.
Ara és un quart de dotze del migdia,
aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio Obrint,
el temps que cada dimarts dediquem a parlar d'aspectes relacionats
amb el món de les lleis i de l'administració de justícia,
un espai que realitzem en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Avui ens acompanya l'Urdes Guibernau. Molt bon dia, l'Urdes.
Hola, bon dia a tots.
Benvinguda. Una mica allò post-encostipat, o post-grip, podríem dir.
Sí, post-grip, més aviat.
Però bé, jo crec que et veiem en bones facultats, eh?
Per conversar una estona al voltant d'una qüestió que encara no havíem abordat en aquest espai
i que centra molt l'interès, perquè parla de dret de família,
m'imagino que és aquí, o dret civil.
Jo no sé on hem d'ubicar el tema de les adopcions, des d'aquest punt de vista.
En quin prestatge del dret?
Està en el prestatge del dret privat, dret civil, i dintre del departament de dret de família,
perquè seria una part en la qual també intervé en el procediment d'adopció,
intervé el Ministeri Fiscal, en el procediment judicial que s'ha d'instar,
o que s'hauria d'instar, intervé el Ministeri Fiscal,
per vetllar pels interessos dels menors adoptats,
i s'ha de tramitar en els jutjats de família.
I llavors seria una part del dret de família.
És un tema molt controvertit el de les adopcions
i que ha estat sotmès moltes vegades a moltes crítiques
quan es parla d'adopcions internacionals,
quan es parla de la figura de l'acolliment...
En fi, nosaltres ni entrarem ni sortim, en tot cas,
la intenció, després és que s'hi derivem cap a altres tipus de comentari,
però la intenció és una mica situar jurídicament
tot el que és la figura de l'adopció
i els processos que se segueixen,
ja siguin adopcions del propi país o adopcions internacionals.
Comencem per les definicions més clares i senzilles,
què és una adopció o el que és el mateix,
qui pot ser adoptat?
A veure, primer partirem de les persones
que poden tenir algun tipus de legitimació per poder adoptar
i després parlarem dels que poden ser adoptats, d'acord?
Llavors, en primer lloc, tenim que tenir en compte
que la persona que es vulgui disposar a realitzar una adopció
ha d'estar en el ple exercici dels seus drets civils,
és a dir, no ha d'estar privat per cap problema
que tingui de caràcter mental o per incapacitats, etc.
Ha de tenir més de 25 anys i, com a mínim, 14 més que l'adoptat,
una diferència d'edat.
Després, a veure, pot adoptar tant persona que estigui casada
o pot ser una persona que estigui en parella de fet
o també una persona sola, vull dir, una mare soltera,
pot ser...
O un home solter, també.
O un home solter, en principi,
si té tots els requisits exigits per poder adoptar,
no hi ha motiu per no concedir-li l'adopció.
Però els que sí que no podrien adoptar serien el pare i la mare,
privats de patria i potestat,
perquè pel fet d'estar privats d'una patria i potestat
és que no la poden...
Legalment estan incapacitats per fer-se càrrec.
Estan incapacitats per poder-se fer càrrec, exacte.
I el tutor respecte del tutelat,
fins que no s'hagi aprovat el compte de la tutela, que es diu.
Es diu així, com per una forma més planera,
seria la liquidació de la tutela.
Llavors, una vegada feta aquesta liquidació,
sí que el tutor podria adoptar el tutelat.
Això és vera, podríem dir, en el cas d'una tutela preadoptiva,
per exemple, a veure,
ficaré suports i els pràctics perquè siguin una mica més il·lustratius.
Seria el cas de, per exemple, un nebot o un familiar
que no sigui directe, és a dir, que no sigui un fill,
que per problemes de la vida,
que en circumstàncies que s'han mort els pares i tal,
aquest familiar se n'han fet càrrec uns tiets o uns cosins segons,
un tipus de familiar.
Inicialment no s'instaria a l'adopció directament en molts casos d'aquests,
no s'insta directament a l'adopció,
sinó que el primer que es fa seria constituir una tutela preadoptiva
durant un temps i una vegada passat aquest temps
es pot constituir l'adopció judicialment.
En principi, aquesta tutela la poden assumir aquests mages d'eixos familiars?
Sí, sí, sí.
A veure, són els familiars directes,
els que en teoria s'ha de demostrar que és beneficiós
per la persona que té el problema de que s'ha quedat sense pares,
tenir contacte amb aquests familiars i no amb uns altres,
per diversos motius, pot ser per motius d'afinitat
que haver tingut durant tota la vida més contacte amb aquests familiars que amb altres,
o perquè, per exemple, són persones joves, amb fills,
i que tenen una capacitat més desenvolupada
per poder educar de forma correcta amb un menor.
Més que potser el millor seria en el cas d'uns avis,
perquè depèn dels avis, si són molt grans,
doncs, a veure, has de pensar una mica en una situació d'un futur,
proper o llunyà, però d'un futur,
i als avis, en teoria, doncs, sempre hi ha la tendència
que faltin primer que els joves.
El que passa, en el cas que un menor,
doncs, per diferents raons, no en perd els pares,
els familiars més immediats o més llunyans
estan obligats a adoptar-lo?
Home, obligats, obligats,
que per la llei ho fixi...
Podria ser que no es volguessin fer càrrec,
podria donar-se el cas.
Si ningú se'n fa càrrec, la generalitat seria
que se'n faria càrrec...
Però no poden obligar, entre cometes,
o instar aquests parells a que es facin càrrec?
Els amics els tries,
i les famílies te les imposen per sang.
Llavors, per aquesta mateixa regla de tres,
ningú està obligat a tenir un deure moral
cap a un familiar.
Obligat per la llei.
L'únic que és que, a veure...
Moralment.
Moralment, és un altre tema.
I moltes vegades, des del punt de vista moral,
hi ha molts familiars que se'n fan càrrec
perquè no els hi toca altre remei,
perquè mala sort han tingut aquests menors
que, al damunt de ser petits,
els hi falten els dos pares.
Llavors, en molts casos,
són els oncles, germans del pare o de la mare
que se'n fan càrrec,
i en algun cas que altre,
si no hi ha familiars directes d'aquest tipus,
serien els avis els que se n'haurien de fer càrrec d'aquests nens.
I si no hi ha ni avis, ni oncles, ni ningú,
hi ha les institucions tutelars de la Generalitat,
que serien el Tribunal Tutelar de Menors,
que seria el que se'n faria càrrec d'aquests menors.
Tampoc no poden adoptar parelles del mateix sexe,
com s'ha posat de relleu en els últims mesos,
en el relleu actut de l'actualitat,
que les parelles homosexuals reclamen
poder adoptar criatures.
Segons la legislació actual,
les parelles del mateix sexe no poden adoptar.
Segons el Codi de Família, no ho estableix,
no obstant, a veure,
una persona soltera,
home o dona,
no se li priva ni se li prohibeix d'adoptar,
amb la qual cosa, a veure, posada la llei, posada la trampa.
Jo vaig adoptar,
i resulta que jo tinc una parella
del mateix sexe que jo,
el que passa és que no consta enlloc,
ni tenim...
Com que tampoc no són permesos els matrimonis del mateix sexe,
per tant, parlem de parelles de fet.
Jo crec que això és un tema una mica discutible, no?
Que, a veure,
que aquí menys ho tindran en compte
potser amb el tema d'adopcions internacionals,
perquè, a veure,
si te'n vas a un altre país,
la teva vida no està tan escarbada com aquí,
perquè, a veure,
com qualsevol adopció,
després ja parlarem del procediment,
ha d'haver el que es diu
el certificat d'idoneïtat,
que aquest certificat l'emeten els serveis
a veure, psicòlegs i gent adscrita
al centre d'adopcions,
que la Generalitat ja té un centre
en el qual s'atramiten
totes les adopcions internacionals
o adopcions de menors d'aquí del nostre país,
llavors aquest certificat d'idoneïtat,
en teoria, com aquell qui diu,
i és un certificat que té molta crítica,
que és que demanen més els pares no naturals
que els pares biològics.
A ningú els demana res mai,
per tenir criatures,
si els pares adoptius,
doncs Déu-n'hi-do,
de vegades unes radiografies...
Aquest certificat d'idoneïtat,
doncs miren que el tipus de persona,
el caràcter,
la forma de ser,
les costums,
les tradicions familiars,
la relació que té aquesta persona
amb la seva parella,
si és que té parella,
la relació que té amb la seva família,
quin tipus de relació té,
a veure, fan una...
escarben molt, molt, molt
a la vida privada
de les persones que volen adoptar.
Lourdes, no és fàcil,
perquè quan apuntaves els requisits
per adoptar,
són requisits absolutament objectius.
Aquests són absolutament subjectius,
estan subjectes a la percepció
que té la persona
que fa l'avaluació
del futur pare o mare,
no?
I això, clar,
sempre crea una certa controvèrsia.
Sí, però, bueno,
jo crec que ja que hi ha unes institucions
que són les grans
o les que garantitzen
que les persones que siguin adoptades
tinguin la seguretat
que aquells pares faran per ells
el que haurien fet per fills naturals,
doncs han de triar-los molt ben triats.
El que passa és que jo,
vull dir, a veure això,
a part del tema purament teòric,
del tema de l'adopció,
parlant amb gent de la Generalitat,
del Departament de Justícia,
que un subdepartament seria el d'adopcions,
resulta que t'expliquen
que moltes vegades hi ha pares
que al cap dels anys o dels mesos
tornen els fills adoptats
perquè, clar,
no tenien les expectatives
que ells pensaven.
Això és impensable.
Això és el que et fa adoptar
de les avaluacions,
no una altra cosa.
Llavors, a veure,
aquí el problema està
en que la gent adopta un fill
per substituir una creència
que té personal,
és a dir,
el fet de jo no poder tenir fills
perquè la maternitat
no la puc desenvolupar
per problemes fisiològics
o per problemes de qualsevol tipus,
jo vull un fill
que me'l facin a mida.
Llavors,
jo vaig adoptar amb algú,
a veure,
tothom,
si pogués triar,
vos triaria fills monos,
rossos o mulls blaus,
amb un caràcter ideal,
intel·ligents,
que fossin unes persones
de caràcter molt maleable.
Per això estan els tamagotxis,
no?
Els ninotets aquests.
Exactament.
No cal anar a fer això.
Doncs no és així
i, a veure,
jo crec que
si tens un fill
has de pensar
que si fos un fill biològic
probablement,
a veure,
no pots decidir
com serà el teu fill.
No el pots tornar.
Perquè no el pots,
no, a veure,
no el pots tornar
perquè no tens en qui tornar-lo.
Llavors,
per què la gent
ho fa amb els temes
de les adopcions?
I cada dia
això és més comú
i passa més.
M'ho han comentat
gent que treballa
al departament
i diuen
que la gent
no s'arriba a imaginar
la de persones
que arriben a tornar
perquè, clar,
aquest nen
no és un nen
superintel·ligent.
és que jo voldria
que estudies una carrera
i com que, a veure,
és un nen
que m'ha sortit rana.
O també et pot sortir rana
un fill natural.
Pujar a una criatura
costa molt
i fins que no
t'hi trobes, no?
Jo suposo que són
la gent que adopta,
són gent, a veure,
jo encara no m'he trobat
a la situació
però no sé
si algun dia
m'hi hauria de trobar
i què faria, no?
jo crec que tens
la il·lusió
tota la vida
de tenir fills
resulta que
quan te poses
a buscar un fill
i per problemes
de salut
no en pots tenir
i tens com
aquella cosa
aquí que diu
ostres,
ja vull tenir fills
i llavors
et llances
a l'aventura
de la maternitat
no biològica
i et penses
que et sortirà
que et donaran
un nen fantàstic
i potser no te'l donen.
Les mateixes possibilitats
que si és biològica
la diatuda, no?
Sí, però biològica
com que no ho pots tornar
que te l'has de quedar
doncs mira, no et queda
altre remei
i d'altra forma
tens algun qui reclamar.
És lamentable
que hi hagi persones
que tornin els fills
com si fos un objecte.
Afortunadament
hi ha moltes persones
que tiren endavant
la seva adopció
amb una responsabilitat absoluta
però clar, també hi ha
en aquests casos.
N'hi ha que no
i llavors
és una crida cap a la gent
que sigui
que qui vulgui adoptar
que sigui conseqüent
amb les seves decisions
que si adoptes
és per sempre
a part
un fill adoptat
té els mateixos drets
exactament els mateixos
com un fill biològic.
Vull dir, imagineu-vos
que aquest nen
tu el tornes
perquè l'adopció
a veure, sol se pot retrotraure
en casos molt determinats
que hi ha taxa
al codi de família.
No per un caprici.
No, no, no
perquè tu no cobreixi
les teves expectatives personals.
Llavors
aquell nen
tu el faràs fora de casa
o el retornaràs allà
del seu origen
però aquell nen
continuarà sent fill teu
i si un dia tu et mores
probablement
a l'hora d'anar a buscar l'herència
aquest nen tindrà dret
a agradar
les teves propietats.
No vol fer-te
que tu hagis rebutjat
aquesta persona
se li han privat
qualsevol tipus de dret
respecte de tu
i del teu patrimoni
i de la teva família.
Vull dir, un nen adoptat
entra a formar part
de la família
adoptant
íntegrament
amb tots els beneficis
i perjudicis
i el bo i el dolent.
Vull dir,
és una cosa
com aquell que diu
com...
Per sempre.
Sí, per sempre.
Com un fill biològic
ja està.
Exactament.
afortunadament
la legislació
contempla això
si no he imaginat
quina rebel·la
seria tot això, no?
Home, doncs sí.
Llavors, a veure,
que ara ens trobem
en els problemes
que adoptar
els tràmits d'adopció
són molt llargs
requereixen molt de temps
vull dir,
una adopció
té un mínim de dos anys.
Jo saps què he sentit
per dir
l'ordre
és d'això
dels processos d'adopció
que paguen justos
per pecadors
que justament
per aquest tipus
d'actituds
fa que persones
absolutament generoses
formades
responsables
i equilibrades
han de passar
de vegades
per un camí
molt difícil
per poder arribar
a adoptar
una criatura.
Doncs sí,
a part hi ha
una altra cosa
que, a veure,
els nens
que hi ha susceptibles
per dir-ho d'alguna manera
de ser adoptats
no tots són nens
normals.
Vull dir...
Nens amb discapacitats,
nens amb problemes...
Hi ha nens amb discapacitats
amb problemes psicològics.
A veure,
que quan tu adoptes
amb un nen
i això és, vull dir,
jo ho he parlat
amb psicòlegs
i gent que et diu
que aquest nen
ja porta un substrat
interior personal
en el seu subconscient
d'uns anys
d'una sèrie de carencies.
Amb la qual cosa,
quan tu agafes
un nen, per exemple,
amb tres anys,
per molt que sigui petit
i que tu dius
que amb tres anys
és molt petit
i jo puc fer-la la meva,
pensa que durant
els dos anys anteriors
o els tres anys anteriors
que tu apareixessis
a la seva vida
aquest nen
pot haver anat
de centre en centre
sense tenir cap tipus
d'afectivitat,
de carinyo,
d'amor
per part de ningú
i aquestes carencies
d'amor
i d'afectivitat
es veuen reflexades
en un futur
respecte als problemes
psicològics
que pugui tenir aquest nen
a partir
que es vagi fent gran.
I això ho has d'assumir, eh?
I això,
les persones que adopten,
per molt que siguin petits els nens,
han d'assumir
que aquesta problemàtica
que ha viscut
aquesta criatura
des de petit
en algun moment de la vida
els pot tornar a sortir.
Llavors,
no és allò
que reaccions
una mica estranyes
que passen.
Per què passen?
Perquè has de pensar
que aquest nen
abans d'estar amb tu
potser ha anat
amb alguna altra família
i l'han rebutjat?
Vull dir que tu
tampoc saps ben bé
la història
d'aquesta persona.
Llavors,
no sé,
jo és que
en els temes de les adopcions
soc bastant...
no sé,
me fan molta por.
El que passa
és que no és
una tasca senzilla, eh?
Determinar qui
doncs mereix
o se li pot donar
el vot de confiança
d'una criatura
i qui no, clar.
No, no ho és.
Hi ha uns criteris,
hi ha uns especialistes,
evidentment,
que avaluen,
però sempre tens
aquest marge
d'equivocar-te, no?
Parlo des del punt de vista
de l'administració
de decidir
qui sí i qui no.
A veure,
sí,
és molta responsabilitat
perquè l'administració
és la que fa el certificat
d'aquest d'identitat,
bueno,
l'administració no,
però, bueno,
uns...
En nom de l'administració.
...empreses
o psicòlegs
que estan adscrits
a l'administració,
amb la qual cosa
els informes aquests
els han de portar
a l'administració.
Llavors,
a veure,
la responsabilitat
de dir-li a mon pare,
no,
vostè no pot adoptar
perquè no té
les característiques
subjectives
exigides
per poder treballar,
ai,
per poder ser
pare de família.
No sé,
per la gent també
ha de ser bastant frustrant
perquè,
com t'ho has dit,
pagant justos per pecadors,
hi haurà gent
que potser tindrà
més recursos econòmics
perquè, a veure,
aquest és un altre tema,
que hi ha,
sobretot amb el tema
de les adopcions internacionals,
hi ha moltes adopciors,
és molt més fàcil
fer una adopció internacional
moltes vegades
que no passa una adopció aquí.
Perquè la gent...
A veure, no sé,
fa uns anys
hi havia casos
absolutament escandalosos
d'adopcions internacionals.
Sí, ara ja aquí...
Ara comença a posar-se
una mica d'ordre en el tema.
D'un temps cap aquí
sembla que està
una mica més reglamentat
i més controlat,
però fa uns anys era...
Ara, per fer una adopció
internacional
s'ha d'acreditar
que per part de les autoritats,
en primer lloc,
has de tenir un certificat
que acrediti
les autoritats del país
on vols anar a adoptar,
la Xina,
Rússia,
Romania...
Ha d'haver-hi
algun tipus de conveni
entre l'estat...
Normalment hi ha convenis
internacionals
que en la matèria
d'adopcions
que hi ha firmats
entre països.
Llavors,
pot ser que
no hi hagi conveni,
però a veure,
tot i amb això
hi ha un organisme
que pot ser la Generalitat
o entitats col·laboradores
de la Generalitat
que s'encarreguen
de donar aquestes...
que es donin
les circumstàncies
i els requisits exigits
per la legislació
perquè les adopcions
siguin fetes en regla
i dintre de la llei.
Llavors,
el país d'origen
ha d'enviar
un certificat
que digui
que el menor
pot ser adoptat,
que l'adopció
es realitza
en interès del menor,
és a dir,
perquè està abandonat
o els pares
han mort
o per les circumstàncies
que siguin
i han d'haver
en l'expedient aquest
que també
el país d'origen
ha de tenir
els consentiments
requerits
que han d'haver donat
lliurement
als pares
en el cas
que estiguin vius.
És a dir,
el pare biològic
ha de donar
el consentiment
que el fill seu
sigui adoptat.
Si no hi ha aquest consentiment
no es pot procedir
a l'adopció
perquè llavors
estàs prenent-li
un fill
amb un pare biològic.
Clar,
i això
en diners
i en temps
és en alguns casos
molt, no?
Home,
normalment
el tema
de les adopcions
internacionals
són qüestió
d'un parell d'anys
com a mínim.
Com a mínim.
Llavors,
és tot un segui...
És de gestació
és de nou mesos.
Sí,
però en aquest cas
com que no és
una gestació
sinó que és una adopció
la cosa és més llarga.
Llavors,
et fan anar
al país d'origen
del nen,
sigui la Xina,
Perú,
Rússia...
La teva experiència
que et diu que...
Home,
jo he tingut
personalment
vaig tenir
un...
Bueno,
he portat
i encara amb una
no m'ha acabat
un tema
d'un parell
d'adopcions
internacionals
amb nens de Romania.
A veure,
aquestes adopcions
els nens
han sortit encantadors,
són maquíssims,
s'han adaptat
fantàsticament bé
aquí a Catalunya.
Dos anys també
ha durat el procés
més o menys.
No, no,
aquests els hi va durar
una mica més
perquè això va ser
abans del 96
que va ser
abans d'entrar en vigor
la nova llei
d'adopcions.
Llavors,
en aquella època
no exigien
certificats d'idoneïtat.
Llavors,
aquesta gent
van anar a adoptar allà
però ells no sabien
que allò...
Ells es pensaven
que l'adopció
seria totalment...
Podrien arribar a Espanya
i inscriure a l'adopció
i van arribar aquí.
Quina va ser la sorpresa?
que no van poder inscriure a l'adopció
i aquells nens
constaven aquí a Espanya
com abandonats.
Sí, sí,
no tenien cap...
Nens sense cap tipus
de relació
amb cap espanyol.
Llavors,
vam tenir que tramitar
aquí a Tarragona.
Es van donar molts casos,
eh,
en aquella època.
Va ser això
cap a l'any 90...
Va ser el començament
de començar a treballar jo,
cap a l'any 90...
Es van fer una mica
per lliure, no?
Allò entre associacions
que es creaven també
perquè veien
que no se'n sortien.
Ara hi ha un control
més exactiu.
A part,
hi ha determinats despatxos
d'advocats,
jo en conec un despatx a Saragossa,
que tramiten adopcions
amb la Xina.
I aquella gent
tramiten totes les adopcions
que hi ha
entre espanyols
que vulguin adoptar
nens o nenes xines.
Bé,
normalment són nenes,
no sé per què,
però suposo que deu ser
per la cultura xina
que funciona així.
Llavors,
fa, doncs,
8 o 10 anys
no era així.
Vull dir,
tu et posaves en contacte
amb alguna associació
que tenia contacte
amb algú d'allà
i llavors tramitaves els papers.
Aquesta gent
que jo estic parlant,
aquests clients meus,
són gent
que en tot moment
es pensaven
que estaven dintre
de la legalitat
perquè els van donar
papers,
certificats,
conformitats,
autoritzacions,
conformes dels pares,
biològics i tot.
Però van arribar aquí
i resulta que
quan no hi havia
el certificat
i donaritat
no els van reconèixer.
van poder regularitzar
la situació dels nens?
Sí, sí.
A veure,
amb el fiscal de menors
d'aquí a Tarragona
vam haver de fer
una obra
d'enginyeria jurídica,
per dir-ho d'alguna manera.
Vam tramitar
una tutela preadoptiva
i al cap de l'any
de la tutela preadoptiva
ja vam tramitar
l'adopció.
Una vegada tramitada
la tutela preadoptiva
i l'adopció
vam tenir,
doncs,
els pares ja
constaven com a pares
d'aquests fills.
Llavors això
se'ls va haver d'inscriure
al Registre Civil Central
de Madrid
una vegada inscrits allí.
Jo us estic explicant
una cosa
que és un periplo
que ha sigut de passar
des de l'any 97-98
que va ser
quan vam començar tot
amb una de les adopcions
que encara no m'ha acabat ara.
Imagina't.
Econòmicament
això també
és molt costós.
Perquè aquesta gent
van pagar molts diners
al país d'origen.
Digue'm que
la quantitat
més elevada
de diners
que es gasta
en una adopció internacional
sempre són diners
que van al país d'origen
de la criatura.
perquè
a veure
ara està molt regulat
les institucions
tan internacionals
espanyoles
com dels països
amb
el nombre d'adopcions
ho tenen molt controlat.
Per què costa tant
l'Urdes?
Per què se donar
tant de diner
al país d'origen?
A veure
perquè
jo suposo
en molts casos
els pares
per començar
s'han d'estar
al país d'origen
una mínima
de dos o tres mesos
per familiaritzar-se
amb els menors.
Si són els viatges...
Exacte
jo conec una persona
que va adoptar
uns crios
al Perú
i se'n va tenir
que anar
tres mesos
o quatre mesos
ell i la seva esposa
al Perú
i estar en contacte
amb els crios
i contactar amb ells
i...
i familiaritzar-se
perquè el que no pots fer
és treure aquells nens
d'aquell hàbitat
de la nit i la maniana
i emportar-te'ls
a un altre lloc.
Llavors, a veure,
tu has d'estar allí
i has de posar-te en contacte
amb els nens
has de jugar amb ells
has d'anar a portar coses
una part de la despesa
és justament aquesta
en viatge i estada
però després hi ha una despesa
important també
d'uns diners
que dones al país d'origen
al govern
o a l'administració de Tor
A veure, jo això ja no ho sé
però normalment
jo intueixo
que tenir en compte
que la majoria dels països
en els quants es fan adopcions
són països
amb un grau de desenvolupament
bastant precari
tot té un preu.
Clar.
A veure,
és com quan te'n vas a
no sé,
per anar-te'n a Cuba
a casar-te
i ara no té res a veure amb això
però simplement
us faia un símil
quan te'n vas a casar a Cuba
i te'n vas al consulat cubà
de Barcelona
per preparar els papers
te cobren 12.000 pessetes
per cada foli
que t'omplen
amb un certificat
per exemple
de naixement
12.000 pessetes
un no sé què
12.000 pessetes
ja m'explicaràs
un foli amb una fotocopi
un cello
no val 12.000 pessetes
és una font d'ingressos
com altra
i a veure llavors
a la Xina
que és bàsicament
i últimament
ja ha proliferat molt
a la Xina
a la Xina
a la Xina
a la Xina
a la Xina
a la Xina
a la Xina
al Perú
Països de l'Est
a la Xina
a la Xina
a la Xina
no a Bulgària
no tant
però romania molt
sobretot
perquè la situació
dels nens allà
i aquests clients meus
m'explicaven
barbaritats
ells
van emportar-se
un nen
i l'altre
una nena
i ells deien
que si haguéssim pogut
ens n'havíem emportat
7 o 8
perquè és que
els veies allà
en unes situacions
tan sumament precàries
que és que
se te partia el cor
diu
una de gana
que van passar
aquells nens
diu
no sol els nens
nosaltres també
perquè clar
allí
fa
de parlo de fa
potser 10 anys
la pobresa absoluta
la pobresa
vull dir
els recursos
eren molt molt molt minsos
llavors
aquesta gent
s'ha van veure
amb una problemàtica
que
a veure
aquests nens
estan aquí ara
i estan superadaptats
i una cosa
l'ordre
és el fet
que moltes parelles
perquè la majoria
de vegades
són parelles
també
persones individualment
formant famílies
monoparentals
s'inclinin
a l'adopció internacional
a banda
d'una inclinació
solidària
de banda
de determinades imatges
que han arribat
a través dels mitjans
de comunicació
el fet
que s'inclinin
per l'adopció
internacional
és també
perquè
és dificultós
a un altre nivell
l'adopció
dins del mateix país
o justament
perquè
aquí
s'adopten
altres figures
com ara
l'acolliment temporal
a veure
jo crec que la gent
tira cap a les adopcions
internacionals
perquè és molt més
no més senzilla
però hi ha més
oferta
per dir-ho d'alguna manera
hi ha més oferta
hi ha gent
hi ha gent que diu
jo voldria un nen
per exemple
aquests clients meus
volien un nen
un teu nen
i l'altre té una nena
que tinguessin les característiques físiques
que puguin tindre
una persona d'aquí
més que res
ho deien ells
ho van dir
per evitar problemes als nens
i ells
a veure
fa 10 anys
són gent
d'un poble
i a veure
jo entenc
la mentalitat
que tinguin ells
molt conservadora
i ells deien
no és que jo no vull
que aquest nen tingui problemes
en un futur
primer per ser adoptat
perquè
per exemple
aquests nens
saben que són adoptats
saben d'on són
i els pares
i ells saben
que els pares
els van anar a buscar
vull dir
no és allò
de l'obscurantisme
que hi havia abans
que els nens adoptats
no se'ls hi deia res
afortunadament
avui veus famílies
que els pares
tenen un aspecte
i els seus fills
tenen un altre
marcadament d'ètnia
de races diferents
i afortunadament
no passa res
tothom ho té
perfectament assumint
estem en el segle XXI
i ara
hi ha una
una varietat racial
tan gran
que ja no passa res
vull dir
jo conec gent
de la meva edat
fa uns anys
però era diferent
gent de color
una noia
jo conec una noia
de color adoptada
que deu tenir
un parell d'anys menys que jo
i aquella noia
estava superadaptada
i vull estudiar
per la universitat
i vull tenir una vida
molt normal
llavors
ara ja no passa res
però jo crec que
també depèn de la mentalitat
de cada persona
aquí diguem
que tens més una garantia
d'adoptar una criatura
adoptar-la a punt
i ja està
quan fas l'adopció internacional
aquí a Catalunya
i sabem que hi ha
una gran mancança
de persones
que siguin disposades
s'aposta molt
per la figura
de l'acolliment familiar
acolliment temporal
que en algun cas
molt esporàdic
podria acabar
en adopció
però no sempre
i hi ha una gran demanda
de famílies
que vulguin acollir criatures
no?

famílies
que no els importa
a casa
portar una persona més
llavors aquests nens
entren a formar part
d'aquesta família
però sol de forma temporal
vull dir que
els pares
les famílies
les famílies aquestes
han de tenir molt clar
que aquells nens
no estaran de perdir d'allà
que sempre
privaran
els grans
de la família biològica
tornaran amb els seus pares
a veure
jo crec que això
des del meu punt de vista
és una mica contraproduent
tenim una trucada
d'alguna persona
que vol intervenir
sobre el tema
que avui estem tractant
molt bon dia
hola bon dia
el seu nom sisplau
francès
endavant francès
pot fer la seva intervenció
Mira
és que jo
a veure
seria el pesquis
mosseca la cua
a veure
la meva pregunta
si per exemple
una parella
per la raó que sigui
no pot dotar un criu
perquè
la salvaguarda del criu
és abans
per exemple
la felicitat de la parella
perquè es pot demostrar
que aquella parella
no és vàlida
per dotar un criu
la meva pregunta és
bueno
i si el té
com a un fet natural
llavors
qui també valora
si el pot tindre
o no el pot tindre el criu
perquè a veure
el que no pot ser
és que diguis
no es pot adoptar un criu
perquè tus pares
no estan preparats
d'acord
això jo ho trobo bé
però la meva pregunta
també és
com pot ser
que pares
que tinguin crius
i tampoc que s'han preparats
i el tenen de forma natural
Això sobrepassa
el camp del dret francès
és allò que diuen
que per treure't
un carnet de conduir
has de passar uns exàmens
i unes proves
i per tenir un fill
que és el més important
al cap i a la fi
es tracta de formar una persona
no et demanen res
no?
