logo

Arxiu/ARXIU 2004/MATI T.R 2004/


Transcribed podcasts: 359
Time transcribed: 6d 12h 40m 29s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Només mig minut, seran dos quarts de deu del matí.
Obrim el temps de la tertúlia aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem Nani Rodríguez, periodista,
professora de la Universitat Roviera i Virgili.
Nani, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda, ens acompanya Dolors D'Aroca,
és la delegada de l'Institut Català de la Dona
aquí a la ciutat de Tarragona.
Dolors, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I saludem a Xero Romano, l'hem deixat per l'última
perquè és una de les dones que s'incorpora a partir d'avui
a aquesta tertúlia dels divendres.
La primera vegada, però esperem que no sigui l'última.
Xero Romano és directora de formació
de la Fundació de la Universitat Roviera i Virgili.
Xero, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda, li farem l'estona agradable perquè torni.
Al final l'aplaudirem.
Les que sou més veteranes li heu de fer l'estona agradable.
Ara estàveu mirant temes i qüestions
que podíem posar damunt la taula en aquest temps de la tertúlia
i la veritat és que la setmana i el dia
arriba força atapaït.
En part, evidentment, per la campanya electoral,
que poc o molt en haurem de fer referència
perquè ocupa una bona part de l'actualitat
amb fets com el que va succeir ahir a la seu del Partit Popular,
amb visites que hem tingut no només des del punt de vista de la campanya,
sinó també de responsables del govern de la Generalitat.
Per exemple, ahir va venir a Tarragona
la consellera d'Interior, Montserratura,
i va parlar de diferents qüestions
que ens afecten a tots en detall a Ciutadà.
I, sens dubte, també és important posar un cert èmfasi
que el dia 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona.
Si volen, serem sincers amb els oients,
perquè ja ens acompanyen habitualment,
podríem haver fet moltíssims actes d'això del Dia de la Dona,
podríem haver fet programes especials,
però considerem que, com que, per desgràcia,
hem d'estar parlant constantment de la dona
i, sobretot, de la violència sobre les dones,
hem pensat, escolta, no posem énfasi en un dia,
continuem amb la tasca que, modestament fent de forma continuada,
parlant de tot el que passa, no un cop l'any,
sinó diferents cops l'any.
Sí, fem allò que tantes vegades diem
que no és només una tasca d'un dia,
sinó que és una tasca de cada setmana, no?
I ens consta a totes que a vegades ens diuen
ja estan aquelles boges feministes xerrant a això mateix.
Però, mira, doncs és igual.
Ja tornen a parlar d'això de la violència domèstica.
Sí, sí.
Però jo això me n'alegro que sigui una tasca
que es pugui anar parlant,
malgrat que últimament n'hem d'estar parlant
només pel tema de violència.
Voldria que fos una cosa normalitzada
i que poguessin treure
o que poguessin estar les dones en espais
de tertúlia, de debat, constantment.
Jo diria que moltes vegades aquí surt el tema
de que si realment ara hi ha més maltractaments
o és que ara se n'expliquen.
Vull dir, això és una polèmica d'aquestes
que moltes vegades ha sortit.
I a mi m'agradaria fer referència
a una enquesta que vaig sentir ahir
que s'havia fet a la ciutat de Saragossa
en la qual el 50% dels homes
deien que les dones que pateixen maltractaments
i aguanten 10, 20 anys tota la vida
aguantant aquesta situació
és per dues raons, segons ells, eh?
o perquè volen alguna cosa
és a dir, perquè tenen algun tipus d'interès econòmic
en aguantar aquesta situació
o bé perquè són tontes.
I jo penso que si el 50% d'una enquesta
amb unes dades científiques
és a dir, no és una enquesta d'aquelles
que fa una emissora de ràdio
doncs, miri, truquin i treurem el percentatge
per almenys a mi...
com si fos del 6, exacte
com si fos del 6, però millor
doncs, penso que a mi particularment
m'aclareix molt el per què d'aquesta situació
és molt fort que un home s'atreveixi
una cosa és que ho pensi
però que s'atreveixi a dir-ho
és igual de percent d'una població
de què és perquè o són tontes o tenen un interès
però mira, en aquest sentit avui hi ha un article
al diari El Punt, un article d'opinió
que es pot compartir-ho, no?
