.
Un dimarts més aquí al matí de Tarragona Ràdio
parlem de temes relacionats amb el món del dret
a través d'aquest espai que realitzem en col·laboració
amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Ens acompanya el seu president, el president del grup de joves,
Javier Terres, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Avui justament parlem de l'ofici d'advocat,
de la pràctica d'advocat, de les glòries i no tan glòries
d'aquesta pràctica arrel d'un estudi que es publicava
aquest passat cap de setmana.
Un estudi que ha fet el mateix col·legi a través d'unes enquestes
per cercar l'opinió dels advocats de la demarcació de Tarragona
per mirar aviam quin és l'estat de salut de la justícia
a la nostra demarcació, no, Javier?
Sí, efectivament, com molts altres institucions relacionades
amb l'administració, no única i exclusivament de justícia,
doncs seguint un exemple que el Consell General de l'Advocacia Espanyola
va fer cada X temps,
doncs nosaltres vam proposar als nostres col·legiats
que s'admetessin a una enquesta
on s'hauria de puntuar en diferents aspectes,
no només la tasca pròpia dels jutjats,
sinó altres aspectes en els que es podríem trobar cada dia
a l'hora de fer d'advocat.
Això és, per exemple, la rapidesa o l'entitud
a l'hora de tramitar els expedients,
el tracte rebut per al jutjat,
ja sigui personal, ja sigui en els diferents jerarquies
del propi jutjat, secretaris, jutges i demés,
bé, una sèrie de conceptes
en els que cada dia el professional del dret
es té que enfrontar
i que tenen un reflex molt directe en la feina final.
Home, des de fora, nosaltres que no formem part d'aquest col·lectiu,
sempre són iniciatives higièniques, podríem dir,
en un país en què no estem acostumats a l'autocrítica,
tots plegats.
Per tant, jo imagino que l'objectiu d'aquest estudi
és, sobretot, fer una radiografia de la situació
amb la intenció de millorar, no?
Sí, efectivament.
Era una tasca aquesta del col·legi
que ja es demanava desfer a temps
per part dels nostres propis col·legiats,
perquè hem d'entendre que això ho fem
en un primer ordre
per una reclamació dels advocats de Tarragona
i també, secundàriament,
i potser molt, molt lligadament,
dels seus propis clients.
Mai, fins ara,
s'havia fet d'una manera rigorosa
amb una enquesta,
amb un document contrastat
en el que ha basat-se,
una mena de radiografia
de l'administració de justícia
per part nostra.
Sempre ens quedàvem en el remor,
sempre estàvem una mica tractant
el comentari personal dels diferents professionals,
però no teníem un acurat,
si ho diguem així,
o aproximatiu,
però entenem que un treball
que ens pogués dir que era veritat
o que era mentida,
tot això que nosaltres,
entre els diferents professionals,
ens comentàvem.
Aquí ho tenim.
Com és la primera vegada,
jo crec que és un treball
que potser alguns professionals
o alguns dels operadors jurídics
de la ciutat
doncs potser no es sentin còmodes
o no els agradi.
Però hem d'entendre també
que com a administració de justícia
doncs forma part
de l'estructura orgànica de l'Estat
i en tot moment
hem d'estar una mica preparats
perquè no solament nosaltres,
sinó qualsevol altre col·lectiu,
doncs en certa manera
amb un treball,
amb una enquesta ben feta, rigorosa,
doncs en algun moment
i en algun dia
els tinguin que puntuar.
No entrarem en percentatges concrets
ara per distreure'ns amb les xifres.
En tot cas,
parlem d'aspectes
que abordava aquesta enquesta,
aquest estudi
i una mica els resultats.
Quines són les tendències?
Bona part dels advocats
de la nostra demarcació
què en pensen d'aquestes qüestions
que apuntaves a l'inici de la conversa?
A veure,
en definitiva,
el que sí que podríem concloure
i com un aspecte comú
entre tots els advocats
perquè ens veiem bastant d'acordes,
és respecte
a certs jutjats,
a certs jutjats
que no entrarem en les causes
perquè això em sembla
que tampoc era...
Som múltiples, com si diguéssim.
Però sí que portaven
una mena de retard,
aquest retard que sempre parlem
de l'administració de justícia.
Coincidiem.
Tots coincidieu?
que hi ha determinats jutjats.
