Sintonia de Tertúlia, matí de divendres, matí de Tarragona Ràdio, Tertúlia, com cada divendres de dones,
avui encara que la conductora i la moderadora de la Tertúlia, la Yolanda García, no ens acompanya.
Avui s'ha agafat festa la Yolanda, però no s'han agafat festa les Contertúlies.
Tot i que ara ho comentarem, una de les quatre que havia de venir, no ha pogut venir, però per motius meteorològics.
Però sí que ens acompanya la Coral Quadrada, professora de la Universitat de Rubí i Versili.
Coral, bon dia.
Bon dia.
També tenim l'escriptora i periodista Núria Gómez. Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Helena Regidor, presidenta de la Federació d'Associacions de Benys de Tarragona.
Helena, també bon dia.
Bon dia.
La quarta convidada era la Rosa Gairal, que no ha pogut venir.
Ella ve des de la comarca del Priorat i problemes en la carretera.
Hi ha neu i gel aquest matí en algunes carreteres de la demarcació de Tarragona, doncs li ha impedit apropar-se fins aquí, fins a la ciutat de Tarragona.
Temps de tertúlia.
Ara ho dèiem, abans de començar en directe, que, en fi, tenim un protagonista destacadíssim de l'actualitat del dia, de l'actualitat local i de l'actualitat general del país,
perquè una persona, un polític molt proper a nosaltres, pel seu lloc d'origen, pel seu lloc de naixement,
i perquè la seva trajectòria política i personal ha estat molt vinculada a les comarques de Tarragona,
doncs avui és el protagonista del dia.
Amb Josep Bargalló, conseller d'Ensenyament, tot apunta que en el futur serà el conseller en cap del govern de la Generalitat.
Suposo, Núria, per cert, a Núria que és de la Torre, especialment contenta, no?
Suposo que a Torre d'Embarra es deu parlar especialment molt d'això.
És que ens toca molt de prop, eh?
És un ciutadà que, bé, te'l trobes prenent un cafè, és una persona que sempre ha sigut molt propera a la gent,
com a casteller, com després vinculat a Esquerra Republicana, sempre ha anat al davant,
però, a més, és una persona com a fàcil de trobar-te-li, que et somrigui pel carrer,
tot i que ara, esclar, estan a Barcelona, poc el veurem, no?
Ens n'alegrem especialment, sí, i tant, que sí, millor ell que no un altre més desconegut.
Suposo que la Torre es beneficiarà d'alguna cosa, deixa'm que es combri cap a casa, no?
Què en pensen d'aquest probable anomenament de Bargalló, com a consell en cap?
Bé, jo he tingut alguna relació amb Bargalló quan vam estar tractant el tema d'ensenyament
de l'Institut de Camp Clar, que vam fer venir tots els diputats perquè el Parlament es votés l'ampliació del centre,
i bé, vam tenir molt bona relació, inclús ara havia de, segons me va dir el Rafa, el director,
havia de venir a fer una xerrada pels nois i, bé, no sé com quedarà això ara, perquè era d'ensenyament.
Ara us vindrà la consellera.
Bé, però, no, més que res per la vivència que ell havia tingut allí, suposo que no hi haurà cap problema,
encara que sigui d'un consell en cap millor més categoria, no?
Coral?
No, no, per mi perfecte, vull dir, jo ja fa temps que el conec i a més a més també hem tingut bastanta relació
amb la Montse Palau encara més perquè, vull dir, és companya meva i està amb nosaltres al grec
i vull dir que treballem molt conjuntament i molt estretament, vull dir.
I el Pep, doncs, la veritat, doncs, quan tallàvem la carretera, doncs, ell sempre hi era, vull dir,
que era una cosa, és una persona molt afable.
Molt propera, que malgrat els càrrecs se suposa que continuarà amb aquesta proximitat,
tot i que geogràficament estigui una miqueta més juny, no?
Sí, però cada nit va dormir a Torredembarra, que això també és d'agrair que no...
Com es nota als pobles petits, eh?
Sí, no, no, que ho va dir públicament, que no deixava la seva residència
per sentir-se una mica més persona, diguem-ho així, no?
Una mica més vinculat a la seva quotidianitat d'abans.
Va anar a Carreus també...
Tallar-ho tot i marxar a viure a una altra ciutat i tot, i podria ser més feixuc, no?
Avui els diaris van plens de perfils personals i polítics de Josep Bergalló,
alguns destaquen allò que és un conseller sense corbata, no?
