.
Ara passant ja gairebé nou minuts de dos quarts d'una,
aquí estem en el temps de prisma,
aquest espai que realitzem a la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira i Virgili,
al Pla Comarcal d'Integració i aquesta casa Tarragona Ràdio,
un temps dedicat a parlar d'immigració.
I aquest proper cap de setmana,
sota el títol El món a Catalunya,
Catalunya, el món, la ciutat enveïna de Reus,
acollirà la segona edició del Congrés de la Immigració a Catalunya,
organitzat per l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya,
l'AMIC i el sindicat UGT.
Volem conèixer els continguts d'un congrés
que plegarà moltes persones, moltes entitats,
que diran la seva al voltant dels temes fonamentals
que interessen i que preocupen a les persones
que estan vinculades al fenomen de la immigració.
Ens acompanya la coordinadora del Congrés,
l'Aixà Jadi.
Aixà, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Gràcies per venir avui a la ràdio
i gràcies també al Jesús Ocillos,
que és president de l'AMIC,
de l'Associació Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya.
Jesús, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
El primer congrés es va fer a Barcelona,
un congrés que té un objectiu fonamental,
tot i que m'imagino que parlareu de moltíssimes coses.
L'objectiu central d'aquest congrés quin és?
El nostre objectiu és reunir totes les entitats
que estan a Catalunya i que parlin entre elles
i fer propostes concretes en base a els quatre temes
que nosaltres hem proposat.
L'objectiu és aquest, que aquestes associacions es reuneixin
i parlin conjuntament i després per crear objectius concrets
d'actuació, sobretot per unir-nos a la societat catalana.
Quan parleu d'associacions, estem parlant d'associacions
integrades i creades per població immigrada exclusivament?
Sí, associacions d'immigrants que estan a Catalunya.
I en aquest cas participen més o menys unes 150 entitats,
entitats d'immigrants que estan a Catalunya
i més o menys hi haurà uns 240 congressistes.
De diferents nacionalitats, de diferents procedències?
70 nacionalitats.
Quines són les comunitats més nombroses que tindran més presència
en aquest congrés, tenint en compte de quina és la presència
en funció de l'origen aquí a Catalunya de persones vengudes de fora?
Home, jo crec que a part de la presència també n'hi ha...
Tant en el primer congrés com en aquest segon hem pogut contrastar
o constatar que també n'hi ha diferents cultures
pel que fa a l'associacionisme.
I això, de vegades, en el que és el llistat de les inscripcions en el congrés,
hem pogut constatar que podem tenir moltíssimes persones
de nacionalitats concretes, per exemple, en el cas dels països de l'est,
però que, en canvi, encara existeixen relativament poques associacions
que integrin aquestes persones.
Però pel que fa concretament en el congrés,
principalment estem parlant de Magreb, d'Àfrica subsahariana
i de Llatinoamèrica, tot i que potser no amb un número tan important
com el que caldria pensar si miréssim les estadístiques de presència a Catalunya.
Jo s'ha dit molt sovint de la necessitat que hi ha
que les persones immigrades tinguin la capacitat i la possibilitat
d'associar-se.
D'aquesta manera poden exercir una força social,
poden incidir més en la recerca dels seus interessos.
I justament, en funció de la nacionalitat,
són més o menys donats a ajuntar-se, associar-se.
Comentaves el tema dels països de l'est,
també diferents persones, sobretot procedents de països orientals,
com ara la Xina, són persones més difícils de trobar que s'associin
i que siguin capaces també de seure en una taula
amb persones d'altres països.
És una realitat, imagino, que també anirà canviant.
Sí, jo crec que també basat en experiències d'aquestes persones,
en les experiències respectives dels països d'origen,
de les llibertats cíviques i democràtiques
que en determinats països podien existir.
Jo crec, i a mi no tant en aquest segon, sinó ja en el primer,
em va sobtar molt, per exemple, la potent capacitat d'associacionisme
aquest del col·lectiu senegalès.