Parlem de la demarcació,
no només de la ciutat de Tarragona.
Estem parlant dels jutjats de Tarragona,
dels jutjats del Vendrell
i dels jutjats de Valls,
que és el partit nostre.
Doncs, efectivament,
hi havia uns jutjats,
per exemple,
de caràcter penal,
que no diré tampoc ara
els números en concret,
perquè ningú es senti directament a l'audit,
però que coincidíem
que hi havia una mena de trasbals
a l'hora de resoldre els judicis,
a l'hora, fins i tot,
de tramitar els propis actes,
ja fossin vistes de judicis,
inclús els enyalaments.
Hi havia un cert desordre
i que, bé,
per diferents causes,
que potser ells són els primers patidors
i són potser també els primers
que havien demanat un ajut,
doncs no la tenien
i es produïa aquesta situació.
També un aspecte important
és el jutjat que porta assumptes de família.
El tema, perdona, del retard,
de quina diferència estem parlant
d'un jutjat que es considera
que més o menys segueix el ritme general
i aquest altre que pateix retard,
que estem parlant de mesos?
De mesos i fins i tot,
potser...
D'anys, també?
Anys, potser no tant,
però el que hauria de ser
un terme normal de temps
era considerable.
Era considerable
i sobretot tinguem en compte
que estem parlant de jutjats penals.
Jutjats penals...
Pot haver-hi una presó preventiva...
Hi ha una pena ja aflictiva
que diem nosaltres
que no tenen per què
les persones afectades
doncs suportar,
tant si són culpables
com si finalment,
sobretot si són innocents.
Després també,
en l'estudi,
que suposo que
dintre de poc
es publicarà
i es donarà
l'abast de tota la ciutadania,
hi havia un fet
també en comú
en el que s'arribava,
que era el jutjat
que aquí a Tarragona
porta els aspectes
de família.
És una qüestió
difícil
que també
s'ha de...
s'ha de considerar molt
i s'ha de
estructurar molt
quals és
les diferents causes
de per què està així.
Està així
en aquesta situació...
Així que vol dir
en situació de col·lapsa
o és massa dir col·lapsa?
És col·lapsa
i és...
sobretot,
i més que col·lapsa
és acumulació,
no?
És una acumulació
per què?
Perquè si ho recordeu
i si no
faig un petit apunt,
aquest jutjat abans
no existia.
Quan dic abans
estic parlant
de potser any i pico
no existia.
És a dir,
tots els jutjats civils
podien portar expedients
de divorcis,
separacions,
filiacions,
etcètera,
etcètera.
El que es diu família.
Però una nova llei
d'organització judicial
va dir que
en certes capitals
de província
i en certs jutjats
s'hauria de crear
únic i exclusivament
un jutjat de família.
Llavors,
clar,
aquest jutjat,
que abans era
un jutjat normal i corrent
amb els seus expedients,
doncs,
en tot moment,
de cop i volta,
va ser jutjat de família.
Què succeia?
Que aquest jutjat
no li van desprendre
dels altres casos
que no eren de família.
Va tindre,
també,
que acabar
d'enjutjar
i tramitar
aquells assumptes
que podien ser
de les diferents
circumstàncies jurídiques
i amunt
tota la resta
d'assumptes
de famílies
que hi havia
en els altres jutjats.
Això va produir
una acumulació
increïble, no?
És evident
que a l'hora
de puntuar...
Tot això,
evidentment,
sense dubtar
de més pressupost
ni més personal...
Res,
res.
Les notícies
que nosaltres tenim
és que
s'ha sol·licitat
per als diferents directius
de l'administració
de justícia
un reforç
per a aquest jutjat
i que, bueno,
el fruit
d'aquesta situació
no és més que aquesta,
no?
Bueno...
I com es tradueix
això en els ciutadans
que precisen
dels serveis
d'aquest jutjat
de família?
Doncs...
Perquè recordem
de forma genèrica
quin tipus de casos
tracta aquest jutjat.
Parlem de separacions,
per exemple,
de divorcis...
Per exemple,
de les modificacions
d'aquestes...
Aquestes efectes
que comporten
la separació
i el divorci.
Que sigui,
les mesures cautelars,
tot aquest tipus de coses.
Filiacions,
coses d'aquesta mena,
no?
