.
Sintonia de Tertúlia.
En aquest matí de dimarts,
estem per comentar algunes de les qüestions
de l'actualitat de la jornada d'aquest dimarts 4 de maig.
Avui amb diferents convidats.
Saludem el company periodista del diari de Tarragona,
Carles Gossalvez. Carles, bon dia.
També ens acompanya l'advocat Antoni Ober,
la regidora del Partit dels Socialistes de Catalunya,
l'Ajuntament Carme Crespo. Bon dia, Carme.
I la quarta tertuliana, que arribarà d'aquí uns minuts,
esperem, la tinent d'alcalde del Partit Popular,
també l'Ajuntament, Maria Mercè Martorell.
Avui quatre convidats, quatre contartulis,
per comentar algunes de les notícies de la jornada.
La primera, la més destacada, avui ho hem parlat àmpliament
en els informatius de Tarragona Ràdio
i també surt àmpliament reflectit en els mitjans de comunicació,
és l'acord per unanimitat que van prendre ahir
tots els partits polítics a l'Ajuntament
per iniciar el procés per a la segregació del nucli de la caronja.
Aquest serà un tema que després abordarem
amb un dels protagonistes,
l'alcalde de la caronja, Roc Muñoz,
però és evident que els demano l'opinió
per veure si aquesta unanimitat dels partits polítics,
el consistori de Tarragona,
es pot traslladar a altres veus o altres opinions,
com les que puguin tenir, per exemple, avui,
dos contartulis que no són regidors a l'Ajuntament,
que són el Ton i el Carles Gossalvez.
Ton.
I que no vam prendre l'acord nosaltres.
I que no...
Però haurien dit que sí?
Haurien dit que sí, sens dubte.
Sens dubte.
Tant se'l sigui per aquesta reparació històrica
que li correspon al poble de la canonja,
que amb un cop de mà franquista,
doncs bé, va ser anaccionat a Tarragona
per uns interessos molt concrets i determinats,
i que, bueno, em sembla que tocava ja
donar-los aquesta carta de naturalesa
en el sentit que tornin a ser el que eren.
Falta que ells es pronuncin,
a mi em sembla que està cantat,
és lògic,
serà obvi que...
Perquè així a més s'hi han manifestat
en què volen tornar a ser municipi independent.
I bé, ho celebro,
jo certament ho celebro
i que vagi tot bé endavant
i quan més aviat millor.
Carles, també hauries votat que sí?
També hauries votat favorablement a la proposta,
però en aquest cas l'únic que cal matitzar encara,
o decidir,
que és la segona base important d'aquesta decisió,
és el territori que es torna.
Si és l'històric,
si és l'antiga parròquia de la canonja,
si és l'actual territori,
aquí penso que és on estarà realment el debat.
Això és el que han de repartir-se entenguent-se,
parlant-ne.
El municipi de la canonja era el que era en aquell moment,
va ser accionat a Tarragona.
Tarragona també hi ha tingut alguna cosa a veure
amb el que ha estat el desenvolupament de la canonja
en aquest últim temps,
i a mi em sembla que aquí tocarà parlar-ne
i fer un repartiment lògic
en funció de les, entre cometes,
aportacions que han fet uns i els altres
durant aquest temps.
Carme, el d'ahir, un primer pas, no?
Perquè el procés encara és llarg.
Sí, el procés llarg, ahir, de fet,
el que es va aprovar al plenari
per unanimitat de tots els regidors,
i a més a més, un a un.
Votació nominal, que és poc habitual, això.
Sí, certament, el que es va aprovar
va ser iniciar els tràmits,
i que s'iniciesen precisament aquestes negociacions,
per veure que arribi a Bonport,
el més aviat possible,
especialment pels habitants de la canonja,
que fa molts anys que ho esperen,
que va ser, de fet,
un greuge històric per ells,
i llavors nosaltres, els socialistes,
sempre hem estat al costat dels habitants de la canonja,
i així continuarem.
I jo crec que, doncs, aquest és el primer pas,
i ara, en mans dels dos municipis,
està el veure la fi, no?,
d'aquest procés.
Jo insisteixo, eh, no s'ha de perdre de vista
que hi ha hagut un desenvolupament
en el territori històric de la canonja,
del que hi ha que veure Tarragona,
en el sentit que una vegada han accionat,
bueno, es va gestionar el territori,
considerant una unitat de territori, no?
