Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
comptaliana, es poden fer fora, perquè
en aquest país l'acomiadament
és lliure, car però lliure,
a veure, te poden pagar una indemnització,
però te poden fer fora en qualsevol moment,
sempre dona
més estabilitat econòmica en una família
treballar per comptaliana
que per compta pròpia.
Encara que sembli el contrari,
encara que molta gent pensi que amb l'empresa
es guanyen molts més diners.
Sí que es guanyen molts més diners puntualment,
però també es poden perdre. Es poden deixar de guanyar
molts diners també. Molts diners.
A veure, no sé,
bàsicament... El dret mercantil,
partim de la base, que és
l'abesant del dret que regula
totes les relacions que
s'estableixen en l'àmbit empresarial.
Sí.
I inter...
Interàmbit empresarial.
El que passa és que el dret
mercantil està molt...
no sotmès,
però sí que es barreja
molt temes civils i temes
mercantils. En realitat, el dret mercantil
en si és una petita
part de l'empresa.
El dret d'empresa el formen
molts d'altres drets. El forma el dret civil
des del moment que un empresari ha de llogar
una nau, aquell contracte de lloguer
es regula pel dret civil.
Llavors,
les relacions entre les empreses
en quant a la facturació es regula,
per exemple, pel dret mercantil,
i les relacions internes de la pròpia empresa es regula
pel dret mercantil. Però clar, no ens oblidem
que aquesta empresa té treballadors que es regula
pel dret laboral i
aquest empresari pot tenir
una sèrie de responsabilitats
per coses il·lícites que en un moment
determinat pugui realitzar,
si és que no fa les coses com les ha de fer,
i entraríem també
en el dret penal. Però tampoc no ens
oblidem, aquesta empresa
tributa, paga uns impostos,
i això es regula pel dret tributari.
I aquests impostos, si estan
mal presentats i
s'ha de pleitejar contra l'administració,
es regula pel dret administratiu.
Aquesta empresa també
està relacionada amb la seguretat social
i amb els ajuntaments,
i això es regula també
pel dret laboral i es regula
pel dret administratiu. És a dir, que el dret d'empresa
en realitat abarca
moltíssimes, moltíssimes
vessants. En funció de la legislació,
ho dic per centrar una mica el tema, perquè clar, si entrem
aquí, ens podem extendre a altres
camps. Quins models empresarials
existeixen? A veure, la
norma general i bàsica és
la societat limitada, que coneix tothom,
en la qual la responsabilitat que
tenen els administradors de la societat
abarca únicament
la societat, no el
seu patrimoni particular, el capital social
i qualsevol altre bé que tingui
vinculació directa amb la societat, titularitat de la
societat. Imagineu que té una neu
industrial, que té vehicles,
qualsevol responsabilitat derivada
d'algun acte de la societat
abarca únicament
aquest nau, aquest cotxe,
res del seu patrimoni personal.
En principi, en principi, no abarca res
del seu patrimoni personal de forma directa. És a dir,
si ha actuat diligentment,
correctament, a l'administrador
i no se li pot imputar
cap tipus d'activitat
irresponsable
o poc
diligent, no li afecta per res.
Si una persona ha fet el que havia de
fer i resulta...
Perquè no en sabia més.
Que no en sabia més.
I l'empresa ha anat
malament, però ha actuat, ha presentat
els seus impostos, ha fet
les seves comptes, ha portat la seva
comptabilitat, ho ha portat tot correctament.
A veure, no en sabia més
o això és molt relatiu.
M'entens?
Clar, això és molt discutible.
I tothom té d'assessorar-se
i té d'assessorar-se
en tots els àmbits.
No pots dir, jo és que vaig fer el que
vaig poder, però com que no me'n vaig entrar,
aquí ja estàs incurrint.
Perquè, a veure, pots ser un president
d'un Consell d'Administració
i que hi hagi un gerent que sigui el que funcioni.
Però tu, com a president, has de controlar allò.