Avui en dia,
doncs,
en una boga
bastant important
i amb unes
circumstàncies
incidents
també
molt personal
i molt contundents,
no?
Bé,
com es tradueix?
Doncs es tradueix
que una
mena de justícia
que tindria que ser
com molt personal,
com molt íntima,
entre cometes,
perquè no m'agradaria dir
que és una qüestió,
diguéssim,
doncs,
en una cerimònia
amb veles,
no?
I amb
ium tenue.
No,
no es tracta d'això,
sinó
amb una jurisdició
que tindria que ser
una mica més
delicada
i de braç,
doncs,
d'abraç a aquelles persones
que estan en aquella situació,
de,
com diuen en castellà,
de remedio,
no?
No d'enfrontament,
doncs,
no es pot portar a terme.
Per exemple,
hi ha un aspecte fonamental,
no?
Que són els nens,
els menors d'edat,
que hi ha la situació,
suposo que,
si són petits,
si tenen una edat intermitja,
doncs,
tot això ho viuen
en un gran
daltabaix,
doncs,
en el moment
que tenen
que anar
en aquell jutjat
de família,
també,
tindrien que
ser
fonamentals
i des del primer moment
les garanties
que té aquell nen,
no es poden portar a terme,
no?
Per exemple,
quan un jutge
s'ha d'entrevistar
amb aquell nen petit,
la llei,
l'esperit
de la llei
i tota la legislació
diu que s'ha de fer
en un lloc tranquil,
on no puguin ser molestats
per ningú,
no ha d'estar present
cap mena de persona
alient al jutge
i a aquest nen,
bé,
doncs,
no sempre,
però tenim casos
que això
no es pot portar a terme.
Imagineu-vos els pares
quan veuen
una situació així,
el primer que agafen
és a l'advocat de torn
i diuen,
bé,
què estan fent,
no?
És difícil.
I després,
altres conclusions
que fèiem de l'enquesta
eren quan el tracte,
el comportament,
que això és una qüestió
que...
Hi ha de tarannar personal
també, no?
Sí, sí,
ha sigut molt variat,
però coincidim,
coincidim,
aquests dos remors
que teníem,
coincidim.
Però aquí m'agradaria
fer una salvetat.
És evident
que nosaltres
estàvem
en un dels aspectes
d'aquesta enquesta
era el comportament,
però també he de dir
que els advocats,
hi ha molts,
que el seu comportament
deixen molt,
molt que desitjar,
o sigui que
nosaltres hem puntuat
els comportaments,
el tracte,
de la relació que existeix,
que hauria de ser estrictament
professional,
però que existeix
en els diferents jutjats
de la província,
però que tenim present,
i això ho dic
per si hi ha
algun membre
dels jutjats
o de l'administració
de justícia
que ens està sentint,
tenim perfectament present
que hi ha també
altres companys
que realment
la seva manera
de ser,
el seu tracte,
la seva educació,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs no és
la que correspon
i que en tot moment
el Col·legi d'Advocats
de Tarragona
també és el que vol
conèixer.
Val a dir,
insistim,
que aquest estudi
s'ha fet a instància
del mateix
Col·legi d'Advocats
de Tarragona,
els mateixos col·legiats
ja coneixen
els resultats,
com bé deies,
properament es farà
una difusió
més general.
Quin era l'objectiu
fonamental
d'aquest estudi?
Perquè jo imagino
que quan es fan coses
d'aquest tipus
no és només
per quedar-se
amb la veu crítica
davant d'una
determinada circunstància,
sinó intentar canviar
en la mesura del possible
i millorar
la situació, no?
Sí.
I inevitablement
primer era
un aspecte
de conèixer,
de conèixer
per nosaltres mateixos.
Que no fos un parlar,
que qui m'ha dit,
que jo comento,
sinó que teniu
un punt de partida
formal
per treballar-hi, no?
Tingués en compte
que a l'hora
nosaltres de rebre
els nostres clients
potser és un aspecte
que els tenim
que informar.
Sàpiga vostè
que en aquest procés
aquest jutjat
està així,
per tant pot patir
un retard,
etcètera, etcètera.
Per exemple,
l'altre dia
i això
potser per molta gent
li semblarà
una mica frívol
però un client
volia denunciar
amb una sèrie de persones
perquè, bueno,
havia ell patit
un greu
i més o menys
en aquell moment
ell em va dir
i en quin jutjat
cauria?
