Sintonia de Tertúlia.
Avui tenim una actualitat ben variada, amb temes ben diversos, un de ben destacat, ho hem recollit en els informatius de Tarragona Ràdio i avui és motiu de portada en la premsa local, és el tema del deute, que ja se sabia, ahir es va fer públic, del deute multimilionari de la confraria de pescadors de Tarragona després de l'auditoria que s'hi ha fet aquesta entitat.
La situació econòmica és realment greu, fins al punt que la confraria ha iniciat ja un pla de viabilitat que espera comptar amb el suport de les administracions públiques, especialment de la Generalitat, per reflutar aquesta entitat que tindria un deute de pràcticament 4 milions d'euros.
Una situació que ja s'havia més o menys anunciat o dit amb la boca petita en els últims dies i que la nova junta directiva encapçalada per Esteve Ortiz ha donat a conèixer públicament.
Què els sembla? El Joan, no sé si començar per ell, que ha estat vinculat des del port de Tarragona abans potser més amb èpoques anteriors del confraria.
Com veu aquest tema?
A veure, és un tema, evident, és greu, la situació és greu, Esteve Ortiz s'ha trobat amb una situació econòmica i financera molt preocupant,
però jo voldria començar dient que no és allò alarmant en quan no pugui haver-hi una viabilitat.
Jo crec que la viabilitat hi serà i que la confradia de pescadors, tenint en compte avui en dia la seva situació, degut a les noves instal·lacions que tenen,
el funcionament d'un travel lift, que és la grua que aixeca les barques per la seva reparació,
que sé que està treballant moltíssim i donen també uns ingressos importants, jo crec que la solució es podrà sortir endavant.
Ara bé, mirant enrere per què s'ha produït tota aquesta situació, jo crec que no ha de ser res més que en una situació que es repeteix moltíssim
a qualsevol tipus d'associació, gremi o cooperativa o, en aquest cas, cofredies que hi ha.
Jo crec que s'estan arrossegant una sèrie de vicis anteriors i que això no vol dir que sigui culpa dels gestors anteriors,
sinó que a vegades aquestes confraternissacions que hi ha entre les persones que configuren, en aquest cas la confradia,
o en un cas d'una associació o una associació, fan que les coses no es portin a terme amb la professionalitat exigida.
I en aquest cas, Joan Baciana, antic president de la confradia, jo crec que no va ser el culpable d'aquesta mala gestió,
en el sentit que fes les coses o no planifiqués les coses adequadament, sinó que potser se'n deixava portar per aquestes costums,
aquestes costums d'amiguisme, de voler quedar bé amb tothom, tot i que, clar, a vegades aquestes qüestions també les has de portar
perquè l'equilibri entre una situació delicada com la pesca o els pescadors han estat patint aquests darrers anys,
que els ha portat a prendre decisions com el tema de la veda, crec que crem molt encertada,
però que bé, no oblidem que és una professió que està sempre lligada a canvis importants, a patiments importants
i que a vegades jo crec que el Joan Baciana, en aquest sentit, el que ha fet és equilibrar una miqueta la qüestió personal.
I això, doncs, bueno, se va acumulant, porta una sèrie de despeses que es van acumulant
i que acaba, doncs, amb aquesta nova instal·lació.
Jo crec que és una instal·lació en la qual hem d'estar molt orgullosos de com ha quedat
i que això ha de ser el punt de partida deien, dient ben clar, tenim aquesta base,
a partir d'ara, doncs, anem a buscar un pla de viabilitat i n'estic segur que se'n sortirà.
Dit, potser, d'una altra manera, el que deia el Joan Besora, en Rasicur,
moltes d'aquestes entitats i confreries i gremis es gestionen poc professionalment
i potser ara tenim la conseqüència.
No sé si estarien bàsicament d'acord amb aquest fet.
En fi, matisos.
Abans d'entrar aquí ho estàvem parlant, en definitiva el que ens trobem amb aquest tipus d'associacions,
com deia el Joan, el que fa falta és un nivell de professionalitat molt alt.
O sigui, no estem parlant de remenar 4 euros, estem parlant de remenar molts diners.
Llavors, el que sempre et trobes és que ens trobem amb una auditoria quan hi ha un canvi de.
Quan hi ha un canvi de president, quan hi ha un canvi de junta,
quan hi ha un canvi, en aquest cas de cabildo que en diuen a la confraria.
En aquest cas, sempre seria interessant que les auditories es fessin any rere any,
o sigui, no esperar aquesta demora de temps quan es produeix un canvi substancial
en la direcció de la confraria o del que sigui, d'una cooperativa i del que sigui,
perquè en definitiva, si ho fas any a any, pots corregir tot aquell desfas que puguis portar
d'una manera tranquil·la i sossegada.
En canvi, si et trobes amb auditories cada 7, cada 8 anys, cada 12 anys o cada 23 anys,
doncs les coses llavors ja són més difícils de corregir.
I en aquest cas, el pla de viabilitat que es pugui presentar per la confraria suposo
que serà un pla de viabilitat una mica dur, perquè no estem parlant de quatre duros,
estem parlant, això traduït en pessetes, me sembla que són 600 o...
Més de 600 milions de pessetes.
Més de 600 milions de pessetes, per tant, aquí haurà d'haver-hi un pla de viabilitat bastant dur
que pot passar fins i tot per vendre alguna de les propietats que té la confraria,
la qual cosa, clar, vendre't patrimoni per arreglar allò que s'ha desfet,
home, és una mica greu el tema.
Per tant, o sigui, des d'un punt de vista...
Jo, com he dedicat a les auditories, des d'un punt de vista professional,
crec que sempre recomanable que l'auditoria es faci any rere any.
No cal esperar que hi hagi un canvi perquè es produeixi una auditoria,
perquè després, si aquests canvis s'allarguen molt amb el temps,
quan intentes arreglar tot el que et trobes, malament rai, eh?
Jo crec que pensant en benefici del sector i pensant en clau de futur,
el que cal fer és ajudar a l'actual directiva de la confraria,
personalitzada amb Esteve Ortiz,
i sobretot a les administracions que hi tenen competència i que poden ajudar,
a que es prioritzin les decisions que s'han de prendre ara.
És comprensible l'impacte mediàtic,
i 4 milions d'euros és una xifra espectacular i que espanta,
però seria un error que ara es comencés invertint l'ordre de les accions
que es volen prendre, i, per exemple,
s'entén en una dinàmica que jo no dic que no s'hagi de fer,
d'exigir responsabilitats.
El primer que s'ha de fer és buscar una solució,
perquè aquí estem parlant del sou de moltes famílies i de la salut d'un sector.
I, per tant, prendre decisions per resoldre el problema,
per buscar la raó, la causa,
per entrar probablement en aquesta dinàmica,
que jo no soc un expert,
però de professionalització de la seva gestió,
per canviar el que s'hagi de canviar perquè això no es torni a produir.
I per entrar en dinàmiques tan saludables
com les de passar comptes cada any,
i no passa res.
Podria passar, com a acció-reacció,
i és un risc, no?,
que davant d'aquesta força dels titulars,
doncs algú volgués assenyalar, com apuntava abans el Joan,
qui és el responsable?
Bé, doncs el responsable ho són tots,
els que fan i els que deixen fer.
Entrar, concentrar, focalitzar exclusivament tota l'energia en això,
ens faria perdre temps en coses que són substancials.
Quants diners?
4 milions, pla de viabilitat
i mesures de reestructuració,
perquè el que és evident és que això ha de continuar.
Que s'han de prendre decisions dràstiques,
doncs les hauran de prendre,
perquè, alerta, en darrer terme,
però s'han d'assumir responsabilitats,
i les han d'assumir els que queden,
els que hi són,
i les hauran d'assumir, evidentment,
els que hi han estat.
Jo amb això sóc una mica més contundent
del que deia el Joan.
Aviam, un president,
per acció, per omissió,
o per consentiment,
n'és responsable.
El que passa és que per mi això,
ara, és secundari.
La meva opinió és que ara s'ha de focalitzar
en garantir la salut d'un sector
que, fruit de la seva feblesa
i de la seva fragilitat,
ja està patint.
Però només soltaria que ara patís per això.
Perquè, a més, és un sector
que coincidís amb aquesta situació
en un moment complicat.
És un moment de veda
per una part de la pesca,
però, en fi,
tenim totes les denúncies
possibles infraccions
per part de les administracions
que controlen ni molt les barques.
Vull dir que és un moment delicat
pel sector de la pesca.
Sí, evidentment...
Feia temps que no se'n parlava tant
de la pesca
i dels pescadors del Serrallo com ara.
Però precisament això fa
que ens consenciem tots una miqueta més
del problema que tenen aquesta gent, no?
I jo crec, com l'Esté Portiz,
fins i tot aquí,
jo crec que s'ha de trencar una llança
al seu favor
per donar-li ànims
que tiri el tema endavant.
Quan ell parla de la gestió anterior,
no personalitza mai
amb el tema del Joan Pacián,
el qual s'ha d'agrair moltíssim
amb l'Esté Portiz,
perquè, bueno,
a part d'una gran persona
és un gran polític
i també sé que professionalment
això ho tindrà endavant.
Possiblement,
amb el tema que és professional,
potser s'ha d'oblidar
del que és la pesca realment
i si la seva barca
porta o no porta bona pesca, no?
Però jo crec que
ha de ficar els mitjans,
ha de prendre d'errors passats,
d'errors passats,
això que estem comentant aquí ara
sobre la taula,
i ha d'aplicar aquest professionalisme
amb una gestió
que jo crec que se n'ha de sortir.
No hi ha cap dubte
que ell, evidentment,
amb les administracions
hi lluitarà,
buscarà les viabilitats financeres
o totes les ajudes
que es puguin aportar
i que pugui tirar
el tema endavant.
Quim, alguna cosa més?
No,
en definitiva,
només un apunt,
que en tot cas
sempre s'ha de recórrer
a les administracions
perquè et donin un cop de mà
i suposo que,
vaja,
jo si fos administració diria,
a veure,
4.000 milions,
d'on venen?
Jo vull saber
d'on ven aquest forat,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
En tot cas,
no és bo,
com deia el Joan Maria,
anar assenyalant
i anar buscant,
sinó que el més important
és tirar això endavant,
però crec que
algun tipus de responsabilitat
s'haurà d'anar buscant.
Jo, quan deia l'administració,
perdona,
era en el sentit
que a vegades
hi ha demores
amb la prestació
o les subvencions
no arriben a l'hora
i tot això.
Jo crec que
no és,
no és tarda que dic
l'administració
que t'ha piquet forat,
no,
sinó que ajudin una miqueta
a dir,
escolta,
si abans tardàvem
cert temps
en pagar les subvencions
de la veda,
doncs escolta,
ara siguem puntuals,
els ajudem
i escolta,
que puguin tirar
aquestes famílies
i a més a més
que la confraria
serà la seu
del Medisamac.
Sí, sí, sí.
Del Mediterrani,
o sigui que,
compte,
la confraria
té un pes específic
també dins la ciutat,
que això
no s'ha de perdre de vista.
En fi,
hi ha més notícies
de la jornada
que podem comentar.
Avui, per exemple,
és d'actualitat
el fiscal
en cap de Tarragona
per diferents qüestions.
Una perquè
ahir anunciava
que investigarà,
la fiscalia investigarà
el tema
de les drogues
a la presó.
Recordaran els oients
que la setmana passada
es va desfarmar
una polèmica
perquè va dimitir
el director
de la presó de Tarragona
després de declarar
en un diari
que hi havia tràfic
de drogues
i que hi havia funcionaris
vinculats a aquest tràfic
de drogues
que entraven
al centre penitenciari
de Tarragona.
Va dimitir
el ja exdirector.
Tenim nova directora.
Ahir,
la fiscalia,
el fiscal en cap,
anunciava
que investigarà
tot això.
Recordo,
per cert,
que també dilluns
en aquest programa
el president
de l'Audiència,
Antonio Carril,
donava crèdit
a les paraules
de l'exdirector
de la presó de Tarragona.
En el sentit que
malauradament
entra droga a la presó
i hi ha tràfic
de drogues a la presó.
Com ho veuen,
aquest tema?
S'ha d'investigar
o no s'ha d'investigar?
I que ha d'investigar
la fiscalia.
Hi ha dues coses aquí.
Primer,
que esclatar precisament
a Tarragona
pot ser un problema
que existeix
a tot arreu.
Però, bueno,
quina casualitat
que toqui la Tarragona.
Home,
potser per cobrir
el propi director.
I la segona part
és això perquè hi ha
un tema personal
que no ho sé,
no tinc jo fonaments
de coneixement
en el sentit de
si aquest senyor
doncs realment
doncs ja...
No sé,
la seva actuació
és el que no conec
realment
com se van produir
aquestes declaracions
i per què es van produir.
I jo crec que
no ho sé,
no puc opinar gaire.
Però s'ha d'investigar
o no s'ha d'investigar?
A mi em ve al cap
quan va esclar
tot plegat
em va venir al cap
una dita castellana
que diu
quin li poni
el cascabel al gato?
I aleshores
jo celebro
com molta gent
que el fiscal
en cap
prengui la decisió
fruit d'aquestes declaracions
per saber per quines causes
fetes amb un mitjà
de comunicació
i que ha destabat
el que ja feia temps
que remenava.
Potser hauria sigut
molt més saludable
que aquest fiscal
en cap
o d'altres
fa molt de temps
si hagués imposat
perquè que les presons
que el sistema penitenciari
és un problema
a Catalunya
i a la resta
de l'estat espanyol
i a molts països europeus
això clama el cel.
I això
ho han denunciat
els propis sindicats.
I per tant
doncs molt bé
molt bé
però jo recordo
notícies
dels mitjans de comunicació
en què s'ha parlat
ja de casos puntuals
perquè aquí
no podem ara
fer una afirmació
de l'abast
d'aquestes
presumptes corrupcions
o connivències
entre funcionaris
del sistema penitenciari
i les bandes
de dràfic de drogues.
Per tant
jo m'ho miro
amb una certa perplexitat
i només puc dir
ja era hora
i tant de bo
que s'arribi al fons
de la qüestió.
Sí, però Joan Maria
convindràs
que ja ho has dit tu
fins que no surt a la premsa
no existeix.
I ara potser
és una simple declaració
d'intencions
i ja està?
No ho sé
però és que
no et deixa de sorprendre
és que no et deixa de sorprendre
que...
Aquesta fiscalia
no és la primera vegada
que actua
a cop de titular.
A cop de titular, sí.
Malauradament és això.
En alguns casos
li ha anat molt bé
i en altres casos
no li ha anat gens bé
però bueno
jo amb això no ho qüestiono
perquè penso que la fiscalia
està fent
el que els ciutadans
esperem
que faci una fiscalia
i per tant jo des d'aquí
el felicito.
Però que esperen
que des de fa temps
que s'hagués fet
que no hagués fet
falta fer unes declaracions
sortir a la premsa
i llavors vinga
el rebombor
i tirar-ho endavant.
Crec que s'hagués pogut
fer molt més abans
i d'una manera molt més discreta
que no passarà
a cop de titular.
I a més coincideix
que aquestes declaracions
de la setmana passada
va coincidir
en un moment de debat
sobre el tema
sobre el sistema penitenciari
a Catalunya
i la situació
dels reclosos
a les presons
no és només el tema
de les drogues
sinó el tema
per poc més de 200 reclosos.
Davant de la taula
també
està el tema
de canviar
el centre penitenciari
i de substituir-lo
que suposo
que li aniria bé
a la ciutat
o no.
És un tema vell
que s'està parlant
ja fa molt de temps
inclús de la seva
futura ubicació
però
si s'ha de fer
que es faci ja
perquè clar
si el domó
afegim
que bueno
he de passar
un període
de construcció
i tot això
es pot eternitzar
i quan les coses
s'eternitzen
és una agonia
que no s'acaba mai
i si la situació
a Tarragona
com les altres
és la que és
lamentablement
és la que és
doncs evidentment
jo no sé
però que es decideixi ja
i que es faci.
El nou govern
de la Generalitat
té l'agenda
jo recordo
les declaracions
d'algun conseller
en aquest sentit
ho tenen a l'agenda
el que no sé
si és el primer lloc
o el darrer
i possiblement
els titulars
ajuden a vegades
a que els temes
vagin empujant
de prioritat
és lamentable
però això funciona
però la posarien
al terme municipal
de Tarragona
o no?
vostè és la persona
o el de Reus
posaran
aquesta ironia
no
jo crec que és un tema
del consorci del camp
això
exacte
han de distribuir
el pi de Bufarull
que no saps exactament
en quin tema
municipal
han de distribuir
una miqueta
els equipaments
no?
jo crec que tampoc
l'estació
intermodal
pot haver això
de connexió
amb l'aeroport
connexió
amb tren
i connexió
amb el centre penitenciari
i si convé
també li podem buscar
un nom a la presó
com en el seu moment
se va dir
a l'universat
Rubí i Virgili
doncs escolta
posem no sé
no Rubí i Virgili
no Rubí i Virgili
no Rubí i Virgili
però posquen
la presó del camp
alguna cosa d'aquestes
per alguns ja ho és
perquè no sigui
ni de Tarragona
ni de res
però quan parlem
d'una ubicació
quan es parla
d'un tema municipal
es troba molt irònic
aquest matí
però no frivolitzar
que s'entengués
que estem frivolitzant
en una cosa
que a mi em sembla
molt seriosa
i que s'ha de resoldre
que és
no només la situació
sinó el sentit
i l'objectiu
dels règims aquests
dels reclosos
és a dir
aquí no només s'ha de parlar
d'infraestructures
s'ha de parlar
d'infraestructures
i s'ha de parlar
de quin és l'objectiu final
què n'espera la societat
realment aquest és un debat
que s'ha d'assumir
amb més recursos
i amb més valentia
no n'hi ha prou
en posar-los
en un magatzem
durant un temps
aquest és l'objectiu
aquest en un país
que vol ser modern
i tot això
en fi
el fiscal en cap
no sé si a cop de titular
o no
anunciava ahir
aquesta investigació
sobre el tema
de les drogues
a la presó
també potser
perquè se'n parla molt
en els últims dies
va parlar
dels casos
de violència
de gènere
que han augmentat
que continuen
augmentant
malauradament
de fet aquest és un tema
que observo
com a moderador
de tertúlies
del que estem parlant
pràcticament
com a mínim
un cop per setmana
perquè
és un tema
és un tema
incessant
amb anuncis
per part
dels executius
de l'executiu català
i de l'executiu espanyol
de lleis integrals
contra
contra aquest fenomen
contra la violència
de gènere
amb jornades
de debat
recordem per exemple
que dilluns
estava aquí a Tarragona
a Montserrat
Comas
a la universitat
parlant d'aquest tema
s'està parlant moltíssim
però clar
el problema
no se'n resol
i no sé si
parlant parlant
doncs
es pot
es pot aconseguir
conscienciar la societat
de la gravetat
del problema
Quim
conscienciar la societat
fa dos tertúlies
quan vaig estar aquí
també va sortir el tema
o sigui que tenia raó
quan deies que això sortia
segurament és un dels temes
que està sortint més reiteradament
l'altre dia
la
la senyora Comas
apuntava
no la diputada
la jutgessa
la germana
exacte
apuntava
en passant la quina
ella que apuntava
el concepte
que té l'home
de possessió
de la dona
i clar
ens trobem davant
d'un concepte cultural
que és el que apuntàvem
a l'última tertúlia
també
per tant
desmuntar tot aquest concepte cultural
costa temps
però s'hi ha d'esmarxar esforços
des de la primària
per dir-ho d'una manera
la feina no és fàcil
estàvem parlant de presons
en aquest cas
també moltes vegades
ens trobem
amb un cert
amb una certa relaxació
per part de
jutges
policia
però bé
no es pot estar a tot arreu
ja ho entenem
però moltes vegades
hi ha una certa relaxació
i molts avisos
que passaria això
que passaria
i al final passa
i no s'hi ha posat remei
o sigui que per un cantó
tenim
un problema
bàsicament cultural
i per un altre cantó
tenim
que avui en dia
en un dia
no canvies
el concepte cultural
que podem tenir
les persones
però en tot cas
que hi hagi
una mica més
de seguiment
policial
judicial
de tot el que està succeint
en casos
que ja estan
més que cantats
i més que avisats
i aquí és on entraria
la part de la justícia
que diu que falten mitjans
per fer
però jo crec que és
la Montserrat Comas
amb molt més criteri
evidentment que jo
segur
i més coneixement
i més experiència
ho descrivia
com un problema transversal
i que requereix
solucions transversals
i a banda dels recursos
de la justícia
que són insuficients
i dels sistemes de control
dels presumptes agressors
perquè realment
quan hi ha una sentència
que l'obliga
a no acostar-se
això es compleixi
ella parla per exemple
del camp de la publicitat
de la publicitat
i això lliga
amb el que deia el Quim
del tema dels valors
i dels sistemes de poder
Jo apuntava
el tema dels cotxes
com es publicita un cotxe
sí, sí, no
és que jo ahir
ahir estava fent sàping
per una raó X
i a la caràtula
d'un programa
d'una televisió
i no d'una televisió
precisament
estatal
sortien molts planos
és igual
era la caràtula
de presentació
d'un programa
i sortien molts planos
i en un sortia
un fantàstic cul
d'una noia
amb tanga
i no sortia
el cul d'un noi
és a dir
i això no li vull donar
més que el valor
que té
és a dir
la publicitat
que està imposant valors
fa flacs favors
a aquesta lluita
per aconseguir
sí, sí, sí
minar els fonaments
que justifiquen
que un home
es pensi
que és més que una dona
o que ho vulgui
o que ho vulgui
resoldre
les diferències
abofetades
o que no vulgui
acceptar processos
de separació
que és un fracàs
per l'home
o que és un alliberament
per la dona
i per tant
aquest és un tema
en el que ens hi hauríem
de posar
totes les piles
i que tots
no som corresponsables
els jutges
sí
però també els ciutadans
i els mitjans de comunicació
i els pedistes
i els tertulians
i cadascú de nosaltres
en la nostra modestia
de la nostra vida privada
no és només
un problema
de lleis
com li van preguntar
a la mitjana de comunicació
a la roda de premsa prèvia
sobre aquest projecte
de llei
que està plantejant
el govern central
d'acord
sí
però
però no n'hi haurà prou
no n'hi ha prou
no n'hi ha prou
és l'última instància
la llei
i més si no
tenen dotació
la dotació
pressupostària
adequada
Joan
jo crec que caldria
no sé
o fent estudi psicològic
o sociològic
el tema
per saber
si això
és el moment
a veure si la climatologia
afecta
amb això
o és que abans
sempre
també passava això
o sempre ha estat això
no?
el canvi social
evidentment
com tu has dit
treballen
la publicitació
d'aquests efectes
fan que ens enterem
potser no ens enteraven
no passava tant
i tot això
jo crec
sí
evidentment
i el canvi de rol
de la dona
en els últims temps
s'ha suposat
que tingui un paper
que molts homes
potser
no assumeixen
que n'han dit prou
coses que
fins ara aguantaven
i s'han dit
declaracions
de presentenencials
no
és que la mujer
té unes imatges
en blanc i negre
la mujer
tiene que hacer
lo que dice el hombre
perquè per això
ens casem
coses
coses que
aleshores
podien tenir
un cert fonament social
però avui en dia
estan desfassades
digues
digues
Joan
no
evidentment
aquest informe
psicològic
i sociològic
també
no sé
si caldria
també
parlar
de la immigració
immigració
també
de països
estrangers
que han vingut
i tot això
perquè a vegades
també casos d'aquests
estan protagonitzats
per persones
que no són
del país
i que també els posem
els posem
dintre
sí
i molt
i molt
i els posem tots
dintre el mateix sac
també és possible
doncs dintre d'aquest estudi
que també es pogués afegir
aquest canvi
diguéssim
de la societat que hi ha
evidentment
és molt preocupant
és molt preocupant
i no m'explico
a vegades
com se pot arribar
doncs
a aquest extrems
no afegiré
diguéssim
opinions noves
dels que ja puguin haver-hi
però que és una cosa
que
ens hi hem de posar
ens hi hem de posar
tots
des de la cultura
diguéssim
bàsica
doncs dels joves
o dels nens
digués com vulguis
diguéssim
fins i tot els grans
que són els que protagonitzen
d'aquests efectes
però clar
quan arribes
o casos ja anteriors
que hi ha adolescents
que també arriben a aquest punt
llavors sí que ja no entenc res
recordem el cas
de Mas de Barberans
exacte
18 anys i 16
m'ha costat molt
poder-ho entendre
aplaudeixo
l'iniciativa
que en aquest cas
la senyora Gomes
està portant endavant
per aquesta conscienciació
jo crec que és bàsica
portar-la per aquest terreny
però sí que evidentment
sempre ha d'anar
recolzada per mitjans
econòmics
pressupostaris
o dels que facin falta
deia Antonio Carrió
el president de l'Audiència
dilluns en aquest programa
que fins i tot
aquest és un dels temes
que més estrès
provoquen
els jutges
perquè
en fi
no s'han acabat
de sortir
amb aquesta problemàtica
senyors
canviem de tema
aparcaments
és un altre tema
del que estem parlant
molt els últims dies
a la tertúlia
perquè
els estudiants
de la Universitat
Rovira i Brasili
doncs
insisteixen
en que no volen pagar
per aparcar
en el campus
centres
i en el campus
de
s'assalades
però diuen una cosa
molt significativa
volen transport públic
gratuït
o volen un millor
transport públic
és a dir
no es pot
analitzar en profunditat
aquesta polèmica
o aquest debat
obert
absolutament legítim
sense
tenir en compte
el contexte
és a dir
jo amb això
sóc prudent
perquè sóc part
en aquest cas
treballo
a la institució
que ha llançat
Josep Maria Arias
treballa a la Universitat
Rovira i Brasili
ho dic als oients
que no ho sàpiguen
per això
feia aquesta
puntualització
perquè s'entenguin
amb tota la intensitat
dels meus
punts de vista
és a dir
aquesta és una proposta
que com tot
quan tu proposes pagar
i això és absolutament
impopular
però és una solució
parcial
a un tema
que no és competència
de la universitat
les universitats
tenen una altra funció
no aquesta
totes
no la de garantir
aparcament gratuït
a ningú
és que aquesta
pregunta
aquestes reivindicacions
que fan els estudiants
que jo
considero
lògiques i legítimes
que les fan els
funcionaris
de l'Ajuntament de Tarragona
i per tant
analitzem-ho a fons
per buscar solucions
i les solucions
passen
per discutir
si aquest projecte
que es planteja
és el més idòni o no
d'acord
però sobretot
per veure
què hem de fer
perquè les ciutadanes
i els ciutadans
tinguin prou llibertat
com per no ver-se
de comprar un cotxe
per anar a estudiar
a una carrera universitària
i això passa
pel transport públic
i per tant
jo celebro
que ahir
ja feien èmfasi
els mateixos estudiants
criticaven la mesura
estan en el seu dret
i per tant
s'encaixa la crítica
i s'obre diàleg
que ja està obert
i veurem si hi ha
una entesa
però després
transport públic
hi ha una bona xarxa
d'autobusos
i aquest no és un problema
que afecti només
els usuaris
de la universitat
aquest és un tema
també del concert
del camp
el de com
resolem
de manera més satisfactòria
la mobilitat
d'un territori
en el que la gent
estem desplaçant-nos
permanentment
de Tarragona
cap a Reus
de Reus
cap a Cambrils
cap a Saló
cap a Vilaseca
cap a Valls
cap a Torre d'Embarra
tot aquest sistema
de ciutats
com es resolt
a base de cop
de vehicle privat
porta aquestes
conseqüències
que els ajuntaments
hagin de generar
places d'aparcaments
amb una espiral
infinita
vinga
més opinions
Quim i Joan
no no
que estaríem d'acord
a veure qui
no direm allò
que Tarragona
capital de província
perquè el tema
també està prou desfassat
però és igual
hi ha prou centralitat
d'elements
i en aquest cas
la universitat
és una centralitat
molt important
perquè el transport públic
del camp
tingui en compte
aquestes centralitats
no sé
bé podria ser
l'autoritat portuària
també com a tal
podria ser
la universitat
tenir-ho en compte
o tindreu pàrquing
pagant o sense pagar
no et mulles
no no no
pagant
pagant
pagant
no sé
el que es tracta
és de plantejar
seriosament
com ha de funcionar
el transport
al camp de Tarragona
i sobretot
tenint en compte
aquestes centralitats
bé siguin Reus
bé siguin Tarragona
però tenint en compte
aquest radi d'acció
que actuem
que pot anar des del Vendrell
fins gairebé
a les Terres de l'Ebre
o sigui que
poca broma
amb tot això
i aquesta centralitat
s'ha de tenir en compte
perquè si no
a cop de cotxe privat
què passarà
una persona
un cotxe
que és el que ens troben
la majoria de vegades
veient per la carretera
i clar
això és un mal ús
que es fa del vehicle
però extraordinari
per tant
si ho podem solucionar
en transport públic
bé sigui tren
bé sigui autobús
bé sigui no sé què
que s'ha de solucionar
Joan
sí
aquí a veure
hi ha diverses coses
la mobilitat
ha quedat clar
no
el tema del transport públic
ha quedat clar
però també hi ha un tema
que és la gestió
de l'espai
disposat
o previst
pels seus aparcaments
clar
i aquesta gestió
pot ser privada
o pública
però sempre
ha d'haver-hi
un model de gestió
o sigui
s'ha de gestionar aquest espai
no hi ha prou espai
per la quantitat
de parc automotorístic
que hi ha
parlàvem de la universitat
ja dic
dintre poc temps
el tindrem a l'hotel portuària
perquè aquella zona allà
hi ha un pàrquing
que s'establirà
per regular una miqueta
doncs els aparcaments allà
i aquestes persones
que tenen
doncs avui en dia
l'acostum
d'anar a agafar el tren
que ja està bé
però que deixen el seu cotxe
doncs aparcat
aquelles invitacions d'allà
doncs bueno
tindran que suportar
i què hi han de fer
i això clar
ara bé
que puguem parlar
després
del tema de l'estudiant
que és una persona
amb uns recursos econòmics
limitats
etcètera
que es pugui buscar
una solució
doncs
que no hagi de fer
aquesta despesa
doncs evidentment
aquesta solució
pot passar
pel tema
del transport públic
i jo crec que això
hem de traslladar
potser el problema
el que passa
que clar
ara si hi hagués aquí
un responsable
del transport públic
també es queixeria
i diria
escolta
ja n'hi ha prou
aleshores
les solucions
que ens hem d'acostumar
a pagar
sempre per aparcar
no
la solució
és que
s'ha d'entrar
al fons
dels problemes
hem de decidir
si volem invertir
a contracor
amb la construcció
de pàrquings
que al final
s'haurà de posar
una quota d'entrada
o si volem invertir
els ciutadans
perquè al final
tot això
ho paguem nosaltres
tots els ciutadans
o volem invertir
en tenir
un transport públic
jo
dic públicament
que jo vull
transport públic
i que si jo vull
anar en cotxe
és el meu problema
d'altra banda
ni a la universitat
ni a l'autoritat portuària
ni a cap institució
ni a la Generalitat
ni a cap ajuntament
li fa una especial gràcia
i impulsar
un projecte
que passa
perquè el ciutadà
hagi de fer
algun tipus d'aportació
si algú creu
que això
es fa
per tocar
el voreviu
a la gent
està molt equivocat
per guanyar diners
no crec que hi hagi
cap pàrquing d'aquests
que pugui
tot i això
el rector ho ha dit
el que passa
que la força
d'un euro al dia
a vegades
té més pes
que els raonaments
que es donen
jo ho entenc
però al final
s'ha de demanar
una mica de calma
i anar al fons
de la qüestió
i això deia
que jo celebro
que els mateixos estudiants
que són gent molt intel·ligent
diguin
aviam
d'acord
jo no vull pagar un euro
però alternatives
ajuntament de Tarragona
ajuntament de Reus
ajuntament de Vilaseca
ajuntaments amb els quals
per cert
i jo tanco ja
la part de la universitat
s'hi va intentar negociar
i no ens en vam sortir
jo no sé si ara
ho reconsideraran
vull llegir
unes declaracions
del senyor Agustí Mallol
dient que sí
que es podia estudiar
les reivindicacions
que feien els estudiants
que hi hagués
o transport gratuït
pels alumnes universitaris
que no sé si és
aquesta la millor fórmula
o un preu
diguem-ne tou
no ho sé
en qualsevol cas
el problema
és que el transport públic
en aquests moments
no dona resposta
a la demanda
de mobilitat
dels ciutadans
que no podem amagar el cap sota
això qui m'ho deia
si aquí
si som el que som
i la gent
que ja som els que som
hem d'agafar el brau
per les banyes
la mobilitat
doncs
moltes vegades
hi ha un discurs
de tarragonisme
que jo el trobo
molt ridícul
perquè en definitiva
es parla molt de tarragonisme
però encara
qui parla d'aquest tarragonisme
encara no s'ha adonat
de la centralitat
o del pesc
que té aquesta ciutat
i precisament
un dels fets
del tarragonisme
que tant es parla
és tenir en compte
aquesta centralitat
i realment
que s'hi aboquin recursos
perquè aquesta centralitat
no molesti
ni els que estem aquí
ni els que venen de fora
té avantatges
però té algunes penyores
com a tota la vida
com tot
però en tot cas
que aquesta centralitat
no molesti
ni els que estem
ja vivint aquí
ni els que venen de fora
per tant
que tot es faci
d'una manera
molt més còmoda
però sobretot
que es tingui en compte
aquesta centralitat
en fi
senyor
s'acaba la tertúlia
ens queden
en el tinter
com es diu
tradicionament
altres qüestions
podem haver parlat
dels papers de Salamanca
que em sembla
que algú em volia parlar
abans de la tertúlia
o com a mi ho comentava
però em sembla
que dels papers
també tindrem temps
de parlar
que ens els tornin
d'una vegada
i no fotocòpies
els originals
doncs
amb aquest apunt
acabem la tertúlia
avui amb Josep Maria Àries
Quim Vendrell i Joan Besora
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
amb els ulls de Tarragona Ràdio
fins la propera
bon dia
gràcies a molt
Gràcies a tots tres
Gràcies a tots tres
a tots tres
versos
Gràcies a tots
g àWatch
Gràcies a tots tres
a tots tres
gràcies a tots tres
gràcies a totsienia
a tots tres
i
diffic interesante
Fins demà!