This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'ensenyament secundari.
El tema de l'absentisme escolar,
la Rosa, sobretot, que tot i que no
exerceix en aquest moment de mestre, continua
molt vinculada als moviments
de renovació pedagògica.
Aquest tema de l'absentisme, allò que
tradicionalment es deia fer campana
tota la vida ha passat, però ara
en l'actual sistema educatiu sembla que passa
i molt, no? Falta a les classes.
No és que abandonin els estudis, sinó que
hi ha una falta d'existència
a les classes. És a dir, que era a partir d'ESO, no?
A l'ESO, generalment, sí.
A l'ESO, no tant al batxillerat, eh?
A primària no crec que n'hi hagi. Hi ha més control.
I a batxillerat la gent ja sap una miqueta
també el que es fa. I està allà perquè vol la majoria.
Exacte. Llavors, a l'ESO
no ho sé, es poden buscar moltes causes, eh?
I algunes
que no es poden dir, però vull dir...
Que hi ha de tot, eh? Com diem,
sempre que parlem d'aquest tema, tots som responsables.
Exacte. Allò que se'n diu
la comunitat educativa tota. Les famílies
són els primers responsables, després venen
els nens i nenes, i després jo
seguiria una miqueta, a nivell
de professorat, doncs
com fem les coses, si verdaderament
fem un lligam entre primària i secundària,
o bé si fa un tall
i llavors la canalla es troben desorientats,
eh? Vull dir que no saben cap
on tirar. Això s'explica molt que als 12 anys,
i mira que ja fa temps que l'ESO
està funcionant, però que als 12 anys
no era una data, diguem-ne, com a
molt adient per tallar radicalment
determinats hàbits, no? I determinades
formes, que potser no era l'edat per fer un
canvi de centre, no era l'edat en la qual
amb aquest canvi de centre moltes vegades
també s'abandonen les activitats
extraescolars, les activitats esportives
que articulen molt la relació
i la consistència del grup, no? Si és un tema
que déu-n'hi-do. Ara que diuen que hem de fer
una nova llei d'educació, no?
L'hem de fer tot, l'hem de fer tot,
sobretot els mestres.
L'any en aquesta edat hi ha existit, i ha existit
sempre, perquè quan nosaltres fèiem
la nostra bàsica i anàvem al
el nostre BUP, també eren els 12 anys.
No, no, no, els 14 anys
començaves el primer de BUP, generalment.
No, començaves els 12-13.
No, no, no.
Després del 8è.
Després del 8è tenies 13-14.
El 8è tenies 13, generalment.
Perdona, el meu...
13-14.
Ja fes primer batxillerat.
Hi ha una diferència molt important.
Jo recordo que jo m'havien al meu institut
als 13 anys, o 12-13.
13-14.
Depèn de com hagis nascut, però tot i així
penso que aquest tall ha existit
sempre, m'estàs dient, Teresa.
La diferència fonamental és que la gent
que triava en BUP era perquè volien estudiar,
la gent que triava formació professional
era perquè volia fer una altra cosa
i una mica decidies.
I no és el mateix 12 anys que ets un nen
que estàs amb aquella franja, amb aquella barrera,
que els 13-14, que més o menys
una mica més de maduresa la tens.
Sí, però també existia allò de
jo vull estudiar, però jo no vull...
Com jo, el meu institut privat,
jo vull el meu institut i me n'anava.
Però espera, hi ha una cosa que és molt important
que no hem de perdre de vista.
Jo ara estava allò comptant i...
Vaja, jo és que recordo
que la norma generalitzada és
amb 15 anys primer de BUP,
amb 16 segon de BUP,
amb 17 tercer...
O a partir dels 14 el primer de BUP
i el cou es feia amb 17.
És a dir, que als 12 anys no feies el BUP, eh?
12-13 anys.
Sí, en absolut, eh?
12-12 anys.
13 encara, 12 no, eh?
13 acabaves buitant, no?
Jo vaig agafar el primer de BUP
als 13-14.
Vull dir, va ser que l'estiu que feia 14.
Generalment era 14 anys,
perquè cou es feia amb 17.
No obstant, jo diria que no és problema d'edat, eh?
No.
Exacte, és que per això et dic,
que més o menys...
No, perquè...