I això, doncs,
mires més o menys
quan està fet
aquell acte il·lícit
i li dius
doncs mira,
cauria cap aquí.
Ah, doncs aquí
és una persona
que coneixia també
altres membres
d'aquest món
i em va dir
doncs aquest jutjat
m'han dit
que va molt malament
doncs efectivament
ell mateix va dir
i doncs mira
no podríem esperar
potser una setmana més
o alguna cosa
per l'estil
per poder que us tramités
i tal.
Després tu l'has de dir
bueno,
hem de veure uns altres conceptes
quan va succear
i tal
però jo crec que sí
potser tindríem la sort
que ho tramités
un altre jutjat.
doncs aquest altre jutjat
potser en lloc d'estar-s'hi
quatre mesos
per proveir
és a dir
per acceptar
aquella denúncia
i començar a fer
doncs els actes
potser en un mes
doncs ja la tenim
doncs escolta
tenim que valdre'ns
d'aquestos mitjans
és terrible
perquè no tindria
que ser així
aquestes estratègies
el que és curiós
és que determinats clients
ja coneguin
aquest funcionament
i realment
plantegin al seu lletrat
doncs aquest aspecte
escolti
m'interessa que això
vagi ràpid
doncs
és una de les primeres
preguntes que et fan
el temps que trigarà tot
i és una de les qüestions
que nosaltres
sempre els comuniquem
es trobarà
dintre
de tot aquest
aquest periple
en què vostè està sotmès
un element
que li semblarà
més injust
potser
que el propi
delicte
que el propi
al·lícit
que la pròpia
la pròpia qüestió
que vostè està demanant
i és la lentitud
la tramitació
això els hi sembla
al cap d'un temps
quan ja estan ficats
o immersos
dintre d'un procediment judicial
terrible
i sempre et comenten
si arribo a imaginar
en algun moment
que això
tenia
doncs
aquest ritme
o
aquesta mena
de resolució
tan
tan
tan lenta
doncs no ho sé
m'ho hagués pensat
fins i tot
i això què vol dir
que una persona
que creu
que té dret
a alguna qüestió
ho deixa passar
ho deixa
diguéssim
enrere
perquè realment
hi ha altres elements
que no es tindrien
que produir
que els pot comportar
que tot allò
quedi sense
veure's
sobre els problemes
i l'aplicació
i la lentitud
de l'aplicació
de la justícia
millor dit
al nostre país
sempre se n'ha parlat
i des dels diferents sectors
els magistrats
els fiscals
els mateixos funcionaris
de diferents nivells
els advocats
per tant
a través d'aquest estudi
tampoc no es descobreix
res de l'altre món
tot i que es concreta molt
i es posen noms
i cognoms
en tot cas
pel que sabeu
quina acollida
ha tingut aquest estudi
perquè clar
també l'acollida
segurament
ha estat irregular
sí
a veure
parlaré
diguéssim
per sectors professionals
quan es toca una moradura
fa una mica de mal
a veure
les impressions
que estem rebent
aquests dies
encara no són totes
però
les anem trobant
dintre del món nostre
dels advocats
doncs
ens ha aplaudit
era una feina
que ja se demanava
des de feia temps
era potser
una qüestió
que els diatrats
de Tarragona
volien saber
i nosaltres
hem entès
com representants
d'ells
doncs
que havien de fer
una qüestió
d'aquestes
o sigui que molt bé
per part
dels membres
de l'administració
de justícia
irregular
perquè realment
doncs
suposo que passar
una qualificació
de professionals
del dret
doncs
no és agradable
i sobretot
més quan no surts
ben parat
no
amb tot això
jo el que demanaria
també és un exercici
de tolerància
perquè
durant aquests dies
jo he pogut parlar
amb els diferents membres
dels jutjats
i demés
i en un primer moment
ells també
com és lògic i normal
en parlaven
de les qüestions
o bé fets
que els advocats
no portaven bé
o també
doncs
érem
els causadors
perquè no
també ho tinc que dir
d'aquesta lentitud
jo no les he negades
en cap moment
he dit que
com a tota casa
sempre existeix
doncs
algunes persones
d'aquesta mena
però
jo també
el que volia
transmetre'ls
és que coincidíem
en quin eren
els jutjats
que anaven malament
o quina era
la situació
diguéssim
de tracte
de tramitació
dolenta
coincidíem
les causes
potser ja
és qüestió
d'una altra
anàlisi
les causes
realment
potser
si tenim
d'anar a buscar
responsables
que no m'agradaria
utilitzar la paraula
culpables
doncs
possiblement
ja tindríem
d'anar
a estudiar-les
en més concreció
perquè veiem
i els advocats
som perfectament
coneixedors
d'aquesta matèria
que no
és única
i exclusivament
a causa
d'una persona
a causa
d'un
funcionari
a causa
d'uns mitjans
a causa
d'unes instal·lacions
sinó que potser
és tot un cúmul
i això