S'ha distingit en aquests primers dies, en aquestes primeres setmanes,
per aquest fet que, en fi, pot semblar anecdòtic, i de fet ho és,
però, en fi, no deixa de ser curiós que sigui l'únic conseller...
Això de la corbata és una mica...
Mira, fixa't, jo t'ho enllaçaré amb una altra cosa que ja sembla que no sigui tant notícia,
però que jo crec que també hem de continuar-ho parlant.
Vull dir, és un símbol, no?
És un símbol, és dir, jo penso així.
I em sembla molt bé, em sembla molt bé.
I també és un símbol, i per això ho enllaço, que no té res a veure amb el conseller,
evidentment, amb el vel islàmic i la llei del vel islàmic a França,
que jo hi estic completament en contra.
I estic completament en contra, també, de la confusió espantosa de les feministes franceses,
que ho confonen tot i diuen que per posar-se un vel a una dona,
doncs resulta que ja està sotmesa, quan moltes vegades són elles les que volen portar el vel.
I nosaltres hem d'anar ara amb la creu, m'entens, i martillo de rejes.
Vull dir, i al final, doncs què és això?
Donar-li el poder a qui no l'ha de tenir, als bisbes.
Per això de la corbata, doncs, ho consideren...
No, és que el de la corbata i els bisbes que ara s'han enllaçat ho veig una mica fora a fora.
No sé, agafat molt amb pinces, no?
Jo, parlant de la corbata, que és el tema que hem tret,
jo estic en contra que no es posi corbata.
O sigui, jo prefereixo que una persona sàpiga com anar vestit a la platja
i sàpiga com anar vestit d'aconsellar.
Els homes no tenen cap altre uniforme i penso que hi ha coses que van amb el sou.
I si li apreta el coll i no li agrada la corbata, que s'aguanti,
perquè això entra dintre del seu sou.
Ja se l'ha posat.
Jo penso que ell ha fet un problema d'una cosa que no n'era
i ara, com a consellent cap, depèn on hagi d'anar, s'haurà de posar corbata.
Doncs jo espero que no ho faci mai.
Espero que no ho faci mai.
Jo des d'aquí públicament, aguanta, Pep, no te la posis.
Deixa'm acabar.
Per exemple, com a consellent cap, no sé si alguna vegada li tocarà
o el convidarà al que sigui a anar a un lloc que no cal anar-hi,
perquè és optatiu anar-hi, però que potser s'hi vegi obligat a anar,
que és al restaurant Zalacain de Madrid.
Sense corbata no s'entra.
Doncs que no hi vagi.
O sigui que com a consellent cap ja s'està limitant.
A veure, primera, per què hi hem d'anar a Madrid?
Ara, en aquests moments.
No ho sé, em sembla que Catalunya encara no és independent, no?
Per tant, s'ha d'anar a Madrid a per tot.
Mira, però mentre estant d'anem...
Hem d'altres coses a demanar diners.
I quan un ha d'anar a demanar, ha d'anar d'una manera vestit,
que no el rebutgin a l'entrada.
En realitat, jo crec que el que hem de canviar són les lleis.
Més val que no anem a demanar diners.
Més val que ens els demanin.
que en realitat són nostres.
I després, no cal anar a Madrid.
I després que no te la posis, no te la posis, la corbata.
Mira, Pep, jo tot el contrari de la coral,
que per això és una tertúlia dispar, no?
Cada un té la seva idea.
Jo penso que s'ha de saber anar vestit a tot arreu com toca.
I que ha fet un problema d'una cosa tan tonta,
que no té cap sentit.
Però jo no crec que hagi fet cap problema.
No, segurament no.
Que és un fet que es comenta molt aquests dies.
I l'ha demostrat com pensa.
I a més a més, això de la corbata...
Però perquè li ha pret el qual i diu,
però és que s'aguanti, perquè això home el sou.
Això home el sou.
Jo trobo que això que els homes tenen que portar corbata,
ho trobo.
A veure.
I l'Helena, què diu?
Tan retrobre.
Que faci el que vulgui.
No, jo dic que en el moment que ell es vegi,
segons allò que hagi d'anar,
ell mateix se posarà la corbata.
I, bueno, li agrada o no li agrada i la portarà.
Però després anirà com sempre,
ell ha anat perquè, si malament és,
que si per ser consellent cap ha de canviar personalitat,
mala feina.
Però la personalitat d'un home està a la corbata, per favor.
Jo penso que la personalitat d'un home és molt bé,
t'has més coses.
No, no.
El Joan Sàbre sempre anava amb jerseis de colla
i ara porto corbata, no per això ha canviat.
No, però...
A més que una cosa és una manera de vestir,
una jaqueta o una americana, això no implica res.