l'escriu un advocat
i lamento molt no recordar ara el nom
que fa un plantejament que jo crec que és molt interessant
i que sovint no surt en general a les tertúlies
aquí s'ha apuntat alguna vegada
jo recordo una de les últimes tertúlies
s'apuntava al tema de l'educació
però no allò com dida
l'educació, l'educació no
i apuntava, per exemple, als instituts
als centres d'ensenyament
i una mica, i ho lamentem pels professors
deien, no, no, als instituts
sobretot en l'edat adolescent
s'ha de parlar molt d'això
i per una raó
parlaves que si ara
ens fem més raó dels maltractaments
o n'hi ha més
el que és cert és que estem experimentant
una situació de canvi social
extraordinària
en la qual l'home
no parlem del maltractador
parlem de l'home
també ha d'anar
situant el seu nou rol
en aquest sentit
des dels adolescents
explicava idioma
diu
un noi i una noia
han de saber
què passa quan es tanquen
en la seva habitació
en la seva intimitat
i això parteix de l'educació sentimental
també
del que han de ser els sentiments
probablement són aspectes
més emocionals
més
que no es tracten
que sempre anem amb el codi
penal a la mà
i potser caldria anar més enllà
sobretot pensant en el futur
és que
donem la paraula a la Txaro
que l'hem deixat d'escoltar
ara veuràs tu
i et deixem que
a l'arena
que entris
tu mateix
no volia parlar
del terrorisme
faríem referència
però no
no volia parlar
del terrorisme
masclista
perquè
malauradament
és un tema
d'actualitat
diària
i
no ho sé
m'agradaria
comentar
altres
altres debats
per exemple
com és que
tots els caps
de llista
són
què passa amb el poder
i per què
l'home
té aquesta necessitat
de poder
per exemple
això lliga amb el cartell
de l'Institut Català de la Dona
que es fa un concurs
no Dolors
cada any
ha sortit d'un concurs
que es va
no és la primera vegada
un concurs
de cartells
pel dia 8 de març
que no s'havia fet mai
i aleshores

és un
no sé si l'heu vist
és un guà de frega
és un guà
amb un puny aixecat
i teixat

el vaig veure
el vaig veure
és el cartell
que ha guanyat
amb un guant
d'aquells de color rosa
no d'aquells
de màtex moderns
d'estar fregant la vapa
amb el fregall a la mà
que és visible

doncs això
és el cartell
aquest és el cartell
que va guanyar
aquest any
el primer concurs
de cartells
de l'Institut
i que sí que suposo
que ho haureu pogut veure
perquè està
també enganxat
i qui va fer Dolors
un noi o una noia
ara em poses
en un compromís
perquè
home
és interessant
pensar que no sé
si és home o dona
sinó que el cartell
ens faci parlar
i no l'autor
amb el compromís
que em poses
jo diria
que està fet
per una dona
t'hauria de ratificar
i el millor corregir
però estic convençuda
que està fet
per una dona
jo diria
que amb això
quan parlàvem
del canvi de la societat
i la Txaro
ens ho pot explicar
tot el que és
el món educatiu
el món de la formació
el món acadèmic
cada vegada
està més inveït
per dones
sí o sí Txaro

exacte
és que és així
l'ànima encanta
sí o sí
tot són dones
però fins i tot
alumnes
personal d'administració
potser el cap de servei
és home
però vull dir
tota la resta
són dones
és allò de dir
la força de la gravetat
ens farà pujar
digue jo
sí però mira
precisament
fa poc
ara en unes jornades
que s'han organitzat
d'un grup de recerca
que hi ha a la universitat
que es diu
grec
estudis de gènere
és el grup
que fa estudis
de gènere
a la universitat
des del punt de vista
de la cultura
de l'ètnia
etc
s'havia fet
una anàlisi
un petit estudi
de la situació
hi ha un llibre
que es diu
Acadèmiques
i que parla
del pes
i la presència
de les dones
en el món universitari
i
òbviament
sí que hi ha
cada vegada
més dones
es van
apuntant
tendències
de canvi
en sectors
que estaven
molt feminitzats
en els quals
han entrat homes
que això també
és important
això també
és important
o sigui
el tema
d'allò
de la dona
que
en el nostre espai
que és cuidar
de
o sigui
la salut
l'educació
tot això
doncs comença
haver-hi homes
i ja està bé
òbviament
la presència
en àmbits
tecnològics
segueix sent
pràcticament
simbòlica
de les dones
aquí també
podríem parlar
molt
de la tecnologia
i
el gènere
perquè
