This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Ara són amb dos coberts a 10 del matí i 3 minuts.
Aquí seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
des d'aquest programa especial que s'emmarca dins de la Setmana de la Comunicació,
que organitza Tarragona Ràdio a través de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Comunica 04.
Des d'ahir s'està fent un exercici, una festa,
convertim el fet de comunicar en una festa,
amb un acte que es va encetar justament amb la conferència de Francesc Escribano
sobre un tema que sempre està d'actualitat,
però aquests dies probablement quan s'estan albirant canvis legislatius
en el que és tot el tema de les televisions,
ja siguin públiques o privades.
Nosaltres ara volem iniciar el temps de la tertúlia
i immediatament el que farem serà presentar els convidats,
com ha de ser si seguim una línia formal del programa.
Ens acompanya la Jennifer Mata.
Bon dia, Jennifer.
Bon dia.
Ets estudiant de primer?
Sí.
També ens acompanya el Nacho Fernández.
Bon dia, Nacho.
Hola, bon dia.
Estudiant de segon.
L'Àlex Gidron.
Ets tu, Àlex, que eres estudiant de tercer.
La Núria Rint, de quart.
Hola, Núria.
Benvinguda, gràcies.
I el Lluís Molet, que és estudiant de quart.
Hola, bon dia.
També, gràcies per deixar-nos entrar aquí
i gràcies per poder participar en una tertúlia
que ara, mentre anava a la publicitat,
dèiem, no, les tertúlies de ràdio,
que jo no sé si sou habituals oients de tertúlies,
tothom parla de tot, en principi.
Com veieu vosaltres les tertúlies de ràdio?
O com les escolteu?
Quina perspectiva teniu?
O quina opinió teniu?
És més que res envoltar-te de gent
per parlar del que a tu no t'interessa.
i com que la tertúlia de la ràdio s'escolta al cotxe
o quan estàs treballant, t'omple el temps.
Creieu vosaltres que tothom està capacitat
allò per parlar de tot en una tertúlia de ràdio?
Sí, perquè...
Sí?
Tu què creus, Jennifer, has fet un gest com a dir
escolta, que de vegades...
Depèn de quins temes, la llena està capacitada per entendre.
I potser són una mica agosarats, trobes?
En donar opinions?
No.
Allò que els costa una miqueta, segons quins temes, no?
Que no dominen gaire.
Sobretot amb la política.
La gent no s'interessa molt i no ho entén.
Però trobeu que són útils les tertúlies de ràdio?
Les opinions que puguin donar persones amb noms i cognoms
són sempre molt subjectives, òbviament, no?
Sí, però potser també és una mica una manera
de tenir diverses visions
i no quedar-se amb la que té un mateix
llavors sense altra gent
i llavors te pots fer més...
pots formar una altra opinió, més idees.
Escolteu habitualment tertúlies de ràdio?
O de dant en tant?
No, però en calidad són molt millor que les de televisió, segur.
A la televisió escoltes tantes...
A Crisa, jo deia l'escribano que a la tele
hi ha telés que no es parla, es crida, senzillament, no?
Sí, en la ràdio això no passa, gràcies a Dios.
Vosaltres creieu que hi ha una diferència entre comunicar
o fer de periodista a la ràdio o a la televisió
en quant a les formes, no només des del punt de vista tècnic, no?
Vamos, en mi opinión, la televisión hoy en día está peor que nunca
en el sentido de que la gente que participa no debería estar ahí.
Pero bueno, está peor que nunca porque es lo que la gente pide.
Yo creo que no, yo creo que es al contrario, te lo imponen
y al final te lo acabas comiendo, pero...
Pero si lo ponen y lo siguen poniendo es porque tiene audiencia.
No, pero sí, tiene audiencia porque no tienen otra opción.
Si desde un principio nos pusieran programas culturales,
pues la gente al final acabaría gustando los programas culturales
y documentales y cosas así de mucho.
La gente se iría, si en internet es donde ponen sangre y...
No hablo de sangre, hablo de programas de...
Cosas que no tenen interés en principio.
De prensa rosa, de si tal famosa se ha acostado con no sé quién
o el gran mermano, todo esto a mí me parece...
Eso es lo que ha querido todo el mundo desde siempre.
¿Quién ha votado? Yo nunca he dado mi opinión para decir
oye, yo quiero esto en la televisión.