Considero jo que el que es pugui pretendre
recuperar el territori històric íntegrament,
s'ha de tenir en compte, insisteixo,
aquest desenvolupament que es va fer,
considerant el territori en el seu moment una unitat,
tampoc crec que fóra just,
i, per tant, n'han de parlar,
de seure, aquí s'hi han de posar d'acord,
i em sembla que tampoc serà difícil
arribar en un acord.
Però parlar de retornar al territori històric,
jo crec que no es pot parlar en termes absoluts.
És que, si més no s'ha de comptar
amb els habitants, els altres habitants
d'aquest territori històric,
és que, bona vista,
que pràcticament és tota,
també alguna cosa haurà de dir, no?
I el desenvolupament econòmic i industrial
de les químiques.
De les químiques, també s'ha de valorar
i tenir en compte.
El debat pot ser, donc, problemàtic,
creus tu, Carles?
És probable...
O, si no, problemàtic, llargs.
No, llargs no ho crec,
però que s'haurà de parlar molt
i que no serà fàcil arribar a un consens
perquè hi haurà molts interessos
creats pels dos municipis, no?
que han de néixer, no?
O que han de tornar a ser.
M'imagino que, amb el temps,
un període no excessivament llarg,
però que els debats,
almenys a Porta Tancarà,
seran bastant intensos.
Han passat 40 anys d'aquella anacció.
Segurament la reparació històrica cal fer-la.
El que passa és que ahir, justament,
coincidint amb aquest ple de l'Ajuntament,
estava a Tarragona el consell en cap
de la Generalitat, Josep Parcalló,
i ja advertia que la legislació catalana,
en general, no és favorable,
i que, de fet, tots els partits polítics,
a nivell general,
els partits majoritaris a Catalunya
no s'han mostrat gaire favorables,
en fi, a que vagi creixent el nombre de municipis.
Encara que Barcalló ja recordava
que, en fi, això seria reparar
un tema històric fruit de la dictadura franquista, no?
Deixant a banda aquest supòsit,
no partem de vista que està molt atomitzat el territori,
en molts municipis.
Si la xifra la recordo,
m' sembla que són 9.000 a l'Estat
i uns vora mil a Catalunya.
Per tant, el tanto, també,
que no passi que després resulti
que estigui tot tan atomitzat,
que sigui ingovernable
i que sigui una disbauxa en tots els sentits.
El que pot passar és que hi hagi municipis
que estiguin ara esperant
que succeïs amb la Canonja
per apuntar-se al carro, lògicament, no?
És a dir,
la possibilitat que hi hagi una modificació de la llei
degut al cas Canonja-Tarragona
per apuntar-se també a ells
perquè hi ha molts municipis
que hi ha greuges també històrics importantíssims, no?
Especialment, que jo sàpiga,
a les comarques de Girona hi ha diversos casos d'aquests.
Carme, com ho veus?
Jo crec que s'hauran de mirar molt bé,
perquè, de fet, la llei també contempla
que tampoc ajuntar municipis, tampoc.
És a dir, que potser contempla
que no es pot segregar,
però tampoc que no s'ajunten municipis.
Llavors, jo crec que en un moment
va ser una bona llei
i si hi ha uns quants casos històrics,
jo crec que això es podrà contemplar.
que, bé, amb bona voluntat de part de tothom,
el que no s'ha aconseguit amb aquests anys
es pot aconseguir ara.
És a dir, s'hauria d'anar a buscar
potser una certa excepcionalitat
en el cas de la Canonja.
I estarien d'acord?
El que jo no sé si cabria la possibilitat
de, ja des de la via legal,
de l'acord que es va prendre l'any 65,
no sé si fos possible, Anton,
de poder-ho tirar enrere.
Alegant que la situació política
era la que era, etcètera, etcètera.
No sé si fos possible.
Bueno, buscar-li, buscar raons...
Seria complicat en tot això.
Buscar raons per justificar l'excepcionalitat,
doncs podria ser-ne una de més, no?
El tema està perfectament reglat.
En la pròpia llei hi caben excepcions.
Fins i tot aquella de la no continuïtat del territori
amb una superfície de sol no urbanitzable
que separa els municipis
tampoc és un element, diguem, inexorable.
Les excepcions hi caben per totes les vies.
i cabria aquesta que apuntes, podria ser-ho.
Però vaja, no cal.
En fi, d'aquest tema, després, com dèiem,
continuarem parlant amb l'alcalde de la Canonga
i a més serà una qüestió que m'imagino sortirà
i serà motiu de debat, de comentari de tertúlia
durant els propers mesos.
Tot i que, en sentit, veus,
que evidentment aquest voldria ser un desig
per part de l'Ajuntament de Tarragona.
Com a mínim això ho havia expressat l'alcalde
i m'imagino que a tots els grups
que això fos possible en aquest mandat municipal, no, Carmes?
Si fos possible.
Si fos possible, evidentment, com més aviat, millor, no?
Perquè és que, si no, això podria ser com d'altres temes,
com l'Escola Oficial d'Idiomes.
I sí que els hem vingut arrossegant molts anys, no?
I llavors, doncs, és desitjable
que les coses s'acabin en algun temps prudencial.
En fi, doncs, com dèiem,
segurament de la Canonga seguirem parlant en altres qüestions.
Ahir va haver-hi molta activitat municipal,
ahir els residus van tenir molta feina,
hi havia ple extraordinari per parlar de la Canonga.
Abans va haver-hi un ple ordinari
on es van debatre moltes qüestions.
Segurament d'aquelles que interessen els ciutadans,
la que més, o una de les que més,
és el tema dels preus dels pàrquings,
perquè avui els plantejo parlar un altre cop de pàrquings,
que és un tema molt habitual de les tertúlies,
per dos motius.
Per aquest, pel que es va debatre a l'Ajuntament,
però també perquè la Junta de Govern
de la Universitat Rubí i Virgili
ha decidit fer pagar, també,
estudiants i professors
en els diferents aparcaments.
Per exemple, el que hi ha al campus de l'Avinguda Catalunya,
el campus centre on hi ha jurídiques.
Carles, per quin comencem?
Pel de la plaça La Font,
que deien...
O parlem dels pàrquings en general,
perquè aquí el debat una mica,
i no és només de la ciutat de Tarraona,
sinó també de la ciutat de Barcelona
i d'altres ciutats,
és el tema del pagament a temps real, no?
Hem de veure si ens plantegem els pàrquings
com un negoci o com un servei.
El punt de partida per mi és aquest.
Jo crec que els pàrquings són,
extraordinàriament cars.
Semblen molt cars, no?
Hi ha el tema de les fraccions.
O sigui que per estar una hora
i cinc minuts de cobrin dues hores
em sembla absolutament il·legal.
Il·legal, ho dic així de clarament, no?
Perquè estàs pagant
més del temps d'utilització.
Home, i el de la Universitat Rubí i Virgili
és una dissesió interna d'ells.
Si estic d'acord o no,
d'entrada no.
Encara que tu no l'utilitzis, no?
I penso, clar...
No, aviam, però tinc una opinió.
Jo penso que als estudiants
se'ls ha de facilitar per molts motius les coses.
No només motius econòmics,
sinó per desplaçaments,
acabar amb el vehicle propi
a algun lloc has de deixar el cotxe.
Si a més has de pagar,
no sé, penso que...
Penso que és una cosa
que s'hauria de mirar,
però repeteixo,
és qüestió d'ells,
dels estudiants i del rectorat.
La Carme, que està a l'Ajuntament i a la Universitat?
Jo voldria diferenciar,
perquè per mi són dos temes,
encara que siguin de pàrquings,
diferents.
Jo crec que els pàrquings
de la ciutat,
el cobrament ha de ser
per temps real d'estacionament,
perquè és un abús.
És un abús, evidentment,
com deia el Carles,
que per una hora i cinc minuts
paguis dues hores.
Dues hores a la plaça La Font
és 1,45 euros per dos.
És un abús, per mi.
2,90?
És a dir, gairebé 500 de les antigues pessetes.
La persona que estaciona allà el vehicle,
que probablement hi ha anat
per fer una feina,
probablement aquella feina
ja no li surti rentable,
perquè ha pagat més
del que ha guanyat treballant.
Llavors jo crec que,
com en d'altres municipis,
el que s'ha de fer
és replantejar-se el tema
ens van dir ahir
el senyor alcalde
que ja ho han repetidament,
ja s'ha dit que es parlarà,
però ja portem anys.
És a dir, dient que s'estudiarà
la possibilitat
que s'estudie ja d'un cop,
perquè no pot ser que anem...
Ara som al mes de maig,
apujem un pàrquing,
d'aquí uns mesos
potser en pujarem un altre,
i quan els pressupostos
doncs apujem més.
Doncs si realment
la voluntat política
és que s'arribi a cobrar
per fraccionament real,
doncs que ja es faci,
que no comencem
apujant el preu
d'un pàrquing ara.
O sigui que,
reitero,
que crec que el pagament
hauria de ser fraccionat
pel temps real.
Una altra cosa
és que ens qüestionem
si aquest pagament
és car
o no és car,
però això ja seria
un altre tema,
però que si com a mínim
paguis el temps
que estàs allí,
estacionat.
Després parlem de la universitat.
Carme,
Ton,
per diferenciar els dos temes,
pàrquings municipals
o pàrquings de carrer
i pàrquings universitaris.
Bé,
la Carme aprofita
i ho fa bé
per criticar
en qualsevol ocasió
que pugui
l'equip de govern.
I dic fa bé,
i dic que fa bé,
perquè per això està
la posició.
Per a mi em sembla
que la qüestió
no depèn de Tarragona,
sinó que el tema
dels pàrquings
és un tema
que afecta
arreu del territori.
A Barcelona
són més cars
que aquí a Tarragona.
Però els municipals no.
I a Lleida el mateix.
I tant,
i tant,
i tant,
els municipals.
I en sóc una víctima
en primera persona
de fa quatre dies,
que vaig quedar esturat
del que em va cobrar
un pàrquing de Barcelona
en concret
i una altra Lleida,
municipals.
Però bé,
els privats encara són més cars.
Cobren per fracció, eh?
Aparcar el cotxe
no tindria que valdre cap diner.
Que damunt
ens cobrin
els preus
que ens estan cobrant
i sense tindre en compte
les fraccions,
això hi ha
rosa l'estafa.
I que pretenguin
cobrant els estudiants,
això ja em sembla
molt greu,
molt greu, eh?
El tema d'aparcaments
hauria de ser contemplat
com un servei públic
i els serveis públics
per naturalesa
són deficitaris.
Per tant,
si es construeix,
s'ha de dotar
de zones d'aparcament
gratuïtes
principalment
i si les infraestructures
valen diners,
és lògic
que si el pàrquing
ocupa un lloc
estratègic
com per exemple
la plaça de la Font
o el de
Passells de Gràcia
de Barcelona
per posar un exemple,
valguin
alguna passeteta
perquè també
ens faciliten la feina
i és lògic
que es procuri compensar.
Però bé,
però el fet
que si aquí a Tarragona
el pàrquing
de la plaça de la Font
o tal
val tants diners,
a llei de Barcelona,
Girona i arreu
valen tants diners.
El debat
ha de ser
si s'han de pagar
aquests dinerals
per aparcar el cotxe.
Jo insisteixo
que haurien de ser gratuïts
a la mesura que pugui ser
i en tot cas
com a servei públic
es hauria de reglamentar
que les fraccions fossin
anava a dir de minuts
però potser és exagerat
però de cada cinc minutets
no hi ha això
o de segons
com reclamaria algú.
Abans ho comentàvem
us imagineu
que el que suposaria
que un taxi
el cobressin
per fraccions de mitja hora
no té cap lògica
o que cada taxi
cobrés el que li sembla
com per exemple
pàrquings municipals
o pàrquings privats
no pot ser.
Aquí coincideixo
amb la Carme
de ser un servei públic
i com a tal gratuït.
Deixi'm saludar
Maria Mercè Martorell
que ha arribat
senyor Martorell
bon dia.
Hola bon dia
una usuària habitual
del transport privat
és a dir del cotxe particular
parlant de pàrquings
són cars o no són cars?
S'haurien de fraccionar
s'hauria de pagar
pel que realment s'aparca
a Tarragona?
Bé, sens dubte
els pàrquings
quan tots anem a aparcar
el cotxe hi hem de pagar
sempre els trobem cars
i a més a més
és que normalment ho són.
El que passa
és que a vegades
el fet de fraccionar-los
o no fraccionar-los
també és una mica
d'un engany
perquè és el que deia
el Ton
a vegades
et pots posar la fracció
que jo també
estic d'acord amb ell
que a vegades
hi ha pàrquings
a Barcelona
especialment
jo a Lleiri Girona
potser no toco tant
però a Barcelona
en llocs cèntrics
i que són pàrquings municipals
i són molt cars
i són en fraccions
però és que aquí
és una miqueta
també la trampa
que també tu pots posar
uns preus
sense fracció
determinats
que resulten cars
perquè precisament
no estan fraccionats
i en pots posar
un altre
que tu fas
un preu
en fracció
d'hora
o en quarts hores
o en mitja hores
o amb el temps
que sigui amb la fracció
però precisament
aquests preus
són molt més elevats
per tant
per molt que ho fraccioni
segueixen
siguent car
per tant
jo crec que
a veure
és desitjable
que sempre
el temps
que s'estigui dintre
sigui
o el temps
que t'acobrin
sigui el més aproximat
al real
això
sens dubte
és així
però a vegades
tampoc
aquest fraccionament
no és la solució
de res
perquè es posen
unes fraccions
precisament
molt més cares
del que seria
en el cas
dels no fraccionats
com poden ser
els municipals
d'aquí de Tarragona
i per tant
una cosa
enganya
a l'altra
home
el desitjable
evidentment
el que deia el Ton
que no tinguéssim
que pagar
això no ens agrada
a ningú
i si no
que fossin
els preus
més econòmics
possibles
però clar
normalment
els pàrquings
per molt que siguin
municipals
o que siguin
privats
però inclús
ni que siguin
municipals
estan situats
en llocs
molt estratègies
de la ciutat
en llocs
molt cèntrics
per tant
aquells pàrquings
han tingut
uns costos
d'edificació
molt cars
més a més
uns costos
de terrenys
que precisament
per la zona
que estan
i per la tasca
que desenvolupen
podríem dir
d'un element
que facilita
com deia Belton
molt la feina
en el sentit
que vas
molt a prop
del lloc
on tens que realitzar
aquella gestió
tens que fer
no diguem
ja la feina
perquè aquest cas
ja normalment
no és un lloguer
fix
que tingui
aquella persona
o bé
un pàrquing
de compra
per tant
no és això
del que estem parlant
sinó de la rotació
doncs això
també té un preu
per tant
el desitjable
evidentment
que fossin gratuïts
o el més barat
és possible
però precisament
com més ens acostem
als nuclis
de la ciutat
i als centres
de la ciutat
aquests pàrquings
és per lògica
que siguin més cars
i difícilment
poden ser gratuïts
inclús als municipals
que això suposaria
una càrrega
pels municipis
sigui el que sigui
jo crec que
difícilment
seria assumible
en una zona
on fins ara
és gratis
s'aparcar
dèiem abans
que era el tema
de la universitat
el Carles ja comentava
que no estava d'acord
el Tom tampoc
m'imagino que la Carme
que a més està dins
de la universitat
encara menys
a veure
o sí que està a favor
jo estic a favor
del transport públic
pensava que anava a dir
que estava a favor
del transport públic
i tant per un costat
que per un altre
llavors
si realment
tinguéssim
tinguéssim pàrquins
dissuasoris
és a dir
pàrquins gratuïts
que no cal
que estiguin
al centre
de la ciutat
i tinguem
un bon transport públic
ni els estudiants
ni els ciutadans
caldria
que anéssim
a pagar
aquests preus
dins del cas
corbà
i amb aquests pàrquins
que jo estic d'acord
que si estan
dins de la ciutat
han de ser més cars
però també penso
que això
de pagar
per hores
senceres
també resulta
que un que
aparca un quart d'hora
paga per aquell
que aparca dues hores
és a dir
és desigual
de dir
doncs
ajustem uns preus
perquè sabem
que per hora o fracció
algú pagarà
aquests diners
i tindrem tot el cost
global del pàrquing
llavors jo penso
que encara que pugi
una mica més
per fracció
lo lògic
és que cada persona
pagui pel temps
que està
i prou
perquè si no resulta
que uns paguen
pels altres
crec jo
que és així
per tant
segueixo opinant
que hauria de ser
per fracció
i ja no diguem
amb el de universitat
també
el dia
que si és que al final
el posen
jo no tinc notícia directa
fins en aquest moment
de l'equip rectoral
que això
ho vagin a fer
però sí que és algo
que es va
ho van anunciar públicament
divendres
per haver-hi reunió
de la junta de govern
de la universitat
però vull dir
jo soc del comitè
i jo no tinc constància
que se'ns hagi
encara dit
d'això
particularment això
llavors penso
que si hi hagués
realment
una bona zona
de pàrquings
fora de la ciutat
el cobrar
inclús a la universitat
la gent que ho vulgués
deixar a dins
tindria
tindria
una excusa
però és clar
ara
el tema de la universitat
els pàrquings
és igual que els altres
doncs si no tenim
el lloc
on posar-lo
és a dir
jo vaig a seselades
cada dia
si no deixo
si no m'emporto
el cotxe
com hi vaig
perquè no tinc
el transport adequat
potser és una excusa
però a l'estiu
no n'hi ha
per exemple
jo treballo a l'estiu
també
llavors
primer que tot
jo crec
que hi hauria d'haver
aquests aparcaments
gratuïts a fora
un bon sistema
de transport públic
i llavors sí
que tindria raó
de ser
doncs cobrar
per l'estacionament
inclús dins de la universitat
però ara per ara
no hi puc estar d'acord
clar
perquè no es donen
les condicions
Carles
preveus una
entre cometes
revolta estudiantil
pel tema
home
jo si fos estudiant
ja estaria al carrer
per això
un ha sigut jove
i estudiant
per això
per això
t'ho preguntava
si tu creies
que
que hi seria
que pot haver-hi
manifestacions
i una conclusió
del que ha comentat
la Carme
més pàrquings
per tant
s'ha acabat
criticar
la política
de l'equip
de govern
amb el tema
de pàrquings
aquí ho he sentit
molta crítica
per part de l'oposició
per part de
vostra Carme
de massa pàrquings
no s'han de fer
més pàrquings
i de més
a dins de la ciutat
com tu has dit
els de dins de la ciutat
són aquells estratègics
que
aquests processos
que ens han de costar
alguna passateta
o algun petit euro
nosaltres demanem pàrquings
disuasoris fora
i això ho tenim
al nostre programa
i ho hem vingut
dient contínuament
això sí que és així
seria
jo penso
una bona
també mesura
seguir amb aquesta
política de pàrquings
i ara ja com no en caben
més al centre
de la ciutat
començar a fer
els de l'exterradi
disuasoris
com deies
no ho critiqueu
però
quan comencin
és que nosaltres
ho demanem
fa molt de temps
no ho podem criticar
la Maria Mercè
és partidària
que facin pagar
els estudiants
i professors
de la universitat
en absolut
i a més a més
com deia el Carles
i els tres
els quatre que estem aquí
però els tres
que ho estaven dient
per molt menys
nosaltres a la nostra
època estudiantil
em sembla que haguéssim penjat
algú
si volen sortir a manifestació
quan acabi la tertúlia
poden començar
doncs mira
ens sentiríem tots
reculls rejuvenits
el rector per la finestra
potser no
de tota manera
jo aquests últims anys
he sortit molt
em vaig sentir
allò que sé
i llavors
quan es tancava
o s'encadenava
el rectorat
eren coses
d'altres èpoques
però sens dubte
a veure
en altres èpoques
haguéssim fet això
i bueno
jo estic d'acord
amb el que
amb el que deia
la Carme
amb el sentit
que a veure
jo recordo
per exemple
la facultat de dreta
a Barcelona
i tant tu la recordaràs
igual
que dintre
hi havia una zona
d'aparcaments
per professors
i per no sé què
i per alumnat
que estava acotada
i tancada
i no sé què
i aquella era
o bé
els professors
que tenien unes places
i paguessin
o no paguessin
o bé aquells
tant professors
com alumnes
que eren unes places
que aquestes sí que es pagaven
i que per tant
estaven just al mig
del campus
però al rededor
tothom tenia unes àrees
d'aparcament lliures
que no tenia
que aparcar
normalment
hi havia molt més cotxes
que aparcaments
Maria Mercè
no ens calien
masses places
de parqui
perquè
quan tu t'has referit
als alumnes
que podien anar aparcar
serien aquells quatre
fills de papà
que tenien cotxe
però els altres
anàvem amb l'autobús
a rebussar
jo crec que anava i venia
cada dia
el dia que tenia
vaga de trets
o alguna cosa d'aquestes
llavors tocava
tocava anar amb cotxe
amb cotxe
l'estem parlant d'un altre
set
els senyors contertulis
m'acabaran fent una tertulia
revival de fa molts anys
i tampoc és qüestió de
és una tertulia
d'actualitat aquesta
amb el que se'n s'ha anat a l'edat
jo no ho volia dir
però en fi
jo un detall
només un detall
jo vivia a Barcelona
i estudiava a Villaterra
i cada dia destinava
tres hores
a anar i tornar
en transport públic
en transport públic
bueno
escolta
i com a vegades
pujàvem un amic meu
continuant amb el revival
però anàvem amb un 605
tricaven quasi el mateix
molt bé
a Barcelona el transport públic funciona
deixi'm canviar de tema
com que
aquests dies
el tema de les presons
ha estat d'actualitat
pel tema del motí
de l'altre dia
dels aldarulls
i dels incidents
que va haver-hi a quatre camins
el govern de la Generalitat
ha anunciat
la construcció
de nous centres
penitenciaris
i una
de les propostes
és
substituir
l'actual presó
de Tarragona
no se sap
ni quan es farà
la presó
ni on
és un pla
a mig termini
podríem parlar
d'uns 5-6 anys
com a mínim
però en fi
això ens obre les portes
a un debat ciutadà
que podem tenir d'aquí un temps
i avui
aprofitant que tenim
dues regidores
i dos ciutadans
un periodista
i un advocat
doncs
no sé si ja s'imaginen
aquesta part
de la ciutat
de l'Avinguda República Argentina
sense la presó
i ja de pas
els demanaria
què hi posarien vostès
en comptes
del centre penitenciari
Carles
jo tinc claríssim
que posaria
però serà el que no serà
home
però diguem
què volies
jo tinc claríssim
que a Tarragona
li fan falta zones verdes
perquè és que
últimament només s'han construït pisos
i no s'han fet zones verdes
ho tinc claríssim
com a ciutadà
després
el trasllat
home
es va parlar
fa temps
d'un lloc
que és el lloc
on mai
es pot posar una presó
però bueno
això deixem-ho córrer
a què et refereixes?
home
les presons
s'han de posar
en un lloc
que no hi hagi cap via ràpida
que no hi hagi bosc
i que estiguin planes
en un lloc pla
ja estàs
Estàs parlant de la proposta
de Mas Enric
de fa un temps
de fa uns anys
és a dir
allà no ho posaries
evidentment
allà ja es va descartar
aquella possibilitat
bueno
què creus
que encara hi podria tornar?
què més?
vinga
Ton
bueno
no és novetat
el trasllat
de la presó de Tarragona
no és cap novetat
fa molts anys
que se n'està parlant
estava fins i tot
dins del paquet
amb l'anterior conselleria
quan
el tema
de la ciutat judicial
i l'alcalde Nadal
gestionava precisament
i volia incloure
dins del paquet
aquesta qüestió
el pas que al final
no va ser possible
però
l'alcalde
de fa temps
estava interessat
en poder fer aquest desplaçament
una presó
avui
tal com està ubicada
a la de Tarragona
o la model
no pot ser una presó
de compliment
que es diu
com molt
tindria que ser una presó
de preventiu
que està pendent de judici
perquè a la seva
la seva situació
és
temporal
només
no
les presons
tenen que estar
a l'exterradi
però ben comunicades
és a dir
també s'ha de pensar
amb els familiars
que
lògicament
volen
visitar
els interns
amb els que poden fugir
no
els que poden fugir
però
fugien
segueixen fugint
i seguiran fugint
i si no ja ho veurem
i aquí
doncs mira
aprofito per dir-te
que va estar molt desafortunat
el president de la Generalitat
amb el comentari que va fer
de dir
si ja havien
agafat
els que es havien escapat
amb l'anterior
govern
home
ja veurem
els que se'ls escaparan
amb ells
però
no serà per criticar-ho
perquè
donat el règim
un obert
obert de moltes penes
és lògic
que no hi hagi
reingressos
i bé
sempre hi haurà
una població
reclusa flotant
que
que rentarà
la
la
per feria
els que s'havien escapat
de les presons
per la mala adequació
de les presons
clar
bueno
ja
ja veurem
quan se n'escapen
ja veurem
quan se n'escapen
però vaja
tot
digue'm
què posaries
tu a la presó
imagina'm-nos
la Tarragona del 2010
jo què posaria
a la presó
on faria un parc
així de clar
molt bé
Carme
Carme
tots estem d'acord
sona verda
que només tenim
tot això
aquesta ciutat
pedra antiga
i pedra nova
però només això
llavors necessitem
realment un parc
necessitem una mica
de pulmó
que també ens aniria
molt bé
perquè la zona
que estem especialment
entre
de contaminació
atmosfèrica
estem bastant
faltats
d'oxigen
no
i la zona verda
ens donaria
doncs aquesta mica
de contrast
jo
sobre la possible
ubicació
si em permets
Maria Mercè
jo penso que a Tarragona
som una mica
masoquistes
perquè Barcelona
vol treure la model
fora de la ciutat
i nosaltres volem
treure la presó
fora de la ciutat
posant-la dins de la ciutat
o a la ciutat
al terme municipal
per què ha de ser
el terme municipal
insisteixes en aquesta proposta
perquè tu creus
que el terme municipal
de Tarragona
penso que està molt
matxacat
com per tenir
un servei
que se suposa
a més que serà més gran
que la que tenim ara
que és de 240 places
i hi ha 300
i que la cosa va més
a més
això ho hem de tenir
tot clar
és que cada dia
hi ha més reclusos
la població penitenciària
està creixent
però de forma alarma
a més
per tant
plantejar
per què dins del terme municipal
és un interlocant
que deixo
Maria Mercè
bé
sense dubte
jo crec que ha de ser
el més allunyada
del nucli
de la ciutat
perquè en definitiva
era on se va col·locar
amb el seu dia
pensem que on avui
està la presó
el moment que la presó
es va construir
era allò que es diu
on Sant Pere va perdre
l'Esperdenya
estava realment
estava realment
lluny
per tant
s'ha de tornar
a recuperar
aquesta mateixa filosofia
que estigui en un lloc
ben comunicat
per als familiars
però
això mateix
que no estigui en un lloc
que faciliti excessivament
amb aquell que vulgui
marxar definitiva
de la presó
diguem-ho així
facilitar-li
la fugida
per tant
té que estar
el més lluny
del nucli urbà
perquè el nucli
té un creixement
i que aquest creixement
ja sabem que en el cas
de Tarragona
podrà arribar a estar
a un nivell determinat
i no serà mai
el creixement
que ha tingut
possiblement
aquests últims anys
per les inèrcies
que han hagut de tot arreu
però
aquests últims 20-25 anys
m'en refereixo
però sí
que tindrà un creixement
per tant
allunyar-lo
tot el que es pugui
perquè
com deia molt bé
el Carles
serà molt més gran
i per tant
ocuparà uns espais
que potser
d'aquí 10 o 15 anys
ens la tornarem a trobar
a dintre del nucli
de la ciutat
però de totes maneres
jo sí que em permetreu
que digui una cosa
i que faci una miqueta
d'advocat del diable
30 segons
que l'edifici
de la presó
i que ens sembli
espantós i horrorós
està dintre del catàleg
municipal
per tant
abans de fer un parc
m'ha tricionat
la memòria
del pàrquing anterior
abans de fer un parc
hauríem de fer
el primer de tot
que seria posar-nos d'acord
per descatalogar-lo
abans de tirar-lo a terra
i fer una zona de parc
a veure
és com tot
les casernes
amb el seu dia
també estaven catalogades
i tots aquests edificis
podríem dir
un tant singulars
per molt desfassats
o quiix
les casernes
penseu com eren
és un edifici
que en definitiva
estava catalogat
jo del lloc
que no he dit res
penso que el dia
que el pla general
d'ordenació urbana
que porten molt endarreriment
s'acabi aprovant
suposo que contemplaran això
i que haurà de ser
fàcil
trobar aquest lloc idòni
el que s'acaba és la tertúlia
Ton, què volies dir?
no anava a dir que té raó
la Maria Mercè
el que passa que a mi em sembla
que funcionalment
poca utilitat pot tenir
per reutilització
aquest tipus d'edifici
llavors la descatalogació
potser tampoc
val la pena mantenir-lo
senyors
s'acaba la tertúlia
senyors i senyores
Maria Mercè Martorell
Carme Crespo
Carles Gossalvez
Ton Obert
gràcies
fins la propera tertúlia
bon dia
bon dia
bon dia
gràcies