Però a mi no és problema d'edat, eh?
Anaves amb tot els 11 anys.
Exacte.
Vull dir, començava a fer primer de batxillerat
als 11 anys i qui canviava d'escola
canviava amb aquesta edat.
I les campanes, doncs,
qui les han fet, els han fet sempre,
i qui no, no.
El que passa és que, evident,
l'època és una altra ara
i hi ha tot un altre tipus d'oferta
que en aquella època no hi era
i que, bueno, la gent també tria...
Veu malament, tria el que vol fer.
I el dia més controla les campanes,
fins i tot al voltant.
Sí, sí.
Però, bueno...
I el problema és la falta de coordinació.
Per mi el problema més gros
és la falta de coordinació
dels centres de primària
amb els centres que agafen un temps d'ex
i els centres de secundària
perquè hauria de ser totalment un seguit.
Vull dir, no hi hauria d'haver cap diferència.
Una de les causes que s'apuntes
és la falta de control, eh?
Les mateixes pautes, no?
Llavors, clar, secundària diu,
no, és que els tenen mimats
a primària,
els mimen massa...
No ho sé.
Per mi s'hauria de buscar una continuïtat.
I després jo també diria el tipus de famílies.
Les famílies han canviat, també, eh?
Sí.
Vull dir, la família ha canviat molt
i això que el nen i la nena
és el rei de la creació
i el rei de la casa
i que no pots dir res
i si no tens ganes d'anar
i no hi vagis
i si no vols menjar no mengis, eh?
Vull dir...
I si no vols creure no creguis.
I si no vols creure no creguis
i si vols manar a tu mana,
vull dir, tot això
per mi també influeix moltíssim,
però moltíssim, eh?
Abans havies de passar pel ar-ho, vull dir.
I em sembla a mi
que la gent no ha quedat tan traumatitzada.
No, més aviat no.
Exacte.
Tots estem bé, no?
No sé si passaria amb un test psicològic,
però vaja, més o menys arregladet.
Exacte, tothom ha quedat més o menys arregladet.
És un cúmul de circumstàncies,
però jo també penso
quan deia allò de la gent,
el personal que hi ha,
estan molt cremats,
la gent que està treballant a instituts
perquè es queixen d'això,
que no són ni nens ni adults
i que estan molt massificades,
que no pots fer front
amb una seria problemàtica,
que és tot un conjunt de coses, com deien,
que no, la família,
el moment en què vivim les circumstàncies i tal,
però és que a banda d'això,
vull dir és que estan fent
no només de mestres,
sinó també estan fent de guarderies,
de centres d'allò.
Els pares depositem allà les criatures,
ens n'anem
i pensem que tot recau amb ells.
D'acord, els nens que tenen ara l'ESO
són els nens que teníem a 6, 7 i 8, eh?
I són nens de 14 anys
i nens de 15 anys,
que a l'escola els tenien fins als 15 i fins als 16,
perquè doncs eren caralla que havien repetit,
i, bueno, vull dir,
i no passava tot això que està passant ara, eh?
O hi havia unes normes més clares
i les pautes més clares
a les escoles i als centres educatius
i a casa potser també et feien més cas
quan ho deies,
i ara, verdaderament,
no sé què és el que passa,
perquè quan tens una classe al davant,
el primer que has de fer
és mirar quina classe tens,
quins nanos i nenes tens
i adaptar-te'n ells una mica, també, eh?
El que no pot ser és que jo vinc aquí
a donar el rotllo de geografia
o el rotllo de naturals,
el que em segueix me segueix
i el que no, doncs, què se'l recordarà?
El que és curiós és que parles amb mestres
així al final de curs i...
Estan agotades.
Estan agotades.
El que passa que, aviam,
no podem generalitzar-ho,
no, això n'hi ha enrere.
Hi ha mestres que s'ho prenen d'una manera
i hi ha mestres que s'ho prenen d'una altra,
com a tots els oficis
i a totes les professions.
Llavors, parlant amb mestres que diuen
ui, aquest any, fantàstic,
he tingut un grupet magnífic
i hem treballat i diu
ara, el que ve l'any que ve
ja em puc anar preparant.
És a dir, que es detecta
una miqueta el conjunt,
fins i tot per grups, no?