I com que has de controlar que funcioni
correctament, si no controles,
ja estàs incurrint
amb una causa
que podria...
d'un crèditor teu
podria imputar-te responsabilitats.
Això ho mirarem, aviam qui té responsabilitats
en cadascun de les causes.
A veure, la responsabilitat és molt àmplia,
les causes,
i sí que tens responsabilitat,
però, evidentment,
primer respon la societat
i després respons tu.
Que no és el mateix
que una societat civil particular,
una...
no sé,
qualsevol altre tipus de forma societària
que no sigui societat limitada,
societat anònima,
comanditària, etcètera.
Llavors, amb una SCP,
ets tu el que respons personalment.
Això també és el model empresarial,
la societat civil particular.
Tu respons personalment,
perquè no hi ha un ens jurídic
que no sigui una persona física.
Respons amb el teu patrimoni.
Exactament.
A veure,
continuant amb el que estaves posant,
l'Albertés,
primer crec que s'ha de distingir
el que són les societats mercantils
de les societats civils,
encara que es moguin dintre
de l'àmbit mercantil.
És a dir,
una societat civil pot ser comerciant,
però el concepte de societat mercantil
i el de comerciant és diferent.
Les societats civils particulars
són eminentment civils
i per tant es regulen pel Codic de Comerç,
però llavors s'ha de distingir
el que són societats mercantils.
Societat anònima,
societat limitada,
societat anònima laboral,
societat limitada laboral,
cooperatives,
tot això són societats mercantils.
Aprofitant que ell ha introduït el tema
de la responsabilitat dels administradors,
a mi m'agradaria explicar una qüestió.
Amb el paper sobre la mà,
evidentment els socis i els administradors
de les societats limitades
i de les societats anònimes,
de les societats mercantils que acabo d'exposar,
no tenen responsabilitat
pels deutes socials,
sinó només pel capital aportat
i pel patrimoni social.
És a dir, primer respon la societat
i només després podrien respondre
els socis i els administradors.
Aquí s'ha de distingir dues figures.
Una cosa és el soci
i l'altra és l'administrador
d'aquesta societat.
El soci d'aquesta societat
només respon pel capital social.
Només.
Però no pels deutes.
No, no.
Pels deutes no.
A menys que no tingui poders.
però això ja és una altra qüestió.
Però el soci capitalista
que només està allí
i només ha posat diners
només respon per aquells diners
que s'ha compromès a aportar.
Punto.
Primer respon el patrimoni social
i el capital social
i ell no respon en cap cas.
Una altra cosa és l'administrador
d'aquesta societat.
Un administrador d'aquesta societat
que pot ser soci o no,
és a dir, pot haver posat diners o no,
sí que pot tenir responsabilitat.
Però no responsabilitat interna.
És a dir, els socis, evidentment,
sempre li poden demanar explicacions
en aquest administrador.
Això, evidentment.
Sinó que també pot tenir responsabilitat externa
pels deutes socials, cap a tercers.
Quan en una societat,
quan aquest administrador
no ha complert exhaustivament
tot el que la normativa mercantil
li determina que ha de complir,
és a dir, presentació dintre del termini
de les comptes anuals,
si aquestes comptes anuals
reflexen en el seu balanç
doncs unes pèrdues continuades,
no ha presentat concurs de credors,
no ha presentat la fallida
o la suspensió de pagaments,
que ara s'ha regulat per la llei de concurs
a partir del setembre d'enguany,
entra en vigor la llei concursal.
Si no, per exemple,
no ha adoptat tots els mecanismes
que la llei li marca
i que a més a més són molt exhaustius
en relació amb aquella administració,
té una responsabilitat
quasi objectiva pels deutes socials.
És una responsabilitat
quasi objectiva.
Què vol dir, quasi objectiva?
Vol dir que no ha de ser
estrictament negligent
en una actuació,
sinó que també pot ser per omissió,
per el que abans deia de...
Que jo deia falta de coneixement, no?
No, jo no ho sabia més, no.
No, no és falta de coneixement,
és acceptar allò d'aquella manera
i no fer res perquè...
