Comencem el temps de la tertúlia, en aquest dimecres ennubulat i gris,
fins i tot una mica passat per aigua.
Temps de tertúlia, temps d'opinió, avui amb quatre convidats.
Saludem Agustí Mallor, el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarraona.
Bon dia, Agustí.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Albert Saludes, president de l'agrupació fotogràfica de Tarraona.
Bon dia, Albert.
Bon dia, Albert.
També l'advocat Manel Roca. Bon dia, Manel.
Bon dia.
I el quart contartúlia, que esperem que s'incorpori d'aquí uns instants,
està a punt d'arribar l'escriptor i inspector d'ensenyament francès en Roig.
Amb ells farem tertúlia, comentarem aspectes de l'actualitat del dia,
de l'actualitat bàsicament local, però si em permeten,
podríem començar fent alguna referència a temes de l'actualitat en general,
perquè és evident que tot el tema de la guerra a l'Iraq,
del debat sobre la retirada de les tropes espanyoles,
doncs està present, en fi, des de fa dies, a l'actualitat en general.
I és un tema que també, evidentment, ens afecta.
Ahir va haver-hi debat al Congrés dels Diputats.
El president Zapatero va anunciar que en un mes, a finals de maig,
totes les tropes hauran sortit de l'Iraq,
mentre s'han produït en els últims dies, ja ho saben,
diferents episodis emboscades.
Hi ha hagut la mort d'alguns iraquians per part, justament,
de les tropes espanyoles.
És a dir, tot això en un context, com a mínim,
molt complicat, podríem dir, molt embolicat.
I en aquest context, com dèiem, el debat d'ahir al Congrés dels Diputats,
amb l'única postura en contra del Partit Popular,
que va acusar els socialistes d'enganyar el Parlament
i d'ententar embolicar el debat,
i amb el suport de la resta de grups parlamentaris
a la postura de Zapatero,
tot i que cadascú, evidentment, amb alguns matisos.
Alguna opinió per començar?
I després ja parlarem de temes més locals.
Vinga, Agustí.
Gràcies que em donen la barra.
Però, mira, jo crec que parlem de la forma o del fons.
Jo crec que no es pot manipular un tema amb molta delicadesa.
A veure, el govern anterior, que estàvem tots en desacord,
després de la invasió, porta unes tropes allí,
on el 80% de la ciutadania crea que era incorrecte portar-ho.
Però jo crec que el Zapatero, amb el fons, té raó,
però amb la forma de què ho ha fet,
la forma en què ha fet, diríem, el sortir, el desplegament
i portar-ho cap a Espanya.
Inclús, diu, el dia 27, quan comencen unes eleccions europees,
jo crec que això no es pot manipular.
I penso que, perfectament, quan ell fa el...
Quan ell és embestit president,
on pràcticament té la totalitat del recolzament del Parlament,
que és el lloc institucional més emblemàtic,
on ell diu, el dia 30 de juny,
si no hi ha les Resolacions Unides,
jo les tropes les portaré.
I el que no pot fer després de quatre dies
és dir, escolta, i retiro les tropes.
Vull dir, jo crec que no li costava res
exactament dir el que va dir
al moment d'investidura.
El moment d'investidura va ser incorrecte
amb la forma que ho va dir.
I això no, jo estic totalment d'acord
en que les tropes han de vindre el més aviat possible.
Llavors hem de fer una valoració amb molta profunditat
que quan les tropes estiguin aquí,
que em sembla correcte, el més lògic,
llavors, a partir de quan estiguin aquí,
quina imatge o quin, diríem,
afecte a causa es pot tindre
a nivell de l'estat espanyol
en països importants.
Retirar en aquests moments,
sense esperar si hagués hagut una resolució
de la ONU al moment
o el dia 30 de juny,
crec que ha sigut precipitat.
Això és un tema molt personal,
però també he de dir
que tota la ciutadania
estava d'acord en que les tropes
vinguessin, però no li costava res,
vull dir, el dia 30 esperar
i fer un debat al Parlament
i no precipitar
i buscar un enfrontament
que on queda.
Però per acabar, si em permeten,
hi ha alguna cosa que la ciutadania
encara no sabem.
I hauria d'haver una comissió
d'investigació.
I ho dic des d'un punt de vista molt personal.
