Gràcies.
Tres minuts, un quart d'una.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Aquí estem en el temps de tradicions
i cultura popular i molt pendents del calendari
perquè sí que intentem desviar-nos cap a alguna qüestió
per no repetir-nos, sobretot,
però la tradició ja ho diem moltes vegades,
justament si és tradició és perquè es repeteix.
Si no, no ho seria, no?
És una obvietat, això que acabo de dir.
Hi ha algunes dates assenyalades que s'han de marcar
perquè si no també és allò que les perds
i llavors també és interessant d'anar-ho recordant.
I aquesta setmana tenim una data assenyalada.
Bé, la setmana que ve.
La setmana que ve, efectivament.
El que passa és que ja anem preparant,
perquè això és el divendres de Dolors,
que és el divendres anterior a la Setmana Santa.
Llavors anem preparant perquè se suposa que la setmana que ve
ja haurem de tocar pròviament els dies aquells més de Setmana Santa
que no hem...
I han passat l'equador de l'aquarets, Marec.
Sí, sí, sí.
Uf, com passa el temps això.
Llavors ja, per anar avançant també,
si no, ens quedarem una mica despenjats.
I a més, com fem escapades cap a Irlanda, doncs...
Clar, la setmana passada ens vam permetre
aquella llicència de Sant Patrick
i vam fer un parèntesi de tota la tradició més nostra.
Sí, llavors vull dir, hem decidit
ja anar enfilant, enfilant una miqueta cap aquí.
En tot cas, el que sí que és cert
és que hi ha dos, podríem dir,
uns dies previs a la Setmana Santa
que més o menys aglutinen
una sèrie de celebracions importants.
Jo diria, bàsicament,
relacionades amb advocacions
que després reapareixen en alguns casos
en diferents formes
durant els propis dies de la passió,
però que, sense cap mena de dubte,
estan molt relacionats amb el que comentarem
la setmana que ve
o l'altre, que són els dies centrals
de la passió i mort de Jesucrist.
En tot cas, em semblava oportú,
doncs, jo, just allò ja,
quan estem apropant-nos,
doncs, comentar precisament aquesta relació
amb l'advocació de la Mare Déu dels Dolors,
que és la celebració, jo diria,
principal de la setmana anterior a la Setmana Santa.
Això no vol dir que algú podria comentar
doncs, no, és que aquesta setmana
o fa una setmana
o tornarà de les setmanes de Quaresma
ja hi ha celebracions prèvies, pròpiament, no?
Però jo diria que, sense cap mena de dubte,
el gran moment, no?,
el gran pòrtic de la Setmana Santa
és el divendres de Dolors,
tot i que potser pugui semblar
que és una data que, doncs,
a mi no té el mateix pes
en unes zones com les altres
o que en aquestes poblacions,
doncs, potser més grans,
com poden ser a Tarragona,
doncs, queda més desdibuixat, no ho sé.
Però, en tot cas, a mi em sembla
que em sembla que té
un pes bastant determinant
i que ens explica molt
el personatge que apareix aquí.
És l'inici més formal de la Setmana Santa.
Sí, jo crec que sí.
Que són els actes més emblemàtics,
més sentits i més religiosos, no?
Bé, el diumenge de Ram
seria el que, d'una manera o altra,
dona el tret de sortida, jo diria,
més estandaritzat i més conegut,
perquè, sobretot en la zona que vivim,
doncs, així està organitzat,
però el que és cert és que en molts llocs
dels països catalans
podem trobar una gran força
d'aquesta vocació mariana
de la Verge dels Dolors.
No és estrany,
perquè si fem una mica
de repassada històrica,
doncs, veiem que ja,
a finals del segle XI,
hi ha uns inicis documentats
d'aquestes pràctiques, no?,
d'aquesta vocació dels Dolors, no?,
i que, sobretot, és a finals del XIV,
al tram final de l'edat mitjana,
podríem dir,
que els pares,
els franes franciscans,
inicien tota una sèrie
d'espacial devoció,
espacial prèdica,
i especial, doncs,
organització del culte
al voltant d'aquesta
mare de Déu dels Dolors, no?
Això és bastant normal
si tenim en compte
que a tota Europa
en el segle XIV
hi ha una gran presència
de la pesta,
de les guerres,
i és necessari buscar
o forjar,
buscar una nova religiositat
molt popular,
molt propera,
molt directa,
que sigui molt clarificadora
per a les persones
que, en principi,
són o no són creients,
per convertir
o per acabar de convertir
en molta gent
i, en tot cas,
per reforçar els vincles
amb el cristianisme
de l'època, no?