però òbviament
s'estan molt
s'esgat
el perfil
o sigui
les dones
seguim
primer
a infanteria

exactament
a mesura
quan més presència
hi ha de dones
menor
consideració
menor
salari
menor
categoria
professional
o sigui
s'inverteix
totalment
o sigui
el poder
l'autoritat
imposada
diria jo
no l'autoritat
que val
i
el prestigi
també
d'aquest
reconegut
socialment
i
els calerons
van directament
o sigui
la piràmide
hi ha moltes dones
en quines categories
en les que estan
en pitjors condicions
quantes rectores
d'universitat
hi ha a l'estat
ara hi ha una degana
de lletres
de fa 15 veies
rectores d'universitat
és que jo no
no em ve cap
a la memòria
4
a Catalunya
jo diria que
em sembla
a Catalunya
2
jo de totes maneres
m'agradaria
no ho sé
no asseguro
una assegur
segur
i jo diria que ara
no sé si en l'últim canvi
perquè com que les
universitats pobres
han estat induïdes
a un procés
de
bueno
d'estar totes
de canvi
d'adaptació
d'estatuts
de modificació
de normatives
als resultes
de la Lou
doncs està tot el món
universitari
ja
en aquest procés
i s'estan renovant
molts càrrecs
però
molt poques rectores
aquí en el Consell
Rectoral
n'hi ha 3
vicerectores
vull dir que
sobre
em sembla
10
vull dir que encara

és que sobre
hem de dir encara
encara
encara
però vaja
que és evident
ara
sí que hi ha
tendències
de call
però també
s'apuntava
que per exemple
en altres països
que ens porten
avantatge
perquè han tingut
una història
normalitzada
és a dir
que han tingut
40 anys
de franquisme
ni d'autarquia
i han estat
han pogut desenvolupar-se
plenament
com a societat
com a societat
democràtica
doncs
no
no sé
o sigui
no perquè
ja
hagin entrat
perquè pensava
jo pensava
com és a dir
això canviarà
per la pròpia pressió
de les pròpies dones
a la mesura
en què anem entrant
doncs
això
tindrà un efecte
de
doncs
no
jo de totes maneres
com ja estem
amb
bueno
jo no sé si
exactament
és per la campanya
o és per l'ambient
que deixem estar
qui té la culpa
però aquesta agressivitat
que hi ha per tot arreu
jo volia fer
molta
molta
vull dir
col·lectiva
allò que la notes
jo m'agradaria
ser una mica optimista
amb això
i ara em permets
la meva quota
d'avuela Batallites
perquè la trobaria a faltar
si no la trec
jo recordo
quan vaig començar
el diari de Tarragona
a mi no em deixaven
i soc gran
però tampoc tant
no em deixaven
anar als plens municipals
vull dir
a mi els primers articles
que jo vaig escriure
van ser d'un festival de dansa
de moda
era de parcs i jardins
vaig tenir d'anar a parlar
de parcs i jardins
de quants arbres
hi havia implantats
i aquestes coses
perquè el ple municipal
jo recordo
que encara me'l trobo
de tant en quant pel carrer
el David Castillo
que llavors era cap
de redacció del diari
i em deia
nena no vayas
que se diuen coses
que no són per a los oídos
d'una xica
i no em deixaven anar
vull dir que
a veure
i ara
trobes a les rodes de premsa
el 90%
de la infanteria
dels mitjans
són dones
vull dir que a veure
potser sí que han passat 20 anys
però en 20 anys
ha donat molt de tom
la societat
això és bo
agafa qualsevol mitjà
de comunicació
del que sigui
i aviam
es continua fent
aquestes determinades tasques
les dones
i no parlo
en quant a temàtica
perquè ara sí
com que clar
hi ha molta infanteria
dones
doncs ja van a cobrir
tot tipus d'actes
però en general
la tendència
es manté
no tan descaradament
però vaja
Déu n'hi do
però hem de ser
una mica optimistes
també
una anècdota
una anècdota
ara què diem
això de
jo no sé
si vosaltres
heu vist
aquests dies
i no em feu dir
perquè no ho recordo
que es fan
com unes
publicitats
de cara
és que fa
com a gràcia
del dia internacional
de la dona
de sopars
amb festa
mujer
toma-te un dia
a parar a ti
com la despedida
de los quintos
però de dones
amb ois
i coses d'aquestes
i això és en motiu
del dia 8 de març
ja fa temps
hi ha les discos
hi ha un mercat
aquí
però ja fa temps
el dia de la dona
però jo recordo
això
a veure
al gimnàs
a camp clar
que a mi
em feien
treure les colors
les senyores
que jo pensava
que anava
que fixa't tu
que moderna
i que alliberada
que estic
i anava allà
i tot allò
m'escandalitzava
que què?