Des del fet de l'11 de març
fins a les eleccions,
hi ha tantes dubtes en el que va passar,
uns acus, el Partit Socialista
acusa el Partit Popular
d'haver enganyat
el moment dels atemptats.
El Partit Popular diu
que la informació que ell donava
és la que li donava, diríem,
als investigadors.
El Partit Socialista
donava informacions
que el Partit Popular no tenia.
Jo, sincerament,
si hi ha alguna responsabilitat
del Partit Popular
amb la forma que va informar la població,
es té que saber.
I si el Partit Socialista
tenia informació
que sembla ser cada vegada
que hi ha aquestes dubtes,
el que sí que jo crec
que el Partit Socialista,
el senyor Zapatero,
que pot ser un bon president
per l'Estat,
ell ha de netejar,
sobretot,
dir públicament
en una comissió
d'investigació
què va passar
de l'11
fins al dia de les eleccions
perquè cada dia
surten més dubtes
del que va passar
durant aquells dies.
A veure,
més opinions.
Albert,
Manel.
A veure,
no sóc del tema de l'IRAC.
Albert,
Albert.
Albert i Manel,
he dit, no?
Sí, sí, sí.
Pensava que m'ha dit...
Després de l'Albert.
Però podem parlar quan vulguin, eh?
Ja ho sé, ho sé,
però, home...
No, no,
a veure,
home,
el senyor regidor
ha fet una exposició
molt des del punt de vista polític
perquè, doncs,
és el seu tema,
no és el meu,
evidentment.
Penso que té raó
en que a les coses
no hi havia una pressa
excessiva,
és a dir,
es van produir uns esdeveniments
com van ser, doncs,
les eleccions,
queda molt clar
qui ha guanyat,
qui no ha guanyat.
A partir d'aquí,
penso que es pot muntar
un calendari
i les coses
no tenen per què
precipitar-se.
Sí que,
però algú podia dir,
home,
és que és de vida o mor.
Sí,
per segons qui
està claríssim
que era de vida o mor.
Però hi ha maneres
de fer les coses
que,
que precisament
així en presses
no són els millors mètodes
perquè després
tenen resultats.
I quan has parlat
fins a la societat
que
els altres ho fan malament
i que tu ho faràs bé
i que no són maneres de fer
i quan t'hi poses tu
pateixes els mateixos errors,
penso que és
donar una imatge
d'arrencada
si més no
una mica trista.
Manel.
A veure,
jo crec que és una cosa
més simple.
Es parteix de la base
que en determinat moment
el govern de l'Estat
per decisió política,
per decisió pròpia,
i això és una decisió estatal,
és una decisió de govern,
bona o dolenta,
decideix aliar-se
amb els Estats Units
i amb Anglaterra
i envia tropes a l'Iraq
sense resolució expressa
de les Nacions Unides.
Llavors,
això forma part,
diguem-ne,
d'una qüestió
que políticament
pot ser correcta
des del punt de vista polític,
però no ho és
des del punt de vista
legal,
per dir-ho d'alguna forma,
perquè ens entengui la gent.
Les tropes van allí.
Llavors,
també,
per una qüestió política
d'un govern actual,
es diu que retiraran
les tropes de l'Iraq.
Sempre us deia,
quan es feia
els mítings i tal,
retiraran les tropes.
Per conveniència
d'un govern
en un moment determinat
es retiren.
Bé,
es retiren.
De pressa o no de pressa?
A veure,
el que sí que està clar
és que allò
ara en aquests moments
s'està deteriorant
per moments
i hi hauria pogut haver-hi
una actuació
que hagués afectat
greument
les tropes espanyoles.
Hi ha hagut
alguna qüestió
que ha arrossat
una mica,
eh?
I podria haver-hi
una problemàtica.
Que el 27 de maig,
el 30 de maig,
el juny i tal,
bé,
els heres que s'estan retirant,
que en aquest moment,
fins i tot ahir
van anar soldats cap allí
per operacions logístiques,
segons tinc entès,
van sortir uns quants legionaris.
O sigui que vull dir
que s'està realitzant
metòdicament
i des del punt de vista militar,
això és tasca dels militars,
ja no dels polítics,
la logística
de retirada
d'aquestes tropes.
Que tardaran 15 dies,
que tardaran un mes,
que tardaran 30,
bé, és igual.