A veure, imagina't,
la convocatòria
amb una assemblea ordinària de socis.
Això s'ha de fer sempre.
L'únic que és que la pràctica forense
habitual que es fa és...
L'assessor te diu
escolta, que he fet la convocatòria,
a venir a firmar-la com si haguéssim vingut tots.
És a dir, aquí
l'administrador
convoca
l'assemblea ordinària,
però realment
ni va ningú a l'assemblea,
ni se realitza a l'assemblea,
ni es discuteix res a l'assemblea.
Però tothom firma com si s'hagués fet.
Tothom no l'administrador,
perquè és el que fa la certificació.
Resulta que, imagina't que un soci
no estigués d'acord amb alguna cosa,
evidentment,
com que no s'han reunit...
A veure, jo parlo de petites empreses
o empreses familiars,
d'un número reduït.
A veure, evidentment,
l'empresa del BBVA
i de totes aquestes...
Això, aquests problemes no els tenen,
tenen de molt més grossos, m'entens?
Però vull dir, parlo d'empreses
d'un número de socis reduït.
Doncs pot ser que un soci vulgui discutir alguna cosa.
Resulta que, com que amb ell
no l'han convocat a la reunió,
ni han convocat a ningú,
perquè ho han fet així,
de forma ràpida,
per presentar les comptes anuals,
els llavors al registre,
que és quan se fa,
perquè abans no es fa.
A veure, aquí podrien currir
l'administrador amb una responsabilitat,
perquè no feien les coses
com s'havien de fer.
O no presentar els llibres,
o que el gerent vagi actuant
i l'administrador passant.
Que, abans,
vull fer un petit comentari,
perquè la gent realment
no sap el que vol dir administrador.
Perquè hi ha molta gent que diu
ara constituirem una societat,
el papa, la mama i els nens.
I a la mama la posarem d'administradora.
Ui, no sap el que li cau a sobre,
després del que esteu explicant.
No, no, la mama.
O quatre amics,
quatre amics munten una societat.
Tu faràs administrador,
i es discuteixen,
i es discuteixen
per veure qui és l'administrador.
Perquè tots ho volen ser.
Jo mai a la vida em discutiria,
vamos, que a mi em diuen
que tu et soci,
fantàstic,
perquè no tinc cap responsabilitat,
com a dir la Regina.
En canvi,
a l'administrador
li poden caure
una de pastels a sobre,
que no s'ho pot imaginar.
És a dir,
tu vols ser
alguna cosa important,
doncs evidentment,
no seràs important
per la bona i per la mala.
Costa de creure
que la gent volia
assumir aquest càrrec.
O la gent ho fa
sense saber a què assumeix.
En molts casos
m'imagino que no ho saben.
A veure,
quan hi ha deutes socials,
allà hi van valdades,
a veure si ens entenem.
Quan hi ha deutes socials,
si un administrador,
els problemes
sorgeixen normalment
quan es deuen diners
als bancs
i quan es deuen diners
als problemes.
Si no,
tothom està encantat.
Si no,
quan funciona bé l'empresa
no hi ha cap problema,
ningú li posa cap problema
a l'administrador.
Poden haver
problemes interns
entre els socis,
és a dir,
no m'has convocat...
És una qüestió de poder
i de tonteria,
no tant de...
Però,
cara externs,
i m'enrefereixo
a aquell empresari
que li deuen diners.
Aquell empresari
que li deuen diners,
si la part que li deuen diners
és una societat mercantil
i el seu administrador
no ha complert
amb tota la normativa mercantil,
és a dir,
que si tenia pèrdues
no ha presentat
el concurs de creadors.
Si no en tenia,
doncs no ha presentat
els llibres.
Hi ha molta gent
que presenta els llibres
fora de termini.
Doncs ja tan sols
el fet de presentar
els llibres
i les comptes anuals
fora de termini
ja significa
que no has complert
amb la normativa mercantil.