nosaltres som conscients
i això ho vull transmetre
jo als membres
de l'administració
de justícia
però el que sí
que m'agradaria
que quedés constància
és que
coincidíem
finalment
en
subratllar
què era el que
estava malament
la culpabilitat
o la responsabilitat
ja és una altra qüestió
però que coincidíem
les causes
cal analitzar-les
però hi ha una realitat
que és evident
i que
i que la justícia
no s'atura
i que els casos
continuen arribant
als jutjats
i els administrats
necessiten respostes
en fet ja veurem
estudis com aquests
que evidencien
el que no funciona
no hem de prendre
de vista
que són necessaris
justament
per intentar
millorar
tot plegat
no és només aquest aspecte
que volíem tocar avui
sinó que hi ha un altre
que també volem abordar
que alguna vegada
l'hem tret
en aquest espai
però de forma breu
però tenint en compte
el que ha canviat
en aquest aspecte
avui volíem parlar
de la publicitat
dins del que és
la professió
d'advocat
és un tema
que
el nostre país
ha estat
molt restrictiu
el tema de publicitar
els serveis d'un advocat
tot i que altres vegades
ho hem comentat
altres cultures
com l'anglo-saxona
déu-n'hi-do
aquí són imparables
en temes publicitaris
el cas més evident
als Estats Units
on els advocats
s'anuncien
per la televisió
i posen les seves tarifes
i contracti amb a mi
si té multes
i contracti amb allà
si es vol separar
clar, avui en dia
per la nostra cultura
i la nostra manera de fer
fora impensable
trobar un anunci
al diari
a la tele
de fulanito
de tal
advocat
s'ofereix
però això està canviant
va canviar
fa com uns
dos o tres anys
en tot l'estat espanyol
i aquí també
al nostre país
es va considerar
que potser
aquesta vessant
de la professió
de l'advocat
havia quedat
una mica
desfassada
en el que
tenia que ser
l'ordre habitual
de la societat
en què vivíem
encara i així
no va ser pacífic
perquè
diguéssim
els conceptes restrictius
de l'advocat
a l'hora de publicitar-se
eren molt forts
hem de tindre en compte
que els advocats
tractem temes
del que és
la vida d'una persona
molt personal
encara que valgui
la redundància
molt íntims
molt delicats
molt personals
ho vull dir
bé
això comportava
que potser
drets fonamentals
honor
imatge
i de més
a l'hora
de nosaltres
d'oferir-nos
a l'hora
de nosaltres
de tractar-los
no podíem anar
com si fos
una oferta
d'una botiga
de roba
o d'una parada
del mercat
era una qüestió
que teníem
que almenys
mantenir
certa dignitat
per altra banda
també teníem
la realitat
que ens movíem
en un món
de lliure competència
i que això
en certa mida
podria coartar
precisament aquesta
el nostre
estat de dret
propugna
la lliure competència
ha d'estar
feta
segons uns cànons
però
la lliure competència
es considera
que és un dels elements
que anima
i perfecciona
el mercat
el món dels serveis
com som els advocats
això que va provocar
va provocar
que els advocats
regulessin
un reglament
de publicitat nou
i que també
féssim
una lliure
interpretació
del que
fins ara
havia sigut
molt restrictiu
quins són
els límits
actuals
de l'advocat
a l'hora de publicitar-se
som pràcticament
perquè aquest reglament
és un reflex
de tota aquesta legislació
som pràcticament
els que
la normativa
sobre competència
estableix
gairebé
en petites qüestions
diontològiques
diontològiques
vol dir
de la pràctica
de l'advocació
estableix
per la
per el que és
la normal
competència
de diferents
professionals
en el nostre país
que és el que no
podem fer
així a trets bàsics
no podem enganyar
a l'hora d'oferir
els nostres productes
és a dir
no li podem
prometre
en tot moment
per exemple
amb un anunci
al diari
o amb una falca
publicitària
a la ràdio
que si aquest senyor
està a la presó
ha sigut
per ser condemnat
per no sé què
demà mateix sortirà
això no ho podem fer
però fixa't
Javier
que hi ha una publicitat
ja de fa anys
que es feia
en aquest sentit
no es pot enganyar
sorprallem la paraula
enganyar
a través d'una publicitat
d'aquesta
d'enganxar
dels vehicles
a les bústies
de no pagué multes
nosaltres li solucionarem
no haurà de pagar la multa
clar
si una persona
comet una infracció
de trànsit
mai cap advocat
té la garantia
que aquella infracció
no es farà efectiva
i aquella publicitat
que va ser molt controvertida
a més a més
afirmava
que realment
vull dir
vostè vingui aquí
que nosaltres farem
que no pagui ni una multa
clar
ja ha estat perseguit
no?