Mira, que l'ESO no funciona,
jo ho veig molt clar.
Jo em dedico a l'ensenyament
i, evidentment, no he reglat.
Per tant, tot això ho veig des de fora.
Però sí que tinc...
per els comportaments de joves a les aules
i que tens.
No, però sí que tinc gent jove d'aquesta edat,
que el tinc jo cada dia.
Aleshores, tota l'ESO
et ve desmanegada.
És a dir, són canalla
que no saben què volen,
que van a l'escola perquè toca
i que consti que tinc floretes,
tinc el milloret de l'milloret.
A veure, la música és el milloret.
Sí, per això, vull dir que no...
I aleshores, clar, passa,
que van passant, acaben quart d'ESO
i de cop i volten de fer primer de batxillerat.
El mal de cap que hi ha...
M'ha pregunten a mi
quin batxillerat trio.
que sé quin batxillerat és a triar.
Que t'ho diguin al centre o als teus pares,
si va.
Doncs llavors també hi ha una mancada
de comunicació a casa.
Perquè l'altre dia ho comentàvem, això.
Van passant cursos...
I quan arriben a batxillerat
hi ha unes castanyes,
però castanyes, eh?
Gent que se suposa
que fins a quart d'esO
han anat tirant mitjanament bé,
potser no amb excel·lents,
però bones notes,
i de cop i volta a batxillerat,
bueno, hi ha unes estrellades tremendes, no?
Gent que llavors es planteja
que si ha de seguir estudiant,
que si no, que si no...
I es troben amb 18 anys
que no tenen res.
Què coi has fet durant 4 anys?
Vull dir, de la mateixa manera
que em deies tu
allò dels mestres,
jo crec que un mestre,
evidentment,
té una carrera
i ha de ser un bon ensenyador,
però també ha de tenir
una psicologia impressionant.
I això tampoc existeix
moltes vegades,
perquè com tothom estudia
per estudiar alguna cosa,
i això és una cosa facileta,
sempre la carrera de magisteri
sempre ha sigut allò de dir
va, doncs això ja ho pots anar traient,
són 3 anyets
i ho pots anar traient.
Sempre ho he sentit,
sempre ho he sentit malauradament.
i penso que s'equivoquen al 100%
quan estan tractant
amb l'ensenyament
d'unes canalles
que allò és la teva promoció
i que allò és,
ja t'ho dic,
necessites una psicologia impressionant.
No perquè ja siguis un bon mestre.
Tots hem tingut mestres fantàstics
i mestres que no ho eren tant.
I això és igual.
I tu no t'ho plantejaries?
Igual els nostres fills
ens parlen de mestres
que són ells
que he tingut un tutor,
un professor
que és una meravella.
Jo he tingut un tutor
i un professor.
Això forma part
de la condició humana també.
D'acord,
però ja t'ho dic,
però la psicologia
crec que és molt important
tingués que tractar
amb aquesta canalla
les vuit hores.
Va amb l'ofici, exacte.
Tingués que tractar
amb les canalles.
Jo sempre ho dic
que no sé si m'he equivocat
amb aquesta vida
però segur que aquesta
no m'he equivocat
perquè jo sé
que no tinc paciència
per aguantar-los.
Aleshores,
crec que molta gent s'ho hauria...
No tothom serveix per a aquesta...
No tothom s'hauria...
Exacte.
Aleshores,
hi ha molta, molta
que es treu una carrera
que em sembla fantàsticament,
aproven dues oposicions
que em sembla fantàsticament
però potser no és
la seva carrera ideal
a la qual acaben histèrics
perquè no és el seu
i llavors això
ho paguen unes canalles.
Perquè hi ha molta gent
que veig de tres anys...
Bueno,
és una cosa...
No te val a ningú
no estudiar durant tres anys
i tingui un títol.
Exacte.
I pot ser que hi hagi gent
que veritablement
l'exerti
però n'hi ha qui no.
No,
però també és la percepció
de tenir les persones.
A veure,
jo a nivell així molt personal
hi ha gent que diu
ai,
aquesta mestra queixuta
què és,
què tal,
què qual.
I els crios estan encantats
i vull dir,
és la seva personalitat,
la seva manera de ser
però no deixa de ser
una professional fantàstica.
Sí.