I això
significa
que l'administrador
d'aquesta societat
respon
amb tot el seu patrimoni
present i futur
pels deutes socials
d'aquella societat mercantil
que administra.
Patrimoni personal.
Personal.
Present i futur.
Pot, sí.
És a dir,
fins i tot d'allò
que no té en aquell moment
però que podria tenir.
Si és un deute prescrit, no.
Si és un deute prescrit, no.
Perquè llavors ja no el poden reclamar.
Però a veure si ens entenem.
Si és un deute que han reclamat
pot respondre
amb el seu patrimoni personal.
D'acord?
Que aquest és un mite
que molta gent
doncs no sap.
D'acord?
No.
Jo tinc...
A veure,
el fet de dir
jo tinc l'empresa,
agafo,
la tanco
i no la dissolc,
no faig una dissolució social,
no presento un concurs
de creadors.
Això li pot derivar
responsabilitat personal
a l'administrador.
I això passa sovint?
Sí.
I a més a més
aquí se li va afegir
una altra cosa.
Quan a més a més
es tracta de deutes
tributaris
o de deutes socials,
hi ha un procediment especial
de derivació
de responsabilitat
per la qual
Hisenda
i la Seguretat Social
pot derivar
directament responsabilitats
de l'administrador
evidentment
sense passar pel jutjat.
Què és el que fan?
Què és el que fan?
De fet,
és a dir,
quan la Tresoreria
de la Seguretat Social,
la URA,
la Unitat de Recapitació Executiva
detecta que aquella empresa
doncs ha tancat
perquè és molt fàcil
de detectar
que una empresa ha tancat
quan s'adona de baixa
de tots els impostos
i quan ja no té més treballadors,
hi deriven responsabilitats
directament als administres.
Però aquella empresa
ha tancat
no ho ha comunicat formalment,
no ho ha dissolt,
no ha passat res?
No ha dissolt tal com marca
la normativa mercantil.
No ha dissolt,
no ha nomenat un liquidador,
no ha fet el que havia de fer.
És a dir,
ha tancat portes simplement.
He tancat portes.
Com has tancat portes?
Es dissolt.
L'empresa s'ha anat al notari
a fer una estructura
de dissolució social,
has nomenat un liquidador.
I això deu passar
per desconeixement
dels mateixos propietaris
de l'empresa,
perquè clar,
dissoldre-ho probablement
fora més fàcil
que després esperar
que vinguin aquests deutes.
Jo crec que no és
per desconeixement,
perquè tothom ho sap,
que es pot dissolució de la societat,
l'únic és que val pasta.
Val diners.
És un tema de diners.
Quan una empresa va malament...
Però no costa després més diners
tot el que es pugui derivar
de fer les coses malament?
Imagina't que hi ha tres socis
que entre ells no s'entenen,
que s'estan tirant els plats pel cap
i que damunt han d'anar a dissoldre.
S'han d'arreglar.
Amb els deutes,
han de fer un balanç
de tancament d'empresa,
amb els deutes i els ingressos,
han de fer un balanç
i ha de quadrar la caixa.
S'han de presentar comptes anuals,
llavors el registre,
s'ha de presentar
l'impost de societats
de l'última anualitat
una vegada ja.
Vull dir que s'han de fer
una sèrie de passos
que tot això, a veure,
exigeix una certa dedicació
i quan les coses van mal dades
la gent el que té ganes
és de treure's d'aquell del costat.
Llavors, o hi ha un advocat,
un assessor,
un tècnic
que porti la veu cantant
amb aquests temes
i digui
mira, això s'ha de dissoldre,
se prepara l'escriptura de dissolució,
fan els balanços
de tancament d'empresa,
si hi ha deutes,
a veure què es fa amb els deutes
i si hi ha beneficis com se reparteixen
es nomena un liquidador
que es pot ser qualsevol
dels dos socis
o tres o quatre
o es pot nomenar
una persona liquidadora
i llavors se va al notari
i es fa l'escriptura
de dissolució
i liquidació de l'empresa.