com s'ha cao
i lave el polvo
i què tal
ha ido el polvo
i tal
i qual
i com s'ha quedat
i jo
una cosa
t'ho juro
destreta total
jo tan moderna
i aquí
vaig començar
a descobrir
que celebrava
d'una altra manera
aquest tema
òbviament
ho vaig aprofitar
per discutir
perquè clar
escolta'm
si hem de caure
amb el mateix
precisament no
perquè anar a veure
anar a veure
i precisament
a més a més
el que et més
surt
perquè a veure
si fos un joc eròtic real
jo m'apuntaria
perdona
si fos de diner
anem a fer una festa
dels sentits
i vinga
doncs escolta'm
perquè no
disfrutem-ho
però resulta
que és que
reproduïm un model
a més a més
masculí
que nosaltres
perdona
no ens posa
a veure
la llargada
no va dir això
en general
majoritàriament
si féssim una enquesta
i trobo que
no aniria per aquí
la cosa
no aniria per aquí
i trobo que
realment
és una mica
bueno això
és un negoci
i bueno
doncs
és frivolit
és bastant frivol
molt frivol

frivolit
a més a més
a veure
malauradament
encara
és un dia
en què hi ha
moltes reivindicacions
per fer
en què encara
ens trobem
tot això
que estem parlant
vull dir que està
i en el món laboral
déu-n'hi-do
encara
les discriminacions
que hi ha
bueno
jo sempre dic
i això es queda
una mica de banda
vull dir
és que anem cap a la festa
i tot el que és
la reivindicació
la deixem una mica
de les
de les
motiu
pel qual és celebre
que veuràs
jo crec que s'ha de dir
de totes maneres
encara que
129 dones
van ser cremades
i tancades
dins de la fàbrica
pel
l'amo de la fàbrica
perquè estaven fent
una reivindicació
de les reivindicacions
que tenien
que era el que més
poc feia
perquè s'havien entès
era que les embarassades
volien una cadira
per poder seure
i les que tenien fills
volien poder allotar
les seves criatures
avui en dia
sabem
doncs que
a veure
òbviament
no estem aquí
però encara
el tema dels permisos
encara
el tema de la maternitat
encara
tot això
doncs és un problema
a veure
jo no és que vulgui ser pessimista
i penso que hi ha un
hi ha una
bueno
allò
el pessimisme
davant del pessimisme
de la reflexió
l'optimisme de l'acció
m'apunto
des de fa molts anys
perquè penso que
es tracta d'intentar
millorar les coses
i encara
no queixar-se
sinó senzillament
fer una anàlisi
de la situació
i transformar-ho
i viure el dia a dia
i educar els fills
i parlar amb la gent
i a veure
actuar
en conseqüència
amb el que penses
i de dir les coses
i de deixar
olímpicament
que diguin
aquestes bojes
del divendres
ja tornen a estar
amb el tema
de les dones
absolutament
per lo menos
personalment
em rellisca
aquest tipus
de comentaris
i continuant
aportant
el nostre
agrada de sorra
per si fem
pensar
amb algú
amb aquest tema
doncs benvingut sigui
i ja està
el que volia
jo com que avui
m'heu donat canxa
doncs escolteu
avui t'estrenes
però no t'acostumis
perquè les hauries
de sentir
els grans
és també
que
posar aquí
damunt
de la taula
també que
segons quins espais
no hi som
perquè no volem
perquè
no volem
però escolta
vols dir que tenim
la mateixa ambició
les dones tenen
la mateixa ambició
en determinats àmbits
o les dones
tenen un altre horitzó
a la seva vida
que no sigui
manar, manar, manar
i guanyar diners
guanyar diners
perquè probablement
hi ha moltes dones
que diguem-ne
no és aquesta la seva guerra
que no tenen cap interès
en manar
ni en ser riques
ni famoses
ni tenir
diguem-ne
notorietat en la societat
hi ha dones
que tenen un altre horitzó
a la seva vida
i s'ha de respectar