Que si mirem les estadístiques, estem parlant d'un col·lectiu relativament petit,
pel que fa a Catalunya,
però en canvi tenen fins i tot una federació
que agrupa totes les associacions de senegalèsos de Catalunya
i, si no m'equivoco, estem parlant de vuit o nou associacions.
En el cas de Tarragona, trobem sobretot a la localitat de Salou
una de les associacions més veteranes de senegalesos
que ja fa molts anys que viuen
i que és de les que estan més consolidades a Catalunya.
És una dada curiosa i probablement un exemple
a seguir per altres col·lectius.
Aquest podria ser una mica el contrapunt
als altres orígens que comentàvem abans.
És a dir, aquest és contrapunt, diguéssim,
més capacitat o més tradició d'associar-se.
Home, també a banda de tradició, imagino que és una obvietat
que la situació jurídica d'il·legalitat de moltes persones
evidentment dificulta que es puguin associar.
És una cosa normal i lògic,
perquè sobretot el col·lectiu que és africà
ja que en els nostres països d'origen
viuen en comunitat
amb la qual cosa després és normal
que aquí a Catalunya s'associen
perquè és una manera de seguir aquesta continuïtat
de viure en comunitat.
Que per cert, hi ha tall d'anècdota,
moltes persones, sobretot procedents del Magret,
es queden una mica estranyades
de la poca vida comunitària que fem aquí
i que tenim aquí, no?
És normal, en canvi.
És que aquí, escolta, cadascú tanca la porta de casa seva
i, clar, la cultura, sobretot del nord d'Àfrica,
és de portes molt més obertes cap al veí.
Això, a tall d'anècdota,
moltes vegades ho hem sentit dir
de persones, sobretot del nord d'Àfrica.
Entitats, el sindicat UGT, l'associació Amic,
però també tinc entès que participen
altres entitats catalanes en aquest congrés.
Sí, participen quatre organitzacions catalanes
que treballen el tema d'immigració amb molta sensibilitat,
com és la Fundació Jaume Oufill,
que dirigirà o dinamitzarà el tema d'immigració
i formes de participació,
Òmnium Cultural,
que dinamitzarà el tema de lengua, cultura i país,
la Càtedra d'Immigració de la Universitat de Girona,
que aporta el tema jurídic,
i el Col·legi de Periodistes de Catalunya,
que aporta el tema d'immigració
en els mitjans de comunicació.
Aquests són temes que es tractaran en el congrés.
Del primer congrés al segon hi ha una gran diferència
en funció dels esdeveniments polítics
i esdeveniments internacionals
que hem viscut i que hem patit,
i tots sabem a què ens referim.
Clar, fer un congrés d'aquestes característiques
en el marc que han de fa un any,
i fer-ho ara, és molt diferent.
Hi ha hagut un canvi de govern,
tant a Catalunya com a l'Estat,
i evidentment ningú pot mirar cap a una altra banda
dels fets de l'11 de març a Madrid.
en aquest context, aquesta situació,
diguem-ne que serà el rarafons del congrés en definitiva,
perquè clar, estem parlant, per exemple,
d'un congrés en què es planteja
la necessitat del dret a vot, per exemple.
Jo crec...
A veure, són realitats diferents
les que teníem l'any 2002
i en guany el que fa tant en els eixos
com també en la situació,
però també, diguéssim, en el primer
vam triar uns eixos potser més bàsics,
més de qüestions més bàsiques,
més fonamentals per a la vida
de les persones immigrades al nostre país.
Sobre aquests temes,
ja van existir els debats
i ja han existit línies de treball
específiques en posterioritat al congrés,
i el que volíem, i per això, d'alguna manera,
jo crec que, de fet,
els quatre temes que apareixen
per a nosaltres som de especial interès,
que després potser aprofundeixo
una mica més en aquest,
els altres temes, o els quatre temes,
tenen més a veure
amb aquesta consecució
de drets més cívics, més polítics,
més socials, més enllà dels drets
més bàsics i més fonamentals,
com podria ser l'habitatge, el treball,
i que potser, de vegades, també són els temes
més recurrents, quan és debat
sobre el tema de la immigració,
però potser no tothom
o poques persones
comencen a plantejar-se
quines són les formes
o les millors fórmules
per promoure la participació
d'aquestes persones
a la nostra societat,
o perquè existeix
determinada estigmatització
o un tractament incorrecte
en determinats mitjans de comunicació
sobre el fet migratori.