Una vegada amb aquestes dures
s'inscriu al registre mercantil
i el registre mercantil
tanca aquella empresa
però la tanca amb una escritura.
Segons com,
si passa un cert temps,
no sé quants anys són,
el registre també d'ofici
també dona de baix
a les empreses
que durant, per exemple,
imaginen 10 anys
que no han presentat
absolutament res
ni han tingut notícia
d'aquella empresa
tant se la dona
com per desapareguda.
Però ara voldria fer
esmena'm un tema
que la gent acostuma a fer
que seria el tema
de les empreses,
per exemple,
constructores i companyia,
de dir,
bueno,
aquesta empresa
hem fet aquesta casa,
hi ha una tira de deutes
perquè a Seguretat Social
provei dos tal,
tanquem portes
i demà,
si l'empresa deia
Pepito Pérez 1999,
demà en constituem una
que es dirà
Pepito Pérez
perquè damunt són així de...
Llestus.
Llestus.
Pepito Pérez 2000,
S.L.
Després del que diu
Llestus, segur,
o ho diu...
No,
irònicament.
Irònicament.
Irònicament.
M'estiu deixant així.
No,
perquè a vegades
a vegades la gent
no s'assessora bé.
Vull dir,
a veure,
no li posis Pepito Pérez,
posa-li
Perico de los Pelotes.
Per això,
un parèntesi,
per això jo,
quan us deia
que de vegades
és desconeixement
i vosaltres dieu
no,
no,
que és que costa diners,
però clar,
després...
Però és que el que pot venir a sobre
econòmicament
pot ser més costós després.
L'assessorament també costa diners
i llavors la gent,
per no assessorar-se,
per no pagar,
doncs mira,
actua així,
alegrement.
Llavors,
posem-se en el cas
de la Pepito Pérez SL.
El 2000.
De 1999 i 2000.
Resulta que hi ha un deute
de...
A veure,
parlo en casos,
com ha dit la Regina,
Seguretat Social i Zenda,
que són els més...
Aquests són els més ràpids
i eficients
i que enganxen a tothom.
Vull dir,
que la gent que diu
oh,
és que tinc un puro d'izenda,
jo passo...
No,
jo passo no.
Aquests no porten
l'home del frac.
No,
el torero,
perquè ara he vist un torero
que va amb una maleteta.
Un vestit de torero
amb maleteta.
Què dius ara?
Fantàstic.
Doncs aquesta gent
d'aquestes dues empreses
es pensa que constituïn la segona,
ens oblidem de la primera
i aquí no passa res.
I de sobte un dia
es troben totes les comptes
embargades,
els sous embargats,
les maquinàries embargades...
Hosti,
què ha passat?
Com és que m'han embargat?
Doncs perquè s'aplica
una teoria,
que és la teoria
que es diu
del levantamiento del velo,
que el que fa
l'administració
és aixecar
la persona jurídica
i veure que sota
de la persona jurídica
hi ha unes persones físiques
que coincideixen
a Pepito Pérez 99
i Pepito Pérez 2000.
Però aquí només aniria
l'administrador,
en aquest cas.
No, no.
Els deutes del Pepito Pérez 99
se'ls menjaria
el Pepito Pérez 2000,
amb la qual cosa
es pagaria una empresa...
El Pepito Pérez 2000...
S'aconsegueix que hi ha hagut
successió d'empreses.
Sí, però escolteu una cosa,
el Pepito Pérez 2000,
que ja hem creat aquí
un personatge de ficció fantàstic,
resulta que té un embargament
de comptes,
de maquinària,
si no arriba per pagar el deute
també va anar a buscar
el seu patrimoni personal
de l'administrador.
Com se'n donin compte
que l'administrador és el mateix,
directe.
Aquí s'ha de fer
una distinció important
i ja que estem...
Diguem algun trucó, no?
Hem parlat de petites empreses,
sobretot.
Això són petites empreses.
Expliquem algun trucó,
tots problemes només
els podem trobar
les petites empreses.
Amb qui no es pot jugar
amb l'agència tributària
ni amb la seguretat social?
