.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio,
saludant ja Víctor Roca.
Molt bon dia, Víctor.
Bon dia, Iolanda.
Benvingut del grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
entitat amb la qual realitzem cada setmana aquest espai.
I avui parlem del Ministeri Fiscal.
Ho han comentat al llarg dels nostres informatius,
com a previsió que avui els sis nous fiscals
destinats a les comarques de Tarragona
juraran el càrrec, l'acte es farà a la capella
dels passos perduts del Palau de Justícia
i assistiran els màxims representants del Poder Judicial
a la demarcació.
I a Catalunya, entre ells, el conseller de Justícia,
Josep Maria Vallès, a més dels sis nous fiscals de Tarragona,
darrerament se n'han assignat 24 a Barcelona,
un a Lleida, un altre a Girona i un darrer a les Terres de l'Ebre.
Important aquesta dotació, no, Víctor?
Imprescindible, gairebé.
Sempre és poc.
Sabia que diries això, eh?
Quan parlem de provisió de llocs, sempre estupendo,
perquè sempre estem amb aquesta mancança de jutges,
fiscals, personal en general,
i tot el que sigui proveir aquestes places de nous vinguts,
que esperem que, bueno, és el típic, no?,
que facin la seva feina acuradament
i que tirin endavant tot el tema,
perquè, òbviament, moltes vegades,
la intervenció del fiscal de manera forçada,
perquè no queda més remei amb la quantitat,
la quantitat de volum de procediments pendents.
Hi ha situacions amb les quals s'intervé el fiscal.
Ara comentarem una miqueta matitzant
totes les funcions principals que pot fer,
però, per exemple, per posar un cas així a l'atzar,
judicis matrimonials amb els quals s'està ventilant
l'assignació d'una pensió,
l'assignació d'una custòdia,
coses que, en principi, haurien de seguir
un tràmit de certa urgència.
L'expedient es trasllada a Fiscalia
i aquest volum immens d'assumptes que tenen
i em consta a Fiscalia fa
que, a vegades, un tràmit que hauria de ser
de suma urgència s'enderrereixi.
Un altre exemple, en un procediment penal,
en causes, a vegades, amb un intern, un pres,
una persona en presó preventiva provisional,
ja hi hem parlat alguna vegada aquí,
pendent de judici,
l'assumpte passa a Fiscalia
i, òbviament, aquesta provisió de llocs farà
que hi hagi més fiscals per repartir tota aquesta tasca
que realment provoca, en algunes ocasions,
és un factor més d'aquest col·lapse
de l'administració de justícia, això no hi ha dubte.
Per això, per adonar-nos-en de la importància
d'aquesta incorporació,
justament avui hem volgut refrescar la memòria.
Alguna vegada n'hem parlat, però no de forma, diguem-ne, monogràfica,
sinó que hem, doncs, ha passat arrel de qualsevol tema que hem tractat.
Evidentment, la Fiscalia està present.
La deformació cultural que tenim nosaltres de tot el tema judicial,
que és molt anglosaxó,
per culpa de la televisió,
sempre tenim la imatge del fiscal,
és aquell que acusa i punt, no.
El Ministeri Fiscal...
A més, moltes vegades, si es fixen,
ens el planten com el dolent.
És el dolent, és el que acusa a tothom,
a tothom de la dret.
Quan realment el Ministeri Fiscal,
a veure, jo intentaré tractar-ho...
A veure, jo moltes vegades,
com ens comenten alguns fiscals,
carinyosament, estem a l'altra banda,
perquè en molts procediments se'ns designa,
a vegades d'ofici, a vegades particulars,
doncs, per portar la defensa d'un reu,
d'un imputat,
amb un procediment penal,
i el fiscal és qui acusa.
Després comentarem breument aquesta funció.
Llavors, bé, a vegades comentem amb ells,
carinyosament,
que se'ls planteja com els dolents de la pel·lícula,
quan realment, en principi,
per intentar definir en una frase
qui és el fiscal, a grans trets,
és el defensor del desprotegit,
és el que vetlla per les garanties de...