i l'altre,
o l'eix que per nosaltres té especial importància,
al marge també del de llengua, cultura, país,
que aquest va sorgir d'alguna manera
com inquietud
en contraposició a discursos
de determinats polítics,
de que si aquesta immigració
acabarà per trencar Catalunya,
que desmembrarà la llengua,
desmembrarà el país,
qüestions d'aquest tipus
que per nosaltres no tenia
massa base científica
i que d'alguna manera hem volgut
que ens acompanyi
Òmnium Cultural
com un referent
indiscutible en aquestes qüestions
i que a més
ha elaborat
immensa doctrina
en un sentit més
semblant al nostre
i que
esperem que en el debat
aparegui també, no?
I l'altre
en la qüestió jurídica
i amb això lligo
amb el que comentaves
dels canvis, no?
Quan
vam
ens vam posar
mans a l'obra
per dissenyar
aquest segon congrés
ja fa pràcticament un any
va aparèixer una idea
molt potent
d'un dels companys nostres
que era el fet de
començar a elaborar
una llei alternativa
d'immigració
partint de ser-ho.
Per diversos motius
ho vam matitzar
perquè
teníem que debatre
una llei
amb tot el que comportava
en només dos dies
era excessivament difícil
també en persones
que tenen
nivells acadèmics
molt diversos
i no necessàriament
vinculats
a l'àmbit del dret
vam optar
per traslladar
una proposta
una idea
i que era el fet
de construir
aquesta llei alternativa
arran del Congrés
i esperem
que aquesta sigui
una de les
conclusions
una de les resolucions
que el conjunt
d'associacions
que ens acompanyaran
adoptin
i que ens permeti
començar a treballar
des de zero
evidentment
amb les experiències
que cadascú vulgui aportar
però des de zero
en la vessant jurídica
i a partir d'aquí
i aprofitant
esperem
aquests canvis
com a mínim
que aporten
determinades expectatives
no només
a la població immigrada
sinó jo crec
que en el conjunt
de la societat
acabar d'aconseguir
una sèrie
no de millores
sinó d'un estatus
d'una mínima dignitat jurídica
és evident
que totes les persones
que arriben
als països
desenvolupats
el que volen
és una millora
en la qualitat de vida
o com a mínim
una oportunitat
i primer que tot
cobrir les seves necessitats
d'habitatge
de feina
d'aconseguir
un mínim
d'estabilitat
econòmica
a la seva vida
i probablement
després
entren en un altre estadi
a reclamar
altre tipus
de drets
del que qualsevol
ésser humà
és mereixedor
però clar
tot això
en un context
on estem parlant
de milers de persones
que estan
en una situació irregular
i que a més a més
no veuen
possibilitats
de regularitzar
aquesta situació
és una expressió
que alguna vegada
s'ha utilitzat
en aquest espai
que són milers de persones
les que estan
en una mena
de limbo administratiu
que no existeixen
clar
en aquest context
no sé com es pot parlar
de determinats temes
com es pot acusir
tot això
jo crec que el fet
que
perquè tothom tingui un lloc
sí
a veure
jo crec que el fet
de tenir aquesta realitat
que és indiscutible
i que a més nosaltres
la veiem cada dia
o sigui
només una dada
és a dir
de les
quasi 20.000 persones
que l'amic va atendre
l'any 2003
la meitat
no tenien papers
per tant
és una realitat
que coneixem
però jo crec
o entenem
que
el fet de tenir
aquesta realitat
no opsta
per començar
a dissenyar
coses més
més estables
perquè a més
tampoc
podem oblidar
o tot i que
el nombre de persones
i aquesta realitat
és molt important
i
més o menys
es pot situar
entre les 250
de 300.000 persones
que no tenen papers
a Catalunya
o sigui
que no és qualsevol tonteria
en qualsevol cas
també n'hi ha
més de 300.000 persones
que resideixen
amb el seu permís
de residència i treball
i conviuen
i tenen
en principi
un nivell de drets
bastant assimilat
al nostre
per tant
també hem de començar