Perquè a més a més
tenen un procediment ràpid,
especial i...
I aquí no hi ha ni avisos,
ni avisos...
Sí, ja t'avisen, sí,
però la gent no fa cas.
Ja t'avisen, però t'avisen per pagar.
O sigui, t'avisen,
però te diuen
o pagues o pagues.
O pagues o embarguem.
O pagues o embarguem.
No, no, no,
que et pregunten
què ha passat.
No, si vostè no paga,
nosaltres li embarguem.
O si no, pagui vostè
i llavors recorri.
Tenen un procediment especial.
Clar, aquí l'únic trucó legal
que hi pot haver
és que, clar,
els proveïdors
que es queden enganxats
amb deutes socials,
anar al jutjat
a fer un expedient
de derivació de responsabilitat,
s'ha d'iniciar
un procediment ordinari.
O sigui,
no es pot iniciar,
no és com el procediment
monitor que alguna vegada
m'ho hem estat comentant
que pot anar el mateix empresari
a reclamar les seves factures
al jutjat.
No.
Aquí ja s'ha de contractar
un advocat,
s'ha de contractar un procurador,
s'ha d'iniciar
un procediment ordinari
que és dels llargs
i dels cars
i dels costosos.
Val?
Ben documentat
que hi ha hagut negligència
per part de l'administrador,
etcètera, etcètera.
Clar,
què passa?
Que normalment
aquestes empreses
el que tenen
són molts petits deutes.
molts deutes de 200...
No compensa
a la creador.
De 700 euros,
de 900 euros,
de 3.000 euros.
Li costa més cara
el procés que el deute.
Li costa més cara
la salsa que els caragols.
És a dir,
en aquell acreedor
que se li deuen 3.000 euros,
si ha d'anar
amb un advocat,
ha d'anar amb un procurador,
ha d'iniciar
un procediment ordinari
que tampoc realment
no saps mai
quin resultat pot donar,
no li surt a compte
a fer un procediment
de derivació
de responsabilitat.
Clar,
quan ja ens trobem
amb deutes
a proveïdors
superiors als 12.000 euros,
als 18.000 euros,
llavors,
potser sí
que l'acraedor
li compensa
fent números,
fer aquest procediment
de derivació
de responsabilitat
i sempre i quan
l'administrador
tingui algú
per respondre.
Aquest és el petit detall
sense importància
que ens havíem oblidat.
És a dir,
que l'administrador
pot ser un home de palla
o l'administrador
pot ser que no tingui res.
No cal que sigui de palla,
ho tingui tot en nom
de la seva dona.
Ho tingui tot en nom
de la seva dona
o una cosa tan senzilla
i que passa
en el 80%
dels casos
que se n'hagin anat
amb un banc
a demanar un crèdit
i, evidentment,
aquell banc
amb un capital social
de 3.000 euros
no li ha deixat
aquell crèdit
de 18.000 euros
si no ha firmat
al costat
com a balista.
Això ho saben els xinos.
Llavors,
què passa?
Que el banc
és el primer
que demanarà
aquests diners
com a balista
i que podria ser
que el seu patrimoni
el tingués embargat
primer
pels avals
que ha realitzat
en nom de la social.