Me refiero a la gran masa social que de siempre ha querido cotilleos,
de siempre ha necesitado, ha tenido la necesidad...
Yo creo que hoy hay demasiado. Hoy por hoy hay una sobredosis de...
Sí, sí, sí, no te digo que no haya demasiado,
te digo el por qué hay demasiado que es porque la gente lo quiere.
Esa es una teoría, la otra que hay, que yo lo he estudiado también,
es que la gente no decide, la audiencia no decide lo que hay en la tele,
sino que la tele decide a lo que la audiencia luego se acopla
y le acaba, entre comillas, gustando, pero...
Hay una nueva ley, aparte, que van a intentar quitarlo.
No ho tenen fàcil, eh?
No, no es fàcil, pero yo espero que mis hijos puedan ver la televisión
y tener una alternativa, sobre todo algunas horas que...
Amb allò de protegir els menors, jo crec que els que no són menors
també ens haurien de protegir de segons quines coses, no?
Potser el problema també és tant que les privades ho fan per un cantó
i llavors pots dir, me'n vaig a la pública, a veure si fan coses més interessants
o que no siguin, entre cometes, televesura, i la pública fa el mateix i exagerat, inclús.
Hi ha una cosa que ha dit el Nacho, que probablement és interessant que la comenta,
és el que la gent demana.
A mi de vegades em sorprèn molt quan surten allò als índexs d'audiència.
6 milions de persones han vist aquell programa, d'aquests que has dit,
que ja, bé, és que ens perdríem perquè hi ha tants,
i dius, home, en aquest país vivim més de 40 milions de persones,
que 6 milions es mirin un programa també som una gran majoria, que no mirem això, no?
Ja, però se refieren a esa hora...
No mirem res, perquè no hi ha res a mirar, probablement.
Se refieren a...
És el que la gent vol, perquè si la gent arriba a casa després de treballar tot el dia,
potser no vol més problemes, potser vol riure o passar una estona amb qualsevol tonteria,
no veure la merda que hi ha, no?
Però tu creus que només es pot riure mirant com una persona insulta l'altre
o explica que s'ha anat... Hi ha altres maneres de riure?
Sí.
O de passar-s'ho bé, que no sigui precisament aquest espectacle sovint lamentable?
Sí, sí, sí, és que jo mateixa no ho escullo, perquè hi ha molta gent que sí.
Jo, per exemple, en mi casa, jo llego i mis compañers de piso estan viendo un programa
i jo me siento i no voy a canviarles el programa i al final lo acabo viendo.
I no quiere decir que esto me guste, però bueno, al final intento verlo
con los mejores ojos que puedo, aunque no me gusta.
Realmente yo si tuviera otra alternativa no lo hubiera puesto.
Y lo de 6 millones no es mucho en comparación con toda la gente que hay,
pero a cierta hora, de todos los que están viendo la televisión, la mayoría están viendo
pues tal programa o...
Vosaltres creieu que aquesta manera de fer no afecta tant a la ràdio com a la televisió?
No.
No, crec que l'audiència de la ràdio és més culta, diguéssim, que a la televisió
perquè tradicionalment s'ha associat més l'escoltar la ràdio a informar-se més verasment.
No, i que tienes más alternativas, seguro.
Hay más ràdios que televisión.
Això fa que la ràdio sigui avorrida?
Que no hi hagi aquests espectacles i aquestes coses?
No, jo penso que és més fàcil entretenir-se de manera burda amb la televisió,
entreteniment ràpid, igual que el menjar ràpid, entreteniment ràpid i directe
és més fàcil posar dues persones que escriuen a la televisió
que no a la ràdio que de seguida et molesta dues persones criant-se,
però si les veus i una porta un escot fins al malic, doncs és més atractiu de veure.
És que de fet a la ràdio no trobes cap programa d'aquests així famos seu i d'aquestes coses.
Però fixa't, ara hi ha una tendència, no tothom ho fa, a fer zàpins televisius per ràdio,
és a dir, extreure'n de la televisió moments escandalosos i reproduir-los a la ràdio.
No sé si us heu trobat i...
Però per riu de sant.
Sí, sí, això sí, des de la ironia, des de la caricatura en cap moment,
oi, com per fumar part de l'espectacle.