És l'estat, no?
Que vetlla perquè no hi hagi delinqüència,
perquè el menor no estigui desprotegit
per l'incapacitat tampoc.
Bé, una sèrie de funcions que garantistes.
Que no és el dolent de la pel·lícula,
com es dibuixa.
No hauria de ser-ho,
el que passa és que se'ns dibuixa.
Depèn de la banda on estiguis, no?
Se'ns dibuixa així, insisteixo,
intento analitzar-ho,
és allò que no és ni tanto ni tampoco,
com es diu en castellà.
I, perdona, només per començar,
que sàpiga la gent que, així com els advocats,
ens llicenciem i acabem la carrera
i ens podem posar a exercir automàticament,
col·lejant-nos i seguint una sèrie de requisits,
l'escola de pràctica jurídica.
El Ministeri Fiscal, en principi,
ha d'ajustar-se o seguir una oposició.
Com el jutge?
Molt semblant.
A més, si no recordo malament,
jo no sé exactament,
això espero que un dia vingui un membre
del cos de fiscals, de fiscalia,
i ens ho expliqui amb més precisió,
però participaven o formaven part
de l'escola judicial, també,
que està a Barcelona.
No sé si directa o indirectament,
però sé que hi tenen molt a veure,
tant en quant...
Bé, és una oposició molt semblanta,
molt semblanta...
Insisteixo, jo no l'he celebrat mai.
Seria més a dient que hi vingués un fiscal,
però molt semblanta a el que pugui ser
una judicatura o un secretari de jutjat.
En el nostre sistema judicial,
ja saben que el model anglosaxó,
que tenim la mania d'emmirallar-nos
per la ficció, per les pel·lícules,
poc té a veure amb el del nostre país,
que és provinent, com tots vostès saben,
del dret romà.
Parlem del Ministeri Fiscal.
A grans trets,
quines són les seves atribucions
a les seves funcions?
Mireu, a veure,
normalment la que crida més l'atenció
és la que es porta a terme
el procediment penal,
el típic,
l'estado contra fulana de tal,
a les pel·lícules.
Aquí, realment,
hi ha una sèrie d'accions o actituds,
presumptament susceptibles de...
Parlem de processos penals, en principi.
Penals, delictes i faltes.
Robar, assassinar...
Processos civils no intervé
al Ministeri Fiscal.
Després en parlarem.
Per això.
Estic parlant de la funció
més representativa del fiscal,
la que crida més l'atenció.
La que tothom...
Tu li comentes a algú del carrer,
Ministeri Fiscal, pum,
acusacions.
Qui acusa.
És cert.
Hi ha una sèrie, com dic,
d'actituds,
amb algú que el trinquen,
com es diu vulgarment,
enrubant.
Moltes delictes,
bé sigui de sang i fetge,
bé siguin socioeconòmics,
bé siguin contra l'Estat,
n'hi ha un munt,
tipificats al Codi Penal,
delictes i faltes.
Llavors,
n'hi ha alguns
que només poden
perseguir-se
a instància de part,
perquè es vulnera,
es vulnera un dret
d'una persona
que només pot ser
portada al jutjat
mitjançant una querella
que se'n diu una denúncia.
Però n'hi ha molts...
Això fa un particular,
que se sent afectat
o vulnerat
en els seus drets,
en la seva propietat,
etcètera.
Normalment són els injúries
i calumnis i tot això.
Però,
la majoria dels delictes
o de futurs
o presumptes delictes
poden ser perseguibles
d'ofici.
És a dir,
quan les autoritats,
mitjançant les forces
de seguretat,
coneixen d'una acció
presumptament delictiva
i perseguible d'ofici,
és a dir,
l'Estat pot actuar,
pum.
Independentment
que un particular
denunciï.
Independentment.