Sí
però a veure
te torno a dir el mateix
qui té preferència
els pares
com a fet
de completar-se com a pares
o els fills
sigui
de forma adoptat
o de forma natural
a com a persona
o com a ser humà
a tindre una qualitat de vida
no una quantitat
perquè jo em sembla
que no pot haver diferència
entre un fill adoptat
que se li mirin
per exemple
els pares
a les portanyes
o a les ungles d'espeus
per a veure
si són vàlids
o no són vàlids
i per exemple
hi hagi un buit legal
de persones
que potser són pares
de forma natural
evidentment
i no estan preparats
per ser-ho
llavors
jo veig
que posen molts entrebants
amb les educcions
que és correcte
és que a veure
no dic
que no tingui que ser així
i en canvi
a l'hora de ser pares
ah no no
viva México
a veure
què passa
que
els fills
naturals
diguéssim
no tenim problemes
no hi ha conseqüències
no hi ha conseqüències
de problemes
vull dir
perquè suposo que
la societat d'avui en dia
hi ha un reflex
que és a dir
és que per culpa
d'un ambient familiar
destructiu

els pares
naturals
biològics
també estan controlats
d'una forma
a una altra
a veure
no tan controlats
com seria
el cas
no se'ls fa una avaluació
no se'ls fa una avaluació
prèvia
però a veure
per exemple
en els casos d'acolliment simple
moltes vegades
els pares
se'ls ha pres
la pàtria potestat
la pàtria potestat
i la guarda i custòdia
dels fills
se'ls ha pres
perquè els pares
no
se'n mostrenen incompetents
per cuidar dels seus fills
perquè no tenien
la capacitat
per problemes mentals
per problemes
d'irresponsabilitat social
que no
que eren persones drogadictes
que
o senzillament
no ho deixen
la seva responsabilitat
com a pares
llavors en aquests casos
a aquesta gent
se'ls ha tret
la
la
la
la
la cura dels fills
i fins que no recuperin
la situació
aquests nens
poden estar
amb el que hem dit abans
amb un acolliment simple
llavors
veure
d'una forma o altra
hi ha
el departament
de la infància
de la Generalitat
que controla
que tots els menors
a veure
que quan tenen
alarma
que un nen
està mig abandonat
o quan hi ha
algú
comenta
que hi ha
algun problema
entre pares
i fills
sobretot
parlaríem
des del punt de vista
de famílies
marginals
perquè és quan hi ha
més problemes
en el moment
en què hi ha
carències
econòmiques
hi ha
situació
de precarietat
de vivenda
de menjar
d'educació
etcètera
a veure
evidentment
en aquests casos
la Generalitat
està al darrere
jo he viscut
professionalment
a pares
que els hi han pres
els fills
fa poc
un dia
estava al jutjat
i en sec
va sent uns crits
i uns plos
per les escales
del jutjat
que eren tres nenes
que els hi prenien
a la seva mare
a veure
moralment
aquell moment
a mi em van caure
les llàgrimes
i tant com a mi
amb més persones
que estaven al meu voltant
al veure
el panorama
les nenes
estaven mossegant
donant-lis patades
cops
cridant
llisclant
buscant a sa mare
i mossegant
els Mossos d'Esquadra
que se les emportaven
aquella dona
les nenes
eren la segona
o tercera vegada
que els hi prenien
ja
vull dir que oportunitats
en tenen
els pares
en tenen moltes
més
no prenen els fills
alegrament
no
i sempre tenen
preferència
els pares biològics
i personalment
penso
que en aquell moment
jo vaig pensar
sí que el millor
perquè aquestes nenes
probablement sigui
estar en un centre
perquè estaran més
l'educació que rebran
serà millor
estaran alimentades
estaran més ateses
però clar
des del punt de vista matern
penses
és que prendre-li la mare
amb una mare
tres fills
és molt dur
és molt dur
i veure
la gent que
jo no soc mare
però vull dir
la gent que és mare
és un sentiment
que no te'l treus
de la nit
al matí
ja de dir
mira pues ja
m'he desfet dels fills
vull dir
la meva mare
tot i que som
tres germans
i som grans
continua estant allà
com sempre
això és una cosa
que sempre ja
prevaleix
el benestar del menor
respecte
el dels pares
perquè és més important
el menor
que no pas els pares
és l'ésser més indefens
en tot cas
Déu-n'hi-do
jo crec que aquest tema
no l'acabem avui
l'Urdés
ens hem quedat
amb el tema
de l'acolliment simple
hauríem de parlar
de processos posteriors
a aquest acolliment
que podien arribar
a una adopció
o no
el tema
com es resolen
determinats conflictes
n'hem assistit
a través dels mitjans
de comunicació
moltes vegades
a conflictes
creats
entre la família
biològica
la família acollidora
un criteri social
que apunta
que la família
acollidora
sempre
doncs hauria de tenir
preferència
davant de determinats
quadres
en fi
és un tema
complicat
en el millor dels mons
no tindríem necessitat
d'aquesta legislació
però ara
la necessitem
i l'hem d'emprear
no sempre
probablement
s'emprei a gust de tothom
però val la pena
conèixer-la
per tant
si et sembla
continuaríem parlant
en propers capítols
d'aquesta qüestió
que ens han quedat
alguns punts
encara per explicar
L'Urdés Guibernau
gràcies per venir
gràcies a vosaltres
moltíssimes gràcies
adeu-siau