Però amb la forma de vestir,
saps la personalitat que té la persona.
Jo penso que sí.
Jo penso que hi ha un uniforme de treball.
S'ho posarà quan tingui que posar-s'ho.
Jo crec que els homes tenen un uniforme de treball
i quan està fent d'aconsellent cap està treballant.
No és la seva vida de lleure.
Que vagi com vulgui,
jo l'he vist amb bermudes,
que vagi com vulgui,
i amb sandàlies,
i m'ha semblat sempre fantàstic,
i que se sap vestir molt bé.
Ara, quan un treballa,
ha d'anar a vestir tal com mana la feina.
Ja està, i així de senzill.
En el moment que ell hagi d'anar al lloc que hagi d'anar
i hagi de portar corbata,
ella suposo que serà prou suficient
per saber que se l'ha de posar.
Però...
Igual no en té gaire,
si l'hi haurem de comprar, no?
Fem una col·lecta,
la fem una col·lecta.
Igual se li hauria de comprar una corbata.
La Coral no participarà.
Evidentment, jo estic en contra dels uniformes.
Estic en contra dels uniformes, per favor.
En fi, més enllà de l'anècdota,
o no tan anècdota,
la corbata,
que ja veurem això
quan el nomenin amb tota probabilitat,
consell en cap,
la resolució d'aquest capítol de la crisi
que ha patit el govern,
que els hi sembla?
En fi, amb tota aquesta setmana tan intensa
que hem tingut,
amb l'anunci de la treva d'ETA
i amb tot el que ha passat després,
amb la renúncia de Carot Rovira
seguint el govern
i amb el possible anomenament
que dèiem ara del Josep Pergalló
com a conseller en cap.
Jo potser diria que se n'ha fet un gra massa,
que se n'està fent un gra massa.
El que va fer en Carot,
potser va estar malament la forma de fer-ho.
L'entrevista amb ETA.
Sí, ell va pagar
tenint que dimitir,
que suposo que no li seria de bon grau
perquè ell estava molt content
en el lloc que havia de responsabilitzar,
però jo dic una cosa
que potser se'ns ha escapat a tots.
El dia que va sortir
que ell s'havia entrevistat en ETA,
el PP ja va dir
que l'entrevista havia sigut
perquè Catalunya deixessin de matar.
Com ho sabien ells.
I després, al cap de 15 dies, 20 dies,
Sureta dient que la Treva
era només per Catalunya.
A veure, com se lliga això?
Qui ho sabia això?
Perquè encara no ho ha dit en cap moment.
Això ho va dir ETA,
i ho va dir el PP
quan va sortir
que s'havien reunit.
Amb algú li convé, eh?
Amb algú li convé
i jo diria que ho he dit tranquil·lament
que al PP li convé
tot aquest enrenou,
li convé
tota aquesta història
i esperem que els ciutadans
estiguin veient l'estratègia
que està fent
i que
no es deixin guiar per això.
A veure,
els vots es guanyen d'aquesta manera?
Jo crec que és la manera més bruta
de guanyar...
Brutament?
De bruta
i fastigosa
i indigna
i poc ètica
de guanyar vots.
Però és així.
És una jugada.
És una jugada impressionant.
Això és una mala jugada.
I a més...
Clar, que és una mala jugada.
I a més a més
una demonització
impressionant
de tot un...
de tot Catalunya.
Però de tot Catalunya.
Jo és que, la veritat,
ja no sé què més som.
Jo ja ho deia
abans d'entrenar aquí
i miren aquest bolso
i porto dues grenades de mà.
No ho diuen ni amb broma.
Per sortir d'aquí...
Això no es diuen ni amb broma.
Esclar,
però és que és així com ens veuen.
És espantós.
És que penso que, fixa't,
fa un any
estava al mateix govern que hi ha ara.
Fa un any
encara no havia passat res
del que està passant.
I, en canvi,
a Catalunya no teníem
un diàleg crispat.
No hi havia
cap tertúlia crispada
en aquest aspecte.
jo tenia
molta confiança
en aquest tripartit.
A mi em feia
molta il·lusió
que Carot Rovira,
el que conec bastant,
es posés al front
de la conselleria
en cap
perquè penso que tenia
moltes coses
a fer per Catalunya.
Crec que el diàleg,
jo crec que amb el diàleg,
per sobre totes les coses,
però al moment oportú
i amb les persones oportunes.
Penso que Carot
es va equivocar moltíssim
en anar a veure ETA.
Per què?
Doncs perquè ETA
en aquell moment
no està fent res.