Això és com
l'efecte seva
que diria jo
que vas aixecant
capes i capes
i capes i capes
i escolta
per arribar al centre
és el que ha dit ella
precisament
vas aixecant capes
és el levantament
del velo
aixeques la capa
de persona jurídica
i que veus que ja sota
jo m'he referit
a les cebes
una mica més agropecuàries
però que unidor
això dels cebes
això dels cebes
en parla la jurisprudència
el Tribunal Suprem
en parla
la teoria del levantament
del velo
precisament consisteix
en això
en aixecar capes
i capes
i capes
com si fos una sota
es necessita
un autèntic
investigador privat
de vegades
perquè és
laberíntica
no perquè la gent
és tonta
perdó
a veure
perdó
ja de tot
el tema és
tant si estàs
amb un cantó
o amb l'altre
tant si ets
la creador
com si ets
la persona
que té problemes
aneu a l'advocat
i que us expliqui
com ho podeu fer
perquè no
per no tenir
tantes conseqüències
jurídiques
i en l'altre cas
igual
clar
el que deia
l'Urdes abans
la gent
de vegades
és una mica ilusa
i posa els mateixos noms
i posa els mateixos
administradors
i us deia
que moltes vegades
és per desconeixement
probablement
jo tinc la sensació
que sí
que és per desconeixement
i pensar
i després venen
tots aquests problemes
no dubto
que hi hagi
determinades
empreses
o persones
que puguin fer-ho
d'una manera
intencionada
per estalviar-se
determinades despeses
però en molts casos
i molt petites empreses
sigui per desconeixement
les petites empreses
és per desinformació
desconeixement
perquè és que no es preocupen
ja
pensen
oi aquesta empresa
m'ha anat malament
ui quants deutes
ui si els he de pagar
però saps què fem
solució
muntem una una altra
ja està
vull dir
és així
no es preocupen
de què fem
amb aquests deutes
on posem aquests deutes
qui paga
és que és la immensa majoria
és que llavors
arribarem
del que ha manifestat
la regina
se deriva
moraleja
quan vagis a posar
un procediment
de responsabilitat
de l'administrador
primer investiga
a veure si l'administrador
és solvent
diguem
perquè si l'administrador
l'home de palla
que deieu
l'home de palla
és un senyor
que li paguen uns diners
que és un pringat
entre cometes
o una persona
que no té
ni un
que no té res
vull dir que
és una persona
que representa
aquella societat
de cara
a tercers
perquè en realitat
ni té
accions a la societat
ni participacions
ni ha posat un duro
simplement
li ha posat un diners
per ser la cara
el que dóna la cara
aquests deutes
ni que fossin de particulars
o fossin deutes
d'isenda
de la solidaritat social
però que aquest senyor
de palla
si no té res
per tant
l'administrador
o els amos autèntics
d'aquella empresa
mai no pagarien res
no
però l'home de palla
és justament
i qui es deixa
home de palla
amb aquest panorama
un senyor
perdoneu la meva ingenuïtat
i hi ha molta gent
un senyor
que no tingui res a perdre
que no tingui res
que sigui
insolvent
totalment
i li donin
un milió de peles
per estar
d'administrador
d'una societat
i que damunt seu
li caigui
tot el que li tingui
que caure
de deutes
el Pepito 2002
després que l'hagin
tancat quatre empreses
seria un exemple
sí
llavors
aquest Pepito 2002
seria administrador
i li donen un milió
de pessetes
6.000 euros
i li diuen
tu aquí
aguantar el que sigui
ell aguanta el que sigui
com que no té res a perdre
ja m'explicaràs
una persona que no té res a perdre
si al demò
li donen diners
per ser administrador
i el comencen a demanar
si aquest senyor
té el seu lloguer
de pis
que va nom de la dona
i que tot ho té nom de la dona
i que a veure
ell no podrà demanar
ni un préstec
a veure
no podrà fer mai
res a la seva vida
però hi ha molta gent
que per problemes personals
no poden fer res
a la seva vida
perquè han tingut
una mala època
i els han embargat
per aquí
per allà
perquè han fet un negoci
i no han sabut gestionar
bé els negocis
i li han anat malament
aquestes persones
ja no poden fer
grans negocis
a la vida
per què?