Lo cert,
lo important
és que l'opinió pública
majoritària
de tots els colors,
de tots els partits polítics,
excepte, naturalment,
al Partit Popular,
l'opinió pública
era que les tropes
s'havien de retirar.
Se retiraran
i s'ha acabat.
Francesc Roig,
bon dia.
Hola, bon dia.
L'escriptor i inspector
d'ensenyament
també ens acompanya avui
a la tertúlia.
Hem començat
parlant d'un tema
de política general
o d'interès general,
tot i que
després de parlant de temes...
Sí, que m'esperàveu.
Després que
tindrem temes
més locals,
algun comentari
sobre el debat
de les últimes hores,
la retirada de les tropes,
ahir el president
Zapatero va anunciar
que en un mes
ja estaran aquí.
Tot aquest tema,
algun comentari,
alguna reflexió?
Home, si en un mes
seran aquí
més que perfecte.
Esperem-ho, no?
I la ràpidés
amb la que es fa, també?
Tot és una
cosuística
de circumstàncies,
estratègies
i, a més a més,
cobertura.
Se'ns fa difícil,
sobretot,
els que en aquest moment
parlem d'una cosa
que no coneixem,
perquè no toquem
el terreny,
veure si un mes
és la data idònea
o seran
tres setmanes
o seran
el mes i mig.
És que les circumstàncies
són imprevisibles.
Tal com ho era
a Bòsnia,
fa anys, eh?
Igual.
Igual.
I era més a prop.
Ahir es va fer publicar
una enquesta del FIS,
del Centre d'Investigacions
Sociològiques,
i un altre cop
la guerra i el terrorisme
són els temes
que més preocupen
els espanyols.
Quan eren temes
que havien quedat
en segon pla,
suposo que els atemptats
de l'11 de març,
són determinants
perquè ara la gent
torni a tenir por
i es preocupi
per aquest tema.
A veure,
jo crec que a la robada
sempre ha existit
la por del terrorisme.
És a dir,
en aquest estat...
Fins fa un temps
només pensàvem
en el terrorisme d'ETA,
no?
No hi ha dubte
d'una cosa,
la ciutadania
sempre mirava
una mica de reull
tota aquesta problemàtica
de la immigració
i totes aquestes qüestions,
i el cert és que
realment,
encara que no es confessa
o no es confessava,
moltes vegades
quan la gent,
malauradament,
perquè no tindria
que ser necessàriament això,
amb un aspecte físic,
diguem-ne,
d'unes característiques
determinades
o el típic bel
o alguna cosa d'aquestes,
hi havia un cert recel,
hi havia un cert recel.
Esclar,
ara això està explotant
i això s'està desencadenant.
Perquè jo no ho diria en passat, eh?
Perdona?
Jo no ho diria en passat.
Hi ha un cert recel encara.
Hi ha un cert recel.
Hi havia un cert recel.
El que passa és que ara
està més potenciat,
més agreujat
de les circumstàncies
i això continuarà existint.
Home,
jo crec que quan diu
que el CIS fa l'enquesta,
una enquesta on...
on diu
la preocupació sociològica,
vull dir,
si agafem
els últims dos mesos,
vull dir,
pràcticament
tota la premsa mediàtica,
la televisió,
el 80%
s'està parlant
de la mateixa.
Llavors arriba un moment
que hi ha una influència
directa,
efecte de causa
a l'opinió pública
que és la que fa
si vostè a cada dia
em treu
tots els mitjans
de comunicació
que t'arreguna
que és bonica,
és bonica,
és bonica,
si estic amb un 30%
que és bonica
d'aquí un mes
es treu amb un 60%.
Jo crec que
els debats,
els enfrontaments polítics
amb el tema d'Iraq,
les manifestacions,
el que pot passar,
l'oposició
que estava abans
que volia governar,
els que volien governar
que volien continuar governant,
els partits nacionalistes
amb els seus posicionaments.
Jo crec
que portem
un any i mig
a l'Estat
amb tres eleccions
massa properes
unes a les altres,
no hem digerit
encara unes eleccions,
per exemple,
les municipals
i anar amb les autonòmiques,
després les d'Espanya,
vull dir que hem viscut
amb una,
diríem,
amb un precinct constant
que la ciutadania
una mica
tant els partits polítics
a l'hora d'oferir
en tres eleccions
el que al final
no complirem
una part important
tots,
ha arribat un moment
que la mateixa ciutadania
la fas una mica
opinar
aquest 35 o 40%
i augmenta,
és o més lògic,
que la preocupació
del terrorisme islàmic
i el terrorisme d'ETA
és important.