Aquestes
aquests gabinets
en tot moment
prometien
una qüestió
que no depenia
única i exclusivament
d'ells
no pots prometre
un resultat
el resultat
s'ha d'anar
amb molta cura
i més
quan
en tot moment
estàs tractant
qüestions
com abans dèiem
tan íntimes
del que és
els drets fonamentals
d'una persona
no sé
però
barrejar aspectes
de llibertat
de condemnes
de
al millor
qüestions
d'honor
de llibertat sexual
etcètera
com pots tu
prometre
d'entrada
amb un anunci
que li solucionaràs
has d'anar
amb molta cura
tampoc pots
diguéssim
entrar
en una
guerra de preus
allò de dir
bueno
doncs en tot moment
jo li faré
més
econòmic
que Andorra
quan va comprar
neumàtics
també
doncs no
és una qüestió
que és digna
perquè
precisament
un procediment
influeixen
un munt
de qüestions
i en tot moment
doncs entrar
dintre d'aquesta
comparativa
podria comportar
que altres
professionals
potser
per uns diners
menors
o per unes
quantitats
majors
doncs estan
aprofitant
d'un aspecte
tan delicat
són
són aquestes
qüestions
bàsiques
el que
un
anunci
d'un advocat
a l'hora
d'informar
a un possible client
ha de tindre
presents
però
sense especificar
aquests aspectes
que estan
prohibits
podríem dir-ho així
un advocat
pot anunciar-se
en un mitjà
de comunicació
pot perfectament
pot per exemple
fer una llista
de tots els tipus
de procediments
casos que tracta
pot en tot moment
doncs
a lo millor
referir
quins són
doncs
els diferents
locals
o àmbits
o jutjats
on normalment
ell sempre treballa
bé
ja es fa això
s'està fent
a poc a poc
perquè realment
hi ha advocats
que van amb molta cura
tenim encara l'ombra
de la legislació
anterior
i van amb cura
però també he de dir
que hi ha molts advocats
que han vist
una via directa
i que
no tenen cap mena
de mirament
i això ho llico
una mica
amb el meu discurs
d'abans
que hi ha advocats
que no fan
tampoc bé
la seva feina
i nosaltres
anem darrere d'ells
i que els col·legis
d'advocats
mitjançen
la seva comissió
de publicitat
hi ha una comissió
de publicitat
única i exclusivament
per tractar
aquests casos
doncs
en certa mida
doncs
els demana
explicacions
i a vegades
si és necessari
doncs
responsabilitats
i els fa modificar
tota aquesta campanya
que potser
han setat
és un camp
molt jove
aquest de publicitar
els serveis
dels advocats
al nostre país
perquè al nostre país
encara funciona
al boca-orella
allò
escolta
coneixes algun advocat
perquè
és el que està funcionant
i el que continuarà funcionant
probablement
el que et recomana
alguna amic
que coneix un altre amic
que li va portar
aquell cas
i li va funcionar bé
de moment
de moment
aquesta és la tendència
i aquests són els arguments
els temes que hem tractat
en aquest espai
la propera setmana
esperem tenir un altre cop
entre nosaltres
Xavier Terres
o altres integrants
del grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
moltes gràcies