Altres vegades
hem posat exemples
també d'aquesta època
de tot els sants i santes
que s'extenen
molt notablement,
normalment els sants patronals.
En el cas de la verge
dels Dolors
el que tenim
és un fenomen similar
però a l'hora diferent,
similar perquè, evidentment,
això serveix per, doncs,
contribuir
en aquesta pietat religiosa popular,
però al mateix temps
també el que tenim
molt, molt clar
és que apareix
amb una força inusitada
aquest personatge
de la Mare de Déu, no?
I això
ho veurem
no únicament
amb aquesta vocació
de la verge dels Dolors,
sinó també
amb
un conjunt
de vocacions
que, depèn de la població,
poden ser més o menys àmplies.
El cas extrem
serien
la multitud
de Mare de Déus
que existeixen
a la zona
de sud d'Andalusia,
en aquest cas, no?
a la zona
de sud d'Andalusia
és molt important, no?
Aquest culte
encara avui en dia
per la Setmana Santa, no?
Potser
en la zona
de Països Catalans
no hi ha tanta
veritat de Mare de Déus,
però el que és cert
és que la Mare de Déu
és un personatge
fonamental, no?
A partir d'aquesta època
del XIV
en la interpretació
de la passió.
I jo diria
per què ho heu assonamentat?
Doncs perquè pràcticament
els textos anteriors,
a excepció
d'un Evangeli,
la resta
de textos oficials
no...
pràcticament
ni esmenten
aquest personatge.
I en canvi
a finals del segle XIV
comença a aparèixer, no?
És més,
això anirà
increscant
fins al punt
que
un segle
i poc després,
el segle XVI,
ens trobarem
amb un pes
impressionant
de la Mare de Déu,
una època
precisament
del gran humanisme,
del gran renaixement,
una època
en què les persones
tenen un pes important
i s'interpreta
que la Mare de Déu
és la manera
que...
és el personatge
que ens ajuda
a entendre
un missatge
que potser
fins aleshores
havia estat una mica
críptic o estrany.
Humanitza.
Exacte.
La imatge
de Jesucrist,
el fet de posar-hi
el personatge
de la Mare al costat.
Sí,
diguéssim que el fa
més proper
perquè
s'interpreta
des de la part
de les institucions
eclesiàstiques
i al mateix
és rebut
per part
dels
fidels.
En el sentit
que és un personatge
que ajuda
a veure
d'una manera
clara
el patiment
en aquest cas
anímic
el patiment
més psicològic
espiritual
que pot tenir
la Mare
en aquest cas.
La història
de la passió
amb tot el respecte
al dogma
el que és cert
és que
no deixa
tenir una
visió
absolutament
per la seva
força
una mica
a priori
allunyada
del que pot ser
una interpretació
pel poble
planer.
Llavors
en aquest cas
el que es va
fer és buscar
aquest personatge
per reforçar
la interpretació
d'aquest missatge
de manera que
el que és evident
és que
en el fons
estem parlant
d'una relació
humana
en la que
una mare
pateix
pel fill
i això
ens ajuda
en una interpretació
doncs crec
molt molt clara.