i amb l'expectativa
que tots
els que tenen papers
i els que no
en algun moment o altre
tinguin els mateixos drets
que nosaltres
entenem que és cap dalt
començar a dissenyar
i començar a discutir
sobre això també
si no ens quedaríem
en una tasca
estrictament assistencial
efectivament
efectivament
i per tant
és a dir
és això
de la dita aquesta
no
de que
un arbre
no fa bo
és a dir
que hem de poder
veure una mica més enllà
de tot això
i després
està tota la tasca
de feina nostra
i de moltes altres entitats
i la tasca reivindicativa
tant de l'AMIC
com de l'UGT
en el sentit
de fer propostes
permanentment
que tractin
de millorar
o que tractin
de resoldre
les qüestions
relatives
a les persones
sense documentació
en comentàveu
algun dels temes
que es tractaran
aquesta probable
o possible estigmatització
que es podia donar
al tema
de les nacionalitats
de la cultura
etcètera
etcètera
jo no sé si
determinats debats
que estan als mitjans
de comunicació
realment
són un debat
en la societat
o la societat
no els percep
com a tal
i la gent
viu amb molta normalitat
el fenomen
de la immigració
més que el de vegades
es vol expressar
el dia a dia
la convivència
entre la gent
probablement
també hi ha
diferents espais
i diferents territoris
segons el nivell
d'immigració
la ciutat
la ciutat de Tarragona
no és comparable
amb determinades zones
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
per exemple
però tot i així
aquest debat
tu creus que està al carrer
en el dia a dia
de les persones
que sí que està en la calle
és més
pot ser que la primera
inmigració
pasó desapercibida
pot ser
perquè eren pocos
pasó desapercibida
i no té
repercusions
en la educació
sobre todo
de les persones
que hem creixit
aquí en Espanya
perdó
en Catalunya
però sí que actualment
els medios de comunicació
estan
diàriament
proyectant imàgenes
o notícies
que a la inmigració
no es està dañant
sobre todo
la educació
a nostres fills
que és el diàriament
ver la inmigració
pateras
pobreza
no sé
es una imatge
equivocada
es una imatge equivocada
sí
es una imatge equivocada
jo tornant
al tema
del Congrés
també voldria
voldria dir
que la conferència
inaugural
serà càrrec
del Samy Nahir
eurodiputat francès
d'origen argelià
i que és un referent
molt positiu
sobretot
pel que som
les persones
immigrades
i també voldria
convidar
a la gent
de Tarragona
i Reus
a les activitats
paral·leles
que fem al Congrés
una que estarà
a l'interior
del Palau
i una altra
al carrer
en aquesta sí que
convidem
a totes les persones
que vinguin
a participar
l'activitat
que es fa
a l'interior
serà un mapa
mundi
en el qual
al final
es donarà
una mica
es projectarà
el
no sé com dir-ho
donarà forma
al lema
del nostre
Congrés
que és Catalunya
al món
i el món
a Catalunya
i és cada persona
cada congressista
que arribi
al Palau
agafarà el seu país
i el posarà
al seu continent
i al final
el que es reflexarà
és les procedències
de totes les persones
que hi participen
al Congrés
i l'activitat
que es fa
a l'exterior
és un mural
multicultural
en el qual
totes les persones
els congressistes
les persones
d'Arreus
Tarragona
i dibuixin
o pintin
tot allò
que vulguin
i al final
es donarà forma
de quadres
amb el qual
farem exposicions
a tots aquells llocs
que ho demanin
una mica
és casualitat
que es faci
a la ciutat d'Arreus
té alguna cosa
a veure
amb la polèmica
de la mesquita
és fruit de l'atzar
no
a veure
concretament
a Arreus
va ser
per una aposta
de l'Ajuntament
i jo crec que també
que també cal dir-ho
el fet
que es faci
diguéssim
en el Camp de Tarragona
va ser
perquè la nostra política
és
que no totes
les qüestions
importants
o això per nosaltres
és molt important
