Boira, perquè la realitat no és el que sembla.
El matí de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Ara són dos còvards a deu del matí.
Seguim endavant des d'aquesta tertúlia d'actualitat.
Avui, tot i que ja estem a dia 9 de gener,
hem de saludar i també desitjar un bon any
a les nostres tertúlianes.
Si m'ho permeten, jo diria tres clàssiques de la tertúlia.
Clàssiques, que no vol dir velles, ni de bon tros.
És la Rosa Gairal, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Que ara em deia, un dia em jubilaré de la tertúlia,
dic, escolta Rosa, et pots jubilar del que vulguis de la tertúlia,
ni parlar-ne.
És que el febrer faig la data exacta de la jubilació.
Ah, sí? És a dir, que farem una festa al febrer?
Podríem fer-la.
Molt bé, ja la farem, però de la jubilació ni pensar-hi,
que ni se t'acudeixi.
Nani Rodríguez, bon dia.
Hola, bon dia i bon any per a tothom.
Benvinguda, Núria Gómez, bon dia.
Bon dia i també bon any, que és la primera vegada que ens veiem,
no? Iniciat el 2004.
Mira, el dia 9 ja queda una mica lluny tot això de les festes,
o sembla que queda lluny?
No, encara és a prop, encara és a prop.
Aquesta setmana encara duren.
Encara hi ha arbres per les cases, eh?
Sí, ja vam parlar amb la Rosa.
És que fins al dia 2 de febrer no es treu el pessebre.
Fins la candelera.
Fins la candelera.
No es treu el pessebre i l'arbre.
Per tant, podem anar-ho celebrant fins al dia 2 de febrer.
No, no, jo el dia de Reis ja desmonto tenderetes.
Jo també.
Ja, vinga, ara plegar-ho tot, que ja comença la normalitat, tot fora, eh?
S'ha acabat, s'ha acabat el tema.
Què tal? Com ha anat això?
Bé, molt bé.
Sí, fresquets, però bé.
Fresquets al teu poble, perquè aquí, mira, n'és només...
Un bon foc a terra, un bon pa torrat i molt bé.
Tradicional, eh?
Sí, tradicional, molt bé.
I ja ens hem trobat amb les rebaixes impressionants.
Semblava que tothom s'ho havia gastat tot per festes, però sembla que no, que encara queden calerons,
perquè diuen que les rebaixes en guany ha estat extraordinària i també la lleu de persones que han anat a comprar.
És una cosa...
Jo suposo que és que...
Sembla això dels reïmides, no? No s'acaba mai, eh?
Sí, el límit del meu consumisme s'agota per l'edat.
Ja s'ha esgotat, davant de la butxaca, no?
Sí, a l'endemà de reis ja és que només de pensar en una botiga m'agafen cal freds, vull dir, ni parlar-ne de rebaixes.
Doncs jo feia molts anys que deia que amb unes rebaixes no sabia comprar, perquè si no vas amb una idea molt determinada,
doncs allò d'estirar una peça de roba amb un altre senyor, no s'ho vinc capaç de fer-ho.
Però aquest any, que sí que sabia el que volia comprar, vaig anar just a l'endemà a la tarda, això sí, al matí.
Molta gent, no?
Em va semblar que al matí seria horrorós. A la tarda vaig trobar a la botiga on vaig anar, la roba molt, molt bellugada, molt barrejada, tot fora de lloc.
Una cua immensa per pagar, però realment la rebaixa em va sortir molt bé perquè valia la pena, vaig trobar allò que volia i a meitat de preu.
Clar, però és això que dèiem, no? Fins i tot els comerciants feien una previsió que respecte al període de l'any passat,
la venda en època de rebaixes augmentaria fins a un 5% i clar, tenint en compte que també havien dit
que el període de vendes de Nadal havia estat molt favorable, dius, déu-n'hi-do, no?
Sí, jo suposo que també hi ha tot un grup de persones, de gent jove, que el que volen per Nadal són diners.
Sí, cada vegada més.
A partir dels 14 anys fins als 20 i tants, que el que volen són diners.
I llavors amb aquests diners, clar, l'endemà de Reis van a comprar-se el que ells volen allà enlloc on volen, no?
Però és que, clar, és lògic, no? Perquè just a l'endemà de Reis els preus baixen.
Llavors, un jersei que t'has comprat per diàleg, jo què sé, a 20 euros resulta que l'endemà el pots trobar,
jo què sé, per 12. També et sap com ha greu, no?
No, home, però ja poden estalviar aquests diners els joves perquè els preus que s'han posat als pisos,
és una informació que avui podíem llegir en la premsa local,
Déu-n'hi-do com s'han incrementat els pisos l'any 2003, aquest que acabem de deixar.
I, curiosament, segons informacions de la premsa escrita,
a Tarragona hi ha hagut un augment respecte a les altres províncies de l'estat espanyol.