no sé si és manar
vull dir
no sé si és que nosaltres
l'objectiu és manar
o potser
no sé
jo és que sóc una mica
dialista
i és
poder canviar una mica
les coses
i quan te trobes
traves
potser tens tantes altres coses
que també has de fer front
la intendencia aquesta
que tenim de cada dia
que encara la suportem nosaltres
i bueno
vas anar posant
la teora de sorra
però
no arribes
en aquesta lluita
però
jo recordo
allò
amb els 18 anys
que dius
jo canviaria el món
i que et sembla
que sí
que pots
que pots
vull dir
que és impossible
que el món
vagi pitjor
i penses
mare de Déu
virgencita
que me queda
com estoi
sempre es pot estar pitjor
i sempre es pot estar millor
però això ho aprens amb els anys
però llavors dius
bueno
doncs jo
em conformaré
amb el meu àmbit familiar
intentar que millori
intentar aportar a la societat
doncs jo què sé
per exemple
en el meu cas
que tinc dos nois
doncs els dos nois
que no
que no se'ls caiguin els anells
per fer-se un llit
o per fer un menjar
o que ho trobin natural
que vegin
doncs que això és una cosa
natural i normal
que consideren a la dona
una companya
no només un estri
o una eina
però per això
ja ha hagut de dedicar temps
que ha renunciat
a fer aquesta carrera
a la qual molta gent
jo sempre ho dic
Iolanda
i a vegades
és una gran carrera
és que tu una mica agonies
jo he tingut tres fills
i cada vegada que he tingut un fill
i perdur la feina
i això m'ha passat a mi
vull dir
no és una novel·la
no és el cas
o no venc a Fernández
és el meu cas propi
aquí a Tarragona
i cada vegada
i cada vegada t'has d'aixecar
de zero
i costa moltíssim
contra més gran te fas
pitjor
però dius
bueno doncs
m'és igual
és el que dius tu
a veure
les prioritats
jo no sé el que pensa
la resta de les dones
jo sé que
en el meu cas
la meva prioritat
no ha sigut mai
tenir un Mercedes
és que no sabria
què fer-ne
vull dir
me faria esta vergonya
i per apartar-lo
quin problema
escolta'm
l'ho de acabar una moto
vull dir que
però clar
això potser sí
que hi ha estudis sociològics
que ens diuen
cap on van
les prioritats
de les dones
però a mi em fa una mica de por
que la dona
estiguem fent
una mica
com allò de les festes
reproduint
els esquemes masculins
però per això
penso jo
per això ho deia
que hi ha espais
no és perquè no tinguem ambició
no
òbviament
la injustícia
és la injustícia
i la desigualtat
i la discriminació
doncs
és evident
i es tracta
que no hi sigui
però jo crec que
també
en alguns espais
no juguem
en les mateixes regles
del lloc
perquè aquestes regles
no ens agraden
i en fem unes altres
i segons on no hi som
perquè no
volem ser
i és allò
el soste de cristal
i hi ha un tema
que portem
que després tothom parla
a l'hora de la veritat
quan algú té un problema
diu
ostres sort de la meva família
quan algú es troba
en una situació
difícil
el que te'n surt
és la part emocional
afectiva
i el recolzament
la part més íntima
entre les prioritats
de moltes persones
avui en dia
no està la seva família
i d'aquí ve el problema
sí, sí, clar
ja s'ho trobaran
però les dones
tenim un camí fet
molt
vull dir
que a veure si comencen
que és la revolució interior
o sigui
aquest camí
aquest camí
de tu mateixa
ahir havia
aquest és del teu propi
clar
ahir a la contraportada
de la Vanguardia
sortia un
doncs
massa bé
tampoc vaig entendre
si era psiquiatre
o psicòleg
o sociòleg
o alguna cosa d'aquestes
que parlava
de la càrrega cultural
que portem tots
i deia que les desgràcies
s'hereden
no?