Bueno,
per anar al donat
que era el de la comunicació.
O sigui,
hi ha gent
que estableix comunicació
i n'hi ha que no l'estableixen.
I tot i que ara diuen
que estem a l'era
de la comunicació
per mi estem a l'era
de la incomunicació.
De la saturació
d'informació probablement.
Però d'incomunicació.
Però se suposa
que tots són molt alliberats
i que tots són molt moderns
i que a casa
és la cura de rosa.
Però el dir bon dia,
el dir-vos plau,
el donar les gràcies,
a l'edat,
tot això s'ha perdut.
Els valors principals
s'han perdut.
La comunicació és zero.
I de vegades
no us esgota
haver de plantejar
aquest discurs
un dia i l'altre
que no hi ha valors,
les famílies
no s'impliquen,
han dimitit
de l'educació
dels seus fills.
Jo tinc la sensació
que sempre estem
amb el mateix discurs
i l'entorn no ajuda
a aquelles famílies
que intenten
tirar-ho endavant
d'aquesta manera
com diu la Rosa.
És que aquest discurs
i aquest debat
i aquesta tertúlia
és que fa temps
que rula
i des que es va implantar
a l'ESO
i hi ha hagut revisions
i tot això.
Jo el que penso
és per què no se senten
d'una vegada
tots els professionals,
els pares,
els mestres,
els que dissenyen
tot això
i es parla
i es revisa
i s'intenta fer
d'una altra manera
i es posa sobre la taula
això,
aquests valors
que estem dient
perquè és que
sempre ho diem
però és que s'estan perdent
només ho diem,
no?
I llavors llibres
de capsel·lera
com el del Cardús
i coses d'aquestes
per dir
escolteu,
està passant això.
El que passa
és que llibres
com el del Cardús
per exemple
llegeixen aquelles persones
que en principi
estan interessades
per aquestes temàtiques
i el que interessa
és que missatges
des de les ciències socials
doncs arribin precisament
a les persones
que tenen aquestes carències,
no?
I és molt difícil
fer arribar
aquests missatges precisament.
Per tant,
és un cercle tancat
i un cercle
sense sortir de moltes parades.
Jo crec que també hi ha
un problema
de falta de seguretat
amb la feina
que es fa tant
a nivell de família
els papers,
el rol que desempenya
el pare,
el rol que desempenya
la mare,
no?
i que les coses
estiguin clares
per mi també
està trontollant
però molt
i a nivell d'escola igual.
Però amb això
et dono tota la raó
perquè és veritat
jo com a mare
hi ha vegades
que em dóna la sensació
que no sé
si ho estic fent bé
o no
perquè aquella criatura
et marca unes pautes
ella mateixa
que tu
no acabes d'entendre
en les contestes
o en les maneres
d'actuar
que dius
si ara
en pla dictador
no sé si fa i bé
si la deixo
no sé si fa i bé
vull dir
no sé si us passa
a vosaltres
que teniu criatures
però hi ha una cosa
que si heu sentit comú
que és el que feia servir
la teva mare
tota la vida
evidentment
però l'escria
però l'escria
l'escria
però l'escria
i una malaltia
que ja se suposa
que tinc molt clar
i a vegades
no hi ha un manual
però ja ho veurem
una mala contestació
no s'ha de consentir
no evidentment
ni en una criatura
ni en una criatura
ni en una dur
i una actitud
però aleshores
aquell càstig
que tu li vols imposar
a aquella criatura
és bo
no és bo
el deixes estar
però això t'ho planteges tu
no ho sé
ja t'ho dic
potser em passa a mi sola
no ho sé
però sí que tinc
molts dubtes
de dir
això és així
hi ha uns valors
que no es poden
al·ludir
i t'agradi o no t'agradi
allò es marques unes pautes
però després tens uns remordiments
perquè l'has castigat
perquè no saps
si aixecar-li el càstig o no
el problema de rols a l'escola
passa el mateix
els mestres
com que segons què dius els nens
després també la mare
ha fet una fiera
que si els he insultat
que si no els he insultat
que si els he castigat
que si no els he insultat
que si no els he insultat