Estem parlant de percentatges, si a la ciutat de Tarragona,
si a l'estat espanyol o en el conjunt de l'estat, amb oscil·lacions pròpies de cada província,
ha pujat de l'ordre d'un 15,8%, que Déu-n'hi-do,
a Tarragona se'ns parla d'un 18,2%.
Aquí sí que cal estalviar tots aquests dinerons que porten els reis als joves,
si volen comprar-se un pis, eh?
És fàcil, perquè ara quan se casen, a més a més de firmar el que firmen,
l'aparellament, firmen l'aparellament, firmen la punta.
És a dir, ja va en un pac, eh?
Va, l'aparellament, com diu la Rosa,
el llibre de família i l'hipoteca amb el senyor de la caixa o banc,
que els fa firmar i ja està.
No sé, això és com una barbaritat.
I jo, que em perdonin els constructors...
Perdoneu, l'informe de la Societat de Tassació,
que és el que ens fixem sempre,
parla... Perdona, eh, Nani?
D'ho dic per tenir una dada més.
A Tarragona, el metre quadrat per terme mig es paga
a 1.366 euros.
Sí, una gran metra.
Estalviarem per un metre i anirem fent metre.
No és el metre quadrat, però és que...
Jo no estic d'acord amb allò que diuen els constructors,
que la culpa la té el preu del sol.
Vull dir, hi ha cases que es fan a coll de jou,
que dius, a veure, segur que allà no hi ha especulació urbana del terra,
i en canvi s'estan pagant unes barbaritats.
Vull dir, que m'imagino que això és una mica com l'euro, no?
Que els constructors diuen, no, la culpa és del suelo,
i mira, i si en dino un 10% més,
pues todo eso que tengo, no?
El que passa és que també s'hauria de tenir en compte
el tipus d'acabaments, no?
Vull dir, clar, a vegades ens queixem que un pis és car,
però, aviam, jo també en queixo, eh, com tothom,
però llavors s'hauria de mirar, aviam,
si realment t'està oferint tot allò que tu vols en una casa,
que estigui insaloritzat, que estigui ben situat,
que teniu bons acabaments...
Jo no estic d'acord en això, eh?
Perquè independentment dels acabats,
hi ha pisos amb aquests preus astronòmics
que els acabats deixen molt que desitjar,
el tipus de materials...
Doncs això s'hauria de rebutjar,
perquè realment, quan una cosa és cara, ha de ser bona.
I si estem parlant d'un pis al centre de la ciutat,
ha de ser un pis que estigui realment insonoritzat
i on es pugui viure, en un espai determinat.
També hi ha un problema que...
No crec que es posar expongui el preu a la qualitat.
No, no, per res.
Jo dic que s'hauria de correspondre.
Són altres paràmetres els que fan que els pisos
pugin de preu d'aquesta manera.
És el mercat, és el fet de...
És l'oferta i la demanda.
Si hi ha un pis a 40 milions de pessetes i el vens,
el veí del costat diu, doncs ja aprova 41.
I és una especulació...
Això és l'oferta i la demanda.
De totes maneres, terrenys no n'hi ha per construir.
Però els pisos es venen, eh?
Es venen.
Perquè van fent més.
Al cap de dos dies ja hi veus cortinetes i plantes.
Gent que han comprat un pis per 13 milions fa 5 o 6 anys,
ara el poden vendre per 25.
A veure, això és que dius, a veure qui es nega amb això.
Ja ho entenc.
I és una manera, segons diuen els tècnics, d'estalviar.
És a dir, que la gent ja no té diners al banc,
sinó que compra un pis per deixar de patrimoni els fills.
Llavors hi ha molts pisos que no estan ocupats.
De patrimoni d'hipoteca.
Les dues coses.
Si et dona temps de pagar l'hipoteca,
si no, doncs mira, els hi deixes a una hipoteca.
Però si es parla que des de l'any 99,
i continuem citant les dades que dona la societat de tassació,
des de l'any 99 hi ha un increment mitjà de l'11% cada any,
clar, mirem l'increment de preus dels altres productes,
mirem l'increment dels salaris,
clar, és un despropòsit, realment no té res a veure
amb una evolució normal del que ha d'anar pujant el preu d'un producte,
en aquest cas de l'habitatge.
Totalment d'acord.
El que passa és que quan la construcció...
I és una primera necessitat, un habitatge.
que quan la construcció va bé, tot l'altre va bé.
És a dir, la construcció dóna feina a molts industrials diferents
i és un baremo.
Quan la construcció funciona vol dir que la resta
de les altres feines també van bé.
És un dels baremos que hi ha, no?
Fixar-se en el tant percent que puja de construcció realitzada i venuda
per saber com va una mica la societat.
Jo no hi estic d'acord, però jo penso que els sous són baixos
i que hi ha una inflació alta.
Però sí que és cert que els pisos es venen.
Jo em sembla que és una especulació
descarada i absurda i que no...
I es venen perquè no tens cap altre remei
que posar-te a viure en algun lloc, no?