parlava una mica
de
com ho deia
del cosmos privat
del cosmos de la família
és a dir
que l'herència cultural
dels teus avis
de la cultura
que has vist a casa
del fet de
jo què sé
de fer servir
tovallons de paper
o tovallons de roba
doncs perquè
gestos quotidiens
gestos d'aquests
que els fa sense donar-te en compte
que et marquen
i que d'alguna manera
també és
la teva càrrega emocional
que portes a sobre
i que suma o resta
en funció de com hagi estat
de com hagi estat
la teva infantesa
els teus
referents culturals
les teves prioritats
el que has vist
a la teva mare
vull dir
si tu has vist a la teva mare
pintant-se les ungles
doncs evidentment
això és un pes
que arrossegues
perquè si no ho fas
potser l'estàs traint
en canvi
si tu has vist a la teva mare
tota la vida
treballant
com el teu pare
doncs això també
és una cosa
exacte
no no
però vull dir
treballant farà de casa
doncs és una cosa
que tu la tens
com a molt clara
i com a molt quotidiana
no ho veus estrany
vull dir jo
què haig de fer
jo netejant la pols
la pols està allà
no menja pa
no costa
em duro
ja està
es va fent gran
i creix
amb el que costa
que creixi
per treure-la així com així
no no
Déu n'hi do
volem que parlem
de coses més materials
més realistes
ahir va venir
la consellera d'interior
a Tarragona
va explicar
entre altres coses
que està previst
que arribin ja
els Mossos d'Esquadra
de forma definitiva
el desplegament
el 2007
però també va parlar
d'altres coses
del tema del trànsit
va comentar
que hi haurà increment
de controls
de velocitat
i també d'alcoholèmia
en general
són mesures
que el conjunt
de la societat
també ho han vols ulls
en principi
doncs mira
jo
amb aquest tema
vull dir una cosa
el dimarts
vaig anar a Barcelona
i a mi
m'emprenya molt
perquè tu surts
agafes l'autopista
vas tirant
i quan arribes
més o menys
a l'alçada del Llobregat
d'aquell pont
que passes al Llobregat
et comencen a apretar
els cotxes pel darrere
ai si t'agafa una lòvia
i tu veus
que estàs a 150
i que no pots
anar més a poc a poc
perquè tens al darrere
dos cotxes
que t'estan xafant el cul
i ja no saps
en quin carril posar-te
estàs al de la dreta
i ja no pots anar més
ja no pots fer res més
doncs saps
que aquesta vegada
jo he notat
que la gent no corre tant
i he vist menys bojos
o és que era
potser l'hora
potser era l'hora
i els bojos
ja estaven a lloc
no t'ho sé dir
i jo he notat
entre la gent del voltant
les sortides de nit
de la nostra data
ja no parlo
de
no, no
no veig
que he de conduir
i sobretot
no, no
que potser
estan els Mossos
és el comentari
és a dir
si d'aquesta manera
s'estalvien accidents
a les carreteres
que últimament
eren tremendes
les xifres
déu-n'hi-do
però també us volia comentar
una altra qüestió
que aquesta
probablement sigui polèmica
si es tira endavant
aquesta mesura
que es va anunciar
és la imposició
de multes
en funció de la renda
la quantitat de la multa
en funció de la renda
això em sembla perfecta
et sembla perfecta?
a mi em sembla molt bé
el que passa
que a Espanya
em sembla que només
hi ha 180.000 persones
que reconeguin
que cobren més de 20 milions
o més de 30 milions
de pesetes a l'any
per la qual cosa
dius
bueno, n'hi ha uns quants
que se lo toreen
a veure
és que els cotxes aquests
que van de 200 i pico
i no sé
si són les d'accés de velocitat
i si són les altres
no pot ser qualsevol
jo trobo
a veure
d'entrada
em sembla
que aquesta mesura
avui per avui
no es podria aplicar
perquè s'ha de canviar
el codi
jo dic la polèmica
perquè algú et podria dir
una infracció
és una infracció
aquí i allà
independentment
de qui la cometi
si a un senyor
que cobra
800.000 pessetes al mes
li fas pagar
10.000 pessetes de multa
doncs li se la rep
empinfla
si li fas pagar
200.000
doncs potser sí
que li farem
a veure la proporció
proporcionalment
a les rentes més baixes
també hauria d'anar
allò que piqués
no?