han de passar a Barcelona
i per tant
d'igual manera
que ara estem a Tarragona
o al Camp de Tarragona
la idea és que d'aquí
dos anys
o quan toqui
és poder fer-lo
a Girona
o a Lleida
o amb alguna altra comarca
de Catalunya
i el fet
que concretament
d'Arreus
va ser això
és a dir
que quan vam iniciar
els contactes
amb les administracions
del territori
l'Ajuntament
de Reus
va veure
una bona oportunitat
per discutir
i per aprofitar
un espai
de debat
important
i necessari
per ells
també
però
en el nostre cas
diguéssim
no va ser
una oportunitat
o no va ser
diguéssim
buscar aquesta oportunitat
d'ubicar
un congrés
en una ciutat
on existia
una determinada
problemàtica
i a més
si haguéssim optat
per aquesta via
o per aquesta opció
o per aquesta reflexió
jo crec que ens hauríem equivocat
perquè
podria haver estat
contraproduent
precisament allò
d'una imatge
de normalitat
allò que dèiem
que el debat
moltes vegades
no està al carrer
justament
és una polèmica
que ha estat notícia
perquè no es dona
a totes les ciutats
de Catalunya
on hi ha
una mesquita
justament
hi ha moltes ciutats
que viuen
aquesta experiència
amb moltíssima normalitat
a Tarragona mateix
a Torreforte
sense anar més lluny
per tant
no té
tall d'anècdota
ho preguntava
tenint en compte
la quantitat
de persones
que hi prendran part
i els temes
transcendents
que es tractaran
justament
la voluntat
d'en Miki
del sindicat UGT
és que tot el que aquí
es digui
alguna manera
en forma de publicació
arribi a algun lloc
pugui ser consultat
per persones
que treballen
amb el tema
d'immigració
la idea
primer de tot
en una vessant
estrictament interna
és
i en part
va motivar
la celebració
del primer congrés
era dir
a veure
aquí l'UGT
fa molts anys
que estem treballant
aquests temes
però potser
ens estem equivocant
i potser cal
que des d'aquesta perspectiva
ho contrastem
amb les pròpies
persones afectades
i vam trobar
que aquella fórmula
ens va servir
evidentment
que en aquest segon congrés
també ho farem així
és a dir
en la mesura
de lo possible
i en la mesura
que els temes
que apareguin
siguin
abastables
per l'UGT
l'UGT assumirà
les conclusions
i les resolucions
d'aquest congrés
com si fossin pròpies
i seran traslladades
al proper congrés
que tingui l'organització
l'any que ve
això d'una banda
i després
totes aquestes resolucions
d'igual manera
que ho vam fer
amb el primer
però tractarem
de fer-ho
amb un seguiment
més específic
i estant més a sobre
els farem
els farem arribar
a tots els aparells
diguéssim
legislatius
que té
que té
l'Estat
que té
Catalunya
i que puguin tenir
determinades diputacions
o ajuntaments
que puguin tenir
o bé un interès especial
o alguna competència
que els hi pugui afectar
per tal d'anar treballant
plegats en aquesta línia
i si a més
tal com abans comentava
la idea
d'aquesta llei alternativa
surt
i surt
amb una força
determinada
la idea
és comptar
encara
amb més
o amb un espectre
encara més gran
de la societat civil
per construir
plegats
la proposta
Només tenim
45 segons
sempre passa el mateix
Aixa
en tot cas
obert a tothom
aquest congrés
que algú
que estigui interessat
en conèixer
les propostes
és obert
qualsevol persona
pot anar doient
podríem dir-ho així
pot venir
tot aquell que vulgui
doncs els convidem
formalment ja
i sobretot
a participar
les activitats
paral·leles
que organitzem
i a més
les dirigeix
un artista
salvadorenyo
i penso
que estaria molt bé
que assisteixi
la llei
doncs serà
el recinte
del Palau de Fires
i Congressos
de la ciutat
de Reus
Aixa Iadi
coordinadora del Congrés
en Jesús Ocillo
en president d'AMIC
gràcies per venir
avui a la ràdio
moltes sort
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
adeu-siau