Evidentment.
Això és una necessitat primària, no?
El que diu ella, en pobles petitets,
veus que d'un pis potser demana 25-30 quilos.
És que abans això del poble ha passat a la història.
El poble, tu ho saps, no?
Ara a Falset han de fer unes cases
i també el preu, diu que serà de 30 i 40 quilos.
O sigui que Falset és maco i és el Priorat.
Preciós, però bueno...
Potser que em vengui unes golfes que tinc a Falset, jo.
Però bueno, volen el pis amb unes botelletes de vi, de Priorat.
A mi digueu-me antiga, però clar, parlem de 30-40 milions
com si fos una poca cosa i 30-40 milions de passetes.
Són molts diners, eh?
Bueno, i ahir també vaig llegir en un diari
que el Passeig de Gràcia de Barcelona
és la zona més cara de tot Espanya.
Un local de 200 metres quadrats, en planta baixa,
per obrir una botiga, estan pagant, s'ha demanat ahir...
Espera, que ens agafarem.
4 milions de passetes al mes.
4 milions de lloguer mensuals
per un espai de 200 metres quadrats.
Perdona, a Tarragona...
Què s'ha de vendre allà?
Quin beneficis ha de tenir, que a més, per poder-te despendre,
no més de lloguer, a part de tot el que siguin salari,
seguretats socials, no més de lloguer,
4 milions de passetes al mes.
I no és un banc, era una botiga de roba.
A Tarragona, a la plaça...
Déu-n'hi-do, no, per a 100.
I al marge que s'ha de guanyar aquestes persones
venent roba, no, per poder pagar això.
A Tarragona, a la plaça Cursini, s'està pagant
un milió de passetes de lloguer per un local.
Un local que deu fer 250-300 metres quadrats.
Un milió de passetes al mes.
A Tarragona, a Tarragona, n'has de vendre molt, eh?
N'has de vendre molt.
Has de vendre molt i has de tenir un marge molt alt.
Perquè, esclar, és que si no, no dona per pagar això,
perquè després, a darrere d'un lloguer,
hi ha tot el negoci.
L'honorable senyor Pujol,
exhonorable, que també té un despatx
al passeig de Gràcia, també deu costar calarons.
Això m'ha sorprès moltíssim,
perquè una persona que jo crec que als 78 anys
té moltes coses per explicar,
però potser a través de la literatura,
s'ha obert un despatx al qual no podrà
exercir professionalment,
perquè no farà de metge, que és la seva professió.
Per què el vol?
Una mica per fer amiguisme?
És a dir, per connectar persones?
Això no m'ha semblat bé.
Fixa't que ha de fer que vulgués molt lliure, no?
Però el meu comentari és aquest.
Jo pensava que la seva carrera en política,
després de 23 anys,
que ha sigut un polític que haurà agradat
amb uns i amb uns altres no,
potser el que podia fer
era escriure memòries o dictar coses.
Els polítics que han estat tant de temps...
Jo per escriure memòries necessiten lloc,
el que faig de gràcia.
No, però...
Mentre no el paguem entre tots,
ja fa bé.
Tota la vida ha passat això.
No ho sé.
Les persones que han exercit
un càrrec de responsabilitat política
i després fan moltes conferències,
la seva feina justament,
i si guanyen molt bé la vida,
doncs fer conferències, xerrades,
escriure llibres, assistir a seminaris...
Això ens sembla molt bé,
però tenir un despatx obert
per exercir una professió
sense especificar exactament què,
a mi, mira, no m'ha fet el pes.
A mi, com diu la Rosa,
molt expectant davant del panorama polític.
Mentre no et passin el rebuc...
Mentre no em toquin la mitjaca, jo...
Aquestes coses, clar,
hauríem de saber on va dir.
Jo ja començo a fer la llisteta, eh?
D'aquest any.
Que baixin els pisos.
Que baixin els pisos.
Molt bé.
Ja comencem a fer la carta per l'any que ve.
Que baixin els pisos.
Jo m'agradaria saber què passaria
si per alguna raó incomprensible
d'alta economia
comencen a pujar els interessos
de les hipoteques.
Perquè, a veure, estan molt baixos.
Hi haurà un crac social impossible.
Hi haurà un crac social impossible.
I què vol dir?
Que els bancs hauran d'aguantar interessos baixos
passi el que passi
amb l'euro, amb el dòlar o amb el que sigui?
Jo penso que una mica sí que ho faran.
Que ho faran?
De moment ja n'aguanten.
Una mica s'ha d'aguantar
perquè no pot haver-hi un crac social.
Està tothom hipotecat.
Jo no conec ningú que no tingui una hipoteca.
Està tothom hipotecat.
Quina sort.
Qui estigui lliure de pecat.
Cal que li digui el primer en pedra.
Estan parlant de gent jove.
Però, escolta, Núria,
tu m'estàs parlant
que aguantarien,
no sé fins a quin punt,
aguantarien.