Per tant,
ha revisculat
un problema
que en aquest moment
no teníem.
A partir d'això,
clar,
tothom se n'aprofita
perquè això també serien tontos
i estic en contra
que se n'aprofitin,
però el pas equivocat
l'ha fet Carot Rovira
perquè quan un és conseller
en cap
jo penso que tenia
una feina molt important
per fer per Catalunya
que s'ha quedat al tinter,
que el juret Bargalló
la farà,
ja veurem com la farà,
la farà diferent,
però ens hem quedat
sense la possibilitat
de conèixer políticament
la feina d'Esquerra Republicana
o més concretament
del Carot Rovira.
Estic en contra
de com ho ha fet
i estic en contra
de com s'ha portat el tema
perquè primer dimiteix,
però dimiteix
pensant-se
que pot tornar al govern.
Ara torna a dimitir,
penso que això fa mal a l'Esquerra,
fa mal a la gent
que crea les Esquerres.
Hauria d'haver sigut tot
com a més clar
i més transparent,
aquesta és la meva opinió.
Jo la veritat,
jo penso,
esclar,
hi ha una mica
d'efecte professional
en el que diré jo,
però jo soc historiadora
i a més a més
soc historiadora
d'història medieval,
vull dir que
història medieval
són molts segles,
llavors doncs
aquesta immediatesa
de les coses
que passen
i que passen
tan ràpidament,
doncs estem tots
agafats
per aquesta immediatesa,
per l'impacte
del moment
i el temps
ens ho farà veure
molt diferent.
Una miqueta de temps,
una mica de temps.
Però quan parlem de temps,
de molt de temps,
molta perspectiva de temps.
No, no parlo de segles,
no parlo de segles.
No, no, no,
no em va l'enteneu,
no, no, no parlo
de temps,
ara com un segle,
no, ni molt menys,
vull dir,
ho veurem nosaltres
i potser no serà
tant de temps,
potser en 3 o 4 anys
les coses variaran moltíssim
i jo crec
que de tot,
de tot,
de tot,
penseu una cosa,
la crisi en si,
o sigui,
la paraula crisi
sempre la veiem
de forma negativa
i no és negativa
una crisi,
la crisi vol dir canvi
i el canvi
i el canvi
pot regirar les coses.
Ara és un mal moment,
evidentment que és un mal moment,
jo no estic,
jo estic a favor de,
jo no considero
que no t'ho hagués fet
tan malament,
és la interpretació
i la utilització
i la manipulació
d'un fet...
perquè estàvem
en un moment
tranquil
i per tant
no calia precipitar-se
abans dels 50 dies,
si ara porten 50 dies
a l'obert...
Jo de totes maneres,
a veure,
jo crec que ja ha pagat,
com va dir l'Helena abans,
ja se l'ha castigat prou,
jo això,
com que ja està fet,
ja ha rebut
i el càstig
i l'ha acceptat,
jo crec que això
ja ho deixaria de banda
perquè és igual,
perquè tenim que anar donant
voltes i voltes i voltes
de si no l'ha encertat,
és el que volen,
és el que volen.
A mi em va fer molt de mal
veure a sobre de la taula
del discurs,
diguem-ne així,
o del missatge d'ETA,
la bandera de Catalunya,
la senyera,
a mi ETA no m'ha de tocar
la senyera per res,
la senyera catalana
no té per què estar
al costat d'ETA,
perquè a Catalunya
no li deu res a ETA,
només que ha mort,
morts...
Però ara estic parlant d'ETA,
i li va posar la senyera.
No estic parlant d'ETA,
la senyera.
Per què li van portar
perquè el Carot
s'hi va aproximar a ETA,
per favor,
això és així,
si Carot no s'hagués aproximat a ETA,
i estic a favor del diàleg,
però no de com s'ha fet
ni del moment,
si Carot no s'hagués acostat a ETA,
potser aquella senyera
no estaria allà.
Núria,
a ETA
s'hi ha acostat el PP,
s'hi ha acostat el PSOE,
però com a presidents del govern,
home, esclar,
què és qui ho ha de fer?
Què és qui ho ha de fer?
el president del govern,
perquè estem parlant,
ens agradi o no,
que no mati
al lloc d'Espanya.
Hi ha anat gent d'alegats
i tot això,
i escolta,
jo crec que també,
a veure,
jo no crec que ho hagués fet tan malament,
l'única cosa,
i jo més,
ho vull deixar-ho de banda,
perquè ja se l'ha penalitzat,
prou.
Però té conseqüències, això.