Jo no ho he dit, aquí estem molt instal·lats al seminari,
hi ha un plató de televisió, vam estar l'altre dia quan vam venir a veure les instal·lacions,
estem a l'estudi de ràdio que té com un petit auditori darrere un munt d'estudiants,
quasi tots són noies.
Ei, aixequeu les mans dels nois.
Per favor, quatre homes només aquí i els que estan a la taula m'heu deixat parades,
això sí que és una revolució femenina absoluta.
Que mireu la tele vosaltres, i aquests programes.
Són dels que... No, no, jo no m'ho miro, però després...
Home, però se suposa que ho hem de mirar, no?, per saber de què parlem.
Sí, però molta gent no ho reconeix i després sí que ho ve.
Diferent és que arribis a casa corrents, però com a mínim saber de què va, no?
No, saber de què va estàs quasi obligat.
Quan tu li preguntes a la gent si ho veu, és com si li estiguis preguntant si t'agrada.
Perquè hi ha molta gent que ho veu perquè no hi ha res més que veure-ho.
Exacto.
Tu saps què és cròxides marcianes i qui és aquest i qui és aquest, i diuen sí.
Però no és que ells ho escollin.
Si els ho preguntes, ho veieu, diran no.
Però si els preguntes qui és aquest, qui és la Carmen Ornillas, qui és l'altre...
La pregunta és, si no ho veus, com ho sabes quines són?
En fi, és un misteri allò, ni els sociòlegs se'n surten d'analitzar
perquè hi ha persones, amplis col·lectius de persones que els hi atreu aquest tipus de programació.
La televisió aquests dies compartia cartell, els programes habituals d'aquests,
anava a dir de convivència, però bé, més aviat és de tot el contrari,
de premsa del cor, d'escàndols, amb les eleccions americanes.
Gairebé tothom ha votat amb el cor, perquè lògicament no podia votar amb una papereta,
jo crec que aquest tema sí que l'heu seguit tots, eh?
Aquí no hi ha hagut distinció d'edats, de condició,
el tema de les eleccions americanes probablement ha estat el tema
que ha ocupat a tot el país, no en els últims dies, sinó en les últimes setmanes.
El país i el món, no?
El hecho de que este señor esté otra vez ahí, pues nos afecta a todos negativamente, en mi opinión.
Pero bueno.
Si votase el mundo, otro gallo.
¿Verdad, es que yo que tothom hauria de votar a les eleccions americanes o qué?
Sí, de fet, si Estats Units és el que té l'hegemonia i tot, hauríem de votar tots, no?
No sé, seria una opció.
Bueno, también está la opción, ¿no?, de que allí haya habido una mano negra
que haya tocado un poco todo, como pasó hace cuatro años.
Segur que.
Que es eso, se han perdido votos y tal, pero bueno.
Ha habido también mucha gente que le ha votado por miedo al terrorismo.
Bueno, los americanos en este sentido son un poco así, ¿no?
I com creiem que creieu que influeixen els mitjans de comunicació en processos com l'America
en el propi país i també com ens arriba a nosaltres a través dels mitjans nacionals de casa nostra,
el seguiment que es fa, diaris, televisió, ràdio...
Home, la campanya dels Estats Units és la que es gasta més en publicitat i tot.
Ha d'influir, aquest any em sembla que hi ha 1.400 milions d'eus i són molts diners.
És decisiu el que es fa als mitjans de comunicació perquè el vot es decanti cap a un lloc o a un altre.
Però, en guany, els mitjans de comunicació, no diré la majoria,
però els diaris importants s'han decantat contra la reelecció de Bush i tot i així.
Hombre, també ens han precipitado un poco, yo creo,
porque todo el grupo prisa ha dicho que seguro ya casi que ganaba Kerry
y ojalá hubiera sido así, pero se han equivocado.
También porque nosotros no somos como los americanos en ese sentido.
Si fueran un poco más europeos, ¿no?
Són molt diferents, els europeus, els espanyols, els catalans, els americans?
En part, sí, o sigui, en bastantes coses sí,
perquè tot el tema que es diu, per exemple,
que en aquesta lluita contra el que se'n diu terrorisme,
que fan servir paraules com fonamentalistes, integristes, àrabs o musulmans,
en aquest cas, és que els americans, diguéssim, sobretot el Bush,
i ho demostra, potser, cada dia amb el que diu,
també és un integrista, és un integrista cristià,
perquè per ell, o sigui, ell és president o ha estat president aquests quatre anys
i serà aquests quatre anys més,
podríem dir, per la gràcia de Déu, com a l'edat mitjana, ¿no?