teniu les mans lligades
de totes totes
exacte
vull dir
llavors clar
vull dir
és una falta
de saber on som
i una inseguritat
de diure
ara faria això
jo
però ho faig
o no ho faig
quantes vegades mestres
no us han explicat
sense dir noms
evidentment
doncs sí
perquè l'altre dia
va venir la mare
i em va dir
que el seu fill
que no l'hi fes
que no l'hi digués
esclar
i dius
aquella pobra dona o home
no hauria fet res
aquella criatura
senzillament
posar-lo en el seu lloc
que probablement
li feia falta
i tothom som diferents
hi ha qui es quadra
i diu
senyora
això és així
li agrada bé
i si no allà la porta
i canvia de col·legi
i punt
vull dir
o sigui
hi ha professors
que jo els tinc alumnes
que m'han arribat a les classes
mira faig classe d'això
però en tinc 30
però me'n venen 4
perquè si me'n venen 13
els altres que venen
és que més val que no vinguin
diu
no hauria de dir jo
com a pedagoga això
però és que no em deixen treballar
aquí hi ha
hi ha un problema tremendo
que si que no
per part dels alumnes
i per part dels professors
perquè acaben agotats
i baixes per depressions
i per
així
i el tema
el tema dels rols
que deia la Rosa
també
imagino que té molt a veure
amb el canvi
que encara depai
la mateixa societat
en conjunt
el model tradicional
de família
pare mare
dos tres nens
aviam ja
no dic que sigui
una espècie
una extinció
però aviam
comencen a guanyar
estadísticament
altres models familiars
famílies monoparentals
famílies que estan construïdes
amb germans provenents
d'anteriors relacions
de parella dels pares
d'aquí un temps
si prospera la llei
doncs
també hi haurà famílies
formades
per parelles homosexuals
per tant
els models familiars
canvien
han canviat moltíssim
encara canviaran més
i jo imagino
que són situacions
que depai
la pròpia societat
no a nivell particular
sinó a nivell general
també
i això probablement
dificulti aquesta
absència de valors
que deies Rosa
però es va a poc a poc
anar assumint tot això
és molt lent
és molt lent
i qui ho està pagant
són els crius
els nens i les nenes
troben un canalla
tan desorientada
que els hi parles
i no t'escolten
vull dir una cosa
tan estrafalària
és que tot això
que diem avui
això
es posa molt en manifest
durant les vacances
que les famílies
ens trobem davant
desconeguts
perquè durant l'any
pràcticament
les famílies
no es veuen
no es parlen
i de cop i volta
tantes vacances
i de cop i volta
et trobes
que estàs envoltada
desconeguts
ara els que estem
desorientats
són els pares
perquè déu-n'hi-do
el que hem de fer
és allò
com tu muntes
que fa
sí que hi ha
un munt d'ofertes
però evidentment
totes no s'adacten
als horaris
i és molt difícil
hi ha les economies
hi ha les economies
familiars
llavors jo
poso sobre la taula
això que fa temps
que es diu
que s'hauria de vertebrar
i s'hauria d'intentar
acabar una mica més tard
i començar més aviat
i equiparar-lo una mica
al nord d'Europa
no ho sé
suposo que serà
molt difícil també
perquè sempre costa
posar-nos tots d'acord
però fa temps
que se'n parla
i a veure si és veritat
allarga les de Nadal
i Setmana Santa
i Cical
i es cursa les d'estiu
sobretot les d'estiu
ningú diu de treure
dies de festa a ningú
perquè enguany
han acabat molt més aviat
i llavors clar
depèn de cop al calendari
avui
un mes se fixem
en les vacances
i un mes
ens queixem
com si diguéssim
a nivell de primària
a nivell de primària
a nivell de secundària
no es queixa ningú
i a nivell de universitat
ningú va obrir la boca
no clar
secundària
des de primer de juny
que no hi ha classes
hi ha jornades
d'avaluació
hi ha suficiències
ens inventem
el que sigui
crèdits de no sé què
i la canalla
crèdits de síntesi
que ens ha d'excursió
eh?