Bueno,
però ja l'hi ha prou,
ja està,
ja està,
vull dir,
escolta,
ara mirem endavant,
mirem endavant,
i dic,
també,
torno a repetir,
no tenim encara perspectiva,
quan en tinguem de perspectiva,
no en tenim,
estem parlant,
estem parlant,
al mig,
en calent.
I tothom se'n vol aprofitar,
perquè Convergència ha fet una proposta concreta aquest matí,
Convergència ha dit,
dos anys de govern convergent
i dos anys de govern socialista.
Ole!
Ai, que bé!
amb la qual cosa,
no es destapa res d'aquests 23 anys,
i llavors dius,
val,
és que aquí tothom està estirant cap a casa seva,
a veure,
deixi'm que més enllà de les qüestions polítiques,
que a més estem enmig de la voràgine,
des d'un punt de vista més social,
de gent del carrer,
clar,
el tema de la treva unilateral d'ETA
il·limitada al territori de Catalunya,
com creu que això pot repercutir
en la imatge dels catalans
fora de Catalunya?
És a dir,
en quina situació ens deixa com a ciutadans de carrer,
en fi,
com a ciutadans de Catalunya?
Fatal,
perquè resulta que després dels bascos
ja venim nosaltres.
Sí, sí, sí.
I aquesta és la broma.
Aquesta és la imatge que es té,
que era un garret,
ja ho sabíem,
ja tothom ens ho deia,
i ara a més som pocs solidaris
i a més,
doncs esclar,
aquest anem amb ETA
perquè ens protegeixi,
no?
Fa com una mica de basar
de veure el que s'està pensant
de nosaltres fora de Catalunya.
Per veure,
aquí el tema és,
tu molt bé has dit,
ETA estava adormida,
se l'ha pogut despertar,
ara,
i ara,
què li passa a ETA?
Que ara estem,
entre tots,
donant-li una importància
a l'UQZ,
i el que hem de fer
és que allà,
deixar de banda...
Però qui ho ha fet això?
I què li faig el que té a Catalunya?
Entre tots?
No, home, no,
això ho ha fet el Corot.
Bueno, però no.
I la importància que ara està tenint
això és,
d'entrada,
encara que no tinguem aquesta perspectiva,
que estic d'acord amb tu,
que s'ha de donar temps,
però d'entrada és
el rebuig dels catalans
fora de Catalunya.
Això ja ho teníem, eh?
I a més a més,
pensa una cosa...
Ara ha augmentat.
Ja, esclar que ha augmentat,
però és que ara vénen les eleccions
i s'han de guanyar vots,
és que és el que he dit jo al principi.
Això és una arma.
És una arma
i al PP li convé.
Al PP li convé.
Però no la treta ell.
I després jo,
hi ha vegades que tinc...
Esclar,
com que per al que em dedico
i soc historiadora,
doncs la imaginació,
jo també la faig volar, no?
Perquè si no tinguéssim imaginació,
la gent que ens dediquem
a la recerca i a la investigació,
doncs no faríem res, no?
I a vegades em faig
alucubrades jo sola
i penso,
i si és un muntatge
que s'ha muntat al PP, per exemple?
Però aviam, va,
que a Perpinyà
i va anar per a Rovira.
Escolta, això tu
és que avui estàs agafant les coses
per la missa.
No, no,
aquests encaputxats,
pot ser qualsevol, tu, no?
Sí o no?
El que vas sent
si posem ja en aquesta tesitura
ens podem imaginar moltes coses.
Escolta,
pensa una cosa,
que en la història
n'hi ha hagut moltes de manipulacions
i moltes coses estranyíssimes, eh?
I despida't sempre per interessos.
Fixa't en el que et dic.
Canviem de tema,
els hi sembla?
Els hi volia proposar
que amb això del mal temps,
aquesta passada nit
hi ha hagut unes desenes de persones
que han dormit
a l'aeroport de Reus
perquè la companyia Ryanair
no els ha volgut pagar l'hotel.
Ja saben,
normalment,
quan se suspèn un vol,
ahir no van poder sortir
pel mal temps dos vols,
el de Reus Madrid
i el de Reus Londres.
El de Reus Madrid
és de la companyia Ernóstrum,
que depèn d'Iberia,
i el de Reus Londres
és el de Ryanair.
No han pogut sortir
per causes de mal temps.
Els viatgers afectats
del vol de Madrid
han pogut dormir en un hotel
si volien
amb les despeses pagades
a càrrec de la companyia,
però Ryanair
s'ha rentat les mans,
podríem dir,
i els ha dit
que si volien un hotel
que s'ho havien de pagar ells.