I si això no és integrisme, que m'ho expliqui una mica,
és integrisme o fonamentalisme, clar.
No, de razón tienes.
O sigui, en aquest sentit, acuses a munt d'integristes
i ets tu el primer que ets integrista, o sigui, això no s'acaba de veure, no?
No, pero yo creo que también es todo por el rollo de que siempre los americanos
tienen alguna fobia a lo exterior, ¿no?
Y antes era el comunismo y ahora son los terroristas árabes.
El jefe de mi padre vino a comer a casa cuando Zapatero quitó las tropas de...
de Irak y nos está hecho de cobardes, pero de una forma que yo decía,
pero a ver, si es que hace un año estábamos ahí diciendo no a la guerra
cuando aún no había ningún atentado.
No ha sido porque por lo del 13 de marzo, sino es porque, o sea, lo del 11 de marzo,
no, porque no queremos que, o sea, ahí no pintamos nada.
Vosaltres creieu que s'ha explotat el sentiment de la por de la ciutadania?
Sí, totalmente.
Sí, sí, por supuesto.
I en la vostra vida normal, vosaltres penseu que realment pot influir
que els Estats Units mani Bush o mani qualsevol altre?
Sí, claro.
Com creieu que pot influir en el vostre futur, en la vostra vida?
Per desgràcia, tot el que només declara-se que guanyava Bush,
la bossa dels Estats Units es va disparar cap amunt.
Això vol dir que directament afecta les bosses de tot el món
i afecta tots els preus d'inflació.
No, i que no es poden meter en una tercera guerra mundial,
tampoc està tan lejos, això.
Ho creieu que pot ser així?
El mundo árabe es más de la mitad de la población del mundo
y yo no creo que tengamos que estar en contra de ellos.
Hay radicales, pero no son todos, ¿sabes?
Y al final, si hay que hacer dos bandos, estaríamos en el bando de USA.
M'he fet vosaltres que per dedicació i també imagino que per necessitats d'estudis
deveu seguir l'actualitat quotidianament.
Ja heu vist que aquests últims dies s'està desarticulant
tota una xarxa de presumptes terroristes islàmics aquí al país.
Vosaltres creieu que aquí tenim molt clar que ser terrorista
no pertany a una determinada religió, nacionalitat, raça, etnia, etc.
Teniu molt clar què és cada cosa?
Sí, però jo crec que sí.
No cal ser àrab, no cal ser el que sigui per ser terrorista.
I també s'ha de veure què és un terrorista,
perquè es fa servir molt gratuïtament aquesta paraula.
Tu creus?
Aquí a la universitat sí,
després hi ha gent que per cultura, per la seva família,
per lo que sigui, pot ser més racista
o pensar en tenir les idees equivocades.
Però vamos, tu te'n vas a Madrid amb una icorrinya
i et criden terrorista pel carrer.
No ens asocien la bandera a un terrorista.
A Madrid, donde sea, no tiene por qué ser.
Però vamos, que sí,
que claro que hi ha gent que pensa de esta forma.
que hi ha gent que afoga, els nacionalistes són terroristas.
Creieu que hi ha aquesta percepció per determinades persones?
Hombre, depende.
Hay nacionalistas que pueden ser muy radicales,
pero no van a ponerte una bomba.
El tema es que los árabes,
los pobres hombres que les convencen
de que van a ir al séptimo cielo y toda esta historia
y están capacitados para volarse a sí mismos
y a 50 personas más en un autobús o lo que sea,
esta gente es mucho más peligrosa que nadie.
El Nacho parla de la icorrinya.
El tema dels símbols també és un tema
que se n'ha parlat molt en els últims temps.
Que si el bou aquest d'Andos Borne,
que representa el nacionalisme espanyol més ranci,
que si el ruc català, tot aquest tipus de coses.
A vosaltres us arriba tot això?
O creieu que són polèmiques una mica artificials?
Que mira, com que no sabem de què parlar
i aquella senyora ja s'ha divorciat de l'altra
i ara no tenim tema,
anem a alimentar un altre tema de discussió?
Creieu que va així la cosa?