Però crec que
està passant coses
molt més sèries
i molt més greus,
que és l'estabilitat
de l'Estat espanyol
econòmicament en el futur.
Els països
s'amouen per l'economia,
vull dir,
no podem parlar ara
de la filosofia,
els sentiments,
d'acord,
tot això estem d'acord,
però quan un país,
si no té una estabilitat
econòmica de futur,
és un país buit.
I a mi la meva preocupació,
on jo estic d'acord
i acabo,
la meva preocupació
és que passarà
en aquests països
on tenen l'economia
després d'aquest enfrontament.
En aquests moments tenim,
escolti,
l'enemic més important
pràcticament
no és als Estats Units,
l'enemic més important
als pròxims anys
és França
que el tenim darrere,
que França està fent
un apoio directe a Marroc
i quan Marroc ens demani
seu també l'illa
tenim un altre conflicte
al costat.
Ah, sí,
s'estan desviant del tema,
però és que clar,
al final farem
un context internacional
que...
No, home,
jo et fallo una mica
quina és la meva valoració.
França ens ajudarà?
Però estàvem parlant
de la preocupació
pel terrorisme
i per la guerra.
Sí, sí,
però va tot lligat una mica.
Com quedarà a Espanya
quan demanem que ens ajudin?
Per què no es donen
els inglesos Gibraltar?
I en canvi donarem
abans de 3 o 4 anys
seu tema l'illa?
O el tema
no es donarà la raó?
A veure,
Albert,
tema de guerra i terrorisme,
l'opinió pública,
creus que és normal?
A veure,
jo penso que la premsa
pot arribar
a sobrevalorar
o potenciar
determinat tema
per interès que sigui.
Però bàsicament
jo penso que
és una mica...
El que fan és seguir
el sentiment del poble.
És a dir,
copsen l'opinió,
veuen quins són els temes
que en aquest moment
preocupen
i els desenvolupen,
els treballen
i si veuen
que tenen vigència
doncs els van explotant
fins que allò
s'acaba solucionant
o morint-se d'envorriment.
No veig
que puguin influir
tantíssim com
perquè
un determinat tema
es faci gran
sense ser-ho realment.
Penso que...
Home, sí,
evidentment que hi ha
periodisme
sancionalista
però no crec
que sigui aquest cas.
Jo penso que es parla molt
i si ara realment
hi ha aquesta
preocupació
pel terrorisme
és perquè
és un tema
que és actual
perquè realment existeix.
No perquè
algú hagi
aconseguit
fer-nos pensar
que això
pot ser més o menys
perillós.
Francesc,
tindrem preocupació
per temps?
Parlar del terrorisme
és parlar d'un tema
que és latent
a la societat
vingui
dels països
del nord
del Magreb
o vingui
domingui.
I a més a més
se'ns ha instaurat
un terrorisme
que és pitjor
que és la por.
Aquesta situació
d'inseguretat
que té
en general
el ciutadà
sobretot
perquè es veu indefens
amb els mecanismes
de control
però és clar
un senyor
que porta
un muntatge
de bomba
amb volant
posada al cos
és impossible
gairebé
de controlar
i aquesta és una situació
com per exemple
la que es va posar
l'altre dia
de manifest
amb l'estadi
de Manchester.
Clar,
a veure,
és molt difícil.
A veure,
el terrorisme
suïcida
és
d'una
dimensió
esborronadora
sobretot
quan penses
que nosaltres
vivim
en una zona
problemàtica
en aquest sector
perquè és clar
qualsevol
dament
que vulgui
fer una
sortida
d'aquestes
glorioses
té un camp
de dianes
impressionant.
El polígum
patroguímic,
no?
Què deies,
perdona Albert?
A mi ja no tenim idees.
Per això
l'exercit
des de fa un temps
l'està vigilant
especialment.
Però és difícil
de controlar
i el que passa
que hem de
superar aquesta situació
i crear
la sensació
i la realitat
que la normalitat
s'imposa
i que la seguretat
existeix
i que els mitjans
per controlar
la seguretat
hi són.