No sé si això
és perquè és una companyia
de baix cos,
no?
Els sembla raonable això?
A mi em sembla espantós.
A mi em sembla espantós.
O la imatge
d'una companyia com aquesta,
com Ryanair,
en fi,
pot fer una mica
de figat
justament
amb casos com aquests.
Jo,
el que no és...
Aviam,
el que no entenc
és que, a més,
els passatgers
s'hi conformessin.
Potser no podíem fer res més,
no?
I abans he preguntat
a l'aeroport
i a algun hotel
i a mi se m'ha escapat.
O sigui, no.
Van dormir
als bancs de l'aeroport.
Això és indignant.
Això és indignant
i penso que el fet
de comprar un bitllet
a baix cost
no implica
que no tinguis cap servei
perquè si ho diguessin així,
quan vas a comprar el bitllet,
potser ningú el compraria, no?
Escolta,
si ens passa alguna cosa,
tot corre
a la seva responsabilitat,
al seu càrrec
i no tenim nosaltres cura de res.
Potser llavors
no vendrien ni un sol bitllet.
Em sembla que a les companyies
se'ls hauria d'exigir
des de les autoritats locals
que es fessin responsables
dels passatgers.
Això com a mínim.
Suposo que deuen tenir
una normativa.
Això com a mínim, no?
Que no hi ha dret
que una persona,
pel fet que sigui,
es retrasi el vol
i estigui tractada
com si fos un gosset, no?
Llavors, a mi,
no sé, em sembla fatal
i penso que les institucions
s'hi haurien de posar
a revisar una mica
tots aquests compromisos
dels bitllets, no?
Què més?
Jo també crec que
han de tenir unes normatives
les companyies
en les quals
s'han de fer càrrec
de X coses
entre una d'elles
és no deixar els passatgers
tirats, bueno,
hasta perquè...
És que llavors...
Aquest és el preu,
entre cometes,
que s'ha de pagar
per tenir, doncs això,
el servei d'una companyia...
Ho han comunicat
que aquest és el preu?
No, no, pregunto.
No, jo també pregunto.
És que sí.
És que a més,
a més de tot això
que estem parlant
hi ha unes despeses
que van a càrrec
de l'aeroport, és a dir,
més aigua als serveis,
més brutícia,
que s'haurà de netejar més,
perquè lògicament,
si passes la nit allà,
doncs tens més necessitats
de menjada,
beure de...
i tot això a càrrec
de l'aeroport,
perquè és clar,
el material de neteja
és de l'aeroport,
l'aigua la paga
per l'aeroport,
o qui sigui,
i l'aeroport
de qui depèn.
Anem estirant
una miqueta el fil...
AENA, no?
AENA.
O gestionar AENA,
el que és Aeropuertos Españoles.
I aquesta companyia
paga un plus
a l'Ajuntament de Reus
per tota aquesta despesa,
o això també va a càrrec
de l'Ajuntament de Reus,
vull dir, és clar,
és que al fi i al cap paga...
Això a l'Ajuntament
no té res a valorar.
No, no,
però al fi i al cap
qui paga?
Això és una societat estatal.
Paga el ciutadà,
amb els seus impostos,
que està mantenint
una sèrie de dependències
o de serveis
perquè es facin càrrec
d'una mal feta
de la companyia Reiner.
Jo crec que s'hauria de...
El primer que s'hauria
d'averiguar
és si aquesta companyia
adverteix, entre cometes,
que els problemes
que puguin sorgir
van a càrrec del...
No crec que ho faci, eh?
No crec que ho faci.
Llavors ha de fer responsable
de les...
Escolta, fem-los fora,
que vinguin companyies
més en cara i ulls,
que tractin millor les persones.
Al fi i al cap
és una imatge pública
que es dona, també, no?
Sí, però això ens portaria
a un altre debat
que segurament les grans companyies
no voldrien venir
amb un aeroport
com el de Reus, no?
I clar, aquí el que juguen
a l'aeroports petits
com el de Reus
o el de Girona
és apostar per companyies
d'aquestes, entre cometes,
més petites,
tot i que ara Reiner
ja és una companyia
molt important,
però que juga
sobretot amb el factor
preu baix,
preu competitiu, no?
Si el resultat és aquest,
no val la pena, eh?
No?
Estaríem d'acord
amb això, també?
A veure,
jo depèn
perquè jo no ho sé
fins a quin punt
perquè, a veure,
hi ha molta gent jove
que utilitza aquests vols.
Llavors, doncs,
està clar
que, per exemple,
la gent jove
resulta que
ho assumeix
d'una altra manera.