Jo et diria que cadascú
que s'arregli com pugui.
Jo no crec que siguin ONGs,
ni els màxims
ni les entitats financeres.
No, ni ho han de ser,
però penso que l'economia...
Hi ha aquella cosa de l'embargament,
existeix aquesta figura jurídica i econòmica
que es pot aplicar quan l'entitat
consideri oportú
i la llei l'hi permeti.
Per tant, si hi hagués una pujada d'interessos,
allò...
Que me t'ajudeu.
Per exemple, l'any 80
s'estava pagant el 14 i el 15%.
El 14 i el 15%.
I ara estem amb un 4, un 5, un 6,
una cosa així, no?
Entre un 4 i un 5.
A veure,
tampoc cal que arribem al 14,
però només que pujéssim un 7 o un 8 o un 9,
no sé què passaria.
Un 7 o un 8 ja.
Doncs seríem a fer cantonades.
Parlant de temes socials,
repassant l'actualitat del dia,
que està protagonitzada, evidentment,
per la política,
la que, si vosaltres voleu,
també hi arribarem,
com a tertulianes que sou.
Deixeu-me també que comentem una dada
que ja reflectíem aquest matí
al nostre informatiu,
el tema de les dones maltractades,
que ja sabem que diuen
ja estan parlant del mateix,
doncs sí,
i continuarem parlant,
sobretot tenint en compte
que en el que portem d'any,
9 dies, exactament,
la Guàrdia Civil ha detingut
7 persones a la demarcació de Tarragona
per maltractaments en l'àmbit familiar.
És una dada que volem aportar
i que volem deixar demà a la taula.
9 dies, 7 detencions.
L'any passat se'n van produir 93 detencions.
Per tant, estem parlant de casos
on hi ha hagut una presència policial,
en aquest cas de la Guàrdia Civil.
Continuarem parlant de les dones maltractades,
oi, totes aquelles persones
que en algun moment
ja estan parlant del mateix,
clar, és que això sí que no ha cas de si sigui.
I tant, i tant.
No, i és que, a més, fixa't,
jo no sé si és que la gent ara es bralla més
i té menys paciència,
per tant, s'arriba a l'agressió personal,
o és que en parlem més, tothom,
que les coses es denuncien
i gràcies a Déu es pot destapar.
Això ho hem avortat moltes vegades.
Jo penso que sempre hi ha hagut,
el que passa que abans la gent aguantava.
I ara, com que no s'aguanta,
s'aprovoca entre cometes l'agressió.
Cometes, eh?
Exacte.
Com dius, fins aquí hem arribat,
doncs llavors aquesta agressió,
que a la millor només era de crits i psíquica,
doncs arriba a fer petar
amb una persona que realment té un problema de violència.
Jo diria que és una mica tot junt, però...
És que, de fet, per això,
les persones estem com a molt alterades, trobo jo.
Ho veus anant en cotxe,
ho veus si t'has d'esperar cinc minuts en una botiga
perquè et despatxin.
Però molt alterades, eh?
Molt alterades, la gent, vull dir...
Les hipoteques...
Són el teren!
Que no, ni...
Que són les hipoteques, clar.
Tot el teren.
Diuen que no donen la felicitat,
però si no els tenen,
poden crispar moltíssim, eh?
Aquesta angoixa d'arribar-hi,
de poder-hi arribar tot arreu.
Us en recordeu d'aquell títol de cançó
de l'último de la fila,
Cuando la pobreza entra por la puerta
l'amor salta por la ventana?
Exacte, jo estic d'acord amb això, eh?
Sí, sí.
Sí, sí.
Oi, com ens ha...
Jo trobo que s'hauria de buscar,
Aquest 2004 s'hauria de buscar
molta tranquil·litat
i procurar fer el que...
Mira, això fins i tot abans que els pisos
m'apunto, Rosa.
Abans que el desig de que baixin els pisos,
la tranquil·litat.
La seguretat social
hauria de pagar-nos classes de ioga.
Sí.
A tot els ciutadans.
No, de tai-xi, que està més de moda.
És que no sé jo tampoc,
ni ioga tampoc.
Però bé.
Jo trobo que falta molta tranquil·litat, no?
I que la gent faci allon t'arribi.
Vull dir, això de la moda
de l'agenda tan plena...
No, avui no puc,
perquè demà...
Més agrada, eh,
de veure la gent amb molt plena.
I vosaltres creieu...
Fa com important.
Fa com important.
És que ho fan.
Després no sé si van a totes les reunions,
ni si fas res cap reunió.
Quantes coses fas més important ets.
Vull dir...
I ens donarà tranquil·litat
això de sabents vigilades
per un investigador privat
que ens farà fotografies
quan sortim a passejar el gosset.
Això també fa riure.
Com els meus gossets
estan a casa,
i no sorten,
ja s'ho fan tot allà.
I tu ho neteges, no?
I jo ho neteges.
Jo no tinc gos,
però no sé,
fins a quin punt m'agradarà
Estic d'acord que la ciutat
ha d'estar neta
i que si les normes no es compleixen
s'ha de posar un mitjà
per fer-les complir.
Això estic d'acord, no?
Com els radars
i com els Mossos d'Esquadra
que et fan posar el cinturó,
no és molt d'acord.
Però per altra banda,
crec que estem vigilats per tot.
A mi em sembla que estem pagant
massa sous per massa vigilàncies.
Sí, per massa vigilàncies.
A la zona blava,
els gossets, els...
Ahir em va fer gràcia l'Espinars,
a Josep Maria Espinars,
que li van preguntar
sobre això de Tarragona.
i ell va contestar, diu,
o bé, que s'ho facin mirar,
o bé els hi falten policies municipals,
que són els que ho han de fer,
o bé, a Tarragona,
els gossos són molt caganers.
Per aquí ja tornem a un clàssic
i a un tòpic.
Els gossos tenen dret a fer el que convingui.
Ara, hi ha amús de gossos
que Déu-n'hi-do,
que també s'ho facin mirar.
No, jo diria que als Torcalda
sempre li agrada sortir una mica de to,
no?
I de dir, vinga,
ara posarem detectives.
Però és molt trist que a Tarragona
surti per aquestes coses.
Sempre surten unes coses.
Exacte.
Exacte.
Per això ho he volgut comentar,
perquè ahir no es parlava de res més
ni es veia cap notícia
que no fos referida a això.
Sí, perquè ha tingut una transcendència
fora de l'ambient i tot.
Sí,
i era una altra ràdio.
Com se deia la doctora
que va matar el nòvio?
Sí.
Glòria Sanz.
Fins ara,
el dels gossos
no havíem sigut notícia
de telediàries.
generalment totes les ciutats
quan mires els telediaris
com deia el parte
que es deia
a nivell de ciutats
que em fa gràcia aquesta paraula,
sempre parlen de les ciutats
així de províncies
que diuen
quan hi ha algun fet
així excepcional
per coses bones
no se'n parla gairebé mai.
Menys valència, xata.
Menys valència, xata.
Menys valència, eh?
I posant els parquímetres
ai, perdó, els parquímetres
els pàrquins
podràs pagar per minuts.
Ja,
això és una notícia
que està bé
que extrepula
les muralles de la ciutat
i arriba a tothom
per allò dels gossos
que voleu que us digui.
Fa pa neta.
D'entrada ja estan dient
que a Tarragona
la gent no és gaire neta
amb els seus animals
que això ja és una cosa
que diuen...
Pejorativa,
ja és una imatge pejorativa.
Ah, no, també me'n recordo
de la salvetjada
dels animalets dels gossets
que li van dir allà.
Es deuen pensar
que aquí estem...
Però això ja ho saps tu,
Nani,
millor que ningú,
que és tema també
dels mitjans de comunicació
no de la ciutat.
Evidentment,
les notícies bones
no són notícia,
però també hi ha
que treballar
perquè la ciutat
generi notícies positives
que arribin.
I això és una feina
que també s'hauria de fer.
Jo no assenyalo
con el dedo a nadie.
Però això també es treballa.
No només es deixa
a l'espontaneïtat
dels mitjans de comunicació
que agafin l'anècdota
que toca.
No, també s'ha de treballar
allà perquè la ciutat
generi notícies positives.
Ara m'he cercat
de l'anècdota.
Un altre, d'això,
el 2004.
Rosa,
avui
el president
de la Generalitat,
Pasqual Maragall,
ve a Tarragona
i concretament,
casualment,
està la Rosa aquí
perquè visita
el Col·legi de Bona Vista,
que és l'escola
de la qual la Rosa
ha estat en directora
durant molts anys.
I ara no en vull
posar cap farol.
No, no, no.
Però va vindre,
va vindre l'any passat,
o sigui,
abans de les eleccions
i quan va marxar
va dir
tornaré
si arribo a ser
president de la Generalitat.
Això vol dir
que el vau tractar bé,
que li va agradar.
O sigui que,
de fet,
compleix una cosa
que va prometre,
perquè quan va vindre llavors
era Pasqual Maragall.
Mantens contacte
encara amb l'escola,
no, Rosa?
Sí, avui ja m'han avisat.
Jo no volia anar
i he dit que no,
que no.
Atenen al dia, eh?
Atenen al dia.
No, però compleix una...
M'ha fet gràcia
perquè compleix una promesa.
O sigui,
el marxar
em va donar la mà
i va dir
si Déu vol
i arribo a ser
president de la Generalitat
serà una
de les primeres visites
que faré.
Tornaré al barri
de Bona Vista.
En el fet,
tenim un conseller
d'ensenyament d'educació
que és a partir d'ara
la nomenclatura
que s'utilitzarà
i també és d'aquestes comarques.