perquè vindrà el banc tal
o el banc qual
i mirarà el Rai
i l'Esnef
i totes aquestes coses
i veurà que aquest senyor
ha sigut morós
llavors
no té credibilitat
ni té
ni pot respondre
amb potència
igual que una persona
que no estigui en cap
d'aquests
es donen molts casos
d'aquests
no parlem
no
i de persones
doncs que
després de fer
tot un seguit
d'empreses
i negocis
doncs estiguin
en aquesta tesitura
més dels que
la gent se pensa
el que passa
que sempre
sempre jo
sempre penso
que tothom
s'acaba recuperant
sempre a la vida
tothom s'acaba recuperant
sempre hi ha
el morós
jo sempre vull pensar
que el morós
mai és etern
mai
és etern
sempre arriba un moment
que es pensa que ningú
l'està vigilant
d'acord
jo
ho sento
perquè jo
professionalment
porto més aviat
persones
per desgràcia
sempre porto més aviat
els que són els acreedors
llavors doncs
encara que també
n'he portat molts morosos
no tens per judici
i són més queridos morosos
a veure
sempre s'acaben recuperant
i sí que s'ha de dir
una cosa
que com precisament
per aquesta labor d'investigació
el petit acreedor
clar no pot estar contínuament investigant
però en canvi els bancs
que tenen molta paciència
i mitjans
i mitjans
sempre doncs fan
barridors
de la seguretat social
barridors per localitzar
doncs aquestes persones
que en un moment determinat
són un fallit seu
i que els han desaparegut
i sempre com arriba un moment
que tothom
algun dia ha de menjar
i algun dia
l'han de contractar
i algun dia
es vol comprar un pis
doncs
sempre arriba un moment
i si el deute no està prescrit
que s'acaba trobant
amb aquella persona
no és mai etern
però sí que és cert
que hi ha gent
doncs
que té una situació precària
que és difícil de recuperar
i que són el que se'n diu
això
la prescripció la marca la llei també
la prescripció la marca la llei
en funció de
de quins paràmetres
del tipus de deute
més que de deute
d'acció que s'ha exercitant
són reals personals
etcètera
sí
el codi civil ho marca
i ara a Catalunya
tenim el nou codi
de civil
de dret civil català
que també marca
i és més estricta
no?
és
me sembla que marcava
10 anys
els deutes personals
10 anys
en comparació
amb el codi civil
que eren 15
sí
són 10 anys
i ens ara llavors
però en canvi
els deutes per professionals
per empagament de professionals
són 5 anys
són 3
bueno
és que no sé
perquè jo
això ho sé
perquè ho he mirat
professionals
no ho sabia
no ho he mirat
no m'ho vull
hem fet una aproximació
jo imagino que és un d'aquells temes
als quals haurem de tornar
més endavant
el que sí a mi m'ha quedat claríssim
és que si mai
he de muntar una empresa
m'aniré a buscar un professional
que m'assessori
no estic fent una falca publicitària
però de veritat
mira-t'ho bé
mira-t'ho bé abans
jo no vull ser alarmista
tampoc
a veure
no
però aviam si a la norma
val la pena conèixer-la
anem a veure
si la gent vol muntar una empresa
i vol muntar un negoci
jo soc molt procliva
que la gent munti negocis
el que passa que
clar
s'ha de pensar
molt bé
abans de muntar un negoci
com ho fa
com ho deixarà de fer
com vol respondre
si realment
pot funcionar
aquell negoci
i les persones
amb les que s'associa
això és
molt important
perquè una societat mercantil
de vegades és
com un matrimoni
o molt pitjor
perquè a veure
hi ha molts matrimonis
que en realitat
tenen fills en comú
però és que
amb una societat mercantil
pots tenir alguna cosa molt important
com és
el teu mitjà de vida
i el teu pa
en comú
per tant
és important que les coses
es mesurin
m'has fet pensar
en una empresa
muntada per un matrimoni
i que vagin maldades
ja en parlarem un dia
m'imagino que s'ajunta
l'empresa d'una banda
i que a més a més
aquest matrimoni
s'hagi de divorciar
que hi ha casos
que una cosa
sigui conseqüència
de l'altra
també imagino
que es barregen
allò que deies
a l'inici de la conversa
diferents branques
i diferents aspectes
del món del dret
un altre tema
que apuntem
a la llarga llista
de qüestions
que esperem poder
continuar tractant
en propers programes
Regina Jovell
Lourdes Guibernau
gràcies per venir
fins la propera ocasió
a tu per contínu
Adéu-siau
bon dia