i què fa que la canalla
i no pot ser ningú
i la canalla a casa
se suposa que és independent
i que poden estar
vull dir hola Fabilo
i ja tenen una edat
ja tenen una edat
com que la canalla
són a casa
i tenen 15 anys
o que tornen
ja poden estar sols
no donen cap problema
però no donen cap problema
teòricament
a la pràctica
et veu que és un tema
el problema
també estan abandonats
però vull dir
en canvi els altres
com que s'han de cuidar
s'han de vigilar
perquè els pares treballen
els pares treballen
a l'estiu
tenen uns
14 li has de seguir
una pauta igualment
perquè si no
és que veure a casa
aquella persona
que no fa res
que no té cap voluntat
per res
que estan tot el dia
estudiats
això suposo que també
la imatge del sofà
no la volia dir
però és aquesta
és el fill que li surt
un apèndix
que és un sofà
però a nivell d'aprenentatge
sembla que com més gran sigui
el nen
ha de treballar més
per tant
allà on s'hauria de treballar més
seria a la universitat
a la universitat
per mi ho veurien
de fer festa a l'agost
com a qualsevol altra fenya
i en canvi és el lloc
però a la universitat
però a la universitat
però fan la d'estiu
i digui
bé sí
l'estiu
sí
i a la primavera
vull dir
i són grans
i després
on s'està surt
sí
és un altre muntatge
és un altre muntatge
però no s'hi posa ningú
no pateixis que ningú
protesta a la universitat
ningú
no, no
tothom qüestiona
tothom qüestiona
els llocs educatius
de primària
tothom qüestiona
la tasca dels mestres
és de les professions
que està
menys valorada
per la societat
o de les menys valorades
però la professió
de professor universitari
està molt valorada
dic jo no ho sé
teniu aquesta sensació
vosaltres
jo diria que sí
jo fa 30 anys
que dic el mateix
que el que més ben pagat
hauria de ser
seria l'educació infantil
la infantil
és la que més
hauria d'estar pagada
és una cosa
que no he qüestionat mai
crec que
és allò on se posen
els primers pilars
és que depèn de com és això
si la caralla
no prenen a llegir
i escriure
no hi arribaran a la universitat
per tant
el més valorat
hauria de ser
el de baix de tot
que són els fonaments
de la casa
en canvi
el que valorem
és de l'àtic
el doctor Noris Causa
i oh
quin important
molt important
molt important
però
per veure com es comença
després continues
d'una manera o d'una altra
i tot costa
preparar classes
perquè costa més
preparar segurament
una classe
que hagis d'explicar
la resta important
amb uns nens
de tercer o de segon
que el millor
donar un temari
amb uns nens
de 22 o 23 anys
un temari
sobre un tema
que si domines
aquell tema
no et costa res
recomanar uns quants llibres
i que facin un treball
n'hi ha molts
que no van a classe
que agafen els apunts
i que doncs
evidentment
es treuen l'assignatura
d'aquesta manera
per el que sigui
perquè treballen
pel que sigui
perquè jo també treballo
amb molta joventut
i sé que
joventut de facultat
en la qual
sé més o menys
com funciona
i és el que tu dius
vull dir el professor
la llei del mínim esforç
amb el bon sentit
de la paraula
perquè són adults
se suposa
que ja entenen
el que tu els estàs explicant
i llavors
en quatre coses
n'hi ha prou
Rosa
què han de posar
sous altíssims
què han de posar
professionals
que no es cremin
en poques hores
què han de posar
psicòlegs
i mitjans
al primària
probablement
aquests professors
no es cremarien
si tinguessin
l'ajut i el suport
per atendre
les necessitats especials
tot aquest tipus
de coses
i més a més ara
amb tota la immigració
vull dir
no hem parlat també
de la primària
tota aquesta canalla
que venen a mig curs
que si
jo tinc alumnes
que tota la meva classe
és l'ONU
clar
tinc dos russos
un xinès
un japonès
i una
ara
bueno
passa com pugui
el que passa
que fent
invenció amb els reis
que has dit
que s'inventaven
ara un centre
de què
això que han de fer
l'ajuntament
perquè llavors
estudies les paraules
unitat oberta compartida
una unitat
que vol dir