I tant,
per parlar de política
que abans ho comentaves tu,
jo els donaria els 100 dies
que no sé quan ho fan.
No sé quan fan els 100 dies.
El nomenament de Pasqual Maragall
va ser el 20 de desembre
com a president
començarà a partir d'allò.
El dia de gener.
El dia de gener
perquè entre que no se situen
i agafen i sàbats.
I els agafarà les eleccions al mig.
Doncs ens esperarem una mica
a veure si realment...
I després de les eleccions.
És que no,
més eleccions ara,
ja comença la campanya,
és el març, no?
Pràcticament es torna.
Jo penso que tots els canvis
generen expectatives positives,
que després de tants anys
però dius un canvi
sempre pot ser positiu.
Però no crec que ho tinguin fàcil.
Perquè ara he de tot el que hi havia
fins ara
i llavors per poder fer un projecte nou
que tampoc no sé
si seria bo esborrar,
borrar ni cuenta nova,
jo crec que això no seria positiu.
Sinó que seria continuar
una mica amb el que hi ha.
Per tant,
esborrar d'aquí 100 dies,
sí, home,
podem veure una mica
el tarannà que tindrà
però poca cosa més, crec.
Tot i que, bueno,
és bo que ja s'han reunit.
que m'espero a l'hora de criticar
perquè jo ja els hi faria crítiques ara
però penso que és massa aviat.
Però bé,
és massa aviat.
D'acord,
ens esperarem a veure.
Així poden haver dos o tres cosetes
que no ens convencin.
Que les anem apuntant, eh, Rosa?
Les anem apuntant.
Oi, en una llista,
es voltateu-ne una llista.
Poteu més paper.
Anem fent la llisteta
però esperem a veure si es van arreglar.
Si s'arreglen.
Doncs avui objecten de parlar de política,
doncs,
d'aquí 100 dies, Nani.
D'aquí 100 dies.
M'ho apuntaré també per recordar-t'o d'aquí 100 dies.
Apunta-t'o.
Que vindrem amb la llisteta.
Molt bé,
de parlar de política.
Doncs,
escolteu,
jo crec que la Nani
té ganes de treure la seva vessant
a l'abuela o cebolleta.
Que torna l'un,
dos, tres, Nani.
Ui,
és veritat.
És veritat.
Ja m'estona que l'hi treuré jo
perquè ella no se'n recordarà
i jo sé que aquestes coses...
No, no me'n recordava, no.
Però no sé si serà el mateix
un, dos, tres, aquell.
Aquest és per llegir,
aquest és per promocionar
llibres de lectura pels nars.
És cultural, Nani.
És cultural, no, Núria?
Vols dir que això pot ser cultural,
però en fi,
han de llegir.
De totes maneres,
jo aquest Nadal,
allò que comences a fer reflexions
i dius,
jo no sé si és que falla alguna cosa ara,
perquè aquelles típiques pel·lícules de Nadal,
a la canalla d'ara
li continuen entusiasment.
Però no les fan.
Sí que les han fet.
Si et té nòvies,
si et té hermanos.
Que les han fet aquestes.
A les tres de la matèria.
Ah, de pago.
Aquello de pago.
Però tu parles de pago,
de gratis, no?
Ah, que s'ho pagues, guapa.
No, no pago,
que he anat a casa d'un familiar
i d'altres que paguen.
I llavors hem estat mirant això
i encantats de la vida.
I, per exemple,
ara fan el Canal 33,
em sembla que és a quarts de nou,
Embrujada,
que no sé si us ho recordeu.
Però això fa temps
que ho fan molt bé,
sí senyora.
La que els tocava el nas.
La que els tocava el nas.
I també han fet el Max Gualesmat.
També.
La gent aquell 009.
I a la canalla d'ara li agrada.
Potser massa Laura Croft
i massa Schwarzenegger
i potser hauríem d'anar
a buscar la Embrujada,
que és la que continua agradant.
I amb l'1, 2, 3
jo diria que passarà això.
Però l'altre dia
m'a filla em deia
què és això de l'1, 2, 3?
Perquè la canalla
ho està comentant molt.
No ho entenia.
I és que, a més,
de les hosteses de l'1, 2, 3
han sortit actrius
que ara estan molt en boga,
la Victòria Abril,
la Lídia Bosch.
Vull dir,
hi ha gent que va començar
amb el somriure
i passar en una safata
i amb unes fandilletes curtes
i que d'allà han sortit.
Ha sigut com una escola primera
de moltes amigues.
En comptes de posar
Licenciada Enn
posava
Azafata de l'1, 2, 3.
Els currículums
era magnífic, allò.
A més, va molt bé
amb el tripartit,
trobo jo.
Un, 2, 3, clar.
A veure, tot ho fa lligar.
Com es nota
que ve del món
de l'ensenyament,
i lliga les cosetes.
S'han de lligar
aquestes coses.
És la cosa pedagògica.
Ara va ser amb el tripartit.
I allò i les tacanyones.