Perquè és clar,
la feina que fan
els que no ho diuen
és real.
Ningú va explicant
el que fa
ni el que li manen
que faci.
Per tant,
hi ha la constatació.
En fi,
parlem de coses
més properes.
En relació
amb una notícia
que no sé si han pogut llegir
al diari de Tarragona
que avui la destaquen
especialment
i és que
l'Ajuntament de Tarragona
impulsarà
ja ben aviat
la segregació
i a més avui
aprofitem
que tenim un canongí
com el Francesc Roig
impulsarà ja
de manera definitiva
la segregació
de l'antic poble
de la canonga.
El Francesc
el deixem per l'últim
perquè ja coneixem
la seva opinió.
Manel,
Albert i Agustí,
com veuen aquest tema?
A veure,
jo l'únic que sé
és el que he llegit
al diari
i el que fa un temps
també havia llegit
dient que hi havia un plantejament
relativo a tot això
que la canonga
havia passat
de ser entitat local menor
a entitat municipal
descentralitzada
és així això
i que per tant
hi havia un plantejament jurídic
de canalització
envers la independència
és a dir
assolir
a través de la canonga
les característiques
de localitat
independent
de poble
d'entitat
personalitzada
totalment pròpia.
He llegit al diari
l'únic que sé
és el que diu allí
possiblement
alguns dels que estan
asseguts en aquesta taula
tenen més il·lustració
sobre el tema
que jo.
En qualsevol cas
la teva opinió
tu ets partidari
de la independència
de la canonga?
Aquesta pregunta
és un plantejament
una mica especial
a veure
des del punt de vista
personal
dels canongins
jo crec
que tot tens
tot col·lectiu
amb una personalitat
pròpia
amb unes característiques
pròpies
volen assolir això
és a dir
això és la il·lusió
diguem-ne
de tota entitat
des del punt de vista
de sentit comú
podria ser que això
no fos així
en el sentit
que a vegades
hi ha grans concentracions
metropolitanes
que fan que la conveniència
de serveis
que la conveniència X
faci que hi hagi
un aglutinament
com ha passat
en altres llocs
des del punt de vista
de conveniència política
segons hi ha llegit
el diari
això ja seria
una altra qüestió
és a dir
això ja seria
una decisió
que escaparia
una mica
la contemplació
de la conveniència
de la ciutadania
per entrar dintre
de la conveniència
a lo millor
d'unes eleccions
ho diu el diari
no ho dic jo
això és el que diu
el diari de Tarragona
parla de que
si allí
el partit socialista
havia assolit
les últimes eleccions
algo així
com 1.400
i escaig
vots
diu això
el diari
jo dic el que diu
el diari
senyor Agustí
no dic
el que
dic jo
llavors si això és així
és una qüestió
de conveniència
seria
una qüestió
de conveniència política
i llavors
el senyor alcalde
de la Canoja
i les més persones
interessades
en el seu poble
haurien de tenir
el seny suficient
per valorar adequadament
si aquesta situació
de segregació
es tindria que realitzar
de pressa i corrents
com allò que dèiem
de les tropes
o si es tindria que realitzar
paulatinament
fins i tot
de forma i manera
que la decisió
fos lliure
fos favorable
realment
a tots els interessos
dels canongins
i no fos favorable
a determinat sector
molt bé
Agustí
m'has tocat un tema
també perquè jo
formo part
a nivell familiar
de la Canoja
no, jo dic una cosa
jo crec que
vull dir
la Canoja
no tenia que passar
a tot això
Manel Roca
no ens ha dit
si està a favor
de la independència
de la Canoja
però en fi
és igual
després si vols
ja contestaré
jo crec que la Canoja
no tenia que haver passat
a l'Ajuntament de Tarragona
perquè és un poble
amb una personalitat pròpia
avui en dia
el 100% dels canongins
hem apoiat sempre
la independència
de la Canoja
no d'ara
de fa molts anys
jo crec que en aquest moment
parlar ara de política
de 1.500 vots
o 2.000 vots
jo crec que no és correcte
el que és correcte
és que hi ha un sentiment
global
que hi ha dos alcaldes
que em sembla
amb un posicionament
molt clar
que és el Joan Miquel Nadal
i en Roc
que són dues persones