com és que n'hi haurà una
compartida
què vol dir
tu deixa'm que avall
que tradueixi
que estic mirant
diem les frases
home
es tracta de fer
com uns tallers
no deixa de ser
de fer uns tallers
diu que
es posaran en marxa
tres tallers
un de cuina
que es farà
a la llar d'infants
al Ninot
el segon serà
de perruqueria
al centre social
Torraforta
i el tercer
d'electricitat
a Camp Clar
i cada taller
disposarà
de cinc places
destinades a aquests joves
que al llarg del curs
han presentat
un grau elevat
d'absentisme
imagino que és
donar com una mica
de formació paralela
ferrat
de reforç
i això se'n diu
una unitat
la fotocòpia
no, no, no rieu
és que la fotocòpia
m'ha quedat molt clareta
i m'ho he de tornar
a veure
unitat
unitat oberta compartida
unitat oberta compartida
això és una UOC
una universitat
oberta
a Catalunya
és la UOC
que al començament
de l'ESO
a les aules
aquestes de reforç
ja se'ls deien
les UOC
clar, però mira
el que deia la Teresa
que avui per cert
surt un estudi del CIS
que parla també
de la percepció
que té l'estat espanyol
de la immigració
la població
la ciutadania
que apunta
que és com
un percentatge molt elevat
diu que els immigrants
que haurien de venir
ho haurien de fer
amb contracte
etcètera
però ara que comentava
la Teresa
el tema de la immigració
és estar molt bé
conèixer l'experiència
de molts mestres
que tenen a les seves aules
sobretot en primària
nens i nenes
que venen de la immigració
i el que és curiós
és que hi ha nens i nenes
probablement
de nivells d'estudis superiors
però t'explicen casos
de canalla
que no han anat mai
a l'escola
i per edat s'integren
en un curs
corresponent
a tercera de primària
per exemple
i probablement
sigui un noi
o una nena
que vingui del Magrib
i probablement
vingui d'allà
de la muntanya
a la d'Atles
on no portava ni sabates
vivia en una aldea
en l'àmbit rural
no coneix l'idioma
no sap què és estar tancat
en una classe
per tant
una criatura
que ha viscut
a l'aire lliure
i que el poses
amb alumnes
que s'ha van llegir
a escriure
clar
però perdona
aquesta canalla
petiteta
no té cap
no, no, no
perdona
no, no
Teresa
perdona
tampoc no fem allò
el conte d'Alicia
al País de les Meravelles
no dic adaptar-se
però
per aquesta nen
o nena
que no ha anat mai
a una escola
que no ha portat ni sabates
és a dir
que és una persona inquieta
ja difícil
que estigui assegut
pensa també
en la resta del grup
com segueixen
el ritme de la classe
que ha de ser un xoc
per tothom
evidentment
amb això sí
però vull dir
el suport que li puguis donar
amb tot això
en adaptar-se
amb totes aquestes condicions
i costums
i tot això
totalment d'acord
però aquesta canalla
no serà problemàtica
perquè jo no dic
que sigui
problemàtica
però aquesta canalla
probablement passarà
un curs
i passarà en dos cursos
i no podrà assolir
el nivell de la classe
i tant
que l'assolés
no hi treu ningú
a primària
jo els casos que conec
i ets el mestre
que s'ha d'enginyar
a veure com
com què faig
perquè arribi allà
en un període d'adaptació
t'agradi o no
que aquella criatura
i el grup
com diu la Iolanda
ja tenim molta capacitat
per adaptar-se
i per captar
i tots els coneixements
en poc temps
i molta més
de les que tenen aquí
la canalla d'aquí
jo són els casos que conec
i ho haurà de tot
evidentment
però aquesta canalla
jo conec l'experiència
dels mestres
que treballen
en determinats centres
del Tarragonès
que no tenen aquest suport
que diu la Rafa
jo també el conec
suport totalment d'acord
que et diuen
bueno
és això
l'ONU
vull dir
no me'n recordo exacte
què em va dir
doncs hi havia dos russos
a veure
molt benvinguts
que sigui
no estic dient que no
dos xinesos
un colombià
em sembla que el més proper
que teníem aquí
era un nen de Madrid
bueno
i després depèn
de la tipologia
del nen o de la nena
i depèn de l'estructura
de la família
i el que t'arriba a mig curs
i que torna a marxar
perquè hi ha gent que ve
i torna a marxar