Clar, si hem de repartir papers
i fent aquest paral·lelisme...
Molts frívols
sembla mentida
que vingui de tribu, Rosa.
Aquesta frivoleta.
Poden ser algun conseller.
És que a més que ve n'hi ha hagut
moltes edicions,
la gent recorda la seva edició,
perquè jo recordo
la del Kiko Letgar.
És que aquesta...
Clar, aquesta pedagògica.
Va ser la primera.
Vosaltres que sou unes antigues
i unes conservadores televisives.
Televisives sí que ho som
a l'hora de conservar,
perquè parlant de l'embruja
i tot això,
el Kiko Letgar
amb els seus mitjons
de dos colors
i rellotges,
que ara expliquem a la canalla,
com tu deies,
i jo,
i què és això de l'indústria?
Explica'ns,
doncs ho presentava un senyor
que portava un mitjó
de cada color
i sortia no sé què.
Clar,
això doncs
és molt diferent, eh?
I que el Xuxi Banya Serrador
és un mestre de la televisió, eh?
La Mayra.
La Mayra.
La Mayra.
És a mi,
ja en té nom de peix.
Mayra, sí.
La mare de llust.
Mayra.
Peix barato.
Però molt bo.
Però sense espina
i rebossadet
és molt bo, eh?
Ara ens ha sortit la maruja.
Sí, clar,
no voleu parlar de política
i mirar on hem de caure, eh?
Sempre fas el mateix.
No, mira,
un bon tema que has encetat,
el tema de la tele,
que dius que l'has estat mirant,
has mirat la de pago,
però la de gratis,
què tal?
Com l'heu trobat,
aquestes festes?
Jo he vist poca televisió.
Jo l'he mirat tota,
Iolanda.
Sí?
Te l'has acabat tota la tele?
Me l'he acabat tota.
Estic al dia de tot
i tot.
Vull dir,
he fet moltes...
Una valoració
de la programació televisiva.
Doncs que la U
la tanquin, sisplau.
Vull dir,
que ens costa un dineral
i és que no hi ha per on agafar-ho.
L'únic que pots suportar
són els anuncis
que són comuns
per totes les cadenes.
Però en sèrio
que fa molta pena,
molta pena.
Sí.
Moltes.
Els dissabtes a la nit
hi ha un programa...
El del Moreno.
Oh, oh, oh.
Tots els tòpics
de l'Espanya Profunda,
tots junts, eh?
Vull dir,
nenes tontes
amb caderes i pitets,
frases...
Espanya Canyí.
Cantants
d'aquells rancis
que fan pudor naftalina...
I després,
que alguna vegada
fent sàping ho he vist,
passes de models
amb roba interior.
Sí, no?
Calcetes,
sostenidors,
calçotets,
vull dir allò...
Una mica cutre, no?
Perquè a més
els veus fent...
Un dissabte a la nit.
Sí, sí.
A més els veus fent
uns passes,
uns models,
tots, no sé,
molt embadornats
i molta reverència
i molta genoflació.
Jo el que vaig llegir,
i no vull dir una xifra,
perquè m'equivocaria
i en aquestes coses
no es pot equivocar on,
però jo vaig llegir
el que costava
cada programa
d'aquests del Moreno
i era una xifra esgarrifosa, eh?
Tant esgarrifosa
que no m'atreveixo a dir-la
perquè crec que ho vaig llegir malament.
Mira, doncs jo et diré
que el Parada,
aquell que feia el Cine de Barrio...
que ara és la Carme en Sevilla,
també, eh?
Serra Nueva.
També serra Nueva.
Serra Nueva.
Serra Nueva.
Serra Nueva.
Serra Nuevos Talentos.
Li pagaven al senyor Parada
per berenar...
Home, és que aquest,
després del que va dir aquell dia
que s'havia d'anar al plató
ben servit de tot,
vull dir,
s'ha de que es va convidar a Glòria, no?
Doncs a aquest senyor
li pagàvem entre tots
14 milions
de les antigues pessetes
cada programa.
Cada programa.
de dissabte, Jolanda.
I a l'Handa faries millor, tu?
Jo, jo, jo...
14 milions de pessetes.
Per cada programa.
Jo ho faig per 5, si vols.
I m'hi veig...
Li fem més barat,
o a la tele, no, Rosa?
Anem totes,
i per la meitat ho fem,
però totes, eh?
Directament, ja.
Ens ho passaria berenar
del pan fomaca.
Ens ho passaria molt bé, no?
Fent la tertúlia davant del berenar.
La qualitat de televisió espanyola
està baixant tan empicat,
tan vergonyosa.
La 2 també,
allò que diu,
no, no, jo em miro la 2.
No, la 2 té programes
que estan bé, eh?
Té documentals, no?
Té documentals interessants.
Sí, hi ha animalets,
surten molts animalets.
Aquests canvira tothom.
A la 2 surten molts animalets.
I a més els tigres i tot això,
no, no.
Distreuen els animalets.
No, no, no.
No, no, no, no.
Relaxa't.
Una mica més seriosament,
el telèfon de notícies de la 2,
a mi m'agrada molt,
l'altre vespre.
Sí, però ha baixat, eh?
Sí, ha baixat,
però encara amb tot és molt millor
que tot el que fan a la primera cadena, eh?
I els programes que fan seriosos
tenen una pluma de dreta exagerada,
les entrevistes aquelles en profunditat
i aquestes coses que dius...
Sánchez Tragó,
amb el seu programa de llibres,
de literatura.
Aquest programa el fan molt tard,
molt tard, molt tard.
Però també és la mateixa cadena.
Però hauria d'estar prohibit en gust.
Però ho ha dit per l'hora, eh?
No, el jutjo.
Malgrat que no el veu ningú,
i és,
i també parla d'un tipus de literatura
molt concreta,
vull dir,
no és un espai obert
a tots els escriptors
pel públic que vulgui mirar.
Parla d'un tipus de literatura pedant
que fa ensorrar la mica i d'interès.
I el plaer de llegir, no?
I el plaer de llegir.
Sobretot ensorre el plaer de llegir.
Ara ho has dit.
Si llegir és això,
millor torno a llegir.
No, me dedico a ver el tomate.
I un, dos, tres.
Exacte, l'un, dos, tres.
Però el tema de les privades,
ara què dius, això?
Molta revista,
molt de programa de vísceres, no?
Molt, molt d'acord.
Ui, a tot arreu, eh?
I a tota hora.
A tot arreu i a tota hora.
Això, al matí, després de dinar,
a mitja tarda,
tots els budells i les vísceres
de tots els famosos
surten que donen glòria.
Però a mi...
A tu t'agrada.
A mi sí.
A mi veurà que els altres
també tenen problemes.
Els ricos també en lloran,
com deia aquella sèrie de la tele, no?
Jo ho sé,
deu ser cosa de la meva generació,
però això de fer-se freig,
de gent que sembla que ho tinguin tot,
a mi m'agrada.
Jo trobo que no hi ha ningú intocable
i que aquí s'ha de fer neteja de tot.
Que nerifes.
Jo, però sí, cada cop surten més, nani.
Sí, sí.
I amb uns disbarats,
amb unes vides...
Cada cop hi ha més famosillos.
Més complicades.
Jo, em sembla molt greu
portar-te a la contrària, eh?
Perquè m'agrada molt coincidir
amb tu moltes coses,
que jo t'he agafat moltes vegades
perquè em presidissis
taules rodones.
Però amb això no estic gens d'acord.
A mi, jo ho sé.
És que no és qüestió d'estar d'acord.
No, és que no m'agrada.
A tu t'agrada, t'agrada.
Sí, però a mi el que no m'agrada
és que la televisió,
a tants programes i a tantes cadenes,
inclús a la pública,
es dediquin a fer aquest tipus de televisió.
Que, per mi, no sé,
trobo que és ensenyar-te amb les coses
que no ens van ni ens venen
ni que ens haurien de ser igual
i posar al descobert
una sèrie de misèries humanes
que no cal, no?
Ens queda un minut i mig només
i ara entraríem en un terreny
que disurtadament no podem abordar,
però ara que està la Rosa,
això té un problema
i és que molta canelleta molt jove de gran
vol ser famosa només.
I volen ser famosa per uns camins.
Per sortir per la tele.
Per sortir per la tele.
Exactament, exactament.
Jo penso que això
hauríem de donar un altre tipus d'educació
a la televisió,
si més no a la pública.
Però tampoc estic d'acord
en que la televisió
hagi de pagar els plats bruts
de la mala educació.
No, de tot no.
I la televisió ha de...
No tot és culpa de la televisió.
I pot influir,
però no és tota la culpa.
Home, Déu-n'hi-do, no?
Si ens donen aquest tipus de programa
anem cap a un camí
una mica equivocat, eh?
Hi ha gent que s'ho mira.
Clar, perquè la gent ho s'ho mira.
I per què la gent s'ho mira?
Potser perquè la gent no té
altres aspiracions o no té altres...
I escolteu,
sempre pots tancar la tele.
Això de donar la responsabilitat
sempre als altres
és una mica...
Pots canviar de canal també
i posar els peixets.
Clar, i tothom pot assumir
la seva pròpia responsabilitat,
no, Rosa?
Bé, doncs que tenim una llista
molt llarga
i ho espero aquest llarg de tot l'any.
Aneu venint aquí a la ràdio.
Tranquil·litat i educació.
Tranquil·litat i educació.
Primer desig per l'any 2004.
Ja anirem arribant, eh?
A altres territoris.
Molt benvingudes.
Gràcies per venir
i us espero un altre dia.
Rosa Gairal, Nani, Rodríguez
i Núria Gómez.
Solnes 10, les notícies.
Bon cap de setmana.
Gràcies.
Igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.