Hi ha moltes
advocacions
de la Mare de Déu
vull dir
ara aquí
no farem
una relació
però el que és cert
és que aquesta
Mare de Déu
dels Dolors
s'institueix
al 1423
com a tal
és a dir
a principis del XV
queda definida
concretament
Alemanya
Colònia
per la que
visió de Colònia
i que
al final
d'aquell segle
del segle XV
és a dir
des que comencen
les predicacions
dels freres
fins que
s'institueixen
les primeres
confraries
molt populars
és a dir
les confraries
són associacions
que ja
estan integrades
per persones
en principi
no només
eclesiàstiques
tots tenen
algun càrrec
eclesiàstic
però són persones
en principi
que no formen
part de l'estament
eclesiàstic
i el que fan
és
constituir associacions
per rendir
aquest culte
a la verge dels Dolors
amb la qual cosa
el que trobes
és que
les confraries
es multipliquen
per tota Europa
i la festa
s'extend d'una manera
absolutament brutal
també és cert
que aquest període
és una mica
tèrbol
perquè
la paraula
Dolors
ve dels episodis
de patiment espiritual
que pateix
la Mare de Déu
en veure patir
el sufri
exacte
i això inicialment
entre finals del XIV
i el segle XVI
aquests patiments
són diversos
en número
i en forma
de manera que
hem documentat
des de
històries
que tenen
cinc patiments
cinc Dolors
fins a altres
que en tenen 15
la cosa encara està parada
a assentar-se
i serà precisament
en el segle XVI
quan
en plena època
de tot el moviment
de fermament
del catolicisme
que és la contrarreforma
el papa Pau V
estableix
i promou
definitivament
aquest culte
i estableix
en set
els Dolors
que són els que
avui en dia
es coneixen
i es relacionen
amb qualsevol
passatge
que ens estic explicant
aquests passatges
normalment
són
una
la profecia
de Simeó
el de la fugida
a Egipte
el de Jesús
que es perd
en el temple
quan té 12 anys
el de l'encontre
de la Mare de Déu
amb el fill
en el carrer
de l'amargura
la creu
no la crucifixió
el Jesús
als braços
de la Mare de Déu
i el del sepulcre
normalment
aquests són
els moments
que estan relacionats
amb els dolors
de la Mare de Déu
que són dolors anímics
diré
de la contemplació
de
això
fixa-se
que aquí es barregen
els que són
pròpiament
passatges
de la passió
amb els que són
anteriors
si no tenen
un ordre
no
un ordre cronològic
sí que el tenen
el que no tenen
és
o sigui
no pertanyen
només
als moments
de la passió
sinó que
hi ha escenes
la fugida d'Egipte
és una escena
absolutament coneguda
i que en tot cas
no és de la passió
sinó que és de la vida
de Jerucrist
potser els altres moments
la profecia
aquesta de Siméu
o
el fet
del moment
que Jesús
quan de 12 anys
es perd
el temple
això potser són
menys
coneguts
que els de la passió
però el que és cert
és que
ens ajuden a explicar
a catalitzar
aquests sentiments humans
que té la Mare de Déu
en determinats moments
vull dir que
està afectada
per l'evolució
des de
una mica
des de
l'arribada
del Messias
fins a la seva mort
això seria una mica
aquest procés
a partir d'aquí
doncs home
quines són
les manifestacions
que podem veure
en aquests divendres
de dolors
o sigui
d'aquí dos divendres
el que podem veure
doncs
són per una banda
doncs
una sèrie de processons
de dolors
que són processons
generalitzades
a tot arreu
sí
jo no m'atreviria
a destacar
una o altra
si podem esmentar
alguns exemples
home
les que potser
han tingut més tradició
són
algunes
que en aquest moment
per el seu caràcter
ininterromput
vull dir que no existeixen
en altres zones
però
hi ha un petit nucli
a la zona gironina
que
estem parlant
de Catalunya
en aquest cas
a la zona gironina
dins del principal
de Catalunya
doncs
trobem processons
molt importants
a Banyoles
a Besalú
a Mieres
són algunes
de les poblacions
que tenen
aquestes processons
també a la zona
de Lleida
hi ha la famosa
processó
de Bell Puig
que és un altre
doncs
també molt important
d'aquest divendres
de dolors
i són
podrien dir
molt semblants
a les processons
de
la setmana santa
pròpiament
amb l'única diferència
diria que és
obligada
la presència
del pas o misteri
de la Bésia dels Dolors
que doncs
és conegut
per la seva iconografia
entre altres
els set punyals
o les set dagues
aquestes que té
clavades
al cor
la Mare de Déu
i això
és bastant
habitual
normalment
en aquestes processons
també apareix
lògicament
la figura
de Jesucrist
això és evident
i a partir d'aquí
doncs
depèn de cadascun
doncs
en molts casos
els manalles
o armats
són molt habituals
en aquestes processons
també
jo diria que
això seria el més habitual
tot i que
també podem trobar
concretament
doncs
en poblacions
determinades
per exemple
en Mieres
hi ha la primera passió
podríem dir
o l'única passió
que ja sàpiga
que es fa
en Divendres de Dolors
que és una passió
a diferència
de les
potser més conegudes
que es fan en teatres
aquesta es fa
a l'interior de l'església
només es fan dues escenes
que són les primeres
que són
els que en els moments
que s'està pregant
l'oració a l'or
i s'agafa
a Jesús
amb un text
que sembla bastant antic
del segle XVII
i a partir d'aquí
la passió
es deve processó
és a dir
es passa al carrer
clar
no és una representació
teatral
tal com l'entenem
sobretot tenint en compte
que es fa a l'interior
del temple
que no és
bueno
és una representació
diguéssim
d'una escena
i després
es devem processó
sí
es remunta més
als principis
podríem dir
del teatre popular
el teatre popular
s'ha dit
i s'ha pogut comprovar
que a l'edat mitjana
tenia moltes representacions
a l'interior
dels temples
i això són restes
que ens han quedat
home de fet
a mi no va estrany
perquè
de fet
a mi eres
jo he estat alguna vegada
en una època
encara
tot i que ja estem
a primavera
doncs
marcada
normalment pel fred
és a dir
llavors clar
això
obliga a refugiar
sobretot
en aquestes escenes
més teatrals
això seria un exemple
però hi ha altres casos
vull dir
a Basalú
per exemple
hi ha
una
curiosa participació
d'un cor
d'apòstols
que canten
d'una manera
bastant
medievalitzant
podríem dir
és a dir
hi ha altres elements
que
els anem trobant
en llocs concrets
i fins i tot
en alguna d'aquestes processons
es troba
el que serien
els armats
més primitius
que
jo diria que
no estan passats
per la imatge
aquesta del romà
sinó que
estan més
com una guàrdia
d'escorta
de la mare de Déu
sobretot
que són
doncs
normalment
els estaferms
els estaferms
són una paraula
que s'utilitza
per denominar
un precedent
podríem dir
dels armats
que són
les guàrdies armades
serien
els alabarders
o berguers
hi ha diferents noms
que porten
són guàrdies militars
que no
que se les vincula
d'una manera
d'altra
amb el món romà
però la imatge
no és
de romans
a l'ús
sinó que és
una imatge
fossilitzada
d'una època militar
indeterminada
però que sembla
més aviat
medievalitzant
això existeix
també
també
en algunes poblacions
s'ha vinculat
aquestes guàrdies armades
el fet
que
els passatges
de la
de la passió
realment
els
els romans
no són
els que intervenen
en la presa
de Jesús
sinó
el que intervenen
és en el moment
que s'ha entregat
a les autoritats
romanes
a partir del moment
que
diguéssim
entre cometes
se li demana
quins
crims ha comès
llavors
aquí intervenen
comencen a aparèixer
els romans
però mentre
podríem dir
que vindria a ser
una mena
de
guàrdia
més local
la que
d'una manera o altra
que és la guàrdia
del temple
la que ha pres
a Jesús
és a dir
no és
no diguéssim
no és
l'exèrcit
pròpiament dit
que apareixerà
en el moment
que
doncs
sobretot
en les escenes
doncs
de la
de la
flagellació
amb les escenes
de l'exe homo
totes aquestes
passions
hi ha més
hi ha sang
diguéssim
apareixeran
en aquest moment
no?
jo diria
però prèviament
la presa
doncs no són
prèviament
els soldats
romans
la qual cosa
ens dona peu
a que hi hagi
aquests diferents
aquests diferents
grups
perdó
aquests grups
paramilitars
o grups
teatrals
que
en cada lloc
tenen la seva
pròpia
visió
però jo diria
sobretot
que hi ha això
romans
i no romans
i dins d'aquests
no romans
doncs hi ha diferents
interpretacions
guàrdies del temple
guàrdies dels
sí
després cada localitat
li dona el seu aire
però en definitiva
el fonament
de l'acte
i del sentiment
d'aquell dia
doncs és el mateix
de tot arreu
exacte
ja n'he esmentat algunes
però n'hi ha d'altres
de processons
a Mer
a Sils
a Lloret
hi ha multitud
de processons
d'aquestes
doncs avui
ens hem aturat
en una de les dates
del calendari
que determina
una de les dates
importants
de la setmana santa
divendres de Dolors
n'hi ha d'altres
sí
que directe o indirectament
a nivell intertent
la setmana que ve
perquè no se'ns acumuli tot
explicarem
hi ha altres moments
de la setmana santa
perquè la setmana santa
té un problema
que és molt curta
diguéssim
i passen massa coses
i llavors passen molt poc
o sigui
amb molt poc temps
passen massa coses
molt bé
intentarem condensar-les
i explicar-les aquí
al matí de Tarragona Ràdio
com sempre
en companyia de Jordi Bertran
gràcies per venir un dia més
a la ràdio Jordi
fins la propera setmana
molt bé
a vosaltres
a la ràdio Jordi