Posem un exemple,
Víctor.
Per exemple.
A mi,
jo tinc aquí una botiga,
ve una persona,
roba,
truco la policia,
la policia sento aquella persona,
per una segona
de circumstàncies personals
d'aquella presumpta delinqüent,
jo decideixo
que no el denuncio.
Però la fiscalia
pot decidir que sí
i es tira endavant l'acció.
Tot i que jo dic,
no, no,
si no m'ha agafat res,
no vull fer res,
no vull fer res,
és igual.
Mira,
has posat un exemple boníssim.
A més,
molt típic.
I ja que estem posats
sempre en aquest programa
a plantejar qüestions pràctiques,
jo tinc una tendeta,
m'entren a robar.
Està endavant,
eh?
Jo puc veure
en aquell moment
el delinqüent,
m'arroba,
m'atraca,
pum,
i marxa.
I a vegades,
home,
normalment tothom denunciarà.
Clar.
Però imaginem
que amb aquest senyor
no el denuncio
i aquest senyor,
pum,
el trinquen
al cap de,
jo què sé,
una setmana.
I li enganxen,
doncs jo tinc una tenda
de pernils,
tres o quatre pernils
a casa seva
i diuen,
home,
això és de la tenda
del Víctor.
Aquell senyor,
quan el detenen,
comuniquen
a aquella persona,
si és que se sap
que ha denunciat.
Sí, sí.
Aquella situació,
normalment,
insisteixo,
denunciarà,
però imaginem
que no ha denunciat.
Comuniquen,
ho posen
en coneixement
de fiscalia,
ho porten,
ho passen
al jutjat
en el moment
que es produeix
la detenció,
la posterior declaració
judicial
i el fiscal
impulsa,
és a dir,
és part
del procediment,
òbviament,
en concordància
al que pugui dir
en aquell moment
el jutge d'instrucció.
Jo puc seguir
sense denunciar,
Víctor pot
no denunciar
i fins i tot
no compareixer
com a part
del procediment
que sentiu
acusació particular
i arribar-se un dia
després dels tràmits
conseqüents
a judici.
Moltes vegades
passa,
molta gent,
a mi em ve molta gent
al despatx a vegades
o em troben pel carrer
coneguts,
escolta,
m'han entrat a robar
la tenda
i jo no vull saber res
perquè perdó
que hauran d'anar
al judici
com a testimonis.
Els preguntarà
si reclamen
i potser diuen
jo no vull reclamar res
i han d'anar
com a testimonis.
No com a acusació
sinó com a testimonis.
Vegin o no vegin res.
Segurament els citaran
com a testimonis,
no com a part.
I el fiscal
pot demanar
per aquella acció
encara que jo
no denunciï
mai a la vida
ni en persona
ni com a part
pot demanar
una pena i una condemna
perquè un robament
amb força
o amb intimidació
si és el cas
de l'atracament
és perseguible
d'ofici
i l'única
i exclusiva
actuació de Fiscalia
pot comportar
un judici
i una condemna
per aquella persona.
És que moltes vegades
els ciutadans
que no estem immersos
en aquest món
de les lleis
ens quedem amb els titulars
aquelles notícies singulars
que llegim als diaris
no?
El que hi ha de circumstàncies personals
aquella persona
que tenia gana
i la mateixa persona
que ha estat víctima
doncs no volia denunciar
i fins i tot ha apel·lat
a la Fiscalia
o a qui si escolti
que no el procés
i no no perdoni
això ha començat un camí
i el camí
ha d'arribar
fins al final
perquè és el que té
l'administració de justícia
que un cop s'enceta aquest camí
no hi ha qui el pari
després hi haurà
doncs possibilitats
d'apel·lació
o el que sigui
però en principi
el camí se segueix
se segueix
i insisteixo
perdó
és molt freqüent
i molt comú
aquest fet
dels atracaments
i escolti
cobrat del segure
no vull saber res
a més si em veu la cara
el delinqüent
jo moltes vegades
dic a la gent
el que realment delinqueix
amb assiduitat
les cares li és igual
no hi ha represàlies
perquè aquell senyor roba
per una sèrie de qüestions
necessitats
el que sigui
i a veure
és molt estrany
Escolta una cosa Víctor
i el cas contrari
es pot donar
que una persona
a través de
que faci una denúncia
i que s'iniciï un procés
però que la fiscalia
no ho admet
i que digui
escolti
aquí no hi ha fonament
per tirar endavant un procés
i que tot i que
tu com a ciutadà particular
vulguis encetar un procés
i la fiscalia diu que no
és que no
i no s'enceta
o què passa?
A veure
això és
explicaré el que realment
és en realitat
el fiscal
el Ministeri Fiscal
Fiscalia
quan en aquest cas contrari
jo sí que denuncio
i fiscalia
considera
que no dona
el que se'n diu normalment
el visto
és a dir
no dona vistiplau
que aquell procediment continuï
el jutge
en principi
en principi
el fiscal
és una part més
i no està vinculat
en general
per l'opinió
del Ministeri Fiscal
perquè jo puc considerar
que aquell senyor
m'ha atracat
i que allò és un delicte
o que s'han donat
una sèrie de circumstàncies
que permetin
continuar amb el procediment
i el jutge
pot dictaminar
en contra
del que digui
Fiscalia
òbviament
el que tinc
que dir
és que
majoritàriament
en qualsevol moment
del procés
el que dictamina
o el que diu
o el que decideix
Fiscalia
no té per què
vincular
però
marca molt
ho direm
d'una manera
bastant diplomàtica
marca molt
l'opinió
que donarà
el jutge
compte
això no vol dir
que el que digui
el fiscal
va a missa
en absolut
però
moltes vegades
tot sovint
el que ha dictaminat
Fiscalia
tant
amb el que tu
ara em comentaves
d'impuls
o de principi
del procediment
com a l'hora
del judici
el jutge
ho té bastant
en compte
o molt en compte
i si haguéssim
de fer
una estadística
això és una cosa
que discutim molt
amb els fiscals
ho té majoritàriament
en compte
de tota manera
insisteixo
no té
el fiscal
per què
tenir
no diré
la veritat
però
la clau
del que realment
ha succeït
perquè a vegades
el jutge
el que està clar
és que decideix
o resol
conforme
el que diu
l'altra part
i el fiscal
pot
mantenir-se
una miqueta
al marge
abans d'entrar
en altres funcions
i atribucions
del Ministeri Fiscal
si et sembla
continuem
indagant una miqueta
en determinades figures
i imatges
que tenim
moltes vegades
en processos greus
on hi ha hagut
en delictes greus
i que han esdevingut notícia
processos d'aquells
que s'anomenen mediàtics
tan equivocadament
i que moltes vegades
distorsionen també
la realitat dels fets
sentim definicions
en les cròniques
periodístiques
la fiscalia demana
tants anys
l'acusació particular
tants
de vegades
hi ha una certa
sintonia
entre
el que demana
la fiscalia
el que argumenta
la fiscalia
i el que demana
i argumenta
l'acusació particular
però de vegades
no
sí
per una senzilla raó
per una senzilla raó
perquè
el que normalment
es demana
en un procediment
poden ser
diverses coses
començant
per una pena
per un càstig
per aquella acció
òbviament
en forma
pot tenir
diverses derivacions
però
la més
coneguda
són les penes
de presó
una pena
de 20 anys
15 anys
10 anys
12 anys
hi ha vegades
que
abans es deia
que a vegades
l'acusació particular
era més dura
perquè és el propi
perjudicat
o la família
perjudicada
d'aquell mort
o el que ha sigut
robat
o atracat
però no té per què
ser així
perquè això és una
consideració
bastant subjectiva
per què?