A mi no m'influia mucho, per la manera.
No ho sé, l'altre, em van passar per mail
un article que sortia d'un diari de Valladolid
que parlava que uns d'allà de Valladolid
havien vingut aquí,
havien vist el burro català
i s'havien informat i ens criticàvem,
ens deien, de cutres cap amunt
per crear un símbol contra un altre símbol.
I jo crec que això és recíproc.
Des del moment que crees un símbol
se n'hi creen els oposats.
Si representen ideologies,
si el toro el fan servir
els neonazis
i els ultras que estan al Madrid
ensenyant la bandera amb el toro,
associes el toro al nacionalisme ranzi.
Llavors, els boixos que estan al Camp Nou
s'han de buscar un símbol
per lluitar contra el toro.
Sí, però que por mucho que esto parezca
realmente no es peligroso.
A mí me puede afectar
decir, bueno, este es un fatxa
y este es supernacionalista,
pero no creo que me vaya a matar.
Sin embargo, los americanos
yo creo que sí que tienen miedo muy grande
a todos los terroristas radicales árabes,
que ese es el problema.
Ho tenim xungo, eh?
Tal com ho esteu plantejent.
La informació local,
allò que passa al vostre entorn més immediat,
us interessa o esteu al dia?
o no són temes que probablement
us sentiu que us afectin més directament?
Jo crec que són més...
O sigui, si aquests temes locals
afecten més potser si te toquen directament.
És a dir, si és la teva ciutat o el teu poble.
O sigui, jo què sé,
si tu vives un poble determinat
i passa una cosa a Tarragona,
potser no t'interessa tant o no ho mires tant, no?
No sé, en aquest sentit.
Home, també depèn de què notícia.
El fin de setmana passada
mataron a un chico a la de mi casa
i a mi...
a què vius, si es pot dir de...
A què a Tarragona vius?
Sí, en la Plaza de los Carros.
No me entené muy bien,
però, vamos, fue un ajuste de cuenta,
que es el tercero de la família Carmona,
no sé què,
y había ahí una reunión de coches tuning y tal,
y yo vivo al lado,
entonces, pues sí que me afecta.
T'havies de assabentar,
però no perquè ho llegís el dia a dia,
si no m'estaves allà,
que no veia el que he dit.
però, vamos,
que si cambian una ley aquí en Tarragona
y yo voy a estar un cierto tiempo
y luego me voy,
pues tampoco me influye tanto
como alguien que vaya a estar aquí toda su vida.
Però en principi,
el dia a dia,
de les coses que puguin passar,
que protagonitzen les institucions,
les entitats,
això no t'arriba
o no és una cosa
que crida la teva atenció?
No, bueno, no sé,
hay cosas que a lo mejor,
pues dices,
venga, voy a contribuir,
¿no?
Están recogiendo firmas
para que los barcos de guerra,
sobretot norteamericanos,
no atacaran aquí en Tarragona.
Pues porque no,
si puedo aportar,
pero realmente que haya barcos de guerra
o no aquí
no me afecta tanto como alguien que...
Aproven els pressupostos municipals
o augmentarà la taxa,
jo què sé,
descombraries l'aigua,
tot això?
Eso me da más igual.
Pues igual,
en principi,
perquè no et veus
que t'afecti directament.
Jennifer,
estàs molt callada,
sembla mentira,
dèiem que hi ha hagut un auditori
majoritàriament femení
i les noies esteu,
escolta,
que ens fareu quedar fatal.
Jennifer,
el tema de la informació local,
tu vius a Tarragona,
ciutat?
Sí,
ara sí.
Però de fa poc,
des que estàs estudiant?
Sí.
Perquè d'on ets,
exactament?
De Terrassa.
De Terrassa.
Dona,
doncs sí,
la veritat és que si fas primer
molta cosa de la ciutat allò
tampoc no deus controlar molt,
però tampoc m'interessa molt
allà a Terrassa.
No t'interessa allà tampoc.
M'interessa més
notícies internacionals
i nacionals.
Tens la sensació
que allò t'afecta més directament?
Sí,
i tenim més relevància.
Nacho,
tu vius a Tarragona.
Sí,
això crec que té molta importància
als mitjans locals.
Si veus mitjans locals
i llegeixes mitjans locals,
t'informes molt més
del que passa.