això al Saavedra i al Serra
jo em penso
si no recordo malament
que ja ho van fer
van fer com unes classes
de reforç
que ajudaven
a tota aquesta canalla
a fer els deures
sobretot després de les classes
i va funcionar molt bé
i això suposo
que s'hauria de fer
tot arreu
i moltes altres coses
no és qüestió
de suport humà
i de suport material
també
a veure què fem
tenim un problema
i què hem de fer ara
l'histió rosa
vinga
que parli la professió
que llegeixin molt
que se'm diu la Rosa
que llegeixin molt
que llegeixin això
que llegeixin
i fer funcionar
el sentit comú
això és el que
també és important
i fer-los participar
amb les fetlles de les cases
que no els hi haurà cap a ell
parar taules
desparar taules
anar a comprar
d'entrada agafar el sofà
i fer-lo fora de casa
el sofà
que no hi hagi sofà
fer llits
desfer llits
això va molt bé
i això ho sap fer tothom
tant els nens com les nenes
i en canvi
les mames
els protegim molt
sobretot la tele
et torno a dir
el mateix que em deia abans
dubtes
el moment de fer
a vegades
qualsevol tipus de coses
que tu tens
unes prioritats marcades
i que a casa teva
t'han ensenyat
una educació
crec que bona
i tu
quan ho has de posar
a la pràctica
en aquell moment
estàs dubtant
com el sol fet
de potser
parar una taula
sí, sí
els pobles
els pobles
ho tenim més fàcil
això
perquè
hi ha l'estona
de jugar al carrer
que és molt sana
i aprenen molt
aprenen més el carrer
que a casa
sempre queda la ironia
Eli
aviam què passa
que avui hem donat festa
al servei domèstic
i si veus
que ningú para la taula
doncs ja saps
que no es dina
clar
i fer una part
de dir doncs
si són dos o tres crios
doncs el dilluns
dimecres i divendres
tocarà tu dimarts
dijous i dissabte
tocarà l'altre
no en plan dictatorial
no en plan dictatorial
sinó asseure's i dir
a veure què farem
el dematí
si jo marxo
no?
sí, sí, sí
no, no
a veure què farà
aquest dematí
adquirir rols
com les cases de colònies
aquí per a taula
que fer això
que una mica
organitzar
i fer-los participar
i que ho trobin atractiu
i que trobin
que és una cosa compartida
que depèn de tots
només de la mama
trencar rols
després de tot un curs
i tot un hivern
que aquests temes
no s'han treballat
en dos mesos d'estiu
el primer dia
que tu plantis aquest rol
de casa de colònies
Teresa
jo és nova
dic
jo jugo amb ben petja
que els meus són molt petits
suposo que un adolescent
si no s'ha fet mai
te mirarà així
com dient
en quin planeta hi vius
però vaja
això és el mateix
el fonament
s'ha de començar
des de ben petits
però comences
des de ben petits
i els hi dius ben dit
els hi dius una altra vegada
i a la tercera
comences a enfadar-te
comences a cridar
l'altre s'enfada
i a veure doncs
qui afluixa
i qui té raó
vull dir
jo crec
t'ho torno dir el mateix
que jo tinc uns valors
que a casa meva
intento
seu
respira dues vegades
l'agafes
no
l'agafes
i el que estiguis parlant
i se senteu tots dos
i si és l'estiu
doncs ara prendrem una urxata
i espereu una urxata
i parlem
com deia abans la Iolanda
potser ara estem
a casa
amb uns grans
desconeguts
perquè durant
el curs escolar
jo els meus nens
potser els veig
dues hores diàries
o dues hores i pico
aleshores
com també
com el que dèiem
vas amb una pauta
marcada a casa
però marcada
a rellotge
aleshores és
no tens temps
quasi ni de parlar
o poc parles
entre de vers
i una cosa i l'altra
avui hem fet una mica
tassòria terapèutica
ja us ho he dit també
va bé
doncs esperem
esperem sobreviure
a l'estiu
a les vacances
escolars
a retrobar
les nostres tertulianes
els teus es portaran
molt bé
que bé que estaràs
al pradell
molta calor al pradell
per ser rosa
no
esteu fresquets allà
el matí a la nit
molta fresqueta
molt re bé
Elisenda Pujol
Rosa Gairal
Teresa Valls
Teresa León
moltíssimes gràcies
per venir
bon estiu
ens retrobem
després quan comenci
el curs escolar
adéu-siau
adéu-siau
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu