembla,
i els partits estan
en permanent campanya
i sobretot quan falten
dos o tres mesos
per a les eleccions.
Ara és el cas
que ja falta menys d'un mes
per a les pròximes eleccions generals.
En fi, tenim els candidats.
L'Albert Vallbeth, per exemple,
és candidat.
No podem oblidar
és candidat de Convergència i Unió
en aquestes eleccions.
En fi, tenim tots els partits
amb els seus candidats.
Els socialistes van estar
el cap de setmana
a l'escola d'hivern.
Ahir vam tenir
el número dos
d'Esquerra Republicana
per Barcelona
i el Joan Puig Arcos.
La presentació de la candidatura
de Convergència i Unió.
Com veuen aquestes eleccions?
Abans que l'Albert
que parlin els que no som polítics.
Manel, com veus aquestes eleccions?
El Manel, déu-n'hi de polític.
No em facis cas.
A veure,
una situació delicada,
difícil,
un moment complicat
després de les eleccions catalanes
i sembla que el Partit Popular,
que portava molt d'avantatge
al principi
amb una possibilitat
de majoria absoluta,
segons diuen les enquestes,
està mimvant, això.
I sembla també
que hi ha una certa pujada
del Partit Socialista.
ahir també vaig sentir,
vaig llegir,
vaig veure per televisió
un recolzament de Caròs Rovira
dient que Esquerra Republicana
recolzaria el Partit Socialista.
Una possible investidura
de Rodríguez Zapatero.
Exacte,
deien.
Bé,
sembla que les coses
no estan molt clares
i per tant
potser hi haurà sorpreses
el dia 14,
és 14?
14,
14 de març.
Bé,
ja es veurà,
la gent,
sempre dic el següent,
la gent no és tonta,
pensa,
i per molta publicitat
i per molta televisió
que hi hagi,
a l'hora de votar
tothom sap
el que té que fer
moltes vegades.
Joan,
tu que et mires la política
amb aquella ironia que tens,
no ho sé,
si hi ha mala miromiromia
o a vegades
em fastigueix,
no?
Però què?
Però ara existeixi,
no?
Existeix,
el regiment de la cosa pública
que dèiem frances queiximenis,
però aviam,
és que a mi em venen
moltes coses al cap.
Primera,
em ve al cap
el tema aquest
d'aquest enfrontament
que estem tenint nosaltres
amb el País al costat.
Aviam com se reflecteix
això a nivell d'urnes,
no?
La pujada o la baixada
del PP aquí a Catalunya
o a Espanya,
la pujada o la baixada
dels socialistes,
què passarà amb Esquerra Republicana
després?
D'aquest rebombori
de viatges a Perpinyà
i després el tema
de les enquestes.
Fa un any
dèiem que hi hauria
una gran endavallada
del Partit Popular
pel tema de la guerra,
pel tema del prestigio,
pel tema de l'AVE
i em sembla
que no se'n van sentir.
Inclús en algun lloc
van quedar reforçats.
Llavors, clar,
hem de confiar
en la intel·ligència
de la gent
o és que alguns
estem equivocats
i no som tan intel·ligents?
No ho sé.
Albert,
tu que estàs
en el fregau,
si em permeteu l'explicació.
El primer que tinc a dir
és que jo blasmo
d'aquesta nova moda
de començar
les campanyes preelectorals
un mes abans.
Jo crec que
hauria d'estar rigorosament prohibit.
S'utilitza el terme
de no demanar el vot
i en conseqüència
pots fer tot el que conviqui
sense demanar el vot
i això jo crec
que és un sofisme
de molta categoria.
És a dir,
el que s'ha de fer
és no gastar tants calents
en campanyes electorals
perquè a més el ciutadà
passa bastant
de la campanya electoral,
m'entens?
És a dir,
jo crec que els mitjans,
la televisió
és el que d'alguna manera
fa més campanya.
Els candidats
se'n comencen a donar compte
i llavors el que hem de fer
ja dic
hi ha moltes altres necessitats
que gastar el diner
d'aquesta manera
a base de bandagoles
pel joc
bé, ja dic
un mes o un mes i mig abans
que comencin les eleccions.
En segon lloc,
el tema d'aquest senyor
que el Robert Rovira
digui que donarà suport
al fet de P.
Home,
és curiós,
jo crec que estem
són testimonis privilegiats
d'un catxondeu
importantíssim
a nivell de la política catalana,
clar,
què li passa al senyor
que vol tornar a ser
consellent cap
i com que el senyor Maragall
seguint instruccions
de l'Altomando
diu que no el voldrà
i que ha perdut la confiança
fa quatre dies d'íxit
del senyor Maragall,
què fa ara
el senyor
d'Esquerra Republicana?
Intentar,
ell ho diu,
granjear-se la simpatia
del seu jefe,
no?
I llavors,
fa mèrit.
I a mi,
exacte,
a mi sap
moltíssim greu
perquè, home,
a mi Esquerra Republicana
m'ha decebut d'una manera important,
m'ha decebut,
ho he de dir,
jo tenia,
com molta gent
de converses i unió,
perquè a Esquerra Republicana
teníem un sentit
quasi fraternal,
no?
A mi,
això ho sento molt,
però m'han caigut de la gràcia
d'una manera estrepitosa.
Però a vegades,
dius,
bueno,
m'he equivocat.
Hi ha la dignitat,
dignitat i molta dignitat,
no?
Que és el que podia saber
Esquerra Republicana.
Clar,
dient ara
que ells donarien suport
del Zapatero,
doncs ja és dir,
Esquerra Republicana
ha sortit de la peixera,
per no dir l'armari,
Esquerra Republicana ja,
és dir,
gràcia patinada
del senyor Govern Rovira,
i com ho fem d'aquesta manera?
Doncs ara
donarem suport
del Rodríguez Zapatero.
És a dir,
jo crec que Esquerra Republicana
estava molt més guapa,
però molt més guapa,
dient,
escolti,
jo,
si logro constituir
un grup parlamentari,
dato importante,
el que faré serà,
escolti,
anar una mica
de Robin Hood
del Parlament
i intentar aconseguir
el millor per Catalunya.
Suposo que me diríeu,
escolta'm,
Comencem a la ciutat
ha donat suport
als socialistes
en el seu moment
i ha donat suport
al PP
en altres moments.
Però és que
FIU sempre ha tingut vocació
de participar
en la política de l'Estat.
I en canvi,
Esquerra Republicana,
no.
Llavors,
el que crec,
el que crec és que
Esquerra Republicana
en aquest moment
està fent,
està fent una mica
el ridícul.
I me sap greu,
perquè Esquerra Republicana
de Catalunya,
com que democadi Catalunya,
són partits
amb una història
molt important
a la història política
de Catalunya
i crec que tenim
una obligació
de mantenir
determinats
usos i costumbres.
Potser Esquerra
vol fer política internacional.
No se sap mal.
Podria ser,
si se'n van...
Home,
perdona,
si el senyor Bergalló
diu que a mi li agradaria
dissolver el concurred
amb la Santa Seu,
segur que volen fer
política internacional.
Però observeu
i recordeu
que a l'Estatut,
a les bases de Manresa,
l'única cosa
que no demanaven a l'Estat
era la moneda
i les relacions,
l'exèrcit
i les relacions exteriors.
Llavors,
Esquerra Republicana
està en una
carrera
esbuixerrada
cap a no sé què.
En aquest,
digues-hi que Esmanel.
No, no, no.
Simplement jo
el que volia dir
és que malgrat tot
sembla que
almenys públicament
Esquerra Republicana
manifesta
una política definida
en un sentit
o en l'altre.
En canvi,
Convergència i Unió
diu que segons qui guanyi
ja veuran qui recolza,
no?
Natural.
Però és natural.
Això comporta
una certa ambigüedat.
No, no, no,
ambigüedat ni una.
Perdona,
després, perdona,
si guanyen uns,
després en parlarem
d'aquest tema.
Abans d'entrar en el debat
CIO, Esquerra,
PP i tot això,
quin percentatge
de vots
s'inclinen
cap a un costat
o una altra
després d'invertir
aquests diners
de la campanya electoral.
Jo crec que això
fa poc,
és a dir,
la campanya electoral
es fa com un mal necessari,
però dubto moltíssim,
com crec que dubtes tu,
que la campanya serveixi
per...
Per modificar molt
el vot
de molta gent, no?
Exacte, exacte.
I que els politòlegs
m'havien dit
que un 2, un 5%,
com, amor?
Doncs no val la pena
el gasto.
El preu de vot
és caríssim.
No val la pena el gasto,
no, no, no.
El que passa és que
pràcticament
quasi tot l'any,
com aquell que hi diu
ja hi ha campanya electoral,
no?
Almenys un any
en vista de les eleccions.
Jo crec que l'art dia...
La propaganda
és subliminal constantment, eh?
La millor campanya
és l'actuació
d'Esquerra Republicana,
per exemple,
amb el tema de l'ensenyament.
La millor campanya...
Amb carrego el P4
i el P5
i aquí...
Avui l'Albert Vallbè
veig que ve amb un missatge
claríssim...
No, no, no, no.
Que va, que va, que va.
La millor campanya
sempre és la dignitat
del polític.
A veure,
si em permeten,
és que abans
ser d'una cosa
al Joan
quan parlàvem
d'això de la política
i d'aquest ambient preelectoral
i com que també ha estat notícia
aquest cap de setmana
ha estat el tema de la guerra.
S'ha recordat
el primer aniversari
d'aquelles manifestacions
multitudinàries
a tot el món,
també a Tarragona.
Recordem que aquell 15 de febrer
del 2003
Tarragona va viure
una de les manifestacions
més grans
de la seva història recent.
Aquest diumenge
s'ha recordat.
El tema de la guerra
creuen que tindrà
això?
Alguna incidència?
I com han viscut
aquesta resposta
dels ciutadans
un any després
d'aquelles manifestacions?
Tornem a ser-hi.
A la guerra
la manifestació
que va anar
la gent que va anar
o vam anar
a les manifestacions
contra la guerra
l'any passat
i vam estar
contra la guerra
érem gent
que per exemple
o som gent
votants del Partit Popular
la gent que va sortir
a Madrid
eren votants
del Partit Popular
o Barcelona
que em sembla
que sigui gran
una mica batre
segurament
gairebé
no n'hi hauria ningú
o sigui
que la gent
que surt
en contra de la guerra
majoritàriament
és d'una ideologia
molt determinada
o d'una no ideologia
molt determinada
i es va veure
que no va afectar
les ornes
potser el meu plantejament
és una mica bèstia
no?
No, no, no
ja ho heu dit abans
és veritat
però és així
tothom esperava
que el PP
tingués
una erosia important
pel tema que tu vas dir
del xapapó
i no
i no
per tant
seguint aquest fil argumental
tampoc l'hauria de tenir
ara
en aquestes eleccions
el 14 de març
ara que ja ha passat un any
aquest país
és un país sorprenent
en sèrio
perquè és un país sorprenent
sí
Manel
el tema de la guerra
creus que tindrà influència o no?
a veure
tindrà una certa influència
no hi ha dubte
que qualsevol manifestació pública
d'una certa importància
i transcendència
té una certa influència
però no crec que sigui
un factor determinant
com perquè una gran quantitat
de sector de vot
tiri cap un costat o cap a l'altre
el que pot fer mal
és el tema del P4 i P5
aquí està
una pujada d'interessos
aquí està
problemes d'anar els nens a l'escola
això és el que et pot decantar
el teu costat
és a dir
aquestes qüestions socials
creuen que
té més incidència
la millor campanya
que ens ha fet a Ciu
ha sigut el senyor Margalló
ja ho dic jo
reitero
soc un pesat
el Joan té moltíssima raó
és dir la gent
el que els preocupa
no són les grans infraestructures
el que els preocupa
és el dia a dia
i que
seguretat
exacte
escola
treball
jubilats
feina
i a la gent el que li fa por
és l'aznar
però no el PP
l'aznar
és a dir
que el que a la gent
li fa por
és l'aznar
és a dir
això és curiosíssim
és a dir
jo distorcio
entre l'aznar i el Partit Popular
és a dir
el Rajoy és més light
exacte
exacte
l'aznar puja amb una estrada
i aflauta la veu d'aquella manera
espanta
i la gent
la gent s'espanta
és una barreja de Charles Chaplin
el Caudillo i el Wolf Hitler
i clar
això et fot
recordem que ha governat
els últims 4 anys
amb majoria absoluta
per tant
no deu espantar gaire
no?
a veure
jo suposo que
allà entre les fronteres
és a dir
de l'Ebre per avall
a la gent això li agrada
esgarrifa tu
el favor que li he fet
i perdoneu que tingui avui aquesta mania
el favor que li he fet
Esquerra Republicana
al Partit Popular
ara
hem
és a dir
Catalunya
ja tenim batassuna
no ho dic jo
això és el que diuen els senyors
del Partit Popular
esgarrifa tu
el que això arriba a vendre
a terres de la Castella Profunda
o a l'Extremadura
on els societats
acaben d'ajudar
llavors clar
a l'Aznar
fent aquests mítings
amb aquesta veueta
una mica
de
aflautada
de
de Nirenberg
doncs home
la molla del Montegurugú
és el que ha passat
aquest era el problema
i ho lamento
però jo crec
que el partit
té que tindre
un partit
de centre
i això ho volia fer
del Partit Popular
i no ho aconsegueix
ni a bufetades
llavors
ells volien
aquesta centralitat
perdona Albert
és que això
deies un partit
de centre d'ells
el PP
però és que és molt difícil
aglutinar dintre del PP
el que és la dreta
o extrema dreta
allà encara està
Blas Pinyar
i el Cázar
clar
una cosa que està passant
a Paivagar
és difícil
nosaltres els catalans
llavors tenim un problema
de complexa
d'inferioritat
envers
això que en diem
Espanya
barra Castella
perquè el concepte
ell és d'Espanya
per mi és Castella
i llavors
ens ocorreix
fer catequesi
fer proselitisme
i muntar exposicions
explicant que som bona gent
o fer campanyes publicitàries
Catalunya proposa
que punyetes
som així
si no els agrada
que no em mengin
que siguin ells
que vinguin a explicar-ho
perquè hem d'anar
sempre a disculpar-nos
i sempre
a explicar-nos
de com som
que expliquem
un que és gras
l'altre que és prim
l'altre que és
l'altre que és baix
oi que no
és un complex
de poble vençut
això
bueno pues potser
seria moment
de començar-lo
a superar
després del 1714
o després del 39
o després de moltes coses
això ens portaria
a un altre debat
que també ha sortit
molt aquestes últimes setmanes
sobre la necessitat
o no
que té Catalunya
d'explicar-se
o no
jo no en tinc cap
a la resta
de l'estat espanyol
el Joel Menchon
ja ho ha deixat clar
Joan moltes gràcies
per compartir la tertúlia
amb nosaltres
ben trobat
un altre cop aquí
gràcies a l'Albert Baller
malgrat que ha arribat
3 o 4 minutets tard
però el disculpem
també
i gràcies també
a l'advocat Manel Roga
fins la propera
gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
a l'advocات Manel Roga
d'explicar-se
a l'advocat maintenant
a l'advocat
a l'advocata
d'explicar-se