perquè a l'hora
d'aplicar
o de demanar
una condemna
i valgui la redundància
es poden aplicar
una sèrie
de circumstàncies
atenuants
eximents
agreujants
i malgrat tot
quan hi ha
una acció
punible
si un agafa
el codi penal
veurà
per el delito
de tal
de 1 a 4 anys
qui diu
que ha de ser 1
qui diu
que ha de ser 2
qui diu
que ha de ser 3
o que ha de ser 4
això
es té en compte
les atenuants
les eximents
les agreujants
però
un agafa
i quan qualifica
uns fets
i això ho fem
al despatx
home
ho fem raonadament
òbviament
però
bueno
dius
aquest li demanaré
3 anys
2 anys
i pot coincidir
no
pot no coincidir
és una qüestió
perdona
és una qüestió
de criteri
d'aplicació
llavors el jutge
després valorarà
en funció del que vegi
treballen separadament
en un mateix cas
la fiscalia
i l'acusació particular
poden tenir
punts de trobada
o
actuen
i treballen
d'una manera
independent
en el procés
normalment independent
independent
el que passa és que
segons quina pràctica
de prova
pots
bueno
no és que puguis
és que hi participes
no
declaracions
i inspeccions
oculars
i valoracions
pericials
hi ha vegades
que
realment
no gaire sovint
això gent
en puritat
estrictament
penalista
suposo que
corroboraria
no és que hi hagi
un diàleg
massa
fluid
ni massa sovint
amb fiscalia
home
i va si t'atenen
i t'escolten
sigui és acusació
sigui és defensa
hi ha vegades
que és convenient
comentar
i reunir-se a les parts
pot ser convenient
per un procediment
definitiva
estan defensant el mateix
sí sí
i ja t'ho plantejo
Iolanda
fins i tot
des del punt de vista
de la defensa
fins i tot
per arribar
a alguna conformitat
prèvia
amb l'acte del judici
aquesta conformitat
que hem parlat
moltes vegades
tu pactes amb fiscalia
pots pactar amb fiscalia
no al mateix moment
del judici
sinó fins i tot abans
això a vegades
s'assimila
de quan vas en un judici
conformem-nos
llavors
bueno
òbviament les parts
tenen que tenir
certa sintonia
però realment
la tasca rutinària
quotidiana i diària
és independent
és a dir
un té el seu advocat
d'acusació particular
advocat i procurador
i el ministeri fiscal
va una mica a la seva
i normalment
no tens per què
trobar-te
fins al moment del judici
Continuem parlant
d'aquestes funcions
que són moltes
de la fiscalia
hem sentit
parlar
la fiscalia
i fiscalia de menors
com a dues coses
diferents
la jurisdicció de menors
efectivament
i
fas molt bé
amb continuar
perquè t'havia
perquè n'hi ha més
després les intentarem
comentar breument
perquè
fiscalia de menors
és l'entitat
la institució
que instrueix
les causes
amb les quals
causes penals
amb les quals
intervé un menor
i ja hem parlat aquí
a vegades de la llei de menors
l'hem criticat bastant
Intervé un menor
però diguem-ne
com a presumpte autor
d'un delicte
o com a víctima
o com a víctima
també d'un delicte
en aquest cas
estem parlant
del menor
com a presumpte autor
si és víctima
pot ser un major
d'edat
sempre s'actua
la jurisdicció
de menors
s'actua
en funció
del causant
de l'autor
llavors
el que té
la jurisdicció
de menors
és que
el que farà
el judici
el que
resoldrà
en última instància
serà el jutge
de menors
però qui
instrueix
qui pren
les declaracions
qui tracta
amb molta cura
perquè això és el que
preveu la llei
el menor
és el fiscal
de menors
i aquest fiscal
de menors
té una doble funció
porta la instrucció
del procediment
i s'encarrega
d'acusar
i de sol·licitar
una sèrie de mesures
que no penes
com s'entenen
pels majors
per menors
fins a 18 anys
i hem parlat
alguna vegada aquí