Ho assumeix
d'una altra manera.
O sigui, per exemple,
les meves filles...
Que ja li està bé...
Assumeixen el risc,
per dir-ho així.
O sigui,
saben perfectament
que com que estan pagant
un preu
que és d'una companyia alternativa
que és un preu
que és menor,
poden tenir algun risc.
El poden tenir.
O sigui,
jo, per exemple,
de la gent jove
de l'edat
de les meves filles
i coses d'aquestes així,
hi estic acostumada.
I elles també.
Si hi ha, per exemple,
ofertes de viatges
i no sé què
per anar-se'n a Mèxic
o no sé on...
Bueno,
troben coses increïbles.
Però una altra cosa
és quan has d'agafar-ho sovint
perquè tens un tema...
No, no,
però deixa'm acabar.
Deixa'm acabar.
No, no, deixa'm acabar.
Llavors,
doncs, per exemple,
doncs amb uns preus extraordinaris,
no?
Ara,
per exemple,
poden tranquil·lament
passar-se la nit
al ras,
eh?,
fent cua
perquè, esclar,
depèn del número de la cua
que si hi arribes
o no hi arribes.
Vull dir,
estan acostumats
a fer coses
que, evidentment,
nosaltres,
segons quina edat,
també ho vam fer-ho
i que tens una altra mentalitat.
Llavors,
amb aquesta mentalitat,
doncs resulta
que acceptes,
ja d'entrada,
que pots tenir
alguna...
que no estàs
igualment tractat
com si estiguessis
a Ibella.
Si vas un cop a l'estiu,
si estàs en plan de vacances,
et pots arriscar més,
però si és una cosa
que vas...
perquè tens una feina
a fer en un lloc determinat,
el que no pots fer
és no tenir seguretat
que arribaràs a l'hora
o que...
Llavors et diran...
O que et quedaràs al ras,
això,
no sé,
depèn del que vagis a fer,
perquè t'has de dutxar al matí,
perquè has de donar...
Sí,
bueno,
molt bé,
Lúria,
però de totes maneres,
penso una cosa,
que llavors la resposta és
doncs si tu vols estar segur
i que no passarà res
de res de res,
agafa't,
te'n vas a Barcelona,
no?
I te'n vas al Prat,
i ja està.
I per què a Reus
no ho podem tenir
en bones condicions?
Perquè,
perquè hi ha company...
No és qüestió de Reus,
és qüestió de les companyies,
de les grans companyies,
m'entens?
Per no poder exigir,
clar,
aquestes són les grans companyies
que no volen.
Tenim suficient passatge
com per fer venir una companyia
o no?
Aquest és el problema,
clar.
Llavors,
si volem un servei
que la meva filla gran
viu a Londres,
doncs t'asseguro
que tot el dia
vam al Rayanera
amunt i avall
i està encantada
de la vida,
perquè és clar,
no és igual
anar a petar al Prat
que anar a petar
aquí a Reus
amb 20 minuts
a estar a casa,
m'entens?
I tenim alguna opinió
de la gent
que s'ha quedat allà a Reus
tirada al carrer?
No, encara no hem pogut parlar.
De totes maneres,
és possible que ja hagin marxat
perquè els vols al matí
de Madrid i de Londres
ja han sortit
i per tant,
suposem,
d'aquí uns minuts
ho sabrem,
el tema és que nosaltres
puguem debatre
i d'altres coses
com ells,
usuaris de la web.
Evidentment,
deuen estar rabiosos,
això és normal.
És normal que es queixi.
No hi haurà ningú
que digui.
No tens possibilitats
de queixar-te més
del que queixes.
Escoltem,
deixa'm abans
que s'acabi el temps.
Sí, no tenim gaire temps.
Sí, no, no,
però volia dir
que vull fer
una mica de propaganda
de les coses
que fem
nosaltres també.
Doncs fa la faca publicitària.
Sí, ara sí,
ara veu la publicitat.
No,
que el Grec,
que és el grup
un grup de recerca
de la universitat
que vol dir
Gènere, Raça, Etnia i Classe,
doncs ha organitzat
un curs
que va començar
el dimecres passat
i dura tres dimecres
sobre el coneixement actual
des de la perspectiva de gènere
en el qual
la veritat és que
estem bastant contentes.
Va venir, per exemple,
el dimecres passat
el Carles Cruz,
que és un magistrat
de la sala
primera de l'Audiència de Girona,
que a més a més
estan a la comissió
en contra de la violència
de gènere
i que depèn
de l'observatori
del Consejo Superior
del Poder Judicial
que està a Madrid.