Si només veus la televisió
al TN de TV3,
et parlant ben poc
del que passa
a la teva ciutat.
Exacte.
I com que vas
de la universitat
a casa de casa
o treball a casa
de casa del treball,
només veus la tele
una estona i ja està.
si t'interesses
pels mitjans locals,
te n'assabentes
de moltes més coses.
Tu, Núria,
que estàs una mica al tanto.
Jo no soc de Tarragona.
I on vius,
habitualment?
De Manresa.
I bàsicament
m'interessen
els temes d'aquí
però que m'afecten directament.
A mi,
el que deies tu,
que si aproven uns pressupostos
o això,
com tampoc no sé
molt la realitat,
doncs
tampoc m'afecta tant.
Més que tot,
informació internacional
o de Catalunya,
Espanya,
el que sigui.
I quan estàs
a casa teva...
Aleshores sí,
m'empapo molt
del meu d'allà dalt.
Clar.
Si hi ha mancances
a la zona on vius...
Sí,
si jo arribo al cap de setmana
i sempre follejo
els diaris d'allà
de tota la setmana
per entregar-me
què ha passat allà dalt.
Més que tot,
si són coses
del meu poble
o del meu barri.
I tu, Lluís?
Jo pràcticament el mateix.
Vius a Tarragona?
No,
vi que a Vall Moll,
que està a prop de Valls,
un poble així.
I és això,
per allà
al camp
hi surt un diari
que el comprem sempre
i és una mica
el que et mires.
Però, clar,
és com ho reflecteixen,
perquè
tampoc diuen
moltes notícies
del propi poble
i potser parlen
molt de festes majors
i de festes aquestes
que estan bé
però, clar,
tampoc aporten...
Perquè no passa res
o perquè realment
no tenen interès
a explicar el que passa?
Tu què creus que és?
Exactament.
Jo potser una mica de tot.
Entre que el poc que passa
i potser
tampoc hi ha
una implicació
molt gran,
doncs,
no sé,
tampoc ja no t'ho mires tant.
i potser també
que a mi personalment
també m'agraden
aquests temes
d'actualitat
global
o del món
doncs ja
m'ho miro més.
Allò que passa
al costat de casa vostra
en principi
no us atreu
no us crida l'atenció.
Si no afecta molt directament
almenys a mi
doncs
no m'ho miro molt.
Doncs parlem del món
si voleu
ja que comentem l'actualitat
i si l'actualitat
de més a prop
no la domineu gaire
parlem del món.
Parlàvem del tema d'avui
però jo imagino
que hi ha altres temes
que aquests dies
us han cridat l'atenció
o heu centrat
tot el vostre interès
en les eleccions americanes?
La informació
dels mitjons de comunicació
n'està bàsicament
de les eleccions americanes.
Hi ha problemes
que estan ahí
que són el dia a dia
i ja no s'hemos acostumbrado
però siguen siendo
bastantes fuertes.
Per exemple?
Tot el tema d'Oriente
tanto próximo
como medio
pues nada.
Hi ha un atemptat allà
però tens assumit
que cada dia al diari
surt una foto
d'anar atemptat
i hi ha tres morts aquí
i cinc morts allà
és com una...
Ja t'acostumbras
a decir
han muerto ocho palestinos
y tres judíos
en Israel.
I és que si molta gent
ja no ho leges
perquè és el dia a dia.
Claro
però és muy fuerte
que és el dia a dia.
És com una mica
un acostum
ja.
Hi ha contes
potser amb tantes morts
cada dia
és bastant gros
això.
I en Irak
també
todos los días
atentados
y no sé
ya te acostumbres
y ya no le das importancia
pero sí que está ahí
¿no?
En un futur
què voleu fer
cadascun de vosaltres?
Tu Nacho?
Comunicació
Comunicació
audiovisual
Periodismo
Tu periodismo
Jo...
T'agradaria especialitzar-te
en alguna cosa?
Encara no ho sé
però
això de Marujeo
i...
Això saps el que no vols
d'entrada?
Sí, sí
El que faràs
ja veurem
però de moment
tens claríssim
el que no vols fer
Ui, això diuen molts
i després
escolta
pagant molt bé
diuen
No sé
després parlarem
de la professió
però...
No?
Sí, però és que estudiar...
I per pasta
tampoc no?
No ho faries?
En principi no
Depèn de quanta pasta
Todo el mundo tiene un precio
pero
en un bon preu
Álex
tu què vols fer?
Jo
en principi
me gustaría
entrar en el mundo del cine
y estoy con publicidad
pero
no sé
estoy abierto a todo
I com t'imagines
el teu futur
fent què?
En el cinema
en la publicitat
Si fuera un creativo
genial
Però així
jo et veig una mica
compromès a tu
eh?
Més aviat compromès
et veig
sí o no?
Sí
però bueno
no sé
hay que ser optimista
també
Molt bé
Lluís
Bueno
jo vinc d'una carrera
d'història
i ara faig periodisme
m'agradaria ser periodisme
i barrejar-ho tot
a veure si pot ser
Dedicar-te a la informació
general
Sí
i si no
el que surti
Premsa Escrita
Ràdio, Televisió
M'atrau més
la ràdio
sí
i llavors la tele
també
bastant
Però aquells programes
tampoc
aquells que no veiem
cap de nosaltres
però que sembla que es fan
No sé que facin
un bon preu
Tot a més per la pasta
no?
Són uns venuts
eh?
Déu ni deu el com tothom
El preu ha de ser alt
el preu ha de ser alt
Això si no et vendràs barat
Esperem que no
Posaràs un preu
un preu que estigui bé
Núria
què vols fer?
Home
jo em decanto més
per Premsa Escrita
Premsa Escrita
Ja sigui, no ho sé
a mi m'agrada molt
tema política
o internacional
pot ser
però
Escrita
És a través dels diaris
que t'informes cada dia?
Sí, normalment sí
És al mitjà
que accedeixo més fàcilment
tot i això
sempre escolto
a la ràdio
o a les notícies
o a la televisió
o a alguna cosa
Intueixo que no compres
un diari local
sinó més aviat
d'Avast Nacional
No, no, no
I en el teu cas
com t'informes cada dia?
Sobretot per diaris
també tele i ràdio
Tot una mica, eh?
Ho barreges tot
Sí, pel matí sobretot ràdio
després una mica tot
Àlex
Jo, bueno
en casa de mis padres
estan suscritos al país
entonces
como está el periódico
siempre por casa
lo puedo leer
y aquí
más que nada
cojo los gratuitos
los vuestros
y
bueno
más Tarragona
pero vamos
sobre todo televisión
y ràdio menos
la verdad es que
la ràdio es el que menos
Sí, a la nit
no ets del que dorm
a la ràdio
sota el cuixi
No, no tengo
mini ràdio ni nada
No tens ràdio
farem una col·lecta
que ets li hem de regalar
una ràdio
no pot ser que no
tingui ràdio
per l'amor de Déu
Home, tengo un equipo
Ara sincero
ho diu, eh?
No, la ràdio
pequeñita no
A mi cuando pongo
la ràdio
me gusta más
la música
normalmente
pero sí
no sé
a mi es un medio
que me gusta mucho
pero que
no estoy acostumbrado
I tu Jennifer
com accedeixes
a la informació
diàriament?
Pels diaris
Sí, sí, per la ràdio
Diaris locals?
Nacionals?
Nacionals
Nacionals
La tele no?
No, porque están viendo
los Simpsons siempre
Entre el Marujeo
y los Simpsons
Déu n'hi do
Los Simpsons están bien
Eso no...
Sí, pero...
Nacho
Tele i ràdio
Tele i ràdio
Esporàdicament diaris
quan m'arriben a les mans
I què mires a la tele?
Tele de tot
De tot
Exercici de sinceritat
No és dels que diuen
No, no, jo això no m'ho miro
No, m'ho miro
I per això puc parlar, no?
A vegades dius que no et mires una cosa
i no s'ho creu la gent
És veritat
Mira, ho diu perquè és com de posse, no?
Perquè queda bé de dir que no et miro això
Tu no t'ho mires
Molt rebé
Doncs moltíssimes gràcies
per compartir amb nosaltres
el temps de la tertulia
Jennifer, Nacho, Àlex, Núria
Lluís, són les 10
Les notícies arriben d'aquí un minut
Imagino que ens anirem veient al llarg del matí, no?
Espero
Moltíssimes gràcies
Fins després
Són gairebé les 10
Escoltem les notícies
i tornem immediatament
i tornem a DiscDerivit
i tornem a un tub