sí, sí
i tant
i t'ha de fer mal
una munta
jo trobo que
amb aquests mínims
suposo que
en el tema
s'haurà d'estudiar
haurien de
si ho trobo
molt bé
aquesta línia
de dir aquí
madura
perquè és que
madura
la carretera
està claríssim
claríssimament
ara
el que
jo trobo
que s'hauria
en paral·lel
s'hauria de
fer altres actuacions
òbviament
perquè madura sol
tampoc no es res sol
quines altres actuacions
s'ha d'haver
la seguretat
en les pròpies
infraestructures
la senyalització
que és una cosa
de llibres
patètica
si no saps on vas
és que no hi arribes
és que jo
a Reus
que fa
tota la vida
i fa molts anys
que em vaig perdre
em vaig perdre
és que no podia
i no vaig ser l'únic
em sembla que està
l'alcalde
i tot
se va perdre
el primer dia
bueno no ho sé
el cas és que
déu-n'hi-do
la de les senyalitzacions
però el que jo
trobo a faltar
moltíssim
moltíssim
és una
una planificació
o sigui
intentar
evitar
la invasió
del cotxe
en la nostra vida
i en el nostre espai
o sigui
jo vull anar
a Barcelona
en tren
còmodament
des de Reus
i dic des de Reus
perquè és d'on he de sortir
jo
al costat
de l'estació
perquè a més a més
arribo
tranquil·la
jo amb aquesta pressió
no contamino
estalviu
vaig llegint
però això
si
posen també
més vagons
perquè
jo hi vaig
dret
i si pots
encara
perquè hi ha vegades
que dius
no agafo aquest tren
perquè aquí segur
que hauré d'anar dret
i a l'altre
potser hauré d'anar dret
però no hauré d'anar
allò com una llaula de ser
hi ha d'haver una bona xarxa
hi ha d'haver una bona xarxa
perquè jo vaig a Vallaterra
i a Barcelona
perfecte
però de Barcelona
a Vallaterra
trigo el mateix
que de Tarragona a Barcelona
amb la qual cosa
és que no em compensa
perdo tres hores
per arribar-hi
per arribar-hi
és un drama
perquè ja se sap
que
digues dolors
se sap
que hi ha unes determinades hores
que són les que
els estudiants agafen
per anar
els diumenges
cap a Barcelona
i és un horor
o han d'agafar
a les tres de la tarda
per no trobar-se gent
perquè van amb les bosses i tot
o s'hi agafen
i volen aprofitar la tarda aquí
ja sigui
per estar amb la família
i amb els amics
no poden
pensant
que si agafen l'últim tren
allò té overbooking
i llavors això tampoc
no pot ser
i és cada diumenge el mateix
és això que diu la Charo
i el que dius tu
aquesta setmana
justament alumnes
del campus centre
de l'avinguda Catalunya
es queixaven del tema
de l'aparcament
de les zones blaves
que diuen que volen implantar
tot plegat
clar
i algú pot dir
ui els estudiants
que volen anar en cotxe
el que deien els estudiants
escolti
si tinguéssim uns autobusos
en condició
que ens portessin a la facultat
des de tots els pobles
i poblets
que venim aquí a Tarragona
no ens caldria
venir a un cotxe
és que només cal venir
al campus de Salades
que és una cosa
t'ho juro
de les coses
que més he al·lucinat
al venir a Tarragona
i a la universitat
l'estat d'abandon
que es troba
a aquella zona
que la gent podria anar
a peu
si estigués ben urbanitzat
senzillament una vorera
des de la plaça
no pots arribar a peu
no està urbanitzat
no hi ha vorera
a la nit surts
pots anar a peu
com molts veïns
de Sant Pere i Sant Pau
van a peu
al centre de la ciutat
de Tarragona
perquè en tenen allà
la vorera
no hi ha ni pessebres
ni pessebres
ja no et dic
semàfors
i em sembla
que diuen
que volen posar
zones
això
zona blava
serena primera
que sortirà a tallar
l'autovia
perquè és que és
indigne això
indigne
la gent
o sigui
un col·laç
no hi ha
què costaria
una llançadera
i a més a més
no només
de Tarragona