de la futura possibilitat
o de la possibilitat
de tenir-ho en compte
fins als 21
però sobretot
per no confondre
la gent
fins als 18 anys
és qui realment
impulsa
i si el fiscal
de menors
demana
l'arxiu
d'aquella causa
i el jutge
ho dona
arxivada està
en jurisdicció
de menors
no existeix
en principi
l'acusació particular
això ja hem comentat
alguna vegada
que fiscalia de menors
en aquest cas
és el que acusa
el menor
però té en compte
totes les circumstàncies
que envolten
aquell tarannà
aquelles peculiaritats
del menor
que sempre és
la reeducació
una reinserció
molt més remarcada
que no passa
amb la jurisdicció
de majors d'edat
una sèrie
de qüestions
i garanties
que estan previstes
a la llei de menors
que es va aprovar
fa
l'any 2000
en relació
amb els menors
sortint
de la fiscalia
de menors
el fiscal
també
és aquell
que defensa
el menor
en un procediment
matrimonial
per exemple
de separació
però
fora d'aquesta
fiscalia
de menors
que com bé
has explicat
pertany
als menors
que presumptament
cometen
un delicte
és
anem a veure
breument
hi ha dos tipus
des d'aquest punt de vista
des d'aquest prisma
de justícia
la ordinària
instrucció
per assuntos penals
i subjecte de lo penal
i primera instància
aquesta signatura
ja la vam aprovar
però ho remarco
perquè
llavors hi ha la jurisdicció
de menors
per qüestions punibles
delictes i faltes
comèsos per menors
però tornem a la jurisdicció
ordinària
ho dic per no confondre
amb la paraula menor
i amb la jurisdicció
ordinària
via civil
normalment
que és allò que dèiem abans
de dret penal
dret civil
com actua el fiscal
i en quins casos
matrimonial
bueno matrimonial
i parelles de fet també
però bueno
parlem
amb paraules amplis
molt bé
procediments d'incapacitació
no només per menors
sinó per incapacitats
el Ministeri Fiscal
com a garantista
del desprotegit
qui són els més desprotegits
de la societat
els menors
i els incapaços
les persones
que no es poden valdre
per si mateixes
per una sèrie de disfuncions
que puguin tenir
llavors
el Ministeri Fiscal
des d'aquest punt de vista
defensa els interessos
del menor
sempre que hi hagi
una separació
o un divorci
perquè se mantengui
amb la qual hi hagi
fills menors d'edat
sempre actuarà
el Ministeri Fiscal
i compareixerà
el judici
perquè
se garanteixi
que hi haurà
un mínim de règims
tant de visites
com de guàrdia
i custòdia
com de pensions
possibles per aliments
perquè al menor
mai li falti res
per damunt
per damunt
sempre
i això ho remarco
i insisteixo
quan tinc un client
al despatx
sempre per damunt
anava a dir
de totes les coses
és a dir
del que representi
es té que mentalitzar
la gent que se para
i que es divorcia
que el menor
és el més desprotegit
qui està per
enfortir
aquesta idea
que no es vulnerin
els seus drets
perfecte
el Ministeri Fiscal
i el mateix passa
amb els incapacitats
o en procediments
d'incapacitació
quan una persona
per problemes
per exemple
psíquics
té una demència
o una malaltia psicològica
per posar un exemple
greu
se'l pot incapacitar
qui és el que compareix
al judici
normalment
amb nom d'aquesta persona
que no pot designar
advocat i procurador
en principi
és el més lògic
el Ministeri Fiscal
i vindrà el judici
i el judici
en qualsevol vista
s'anyirà
s'ajustarà
a parlar amb nom
del menor
o de l'incapaç
o persona incapacitada
sempre
qui
a l'hora de decidir
o de matitzar
quan se'l visitarà
qui administrarà
els seus béns
no dic jo
i a patrimoni
però la seva pensioneta
que pugui tenir
per incapacitat
tot això
ho farà el fiscal
on?