que crec que s'estan
entenint molt bé
que hi ha hagut uns convenis
de col·laboració
que l'Ajuntament ha agilitzat
totes les competències
que la llei ens permet
a la Canoja
i que hem de deixar
diríem una mica
treballar jurídicament
al Parlament de Catalunya
i donar exactament
el que sempre ha sigut
el poble de la Canoja
la seva independència
i llavors ja
ja es negociarà
o ja es pactarà
geogràficament
quin és l'espai
diríem que la Canoja
com a terme municipal té
perquè això
crec que ens posarem d'acord
però jo crec que la Canoja
home,
el més aviat possible
però aquest sentiment
de Canongí
de poble
que ha sigut tota la vida
jo crec
i més
no d'ara
sinó de fa molts anys
jo amb les reunions
a la Canoja
sempre he dit
que tenim que anar per allí
i des d'aquí
hi ha persones
com el company de la Canoja
com una altra persona
de l'estímul
amb un sentiment Canongí
que és en Raül
vull dir
que hi ha una sèrie de gent
que porta molts anys
esperant aquell dia
i ojalà
l'amic Raül
si m'escolta
és una de les persones
que crec que més desitja
veure aquell dia
que la Canoja tingui
el seu pes expressiu
i que sigui poble
ja al 100%
Albert
a favor
ni fu ni fa
a veure
jo recolzaria
molt el que diu el senyor Roca
perquè
ha fet una exposició
penso que molt assenyada
és a dir
el que dèiem abans
ni fer les coses
precipitadament
ni el gust d'uns
exclusivament
per tant
però fer-les
o no
però fer-les
és a dir
evidentment
si és un tema
que preocupa la gent
i que la gent està interessada
evidentment això
s'ha de debatre
si la majoria
en el cas
ho considera així
pel que deia el senyor Roca
doncs que
estratègicament
políticament
per qüestions
econòmiques
doncs
realment funciona
no som ningú
penso que
per sotmetre
algú altre més gran
doncs
no sé
de la mateixa manera
que no volem
que ens sotmetin nosaltres
doncs
a nivells inferiors
en el cas
l'econògica
penso que té
des del meu desconeixement total
té tot el que necessita
per ser independent
doncs penso que sí
una altra cosa seria
com dèiem abans
mirar punt per punt
i dius
bueno
amb aquest aspecte
i sotim guanyant
sotim perdent
però si la majoria
sembla que està interessada
i a més a més
hi ha un principi
d'avantatges
penso que
a més a més
personalment
penso que s'ho mereixen
Francesc
aquest és un tema
que ja ve de lluny
perquè
el mes d'agost
quan l'alcalde de Tarragona
va
el pregó de les festes
el pregó de les festes
ja ho va anunciar
públicament
no és una notícia
nova
ni
a més a més
va anunciar
que durant aquesta legislatura
l'Ajuntament
el ple de l'Ajuntament
de Tarragona
si no hi havia cap inconvenient
proposaria
aquest tràmit
que és
la viabilització
d'això
tot i així
des de la canonja
sempre hem tingut
bastant clar
que
els passos
s'han de fer
pausadament
però segurs
perquè
no fa pas massa temps
vam assumir
totes les competències
totes les que la llei preveu
que són totes
excepte
aquest tràmit
clar
no podem decidir una cosa
que no ens permet
la llei
però
també tenim ben clar
que malgrat que ara
l'Ajuntament de Tarragona
pugui fer aquest meritori pas
de proposta
i que després
l'Ajuntament
de la canonja
ho corrobori
que és lògic
que sigui així
després
això
ha d'anar
al Parlament
a Catalunya
i evidentment
la política territorial
de la Generalitat
fins
fa poc
a no ser que ara
es modifiqui
era
d'una
negativa
consolidada
a crear
nous municipis
no obstant
nosaltres
tenim claríssim
que no volem ser
nou municipi
volem ser
el municipi
que ja érem
que és molt diferent
per tant
la política
de la Generalitat
a nivell territorial
ha de tenir clar
que no és incrementar
un nou municipi
sinó consolidar
el que es va perdre
fa 40 anys
més o menys
el que passa és que és això
que la política
de la Generalitat
no és gaire partidària
del govern en general
de Catalunya
en els últims temps
jo crec que
perdona Agustí
jo crec que en aquest moment
serà
el lloc idoni
per veure
si realment
les paraules
de tots els parlamentaris
que han vingut
a la canonja
a donar suport
ara
que tenen representació
en el Parlament
i capacitat de decisió
les continuen mantenint
o simplement
va ser en foc d'encenalls
Agustí
Sí, jo crec que una miqueta
tampoc han de dir
si abans o després
jo crec que hi ha
un esperit
de tots els partits polítics
de tots els partits polítics
tant de la canonja
com de l'Ajuntament de Tarragona
en què vaig al Parlament
de Catalunya
quan va al Parlament
de Catalunya
jo crec que era
el sentit comú
de tots els partits polítics
de retornar
al poble
el que és del poble
o sigui
no demanem
un altre poble nou
sinó
la identitat
que va perdre
o va negociar
o va cedir
o va donar
que aquí no hi entenc
als canonjins
i crec que això és una cosa
que no tindrà discussió
l'únic és que arribar
a un acord
geogràficament
que crec que no hi haurà
cap problema
i també he de dir
que hi ha dos bons alcaldes
que tenen
la personalitat pròpia
per arribar a un acord
a l'hora
diríem
d'arribar a un acord
geogràficament
que és el company Roc
i el Jaime Can Nadal
i sincerament
en cap moment
en el partit
on jo estic
s'ha qüestionat
si es donen per 1.500 vots
malament un polític
del partit
que sigui
que jugui amb el sentiment
d'un poble
per treure
posar
o donar
o treure més vots
això crec
perquè
si fos així
d'aquesta manera
si agafem
el marc
geogràfic
de la canonja
també diríem
que hi ha en tres
bona vista
perquè els terrenys
de bona vista
formaven part
a nivell municipal
de la canonja
i en cap moment
el que volem
és que el poble
de la canonja
el poble
la seva expansió
que hi ha i tot
sigui de la canonja
vull dir que no es mira políticament
i en aquest cas
li dic sincerament
en honor a la veritat
que tant l'alcalde
jo Miquel Nadal
com en Roc
en cap moment
i si hi ha algun company meu
que pensa
que pot treure 4 vots més
per la segregació
mal polítiques
aquí hi ha un sentiment
de poble
que és el que tots estem al costat
abans, ara
i sempre
jo apartaria la política
i el que diem dels mitjans
avui un mitjà
el que ha dit vostè
un mitjà diu
si els 1.500 vots
veu com ja crea
el mitjà aquest
una discussió
entre els propis ciutadans
perquè hi haurà gent
que dirà
home
pot ser veritat
pot ser mentida
la culpa dels periodistes
no, no
els periodistes
i acabo
si em deies 30 segons
que acabo
Ricard
director
30 segons
hi ha notícies
que els agafes un diari
5 diaris diferents
i ningú du el mateix
davant quines
a milions de hores de ràdio
escoltes
la mateixa notícia
ningú la trima
i això també és una cosa
que hauria de fer
una reflexió en profunditat
als mitjans de comunicació
perquè en aquests moments
esteu dividint
els mitjans de comunicació
de l'Estat
estan dividint l'opinió
vull dir
si això és blanc
han de dir tots que és blanc
si és negre
és negre
el que no pot ser
no tothom té
les mateixes perspectives
de qualsevol cosa
no, no, no, però esteu dividint
que ara ens estem desviant
va, tornem a la canonja
no sé què volies afegir, Manel
a veure, jo volia dir
en resposta a més
a la pregunta
del nostre moderador
que si realment
arriba la independència
de la canonja
a mi em semblarà perfecta
vull dir
és un dret que s'ha de respectar
i això és indiscutible
però torno una altra vegada
al que jo he llegit
que és el que he après
breument
i he llegit també
que si això es realitza
no sé si serà veritat
només
se produiria
la independència
del poble
com a tal
del nucli antí
però no del seu terme municipal
o sigui
que és el que comentava
abans l'Agusti
que hem de recordar
que l'actual Bonavista
pertany
no solament Bonavista
sinó la majoria
de terrenys
on hi ha ubicades
les empreses
que són les que paguen
els servitris
segons jo
tinc entès
això significaria
una mesura
no adequada
a la realitat
antiga
és a dir
el terme municipal
de la canonja
n'era un
i en conseqüència
les característiques