o que la gent arribés
a la plaça
sempre al Tarragona
no cal que muntem
Cambrils
Valls
Reus
i el Vendrell
potser
hi ha una estructura
intercomarcal
que s'ha pogut
arribar aquí
és que ja tenim
o sigui
psicologia
pedagogia
enginyeries
tota la zona educacional
i ja no t'explico
la secundària
els instituts
o sigui
és que és patètic
jo no t'explico
l'audissea
que han de passar
els nois
que venen
a Tarragona
amb tren
i van
al seminari
a Periodisme
pobrets meus
que arriben
amb la llengua fora
i després
quan baixen
han d'agafar
mitja hora de temps
per poder agafar el tren
perquè no tenen
una bona combinació
sí que hi ha un autobús
però hi ha un autobús
que triga
tres quarts d'hora
m'arriba allà
perquè dona toms
per tota Tarragona
i no t'estudiar
a Cambrils
li han d'anar a recollir
jo
perquè si no
no hi arriba
si no la vaig a recollir
jo no arriba
tarda tres hores
per fer el recorregut
de Cambrils Reus
en fi
molt bé
el transport públic
i sense perdre
de vista
la quantitat
de pobles
urbanitzacions
que estan
al voltant
de la ciutat
de Tarragona
que tampoc
no tenen
unes línies
regulars
d'autobusos
és amb cotxe particular
moltes vegades
és comoditat
del ciutadà
moltes vegades
és que aquest ciutadà
no té cap altre remei
que agafar
el cotxe particular
i jo m'agradaria
abans d'acabar
que ho portava al cap
i em passarà el temps
i si no es va
que el diumenge
que ve hi ha les eleccions
i com sempre
jo faria una crida
a anar a votar
com sempre dic
poseu un paper en blanc
poseu tonto el que l'olea
voteu el partit carlista
o el que defiende el cannabis
però que la gent
hi vagi a votar
jo un partit
que defensa el cannabis
formalment
com d'altres curiosos

però no es presenta
a la demarcació de terrenó
no no a Barcelona
a Barcelona
a Barcelona
i no a Barcelona
a Valladolí
o en Burgos
o en algun situació
no ara que a León
no em penso que era a València
és igual
ara especularem
el que sí jo vaig llegir
l'altre dia
és que quan es van presentar
a les últimes eleccions
van treure 6.000 vots
Déu n'hi do
poca broma
el del cannabis
el del cannabis
va treure 6.000 vots
poca broma
no sé en quina ciutat era
lamento però no ho recordo
doncs això
que tothom hi ha d'anar a votar
que molta gent ha lluitat
durant molts anys
per tenir aquest dret
i que és un dret
i que és exactament igual
poses el sobre en blanc
o poses el que vulguis
però exercir el dret a vot
considero que és una obligació
i un dret
absolutament irrenunciable
deixem una miqueta també
el to aquest agressiu
que esmentava
sí senyor
a tots els nivells
no parlem només dels polítics
que facin un dibuixet
i el posin dins de la papereta
que hi posin gràcia
però que votin
el to perquè em sembla
que se n'han donat compte
que els hi està sortint
pel tiro per la culata
perquè realment
és una altra
la gent està
comença a estar una mica tipa
de tanta mentida
de tanta crítica
de tanta
bueno és que fa angúnia
tot això
insults
doncs
digues
no no no
això a més a més
hi ha per la gent més adulta
però també per la canalla
que pugen
i que pot ser la seva
primera oportunitat
de votar
baixar el to
i és una cosa que reclamen
jo tinc dos nanos a casa
amb edats d'aquestes
i diuen
és que no pot ser això
jo tanca la tele
perquè ja comencen a insultar-se
això no pot ser
els hi han de donar propostes
i nosaltres hauríem de
donar-li més temps
a aquesta tertúlia
però no en tenim més
nani Rodríguez
Dolors Daruca
gràcies per venir Charo
vindràs un altre dia
i tant
doncs aquí t'esperarem
gràcies
són les 10 les notícies