La veritat és que
quan va començar
a parlar
de com funcionava
les coses
a Girona,
perquè són
pioners
a tot Catalunya,
encara que es clava
a donar
dades esferreïdores,
vull dir,
perquè evidentment,
de tot el que han
arribat a fer
allà,
de tot el que han
arribat a fer,
però fins i tot,
per exemple,
protocols,
el llibre
d'estil
del periodisme
per tractar
aquests casos
de violència
de gènere,
el protocol
també
per la previsió
de l'ablació
femenina,
etcètera,
etcètera.
Bueno, vull dir,
hi ha tota una sèrie
de coses,
va ser impressionant
tot el que va dir
i després,
bueno,
aquestes coses
que fem,
les que organitzem,
ens en vam anar
a dinar
i llavors dinant
li vaig dir,
i aquí Tarragona
què?
Diu, mira,
aquí Tarragona,
diu,
perquè això és una iniciativa
que vam portar
des de la fiscalia
els jutges,
a tot arreu,
diu,
aquí Tarragona
hauria d'existir
això de la comissió
aquesta també,
però el que sabem
és que no s'ha reunit
ni una sola vegada.
És a dir,
que s'hauria qüestió
de promoure
el tema de la violència
de gènere per ser aquesta setmana
tornat a ser notícia
i a més precisament
a les comarques dironines.
Suposo que recordaran
aquell cas
d'una dona
cremant
literalment
en fi,
a Figueres.
Això és espantós,
el que no sé
és a quin punt
tots els que
podem accedir
a un mitjà de comunicació
no tenim una mica de culpa
de donar a vegades,
no ho dic per això,
però de donar a vegades
el nom i el cognom
de les persones
i recrear-se
a les televisions
amb el fet.
No estem
amb els homes
que estan al límit
esperant-los
que ho facin
perquè tinguin
els seus cinc minuts
de glòria.
No ho sé,
és una cosa
que em preocupa moltíssim.
Estem realment
en un moment
molt difícil
per a les dones
perquè sembla
que quan més
arribem a la igualtat
d'oportunitats
i més assolim
aquesta paritat social,
més se'ns carreguen,
més estallen al col·le.
Fins a quin punt
és que ho estem fent
també malament
la societat.
I penseu,
jo abans ho deia
quan encara no havíem
començat el micròfon
tancat,
però hi ha una notícia
a la premsa,
em sembla que és d'avui
o d'ahir,
que diu que
al Regne Unit
cada minut
truca una dona
denunciant maltractaments
i que en moren
dos per setmana.
Vull dir,
que són unes xifres
brutals.
Per això,
llavors busquem també
una mica de responsabilitat
a la societat,
perquè amb les feministes
sí que anem endavant
i anem fent coses,
anem escrivint llibres,
però arriba un moment
que et planteges
que potser estem fent
alguna cosa malament.
Però aleshores,
això ens portaria a dir
que ens ho hauríem de callar
o ens ho hauríem de...
Callar no,
callar mai,
callar mai.
Dic com a mitjans
de comunicació.
No, no, callar mai,
però potser
les televisions sobretot,
no recreant-se
amb aquella senyora
que amb les patufes,
amb les sabatilles,
ballat,
aixafant el toll de sang,
assenyalant aquí,
aquí estava aquesta dona.
Vull dir,
no sé,
potser una mica més de respecte,
fer-ho no tant com un caso,
no tant per buscar l'audiència,
sinó dir la notícia,
evidentment que sí,
denunciar-la i ja està.
Per cert,
sense recrear-se.
En el tema
de la violència de gènere,
recordem la setmana passada
en aquesta tertúlia
amb la Iolanda Garcia
i les altres contertúlies,
es va originar
una iniciativa
per tal
que qualsevol ciutadà
de Terraona
que vulgui enviar
el seu missatge
contra la violència de gènere
ho pugui expressar,
perquè malauradament
aquest és un tema
que sembla
que no té
un final proper
i a més a més
hem de recordar
que estem a prop
del Dia Internacional
de la Dona Treballadora
i per això també
hem volgut contribuir
des dels micròfons
de Tarragona Ràdio.
Senyora,
s'ha acabat el temps,
em sembla que avui
no hem pogut parlar gaire.
Tinc la sensació
que altres dies
es parla més
en aquesta tertúlia.
No hem callat,
però potser és per culpa
del moderador.
No, no,
ho ha fet molt bé
però hem trobat a faltar
la Iolanda també,
les coses que siguin.
Núria Gómez,
Elena Regidor,
Coral Quadrada.
Gràcies i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies, bon dia.