de la unitat
no són solament
el poble
sinó és tot
el context
que formava part
si això es retalla
vol dir que hi ha
alguna conveniència
això econòmicament
Francesc
tindria conseqüències
per les finances municipals
però no és ben bé
això
no és retallar
és que
el nou plantejament jurídic
d'entitat municipal
descentralitzada
el terme
que té ara
és terme
diguem-ne
perruquial
perruquial
perruquial
per tant
és clar
Bona Vista
ja és una altra entitat
per tant
el terme que té ara
actualment
la canonja
és
el que era
excepte
tot el sector
d'est
però ja el terme municipal
l'adquiriria
el readquiriria
el barri de Bona Vista
no vol
no
el barri de Bona Vista
no
i no de les empreses
no
les empreses
de moment
només seria el nucli
local
és un tema plantejant
no s'ha tocat
no s'ha tocat
això
no s'ha tocat
i quan nosaltres parlem
quan anem a Bona Vista
perquè hi anem
i parlem
que hi ha possibilitats
i que nosaltres estem
per la independència
de la canonja
si vostè fes un referèndum
avui
estic parlant
d'un 70%
dels ciutadans
de Bona Vista
que no volen
volen pertànyer
a Tarragona
i no volen pertànyer
a Bona Vista
i en el cas polític
hi ha un partit
que allí treu
quatre vegades més vots
que el que governa
vull dir
que el plantejament
que podíem dir
escolti
tot cap allà
i en canvi
diem
si els ciutadans
de Bona Vista
volen estar
en el serveix
i dintre del paraigua
municipal de l'Ajuntament
de Tarragona
benvingut sigui
i la cosa són els serveis
serveis
els serveis municipals
està claríssim
que han de ser
intermunicipals
ningú s'ha plantejat
una qüestió
de tenir un servei
de neteja
un servei de
això és evident
és a dir
es continuaran
mancomunant
la comunitat
del Consorci del Camp
ha de servir
per alguna cosa
i el Consorci del Camp
sempre
en aquest cas
Consorci
però el Camp
de Tarragona
sempre ha estat
una unitat geogràfica
que malgrat
que no li agradi
a algú
ha tingut una unitat
de pes específic
en el plantejament històric
llargament contrastada
vull dir
no és d'ara
la comuna
del Camp
de Tarragona
ja era
amb capitalitat
a la selva
durant molts anys
un ens
de pes
molt important
la que no ens va més
té des de la setmana passada
la seu del
Fòrum Cívic
del Camp
de Tarragona
un altre símbol
a través del Castell
de Mas Ricard
diguem-ne que és
un altre punt
per a moure el camp
abans feien una referència
a Bona Vista
ja acabem la tertulia
no hi ha temps
de comentar-ho
però en fi
ja saben
suposo
que aquest cap de setmana
hi ha la fèria d'abril
no sé si aniran o no
a fer un fi
suposo que els polítics
sí
com l'Agustí Maiol
en un moment o altre
es passarà
jo sé que tenen caseta
jo dic una cosa
tots els partits
tenen caseta
tenen caseta
no tenim caseta
perquè és una expressió
també de poder
donar corregis
però jo crec
miri
nosaltres
anem a la fèria d'abril
i entrem a totes les casetes
sigui del Partit Socialista
sigui del Mediterrani
sigui de tot
jo crec
que és una expressió
important
de cultura
arrelada a Catalunya
la fèria d'abril
al qual ens sentim còmodos
tots els partits
i les entitats
jo crec que cada vegada
hem d'anar
a deixar una mica la política
i entrar en els sentiments
de les persones
Albert com a fotògraf
és un bon lloc
per fer fotografies
creus?
des d'un punt de vista
artístic i estètic
a veure
evidentment
no hi ha lloc
que sigui
aquesta no te l'esperaves
no, evidentment que no
tots els llocs són bons
tots els llocs són bons
per cert
vull dir
una salvatat
ja no soc president
del grup de fotografia
des del dia 26
per tant abans
m'has presentat com a tal
des de fa dos dies
home doncs aquí tenim una notícia
en qualsevol cas
felicitats per la feina feta
gràcies
Home del Port
la veritat
que em va quedar
són de les poques imatges
que he vist
ja no tenim temps
per parlar de més
Agustí Mallol
Albert Saludes
Francesc Roig
Manuel Roca
gràcies
fins la propera
bon dia
Música
Música
Música
Música
Música