en procediments civils
no penals
per tant
actuant en casos com aquests
no apareix com aquella figura
acusadora
sinó que és defensora
de determinats
individus
que presenten
unes característiques
com ara aquestes
que comentava
el Víctor
en matèria de dret civil
intervé
en altres
funcions
el Ministeri Fiscal
a veure
hi ha altres funcions
no dic jo
potser me'n deixo alguna
ens deixarem
però aquestes són molt importants
llavors després
també el Ministeri Fiscal
ja no només
ja no exclusivament
per exemple
en matèria de dret civil
per exemple
en matèria de dret laboral
o en matèria laboral
el Ministeri Fiscal
per exemple
ja dic
no és que siguin
intervencions secundàries
perquè poden ser molt importants
per un procediment
però potser menys conegudes
i més formals
més processals
més de papers
més burocràtiques
coses que hi ha la gent
per exemple
quan es posa
una demanda laboral
doncs per qualsevol discussió
entre empresari i treballador
hi ha vegades
que es pot produir
una circumstància
que és
que es consideri
que no hi ha relació laboral
per què?
perquè no hi ha contracte
perquè ha sigut
una relació irregular
o perquè hi ha
una empresa pública
i no privada
i pot ser
matèria de dret administratiu
la qual té
una altra jurisdicció
que és la jurisdicció
contenciosa
llavors
per veure i determinar
si allò
és o no és
per exemple
matèria de dret laboral
i és matèria
d'un altre
ordre jurisdiccional
i per afegitó
d'un altre
tipus de normativa
es demana
a fiscalia
que emeti un informe
i digui
doncs miri
jo considero
que com no hi ha
un contracte de treball
no hi ha relació laboral
per exemple
unes proves
de selecció
de personal
es pot considerar
o una
situació
amb la qual
es faci una entrevista
si una persona
vol demandar
a un empresari
perquè
li diu a aquest empresari
que no ha superat
la prova
de l'entrevista
és allò
laboral
o no és laboral
no hi ha
un contracte
de treball
clar
és una situació
molt discutible
és el fiscal
per exemple
es posa la demanda
demanda laboral
juzgada de lo social
i el fiscal
pot dir
el jutge pot dir
remetis a fiscalia
i el fiscal pot dir
escolti'm
no és
la jurisdicció laboral
on ha d'anar vostè
sinó que ha d'anar
a demanar danx i perjudicis
a la civil
o ha d'anar
a la jurisdicció administrativa
perquè aquella empresa
és una empresa pública
és el fiscal
el que té funcions
més formals
més materials
més tècniques
que també són
importants
perquè això és
important pel procediment
almenys
a vegades el client
no l'hi expliquis gaire
però almenys
per l'advocat
pels advocats
o per les parts
sí que ho és
no
actuar en diferents escenaris
més recentment
s'han comentat
també
les actuacions
de la fiscalia
en matèria
de medi ambient
que era una tipologia
de delicte
que d'un temps
cap aquí
ni tan sols
es reconeixia
vull dir que cada cop
el camp
és molt més ampli
per tant
com que
ens acabes d'explicar
que actuen en molts teatres
en el bon sentit
de la paraula
està molt bé
que s'incorporin
sis nous fiscals
aquí a les comarques
de Tarragona
sempre es diu
que mai
n'hi ha prou diners
per tot
ni prou personal
per tot
caldria més
imaginem
com altres figures
i més jutjats
i més jutjats
i més de tot
però en fi
que sigui benvinguda
aquesta incorporació
i que a més
ens ha servit
perfectament d'excusa
perfecta
com deia
per acostar-nos
a aquesta figura
la del Ministeri Fiscal
des d'aquest espai
que cada setmana
compartim
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
Víctor Roca
com sempre ha estat un plaer
moltes gràcies per venir
gràcies a vosaltres
fins la propera
adeu-sia
gràcies
Jolanda